dimarts, 14 de setembre de 2010

La Fiscalia demana que Millet i Montull declarin pel finançament de CDC

La Fiscalia ha demanat aquest dimarts al titular del Jutjat d'Instrucció número 30 de Barcelona, que investiga el desfalc del Palau de la Música i la seva possible deriva política, que tornin a declarar l'expresident de la institució, Fèlix Millet, la seva mà dreta, Jordi Montull, i la filla d'aquest -i exdirectora financera del Palau-, Gemma Montull. Entre altres aspectes, els tres haurien d'explicar les dades i documents que han aportat la pericial d'Hisenda i l'auditoria de Deloitte, que apunten a un presumpte finançament irregular de CDC a través d'aportacions de la constructora Ferrovial mitjançant el Palau.

En l'escrit, la Fiscalia també explica que no s'oposa que es retardin les testificals dels perits d'Hisenda i de Deloitte. Les defenses de Millet i Montull van presentar un escrit al jutge la setmana passada per demanar aquest retard. La compareixença dels perits estava prevista per als dies 27 de setembre i 1 d'octubre i ambdues defenses consideren que necessiten més temps per estudiar detingudament tota la documentació.

Solaz continua exasperant


El passat 10 de setembre, el jutge Juli Solaz, titular del Jutjat d’Instrucció núm. 30 de Barcelona, feia 52 anys. La taula del magistrat és plena de papers; per alguna cosa és el principal investigador de l’escàndol més gran dels darrers anys: el cas Millet. Solaz té detractors i defensors a parts iguals. Però va sorprendre tothom quan, després que l’expresident del Palau de la Música, Fèlix Millet, i el seu segon, Jordi Montull, es declaressin culpables d’haver robat diners, ni tan sols els cités a declarar.

D’aquesta manera, el fins en aquell moment desconegut jutje va focalitzar tota l’atenció mediàtica. I es va guanyar duríssimes crítiques per part de la Fiscalia, que per primera vegada va convocar una roda de premsa per protestar contra la decisió (indecisió, més ben dit) de Solaz de no citar ni tan sols a declarar els saquejadors confessos. Instat per les crítiques, va prendre declaració a Millet i a Montull el 19 d’octubre següent.

El jutge ‘CARaGOL’


Els dos exdirectius del Palau, però, van sortir del despatx del jutge cap a casa sense que Solaz ni tan sols acordés mesures cautelars i sense fiança. Santiago Vidal, jutge de la Sala Penal 10 de l’Audiència, va ser el primer a apostatar de Solaz, a qui va definir com el «jutge caragol», amb referència a la lentitud del procés. «En assumptes de molta menys transcendència econòmica, s’adopten mesures de presó de manera molt més immediata», va dir Vidal. L’exdegana Maria Sanahuja també va fer pinya amb el magistrat crític. Va qualificar d’estranya la instrucció i va afirmar que Solaz no ho estava fent bé.

L’exfiscal anticorrupció, Carlos Jiménez Villarejo, va ser un altre dels crítics, en especial per la «benignitat i afabilitat» del jutge instructor. Però la degana dels jutges, Maria Josep Feliu, va sortir en defensa del titular del jutjat 30. Va assegurar que tot era correcte i que Solaz és una persona «molt meticulosa i detallista». I va posar dades sobre la taula: l’any 2008 va ser el jutjat amb menys casos pendents de Barcelona. I més: 20 dels 33 jutges d’instrucció van demanar que s’expedientés Vidal i Sanahuja, cosa que va fer el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a l’abril passat per dues faltes molt greus.
http://www.eltriangle.eu/cat/notices/2010/09/solaz_continua_exasperant_16703.php

La fiscalia destapa una milionària xarxa de finançament il.legal d'Unió

La trama va cobrar més d'un milió d'euros a un banc per l'edició d'un llibre sobre el carnestoltes. El grup empresarial IMS va pagar despeses del partit mitjançant ingressos obtinguts amb factures falses. (A la foto: El líder d'Unió, Josep Antoni Duran Lleida).
Sobre la taula del fiscal general de l'Estat, Cándido Conde-Pumpido, descansen des de fa 15 dies dues caixes amb centenars de folis. Són els documents d'una investigació dirigida per la Fiscalia de Barcelona que, estirant el fil d'una xarxa de factures falses, ha aconseguit desenredar la troca del presumpta finançament il.legal d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC), el partit demócrata-cristià català.
La radiografia resultant deixa al descobert diverses trames financeres que, orbitant al voltant del grup empresarial IMS, presumptament nodrien a aquesta força política amb donacions encobertes per valor de milions d'euros. En la investigació de la fiscalia figuren com a implicats en la xarxa diversos responsables del partit, exalts càrrecs de l'últim Govern de CiU, una constructora i un gran banc espanyol.

LA PISTA INICIAL
Una pilota financera per aconseguir fons
Una inspecció de l'Agència Tributària va detectar que almenys sis companyies del grup empresarial IMS elaboraven des del 2003 factures falses, que giraven a altres societats que el hòlding controlava a través de testaferros. Aquestes irregularitats van portar a la fiscalia a ordenar, al Cos Nacional de Policia, obrir un investigació, com ja va publicar El Periódico el 17 de desembre.
Amb aquestes factures falses, aquestes companyies aconseguien que els bancs els aprovessin importants avenços en efectiu, mitjançant línies de descompte. Per fer front a aquest primer deute, les empreses dels testaferros tornaven a emetre factures falses. El resultat d'aquesta dinàmica consistent a crear factures sobre factures falses és el fenomen conegut com pilota financera.
En aquest cas, la pilota ha generat, a les firmes d'IMS, un deute de més de 10 milions d'euros amb 16 entitats bancàries i amb l'Institut Català de Finances (ICF), que li reclama uns 727.000 euros. Tot això ha portat al grup a un concurs de creditors. No obstant, els investigadors de la fiscalia sostenen que amb els diners obtinguts amb aquestes operacions les empreses d'IMS assumien despeses d'Unió.

LA FUNDACIÓ
Préstecs i locals venuts a la baixa
Tot i la seva envergadura, la trama de factures falses va acabar demostrant-se insuficient. Es necessitava més efectiu. Per això, el 2003, a la maquinària es va sumar la Fundació Catalunya i Territori (FCT), presidida per Josep Boqué Cos, exdirector general de Consum en els governs de CiU en els anys 90.
Diversos administradors d'empreses del grup IMS es van fer membres de la fundació, de la que els patrons eren persones vinculades a Unió. A partir d'aquest moment, part dels fons que FCT recaptava de grans companyies van començar a desviar-se a IMS.
En concret, sempre segons les indagacions, 1,8 milions d'euros dels fons de la fundació van acabar a les arques del grup. D'ells, 700.000 van ser transferits mitjançant factures per serveis inexistents d'IMS.
Els 1,1 milions restants van arribar fins al hòlding en concepte d'un préstec del qual, per tal d'encobrir la xarxa, es va fer càrrec, per a la seva devolució, Xavier Soriano Borràs, marit de la secretària de la fundació.

No obstant això, segons consta en les diligències de la fiscalia, no va ser Soriano Borràs qui va tornar aquests diners a FCT, sinó que va ser la constructora Copisa -que ha treballat en nombroses ocasions per l'Administració catalana de CiU- la que presumptament el va reintegrar. L'excusa va ser un avançament de Copisa a Borràs, per unes futures tasques d'intermediació, per aconseguir contractes d'obres en el nord d'Àfrica.
En el transcurs de les indagacions, es va descobrir també que Catalunya i Territori va adquirir una sèrie de locals que va posar a disposició d'Unió, que a partir del 2004 va deixar de pagar els lloguers. A més, el 2009, aquesta institució va vendre al partit democristià cinc locals per un preu molt inferior al seu valor real.
En total, la força política va pagar 498.000 euros per un paquet immobiliari, del que el valor actual, a la baixa, seria, segons consta en les diligències, de 1.130.000 euros. Tot aquest conjunt d'irregularitats han portat a la Conselleria de Justícia a requerir a un jutjat de Barcelona la dissolució de la fundació.

EL PATROCINI

Una obra amb 800.000 euros de sobrepreu
Una de les entrades d'efectiu que va obtenir la trama, va consistir en 1.102.000 euros que l'empresa IMS Assessors Jurídics i Econòmics va facturar al banc BSCH (Santander) per un llibre sobre els carnavals l'elaboració del qual podia ascendir, com a màxim, segons els investigadors, a 140.000 euros. Aquests tenen indicis que aquests 800.000 euros de sobrefacturació van anar a parar d'IMS a comptes de Xavier Soriano Borràs.
Els diners van sortir en efectiu, el que hauria impedit el seu seguiment.
No obstant això, en la documentació d'IMS que va arribar a l'Agència Tributària, es van trobar proves de la suposada comptabilitat B de la xarxa. Es tracta de fulles impreses o manuscrites en què consten imports amb l'expressió «Efectiu X. Soriano», i que coincideixen amb els xecs de caixa del diners abonats pel banc.
Entre la documentació relacionada amb l'obra, figura la direcció i l'e-mail d'un exdiputat d'Unió.
A més, aquesta entitat bancària era donant habitual de la FCT, vinculada a membres del partit. Els investigadors conclouen que hi ha indicis que el mecenatge d'aquest llibre és un donació encoberta.

EL CRÈDIT

Un sospitós préstec de l'ICF
Una altra de les injeccions de diners al grup IMS va consistir en un préstec d'un milió d'euros que li va concedir l'Institut Català de Finances el 2003, durant l'últim govern de CiU.
Els investigadors han analitzat la documentació i també han descobert nombroses irregularitats. Entre elles, que 525.000 euros d'aquest crèdit del banc de l'Administració catalana presumptament es van obtenir mitjançant l'aportació de 17 factures falses referides a obres i compres de material informàtic que no va existir.

Les indagacions de la fiscalia han revelat que els diners es van invertir, primer, en un fons d'inversió i, posteriorment, que va ser utilitzat per a que les companyies d'IMS obtinguessin noves línies de crèdit i seguir engreixant així la pilota financera de les empreses.
http://noticies.sirius.cat/2010/02/la-fiscalia-destapa-una-milionaria.html

La veu de l'amo respon a la crida vaticana per la desobediència civil

L'arquebisbe de Tarragona, de l'Opus Dei, Jaume Pujol Balcells, demana en el full parroquial del proper diumenge la desobediència a les lleis civils si s'oposen a les exigències morals personals dels católics, en al.lusió a l'avortament. "'Cal obeir abans a Déu que als homes', se'ns recorda en els Fets dels Apòstols, I això és especialment greu si aquestes lleis van en contra de la vida humana, des de la concepció fins a la seva fi natural", recalca Jaume Pujol. És exactament la mateixa interpretació que fan els islamistes radicals de la Sharia i que tanta por fa als governs "democràtics". El full es refereix a "les obligacions inherents a les relacions entre les persones i les autoritats civils" i tracta de la vocació de servei dels funcionaris. Dels eclesiàstics pederastes protegits per ell a la seva diòcesi, com el capellà de l'Orta de Sant Joan, no ha parlat.

Drets i deures dels ciutadans

Per l'arquebisbe de Tarragona, "els ciutadans tenen uns deures en relació amb les autoritats civils", i els han d'oferir "una col.laboració lleial per al bon funcionament de la vida pública i social".

"Això comporta -prossegueix el full- l'amor i el servei de la pàtria, el dret i el deure de vot, el pagament dels impostos, la defensa del país i el dret a una crítica constructiva. Tot això implica també l'obligació de no obeir en consciència quan les lleis de les autoritats civils s'oposen a les exigències de l'ordre moral", afirma.

Però en aquest mateix full parroquial, l'arquebisbe de Tarragona recalca que primer és l'obediència a Déu que als homes, sobretot si els mandats d'aquests últims atempta contra la vida humana, com és el cas de l'avortament, en la seva opinió.

Jaume Pujol i Balcells


Jaume Pujol i Balcells (Guissona, Segarra - 8 de febrer de 1944) és un religiós català, arquebisbe de Tarragona des del 2004.

Després de cursar els estudis primaris a Guissona, va estudiar a Pamplona, Barcelona i Roma. Va cursar el doctorat en Ciències de l'Educació a Roma. És doctor en Teologia per la Universitat de Navarra. El cardenal Vicente Enrique y Tarancón el va ordenar a Madrid el 5 d'agost de 1973, incardinat a la Prelatura de la Santa Creu i Opus Dei, de la que n'és membre des de 1961.

Nomenament

El dia 15 de juny de 2004 el papa Joan Pau II, Karol Wojtyla, el va nomenar arquebisbe de Tarragona i primat. La cerimònia de consagració tingué lloc el dia 19 de setembre de 2004, a la Catedral de Tarragona, i el dia 29 de juny del 2005 va rebre el pal·li de metropolità de mans del papa Benet XVI, Josep Ratzinger, a Roma.

El seu nomenament va estar envoltat de polèmica perquè alguns sectors de l'Església catalana van considerar que el procés s'havia fet des de Roma i que el nou arquebisbe era un prelat de l'Opus Dei sense cap experiència pastoral a la zona.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Pujol_i_Balcells
Veure també:
http://noticies.sirius.cat/2010/09/esta-cridant-ratzinger-la-desobediencia.html

Alerten d'una "edat de gel" en 42 mesos!

Segons els experts, la velocitat del corrent del Golf en els últims anys s'ha reduït gairebé en dues vegades pel que, a partir d'ara, no tindrà temps suficient per compensar el fred dels vents àrtics. Segons consideren científics de l'Institut de Meteorologia i Recursos Hídrics de Polònia, els canvis climàtics ja es poden detectar en els països escandinaus. Els experts pronostiquen que en cas de l'extinció definitiva del corrent, a Europa començarà un període glacial mentre que Escandinàvia es transformarà en una enorme glacera. Les investigacions del astrofísic rus d'origen uzbek, Khabibullo Abdusamatov, també apunten que l'era de l'escalfament global ha finalitzat i dins de 42 mesos la humanitat haurà d'enfrontar-se a una nova "edat de gel".

El cap de la secció d'investigacions espacials de l'Observatori de Pulkovo i gerent de projecte "astrometria" que es realitza en el sector rus de l'Estació Espacial Internacional, està convençut que aviat comptarà amb proves concretes de l'aproximació d'aquesta nova època, segons informa el diari italià La Stampa. La seva teoria assenyala que la glaciació que sol passar a causa de la forta disminució de la irradiació solar és precisament la tendència que els científics estan observant actualment, contrari al que passava en els darrers 100 anys.

No obstant això, aquestes hipòtesis de refredament global no estan confirmades per l'Agència Aeroespacial nord-americana NASA que, en analitzar els estudis per satèl lit, assenyala que en els últims 20 anys el Corrent del Golf, en canvi, ha experimentat cert augment de la temperatura.

Aquest hivern esbrinarem qui té la raó, encara que cal destacar que van ser els meteoròlegs de la NASA els que el maig passat van pronosticar un estiu de temperatures extremadament altes. "L'hemisferi nord patirà l'estiu més calorós en tota la història de les observacions meteorològiques", van advertir fa pocs mesos.

El pronòstic de la NASA, però, només es va complir a Rússia i les estepes fins el nord de Xina, mentre al sud tots recordem les baixes temperatures i fortes pluges que, de manera irregular i tempestuosa, han salpicat la metereologia EUROPEA I CATALANA.

Efectivament, l'estiu de 2010 va tenir lloc una concentració espectacular de fenòmens atmosfèrics adversos de manera que la meteorologia ha estat en moltes ocasions protagonista dels noticiaris informatius. Mentre Pakistan i bona part d'Àsia han quedat inundats a causa de pluges torrencials, les elevades temperatures i una prolongada sequera han afectat severament altres parts del planeta, com Rússia, amb una onada d'incendis sense precedents en aquest país.

L'Organització Meteorològica Mundial vincula aquesta onada de adversitats naturals amb els efectes del canvi climàtic que corresponen, punt per punt, al que l'IPCC (Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic) preveu que ha de ser la norma a partir d'ara, segons Global Talent.

La pregunta és molt difícil de contestar: Com serà l'hivern que aviat se'ns vindrà a sobre? Segons diu l'antic refrany: "ja veurem, va dir el cec".

Veure també:
http://noticies.sirius.cat/2010/09/la-corrent-del-golf-i-prediccions.html
http://lacasaeuropa.blogspot.com/2008/12/cambio-climtico-s-como-siempre.html

BARCLAYS Espanya puja un 26% el sou als directius

Barclays no entén de crisi a Espanya. El banc britànic ha augmentat un 26% la retribució de la seva alta direcció, alhora que ha multiplicat per tres els crèdits concedits als nou membres del seu consell d'administració. Les dues mesures es produeixen al mateix temps que l'entitat financera té en marxa un agressiu pla d'ajust a la Península Ibèrica. La cúpula directiva de Barclays a Espanya va percebre 2.120.000 d'euros, enfront dels 1.670.000 rebuts en el primer semestre del 2009. Entre gener i juny, els consellers de la filial espanyola es van embutxacar en dietes 385.000 euros, un 40,7% més respecte als 275.000 de la primera part de l'exercici anterior. Entre els consellers del grup destaquen Marcelino Oreja (exministre d'Exteriors i expresident de FCC, a la foto amb Pilar de Borbón, germana del rei), Alberto Pedro Cortina Koplowitz (fill d'Alberto Cortina i d'Alicia Koplowitz), Antonio Hernández-Gil (anterior president de Banc Zaragozano), Victor Urrutia (ex directiu de Vocento) i Carmen Alcaide (ex presidenta de l'Institut Nacional d'Estadística).

"Aquestes són dades que vèiem reflectides en l'informe que Barclays va comunicar a la CNMV (Comissió Nacional del Mercat de Valors). Consells venc però a mi no me'ls aplico. Aquest és el missatge que ens transmet la nostra cúpula directiva", denuncia CCOO.

Marcelino Oreja, l'exministre d'Alianza popular amb Fraga i expresident de Fomento de Construcciones y Contratas, de les multimilionàries i Legionárias de Cristo germanes Koplowitz, va ser titulat enguany Marquès, pel rei d'Espanya, junt amb el també Marquès Antoni Tàpies.

Els administradors de Barclays a Madrid no tenen cap altre tipus de remuneració, ni fixa ni variable, ni tampoc aportacions a plans de pensions o primes per assegurança de vida.

Però al que si tenen accés en condicions molt avantatjoses, és als crèdits que concedeix el grup. En el primer semestre de 2010, l'entitat els va atorgar 35.660.000 en préstecs, gairebé tres vegades més respecte als 12,60 milions que tenien subscrits a 30 de juny de l'exercici precedent. Un augment espectacular sobre el qual fonts oficials de Barclays no han volgut fer cap comentari.

Entre els consellers del grup destaquen Marcelino Oreja (exministre d'Exteriors i expresident de FCC), Alberto Pedro Cortina Koplowitz (fill d'Alberto Cortina i d'Alicia Koplowitz), Antonio Hernández-Gil (anterior president de Banc Zaragozano), Victor Urrutia ( ex directiu de Vocento), Carmen Alcaide (ex presidenta de l'Institut Nacional d'Estadística) i Carlos Martínez de Campos (president), així com el màxim responsable executiu a Espanya, Pedro Fernández de Santaella.

Les xifres estan en l'informe que el grup londinenc ha remès a la Comissió Nacional del Mercat de Valors. Un document en el qual s'especifica que des de març de 2009 ve aplicant un pla de competitivitat o ajust que inclou jubilacions parcials, jubilacions anticipades i baixes incentivades. Aquestes mesures de retallada de despeses li han costat ja al banc 25 milions d'euros.

L'increment del 183% dels préstecs concedits als nou consellers del banc a Espanya no té comparació amb l'augment del 4,6% dels crèdits donats a la clientela, fins als 27.692.000. L'entitat va guanyar el primer semestre de l'any 161 milions d'euros, gairebé sis vegades més que entre gener i juny de 2009. Però aquest elevat creixement es va produir per la recompra de bons de titulització a la casa matriu en condicions "molt avantatjoses", per 4.608,8 milions.

Això va permetre a l'entitat generar plusvàlues, que es van registrar íntegrament el 28 de juny, dies abans que es tanqués el semestre, i que enfortir les ràtios de solvència de la filial. Per tant, un benefici impulsat per operació de tresoreria que no respon a l'activitat ordinària del banc. De fet, el marge d'interessos es va reduir un 43,5%, fins als 134 milions d'euros. Barclays va optar per destinar 667 milions d'euros a dotacions per a cobrir riscos de crèdit.

Uns resultats discrets que, no obstant, no han estat un obstacle per a la pujada generalitzada de salaris. I això que la reputació de l'entitat, que ja es va veure afectada per l'escàndol dels bons de Lehman Brothers, va tornar a cometre un error a l'hora de vendre productes estructurats als seus clients. En concret, els va col.locar bons de Morgan Stanley i de Société Générale amb qualificació de risc mitjà-baix quan realment incloïen una volatilitat alta. Barclays ha ofert als clients afectats canviar aquests productes, amb un valor nominal de 16,5 milions d'euros, per altres més conservadors.

El PCA rebutja la recepció a "mercenaris subvencionats" cubans

El Partit Comunista d'Argentina repudia la recepció a representants del terrorisme contra el poble cubà pel canceller argentí, Héctor Timerman, qui rebrà al periodista Alejandro González Raga i a Blanca Reis, de les Damas de Blanco: "Assenyalem que aquests personatges, disfressats de defensors dels drets humans a Cuba, són en realitat mercenaris subvencionats pel govern dels Estats Units, el que constitueix una violació de les lleis cubanes, per la qual cosa són repudiats pel poble i el govern de Cuba, davant la seva provada complicitat en actes criminals".

"Aquesta política és part de la campanya que el govern dels Estats Units ve desenvolupant contra la Revolució Cubana: Està més que demostrada la relació del Departament d'Estat amb aquestes persones, el seu permanent estímul a l'anacrònic Bloqueig, l'empresonament dels Cinc Herois cubans als Estats Units i al manteniment de la presó de Guantánamo, entre d'altres accions que busquen desestabilitzar al govern revolucionari i perjudicar la sobirania del poble cubà", denuncia el PCA.

"Des del Partit Comunista considerem que el govern argentí ha de continuar la seva actitud de rebuig al Bloqueig i demanar el tancament de la presó de Guantánamo i l'alliberament dels Cinc, reafirmant així la política del nostre país de respecte a l'autodeterminació dels pobles i en el camí de la integració regional".

EUiA als llocs 3, 8 i 13 de la llista electoral d'ICV-EUiA

El Consell Nacional d’EUiA aprova el pla d’acció de cara a la vaga general i les llistes a les eleccions al Parlament: Jordi Miralles, Mercè Civit i Alfons Salmeron ocuparan els números tres, vuit i tretze de la llista d’ICV-EUiA. El coordinador general d’Esquerra Unida i Alternativa, Jordi Miralles, considera “errònia” l’aposta del ministre de treball, Celestino Corbacho, qui ha assegurat que no li importaria un govern de CIU i PSC sempre que José Montilla en fos president. Miralles s’ha mostrat sorprès que “Corbacho s’hagi decidit pel canvi, el canvi del Tinell pel del Majèstic”, i ha dit que el que cal és “reforçar l’acord d’esquerres”. Abans del Consell Nacional d’EUiA, Miralles ha preguntat al PSC “si ampliar els concerts educatius, tenir present la desgravació de mútues privades o si desfiscalitzar encara més Catalunya és una política progressista”.

El coordinador general d’EUiA ha conclòs que davant les polítiques conservadores del Majèstic, la seva formació segueix ubicada en la “lògica d’esquerres” i que en les properes eleccions els electors tindran present que “Corbacho és el candidat de la reforma laboral i el del Majèstic”.

Aprovades les llistes a les eleccions al Parlament

El Consell Nacional celebrat aquest dilluns a Barcelona ha aprovat també les llistes de candidats que concorreran a les properes eleccions al Parlament. Miralles és el cap de llista d’EUiA per Barcelona i número tres a la llista d’ICV-EUiA. Com a número dos a la llista per Barcelona l’acompanyarà la diputada Mercè Civit: “Una dirigent sindical de CCOO i també del moviment feminista”. El número tres de la llista d’EUiA serà l’actual regidor d’Hospitalet de Llobregat, Alfons Salmeron: “Una persona per incorporar el municipalisme i també part de l’àrea metropolitana de Barcelona”. Miralles, Civit i Salmeron ocuparan, respectivament, els números tres, vuit i tretze de les llistes d’ICV-EUiA.

El coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, ha destacat també que a la llista per Barcelona hi haurà quatre secretaris generals de CCOO d’àmbit federatiu que són: Miguel Peláez (secretari general de la Federació de Construcció i Fusta); Maria José Saura (responsable d’universitats); Miguel Ángel Domínguez (responsable d’alimentació); i Àngel Crespo (secretari general de CCOO del Barcelonès. Pel que fa a la resta de demarcacions, Salvador Queral, sindicalista i membre del moviment antinuclear, serà el cap de llista de la formació per Tarragona; Anna Laviña, que durant molts anys ha portat els temes de dones de CCOO, per Lleida; i Jordi Córdoba, lligat al municipalisme, per Girona.

Pla d’acció de cara a la vaga general

El Consell Nacional ha aprovat també el pla d’acció de cara a la vaga general del 29 de setembre. Miralles ha explicat que EUiA està treballant a fons per garantir l’èxit de la vaga i ha desitjat que serveixi perquè el govern de Zapatero rectifiqui la seva política econòmica que ha comptat amb la complicitat de CIU.

D’altra banda, el consell nacional ha comptat amb les intervencions dels secretaris generals de CCOO i UGT de Catalunya, Joan Carles Gallego i Josep Maria Álvarez. Gallego ha denunciat la “campanya de descrèdit” que, al seu parer, estan patint els sindicats i ha dit que “les retallades amenacen el feble estat de benestar d’aquest país”. De la seva banda, Josep Maria Álvarez ha agraït a EUiA el procés d’acompanyament que la formació està donant arreu del territori a l’hora de sumar adhesions a la vaga general.

Álvarez s’ha mostrat convençut que la vaga serà un èxit però, alhora, ha alertat que “hi ha por”. Per aquest motiu ha apel.lat al treball comú i ha dit que després de la vaga el govern espanyol haurà de derogar part de la norma. El secretari general d’UGT de Catalunya ha conclòs que “amb les mesures econòmiques adoptades el govern espanyol està renunciant al canvi de model productiu”.

Està cridant Ratzinger a la desobediència civil?

El cap del vaticà i protector de pederastes, Josep Ratzinger, va insistir ahir en què l'Església catòlica no pot acceptar legislacions que prevegin noves formes de parella o família, durant el seu discurs al nou ambaixador alemany davant la Santa Seu, Walter Jurgen Schmidt. Posant-se al mateix nivell de fanatisme dels musulmans que volen aplicar la Sharia com al segle VII, Roma es manté en la repressió de Teodosi de Cauca, l'assassí cristià de filósofs, gnóstics i pagans, per seguir imposant una mentalitat anacrónica i feixista de la societat. Màxim quan "matrimoni" significa "un contracte" en les llengues indoeuropees, i no pas "una mare", com els ignorants i menjaciris (inclòs el talòs a sou Gustavo Bueno) proclamen.

"L'Església veu amb preocupació el creixent intent d'eliminar el concepte cristià de matrimoni i família, de la consciència de la societat", va explicar el Papa, que va reiterar, que "el matrimoni es manifesta com a unió duradora d'amor entre un home i una dona, amb l'objectiu de la continuïtat de la vida humana". Per això els bisbes i cardenals practiquen la pederàstia i l'abus sexual, i no es casen.

En aquest sentit el cap de l'inquisició amb Wojtyla va insistir que, per tant, "l'Església no pot aprovar les iniciatives legislatives que impliquin el reconeixement de models alternatius de vida de parella i de família". Està cridant Ratzinger a la desobediència civil?

Per al Papa, les noves concepcions de família "contribueixen a debilitar els principis del dret natural (...) i confondre els valors en la societat". En canvi la repressió sexual dels capellans és -segons l'amic de Maciel (foto)- molt natural.

D'altra banda, el discurs durant l'acte de credencials al nou ambaixador alemany va servir al Papa per reiterar les preocupacions de l'Església catòlica sobre els avenços en la biotecnologia, com en qualsevol altre ciència que demostra l'estupidesa dels seus plantejaments.

Encara que va dir que "no es pot rebutjar" el desenvolupament científic, va demanar també que es tingui la màxima atenció.

"Tenim el deure d'estudiar diligentment fins on aquests mètodes poden ser d'ajuda per a l'home o són només manipulació de l'home", va afegir el gran manipulador.

Catalunya líder en desnonaments i abusos bancaris

En els darrers tres anys, des que va començar la crisi, ha augmentat un 485% el nombre de famílies catalanes que van ser desnonades per no pagar la hipoteca. Catalunya és la comunitat amb les xifres més altes de tot l’Estat, amb 40.000 famílies desnonades. De fet una de cada cinc desnonacions del 2009, a tot l’Estat, va tenir lloc a Catalunya. Així queda recollit a l’informe ‘El banc em fa fora de casa‘, que van presentar en roda de premsa el sindicat UGT, l’AICEC-ADICAE (Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances de Catalunya i la Unió de Consumidors de Catalunya, sobre les anomenades “execucions hipotecàries” i la necessitat d’una nova regulació que protegeixi el dret a l’habitatge. Espanya és única en el món en l'usura i l'estafa legal practicada pels tasadors bancaris i els bancs creditors.

Segons informa la UGT, una execució hipotecària és el fet de perdre l’habitatge per impagament del crèdit hipotecari: “El banc es queda amb l’habitatge per un preu molt inferior al preu pel qual es va signar la hipoteca, i també pot reclamar el pagament del deute restant“, assenyalen les mateixes fonts.

Canvis normatius

D’altra banda, la UGT de Catalunya i les associacions autores de l’estudi reclamem canvis en la normativa perquè “el deute per la compra de l’únic bé bàsic dels ciutadans es diferencïi i es protegeixi el dret a l’habitatge“.

La usura que engreixa

Segons dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), entre el 2008 i el 2010 es preveuen més de 350.000 expedients d’execució hipotecària a l’Estat espanyol que finalment acabaran en desnonament. Només a Barcelona es produeixen entre 10 i 12 desnonaments diaris per manca de pagament de la hipoteca o del lloguer. Les xifres provoquen feredat, tot i que les dades posseeixen la virtut de l’asèpsia i de la llunyania. Però la tragèdia que envolta el dígit estadístic, òbviament, té nom, cognom i adreça, i dolor i patiment, i indignació i impotència.

La vida de Josep Lluís Burgos [a la imatge], només fa dos anys, transcorria en la més absoluta normalitat, sense estretors, allà a Balsareny, a la casa adossada on viu amb la seva dona i els dos fills. Vuit anys abans havia decidit comprar-se una nova llar i, atès que era client del Banc Santander i al seu poble no n’hi ha delegació, va apropar-se a les oficines de Sallent, una dotzena de quilòmetres carretera avall, de les quals va sortir convertit en un flamant hipotecat més, en aquells temps de prodigalitats bancàries.

La vida de Josep Lluís Burgos transcorria sense angoixes, doncs, fins que una malaltia degenerativa va atacar a traïció el seu cos. Una escoliosi –deformació de la columna vertebral– derivada d’una síndrome postpoliomielitis, malaltia reconeguda per l’OMS, el va prostrar en una cadira de rodes i va minar el seu esperit. «Vaig agafar una depressió de cavall que encara arrossego», comenta. Li van adjudicar la jubilació per invalidesa i va abandonar la seva plaça de funcionari d’Hisenda, que havia ocupat els darrers 15 anys.

El malson bancari

Però el pitjor encara havia de venir. «Vaig seguir pagant la hipoteca fins on vaig poder i em vaig menjar els estalvis. A més, la malaltia implica un seguit de despeses que no cobreix l’Administració. Amb poc més de 1.000 euros de la pensió no podia mantenir la família i pagar la casa.» Al mateix temps, Josep Lluís Burgos va tramitar la paperassa corresponent, perquè el banc considerés la seva malaltia. Tota hipoteca comporta la contractació d’una assegurança –d’obligada signatura– que preveu els casos d’accident, de malaltia i, és clar, de defunció. «Durant gairebé un any, vaig esperar la resposta i, la veritat, confiava que l’assegurança amortitzaria una part del deute per la meva invalidesa i el banc estudiaria uns nous terminis i quantitats de pagament».
http://www.eltriangle.eu/client/print/print_notice.php?IDN=13304

Més indicis d'irregularitats a Caixa Girona

El jutjat d'instrucció número 2 de Girona ha ordenat la reobertura de la causa per possibles irregularitats en Caixa Girona, que es va arxivar de manera temporal el 2006 perquè pel jutge "no existien motius lògics suficients". Ara, la jutge titular ha considerat reprendre-la: "Davant de l'existència de nous indicis", segons la interlocutòria amb data de 29 de juliol. El denunciant posa de manifest que s'han produït nous fets i han aparegut noves informacions que indiquen que les operacions irregulars: «Campaven a la seva a Caixa Girona i estaven molt esteses, en no poques ocasions en benefici de part dels membres del consell d'administració i d'alts càrrecs de l'entitat». Entre aquestes noves informacions, cita l'existència d'una declaració escrita de l'apoderat-cap del departament d'immobles de Caixa Girona, Josep Gusó, en què posa de manifest l'existència d'operacions irregulars.

El 28 de juliol un extreballador va demanar reobrir el cas que ell mateix havia denunciat perquè existien aquests nous indicis.

També fa referència a la inspecció portada a terme per part de la Generalitat, que indica irregularitats com desfasaments pressupostaris entre els ingressos reals i els declarats de l'Obra Social, factures no justificades, i vendes d'empreses d'alts càrrecs a la caixa, circumstància que prohibeix la llei de caixes.

Entre d'altres presumptes irregularitats, l'informe de la Conselleria d'Economia assenyalava també que el llavors president de l'entitat, Arcadi Calzada, va vendre obres d'art a l'entitat a través d'una empresa de la seva propietat per valor de més de 141.000 euros.

L'extreballador també considera innovadora la inspecció portada a terme per tècnics del Banc d'Espanya, fa escasses setmanes, amb caràcter previ a l'absorció de l'entitat gironina per part de La Caixa.

Ara, la jutge ha decretat la reobertura del present procediment, que es comuniqui al Ministeri Fiscal, i ha acordat la remissió al Deganat perquè procedeixi al seu repartiment entre els jutjats d'instrucció de Girona.

Fonts de la Generalitat han explicat a Europa Press que ja ha conclòs l'anàlisi de les al·legacions de Caixa Girona a la investigació de la Direcció de Política Financera i Assegurances que va detectar irregularitats a la caixa i la seva obra social. Ara està pendent d'emetre una resolució.

Altre alcalde de CiU imputat per corrupció

L'alcalde convergent de Castellfollit de la Roca, Moises Coromina, i la secretària municipal, Anna Serra, estan imputats per falsificar documents públics i així poder cobrar una subvenció per construir el nou ajuntament. El fiscal veu indicis de delicte perquè els dos haurien certificat que els terrenys eren de titularitat municipal quan l'expedient d'expropiació del solar, que era de propietat privada, encara no estava resolt. El cas va arribar a mans de la fiscalia arran de la denúncia d'un veí. Com que el fiscal troba que hi ha indicis d'un delicte de falsificació de documents públics, ha enviat el cas als Jutjats d'Olot que han obert diligències. L'alcalde i la secretària hauran d'esclarir els fets davant el jutge.

Segons ha explicat el fiscal de Medi Ambient i Urbanisme, Enrique Barata, l'equip de govern de Castellfollit de la Roca necessitava que els tràmits estiguessin complerts per poder cobrar la subvenció i construir el nou ajuntament, però l'expedient d'expropiació forçosa no estava resolt per això haurien signat documents falsos. En cas que la fiscalia acabi acusant, els dos s'enfrontarien a penes d'entre sis mesos i dos anys d'inhabilitació.

Un edifici polèmic


El nou ajuntament de Castellfollit de la Roca és un edifici envoltat de polèmica. El veí propietari dels terrenys on finalment estan construint les dependències municipals, Joan Gusiñer, afirma que, a banda de la falsificació dels certificats, també hi ha més fraus. Gusiñer sosté que van expropiar menys terreny del que realment necessitaven i que el nou edifici envaeix 2,5 metres d'una parcel·la que és de propietat seva.

Tot i això, les obres avancen a bon ritme i l'edifici ja té finalitzada l'estructura. El pressupost per a la primera fase ha estat de 759.202 euros, i el Pla Únic d'Obres i Serveis de la Generalitat n'ha subvencionat 218.933. A més, l'ajuntament també compta amb una segona subvenció de 298.724 euros per a la segona fase dels treballs.

El nou edifici té quatre plantes, un altre aspecte polèmic de la construcció. Una sentència del jutjat contenciós administratiu número 1 de Girona conclou que les alineacions no s'ajusten a la normativa urbanística. El consistori ha recorregut la sentència i està a l'espera de la resolució del TSJC.

EUPV proposa rehabilitar i llogar a estudiants

Carmen Carreras, coordinadora local d'EUPV a Castelló, proposa un pla d’adquisició d’habitatges, en les zones properes a la universitat, i signant un conveni de cessió amb la UJI. La coordinadora proposa la rehabilitació d’edificis antics de Castelló, per al seu us per estudiants universitaris, ja que en l’actualitat les places públiques oferides són les 250 de la residència universitària, manifestament insuficients per a una universitat amb més de 13000 matrícules en el curs 2009/2010. La portaveu d’Esquerra Unida a la ciutat de Castelló, argumenta que açò es podria dur a terme amb un pla d’adquisició d’habitatges, en les zones properes a la universitat, i signant un conveni de cessió amb la UJI, per a que sirguen gestionades com a habitatges per a estudiants.

La representant d’esquerres recorda que a Castelló tenim una universitat pública, la UJI, a la que acudeixen gran nombre de joves per a estudiar, molts d’ells de fora, que han de viure i residir a Castelló o voltants: “Cada vegada són més els alumnes, l’any passat es va registrar un augment d’un 5,25% de matriculacions, molts d’ells han recórrer al mercat lliure d’habitatge per a poder viure i estudiar ací, amb els problemes que comporta”.

“Molts propietaris estan poc inclinats a alquilar les seues propietats a estudiants, i han de conformar-se amb pisos en condicions precàries amb un lloguer molt elevat”, argumenta, “és necessari un impuls per part de les administracions, per facilitar a aquests estudiants un accés en condicions a una residència”.

EUPV exigeix restaurar el Mas de Conill

Marina Albiol, diputada d'EUPV, portarà a les Corts, l'estat d'abandonament del Mas de Conill, a Orpesa, catalogat com a Bé de Rellevància Local i acusa al PP de “no tindre cap intenció de conservar el patrimoni”. La diputada exigeix la recuperació i rehabilitació d'aquest emblemàtic edifici: “Aquest edifici encara pot ser restaurat, i utilitzat per a fins culturals, per exemple com a museu”, assegura. La portaveu d'Esquerra Unida a les comarques del nord recorda que es tracta d'un Bé de Rellevància Local i com a tal apareix en el catàleg de bens protegits de la conselleria, “per tant ha de ser protegit i mantingut en bones condicions, cosa que en l'actualitat no succeeix, ni el govern local ni la conselleria han fet res de res”.

Albiol considera indecent el seu estat d'abandonament que va començar “justament quan va passar a ser propietat municipal, per l'any 1999, fins llavors estava habitat i en perfectes condicions i inclús figurava en les guies turístiques com a lloc de gran importància”.

La diputada insta a la conselleria de cultura, a fer efectiu la seua responsabilitat, i anuncia que presentaran una bateria de propostes perquè el Consell done respostes, del perquè de la falta d'iniciativa en la protecció del patrimoni d'Orpesa.

La representant d'esquerres, critica la política de l'administració en matèria de protecció. “Perquè es limita en molts casos a atorgar una figura jurídica, sense tornar a preocupar-se del bé, que poc a poc es va degradant i deteriorant, sense que el PP faça res, aquest es el cas de Mas de Conill”.