dissabte, 17 de desembre de 2011

ICV-EUiA porta les 3 Lleis Òmnibus al Consell de Garanties Estatutàries

La portaveu del grup parlamentari d'ICV-EUiA, Dolors Camats, ha anunciat avui que el seu grup juntament amb Solidaritat Catalana portaran avui al Consell de Garanties Estatutàries les 3 Lleis Òmnibus, perquè les "lleis de l'abús" vulneren les normatives existents tant per aspectes formals i procedimentals com pel fons i contingut. Així, Camats ha denunciat que encabeixen preceptes de desenes de llei en un únic text "vulnerant la normativa, el sentit comú i la capacitat de treballar raonablement" en unes lleis sense "coherència interna" ni "contingut homogeni".

Per a ICV-EUiA, és necessari que el Consell de Garanties Estatutàries emeti un dictamen que defineixi si les lleis òmnibus s'adeqüen a l'Estatut i a la Constitució donat que "ni en el temps ni en la forma s'ha permès el debat polític, la confrontació d'idees i de models que és la feina del Parlament" a més d'haver rebut milers d'al·legacions, d'haver limitat les compareixences i que la precipitació i la urgència hagin impedit elaborar dictàmens necessaris perquè la ponència pogués treballar adequadament. "No només no han permès el debat rigorós i obert que el Parlament requereix per aprovar lleis sinó que a dia d'avui no podem saber quines són les conseqüències de les Lleis perquè sovint no se sabia què s'estava votant", ha denunciat la portaveu del grup, Dolors Camats.

"Ningú ens pot dir els efectes que tindran les lleis per la precipitació i l'aiguabarreig en la seva elaboració i votació", ha criticat la portaveu d’ICV-EUiA al Parlament que ha assegurat que "provoquen inseguretat jurídica tan al poder legislatiu com a qui després haurà d'aplicar les lleis i també cap als ciutadans, que no sabran a què atenir-se".

Pels arguments exposats i perquè compleixen els requisits formals per sol·licitar l'emissió del dictamen del Consell de Garanties estatutàries, Camats ha assegurat que creu que l'ens haurà d'acceptar a tràmit la petició presentada per ICV-EUiA i SI. La diputada ha recordat que per sol·licitar un dictamen al Consell de Garanties estatutàries calen el 10% dels diputats del Parlament, o sigui, 13.5 diputats i ICV-EUiA i SI en sumen 13; i que l'article 22BIS.2 del nou Reglament de la cambra catalana estableix clarament que els subgrups poden exercir iniciatives legislatives i subscriure procediments parlamentaris igual que un grup parlamentari.

Amaiur recorre el seu veto i Miralles creu que el PP "limita la democràcia"

La primera decisió de la Mesa, controlada pel PP, ha estat la de vetar la formació de grup parlamentari propi a Amaiur, una iniciativa que Xabier Mikel Errekondo (foto) situa en inèrcies de temps passats ja que, segons assenyala, al PP "li costa adaptar-se" a la nova realitat basca. Malgrat tot, el portaveu abertzale manté la mà estesa, assegurant que el PP constitueix "un agent imprescindible i necessari per portar a efecte la solució democràtica del conflicte polític d'Euskal Herria". El coordinador general d’EUiA i diputat, Jordi Miralles, considera que la decisió del PP d’impedir Amaiur que formi grup parlamentari al Congrés dels Diputats “limita la democràcia” doncs “no respecta la voluntat dels votants” de la coalició basca i “vulnera la igualtat de drets dels diputats”.

Errekondo comparèixer ahir a Donostia després d'una intensa setmana a Madrid. Poc abans, encara en la capital de l'Estat espanyol, els seus companys Iker Urbina i Jon Iñarritu presentar a la Cambra baixa el recurs en el qual insten a la Mesa a "reconsiderar" la seva veto.

Una decisió "arbitrària" que els representants del PP han adoptat emparant-se en un text elaborat pels serveis jurídics del Congrés, però que ni tan sols PSOE i CiU qualifiquen de "informe". Per aquest motiu, els diputats abertzales van presentar ahir un document de 17 folis en què advoquen perquè, finalment, puguin conformar grup propi.

"S'ha fet una interpretació de l'article 23.1 (el que regula la composició dels grups) totalment arbitrària, que contradiu la interpretació que fins ara ha fet la Taula", assenyala l'escrit, que indica que la decisió "va en la direcció contrària al principi d'interpretació més favorable a la constitució del major nombre de grups parlamentaris que tradicionalment s'ha mantingut a la Cambra ". En definitiva, del que es tracta és, segons el recurs, de "la vulneració i l'intent de marginació d'una coalició que representa el 22% de l'electorat" de Hego Euskal Herria. En total, 334.498 votants.

El coordinador general d’EUiA i diputat, Jordi Miralles, considera que la decisió del PP d’impedir Amaiur que formi grup parlamentari al Congrés dels Diputats “limita la democràcia” doncs “no respecta la voluntat dels votants” de la coalició basca, “vulnera la igualtat de drets dels diputats” i segons paraules de Miralles també mostra “la manca de compromís per part del PP amb la necessària normalització política a Euskadi”.

Recordem que ahir la Mesa del Congrés -formada per PP, PSOE i CiU- va impedir la formació del grup d'Amaiur amb els vots negatius dels 'populars' i les abstencions de socialistes i nacionalistes catalans.

Detingut un mosso per alertar una màfia investigada

Un mosso d'Esquadra ha estat detingut i apartat de les seves funcions per suposadament haver alertat una màfia xinesa que estava sent investigada per prostitució i narcotràfic. La investigació va haver d'enllestir-se a finals de setembre de forma precipitada perquè l'agent l'havia posat en perill. En total hi va haver més de 40 detinguts per delictes relacionats amb la prostitució de menors, immigració irregular, falsificació de targetes i tràfic de drogues.

L'agent va declarar davant de la jutgessa que investiga el cas, que el va deixar en llibertat amb càrrecs de revelació de secrets, segons fonts coneixedores del cas.

Durant la investigació, que va durar mesos, es van interceptar converses telefòniques en les quals s'evidenciava que els mafiosos sabien que la policia els vigilava. Per això es va obrir una investigació dins dels Mossos i es va descobrir que un agent policial estava passant informació aproximada del cas, encara que no estrictament de l'organització.

En el mateix cas també està imputat un regidor de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès) per avisar d'inspeccions a prostíbuls gestionats per la màfia.

L'home imant de Geòrgia reté 50 culleres i el capó d'un automòbil


El georgià Etibar Elchiev aspira al títol de l'home imant més potent del món. Amb tan sols l'energia del seu cos reté 50 culleres de ferro i un capó d'un automòbil.

Lagarde (FMI): El món està a punt d'una Gran Depressió





El món podria aviat enfonsar-se en una Gran Depressió similar a la dels anys 30 si els països no arreglen les seves diferències i no treballen junts per superar la crisi de deute, adverteix la directora del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde: "Les perspectives de desenvolupament de l'economia mundial fins al moment no són optimistes sinó bastant lúgubres. Això és exactament el que va succeir en la dècada de 1930, però no volem conseqüències d'aquesta índole", ha dit Lagarde.

La directora ha assenyalat que és el món sencer i no un grup separat de països el que ha de resoldre el problema de la crisi.

"No hi ha ni una economia al món, ja sigui que es tracti d'un país de baixos o mitjans ingressos o d'economies ben desenvolupades, que sigui immune a aquesta crisi que no cessa sinó que va en augment", ha conclòs.

Europa vol resoldre els seus problemes a costa d'altres països?


Mentrestant, cada vegada més explícitament alguns països asseguren no estar disposats a ajudar els membres de la zona euro. Per exemple, el Regne Unit no té intenció de concedir préstecs addicionals al FMI sinó d'imposar límits, així només rebrà 10.000 milions lliures (11.900 milions d'euros), va anunciar l'Oficina de David Cameron.

A Europa esperaven que els britànics concedissin l'FMI com a mínim 30.000 milions o 50.000 milions d'euros dels 200.000 milions que ha d'assignar l'FMI.

Anteriorment, el president nord-americà Barack Obama va dir que els països europeus són prou rics per fer front als seus problemes.

La idea d'ajudar a la zona euro va ser acollida sense entusiasme no només pels EUA sinó per Japó, que prèviament invertia de bona gana en bons europeus.

"Altres països no tenen moltes ganes d'allargar les seves bosses, però els diners estranger no resoldrà la crisi europea. Els estrangers no veuen el sentit d'assignar fons quan els propis europeus no donen senyals prou forts de salvar la unió monetària. Tot dependrà de si els països europeus aconsegueixen prendre decisions convincents en termes financers i polítics ", va dir l'economista Jacques Cailloux al RBC Daily.

Fitch mostra targeta vermella a bancs europeus


A més, l'agència Fitch ha rebaixat els ratings a llarg termini dels sis bancs més grans del món, quatre d'ells a Europa. La degradació va afectar Bank of America Barclays PLC, BNP Paribas, Credit Suisse, Deutsche Bank i The Goldman Sachs Group.

Els experts vinculen la rebaixa amb l'empitjorament de la situació financera en el context de la crisi de deute en l'eurozona. La disminució simultània es deu a la profunda dependència de les institucions financeres de factors que determinen l'estat d'ànim general en el sector bancari i de les relacions de col·laboració a través dels fluxos financers.

Madrid culpa també a CiU del deute de 759 milions per no haver fet la feina

El portaveu del govern espanyol i ministre de Foment en funcions, José Blanco, ha coresponsabilitzat a la Generalitat de l'impagament per part de l'Estat dels 759 milions d'euros i ha desmnetit les declaracions de Culell i Homs. Blanco ha assegurat que, per fer efectiva la disposició addicional i pagar els 759 milions, cal "acordar i convenir les infraestructures a què es destinaran aquests recursos. Jo vaig fer una proposta per als accessos al Port de Barcelona i no he rebut resposta". Blanco ha destacat també que l'executiu ja ha avançat en tres dies el pagament a compte de 1.000 milions d'euros a la Generalitat -estava previst el 23 de desembre i es farà el dia 20- perquè pugui "afrontar aquests pagaments que té", referint-se a les pagues dels funcionaris i que els 759 no es poden destinar a qualsevol cosa.

És el mateix argument que ha utilitzat la vicepresidenta econòmica del govern espanyol en funcions, Elena Salgado, aquest dijous en una entrevista a TVE on ha afirmat que "no es durà a terme la transferència dels 759 milions d'euros perquè estava prevista per a inversions".

Salgado també ha coresponsabilitzat l'executiu català de la situació perquè "les autoritats catalanes no s'han reunit amb el Ministeri per acordar un pla", malgrat que s'ha mostrat esperançada que, des de Catalunya, "entenguin" la situació en què es troben les arques espanyoles.

A la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, Blanco ha volgut destacar també que l'executiu espanyol ja ha avançat en tres dies el pagament a compte de 1.000 milions d'euros a la Generalitat de Catalunya -estava previst el 23 de desembre i es farà el dia 20- perquè pugui "afrontar aquests pagaments que té".

Segons ha dit, es tracta d'una "partida considerable" i avançament a compte "molt important" que es fa "abans del previst". Aquest avançament el va anunciar Salgado aquest dijous i forma part d'un paquet de 4.500 milions que l'executiu espanyol destina a les CCAA 72 hores abans del que havia programat.

"Els diners no eren perquè el Govern ho destinés al que vulgui"

Pel que fa als 759 milions, Blanco ha assegurat que "perquè les coses es puguin fer cal acordar-les" i ha posat com a exemple la transferència de 50 milions d'euros que l'Estat destina a Rodalies de Barcelona.

Segons el portaveu del govern espanyol, "perquè es pugui fer efectiva la disposició addicional cal acordar les infraestructures a què es destinaran aquests recursos", perquè "la previsió de la disposició addicional és fer infraestructures, i no fer una transferència de diners perquè el govern de Catalunya ho pugui destinar al que vulgui".

En aquest punt, Blanco ha recordat que ell va proposar millorar els accessos al Port de Barcelona amb càrrec a la disposició addicional Tercera de l'Estatut, perquè li sembla que "és una infraestructura imprescindible" perquè el port "guanyi en competitivitat", però "no hi ha hagut resposta".

Per tant, segons Blanco, "només quan s'acorda i s'identifiquen els projectes es pot arribar a complir amb els objectius de la disposició addicional". "No ha estat el cas", ha dit, "i ara cal dialogar, establir el contingut de la destinació dels recursos a les infraestructures que cal executar aquests recursos, i a partir d'aquí es podria parlar de l'altra qüestió", en referència a la liquidació en efectiu que reclama el Govern.

Comunicat d'EUiA sobre “l’atac frontal a l’estructura pública de Catalunya”

"Les dones i homes que treballen a la Generalitat de Catalunya han rebut en els darrers dies una de les més greus agressions. Més enllà del tòpic, la reducció salarial anunciada i la pèrdua de llocs de treball són un atac frontal a l'estructura pública de Catalunya. El conjunt de la ciutadania, i no només els empleats i empleades públics, patiran les conseqüències d'aquesta reducció dels fonaments d’allò que és comunitari".

Cal avançar en la denúncia del pensament neoconservador que s'amaga sota les mesures anunciades per la Generalitat. Aquesta anàlisi no correspon a una única opció política, sinó al conjunt de la societat i de les forces de progrés de Catalunya.

Fem una crida al conjunt d’EUiA, a la coalició ICV-EUiA, als sindicats, les organitzacions d'esquerra i a la resta de la ciutadania per avaluar amb rigor la situació actual i proposar alternatives progressistes, justes i sostenibles per al manteniment dels serveis públics, la seva prestació en condicions dignes dins de l'estructura funcionarial i la salvaguarda dels drets de les empleades i empleats públics, així com de la resta del poble de Catalunya.

Sector d’Administració Pública d’EUiA