dijous, 28 de novembre de 2013

Egipte: els colpistes detenen activistes prodemocracia

Les forces de seguretat egípcies han arrestat al Caire a un prominent activista polític anti Mubarak, Alaa Abdel-Fattah (foto). El detingut està acusat d'organitzar protestes “il·legals” contra la proposta de la junta colpista militar que va enderrocar als Germans Musulmans de jutjar als civils en tribunals militars.

Les forces de seguretat egípcies van arrestar al Caire al prominent activista polític Alaa Abdel-Fattah, acusat de convocar a protestes celebrades el 26 de novembre que no havien estat aprovades per les institucions estatals pertinents.

Una nova llei obliga a demanar permís a les autoritats abans d'organitzar una concentració pública. La família de l'activista va dir que aquest havia estat arrestat aquest dijous (28.11.2013) en el seu habitatge.

El conegut advocat Ahmed Seif al-Islam, pare del detingut, va dir que la policia havia copejat a l'esposa de Alaa Abdel-Fattah i confiscat ordinadors i telèfons portàtils durant la batuda. Alaa Abdel-Fattah es va convertir en una personalitat àmpliament coneguda a Egipte durant les revoltes de 2011 que van culminar amb el derrocament del longeu líder egipci, Hosni Mubarak.

Cop al moviment prodemocràtic


El Govern egipci ja havia promès que continuaria implementant una controvertida llei de protestes. La Fiscalia va emetre ordres d'arrest contra Alaa Abdel-Fattah i Ahmed Maher, un altre conegut activista del moviment prodemocràtic egipci aquest dimecres (27.11.2013). "El Govern ratifica la seva determinació a implementar amb fermesa la llei que regula les manifestacions", va assegurar el viceprimer ministre dels colpistes Hossam Eissa. "Aquesta no és una llei per castigar als infractors, sinó una llei per regular el dret a manifestar-se", va agregar el primer ministre Hazem Beblawy.

A Ahmed Maher i Alaa Abdel-Fattah se'ls atribueix la coordinació d'una protesta contra una clàusula inclosa en l'esborrany constitucional que permet a les corts militars jutjar a civils en certes circumstàncies. Maher, fundador del Moviment Juvenil 6 d'Abril, va negar haver convocat a les manifestacions.

La llei de protestes signada el diumenge (24.11.2013) pel president interí, Adli Mansur, obliga als organitzadors d'una manifestació a avisar tres dies abans a la policia, que té el poder de prohibir qualsevol protesta que considera un perill per a la "pau pública" de la dictadura.

Egipte: Catorze dones condemnades a onze anys de presó

Catorze dones, simpatitzants del deposat president egipci Mohamed Mursi, han estat condemnades avui per un tribunal a onze anys de presó per manifestar-se i causar danys a la ciutat d'Alexandria, informa el portaveu dels Germans Musulmans, Mustafa al Jatib. A més, set menors d'edat que van ser detingudes han estat traslladades a un centre de menors en el qual hauran de romandre durant un temps que no va determinar el tribunal il·legal de colpistes al dictat d'EUA, precisa l'agència estatal de notícies Mena. És un avís més de que els feixistes militars no pensen deixar el govern i sí acabar com sigui amb la resistència del poble egipci.

ISON sembla haver estat destruït al seu pas pel Sol

S'esperava que l'anomenat "cometa del segle" donés un gran espectacle en el cel si aconseguia mantenir-se íntegre després del seu pas pel sol. El sobrenomenat 'estel del segle', el cometa ISON, aparentment va ser destruït pel nostre Sol en passar a menys d'1,1 milions de quilòmetres de la seva superfície.

Almenys així ho sembla segons diversos científics que seguien al cometa des de la Terra, i que mitjançant telescopis van observar com l'enorme bola de pols i gel va desaparèixer darrere de l'estel, però sense aparèixer a l'altre costat com s'esperava.

"El nucli del cometa s'ha afeblit més del que esperàvem. No podem estar segurs, però no es veu bé la situació. Haurem de seguir observant", va afirmar el director associat de l'observatori Jodrell Bank, Tim O'Brien.

Els astrònoms continuaran observant l'espai buscant a l'objecte, del que s'esperava — quan va ser recentment descobert al setembre de l'any passat — que es convertís en l'objecte més brillant vist des de la Terra si sobrevivia a la seva trobada amb el Sol.

El Cilindre de Cirus, als EUA

El Cilindre de Cirus el Gran (en persa aquemènida Kurus, castellà Ciro), la primera declaració dels drets humans, ha tingut un impressionant acolliment social durant la seva presentació en el museu Getty Vila, situat a la ciutat nord-americana de Los Angeles, informen els mitjans iranians de comunicació.

La famosa ícona persa, un cilindre que conté una declaració en cuneïforme acadi-babiloni del rei parsi d'ascendència aquemènida (per. Haxamaniya: "fill de reis escites") Cirus el Gran (559-530 ane.) amb una antiguitat que es remota a 2.500 anys, va arribar a Los Angeles després de recórrer altres quatre ciutats nord-americanes.

El públic podrà veure aquesta relíquia fins al proper 8 de desembre, en el museu batejat: “El Cilindre de Cirus i l'Antiga Pèrsia: Un Nou Començament”, després d'haver estat traslladat des del Regne Unit al territori nord-americà.

El museu està adornat amb fotografies de la tomba del rei persa i la traducció al costat d'algunes explicacions sobre l'antiga ciutat de Persépolis, situada al sud d'Iran. A més, durant la seva exhibició al públic es mostra un vídeo de 15 minuts en anglès que explica el descobriment de l'esmentada declaració dels drets humans des de Mesopotàmia, que coincideix aproximadament amb les zones no desèrtiques de l'actual l'Iraq i la zona limítrofa del nord-oest de Síria.

La peça, descoberta en 1879 durant unes excavacions arqueològiques del Museu Britànic en el que és l'Iraq actual, va promoure la tolerància en diversos aspectes de la vida civil, entre ells el religiós, dins de l'imperi persa, proclamant la llibertat de cultes a tots els regnes del 'Rei de Reis' (Xayaziya Xayaziyanam). Cirus va fer retornar les imatges dels deus ancestrals i protectors de les ciutats que els medes, que governaren fins la caiguda del rei Astiages en mans de Cirus, amb els parts i els parsis, s'havien emportat als seus temples com ostatges.

Cirus i Creso

Creso va succeir al seu pare, el rei Alyates, que el 28 de maig de l'any 585 ane. es va enfrontar al costat del riu Halys (Kizil Irmak: Riu Vermell) al rei Ciàxares, fundador de l'imperi mede (gr. guardians). Durant la batalla es va produir un eclipsi solar, predit pel cari Thales de Milet, que va interpretar el rei mede com avís de Mithra (Mita, miça), el Sol Invicte (gr. Apollon-Helios), perquè desistís de la batalla, que va quedar interrompuda.

Aquest mateix any, Ciàxares va ser succeït pel seu fill Astiages (585-550 ane.). Astiages serà enderrocat per Cirus II d'Anzan, "El Gran", parsi o persa d'origen. Els mags medes van "interpretar" -per la força de les armes- els fets com el desig solar que la dinastia meda fos substituïda per una aquemènida (per. Haxamaniya) pura, parsi i seguidora estricta de les regles solars de Zardust o Zoroastre: Spitama Zarathustra (per. Spu: Ull; Tama: molt: "Que veu molt". En persa aquemènida, Zarathustra: "El que condueix bons camells"), autor del primer texte religiòs, l'Avesta, cap el s. XIV abans de la nostra era, segons els filòlegs (ane).

Creso, aliat als medes d'Astiages, és derrotat per Cirus (per. Kurus: "Muntanyenc") II el Gran, l'any 546 ane, A la batalla de Pteria, de nou al costat de l'Halys i en ple cor de l'Anatòlia hatti (hitita), no gaire lluny de l'antiga Hattussas (País de Hatti: La nació "hitita").

Relata Ausoni de Burdeos a 'El joc dels set savis: Soló': "Creso, rei o tirà de Lidia, va ser un d'aquests feliços, rics d'una manera boja, que dedicava als déus temples fets de maons d'or" (Heródot, I, 30). Va cridar (el rei) al savi Soló i li va preguntar si coneixia a un home feliç, al que respongué Soló: "Tellus, un ciutadà no fosc, que va oferir la seva vida lluitant per la pàtria". Menyspreà Creso a Tellus i proposa Soló a Agla: "Que mai va traspassar el llindar del seu tros de terra". Riu Creso de nou, i li replica Soló: "S'ha de veure el final de la vida i jutjar després si la felicitat és constant".

Derrotat per Ciro i llançat a les flames, Creso va cridar tres vegades: "Oh verídic profeta, Soló, Soló!". Commogut Ciro el va fer deslligar i, informat dels fets per Creso, va subjectar al rei com el seu amic: "Amb grillons d'or, i el va mantenir al seu costat la resta de la seva vida".

Ua neboda del Borbón sofreix un robatori en el seu 'propi' habitatge

Dissabte passat uns robinhoods desconeguts van perpetrar un robatori a la casa de María Zurita (al mig, entre mare i tia), una de les nebodes del Rei Juan Carlos, filla de la 'infanta' Margarita i del doctor Carlos Zurita. En el furt es van portar diferents objectes de valor, com a joies familiars, segons han confirmat fonts policials.

El robatori va tenir lloc quan els lladres van accedir a l'habitatge, situada en el districte de Chamartín de Madrid, després d'escalar fins a una finestra per la qual van entrar a una de les habitacions. De moment, no han transcendit més dades sobre el robatori, segons les mateixes fonts. María Zurita és filla de la infanta Margarita i del doctor Carlos Zurita i besnéta de la reina Victoria Eugenia.

Família real, aristòcrates i franquistes, clients de la "trama hebrea" de frau fiscal


L'amplitud i l'abast de les diferents trames de blanqueig de capitals descobertes en l'operació Emperador contra la màfia xinesa de Gao Ping han sobrepassat les sospites inicials dels especialistes de la Unitat de Drogues i Crim Organitzat (UDICO), que en un dels nombrosos informes remesos al magistrat Fernando Andreu (instrueix també el cas Bankia), l'informen de la notorietat pública i empresarial dels "clients", molts d'ells residents a l'elitista urbanització de la Moraleja, com Maria Ilia García de Sáez Borbón Dos Sicílias, la seva mare, Maria Immaculada Borbón Dos Sicílias Lubomirska, i la seva tia, Maria Margarita Borbón Dos Sicílias Lubomirska (foto), familiars del Rei.

Pilar de Borbón i família: Sicav i d'altres draps bruts


La infanta Pilar de Borbón (foto), germana del rei Juan Carlos, té un patrimoni de 4,5 milions en una SICAV que pràcticament no paga impostos. Casada amb Luis Gómez-Acebo, mort el 1991, van tenir cinc fills: Fàtima Simoneta, Joan Filiberto, Bruno Alejandro (foto, a la dreta), Beltrán Ataülfo i Fernando Umberto (foto).

Activistes del SEPC ocupen la seu d'UPyD a Barcelona

Una trentena d'activistes del sindicat SEPC han ocupat avui a la tarda la seu d'UPyD, a la Gran Via, 437 de Barcelona, entre Aribau i Muntaner, hi han desplegat una pancarta i han cridat proclames reivindicatives. Denuncien el procés penal contra cinc estudiants pel boicot a una visita de Rosa Díez a la Universitat Autònoma de Barcelona, el març del 2010. Emmarquen l'acció en la campanya 'Defensar la llengua no és cap delicte.' A Twitter, el SEPC ha dit que havien arribat els mossos i ha fet una crida perquè més activistes anessin a donar-los suport a la seu d'UPyD.

A les 17.15, els mossos han rebut l'avís de l'ocupació per part d'uns 25 joves o 30 i hi han enviat unitats de seguretat ciutadana. Segons la policia de Catalunya, els joves han acceptat d'abandonar la seu d'UPyD després de parlar amb els agents. La identificació dels activistes –per a fer les diligències protocol·làries– ha fet que els joves anessin abandonant l'edifici a poc a poc. La policia diu que no hi ha hagut agressions ni danys materials en aquesta acció reivindicativa, que s'ha fet en una seu amb les portes obertes en horari d'atenció.

En un comunicat del sindicat, expliquen que han encausat cinc estudiants pels següents delictes: 'Delicte de provocació a l’odi i a la violència contra grups i associacions, delicte per impedir el legítim ús de les llibertats de reunió o manifestació, delicte de coaccions i un delicte de desordres públics.' Expliquen també que es demanen sis anys i mig de presó i una multa de vint-i-dos mesos per als encausats.

Per això, denuncien que 'el moviment espanyolista del qual forma part UPyD i Rosa Díez utilitza l’odi contra la nació i la llengua catalana com a instrument electoral a canvi d’enfrontar i crispar la ciutadania'. I afegeixen: 'L'acte realitzat a la UAB formava part d’aquesta campanya de crispació i no tenia cap mena de rigor acadèmic, més enllà de la propaganda electoral espanyolista. Les autoritats de la universitat davant de l'intent de provocació d'UPyD havien d’haver-los denegat el permís.' Finalment, denuncien: 'Aquesta causa torna a palesar que la justícia espanyola persegueix descaradament els activistes independentistes i que resta al servei de l’espanyolisme més ranci i recalcitrant'.

Espanya: Les grans fortunes i les grans empreses concentren el 71% del frau fiscal

El 20% dels contribuents espanyols més rics acapara el 44% de tots els ingressos declarats en 2012, segons les dades facilitades pels Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha) en el seu informe 'La desigualtat en crisi: home ric, home pobre', presentat en el marc del seu XIII Congrés Anual celebrat a Granada. Aquesta dada contrasta amb les rendes declarades pel 80% restant que, malgrat ser un nombre de contribuents quatre vegades superior, amb prou feines acumula el 56% dels ingressos, la qual cosa, segons Gestha, posa de manifest l'existència d'un alt nivell de desigualtat social i econòmica. A això se suma que el 20% dels declarants "més pobres" solament representi el 6,6% dels ingressos totals.

De fet, segons l'índex de Gini, que serveix per mesurar si la riquesa està ben repartida o no -sent zero el valor més equitatiu i 1 el més desigual-, el registre espanyol se situa en un 0,32, la qual cosa suposa un nivell elevat per a un país com Espanya, que teòricament es troba entre els països més desenvolupats i no entre les dictadures tribals africanes.

No obstant això, aquest coeficient varia substancialment en funció de les diferents comunitats autònomes analitzades, sent Madrid i Catalunya les que presenten majors bretxes de desigualtat en concentrar el major nombre de grans fortunes. A més, els Tècnics destaquen com aquesta bretxa s'ha obert més en els últims anys com a conseqüència de l'estafa feixista 'neoliberal', ja que en 2007 l'índex de Gini se situava en el 0,28, augmentant un 10,8% fins a 2012.

En aquest interval, van anar els anys 2009 i 2010 els "més dramàtics" en incrementar-se en gairebé dos milions el nombre d'aturats i en deteriorar-se amb major intensitat l'economia espanyola, que va arribar a retrocedir un 3,7%, deixant els comptes públics a la vora del col·lapse.

En paral·lel, aquest augment de la diferència entre els contribuents més rics i la gran majoria dels assalariats no només s'ha convertit en una sensació generalitzada a causa de la crisi, sinó que també s'ha traduït en una realitat a peu de carrer, amb un augment espectacular de les persones que viuen per sota del llindar de la pobresa.

Així, des que es va iniciar la crisi a la fi de 2007, una mica més de dos milions de persones han passat a viure en la misèria, fins als 9,3 milions, la qual cosa suposa un 28,8% més.


No obstant això, l'informe evidencia substancials diferències entre comunitats, sent Navarra, Madrid i Catalunya aquelles on més va avançar la desigualtat. En canvi, la desigualtat es va reduir o es va mantenir estable a Castella i Lleó (-16,4%), Extremadura (-8%) i Galícia (+1%).

Segons Gestha, això es deu al fet que són autonomies en les quals la densitat de grans patrimonis és molt menor, la qual cosa no crea una situació de disparitat amb la resta dels assalariats, que guanyen rendes molt més modestes.

En una posició intermèdia es troben els ciutadans d'Astúries, La Rioja, Castella i Lleó i Balears, que compten amb unes xifres de desigualtat per sota de la mitjana encara que, segons Gestha, aquesta bretxa entre "rics i pobres" podria incrementar-se si no s'adopten mesures contundents per contenir-la.

Grans fortunes, grans lladres


Per frenar aquesta situació, Gestha proposa intensificar la lluita contra el frau, i enfoncarla a investigar l'evasió protagonitzada per les grans fortunes i grans empreses, que concentren el 71,8% del frau fiscal total. Aquesta part suposa una pèrdua recaptatòria per a l'Estat de més de 42.000 milions d'euros anuals.

Així mateix, Gestha advoca per crear un Impost sobre la Riquesa d'àmbit estatal -evitant així les bonificacions autonòmiques al 100% de la quota- amb mínims exempts similars als vigents en l'Impost sobre Patrimoni, encara que el tipus efectiu d'aquest nou tribut hauria de triplicar al de l'actual impost per ser efectiu.

D'aquesta manera es podria aconseguir una recaptació addicional de 3.400 milions d'euros anuals.


Segons el president de Gestha, Carlos Creuat, l'engegada d'un Impost sobre la Riquesa de caràcter estatal "tindria un major efecte sobre la recaptació i serviria per evitar l'aplicació de noves retallades, amb els quals només s'afegeix més pressió sobre l'economia de les classes mitjanes i treballadores".

A més, reclama una reorganització de l'Agència Estatal Tributària (AEAT) perquè dediqués més esforç a perseguir el frau de les multinacionals i grans companyies del país, en comptes de concentrar al 80% dels recursos pel cap alt fàcil que és investigar a autònoms, microempreses, pimes i assalariats, a més d'adoptar mesures per exercir un major control de l'eficiència de la despesa pública.

Un terç dels espanyols, sense diners després de pagar les factures

Un de cada tres ciutadans es queda sense diners cada mes després de pagar les seves factures i despeses essencials. El percentatge (33%) és major que la mitjana europea, que se situa en el 26%, encara que per sota d'altres dictadures neoliberals, com Grècia, Estònia o Hongria, que arriben al 40%. El telèfon mòbil i les compres per internet són les últimes factures que es paguen en cas d'haver de triar. El 25% dels espanyols considera que no té suficients diners per a una vida digna.

La pensió mínima pujarà entre 0,5 i 3 euros i la màxima, 6,3 euros

La "pujada" de les pensions en un 0,25% per 2014 es traduirà en un ridícul augment en la nòmina mensual dels seus perceptors d'amb prou feines uns euros, depenent de l'import de la pensió, la qual cosa davant l'alça de preus d'energia i alimentació i la baixada de salaris suposa un nou atracament del govern del PP-Rajoy als treballadors mentre l'empresariat que defrauda multiplica beneficis i frau fiscal. La pensió màxima pujarà un 0,25% en 2014, fins als 2.554,49 euros mensuals, enfront dels 2.548,12 euros fixats per 2013, segons consta en el projecte sobre revaloració de les pensions i d'altres prestacions socials públiques per al proper any que el franquisme aprovarà pròximament i que es troba en fase de consultes. A la foto, aquest indecent, la veu de l'oligarquia, fa pàtria i història al full parroquial nazicatòlic de la monarquia. En Rouco el confesa després... a l'armari.

Dos dels tres fills d’Artur Mas, col.locats en empreses concessionàries de la Generalitat i l’Ajuntament

El fill gran d'Artur Mas 'treballa' des de 2009 a l'empresa de gestió de residus Tradebe, que va rebre el 2011 l'adjudicació de la terminal d'hidrocarburs del Port de Barcelona -encausat de dalt a baix per corrupció i tràfic de cocaïna- del Govern de CiU. A l'octubre d'aquest any, una filial del mateix grup es va adjudicar el servei de recollida de vehicles fora d'ús BSM, l'empresa pública de l'Ajuntament de Barcelona. La companyia que s'encarrega de les relacions públiques de l'Ajuntament barceloní des de l'arribada de Trias a l'alcaldia, Interprofit, compta com a executiva de comptes amb Patricia Mas Rakosnik.

La tradició continua. La família del president de la Generalitat, Artur Mas, manté estrets vincles econòmics amb les administracions públiques controlades per Convergència i Unió (CiU), encara que sigui de forma indirecta. Dos dels tres fills del president treballen en empreses concessionàries de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, tots dos governats per CiU. El tercer dels fills de Mas, Artur, està concloent els seus estudis a Mont-real (Canadà).

Els descendents del matrimoni entre Artur Mas i Helena Rakosnik segueixen així els passos dels fills del primer president de la Generalitat de CiU, Jordi Pujol. Dels set fills de Jordi Pujol, la pràctica totalitat han treballat amb companyies que han rebut contractes de l'Administració catalana mentre el seu pare ocupava la presidència de la Generalitat, si no han treballat directament per al Govern.

Mas, que és president també de Convergència Democràtica i de la seva federació amb Unió, CiU, té com a secretari general al partit Oriol Pujol Ferrusola, fill de Jordi Pujol, i un dels principals rostres del partit. Tot i que Oriol Pujol és un càrrec electe i va guanyar el seu escó a les eleccions autonòmiques, va iniciar la seva carrera política en ser nomenat director general d'Afers Interdepartamentals el 1997 per designació directa quan governava el seu pare.

De fet, a Convergència s'atribueix l'elecció de Mas per Pujol, com el seu successor al cap de cartell de CiU a la presidència de la Generalitat, al suport dels fills del primer president electe de la Generalitat restaurada. No només al d'Oriol Pujol, sinó especialment al de dos dels seus germans grans, Jordi i Josep, els dos homes de negocis que han fet fortuna i que en ocasions també van realitzar treballs vinculats a l'Administració catalana, encara que no siguin els que més relació van tenir amb els diners públics.

Mas i Jordi Pujol Ferrusola van ser companys de treball en la seva joventut, quan van coincidir en la direcció de la desapareguda empresa adobera Tipel, propietat de la família de qui va ser durant els primers 10 anys de Jordi Pujol a la presidència de la Generalitat el seu secretari general, Lluís Prenafeta.

La família Mas Rakosnik és molt menys nombrosa que la Pujol Ferrusola. L'actual president de la Generalitat té tres fills. Però segueixen els seus passos. El fill gran d'Artur Mas, Albert Mas Rakosnik, de 30 anys, treballa en l'empresa de gestió de residus de la família Creixell Tradebe, que va rebre l'adjudicació de la terminal d'hidrocarburs del Port de Barcelona l'abril de 2011, tot just cinc mesos després que CiU recuperés el Govern de la Generalitat després de set anys de tripartit.

El passat 18 d'octubre, a més, una empresa del grup, Fragnor, es va adjudicar el servei de retirada de vehicles fora d'ús Barcelona Serveis Municipals (BSM), l'empresa pública que gestiona els serveis de l'Ajuntament de la capital catalana, governat pel alcalde i històric dirigent de CiU, Xavier Trias.

Relleu a Barcelona

Trias va arribar a l'alcaldia de Barcelona després de derrotar el fins llavors alcalde, el socialista Jordi Hereu, en les eleccions municipals de 2011. Era la primera vegada que el candidat de CiU es convertia en alcalde de Barcelona. El Govern municipal de la capital catalana va estar des de 1979 en mans del PSC, que va governar en coalició amb Iniciativa per Catalunya i amb ERC. Quan Trias es va convertir en alcalde de Barcelona, l'Ajuntament va encarregar les seves relacions públiques a l'empresa Interprofit.

Una de les executives de comptes de Interprofit és Patricia Mas Rakosnik, la segona filla del matrimoni entre el president de la Generalitat i la seva dona, Helena Rakosnik.

La relació d'Albert Mas Rakosnik amb Tradebe es remunta al 2009 i la seva carrera sembla haver evolucionat en paral·lel als treballs que la companyia desenvolupava per a l'Administració catalana. Entre 2009 i 2011 va estar fent una estada a Londres. A l'abril de 2011, cinc mesos després que CiU recuperés el Govern de la Generalitat, Tradebe es va adjudicar la terminal d' hidrocarburs del Port de Barcelona, ​​la competència és autonòmica. Aquell mateix any, Albert Mas va tornar a Barcelona ascendit a controller per consultoria mediambiental, França i serveis portuaris.

A l'abril d'aquest any, coincidint amb la inauguració de la terminal de Tradebe al Port de Barcelona (acte que va ser presidit pel propi Artur Mas i per la ministra de Foment, Ana Pastor), Albert Mas Rakosnik va ser novament ascendit, en aquest cas, a analista financer de serveis petrolífers a Europa. Al juliol d'aquest any, el patró de Tradebe, Josep Creixell, va ser una de les estrelles de la delegació de 50 empresaris que van acompanyar al president de la Generalitat, Artur Mas, en el seu viatge oficial per Brasil. A l'octubre, una filial de Tradebe, Fragnor, es va adjudicar el servei de recollida de vehicles fora d'ús de la ciutat de Barcelona, governada també per CiU des de 2011.

Anticorrupció té llista l'acusació pel frau del Port de BCN


La recerca pel frau de les obres del dic est del Port de Barcelona arriba a la seva fi. El fiscal Anticorrupció, Fernando Maldonado, ha sol·licitat l'obertura de judici al jutjat d'instrucció número 5 de Barcelona. En el seu escrit, demana també aixecar l'acusació a diversos imputats. Entre ells, destaca la figura de l'ex sotsdirector general d'infraestructures de l'Autoritat Portuària de Barcelona (APB), Rafael Escutia.

El nazi Gallardón "veu indicis de delicte" en els homenatges a presos però no a Franco o al seu sogre franquista

El PP i la seva banda de criminals feixistes que homenatgen i subvencionen a Franco i els seus còmplices de genocidi i organitzacions feixistes, diuen veure "indicis de delicte" en els homenatges que han rebut els últims presos excarcerats en aplicació de la sentència del Tribunal d'Estrasburg contra l'antidemocràtica i nazi 'doctrina Parot', i per això els ha posat en coneixement de la seva submissa Fiscalia "independent" de qualsevol justícia o dret. Foto: Martín Villa, Fernando Suárez y José Utrera Molina, sogre de Gallardón, imputats per assassins i genocides per la Justícia Argentina.

Així ho ha dit l'incompetent ministre de Justícia de l'Opus Dei, fill de franquista i gendre d'un ministre del dictador -acusat de genocidi i en cerca i captura des d'Argentina-, Alberto Ruiz-Gallardón, en una entrevista en la ràdio del règim Onda Cero, on ha ratllat de "indignant" i "aberrant" que s'estiguin produint aquests homenatges i ha deixat clar que, segons el parer del Govern, en aquests actes hi ha "indicis racionals de criminalitat". gens ha comentat sobre el tràmit que a Argentina se segueix contra el seu sogre i tots els assassins i genocides del franquisme que perviuen amb el robat a les seves víctimes impunement.

Ara serà la Fiscalia del PP qui analitzi si hi ha indicis de delicte i, en tal cas, iniciar accions judicials repressives.

En concret, el delegat del PP al País Basc, Carlos Urquijo, ha posat en coneixement del Fiscal Cap de l'Audiència Nacional la celebració de dues 'ongi etorris' ("Benvinguts"), el primer a Juan Ignacio Delgado, celebrat aquest dimarts en Legazpi (Guipúscoa); i el segon, a Javier Martínez Izaguirre, àlies 'Javi de Usansolo', aquest dijous en Galdakao (Biscaia).

El delegat del Govern de nazis que es nega a complir els dictats de l'ONU sobre els crims dels seus papàs franquistes argumenta que amb aquests actes "s'humilia a les víctimes" i podria suposar un enaltiment del terrorisme.

En els últims dies s'han vist altres homenatges com l'ofert a 'Kubati', pel qual al seu poble natal de Elorrio es va col·locar una pancarta amb el lema "ni un minut més".

Barcelona-París a partir de 59 euros en sis hores i mitja

Espanya i França estaran connectades per l'alta velocitat ferroviària a partir del 15 de desembre que ve amb cinc trens diaris per sentit i així, per exemple, es podrà viatjar de Barcelona a París en 6 hores i 25 minuts i des de 59 euros. Altres trajectes de l'alta velocitat seran Madrid-Marsella, que es podrà realitzar en set hores i des de 89 euros; Barcelona-Tolosa, en tres hores i a partir de 39 euros, i Barcelona-Lió, en quatre hores i 53 minuts des de 49 euros.

Les noves connexions directes d'alta velocitat, la data d'inici de la qual va ser confirmada ahir pel cap del Govern, Mariano Rajoy, i el president de França, François Hollande, uniran Barcelona i París amb dos trens diaris per sentit, Madrid i Marsella, i Barcelona amb Lió i Tolosa.

En el marc de la XXIII cimera entre els dos països, Rajoy va avançar que s'organitzarà una pròxima inauguració oficial d'aquest servei "d'alt nivell". Segons van informar tant Renfe com SNCF en un comunicat, la comercialització d'aquests serveis començarà a partir de demà en els canals de venda de les dues companyies.

Durant el 2014, el servei conjunt s'ampliarà en freqüències i destins per atendre una demanda estimada d'un milió de viatgers internacionals. El mercat actual dels desplaçaments entre Espanya i França puja a 82 milions de viatges anuals, dels quals un 89% d'ells es fan en vehicle privat. L'oferta d'alta velocitat connectarà 17 ciutats dels dos països gràcies a la col·laboració de les dues xarxes d'alta velocitat més grans d'Europa.

Preus de 59 fins a 170 euros

En concret, el viatge entre Barcelona i París costarà entre 59 i 170 euros i serà un viatge directe des de l'estació de Barcelona Sants fins a l'estació de Lió a París, amb parades a Girona, Figueres, Perpinyà, Narbona, Montpeller, Nimes i Valence. L'oferta inicial és de dues freqüències diàries per sentit.

El viatge entre Madrid i Marsella costarà des de 89 euros, el més barat, fins a 171 euros i es podrà fer amb un tren diari per sentit entre Madrid Puerta de Atocha i l'estació de Saint Charles de Marsella, que connectarà a més amb Barcelona, Girona i Figueres, amb Perpinyà, Besiers, Montpeller, Nimes, Avinyó i Aix-en Provence.

De Barcelona a Tolosa els bitllets costaran des de 39 a 77 euros i entre Barcelona i Lió des de 49 a 114 euros. Renfe arrenca aquest servei amb set dels deu trens AVE S-100 que ha adaptat per poder circular per vies franceses. L'alta velocitat Espanya-França comptarà amb classe turista i preferent i un servei de restauració a bord.

Aquest servei és el primer pas en la integració de la xarxa d'alta velocitat espanyola amb la de la resta d'Europa. En el futur, el pla de transport d'aquest servei serà una oferta de trens d'alta velocitat en més països, amb 22 estacions i 150 rutes directes possibles i 200 més en correspondència.

Egipte: Catorze dones condemnades a onze anys de presó

Catorze dones, simpatitzants del deposat president egipci Mohamed Mursi, han estat condemnades avui per un tribunal a onze anys de presó per manifestar-se i causar danys a la ciutat d'Alexandria, informa el portaveu dels Germans Musulmans, Mustafa al Jatib. A més, set menors d'edat que van ser detingudes han estat traslladades a un centre de menors en el qual hauran de romandre durant un temps que no va determinar el tribunal il·legal de colpistes al dictat d'EUA, precisa l'agència estatal de notícies Mena. És un avís més de que els feixistes militars no pensen deixar el govern i sí acabar com sigui amb la resistència del poble egipci.

Altres sis persones, membres de l'Aliança per a la Defensa de la Legitimitat que recolza a Mursi, van ser condemnades en rebel·lia per aquesta mateixa causa a quinze anys de presó, va informar el Partit Llibertat i Justícia (PLJ), braç polític dels Germans Musulmans.

Segons el PLJ, que va citar a l'advocat de les processades Mustafa Zaki, les dones pertanyen al moviment Set del matí i afrontaven càrrecs com causar danys, manifestar-se i portar armes. La formació política va detallar que les condemnades a onze anys de presó tenen entre 18 i 22 anys, mentre que les menors tenen de 15 a 17 anys.

El portaveu dels Germans va explicar que el grup 'Set del matí' va sorgir després del derrocament del president islamista el passat 3 de juliol i que "comparteix els mateixos valors" de la coalició partidària de Mursi, integrada per la confraria i altres grups afins: "Les autoritats reprimeixen a qualsevol persona que s'enfronti al cop d'estat, sigui el que sigui la seva pertinença", va apuntar Al Jatib, que va recordar a les desenes de persones de tendència no islamista detingudes ahir en el centre del Caire per protestar contra la nova llei que limita les manifestacions.

El grup Set del matí va condemnar de forma "categòrica" la sentència emesa pel tribunal penal del districte de Sidi Gaber, a Alexandria, en considerar que "viola el dret de manifestació i la llibertat d'expressió". "El conflicte polític que viu Egipte no pot ser una justificació per violar el dret de qualsevol persona a un judici just", va agregar en un comunicat el moviment, que va advertir que hi haurà noves marxes pacífiques en els propers dies contra aquesta fallada.

El 13 de novembre, dotze estudiants egipcis van ser condemnats a disset anys de presó per participar en els disturbis deslligats el passat mes d'octubre durant una protesta d'islamistes a la Universitat d'Al Azhar, al Caire.

Per als feixistes alemanys i del PP un espanyol val un terç que un nazi teutó

A partir de 2015, qualsevol alemany cobrarà com a mínim 8,5 euros per cada hora de treball. Alemanya instaura així un sou mínim, que no tenia fins ara i ho fa triplicant a l'espanyol, que no arriba als miserables tres euros per hora. En concret, el salari mínim interprofessional (SMI) a Espanya és de 645,30 euros al mes, és a dir, 2,68 euros l'hora, mentre que l'alemany serà de 1.562 comptant 40 hores semanals. Una dada que posa de manifest que a l'Europa neoliberal del PP i l'oligarquia criminal i feixista un nazi teutó val tres vegades més que un idiota submís espanyol.

Més encara quan aquest mínim es dóna en un país els treballadors del qual, segons dades de l'agència estadística europea Eurostat, ingressen de mitjana un 50% més que els espanyols. Els ingressos mitjans d'un alemany eren 41.495 a l'any euros enfront dels 27.438 d'un espanyol en 2010 .

La passada setmana els sindicats ja van sol·licitar a la ministra d'Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez, "dignificar" el SMI incrementant-ho gradualment fins als 900 euros mensuals en 2018, ja que l'actual "frega el llindar de la pobresa", advertien la UGT i CCOO.

Espanya és un dels països de la UE-15 amb el salari mínim més baix, tan sol superada per Portugal, amb 485 euros bruts al mes, i per Grècia, amb 580 euros mensuals i congelat fins a 2016. Molt lluny dels més d'1.800 euros que cobren a Luxemburg, el país al capdavant en mínim salarial, o dels 1.500 a Bèlgica que, a pesar que no té salari mínim i els sous són acordats per cada sector, ocupa el segon posat en el rànquing europeu.

Merkel i el SPD pacten governar en coalició


Els neoliberals del CDU i el CSU que lidera la cancellera, Angela Merkel i els socialdemòcrates del SPD han tancat aquesta matinada passada un acord per a governar Alemanya en una nova gran coalició. Després de més d'un mes de reunions, arran de la victòria de Merkel en les darreres eleccions, els dos grans blocs parlamentaris alemanys han aconseguit polir diferències però el pacte ha de ser ratificat per les bases del SPD.

Merkel accepta un salari mínim de 1.562 € per governar amb el SPD


Alemanya tindrà un salari mínim interprofessional de 1.562 euros al mes, comptant 40 hores de feina semanals. La canceller alemanya, Angela Merkel, ha acceptat la més disputada de les condicions imposades pels socialdemòcrates del SPD per formar una gran coalició amb els cristianodemòcratas de la CDU-CSU. L'anunci, fet en una reunió amb empresaris celebrada a l'hotel Adlon de Berlín, apropa la formació del nou Govern dos mesos després de la victòria de Merkel en les eleccions legislatives, en les quals els seus socis neoliberals del FDP van ser derrotats i exclosos del Bundestag per primera vegada en la història. Imatge: dies de treball d'un obrer per guanyar el que un directiu guanya en una hora: Espanya al quart lloc, amb 8 dies de feina dels salaris mitjans i fins a 22 dels baixos.

Un ‘mosso’ diu que van pensar que Benítez fingia després de ser apallissat

Un dels nou mossos imputats pel cas Raval va afirmar ahir davant la jutge que va pensar que Juan Andrés Benítez “fingia” haver-se desmaiat després de ser reduït de forma violenta per la policia autonòmica. L'home, de 50 anys, va acabar morint hores després. Un tècnic del SEM, que va declarar com a testimoni, va explicar que Benítez tenia la cara ensangonada i que ho va trobar en el cotxe patrulla “de cap per avall” i emmanillat. Abans, havia atès a una mossa a la qual, suposadament, va mossegar Benítez (aquest va ser l'origen de la reducció). El tècnic no va acreditar que tingués una mossegada i va dir que amb prou feines tenia “rigidesa vertical”.

L'agent va ser un dels últims a arribar al carrer de l'Aurora del Raval, el passat 5 d'octubre. Per aquesta raó, i perquè estava ajudant a “contenir” als veïns, va dir, amb prou feines va presenciar la intervenció dels seus companys. El policia va admetre que, mentre Benítez era reanimat pels equips mèdics, va abocar aigua en el toll de sang que havia quedat en el sòl.

El novè mosso va ser un dels encarregats d'ajudar a pujar al cotxe patrulla a l'empresari del Gayxample. En aquest moment, va explicar, Benítez “deixa el cap mort i deixa de moure's”. El policia va decidir “donar la volta al cotxe perquè no l'hi creu”: opina que Benítez “està fingint” i valora aplicar-li un “punt de dolor” —pressionar-li una zona del cos— per comprovar la seva reacció, segons la declaració, a la qual ha tingut accés EL PAÍS. Quan va entrar en el cotxe, no obstant això, va veure que un altre company “ja estava fent-li un punt de dolor per veure si fingia”. En comprovar que no era així, van alertar als equips del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM).

La imputació d'aquest agent per obstrucció a la justícia va sorgir arran de la recerca de la Divisió d'Assumptes Interns (DAI) dels Mossos. Davant la DAI, l'agent ja va admetre que va netejar la sang amb una ampolla d'aigua per higiene i va defensar que és una “pràctica habitual” després d'una baralla. En un acte, no obstant això, la magistrada Eva Moltó rebutja aquest argument: “Ni raons de salubritat, higiene o protocols justifiquen que uns agents esborrin o alterin rastres d'un possible fet delictiu”.

El mosso va explicar ahir que va veure la taca “poc abans d'anar-se” de l'actuació i que un company ja havia intentat netejar-la abans. El mosso va afegir que ningú li va ordenar diluir la taca i que, en aquest moment, Benítez “està ja en l'ambulància”. Un company, va matisar, li havia explicat que havia entrat en parada cardiorrespiratòria, però que els metges li havien aconseguit reanimar i, estable, l'hi portaven a l'hospital Clínic. A l'imputat “no se li va ocórrer”, segueix la declaració, prendre mostres o fotos de la sang —com suggeria la jutge en el seu acte—, perquè “no hi havia motiu”.

A més d'un delicte contra la vida, els policies del cas Raval estan imputats per coaccions. Una testimoni va explicar que una agent femenina dels Mossos es va presentar a la seva casa aquesta mateixa nit per preguntar-li si havia pres imatges de l'ocorregut. La veïna, de nacionalitat francesa, va admetre que sí i les va esborrar davant de l'agent.

La magistrada ha demanat al Departament d'Interior que identifiqui a les agents que van intervenir aquesta nit en El Raval. Interior encara no ha respost, segons fonts judicials, però el novè mosso va llançar llum sobre l'assumpte. Est va explicar que “una agent femenina” —de la qual va donar nom i cognoms— “va entrar en un dels pisos”. “En veure-la entrar sola va ser després d'ella i li va preguntar què passava. Li va dir que havien llançat alguna cosa des d'un pis”. Quan va veure que parlava “amb una dona que li va semblar normal, que no li va semblar la típica persona que llança objectes per la balconada”, s'en va anar.

Imputat un altre ‘mosso’ per esborrar la taca de sang en el ‘cas Raval’

Ja són nou els Mossos d'Esquadra acusats per la mort de l'empresari Juan Andrés Benítez. La titular del jutjat d'instrucció número 20 de Barcelona ha decidit imputar a un altre agent, qui va admetre davant Assumptes Interns de la policia catalana que “en observar que en el lloc en el qual s'havia produït l'actuació policial hi havia una taca de sang, va tirar damunt de la taca l'aigua que contenia una ampolla que portava en el cotxe”.

El govern d'Escòcia recorda que Rajoy no sap de què parla

El govern d'Escòcia nega que un sí al referèndum signifiqués quedar fora de la UE, tal com va dir ahir el ximple Mariano Rajoy. Un portaveu del govern escocès ha aclarat que Rajoy no s'havia llegit les propostes que fa Alex Salmond al llibre blanc, i que preveuen de garantir la continuïtat d'una Escòcia independent dins la UE, mitjançant una esmena als tractats durant el període entre la votació i la declaració oficial d'independència. Per tant ni sap de què parla, sols amenaça per por com el feixista mentider que és.

Sobre un possible vet espanyol, Thomas Lundberg, expert en política escocesa i comparada de la Universitat de Glasgow, ha dit això a l'ACN: 'No crec que, al final, interessés gaire a Espanya de fer allò que es veuria com una acció hostil, no tan sols a Escòcia, sinó a tot el Regne Unit. Si Escòcia vota sí serà el resultat d'un procés constitucional democràtic. El govern britànic respectaria la decisió del poble escocès.'

Lundberg també ha dit que Escòcia seria 'un gran candidat a formar part de la UE', perquè com a país té una situació saludable. Si de cas --ha afegit-- els entrebancs a l'entrada escocesa provindrien dels interessos dels estats membres, i especialment Espanya. 'Però no crec que fos correcte que un país provés de barrar el pas a Escòcia quan la resta de la UE probablement n'afavoriria l'adhesió', ha dit finalment.

'Rajoy no s'ha llegit el llibre blanc'

Per una altra banda, un portaveu del govern escocès ha declarat: 'Prenem nota que el president espanyol ha dit que no s'havia llegit les nostres propostes.' També ha remarcat, com es palesa sovint des d'Edimburg, que el procés escocès es basa en un acord i que el govern britànic s'ha compromès a respectar el resultat del referèndum. I ha afegit: 'Com demostra l'informe que hem publicat, tenim un procés detallat que permetrà que Escòcia negociï la permanència com a membre independent a la Unió Europea durant el període de divuit mesos entre la victòria del sí i el dia de la independència. Un període durant el qual encara serem dins la UE com a part del Regne Unit. [...] El procés, d'acord amb l'article 48 del tractat de la UE, permet a Escòcia de ser membre des del dia de la independència.'

Pel govern independentista de Salmond, no té sentit d'expulsar Escòcia, car 'és part integral' de la UE: 'No hi ha res en els tractats de la UE sobre l'expulsió d'un territori existent o la retirada dels drets de la UE als seus ciutadans.'

Fora de la UE?

El president espanyol, Mariano Rajoy, va advertir en una conferència de premsa conjunta amb el president francès, François Hollande, que la independència d'Escòcia o de Catalunya podia deixar aquests dos països fora de la UE, en aplicació dels tractats de la Unió. En una resposta que portava preparada, Rajoy va refusar que en un context com l'actual es proposessin 'divisions i aventures en solitari de futur molt incert', en què 'el punt de sortida pot semblar clar, però el punt d'arribada pot ser desconegut'. Hollande es limità a apuntar que era 'un afer intern d'Espanya' i que no tenia res a comentar-ne.

El que els mitjans espanyols no van dir sobre l'assassinat del President Kennedy

Vicenç Navarro: Aquest article critica la cobertura insuficient de la realitat nord-americana per part de la gran majoria de mitjans d'informació espanyols sobre esdeveniments a EUA. L'article analitza l'assassinat del President Kennedy, examinant el context polític que ho va configurar i mostrant informació que no s'ha presentat al públic espanyol.
Arran de l'assassinat del President Kennedy al novembre de 1963, els majors mitjans d'informació espanyols han publicat extensos reportatges sobre la seva figura. Però com també va ocórrer arran de l'aniversari de l'assassinat de Martin Luther King, aquests mitjans no han citat amb prou feines les circumstàncies de la seva mort ni el context polític en el qual va ocórrer tal tragèdia.

Al màxim que s'ha arribat és a assenyalar que la mort del President Kennedy va donar lloc a un gran nombre de teories conspirativas, sense aprofundir, en canvi, en cap d'elles. Solament un parell de rotatius van fer referència a la pel·lícula JFK, del director nord-americà Oliver Stone, en la qual s'explica una d'elles. D'altra banda, es considera (coincidint amb la saviesa convencional reproduïda pel establishment polític i mediàtic nord-americà) que aquell assassinat va ser obra d'un assassí, Lee Harvey Oswald, al que els mitjans propers a la dreta nord-americana han presentat com un esquerrà solitari amb simpaties castristes.

L'evidència existent mostra, no obstant això, que Llegeix Harvey Oswald no va ser un “esquerrà” proper al govern cubà, ni tampoc va ser l'assassí que va disparar el fusell la munició del qual va matar al President, ni tampoc estava solament quan van ocórrer tots aquests fets. En realitat, hi ha dades més que suficients per concloure que l'assassinat va ser realitzat per una xarxa propera a les agències de seguretat de l'Estat federal d'EUA, encara que es desconeix encara el grau de proximitat.

Com bé assenyala Michael Parenti (un dels analistes més aguts del món polític nord-americà) en el seu llibre Dirty Truths, resumit en el seu article “The JFK Assassination: Defending the Gangster State”, del com extrec les dades que presento en aquest escrit, el President Kennedy, com també ho va anar Martin Luther King, era profundament odiat per les forces conservadores de sensibilitat ultradretana, properes al complex militar industrial i els seus sistemes de seguretat (que incloïen des de la CIA fins a la National Security Agency, entre altres), que el President Eisenhower havia alertat a la nació del perill que podria representar per a la democràcia nord-americana.

Moltes eren les causes d'aquell odi. Una era que després del fracàs de la invasió militar de Cuba planejada per la CIA, Kennedy va rebutjar les propostes d'una segona intervenció militar, considerant, en el seu lloc, iniciar relacions amb el règim cubà. Una altra raó de ser odiat va ser que va canviar d'opinió i va iniciar passos per retirar-se del Vietnam rebutjant la proposta del seu Estat Major de l'Exèrcit d'envair Laos. Les seves relacions amb els estaments militars i les Agències de Seguretat deterioren en els seus últims anys, com consta a Vietnam and the Legacy of the JFK Presidency de Paul Jay (vegeu també The Kennedy Half Century, de Larry J. Sabato).

I una altra raó d'aquesta gran hostilitat va ser la percepció que Kennedy tenia poca simpatia pels membres del que es diu a EUA la Corporate Class, és a dir, els propietaris i gestors de les grans corporacions que controlen l'economia d'EUA. JFK afavoria polítiques públiques que reduïen els privilegis de les grans corporacions nord-americanes, percepció que –com assenyala Parenti– no va anar sempre encertada.

Però el que explica no és si Kennedy era o no anti Corporate Class (és més que probable que no ho anés), sinó com era percebut per aquesta Corporate Class, i des d'aquest punt de vista, sí que l'evidència mostra que amplis sectors en l'estructura empresarial li tenien odi, considerant-li un traïdor a la seva classe, i així ho van manifestar (el seu pare era un dels dirigents d'aquesta classe empresarial), una situació que s'havia donat ja amb el President Franklin D. Roosevelt. Però la major animositat procedia dels establishments militars i sobretot de les Agències de Seguretat, havent acomiadat als tres dirigents de la CIA, tirant pestes sobre tal Agència

Per aquest motiu la majoria de treballs de recerca publicats sobre l'assassinat de Kennedy s'hagin centrat en la relació existent entre les forces anticastristas, la màfia i els sistemes de seguretat nacional (des de la CIA fins al FBI), relacions que existien i que han estat ben documentades. El centre de la recerca (el 80% dels treballs de recerca) ha estat descobrir la relació de tal complex amb l'entramat que va dur a terme l'assassinat. I si aquest complex o conspiració responia a un mandat institucional o, la qual cosa és més que probable, que anés una xarxa autònoma, actuant independentment, sense connexió o supeditació directa amb els aparells de la seguretat nacional.

De totes aquestes recerques es poden concloure diversos fets que tampoc han aparegut en els mitjans d'informació espanyols, que passo a enumerar:

1. Tal com va concloure el comitè (House Select Committee on Assassinations), nomenat pel Congrés d'EUA per investigar l'assassinat del President Kennedy, en aquest assassinat van intervenir diverses persones, i no una sola.

2. Lee Harvey Oswald no va ser el que va disparar i va matar a JFK, encara que va actuar com una tapadora per desviar l'atenció (“just a patsy”, com ell mateix va declarar).

3. Lee Harvey Oswald va treballar per a diverses agències federals de seguretat, sent “la seva sobtada conversió a simpatitzant del castrisme” parteix d'una estratègia dissenyada per canalitzar la responsabilitat de l'assassinat cap al règim castrista.

4. La seva suposada conversió al castrisme i al comunisme soviètic va ser finançada amb fons públics. El seu aprenentatge del llenguatge rus, per exemple, va tenir lloc en una escola militar.

5. El FBI tenia àmplies connexions amb la màfia i amb les forces anticastristas. La seva documentada relació amb la màfia ha iniciat un moviment per eliminar el nom de John Edgar Hoover, el director del FBI (i un dels personatges més desacreditats en la història d'EUA), de l'edifici de l'aquesta agència.

6. Durant la recerca realitzada pel comitè del Congrés citat anteriorment, setze persones connectades amb el cas van morir sobtada i violentament.

7. Jack Ruby, que va assassinar a Lee Harvey Oswald, tenia relacions amb el FBI i amb els anticastristas, i havia treballat per al Comitè d'Activitats Antiamericanas presidit pel senador Joseph McCarthy (l'infame Comitè de “Caça de Bruixes”, denunciat per Arthur Miller entre uns altres).

Tot això explica que el 85% de la població nord-americana (és difícil aconseguir un percentatge major) no crea en les conclusions de la Comissió Warren nomenada pel President Johnson per esbrinar qui va matar a JFK, i que va atribuir a Lee Harvey Oswald l'assassinat del President Kennedy, responsabilitzant-ho a ell. La gran majoria de la ciutadania nord-americana creu que l'assassinat va ser, com en el cas de Martin Luther King, resultat d'una conspiració, sent elements relacionats amb les agències de seguretat els primers sospitosos d'aquest assassinat.

Una última observació. Ha existit un intent d'idealitzar aquestes agències de seguretat (sent Hollywood un instrument important en aquest intent), tals com el FBI i la CIA, mostrant-les sempre com els bons de la pel·lícula en contra dels comunistes, que eren sempre els dolents. Aquesta campanya, que ha estat reeixida, és cada vegada més difícil de sostenir. La seva participació en fets delictius i immorals està ben provada.

És cert que aquest comportament no és únic. La majoria, si no tots, els sistemes estatals de seguretat a qualsevol país actuen d'aquesta manera. D'aquí l'enorme importància que tinguin una supervisió democràtica constant, doncs gaudeixen d'una autonomia i independència que els fa enormement perillosos, doncs escapen de tot control democràtic. Les escoltes massives i l'espionatge de les agències de seguretat nord-americanes i d'altres països (que ha tingut gran visibilitat mediàtica) són un exemple d'això. Ni que dir ha de tot Estat necessita d'agències de seguretat. Però l'autonomia que tenen les converteix en una amenaça a l'Estat democràtic, que ha de controlar-les sotmetent-les al mandat popular.

Una última observació


Sense implicar cap comparació entre el President Obama i el President Kennedy, la qual cosa sí és cert és que ens trobem en una situació semblant a la qual es va enfrontar l'últim, quan l'Administració Obama ha decidit diluir les tensions amb Iran (en la mateixa manera que Kennedy va intentar diluir les tensions amb la Unió Soviètica en els seus últims anys), enfrontant-se amb el establishment nord-americà proper a Israel. Una vegada més, el corresponsal d'El País, Antonio Canella (del com he escrit extensa i críticament) presenta una versió tergiversada del que ocorre a EUA, indicant que tothom a EUA està en contra d'Obama en la seva política de dilució de tensions amb Iran, en un article significativament titulat “Obama es queda solament”, El País (25.11.13).

Tal corresponsal assenyala l'oposició al Tractat d'Iran de grups propers a Israel (sense aclarir-ho), oblidant i/o ignorant que, segons totes les enquestes, la majoria de la població nord-americana està a favor de tal tractat, signat entre Iran d'una banda, i EUA i la UE per l'altre. En realitat, tal tractat respon al desig popular de canviar el rol de “policia del món” que el establishment nord-americà ha assignat al govern federal d'EUA