dimarts, 15 de juny de 2010

Cayo Lara: "Ara cal explicar les raons d'aquesta vaga"

Cayo Lara, coordinador federal d'IU ha denunciat la "intransigència" de la CEOE en la negociació que ha tingut amb els sindicats sobre l'anomenada reforma laboral: "Des del nostre punt de vista, les converses dels sindicats amb la CEOE no han fructificat perquè a la CEOE havia interès perquè fracassessin aquestes converses. Creiem que dirigents de la CEOE estan immersos en una política de desgast del govern. És convenient recordar que empreses de Díaz Ferrán van donar suport a la campanya de les eleccions autonòmiques d'Esperanza Aguirre, amb xifres que estaven al voltant dels 246.000 euros". Els sindicats apunten al 29-S per una vaga coincidint amb la movilització europea.

En el cas del decret que conté les mesures de l'anomenada reforma laboral, ha afegit Cayo Lara, "Zapatero actua més com un ordinari dels mercats, que com un representant de la seva pròpia base social. Quan arribi el seu moment, i demani el vot als ciutadans i ciutadanes d'aquest país, caldrà dir-li a Zapatero que es vagi a demanar-li el vot als mercats, que són els que li estan marcant la política que ha de fer. En aquesta línia d'elements que pressionen, entenem que la posició del PP i de CiU és la de pressionar al màxim per endurir encara més l'ajust dur que s'està plantejant ".

"Per a nosaltres -ha dit Lara-, el que hi ha és una retallada sever de drets laborals dels treballadors i treballadores, entenem que hi ha una pèrdua de protecció sindical de l'acomiadament, hi ha un nítid abaratiment de l'acomiadament i, finalment, entenem que hi ha un atac a la negociació col.lectiva amb la incorporació de clàusules de desvinculació dels convenis col.lectius. Aquesta reforma laboral no va a resoldre els problemes de la crisi i, a més, no crearà ocupació, perquè l'ocupació no es crea amb reformes laborals, l'ocupació es crea amb altres polítiques diferents a les que està executant el govern de Rodríguez Zapatero. En tot cas, el que a Espanya està fent falta és una reforma empresarial, i raons més que suficients hi ha per dir-ho".

Preguntat per la resposta que va suposar la vaga de treballadors de la funció pública del passat dia 8, Lara, ha dit que "el debilitament del públic que s'ha dut a terme en els darrers anys ha calat, fins i tot, en les ments de molts treballadors de la funció pública. Els sindicats ja han confirmat que hi haurà vaga general, davant l'obstinació del govern en el seu afany per retallar drets als treballadors, i nosaltres donarem suport aquesta vaga, ja ho hem dit, però cal fer una campanya molt forta de pedagogia amb la classe treballadora per explicar les raons profundes d'aquesta vaga general.

Això és vital, perquè una vaga general cal fer-la, però també cal guanyar-la. Estem assistint a un atac duríssim a l'estat del benestar, és a dir, el poder financer, els responsables del desastre, consideren que la crisi que han generat ells, l'hem de pagar la majoria de ciutadans i ciutadanes. Això és el que explica l'atac al públic; d'aquí el retallat, per això la reforma laboral, d'aquí vindrà el pensionazo, i això és el que cal dir a la gent. No és possible que els governs estiguin de genolls davant dels poders financers".

(**Text de la notícia original: no oblidis esborrar-ho!**)

Gramenet: EUiA i Gent per la dissolució del consistori

EUiA de Coloma de Gramenet participarà a la manifestació: Per una democràcia social i participativa. No a la corrupció! L'assemblea local ha aprovat una resolució amb propostes per a la regeneració democràtica i el sanejament del consistori, arrel del cas Pretòria: "Esquerra Unida i Alternativa de Coloma de Gramenet recolza la manifestació convocada per la Plataforma de la Serra de Marina, doncs sempre hem defensat, i ho continuarem fent, un procés de regeneració democràtica. La ciutadania de Gramenet no es mereix ser víctima de la corrupció. Volem també reconèixer el compromís amb la ciutat que tenen els treballadors/es de l´Ajuntament". També Gent de Gramenet i PCPC han recolzat la protesta.

EUiA vam proposar el novembre passat la dissolució del consistori per a convocar noves eleccions i donar la paraula a la ciutadania, però legalment aquest termini ja ha finalitzat, doncs per llei s´han de convocar amb una antelació d´un any de les properes, el maig de 2011. No considerem adient la proposta de sol.licitar la dissolució en aquest moment, atès que això suposaria que l´Ajuntament de Santa Coloma fos dirigit per una Junta Gestora nomenada pel Govern central, i aquesta no ens sembla una mesura que ajudi a la regeneració democràtica i garanteixi la transparència. En aquest moment el Govern municipal del PSC ha d´assumir totes les seves responsabilitats politiques fins el final.

En els darrers mesos diversos projectes de la ciutat han sofert canvis. Això no hagués esta possible sense la mobilització ciutadana, dels moviments socials i les entitats de la Plataforma de Serra de Marina, de la qual EUiA n´és membre. Aquests eren projectes emblemàtics per al PSC:

El Parc de la Bastida, on els socialistes volien construir més de 500 habitatges.

Les pistes de 400 metres, unes pistes reglamentàries a Can Zam, gràcies a la lluita de la Unió Colomenca d´Atletisme.

No es farà l´edifici de 19 plantes de Dr. Ferran/Pallaresa la coalició ICV-EUiA vam recollir signatures per aturar-lo.

També s´ ha paralitzat el projecte de la CIBA.

És necessari col•laborar amb l´equip de la Universitat Oberta de Catalunya, liderat per Jordi Borja, encarregat de realitzar un Pla de Ciutat. Creiem que tenen una sensibilitat amb les entitats ciutadanes i amb la ciutat, que de forma evident no tenia l´equip d´experts de l´ex alcalde.

És imprescindible una autèntica regeneració democràtica, que signifiqui:

Comissió d´investigació per part de l´Ajuntament amb la participació de partits i entitats de la ciutat i que de forma oberta exposi les seves conclusions.

Apertura d´expedients administratius als treballadors/es de l´Ajuntament que estiguin imputats, i a tothom qui hagi actuat en benefici personal i contra els interessos públics i de la ciutat.

Assumpció de totes les responsabilitats politiques que es derivin del procés judicial i de la investigació.

Auditories a l´Ajuntament de tots els contractes urbanístics i de serveis i de les convocatòries d´oferta laboral.

Constitució del consell d´administració de Gramepark, amb la presència de representants dels treballadors/es.

La reforma del reglament de Participació ciutadana, que elimini tots els aspectes de repressió i sanció cap a les entitats ciutadanes. La elaboració d´un reglament de mitjans de comunicació públics que garanteixi la llibertat d´expressió.

Un canvi substancial en el model del Consell General de Ciutat, avançant cap a decisions vinculants, prioritzant els pressupostos municipals als barris.

La crisi econòmica continua colpejants als colomencs i colomenques, la taxa d´increment de l´atur és de les més altes de Catalunya i els ajustos de ZP augmentaran la desprotecció social i la pobresa a la nostra ciutat. Davant d´aquesta situació, cal dotar de més recursos socials i implantar mesures per a la creació de feina. La corrupció i la mala gestió han deixat una manca de liquidabilitat a Gramepark que ha hipotecat el pressupost municipal.

Però el Govern del PSC segueix fent polítiques de dretes i neoliberals, com l´externalització dels serveis públics, o com amb l´escola bressol La Maduixa.

JA N´HI HA PROU! Manifestació dijous 17 de juny, a les 19.30 hores, a la Plaça de la Vila.

Assemblea d´EUiA de Santa Coloma de Gramenet.

Marga Sanz acusa el Consell de col·locar assessors

La coordinadora d’EUPV i diputada autonòmica, Marga Sanz, ha acusat al govern del PP d’haver confeccionat un autèntic “coladero” per a comptar en plantilla amb més assessors “camuflats entre el personal interí”. Sanz afirma que el fet que el nombre d’assessors del Consell s’haja disparat i supere ja la xifra de treballadors eventuals, tal i com han denunciat els sindicats i avui ha publicat un mitjà de comunicació: “Mereix una explicació immediata que exigim al govern”.

Esquerra Unida reclama, no sols la reducció d’aquest nombre d’assessors, sinó que el Consell atenga les peticions sindicals de no utilitzar els nomenaments de personal interí per a col·locar assessors: “El PP està utilitzant els mecanismes de contractació de manera fraudulenta”.

Sanz a més afegeix que la col·locació nombrosa d’assessors es fa “per a més inri, durant època de crisi, malbaratant els diners públics i restant-los d’altres llocs absolutament vitals, com és l’educació o els serveis socials”.

“Exigim que la fusió de Bancaixa no deixe ni un sol comiat”

D'altre banda, la coordinadora d’EUPV i diputada autonòmica, qualifica de “burla que després d’aprovar-se una fusió que ha rebut crítiques des de tots els fronts i que sols és justificada pel Consell i pel poder financer, ara aquesta vinga acompanyada de quasi un miler de comiats”.

Marga Sanz afirma que aquestos comiats “són part d’una crònica ja anunciada per EUPV, qui no sols alertà sobre la possible pèrdua de treballadors si es produïa la fusió, sinó del perill que aquesta desemboque també en una privatització”.

La diputada d’EUPV exigeix que es garantisquen tots els llocs de treball de Bancaixa, “perquè el que no pot ser és que qui acabe pagant les conseqüències de la fusió siguen els treballadors”. A més, Sanz acusa directament al Consell, “el qual ha estat figurant en aquest assumpte com un pelele, supeditant-se als interessos del poder financer i despreocupant-se de les dos caixes d’estalvi valencianes, les quals s’han desarrelat del territori en qüestió de setmanes, i per extensió dels interessos dels valencians i valencianes”, afirma.

Esquerra Unida ha reclamat reiteradament que les caixes d’estalvi siguen públiques i estiguen territorialitzades.

Kirguizistan: 170 morts i calma tensa

Els violents enfrontaments entre kirguiz i uzbek al sud de Kirguizistan no serien de caràcter ètnic sinó un intent d'enderrocar el Govern Provisional, ha declarat avui el primer vicepresident del govern colpista, Almazbek Atambaev, qui afirma que el poble ja s'adona que els recents successos van ser "un assassinat massiu i una provocació ben planificada". El 10 i 11 de juny la ciutat d'Oix (Osh) va ser escenari de xocs ètnics entre kirguiz i uzbek que ja han causat 170 morts i més de 1.700 ferits, així com uns 60.000 uzbek refugiats a l'Uzbekistan. Foto: Rosa Otunbaeva, exambaixadora a EUA i ara cap colpista del país.

Els participants dels disturbis cremaven vehicles, saquejaven botigues i cases, i es van registrar nombrosos casos d'asalts. El Govern Provisional va decretar l'estat d'emergència a Oix i als districtes de la província d'Oix habitats per les comunitats uzbek, així com a Djalal Abad ("Ciutat Yalal") i la seva província, on el mes passat de maig també es van registrar fortes protestes massives.

Així mateix, Atambaev va dir que, segons la policia local, els recents actes van ser finançats amb un total de 10 milions de dòlars per la família de l'expresident kirguís, Kurmanbek Bakiev. Per la seva banda, durant una roda de premsa a Minsk el deposat president kirguís va qualificar d'infundades les afirmacions que els enfrontaments al sud del país tenien motius polítics i va rebutjar la implicació en aquests fets.

En referència a la situació actual a la regió, el vicepresident del govern colpista va manifestar la seva esperança que l'apogeu del conflicte ja hagi passat i ara el major problema és la distribució d'ajuda humanitària.

A més, Atambaev va agrair a les autoritats d'Uzbekistan "per una postura ferma durant els disturbis" i per l'obertura d'un corredor per als refugiats. Segons les seves dades, uns 60.000 refugiats van travessar la frontera uzbek durant els recents enfrontaments.

"Reconstruirem les ciutats de Oix i Djalal Abad, i la gent tornarà a la pàtria. No discriminem al nostre poble per raons ètniques", va concloure Atambaev.

Al seu torn, el Moviment Internacional de la Creu Roja va demanar a la comunitat internacional assignar immediatament uns 8,8 milions d'dòlars per ajudar els afectats en els xocs ètnics i va prometre enviar als seus metges i 12 avions amb càrrega humanitària a la república centreasiàtica.

Link Spanish news

El nombre de morts va augmentar a 170 com a conseqüència dels enfrontaments al sud de Kirguizistan que van començar el 10 de juny, mentre que 1.762 van resultar ferides, segons va informar el dimarts el Ministeri de Sanitat.

Entre els lesionats, 826 persones van ser hospitalitzades, va afegir la font.

Els enfrontaments més recents van tenir lloc després de la violència que va passar al maig, quan els simpatitzants de l'expresident Kurmanbeck Bakiev, es senfrentaron amb les persones que donen suport al govern interí, a les ciutats meridionals de Oix i Djalalabad (Ciutat Jalal).

Bakiev va ser enderrocat a l'abril, en els disturbis que van sorgir al voltant del país, els quals van deixar almenys 85 morts i centenars de ferits.

Link Spanish news

El tercer avió xàrter enviat pel govern xinès a Kirguizistan va arribar avui dimarts a la tarda a un aeroport del sud del país per recollir més de 200 ciutadans xinesos, va informar el Ministeri de Relacions Exteriors.

Està previst que l'avió aterri aquesta nit a Urumqi, capital de la regió autònoma Uygur de Xinjiang, al nord-oest de la Xina.

El govern xinès va enviar dos avions Boeing 737-700 a Kirguizistan dilluns a la nit per evacuar 195 ciutadans xinesos que viuen al sud d'aquest país, on els enfrontaments ètnics han deixat més de 170 morts.

Al voltant de 600 dels 1.000 xinesos que viuen a la regió han demanat ser evacuats com més aviat millor, segons el ministeri.


Gobierno Provisional considera disturbios en el sur de Kirguizistán como intento de su derrocamiento
Los violentos enfrentamientos entre kirguises y uzbekos ocurridos estos días en la parte sur de Kirguizistán carecieron de carácter étnico y fueron un intento de derrocar al Gobierno Provisional, declaró hoy su primer vicepresidente, Almazbek Atambaev.


Veneçuela: Intervingut el Banc Federal

Autoritats veneçolanes intervenen al Banc Federal per falta de liquiditat. Les autoritats han garantit que els diners d'almenys el 96% dels estalviadors està recolzat per Fogade, a més van indicar que la mesura es va prendre perquè l'entitat bancària no complia amb els requisits bàsics exigits als accionistes per la Superintendència de Bancs i Altres Institucions Financeres (Sudeban) de Veneçuela, que va anunciar ahir la intervenció a portes tancades del Banc Federal per l'incompliment dels reglaments establerts per aquesta institució rectora, entre ells la falta de liquiditat.

El ministre d'Estat per a la Banca Pública, Humberto Ortega Díaz (foto), va informar durant una roda de premsa que la comissió encarregada de dur a terme la intervenció té 60 dies per l'aixecament de l'informe i determinar si la referida entitat bancària passa a liquidació o si serà rehabilitada.

Va afegir que si no es determina en aquest període la liquiditat de l'empresa, s'aprovarà una pròrroga de 60 dies més.

Garantir els estalvis d'un total de 273.000 clients del Banc Federal, que representen 96 per cent dels estalviadors d'aquesta entitat.

Per la seva banda, el superintendent de Bancs, Edgar Hernández Behrens, va explicar que el Fons de Garantia de Dipòsits i Protecció Bancària (Fogade) compta amb dos mil 150 milions de bolívars disponibles, en diners líquid, per honorar els compromisos.

De la mateixa manera, va detallar que el motiu pel qual va procedir a la intervenció va ser perquè "se'ls va fer un requeriment de mil 500 milions de bolívars forts i el que ells van voler aportar no arribava al 10%, això va generar la decisió, aquest aportació era necessari per cobrir les seves deficiència de liquiditat i realitzar les seves operacions normals ".

Pels moments "totes les operacions queden congelades fins a tenir l'informe de la junta interventora", va afegir.

En la trobada amb els mitjans, les autoritats van informar que el Fons de Garantia de Dipòsits i Protecció Bancària (Fogade), té un capital total de 7 mil 143.430.467 bolívars Fuertes de fons immediats per a cobrir fins a tres vegades la deficiència del Banc Federal.

Ortega Díaz va aclarir també que en les inspeccions realitzades per Sudeban al Banc Federal es va determinar que no va complir amb el següent: l'augment del capital social; solvència en dèficit del saldo mínim d'encaix legal requerit pel Banc Central de Veneçuela (BCV); incrementar seus actius líquids; millorar l'activitat d'intermediació financera, la constitució de provisions, entre altres.

"Atès que es manté la greu situació econòmica i financera i la seva poca disposició a esmenar la liquiditat, no és procedent l'aixecament de les mesures administratives. Es decideix la intervenció amb cessament d'intermediació financera del Banc Federal", va dir.

El Govern veneçolà ja havia intervingut a altres nou bancs, 8 privats i un públic, a tres cases de borsa (Interbursa i Equivalores i Interaccions) ia l'asseguradora La Previsora, que representaven al voltant del 7% dels dipòsits del mercat financer nacional per presentar problemes de liquiditat.

Les entitats intervingudes van ser Banc Canàries, Banpro, Confederat, Bolívar Banc, Central Banc Universal, Ban Invest, Banc Reial, Banorte i l'entitat estatal, Banfoandes.

A més van ser totalment liquidats Banc Canàries i BanPro, per cuidar els estalvis de més de 700 mil veneçolans, per violacions a la llei bancària mitjançant operacions especulatives que els van portar a no disposar de fons per cobrir els dipòsits dels seus clients.

Fins ara romanen detingudes 10 persones, i altres 28 estan demanades en la seva majoria directius de les entitats intervingudes.


Autoridades venezolanas intervienen al Banco Federal por falta de liquidez

Las autoridades garantizaron que el dinero de por lo menos el 96% de los ahorradores está respaldado por Fogade, además indicaron que la medida se tomó porque la entidad bancaria no cumplía con los requisitos básicos exigidos a los accionistas por la Sudeban para responder a sus afiliados.
Para leer más ir a enlace:

Llinares destaca els "estranys" pagaments a CDC

L'actual director del Consorci del Palau de la Música, Joan Llinares [foto], va qualificar ahir "d'estranya" i "anormal" la relació existent entre els pagaments de la constructora Ferrovial al Palau i els xecs que el Palau entregava a la Fundació Trias Fargas, vinculada a CDC i Lluis Prenafeta. La directora de Dret i Entitats Jurídiques de la Generalitat afirma que la relació entre la fundació del Palau i la Trias Fargas no s'hauria d'haver produït.

Llinares va considerar que està "fora de lloc" que una entitat cultural entregui diners a una fundació política. L'actual gestor del Palau va fer aquestes declaracions en la primera jornada de la comissió parlamentària que investiga les irregularitats de la institució.

La directora de Dret i Entitats Jurídiques de la Generalitat, Elena Lauroba, va admetre, de la seva banda, que no coneix cap altre cas en què una fundació cultural entregui diners a una altra vinculada a un partit. "Hauria estat millor que aquesta relació no s'hagués produït", va concloure.

Hàbilment, els parlamentaris de CiU, juntament amb la resta dels grups de l'oposició, van aconseguir posar en joc una altra partida, la de l'hotel del Palau i sobretot la gestió que va fer d'aquest fracassat projecte el conseller d'Economia, Antoni Castells. La compareixença de la directora general de Patrimoni, Immaculada Turu, va contribuir a la cerimònia de la confusió i va acabar donant raons a l'oposició, que insisteix a dir que l'actuació del Govern en aquesta operació va ser com a mínim millorable.

Esquerra i ICV-EUiA han rebutjat la compareixença de Castells i del conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal. No obstant això, van deixar clar que no descarten canviar d'opinió si Economia no aclareix els dubtes que persisteixen sobre la seva gestió. I és que, a diferència del PSC, ERC i ICV-EUiA no van donar suport a la construcció del polèmic hotel de luxe quan es va votar a la comissió municipal d'urbanisme de Barcelona.

Pel que fa al cas Hotel Palau, la Fiscalia de Barcelona està estudiant demanar presó amb o sense finaça o altres mesures cautelars per a l'expresident de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, Félix Millet, i la seva mà dreta, Jordi Montull. Ambdós estan acusats d'un delicte continuat de tràfic d'influències i un altre d'apropiació indeguda en relació amb les irregularitats en l'operació urbanística per construir un hotel de luxe a la confluència dels carrers de Sant Pere Més Alt i Amadeu Vives.

L'U.E. imposa sancions addicionals a l'Iran

Els ministres d'Afers Exteriors de l'UE han acordat imposar més sancions a l'Iran que se sumen a les aprovades per l'ONU, amb l'abstenció del Líban i el vot contrari de Turquia i Brasil. Les limitacions aprovades per Xina i Rússia a les sancions -en contra del desitg d'EUA i Israel- han estat ara ampliades pels criats europeus, tot i la contradicció amb les armes nuclears que té il.legalment l'estat sionista de les que ningú vol parlar, i hauran de ser confirmades en la pròxima cimera europea. Va comunicar els acords el ministre alemany Guido Westerwelle, del partit Liberal (FDP), neofeixista, que governa amb coalició amb la CDU dels democratacristians.

La reunió d'aquest dilluns dels ministres d'Afers Exteriors de l'UE a Luxemburg va estar centrada en la disputa pel programa nuclear de l'Iran, seguint els interesos d'EUA, país contra el qual han decidit adoptar sancions addicionals, i el bloqueig de la Franja de Gaza, sobre el que evidentment només es va parlar de cara a la galeria doncs Israel ha imposat arreu -a través del recolzament d'Obama- la seva voluntat.

Noves sancions entraran en vigència contra l'Iran per part de l'UE i se sumen a les aprovades pel Consell de Seguretat de l'ONU la setmana passada, va informar el titular d'Exteriors alemany, Guido Westerwelle. Les mesures de l'UE inclouran, entre altres, restriccions comercials a béns que poden ser utilitzats tant a nivell civil com militar. A més, les asseguradores i els proveïdors de serveis financers iranians ja no podran operar en territori de l'UE i els comptes bancaris de membres de la Guàrdia Revolucionària seran congelades.

Al seu torn es prohibirà a les companyies europees que realitzen inversions en la indústria petroliera i de gas i tampoc es permetrà la transferència de coneixements tecnològics relacionats amb aquest sector.

Les mesures també inclouen el bloqueig de les operacions d'embarcacions d'empreses navilieres iranians com Islamic Republic of Iran Shipping Lines (IRISL, per les seves sigles en anglès) en aigües de la UE. S'espera que les sancions siguin recolzades pels líders de la UE en la cimera que es durà a terme el proper dijous a Brussel.les, i promulgades pels ministres de Relacions d'Exteriors de la UE en la seva trobada del pròxim mes, el 26 de juliol.

Resposta de l'Iran

Iran va qualificar avui de "equivocada i il.lògica" la decisió adoptada el dilluns pels ministres de Relacions Exteriors de la Unió Europea (UE) d'imposar sancions addicionals a Teheran per la seva negativa a paralitzar les seves activitats d'enriquiment d'urani.

"La UE està seguint un rumb equivocat i il.lògic, ja que les pressions no resolen res", va afirmar davant la premsa el portaveu del ministeri iranià de Relacions Exteriors, Ramin Mehmanparast.

"Aquesta política del pal i la pastanaga per part de l'UE és el rumb equivocat i no serà tolerat per l'Iran, ja que les negociacions només seran possibles dins d'un marc lògic", va afegir el portaveu oficial. Mehmanparast va advertir que si aquest rumb no es corregeix, Iran donarà una "resposta apropiada".


La Unión Europea impone sanciones adicionales a Irán, que reacciona con advertencias

Los ministros de Asuntos Exteriores de la Unión Europea acordaron imponer sanciones a Irán. Éstas se suman a las ya aprobadas por el Consejo de Seguridad de la ONU, y deberán ser confirmadas en la próxima cumbre europea.
Para leer más ir a enlace:

Turquia enforteix relacions amb Rússia i Xina

Turquia i Rússia van signar el passat dimarts un tractat de cooperació nuclear, per tal de fomentar els intercanvis de coneixements sobre l'autorització d'instal.lacions i activitats nuclears, així mateix el país turc impulsa relacions bilaterals amb la Xina a través de l'increment d'intercanvis de visites. El tractat va ser signat pel ministre d'Energia de Turquia, Taner Yildiz, i el viceprimer ministre de Rússia, Igor Sechin, segons l'agència Xinhua.

L'Agència d'Energia Atòmica de Turquia (AEAT) i l'Autoritat de Supervisió Tècnica de Rússia (Rostechnadzor) cooperaran en l'autorització i regulació de la supervisió, la protecció de la radiació, i la gestió de qualitat de les instal.lacions nuclears, segons el pacte.

El primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, i el seu homòleg rus, Vladímir Putin, també van assistir a la cerimònia de signatura.

D'altra banda, el representant especial del president de la Xina, Hu Jintao, i conseller d'Estat xinès, Dai Bingguo, al costat de el president turc, Abdullah Gul, van prometre el passat 8 de juny impulsar les relacions bilaterals i incrementar els intercanvis de visites de líders i funcionaris d'alt nivell.

Dai es va reunir amb Gul al marge de la tercera cimera de la Conferència sobre Interacció i Mesures de Construcció de Confiança a Àsia (CICA) a Istanbul.

"L'atac recent d'Israel contra un comboi turc d'ajuda humanitària que es dirigia a Gaza, que va causar morts, ha de ser condemnat", va afirmar Dai, a més va expressar "el seu condol als afectats".

A la Xina li complau veure que Turquia estigui gaudint d'un desenvolupament ràpid i d'una creixent influència internacional, va dir el conseller presidencial, que va assenyalar el desenvolupament positiu i fort de relacions entre els dos països en els anys recents.

Xina atorga gran importància a les relacions amb Turquia i les ha estat tractant de manejar amb una actitud estratègica i de llarg termini. Xina vol treballar amb Turquia perquè hi hagi més visites de líders i de funcionaris d'alt nivell, una major confiança política i una cooperació més estreta, va assegurar el conseller presidencial xinès.

Així mateix, Gul va indicar estar complagut amb els esforços per aplicar el consens assolit entre ell i el president Hu sobre l'impuls de relacions entre la Xina i Turquia.

A més va expressar el desenvolupament fort i ràpid de l'amistat i cooperació bilaterals, inclòs el ràpid creixement de les exportacions turques a la Xina.

Turquia atorga gran importància al desenvolupament de relacions amb la Xina i espera enfortir la coordinació amb ella en assumptes internacionals, va destacar el president turc.

Turquia, Jordània, Líban i Síria creen zona lliure de visats i de lliure comerç

Turquia, Jordània, el Líban i Síria van decidir dijous a Istanbul crear un règim lliure de visats, així com una zona de lliure comerç, amb l'objectiu d'assolir un nou nivell de cooperació entre els quatre països.
http://spanish.news.cn/principales/2010-06/10/c_13344062.htm


Turquía fortalece relaciones bilaterales con Rusia y China

Turquía y Rusia firmaron el pasado martes en esta capital un tratado de cooperación nuclear, con el fin de fomentar los intercambios de conocimientos sobre la autorización de instalaciones y actividades nucleares, asimismo el país turco impulsó relaciones bilaterales con China a través del incremento de intercambios de visitas.
Para leer más ir a enlaces:

La Creu Roja declara il.legal el bloqueig de Gaza

El Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) ha declarat il.legal el bloqueig israelià contra la població de la Franja de Gaza, en una declaració emesa aquest dilluns: "La totalitat de la població civil de Gaza està sent castigada per actes sobre els quals no té cap responsabilitat". El comunicat, publicat al portal Democracy Now, diu: "El tancament, per tant, constitueix un càstig col.lectiu impost en clara violació de les obligacions d'Israel, en virtut del dret humanitari internacional".

En el text, la institució internacional va alertar sobre les lamentables conseqüències del bloqueig israelià. A Gaza, asseguren, els membres de la Circ només compten amb menys de 100 medicaments essencials i insums mèdics fonamentals per oferir atenció primària.

Un nou informe del grup de defensa de drets humans B'Tselem va afirmar que el bloqueig va portar a la debacle econòmica de Gaza: el 95% de les fàbriques de la regió van tancar, 98% dels habitants pateixen apagades i 93% de l'aigua està contaminada .

El passat diumenge, el cap de la Lliga Àrab, Amr Moussa, va visitar la Franja de Gaza i va reclamar la fi del bloqueig d'Israel al territori palestí.

"Treure la maionesa, la salsa de tomàquet i la crema d'afaitar de la llista no és cap alleujament, és una cosa trivial i fa que molts de nosaltres ens riguem d'aquest tipus d'actitud que no considerem seriosa, o prou seriosa, com per que prenguem en compte aquest tipus d'alleugeriment del bloqueig. L'alleujament del bloqueig significa una cosa totalment diferent i hauria de ser una etapa en el camí cap l'aixecament total del lloc', va sentenciar Moussa.

Als Estats Units, el senador demòcrata Charles Schumer va elogiar els esforços d'Israel per estrangular econòmicament al poble de Gaza.

Schumer va dir: "Per a mi, ja que els palestins de Gaza van triar a Hamas, tot i que ha d'haver certament ajuda humanitària i la gent no ha de morir de fam, té sentit estrangular econòmicament fins que s'adonin que aquesta no és la manera de fer les coses".



Caja Madrid i Bancaja demanen 4.465.000€

Els Consells d'Administració de les set caixes d'estalvis implicades en la fusió freda al voltant de Caja Madrid i Bancaja, que completaran la integració amb la Insular de Canàries, Rioja, Àvila, Segòvia i Laietana, han aprovat l'operació que donarà lloc a la primera entitat del sector. Les entitats han acordat a més demanar al fons de rescat (FROB) 4.465.000 d'euros, la meitat aproximadament per la caixa presidida per Rodrigo Rato, que també estarà al capdavant de la nova entitat, mentre ajornen fins al setembre la votació sobre el seu pla de negoci.

La sol.licitud de fons té lloc la vigília que acabi el termini per a recórrer a aquest instrument. Aquests fons són en realitat préstecs que es tornen amb interessos del 7,75% en un màxim de cinc anys.

A l'espera de les decisions que es puguin prendre després de l'estiu, el que s'ha acordat és que cada entitat que forma el Sistema de Protecció Institucional (SIP), que és el nom que reben aquest tipus de fusions, mantindran la seva marca en cinc de les grans comunitats: Andalusia, Aragó, Galícia, País Basc i Catalunya, amb l'excepció de Girona, on actuaran sota l'ensenya de Caixa Laietana.

L'aliança es signarà el proper 10 de juliol i ja s'ha aprovat el pes de cada caixa en la futura entitat. Caja Madrid tindrà el 52,06% i Bancaja, un 37,7%. En funció del seu volum d'actius, la Caja Insular de Canàries tindrà un 2,45%, Caja Àvila, un 2,33%, Caixa Laietana, un 2,11%, Caja Segovia, un 2,01%, i Caja Rioja , un 1,34%. El que no canvia és que la seu social estarà a València i l'operativa a Madrid.

Les set caixes implicades en el SIP, que han aprovat la fusió per unanimitat, han pactat que el Consell d'Administració de l'entitat resultant estigui compost per 21 membres; 11 directius formaran la seva comissió executiva. Tal com es va anunciar el dijous, el president executiu serà nomenat a proposta de Caja Madrid, mentre que Bancaixa proposarà el vicepresident executiu. D'aquesta manera, encara que no estiguin votats, el sector dóna per fet que seran Rodrigo Rato i José Luis Olivas que dirigeixin l'entitat resultant en qualitat de president i vicepresident.

Per la seva banda, els Consells de les caixes gallegues aprovar ahir el pla d'integració per optar a temps als recursos del FROB que faran possible la seva fusió, amb una necessitat de recapitalització de 1.162 milions. El projecte aprovat per Caixanova i Caixa Galícia, que s'ha enviat al Banc d'Espanya, estableix el tancament de 300 oficines, en gran mesura a causa de duplicitats, i la prejubilació de fins a 1.230 treballadors, en la seva major part de la xarxa comercial, sobre els 7.855 empleats que sumen les dues caixes actualment.


Caja Madrid, Bancaja y sus socios pedirán 4.465 millones

Los Consejos de Administración de las siete cajas de ahorros implicadas en la fusión fría en torno a Caja Madrid y Bancaja, que completarán la integración con la Insular de Canarias, Rioja, Ávila, Segovia y Laietana, han aprobado la operación que dará lugar a la primera entidad del sector. Las entidades han acordado además pedir al fondo de rescate (FROB) 4.465 millones de euros, la mitad aproximadamente para la caja presidida por Rodrigo Rato, que también estará al frente de la nueva entidad, mientras aplazan hasta septiembre la votación sobre su plan de negocio. La solicitud de fondos tiene lugar la víspera de que acabe el plazo para recurrir a este instrumento. Esos fondos son en realidad préstamos que se devuelven con intereses del 7,75% en un máximo de cinco años.
Para leer más ir a enlace:

CCOO critica la campanya feixista d'ABC

L'informació publicada ahir al diari monàrquic i feixista ABC, sobre el programa de cooperació que desenvolupa l'OIT en matèria de Seguretat Social a Iberoamèrica, manipula greument la naturalesa i objectius de la cooperació. CCOO recorda que els programes de cooperació que Espanya té en el marc de l'OIT des de fa 20 anys serveixen per col.laborar en la promoció i organització en països d'Iberoamèrica de sistemes de Seguretat Social per protegir els treballadors i ciutadans , no per finançar a cap tipus d'organització.

Davant el tractament que un mitjà de comunicació (ABC) ha fet avui del finançament que aporta l'Estat Espanyol als programes de cooperació que desenvolupa l'OIT (Organització Internacional del Treball), CCOO vol fer constar el següent:

"Hem de recordar que l'Organització Internacional del Treball (OIT) és l'agència que l'ONU (Organització de Nacions Unides) té per desenvolupar i promoure els drets socials i laborals de tots els treballadors del planeta. Es tracta d'una agència de naturalesa tripartida en la qual participen els governs, les organitzacions empresarials i les organitzacions sindicals. Les seves activitats arriben fins i tot a tenir una naturalesa de caràcter normatiu internacional, principalment a través de la figura dels convenis internacionals que regulen les condicions de treball i els drets de protecció social mínims que tots els treballadors del món haurien de tenir reconeguts.

En concret, el programa al qual es refereix la notícia en qüestió té per objectiu col.laborar en la posada en marxa i desenvolupament de sistemes de Seguretat Social en tots els països d'Iberoamèrica.

La Seguretat Social és el principal instrument de protecció social que tenen els treballadors i ciutadans en qualsevol país. De fet, els sistemes de seguretat social són la principal característica del model social que conforma el nostre Estat de Benestar. És a través de la Seguretat Social mitjançant la qual es protegeix a les persones que perden la seva feina per qüestió de salut (baixa per malaltia), edat (pensió de jubilació) o econòmica (assegurança d'atur). Lamentablement, no tots els països del món disposen d'un sistema de Seguretat Social que assegurin totes les prestacions que s'han vingut aconseguint en els estats més avançats.

Tots els països Iberoamericans mantenen una forta relació amb Espanya per raons històriques, culturals i econòmiques (hem de recordar que Espanya és en molts països el principal inversor estranger, més de 600.000 treballadors iberoamericans treballen al nostre país, i gairebé 800.000 espanyols resideixen a Iberoamèrica). Però, malauradament, molts països iberoamericans no disposen encara de sistemes de Seguretat Social tan desenvolupats com el nostre, i els seus ciutadans i treballadors no disposen de la mateixa protecció social i drets. Per exemple, són poquíssims els països que han pogut desenvolupar l'assegurança de desocupació, de manera que quan un treballador és acomiadat no té cap tipus de protecció.

El programa que finança l'Estat Espanyol en el marc de l'OIT, té per objecte aconseguir implantar i desenvolupar els sistemes de Seguretat Social de manera que puguin protegir adequadament a tots els treballadors i ciutadans.

Una altra mesura que Espanya ha promogut a la mateixa línia, i que les organitzacions sindicals iberoamericanes veníem reclamant des de fa dècades, ha estat el Conveni Multilateral Iberoamericà de Seguretat Social que permetrà la coordinació dels sistemes de Seguretat Social de tota la regió. Aquest Conveni, que va ser proposat pel rei Joan Carles I en la cimera Iberoamericana de 2007, començarà a operar plenament en uns mesos i, sense que suposi cost addicional per al sistema de Seguretat Social espanyol, suposarà una millora immediata per als drets socials de 6 milions de treballadors migrants, i és actualment el marc de protecció social internacional més important del món que no està sustentat en un acord comercial.

CCOO és conscient, i així ho defensa, que la cooperació internacional és molt més que assistir a les víctimes de les catàstrofes humanitàries i col.laborar amb el desenvolupament dels instruments bàsics que necessiten els països en vies de desenvolupament. La cooperació internacional ha de suposar també el desenvolupament dels drets socials i les condicions de vida i treball que són, en definitiva, els que garanteixen una vida digna.

Els que critiquen de manera demagògica i falta de rigor aquest tipus d'iniciatives no fan sinó ajudar a empobrir els més necessitats, utilitzant com a instrument amb el qual atacar les organitzacions en la naturalesa està precisament protegir els més febles: els sindicats".




Herrera crida a "redreçar" la reforma laboral

El secretari general d'ICV, Joan Herrera, ha fet una crida al president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, a escoltar els sindicats i els partits de l'esquerra per "redreçar" la reforma laboral que ha qualificat "d'esbiaixada" cap als interessos de la patronal i dels partits de dretes. Herrera, que considera més prioritàries la reforma fiscal i del mercat financer per fer front a la crisi econòmica, ha criticat que Zapatero pretengui generar ocupació abaratint l'acomiadament i retallant drets als treballadors i treballadores. "Abaratint l'acomiadament no s'acaba amb la temporalitat ni es fomenta l'ocupació sinó que es perjudica l'economia i els treballadors", ha afirtmat.

En aquest sentit, Herrera li ha advertit que la formació ecosocialista votarà en contra de propostes que endureixin el mercat laboral i que responguin a interessos de la patronal, contraris als treballadors. "En els moments difícils és quan es nota quins interessos defensa el govern, si els de la gent o els del mercat", ha lamentat Herrera que ha criticat que l'executiu "es llanci a les mans de PP i de CiU" que "empitjoraran encara més la proposta inicial" i no hagi anat a buscar els partits d'esquerres com ICV.

Per tot això, el portaveu ecosocialista al Congrés ha anunciat que enviarà una carta al ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho, amb propostes d'esquerres que "parin els peus" a la dreta, a la patronal i a la CEOE. Herrera, per acabar amb el mercat laboral dual, ha apostat per dificultar la contractació temporal "perquè genera més precarietat" enlloc d'abaratir l'acomiadament i ha recordat que Espanya "té el rècord" d'acomiadaments sense justificar que suposen el 35% mentre la productivitat és equiparable a la de Dinamarca, Itàlia o Alemanya. "Esperem que Zapatero finalment estigui a l'alçada", ha afegit.

De la mateixa manera, pel que fa a l'anunci de vaga general anunciada pels sindicats, Herrera ha dit que ICV "es sumarà a les mobilitzacions que hi hagi" i que compatibilitzarà "l'actitud de rebuig i de fer-hi front des del punt de vista parlamentari".

COMPAREIXENCES EN LA COMISSIÓ D'INVESTIGACIÓ DEL CAS PALAU

Pel que fa a les compareixences en la comissió que investiga el presumpte finançament irregular de la Fundació vinculada a CiU a través del Palau de la Música, Herrera ha dit que les explicacions sempre són bones "tot i que per ara i si no hi ha elements nous que ho justifiquin" ha descartat demanar les compareixences de polítics.

http://theparapanda.blogspot.com/2010/06/texto-definitivo-del-gobierno-sobre-la.html
TEXTO DEFINITIVO DEL GOBIERNO SOBRE LA DEFORMA LABORAL

Miralles: "Els nostres fills i nets viuran pitjor"

Segons el diputat al Parlament d'ICV-EUiA, la reforma laboral: “No modernitzarà les relacions laborals, no reduirà la temporalitat ni crearà ocupació”, ans al contrari, “facil.litarà i abaratirà l’acomiadament i dificultarà la negociació col.lectiva”, a més de carregar contra el rol dels sindicats. El coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, ha rebutjat avui en nom de la seva formació els continguts de la reforma laboral plantejada pel govern espanyol, perquè: “No dóna resposta al primer problema del país, que és l’atur i les seves conseqüències”.

Per a Miralles, la possible tramitació parlamentària del document es déu a les pressions de la patronal, que “ha demostrat la seva voracitat en tot el procés de negociació” -en referència a l’interromput diàleg social-, i ha afegit que tant el PP com CiU “fan seves” les motivacions de la patronal, i que per tant el document original proposat pel PSOE “pot empitjorar”.

Miralles ha dit que “aquesta reforma laboral no modernitzarà les relacions laborals, no reduirà la temporalitat ni crearà ocupació”, ans al contrari, “retallarà els drets dels treballadors i donarà tot el poder a la patronal”, ja què d’aprovar-se tal qual o d’empitjorar-se, la patronal “tindran les mans lliures per fer el que vulguin de les relacions laborals en aquest país”.

En concret, pel dirigent d’EUiA, aquesta reforma “facil.litarà i abaratirà l’acomiadament, empitjorarà les relacions laborals a les empreses, dificultarà la negociació col.lectiva, posarà en competència el servei públic d’ocupació amb les agències privades i afectarà el rol dels sindicats”.

La proposta que fa EUiA per “actualitzar i millorar les relacions laborals al nostre país” passa per: Crear ocupació, reduir la temporalitat en la contractació i l’economia submergida, incentivar els contractes indefinits, augmentar els recursos destinats a la formació dels treballadors i canviar el model productiu. Miralles ha insistit que per donar alternatives a la crisi econòmica i política tant a Espanya com a Europa: “Cal eixamplar les aliances socials, amb el moviment sindical i les forces d’esquerres per fer front a la voracitat dels mercats que dicten les polítiques a fer, perquè de no aturar-ho “pot passar que l’especulació negui la política”.

“Els mercats i els especuladors són els principals interessats en retallar drets i fer esclatar l’estat del benestar i l’Europa social” i en aquest sentit ha emfatitzat que més enllà de les mesures regressives hi ha un plantejament global a la UE: “Nosaltres sempre hem estat crítics amb la conformació d’una UE que posa per endavant el capital enlloc de l’avenç de la unitat política i de les polítiques socials”, ha recordat, per alertar seguidament del perill “d’americanització d’Europa”, que pot arribar a significar “un pas enrere civilitzatori tant per la ciutadania de la UE com pel rol d’Europa al món”, en referència al model social que ha estat punt de referència per a d’altres continents.

Entre l’aposta política per la democràcia i els drets de les persones –que defensa EUiA- i l’especulació i la desregulació, no hi ha camins entremigs“. Així, ha volgut senyalar que “l’esquerra que representem sabem on estem ubicats”, i ha sentenciat que “el pas següent a la reforma laboral serà la reforma de les pensions”.

Davant d’una situació que ha qualificat de “molt greu”, el dirigent d’esquerres ha fet una crida a “no resignar-se”, a “resistir i donar alternatives”, perquè si no, “els nostres fills i nets viuran pitjor que els seus pares i avis”.

Preguntat pels periodistes sobre si EUiA secundarà una convocatòria de vaga general, el coordinador general de la formació ha deixat clar que “els sindicats compten amb la nostra complicitat i acompanyament”.

“Prohibir la ‘burka’ pot alimentar posicions xenòfobes i l’integrisme islàmic”

D’altra banda, el líder d’EUiA ha expressat el suport de la seva formació a la postura adoptada pel grup d’ICV-EUiA a l’Ajuntament de Barcelona davant l’anunci de l’alcalde, Jordi Hereu, de prohibir la ‘burka’ en instal·lacions municipals.

Miralles ha indicat que EUiA creu que en aquesta qüestió “s’ha de separar el què del com”, ja que per a EUiA la ‘burka’ “és un fet discriminatori envers les dones” al qual “no s’ha de fer front a través de la prohibició sinó a través de l’acollida, del diàleg, de la mediació, de la formació, i de polítiques d’integració com les impulsades pel Govern de Catalunya en els darrers anys, tal i com el Pacte Nacional per a la Immigració i la Llei d’Acollida”.

“La prohibició de la ‘burka’ pot legitimar situacions xenòfobes o d’integrisme islàmic, així com augmentar la discriminació envers d’aquestes dones, fet que pot produir que acabin no sortint de casa”, també ha dit Miralles, qui ha afegit que “algunes formacions es mouen per interessos oportunistes i electoralistes.”

Partido Popular, el partit dels treballadors?

Vicenç Navarro: Aquest article presenta dades sobre la situació de la classe treballadora durant el període de govern del PP (1996-2004). Atès que el Sr. Mariano Rajoy ha indicat que seguirà les mateixes polítiques que va seguir Aznar, que -segons ell- va treure a Espanya de la crisi anterior, és important conèixer les conseqüències que aquestes polítiques van tenir sobre la classe treballadora, els interessos que el partit diu ara voler defensar. Hi ha una percepció generalitzada, en la cultura mediàtica i política del país, de que Espanya és un país de classes mitjanes, és a dir, un país on la majoria de la població és i es defineix com a classe mitjana.

En aquesta visió, l'estructura social d'Espanya consta, d'una banda, dels rics i, de l'altra, dels pobres, i entre els dos pols hi han les classes mitjanes. De vegades s'utilitza una altra terminologia i es parla de classes altes, classes mitjanes i classes baixes.

Aquesta visió de l'estructura social és, però, profundament ideològica, promoguda pel pensament neoliberal que ha contagiat a la majoria de sensibilitats polítiques del país. L'evidència científica, ignorada sistemàticament pels majors mitjans d'informació i persuasió, és que a Espanya i als països desenvolupats a banda i banda de l'Atlàntic continuen existint classes socials, millor definides per la terminologia científica, utilitzada per totes les grans tradicions sociològiques del segle XX, és a dir, burgesia (als EUA es diu Corporate Class o classe empresarial), petita burgesia (anomenada classe mitjana de renda alta als EUA), classe mitjana i classe treballadora.

I quan es pregunta a la població a quina classe pertany, hi ha més persones (en tots els països de l'OCDE on s'ha fet aquesta pregunta) que es defineixen com a pertanyents a la classe treballadora que a la classe mitjana. És interessant, per cert, que aquests percentatges varien segons la cultura política dominant al país. Així, en països de cultura socialdemòcrata com els països escandinaus (els països, per cert, més rics d'Europa), el percentatge de la població que es defineix com a classe treballadora és més gran que en els països de cultura conservadora o liberal, com els EUA o el Sud d'Europa. Però fins i tot en aquests hi ha més ciutadans que es consideren membres de la classe treballadora que de la classe mitjana.

L'altra observació que mereix fer-se és que en general els partits liberals i/o conservadors utilitzen més l'expressió classe mitjana que els partits d'esquerra, tot i que hi ha excepcions. I aquests dies estem veient un canvi significatiu a Espanya. Mentre el govern socialista continua fent referència als sacrificis necessaris que ha de fer la classe mitjana (assumint, erròniament, que són la majoria de la població) per sortir de la crisi, el Partit Popular ha començat a utilitzar l'expressió de classe treballadora, arribant fins i tot a definir-se com el partit dels treballadors. Una metamorfosi política, no sense oportunisme polític. El PP vol subratllar que el PSOE està canviant el seu compromís tradicional amb la classe treballadora, abandonant-no només en la terminologia utilitzada en el seu discurs, sinó també en les seves polítiques públiques.

El descens dels salaris dels treballadors i empleats públics i la destrucció d'ocupació (que té lloc com a conseqüència de la reducció de l'ocupació i la despesa pública), així com la congelació de les pensions, ha tret a la llum una sèrie de vulnerabilitats del Partit Socialista Obrer Espanyol, que el PP intenta utilitzar presentant-se com l'autèntic defensor dels treballadors, mesura oportunista i intel.ligent, que de ser reeixida li suposaria la seva victòria electoral, desitjada, per cert, per la majoria dels mitjans d'informació i persuasió de major difusió a Espanya.

El punt feble d'aquesta estratègia és la pròpia experiència que tal Partit té en el seu període de govern (1996-2004). El fet que el dirigent de tal partit, el Sr Mariano Rajoy, hagi indicat que, per sortir de la crisi, el PP durà a terme les mateixes polítiques que va utilitzar el govern Aznar (que -segons Rajoy- van treure a Espanya de la crisi econòmica anterior) mostra la gran vulnerabilitat de la seva nova definició com a partit dels treballadors, ja que de l'avaluació d'aquelles polítiques és difícil (en realitat impossible) arribar a la conclusió que el PP fos el partit que defensés els interessos d'aquells que es guanyen la vida a base del treball. Vegem les dades.

La primera dada, que el PP mostra al seu favor és el descens de l'atur durant el període 1996-2004. Però s'oblida que la qualitat de la majoria de llocs de treball creats va ser baixa, desaprofitant l'oportunitat de crear millors llocs si s'haguessin seguit polítiques públiques diferents. El gran creixement en la creació d'ocupació en aquells anys es va centrar en la construcció, conseqüència del boom immobiliari dirigit pel complex bancari-sector immobiliari-indústria de la construcció, que es va convertir en l'eix del creixement econòmic del país.

Aquest complex, que el PP va estimular amb les seves polítiques fiscals i econòmiques (mitjançant, entre altres mesures, la desregulació del sòl i dels mercats de treball, la seva reducció d'impostos de les rendes del capital i rendes superiors i la seva dependència en la immigració escassament regulada), va tenir un impacte enormement negatiu en l'economia espanyola, ja que va absorbir gran quantitat de recursos que havien de haver aprofitat per crear millors llocs de treball, amb major productivitat i millors salaris. En realitat, durant el període 1996-2004, la massa salarial va baixar, de manera que les rendes del treball com a percentatge de les rendes totals del país van baixar espectacularment. Van passar de representar el 66% de la renda nacional al 61%, el major descens (després d'Alemanya) de les rendes del treball en qualsevol país de la UE-15.

Les dades mostren que les polítiques del PP van afavorir molt més a la classe empresarial que a la classe treballadora, ja que les rendes del capital i les rendes superiors es van disparar a costa de les rendes del treball. Els beneficis empresarials van veure augmentar els seus beneficis nets un 73% (més del doble de la mitjana de la UE-15, que va ser un 33%), mentre que els costos laborals van augmentar durant el mateix període un 3,7% (cinc vegades menys que a la UE-15, un 18%). Aquestes dades mostren clarament que el PP, aplicant les mateixes polítiques que proposa desenvolupar ara, va ser el partit, no dels treballadors, sinó dels empresaris. No hi ha cap canvi en les seves propostes que pogués arribar a resultats diferents, justificant el seu autodefinició de Partit dels Treballadors.

Però continuem mirant les dades. I analitzem l'evolució de la despesa pública social per habitant durant el període 1996-2004 (mandat del supòsit Partit dels Treballadors). Aquesta despesa és la despesa que sosté l'estat del benestar espanyol, és a dir, les pensions, la sanitat pública, l'educació pública, els serveis socials públics i altres serveis públics que determinen en gran manera el benestar i la qualitat de vida de les classes populars, i, molt en particular, de la classe treballadora. Doncs bé, segons les dades de l'Eurostat, l'agència estadística de la Unió Europea, Espanya, que tenia ja llavors la despesa pública social per habitant més baix de la UE-15, va veure augmentar encara més l'enorme dèficit de despesa pública social que tenia amb la mitjana de la UE-15 durant el període 1996-2004.

Espanya en 1996 es gastava 1.904 euros estandarditzats (és a dir, euros modificats perquè pugui homologar la seva capacitat de compra amb la dels països de la UE-15) per habitant menys que la mitjana de la UE-15. Al final del mandat del supòsit Partit dels Treballadors (2004), tal dèficit social va augmentar a 2.243, el major dèficit que qualsevol país tingués amb la mitjana de la UE-15. La causa d'això és que el govern Aznar, sota la direcció econòmica del Sr Rodrigo Rato, a més de baixar els impostos, va transferir fons de les àrees socials al pressupost general de l'Estat (per tal de reduir el dèficit del pressupost de l'Estat), de manera que quan, per fi, es va aconseguir (segons va dir Aznar) assolir l'equilibri dels comptes de l'Estat, això s'havia fet a costa de l'estat del benestar espanyol, com més d'un líder europeu li va recordar.

Quan el president Aznar, traient pit, es mostrava orgullós davant els seus col.legues de la UE-15, de no només haver reduït el dèficit de l'estat per sota del 3% del PIB, sinó d'haver-lo eliminat, més d'un dirigent europeu li va assenyalar que el gegant econòmic espanyol (el PP va repetir fins a la sacietat que érem la vuitena potència del món) s'havia construït, no només amb salaris baixos, sinó també amb un estat del benestar poc desenvolupat. El gegant econòmic tenia peus de fang socials.

El creixement del dèficit de la despesa pública social per habitant en relació amb la UE-15 va ser també molt accentuat en el capítol de despesa pública en prestacions a la vellesa (que inclouen les pensions). Tal dèficit va augmentar de 690 euros estandarditzats per habitant a 782. Això va contribuir a l'augment de la pobresa entre la gent gran, que va pujar durant el seu mandat de 14% a 30% (Eurostat, 2010) fet que invalida la seva professió de defensors, no només dels treballadors, sinó també dels pensionistes. Per cert, la dreta catalana, CiU, va recolzar totes les polítiques públiques a les quals faig referència.

El problema que tenen, doncs, les dretes és que si es sabessin totes aquestes dades, la seva credibilitat seria fàcilment qüestionada. La sort que té és que la sensibilitat neoliberal que predomina en la majoria de mitjans d'informació i persuasió del nostre país, fa que aquestes dades siguin escassament coneguts. I aquí està un dels majors problemes que tenim a Espanya: la manca de diversitat ideològica en la majoria de mitjans de major difusió. Conseqüència d'això és que molts treballadors i pensionistes no relacionen el crònic deteriorament de la seva situació amb les polítiques neoliberals del PP (reproduïdes, de vegades, pels equips econòmics dels governs PSOE).

Aquests mitjans tendeixen a donar major visibilitat a temes religiosos o nacionalistes que mobilitzen a sectors de la classe treballadora que donen suport al PP, ocultant la seva responsabilitat en el deteriorament econòmic i social del país. El crucifix i les banderes sempre han estat utilitzats per les dretes per mobilitzar els treballadors i pensionistes en contra dels seus interessos.


Partido Popular, ¿el partido de los trabajadores?

Este artículo presenta datos sobre la situación de la clase trabajadora (la evolución de las rentas del trabajo como porcentaje de la renta nacional, de los beneficios empresariales versus los costes del trabajo, del déficit de gasto publico social per capita entre España y el promedio de la UE-15 –incluyendo el gasto publico social en prestaciones a la vejez-, de las pensiones, y de la pobreza entre los ancianos) durante el periodo de gobierno del PP (1996-2004). Puesto que el Sr. Mariano Rajoy ha indicado que seguirá las mismas políticas que siguió Aznar, que -según él- sacó a España de la crisis anterior, es importante conocer las consecuencias que tales políticas tuvieron sobre la clase trabajadora, cuyos intereses tal partido dice ahora querer defender.
Para leer más ir a enlace:

Albiol urgeix la depuradora de Peníscola

Marina Albiol, diputada d'EUPV, considera urgent que Cotino complisca la seua paraula i es construïsquen les depuradores per als municipis del nord de la província: “A pesar de les promeses, ens trobem davant un problema que fins ara la Conselleria no ha donat solució i portem molts anys de retràs”. La diputada d'esquerres exigeix pressa i agilitat en la construcció de la depuradora de Peníscola i Benicarló i denuncia que portem “massa anys esperant-les per a que ara ens creguem les paraules i xifres que ha donat Cotino, volem fets d'una vegada per totes”.

La diputada considera que aquest problema deuria estar solucionat des de fa molt de temps, els problemes dels municipis del nord de Castelló amb les aigües residuals encara a dia de hui no estan resolts creant una situació intolerable” i remarca que portem 10 anys de retràs, respecte d'altres llocs en matèria de depuració.

Per a la representant d'esquerres cal recordar que fa un mes passarem la vergonya de veure com la Comissió Europea denunciava l`incompliment en el termini de construcció de depuradores, de l'any 2000. “ Es tracta d'un desistiment de funcions i una falta d’interès per part de Cotino amb les Comarques del Nord molt evident”.

Albiol recorda els anàlisis fets a les costes per l’Institut Espanyol d'Oceanografia, que indiquen una alta proporció de substancies contaminants, “producte d'una mala gestió i una deixadesa ostentosa per part del Conseller Cotino, mes greu encara, per ser una zona a on molts dels seus ingressos provenen del turisme”. I finalitza, afirmant que a pesar de les promeses, “ens trobem davant un problema al qual fins ara la Conselleria no ha donat solució”.

Del 14 al 30: Miguel Hernández, 40 poemes

Exposició colectiva "Miguel Hernández, 40 poemes", des de dilluns 14 al 30 de juny , de 18:3 a 20:30h. A la seu principal de CCOO, Pça. Nàpols i Sicília, València. Presentà l'acte Ana Mas, presidenta de Oriola, acompanyada dels editors de la carpeta, Mariano Abad i José Antonio Torregrosa així com d'un representant de CCOO del País Valencià, entitat organitzadora d'aquesta exposició en homenatge al poeta comunista d'Oriola (Orihuela) assassinat pel franquisme.

EUPV contra el maltractament animal

EUPV presenta mocions en els ajuntaments en contra dels bous als carrer, les corregudes i els maltractaments dels animals. La diputada autonòmica d’EUPV, Marina Albiol, explica que aquestes mocions proposen la declaració dels municipis com “amics dels animals i respectuosos amb els seus drets. Demanem que les poblacions valencianes es convertisquen en localitats antitaurines, contràries a la pràctica de les corregudes de bous i a l’exercici de qualsevol tipus de violència contra els animals que els puga ocasionar estats d’ansietat, por, maltractament, patiment o qualsevol dany físic o psicològic”, avança.

La moció que Esquerra Unida està presentant en tots els ajuntaments del País Valencià aquestes mocions que demanen no celebrar corregudes de bous ni altres espectacles on es produïsca la mort o es cause estrès psicofísic a un animal. A més planteja que les places de bous del País Valencià es convertisquen en equipaments públics o tinguen altres finalitats.

Albiol anuncia que Esquerra Unida també sol·licitarà a les Corts la modificació de l’actual llei de protecció dels animals “perquè es prohibisca la tauromàquia en totes les seues formes, així com qualsevol espectacle que cause patiment als animals”.

Esquerra Unida portarà aquesta petició no sols a les Corts Valencianes, també a la Federació Valenciana de Municipis i Províncies. “Més de 80 municipis de l’Estat ja s’han declarat favorables als drets dels animals i creem necessari fomentar des dels consistoris els valors de respecte cap a la naturalesa i els éssers vius, la cura del mediambient, i que aquestos espectacles no estan en concordança amb el respecte i la convivència i contribueixen a fomentar una educació contrària al respecte a la vida en totes les seues formes i expressions, fomentant la cosificació dels animals”, descriu la proposta.