dilluns, 18 de març de 2013

Xipre carregarà sobre els rics i no sobre tots el deute amb Brusel.les

Fonts del govern xipriota a Brussel.les afirmen que els neoliberals de l'Eurogrup han acceptat la nova proposta de pagament del deute europeu recaptant una quantitat no definida -però que serà superior al 12%- sobre els comptes superiors a 100.000 euros i deixant sense càrregues les inferiors a aquesta quantitat.

Pendents encara de l'aprovació del triumvirat neoliberal europeu, el govern xipriota de dretes es juga tant el futur econòmic de l'illa com el seu propi, en una votació parlamentària, posposada ja dues vegades, que pot deixar davant la urgent convocatòria d'una noves eleccions, cosa que tampoc convé als neolinberales europeus encapçalats -cada vegada en major solitud- per Merkel.

El sionisme més radical prepara Israel per a la guerra

Els ministres que conformen el nou Executiu de l'estat sionista i il·legal d'Israel al nou govern de Benjamin Netanyahu, han inaugurat un nova legislatura en què la possibilitat d'una resolució dialogada al conflicte amb Palestina queda definitivament reemplaçada per un projecte de colonització i extermini dels palestins, fonamentat en els grups més radicals del sionisme antisemita. Els llocs més importants són per sionistes que donen suport a la expansió d'assentaments il·legals a Cisjordània o bé són ells mateixos colons en territoris robats als palestins.

El partit que representa els interessos dels colons, Habayit Hayehudi (Casa Jueva) controla tres ministeris, entre ells el de Construcció i Habitatge, des del qual es proposen i financen els nous assentaments. El seu titular, Uri Ariel, colon -com es diu als assassins i lladres de les terres palestines cínicament-, va dir diumenge que en el seu nou Govern "prosseguirà la construcció més enllà de la línia verda, d'acord amb la política del Govern i en el mateix ordre i magnitud". "La construcció a Judea i Samaria serà més o menys la mateixa que ja havia", va afegir, emprant el nom d'època romana de Cisjordània, al Canal 10 de televisió.

Aquestes declaracions no han caigut bé a la diplomàcia teatral d'Obama, donada la proximitat de la seva visita a la zona, que comença el dimecres. Tant Estats Units com el gruix de la comunitat internacional, inclosa l'Organització de Nacions Unides, consideren il·legals els assentaments en territori palestí, encara que EUA veta tota resolució contra l'estat criminal a l'ONU i el finança amb un pressupost de miliards de dòlars anualment. En la seva legislatura anterior i des de 2009, Netanyahu ha aprovat unes 6.900 habitatges a Cisjordània i l'est de Jerusalem en territoris robats. A finals de l'any passat va anunciar que s'erigiran en els propers anys altres 11.000 amb la mateixa arrogància i protecció de la UE i els EUA.

Qui dóna l'aprovació última sobre els assentaments jueus en territori palestí, o ordena el desmantellament d'aquells que el Govern considera no autoritzats, és el ministeri de Defensa. El lidera des d'aquest dimecres Moshe Yaalon, del partit Likud, algú extremadament popular entre els colons, per la seva defensa de l'expansió dels assentaments i de la idea que no hauria d'existir un país palestí a les fronteres que ara controla Israel. És a dir, partidari de l'expulsió dels palestins o el seu extermini

A finals de 2009 Netanyahu va ordenar una congelació de 10 mesos en la construcció d'assentaments a Cisjordània per obrir la via a un acord de pau. Yaalon es va declarar en rebel·lia. En una reunió amb membres del seu partit va dir: "Crec que els jueus tenen el dret de viure on vulguin, per sempre, a la terra d'Israel". I respecte a la pressió que Obama havia exercit sobre Israel per aquesta congelació, va afegir: "A mi no em fan por els americans. Hi ha assumptes en què hauríem de dir prou". Netanyahu li va cridar llavors a l'ordre.

Preocupa notablement a les autoritats palestines el recent creixement dels assentaments a Jerusalem oriental, ja que consideren que persegueix l'objectiu d'aïllar la Ciutat Vella, on s'agrupen llocs sagrats per a musulmans, cristians i jueus. Són blocs d'apartaments en barris àrabs entorn a la muntanya de les Oliveres.

En els passats mesos, les autoritats israelianes han avançat, a més, els plans de construcció d'una acadèmia militar a zona ocupada a la muntanya de les Oliveres.

Les autoritats palestines consideren que el creixement d'aquests assentaments, i la composició del nou Govern, deixen molt poques oportunitats per a la pau. "Mai hi haurà pau entre palestins i israelians sense dos estats amb les fronteres de 1967", va dir el dijous en una visita a nous assentaments a Jerusalem el negociador palestí Saeb Erakat. "Dos Estats, amb les fronteres de 1967, són l'única opció per israelians i palestins. I amb aquests projectes d'assentaments el Govern d'Israel destrueix les possibilitats de pau", va afegir.

El Tribunal Russell-Sartre demana jutjar a Israel per crims de guerra

El Tribunal Russell sobre Palestina demana a la Unió Europea donar suport a totes les iniciatives de la societat civil i les organitzacions internacionals encaminades a portar a Israel davant la Cort Penal Internacional de l'Haia. També exigeix ​​un boicot a les importacions de béns produïts en els territoris palestins ocupats, especialment els produïts en els assentaments israelians edificats a Cisjordània.

El Tribunal Internacional sobre Crims de Guerra (Tribunal Russell-Sartre) va elevar aquest diumenge una sol·licitud a la Cort Penal Internacional (CPI) de l'Haia, perquè investigui i porti a judici a l'Estat d'Israel pels crims comesos en els territoris palestins ocupats, contra els habitants de la Franja de Gaza i Cisjordània.

El Tribunal Russell sobre Palestina (TRP), adscrit al Tribunal Russell-Sartre, es va formar al març de 2009 per promoure i sostenir iniciatives en suport dels drets del poble palestí. El TRP és una part del Tribunal Russell, també conegut com el Tribunal Internacional de Crims de Guerra o Tribunal Russell-Sartre, un organisme públic que va ser creat pel filòsof britànic Bertrand Russell i auspiciat pel filòsof i dramaturg francès Jean-Paul Sartre.

Des de llavors, el TRP ha investigats totes les violacions comeses per Tel Aviv sobre Palestina. Aquest diumenge a Brussel·les, seu de la Unió Europea, va sol·licitar "donar suport a totes les iniciatives de la societat civil i les organitzacions internacionals encaminades a portar a Israel davant la Cort Penal Internacional".

Entre les accions presentades pel TRP destaquen "noves investigacions criminals de les corporacions còmplices o encobridors en violacions d'Israel" i el "establiment d'un comitè internacional d'expresos polítics, per fer campanya sobre temes de presoners".

En aquest sentit, el Tribunal exigeix ​​a l'Haia que reconegui Palestina com un Estat observador de les Nacions Unides (ONU), estatus concedit recentment per l'Assemblea General, i rebi les milers denúncies presentades per ciutadans palestins a les diferents instàncies de la CPI.

El Tribunal Russell també va demanar a Brussel.les organitzar una sessió especial de la Comissió Especial de l'ONU contra l'Apartheid per examinar els crims d'Israel.

Finalment, van criticar la indiferència mostrada pels Estats Units, l'ONU i la Unió Europea davant les violacions del dret internacional comeses per Israel, qualificant cadascun d'aquests ens i Estats com còmplices de Tel Aviv.

Israel llança atacs constants contra la població palestina que viu a la franja de Gaza i els que viuen en els territoris ocupats de Cisjordània, generalment emprant tàctiques de guerra pel poder militar que posseeix, gràcies al suport dels Estats Units.

Així mateix, Tel Aviv manté a la franja de Gaza bloquejada del món exterior, negant als seus habitants els drets humans, civils i econòmics.

88 banquers imputats per escàndols financers

Ja hi ha 88 imputats en casos vinculats a la banca, als quals s'investiga per sortides a borsa fallides, pensions milionàries, apropiació indeguda i crèdits i inversions irregulars. Dels gratacels i els sopars de gala a costa del client a l'Audiència Nacional i les preguntes dels fiscals. L'estafa financera ha provocat que 88 banquers -quasi tots membres del PP- que van estar al capdavant de les entitats i autodenominant-se professionals a sou milionari autodecidit compareguin actualment davant els tribunals com a imputats en els escàndols financers.

En els últims mesos els tribunals han posat a treballar la maquinària judicial per investigar a nou entitats financeres. Els jutges ja han admès a tràmit querelles contra Bankia, CAM, NCG Banc, Caja Madrid, Caixa Penedès, CCM, Banca Cívica, Caja Navarra i Banc de València. I la llista podria engreixar en els pròxims mesos.

Entre els imputats hi ha noms de feixistes tan coneguts com Rodrigo Rato, exvicepresident del Govern d'Aznar, exdirector gerent de l'FMI i expresident de Bankia, Miguel Blesa, expresident de Caja Madrid entre 1999 i 2010;? Ángel Acebes, exministre de l'Interior en el Govern d'Aznar i exconseller de Banc Financer i d'Estalvis (BFA), o Josep? Luis Olivas, expresident de la Generalitat Valenciana i de Bancaixa, tots de la banda franquista de endollats del PP.

A la imatge, més.

Espanya destina el doble que la mitjana europea a finançar les "renovables"

Les primes a les renovables han assolit dimensions astronòmiques. Segons Eurostat, Espanya dedica el doble que la mitjana europea a finançar les energies renovables, és més, és el país que més pressupost ha dedicat a incentivar les tecnologies verdes. El 2010 aquests incentius van arribar als 5.371.000 d'euros i suposaven el 0,5% del PIB, però segons les últimes dades del ministre, José Manuel Soria (PP), les primes al règim especial (renovables i cogeneració) arribaran als 10.000 milions d' euros aquest any, de manera que ja s'arribarà prop de l'1% del PIB.

D'altra banda, països com Portugal o Alemanya també han destinat un important esforç econòmic a les renovables, tot i que en menors dimensions que Espanya. Per contra, destaca l'escàs suport de països de primer ordre com França, Noruega, Finlàndia o el Regne Unit.

L'eficàcia de les subvencions

Un recent anàlisi del Banc Mundial, al qual ha tingut accés elEconomista, sobre com fixar els incentius a les renovables comenta el model espanyol i qüestiona la relació entre el cost i l'eficiència d'aquestes primes. A més, subratlla com a Espanya s'ha assolit el rècord de l'Eurozona en aquests costos.

En aquest sentit, posa de manifest el volum assolit en els incentius a la solar amb una rendibilitat assegurada durant 25 anys. L'Executiu ha posat en marxa mesures per retallar fins a un 45% aquesta retribució i el Banc Mundial creu que així s'ha constatat que aquestes primeres eren "excessivament elevades" i amb "extraordinaris beneficis" per als inversors.

Per contra, l'anàlisi elogia el model de finançament posat en marxa per l'energia eòlica i ho considera adequat igual que a Alemanya o Dinamarca.

Així mateix, el Banc Mundial valora que Espanya copi un lloc significatiu en el rànquing de països amb més renovables, ja que aglutina el 75% de l'energia solar fotovoltaica mundial i el 45% de la capacitat eòlica, segons les dades que aporta l'informe, ja que Espanya ha anat perdent posicions en els últims dos anys amb la Xina o els Estats Units.

En qualsevol cas, l'estudi conclou que l'incentiu econòmic és una condició necessària però no suficient per aconseguir la instal·lació de les energies renovables, sinó que també són necessàries polítiques a llarg termini i estables per atreure la invesión.

Amb aquest missatge l'entitat rebutja qualsevol tipus de mesura retroactiva que pugui espantar els inversors i anima que es faci una planificació ferma. I és que tant el sector tradicional com el de renovables temen que no s'hagin calibrat bé els efectes dels canvis normatius, que han provocat impactes milionaris en els comptes de resultats de les companyies i que busquen contenir el creixement de les renovables i de altres costos del sistema per acabar amb el dèficit de tarifa.

Les retallades del PP

Així, el cost de les renovables s'ha convertit en un problema de primer ordre que el Govern està intentant contenir. Però tot i la moratòria i les successives retallades des de 2010, els incentius verds es van desviar de nou el passat any i, al costat d'altres factors, van crear un extradéficit que va obligar l'Executiu a suprimir els objectius de la fi del forat elèctric.

A més, el titular de la cartera d'Indústria ha alertat que, de no haver aprovat cap tipus de mesura, els incentius arribarien als 70.000 milions el 2020, "una cosa que seria inassumible per al consumidor". L'explicació és que a Espanya els costos de les renovables s'inclouen en el rebut de la llum, mentre que en altres països s'utilitzen incentius fiscals o s'inclou aquesta partida en els seus respectius pressupostos.

Amb tot, el rebut de la llum a Espanya és més car que el de la mitjana de la UE, en concret, és el novè país on l'electricitat és més cara, malgrat la seva recessió econòmica, per sobre de països com el Regne Unit, França o Luxemburg.

Rajoy canvia el cadastre per duplicar l'IBI amb una estafa nova

Mentre el govern nazionalcatòlic de Rajoy segueix regalant a la màfia vaticana -principal propietària d'immobles a Espanya que no paga res i es porta 10.000 milions del poble- Montoro s'ha inventat una nova maquinació per cobrar fins al doble de l'IBI als contribuents que no es puguin pagar la reclamació en els tribunals, és a dir, tots els honrats i espoliats assalariats. El cadastre -dependent del Ministeri d'Hisenda- ha girat milers de cartes rectificant les superfícies sobre les quals s'aplica el tipus impositiu de l'IBI (impost de béns immobles) d'acord amb una martingala il·legal, per robar més.

No és que es revisi la quantia del gravamen, cosa que és habitual en les lleis de pressupostos de cada any, sinó que el que està fent Hisenda és-amb la justificació que s'estan esmenant 'discrepancias'-una rectificació dels dos components que influeixen en la valoració cadastral. D'una banda, el valor del sòl, i, de l'altra, el valor de la construcció.

Segons alguns rebuts arribats al Confidencial, no es tracta d'una rectificació qualsevol. Al contrari. En el cas d'un immoble situat al barri de Chamartín, de Madrid, el valor cadastral del sòl pràcticament es duplica. Passa de 77.160 euros a 143.328, mentre que, en el cas de la construcció, la seva valoració passa de 24.685 euros a 27.237.

Què significa això? Doncs ni més ni menys que el tipus del 0,581% fixat per l'Ajuntament de Madrid per a 2013 en els immobles de naturalesa urbana -tipus mínim, ja que pot arribar fins al 0,604%- s'aplicarà sobre una superfície molt més gran, pràcticament del doble. En paraules d'un portaveu del Col·legi d'Administradors de Finques de Madrid, es tracta d'una brutal pujada que "només té per objecte recaptar". I posa com a exemple que en molts casos s'estan revisant superfícies que no estan ni tan sols construïdes per errors en els mesuraments, ja que aquestes s'estan realitzant amb instruments telemétrics.

A la carta enviada per Hisenda als propietaris s'argumenta que "s'han realitzat nous croquis cadastrals", ja que "la finca tributava per superfícies d'expansió incorrectes". En concret, per l'ús de la planta baixa i els soterranis. I com a conseqüència d'això, "s'actualitzen les dades en alfanumèric i es valora la finca". S'especifica que el propietari pot impugnar la resolució davant els tribunals econòmics administratius, procediment llarg i costós.

No es tracta, per descomptat, de la primera pujada en els últims anys. En el primer Consell de Ministres de Rajoy es va aprovar un reial decret de mesures urgents que introduïa l'aplicació "transitòria i excepcional" durant els exercicis 2012 i 2013 per als immobles urbans d'un increment de l'IBI-com a regla general-del 10%.

Tres milions de cases revisades

Cal tenir en compte que, com va publicar aquest diari, el Ministeri d'Hisenda preveu revisar el valor cadastral de gairebé tres milions d'immobles durant l'any 2013, el que en molts casos suposarà un càstig fiscal addicional per a les famílies. Les notificacions del Ministeri són les que utilitzen els ajuntaments per elaborar tributs com l'impost de béns immobles (IBI), del qual constitueixen la base imposable.

Segons estableix el programa de Gestió del Cadastre immobiliari, el departament de Cristóbal Montoro preveu "l'elaboració i aprovació de ponències de valors (totals o parcials) que afectaran 2.839.510 béns immobles urbans i característiques especials en diferents municipis". Tot i que fonts com la societat de taxació Tinsa estimen que el preu de l'habitatge s'ha reduït al voltant d'un 30% des de l'inici de la crisi l'any 2008, el normal és que la valoració cadastral dels immobles s'incrementi, ja que pot passar més d'una dècada entre revisió i revisió.

Cospedal i Fabra encapçalen i evidencien el fracàs del PP i els seus governs

La cortesana Cospedal de Castella-la Manxa diu que ha aconseguit rebaixar sis punts el seu dèficit amb la recepta franquista de retallar en el social fins qüestions tan necessàries com el tancament d'urgències nocturnes als pobles, el que ha estat tombat pels tribunals. El seu miracle és tan objectiu com que la tisorada als funcionaris i serveis públics i la pujada de taxes l'ha pujat -i no baixat- un altre lloc en el rànquing de comunitats més endeutades i l'ha situat com la segona comunitat autònoma amb major endeutament en relació al seu PIB (un 27,8%), només superada en incompetència pels seus col·legues valencians (29,3% de dèficit), segons les dades del Banc d'Espanya.

La gestió econòmica de Cospedal ha estat un dels punts en els s'ha centrat la crítica socialista que ara destaca que, tot i haver incrementat el deute bancari en més de 3.600 milions d'euros, la Junta de comunitats de Castella-la Manxa segueix havent prop de 2.000 milions a proveïdors, entre els quals no només es troben empreses sinó també ajuntaments. Aquests deutes suposen que els empresaris han cobrat només el 42% del seu treball en despeses corrents i únicament el 39% de les inversions.

Els socialistes admeten la reducció del deute comercial però assenyalen que la reducció d'aquest (21,39%) és molt menor que l'increment del bancàri (56,16%), que ha passat d'una mica més de 6.000 milions d'euros a 10.190 milions d'euros, quasi doblant-se.

Dolores de Cospedal també va fiar part de la recuperació dels seus comptes en l'increment d'ingressos. No obstant això, l'execució de pressupostos a 31 desembre 2012 revela que Castella-la Manxa va recaptar el 2012 un 2,27% menys que el 2011.

Com ha passat en altres comunitats, les aportacions del sistema de finançament i els avenços suposen que el dèficit pressupostari no financer s'elevi. En el cas de Castella-la Manxa, en tenir un PIB reduït, l '"ajuda" de l'Estat es deixa veure més i suposa que, de no haver rebut, el dèficit se situaria en el 2,71% del PIB.

"La seva política econòmica no és que no hagi resolt la situació sinó que l'ha empitjorat per l'elevat deute, alhora que s'ha produït una caiguda en l'activitat econòmica per la qual també s'han reduït els ingressos", resumeix el portaveu del PSOE a les Corts de Castella-la Manxa, José Luis Martínez Guijarro.

El cometa Pan-Starrs ha superat el trànsit solar

Els astrònoms no estaven segurs de què succeiria quan el cometa Pan-Starrs, que visita per primera vegada el sistema solar interior, es submergís en l'òrbita de Mercuri. El 10 de març, la nau espacial STEREO-B de la NASA va observar el màxim acostament del cometa al Sol, a només 45 milions de quilòmetres de distància. Allà, el Sol és tres vegades més gran i més de deu vegades més calent que des de la Terra, però el cometa ha sobreviscut. Aquest nou vídeo de ScienceCast registra la trajectòria del cometa Pa-Starrs i el desenvolupament de la seva erràtica cua.

Encara intacte, el cometa Pa-Starrs emergeix de la brillantor del Sol cap al cel del capvespre a l'hemisferi nord. La calor del Sol ha fet que el cometa brilli més que un estel de primera magnitud. La lluentor del capvespre redueix molt la visibilitat però igual és un objectiu fàcil de visualitzar amb binoculars i petits telescopis, entre 1 i 2 hores després del capvespre. Per observar-lo, al capvespre, miri cap a l'Oest i observi.

La nau espacial STEREO-B, de la NASA, va fotografiar "estries errants" a la cua del cometa Pa-Starrs quan va passar al costat del Sol

El cometa fa la seva primera visita al sistema solar interior en el seu viatge des del núvol d'Oort, una reserva d'estels en l'espai profund que està molt més enllà de l'òrbita de Plutó. Com el cometa Pa-Starrs és un nouvingut, es desconeixia el seu potencial brillantor i capacitat per suportar la calor solar.

La quantitat de pols i gas que surt des del cometa implica que té un nucli d'aproximadament 1 quilòmetre de diàmetre, en altres paraules, no és ni inusualment gran ni inusualment petit. Respecte de la seva grandària, és un cometa força típic.

Ara, el cometa està allunyant de la Terra. Lentament perdrà la seva brillantor a mesura que s'endinsi en l'espai profund. Irònicament, però, la seva visibilitat millorarà durant un temps quan s'encamini cap a cels més foscos, lluny del Sol Durant les últimes setmanes de març, podria esdevenir un objecte fàcil de detectar a simple vista.

La nazi i inepta Botella defensa el nepotisme i la corrupció a Madrid

Així ho va ratificar ahir la col.locada i feixista cortesana Ana Botella, que no només va defensar aquestes contractacions d'inútils, sinó que va rebutjar prendre mesures contra els regidors que promouen aquestes actituds. "S'està complint la llei. Suposo que són competents", va mentir una vegada més la molt tarada i inepta responsable de la massacre del Madrid Arena amb cambrer pel té i 6 escoltes per anar a la perruqueria.

Botella quan va ser interrogada sobre si pensa actuar per aturar aquest descarat tràfic d'influències va deixar anar: "Actuo en el que és de la meva exclusiva competència", i va tractar d'escapolir-se com tota la màfia del PP -començant pel pocavergonya i mafiós Rajoy- quan la van interrogar pels endollats del grup del PP a l'Ajuntament, que ella malgoverna amb una incompetència i corrupció evidents.

213 assessors incompetents, feixistes, sense títol i amb sous d'escàndol

En total, l'Ajuntament té 213 assessors sense estudis ni coneixements i amb sous milionaris. Aquests són 55 menys dels 268 que va heretar del fanàtic de l'Opus Dei i deficient mental Alberto Ruiz-Gallardón quan va assumir l'Alcaldia. D'aquests, 85 són per Alcaldia i les àrees de Govern, 41 estan adscrits als districtes (que depenen de l'Ajuntament), 84 maneguen en els grups municipals i tres pertanyen a la Presidència del ple.

Entre aquests assessors estan les nores de dues regidores de districte o l'esposa i la filla de dos. També figuren diversos càrrecs de confiança acomiadats en el seu moment i recol·locats amb posterioritat o persones elegides només per pertànyer a Noves Generacions, l'organització juvenil del PP, comoel homicida i deficient nazi Carromero.

L'Ajuntament també paga amb diners dels madrilenys a un assessor de l'anterior vicealcalde, un Manuel Cobo que ni tan sols apareix per l'Ajuntament, o la secretària del president d'Ifema, l'exalcalde feixista José María Álvarez del Manzano.

Contractacions "oportunes i convenients"


Botella, que compareixia després de la reunió setmanal amb els seus regidors, no va voler valorar la imatge que aquestes contractacions a dit projecten de la capital d'Espanya. Posteriorment, però, va admetre que els dirigents han de prendre mesures ja que la situació política ja és "el quart problema dels espanyols", com recull l'última enquesta nacional del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS).

Enrique Núñez, portaveu del grup municipal i que va voler contestar per l'alcaldessa per evitar-li el tràngol, va concloure que tant els regidors de districte com els grups municipals poden fer les contractacions "que estimin oportunes i convenients", ja que per això el feixisme és la dictadura dels pocavergonyes que ni donen explicacions ni han de complir la llei.

L'Ajuntament està enrocat en la seva postura, agafat a que la lliure designació de càrrecs de confiança està prevista en la llei-que van fer els franquistes del PP-PSOE per protegir la seva descarada corrupció, com tantes altres-la mateixa Hipotecària-que Europa ha titllat d'il · legal però que a la dictadura nazicatólica és norma habitual.

Els feixistes de Xipre rebaixen l'espoli a la ciutadania davant el rebuig frontal

La població de Xipre ha passat de la sorpresa i incredulitat inicial a la indignació per l'acord de rescat acordat entre el govern del neoliberal Nikos Anastasiadis i la UE, que inclou la imposició d'un nou impost als dipòsits bancaris, tot i que ara es planteja una rebaixa en l'espoli als petits estalviadors i un augment als més rics, davant la por que sigui rebutjat i caigui el govern neoliberal i estafador. A més s'ha tornat a retrasar fins dimarts la votació al parlament. Una prova d'aquesta indignació creixent es va donar ahir al davant d'una oficina bancària de Kyperounta, al centre de l'illa, quan un client frustat s'hi va acostar amb la intenció de destrossar-la.

Al final, davant la presència d'altres ciutadans i la policia, va aparcar la màquina a l'exterior, sense causar danys.

El Govern xipriota ha acordat amb el triunvirat de creditors sota el mandat neoliberal un projecte de llei millorat sobre els dipòsits privats, que suavitzaria l'impacte als petits estalviadors. Aquesta decisió arriba després que les enquestes mostressin com la majoria dels ciutadans s'oposa a les mesures aprovades per l'Eurogrup i els neoliberals. Fonts pròximes a la negociació, que van parlar sota condició d'anonimat, han assenyalat que serà el nou esborrany el que se sotmeti a votació demà a la tarda al Parlament, un altre cop retrasada la votació pel govern de l'oligarquia.

El nou projecte preveu un impost extraordinari del 3% per als dipositaris amb estalvis inferiors a 100.000 euros en lloc de l'anterior de 6,7%, i un 12,5% per als dipòsits superiors a 100.000 en comptes del 9,9%.

En un discurs televisat ahir a la nit el president xipriota, Nikos Anastasiadis, havia avançat que seguiria donant batalla en les hores que faltaven fins a la votació per millorar la situació dels estalviadors. "Comparteixo completament el sentiment desagradable que ha causat aquesta decisió difícil i costosa. Per això tinc previst seguir donant batalla perquè les decisions de l'eurozona siguin millorades en les pròximes hores per tal de limitar l'impacte sobre els petits estalviadors".

Prèviament, el president havia assegurat que a la reunió de l'Eurogrup se li havien plantejat, a manera de xantatge, només dues opcions, la fallida o la treu. El Parlament té previst votar aquesta tarda el paquet de mesures de l'Eurogrup, en una sessió extraordinària en la qual el suport no sembla garantit, tot i que la nova versió del projecte de llei podria facilitar les coses.

El partit conservador de Anastasiadis, DISY, i el seu soci, el centrista DIKO, només superen la majoria absoluta per un vot, amb 20 i 8 escons, respectivament. El parlament xipriota compta amb 56 escons. Amb només un diputat que abandoni la disciplina de vot, el projecte podria per tant quedar rebutjat. Aquesta situació podria donar-se si un dels diputats de DIKO decideix votar en contra de les mesures, tal com va anunciar ahir. Dos diputats d'aquest partit van avançar que encara no tenen decidida la seva postura.

Un 71% de xipriotes creu que el Parlament hauria de votar contra de les mesures de l'Eurogrup


La immensa majoria dels xipriotes, un 71%, considera que el Parlament hauria de votar avui en contra de les mesures aprovades per l'Eurogrup, que inclouen un impost extraordinari d'un 9,9% a tots els dipòsits superiors als 100.000 euros i del 6,7% a les inferiors, segons es desprèn d'una enquesta realitzada ahir diumenge a la companyia Insight Market Research.

EUA segueix al capdavant com a proveïdor d'armes i generador de mort

EUA segueix al capdavant com a proveïdor d'armes i generador de mort i delinqüència en el món, i Rússia manté la posició número dos entre els cinc principals exportadors mundials d'armes de l'últim lustre, segons un informe que publica avui l'Institut Internacional d'Investigació per a la Pau d'Estocolm (SIPRI). D'acord al document que recull les dades corresponents als anys 2008-2012, lidera la llista, igual que abans, EUA que domina el 30% del mercat mundial d'armament i material bèl · lic, seguit de Rússia (26%), Alemanya (7 %), França (6%) i la Xina (5%).

El gegant asiàtic va desbancar del quintet a Gran Bretanya, país que pertanyia al grup de cinc principals venedors mundials d'armes des de 1950.

Els principals compradors d'armament rus són l'Índia (35% del total de les exportacions), la Xina (15%), Algèria (14%) i Vietnam (6%).

Segons les dades de SIPRI, Rússia es va convertir en els últims cinc anys en el principal proveïdor d'armes per Síria. En les importacions sirianes l'armament de fabricació russa constitueix el 71%. En les vendes russes al país àrab predominen avions i helicòpters (46%), sistemes de defensa antiaèria i míssils (20%).

Altres proveïdors importants d'armes per al Govern de Baixar Assad són Iran (14% del total), Bielorússia (11%), Corea del Nord (3%) i la Xina (1%).

D'altre banda, els feixistes de EUA i l'UE armen als terroristes de Síria, Líbia, Egipte i Afganistan als exèrcits colpista de Mali o Coata d'Ivori i de les dictadures tiràniques del Golf, com Aràbia Saudí o Qatar, i totes les plutocràcies despòtiques del món, com Corea del Sud, Japó, Filipines, Perú, Chile, Mèxic, Panamà, Colòmbia, Espanya...

CiU augmenta en plena crisi les subvencions als seus mitjans feixistes de propaganda

La Generalitat ha augmentat en plena crisi econòmica les aportacions als mitjans de comunicació feixistes en català. En els pressupostos del 2012, coincidint amb la segona onada de retallades que va afectar especialment a sanitat, educació, i serveis socials, els diaris, televisions i ràdios catalanes van gaudir d'una pujada, de sis milions d'euros a 9,4 milions, segons dades que va oferir al Parlament català el conseller de Presidència, Francesc Homs.

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya va publicar durant el mes de febrer les subvencions que va atorgar el Govern de CiU als mitjans. La Generalitat dóna una subvenció estructural als diaris, ràdios i televisions que publiquen o emeten en català. I atorga altres quantitats als mateixos mitjans en funció dels projectes concrets que presentin. EL PAÍS no va rebre ni un euro de la Generalitat tot i que va demanar una subvenció per digitalitzar el Quadern, el primer suplement editat en català després de la democràcia.

Un any més, el conglomerat mediàtic més beneficiat per les aportacions de la Generalitat és el Grup Godó, editor de La Vanguardia (des de 2011, amb edició bilingüe) i El Mundo Deportivo (en castellà), propietari de l'emissora privada generalista RAC1, de la musical RAC105 i de la cadena de televisió 8TV. El grup va rebre el 2012 un total de 1,45 milions en subvencions.


D'aquests, 445.000 euros suposen la inversió estructural a La Vanguardia en català, rotatiu que rep, en concepte de projectes, 178.000 euros per millorar la seva edició catalana i 40.000 euros per implementar edicions locals. El Mundo Deportivo va rebre 100.000 euros per a un suplement en català.

RAC1 va tenir dues subvencions: l'estructural, de 95.798 euros, i una altra de 62.000 euros per digitalitzar els seus estudis. Més diners va recaure en la musical RAC105, que a l'estructural de 40.046 euros va sumar 205.000 euros per a un projecte de suport a la música en català.

Godó és l'únic conglomerat mediàtic que no augmenta el seu nivell d'inversió respecte a 2011, quan va rebre 1.480.000. L'any passat, a més, el Govern català va aprovar una subvenció extraordinària de 5,5 milions d'euros per posar en marxa la seva planta impressora en català, un import a abonar en diverses anualitats.

El segon grup en import de subvencions va ser el grup Hermés, editor dels diaris El Punt-Avui i l'esportiu El Nou Esportiu. La fusió dels generalistes Avui i El Punt ha suposat un important auge en les subvencions d'aquest rotatiu, el quart més llegit de Catalunya, per darrere d'EL PAÍS, tercer. El diari rep una subvenció estructural total de 490.000 euros, ja que va cobrar per la seva edició catalana i per la seva edició de la província de Girona.

Aquest import és superior a la subvenció estructural de La Vanguardia i El Periódico. A més, El Punt-Avui es va embutxacar 477.000 euros més en projectes: la meitat, per a una campanya promocional de la fusió. El 2011, amb dos rotatius separats, el desemborsament públic a l'Avui, El Punt, i El Nou Esportiu va ser de 878.887 euros.

El grup Zeta, editor de múltiples suports, només va rebre subvencions per a El Periódico, que s'edita en català i castellà. Però el rotatiu va acumular 1,09 milions d'euros. A l'estructural de 442.373 euros es van sumar 466.000 euros per a un projecte d'innovació tecnològica i un altre d'integració de la redacció.