dilluns, 31 de març de 2014

Renzi amenaça amb dimitir si no s'aproven reformes

El primer ministre italià, Matteo Renzi (PD), ha amenaçat aquest dilluns amb renunciar al seu càrrec si no s'aprova el seu paquet de reformes. "Em jugo tota la meva història política", ha declarat Renzi en referència a la reforma del Senat i l'eliminació del 'bicameralisme perfecte', una forma de bipartidisme còmplice que paralitza la política italiana en mans de l'oligarquia, una de les seves grans promeses. També, ha assegurat que “si no aconsegueixo fer les reformes desitjades, no té sentit que gent com jo estigui al govern”.

Renzi ha subratllat que el projecte de llei obrirà una bretxa entre "els quals volen canviar i els que volen aparentar canviar" i per després afegir que "veurem qui corre més ràpid".

Ha detallat que els punts importants del seu projecte de reforma són transformar el Senat en una Càmera sense eleccions que no tingui poder per aprovar pressupostos o dur a terme votacions de no confiança d'un Govern.

cal esmentar que aquest dilluns es preveu l'aprovació del decret-llei de reforma del Senat a fi que es converteixi en un òrgan de representació regional integrat per alcaldes de capitals, presidents de regions i representants de la societat civil, triats periòdicament pel cap de l'Estat.

Amb aquestes mesures, Matteo Renzi té previst simplificar l'Estat i reduir els costos de la política, i en aquest marc li treuria a la Cambra alta la seva funció legislativa, a més de que el nombre dels senadors es reduiria dels 315 actuals (més cinc vitalicis) a 150, tots sense percebre cap sou.

Renzi amenaza con dimitir si no se aprueban reformas


El primer ministro italiano, Matteo Renzi (PD), ha amenazado este lunes con renunciar a su cargo si no se aprueba su paquete de reformas. "Me juego toda mi historia política", ha declarado Renzi en referencia a la reforma del Senado y la eliminación del "bicameralismo perfecto", una forma de bipartidismo cómplice que paraliza la política italiana en manos de la oligarquía, una de sus grandes promesas. También, ha asegurado que “si no logro hacer las reformas deseadas, no tiene sentido que gente como yo esté en el gobierno”.

Els veïns de Godella surten al carrer contra el pagament de 16 milions a les monges

La ciutadania de Godella s'ha rebel·lat en contra de la sentència del TSJ de la Co­munitat Valenciana que condemna a l'Ajuntament de Godella a pagar 11,7 el milions d'euros a les monges del Sagrat Cor de las secta catòlica pel Parc de la Devesa. Amb pancartes en mà, més de 500 persones es manifesta­rom el cap de setmana passat amb lemes com “No a l'abús del parc”, “No a l'espoli” i “L’Esglèsia és rica, el poble és pobre”.

Els manifestants després es tralladaren des de la plaça de l'Ermita fins a la plaça Santa Magdalena Sofia, a les por­tas del col·legi del Sagrat Cor, llançant càntics com: “Això no és justícia, és avarícia”, “No volem pa­gar”, “No a un parc, contra el poble” i “Serà legal però és immoral”, entre uns altres.

“Són prop de 26.000 m­etres quadrats declarats zona verda pública en el PGOU de 1990 i valorats en 30 milions de pessetes (180.000 euros) en aquell mo­ment -va comentar Pep Albert, un dels portaveus de la Assemblea de Ciutadanes i Ciutadanes de Godella, convocant de la manifestació,-, i que la congregació del Sa­grau Cor de Jesús va instar a la seva expropiació en plena bombolla immobiliària multi­plicant el seu valor 30 vegades. El poble de Godella no ha dis­frutat en cap moment d'aquest parc i no el vol, i sobretot, no el volem a costa de la ruïna del nostre poble”.

I és que segons han denun­ciat la sentència del TSJCV “condemna a l'Ajuntament de Godella a pagar un deute que posa en perill els serveis socials i ocupacions muni­cipals”. La sentència estableix un pagament d'11,7 milions d'euros més els interessos, la qual cosa fa una suma total de 16,5 milions d'euros, la qual cosa suposa prop de dos presu­postos del Consistori.

Per això, i davant l'imposi­bilitat de desemborsar en un sol pagament la sentència, l'equip de govern de l'Ajun­tament de Godella ha pre­parat un Pla Econòmic i Financer que consisteix a pagar fraccions anuals de 200.000 euros revisables cada tres anys, i un pagament complementari en espècie amb els béns immobles de propietat municipal va­lorats en 3,5 milions d'euros.

Ara l'executiu espera la resolució del TSJCV i l'acceptació de les monges. En cas que sigui negativa, serà la justícia la que determini la forma de pagament.

Los vecinos de Godella salen a la calle contra el pago de 16 millones a las monjas

La ciudadanía de Godella se ha rebelado en contra de la sentencia del Tribunal Su­perior de Justicia de la Co­munitat Valenciana (TSCJV) que condena al Ayuntamiento de Godella a pagar 11,7 mi­llones de euros a las monjas del Sagrado Corazón de la secta católica por el Parque de La Dehesa. Con pancartas en mano, más de 500 personas se manifesta­ron el pasado fin de semana con lemas como “No al abuso del parque”, “No al expolio” y “L’Esglèsia és rica, el poble és pobre”.

El primer ministre francès presenta la seva dimissió i la de tot el seu Govern

La dimissió de l'actual Govern del PS ha estat confirmada pel cessat primer ministre Jean-Marc Ayrault. Hollande té prevista una compareixença a les 20.00, ha anunciat l'Elisi en una escarida nota en la qual no ha donat més detalls. S'espera que anomeni al català de Barcelona Manuel Valls com a nou primer ministre, al mateix temps que la primera alcaldessa de París serà la gaditana Anne Hidalgo. Foto: Manuel Valls al costat de Jean-Marc Ayrault.

El detonant de la sortida de Ayrault –primer ministre des que Hollande va arribar a la Presidència en 2012– han estat els mals resultats del Partit Socialista (PS) en les eleccions locals. Malgrat la seva simbòlica victòria a París, on la primera alcaldessa serà la gaditana Anne Hidalgo amb el recolzament del PC de Melenchon -el que va aixecar crìtiques del Front de Gauche aliat-, la formació governant ha perdut 151 ciutats de més de 10.000 habitants i ha cedit també urbs de més de 100.000 com Tolosa de Llenguadoc, Reims, Saint-Etienne, Anger o Amiens.

Els seus socis verts d'EE també han estat marginats mentre el PCF y el FdeG han mantingut la majoria de ciutats i encara han guanyat algunes, tot i que també n'han perdut d'altres en uns resultats però que han deixat a la gran aspirant del feixisme el FN de Marine Le Pen, un altre cop de banda per l'aliança de la dreta de l'UMP i els votants socialistes.

Els rumors de canvis al Govern ja s'havien fet especialment intensos després de la primera volta electoral i, passada ja la segona, tots els mitjans francesos donaven per fet que hi hauria canvis.

Hollande ha menjat aquest dilluns al costat de Ayrault, suposadament per confirmar els canvis. Durant la jornada, a més de Valls també ha sonat com a possible primer ministre el titular de Defensa, Jean-Yves Li Drian, que pel que sembla hauria dit que no. Un recent sondeig publicat per l'institut BVA per a la revista ‘L'Express’ assenyala que Ayrault compta amb una acceptació del 25% entre la ciutadania francesa, mentre que Valls, de 51 anys, és un dels polítics més populars (53%).

Si es confirma el nomenament de Valls caldrà veure la reacció de EE-Els Verts, que participen en la coalició de Govern amb Hollande i no veuen amb bons ulls l'ascens del fins ara titular d'Interior.

El primer ministro francés presenta su dimisión y la de todo su Gobierno


La dimisión del actual Gobierno ha sido confirmada por el cesado primer ministro Jean-Marc Ayrault. Hollande tiene prevista una comparecencia a las 20.00, ha anunciado el Elíseo en una escueta nota en la que no ha dado más detalles. Se espera que nombre al catalán de Barcelona Manuel Valls como nuevo primer ministro, al tiempo que la primera alcaldesa de París será la gaditana Anne Hidalgo. Foto: Manuel Valls junto a Jean-Marc Ayrault.

Els sindicats d'ensenyants amenacen amb una vaga parcial indefinida

Els sindicats gironins d'ensenyament amenacen amb una vaga parcial indefinida abans d'acabar el curs escolar per instar el Govern de CiU a fer marxa enrere i a suprimir el decret de plantilles. La Junta de Personal Docent no universitari de Girona ha elaborat un manifest comú de rebuig a la mesura i demanen a la consellera de l'Opus Dei Irene Rigau que deixi el càrrec i que, en lloc seu, gestioni la conselleria una comissió tècnica amb representants de la comunitat educativa. USTEC-STEs, CCOO, ASPEPC-SPS i UGT han assegurat que el rebuig al decret és frontal perquè atorga poder gairebé absolut als directors dels centres per configurar la plantilla: "Volen apartar qualsevol veu crítica i tenir professors dòcils", afirmen.

Oposició frontal sense fissures. La Junta de Personal Docent no universitari de Girona, amb els quatre sindicats d'ensenyament a la demarcació, han consensuat un manifest en el qual mostren el rebuig total al decret de plantilles aprovat pel Govern dimarts passat. Neguen que aquest decret compti amb el vistiplau de la comunitat educativa i consideren que es tracta d'una normativa "pinochetista" que retorna la contractació de personal a "l'arbitrarietat del franquisme".

Per això, insten els directors dels centres educatius a ser insubmisos i no acatar el decret. "La mateixa consellera va dir en relació a la LOMCE que la millor manera d'obviar una llei injusta és no acatant-la, ens ho fem nostre amb el decret de plantilles", ha afirmat el president de la Junta, Francesc Saló.

Els sindicats han rebatejat el decret de plantilles com el 'Decret del dit' perquè consideren que a partir d'ara els directors podran triar gairebé la meitat dels professors que volen que treballin en els seus centres seguit només el seu criteri. "Podran triar professors afins", ha afirmat el portaveu del sindicat USTEC-STEs, Xavier Díez, que creu que d'aquesta manera "entrarà la corrupció" a la comunitat educativa i les escoles es podran convertir en màquines de col·locació de partits polítics que puguin influir en alguns directors.

"Si els tribunals o el bon sentit del Parlament no ho aturen, ens endinsem en un camí fosc de corrupció i nepotisme, que traslladarà a l'escola i institut les pràctiques habituals de favoritismes, premis a la fidelitat i càstigs a la dissidències", asseguren en el manifest que han consensuat. A més, asseguren que suposarà que alguns professors tinguin menys oportunitat de treballar, com els que tinguin malalties o les dones embarassades, perquè els directors dels centres optin per no contractar-los.

La Junta i els sindicats exigeixen la retirada del decret i la destitució de la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau. Segons han detallat, si no marxa voluntàriament, volen que sigui l Govern qui la faci plegar per la "prepotència" amb la qual, diuen, gestiona la conselleria i la "negligència" que demostra impulsant decrets que "atempten" directament contra l'ensenyament públic.

A més, Díez ha explicat que no confien en cap partit polític i, per això, demanen que en comptes de nomenar un nou conseller es creï una comissió tècnica amb representants de la comunitat educativa perquè agafin el timó de les polítiques que afecten ensenyament.

Pintades a l'IES Madina Mayurqa: 'antes musulmán que puto catalán'

Aquest dilluns han aparegut a les xarxes socials dues fotografies de pintades realitzades a l'IES Madina Mayurqa (Ciutat de Mallorca en àrab) de Palma, amb contingut feixista i xenòfob, i que a més incloïen certa iconografia falangista, posant el catalanisme en el seu punt de mira. La primera de totes ha estat compartida pel professor i dramaturg @pepcerda, qüestionant si "les pintades falangistes a l'institut no mereixen cap comentari del govern". Una altra, repetint els mateixos símbols diu: 'antes musulmán que puto catalán'.

En la fotografia es pot apreciar clarament el jou i les fletxes, símbols tradicionals de Falange, i el text 'ante el separatista, acción falangista'. Fins i tot, els feixistes han aprofitat per fer promoció del perfil a Twitter de les joventuts falangistes de Balears, un compte seguit en aquest moment per 88 usuaris.

En una altra paret del centre palmesà hi han fotografiat encara una nova pintada, que repetint els mateixos símbols deia: 'antes musulmán que puto catalán'.

Els acusats d'assetjar el Parlament es neguen a declarar

Els 19 acusats d'assetjar el Parlament el 2011 s'han negat a declarar a l'Audiència Nacional que els jutja per un delicte contra les Institucions de l'Estat. Tots ells s'han acollit al seu dret a no respondre les preguntes formulades per la Fiscalia i la resta d'acusacions i tampoc han volgut contestar els seus advocats o els de la resta d'acusats. El president del tribunal, Fernando Grande Marlaska, ha donat per finalitzada la sessió del judici per a aquest dilluns per la qual cosa la vista oral es reprendrà demà amb les declaracions dels agents de la policia catalana presents durant el setge.

La Fiscalia demana cinc anys i mig de presó per a cadascun d'ells i reclama que se'ls imposi, a més, una multa de 7.500 euros. Per part seva, l'acusació popular reclama 9 anys de presó ja que imputa als manifestants, a més, un delicte d'atemptat contra l'autoritat i un altre d'associació il·lícita.

Els fiscals Teresa Sandoval i José Perals consideren que els manifestants van provocar "un fundat temor en la seguretat" dels diputats que intentaven entrar a la Cambra catalana. En les seves conclusions preliminars destaquen que els diputats --inclòs el president de la Generalitat, Artur Mas, que va haver d'accedir al recinte amb el "mètode absolutament inhabitual" de l'helicòpter-- van ser envoltats i increpats per grups de persones que els impedien l'accés, amb empentes, cops, llançament d'objectes i insults.

Després d'assenyalar que els acusats van tenir una activa intervenció en aquests fets, els fiscals apunten que tots ells van desenvolupar "comportaments i actituds violentes i intimidatòries" per impedir l'assistència dels diputats al ple, que va començar amb un retard d'11 minuts i amb la presència únicament de 70 dels 135 diputats.

Los acusados de asediar el Parlamento se niegan a declarar


Los 19 acusados de asediar el Parlamento el 2011 se han negado a declarar a la Audiencia Nacional que los juzga por un delito contra las Instituciones del Estado. Todos ellos se han acogido a su derecho a no responder las preguntas formuladas por la Fiscalía y el resto de acusaciones y tampoco han querido contestar sus abogados o los del resto de acusados. El presidente del tribunal, Fernando Grande Marlaska, ha dado por finalizada la sesión del juicio para este lunes por lo cual la vista oral se retomará mañana con las declaraciones de los agentes de la policía catalana presentes durante el asedio.

S'inicia el judici pel setge al Parlament contra vint acusats


El judici pel setge al Parlament català al juny de 2011 comença avui en l'Audiència Nacional contra vint acusats d'agredir als diputats de la Càmera, la presidenta de la qual, Núria de Gispert (CiU), declararà com a testimoni al costat del president de la Generalitat, Artur Mas. Els fiscals Teresa Sandoval i José Perals demanen 5 anys i 6 mesos de presó i una multa de 7.500 euros per a cadascun dels vint acusats pel setge, com a autors d'un delicte contra les institucions de l'Estat en concurs amb un delicte d'atemptat contra l'autoritat. Un d'ells està en crida i cerca.

Se inicia el juicio por el asedio al Parlament contra veinte acusados

Cayo Lara insta al Rei que desmenteixi "si pot" que va ser l'autor del cop el 23-F

El coordinador federal d'Esquerra Unida (IU), Cayo Lara, ha instat aquest dilluns a Juan Carlos que desmenteixi "si pot" que va ser el 'Elefant blanc' del cop d'estat del 23 de febrer de 1981 (23-F), com revela l'escriptora i periodista Pilar Urbano aquest cap de setmana en el seu llibre 'La gran desmemoria. El que Suárez va oblidar i el Rei prefereix no recordar'.

En roda de premsa a Oviedo, Cayo Lara ha advertit de la "gravetat" del publicat en aquesta entrevista, per la qual cosa considera fonamental que des de Casa Real "es desmenteixi, si es pot, amb explicacions clares i concretes".

Igualment, ha anunciat la presentació aquest mateix dilluns d'iniciatives del seu grup parlamentari per esclarir aquesta informació. "La impunitat, si és veritat, toca a la seva fi", ha reclamat el dirigent d'IU. A més, Cayo Lara exigeix que es desclassifiquin tots els documents del 23-F i considera que el Govern central "ha de parlar del paper del cap de l'Estat" en l'intent de cop d'Estat. "El país té dret a conèixer amb majúscules el que va ocórrer", ha afegit.

I és que, per al dirigent d'IU aquest és el "temps exacte" perquè es produeixi la desclassificació de documents "amb nitidesa", atès que ha mort l'expresident del govern Adolfo Suárez i Pilar Urbano publica una relevación de "gravetat". "No es pot esperar ni un dia més, després d'anys vivint una mentida", ha reclamat Cayo Lara, per qui la Casa Real ha d'aclarir l'ocorregut. "Qui calla, atorga", ha sentenciat.

Cayo Lara pide al Rey que desmienta "si puede" que fue el autor del golpe el 23-F


El coordinador federal de Izquierda Unida (IU), Cayo Lara, ha pedido este lunes a Juan Carlos que desmienta "si puede" que fue el 'Elefante blanco' del golpe de Estado del 23 de febrero de 1981 (23-F), como revela la escritora y periodista Pilar Urbano este fin de semana en su libro 'La gran desmemoria. Lo que Suárez olvidó y el Rey prefiere no recordar'.

"Juan Carlos va fer el cop d'estat per desfer-se de Suárez"


L'organització del cop d'estat del 23 de febrer de 1981 per part del general Alfonso Armada va ser obra de Juan Carlos que volia fer fora de la presidència Adolfo Suárez, amb qui tenia una relació extremadament tensa. Ho explica la periodista Pilar Urbano en el llibre 'La gran desmemoria', que sortirà a la venda dijous. Avui s'ha publicat una llarga entrevista a la periodista, on explica episodis molt rellevants i sorprenents de la relació entre Suárez i Juan Carlos.

Juan Carlos hizo el golpe de estado para deshacerse de Suárez

Un empresari italià passa una segona nit encimbellat a la cúpula de Sant Pere

L'empresari italià Marcello di Finizio ha passat la seva segona nit encimbellat a la cúpula de la basílica Sant Pere del Vaticà, on roman des de dissabte passat i per quarta vegada en els últims dos anys per protestar per la situació econòmica personal i del país. Di Finizio ha passat la nit sobre un de les claraboies de la cúpula i des d'allí, gràcies a una tableta que té amb si, ha publicat alguns missatges en Facebook en els quals assegura que passa molt fred i que està mort de cansament i ha demanat ànims.

Segons alguns mitjans, el manifestant s'ha ferit en una cama amb un dels panells de plexiglás col·locats en la llanterna de la Cúpula per evitar just que la gent pogués despenjar-se. "Per favor, podeu cridar a la secretaria del Vaticà i preguntar-los si ells, molt cristianamente, podrien proporcionar-me una mica d'aigua, gases i algun desinfectant. Crec que l'aigua no se li pot negar a ningú i si no tenen aigua, una esponja amb vinagre", va sol·licitar en un dels missatges penjats a la xarxa social.

L'empresari es va encimbellar el dissabte a la tarda i va desplegar una pancarta en la qual es dirigeix al president italià, Giorgio Napolitano, i a Bergoglio i demana "que es detingui tot això" en relació a les mesures d'austeritat.

Una directiva europea perjudica a un restaurant seu


Di Finizio protesta, a més, contra la directiva Bolkestein de la Unió Europea, que imposa que surtin a subhasta les concessions de restaurants balnearis arran de mar a partir de 2015, la qual cosa afectaria a un restaurant de la seva propietat. El restaurant de Di Finizio, "La Veu de la Lluna", situat enfront del mar, va ser destruït fa alguns anys per un incendi, i, després d'aconseguir la seva reobertura, podria perdre-ho per la llei europea.

L'última vegada que Finizio, resident a Trieste, en el nord-est d'Itàlia, es va despenjar de la basílica de Sant Pere va ser el 20 de maig de 2013 i allí va romandre dos dies, subjectat amb cordes sobre un dels "ulls de bou" de la cúpula. Prèviament, el 30 de juliol i el 3 d'octubre de 2012 s'havia encimbellat també a la cúpula, on va romandre fins a tres dies amb l'objectiu de demanar al Govern que ajudés a les petites empreses italianes.

L'empresari utilitza sempre el mateix mètode: paga la seva entrada com un turista més, arriba a la llanterna de la cúpula de Sant Pere i des d'aquí es llisca fins a una de les seves claraboies, on s'assegura amb arneses i roman fins que els agents de seguretat del Vaticà li convencen que abandoni la protesta.

Un empresario italiano pasa una segunda noche encaramado en la cúpula de San Pedro

El empresario italiano Marcello di Finizio ha pasado su segunda noche encaramado a la cúpula de la basílica San Pedro del Vaticano, donde permanece desde el pasado sábado y por cuarta vez en los últimos dos años para protestar por la situación económica personal y del país. Di Finizio ha pasado la noche sobre uno de las claraboyas de la cúpula y desde allí, gracias a una tableta que tiene consigo, ha publicado algunos mensajes en Facebook en los que asegura que pasa mucho frío y que está muerto de cansancio y ha pedido ánimos.

Espanya, a la cua en independència judicial i inversió en Justícia

Espanya està en les últimes posicions de la UE per número de jutges, amb 11 per cada 100.000 habitants -molt per sota de la mitjana de 19 per cada 100.000 habitants de la UE-, xifra que només és més baixa a Irlanda, Dinamarca, Malta, França i Itàlia. En matèria de pressupost dedicat als tribunals, registrem una espectacular caiguda des dels 90 euros per habitant que s'invertien en 2010 a amb prou feines 25 euros per habitant l'any 2012. Només Romania, Bulgària, Lituània, Letònia, Estònia i Irlanda dediquen xifres més baixes.

A la cua en matèria d'inversió en la Justícia i de nombre de jutges i al capdavant dels Estats de la UE en nombre de casos judicials pendents de sentència en els àmbits Civil i Mercantil. Aquesta és la preocupant radiografia que fa d'Espanya el Marcador sobre l'estat i la qualitat de la Justícia en la UE de 2014, publicat per la Comissió Europea, amb dades de 2012 derivats, principalment, del Consell d'Europa i de la Comissió per a l'Avaluació de l'Eficàcia de la Justícia (Ceej).

Per si això fos poc, si ben Espanya se situa en la part mitjana de la classificació europea pel que fa a la durada dels procediments, amb al voltant d'un any de mitjana, superant fins i tot a França o Finlàndia, no obstant això, el nombre de casos pendents està entre els més alts de la UE -gairebé tres per cada 100 habitants en primera instància-, encara que baixa lleugerament respecte a 2010. Només registren pitjors resultats Itàlia, Croàcia, Grècia, Portugal i Eslovàquia. Però l'estudi no té informació de Xipre, Bèlgica, Bulgària, Irlanda, Holanda i Regne Unit.

En concret, aquesta segona edició del Quadre d'Indicadors s'inclou en el marc de l'anomenat semestre europeu, engegat per la Comissió Europea amb l'objectiu de dur a terme, cada any, una anàlisi detallada dels programes de reformes econòmiques i estructurals dels Estats de la UE i proporcionar-los recomanacions.

D'aquesta manera, presenta un panorama comparatiu de com s'organitzen els sistemes de Justícia per mesurar la seva eficiència, qualitat i independència als diferents països de la UE. Referent a això, la durada dels procediments; la taxa de resolució dels casos; i el nombre de casos pendents són els principals indicadors de l'eficiència del sistema de Justícia. I Espanya, no obté bona nota.

La Justícia espanyola, dependent i sotmesa a la política


Una altra dada negativa és que la Justícia espanyola es troba també entre les percebudes com menys independents de la UE per part d'empresaris de tots els sectors -ocupa el lloc 22 entre els 28 Estats membres-, un sentiment que a més ha empitjorat entre 2010 i 2012. Només Eslovàquia, Bulgària, Romania, Croàcia, Grècia i Eslovènia registren resultats pitjors, segons les dades del Fòrum Econòmic mundial dels quals es fa ressò Brussel·les.

En aquest sentit, explica l'estudi que "la percepció de la independència dels sistemes de justícia nacionals varia àmpliament en la UE". D'aquesta manera, i a pesar que diversos Estats membres estan entre els 10 líders mundials quant a la percepció de la independència judicial, "hi ha un nivell més aviat baix de percepció de la independència judicial per l'empresa als usuaris finals del sistema de justícia en determinats Estats membres".

I és més, assegura la Comissió que en comparació d'anys anteriors "en diversos Estats membres la percepció de la independència s'ha deteriorat". Referent a això, utilitza un total de cinc indicadors per cobrir les garanties relatives al canvi dels jutges sense el seu consentiment; la destitució dels jutges; l'assignació dels casos entrants dins d'un tribunal; el retir i recusació de jutges i l'amenaça a la independència d'un jutge.

Això sí, assegura que, a Espanya, el salari brut anual d'un jutge de primera instància és de 47.494 euros i, per tant, està per sobre de la mitjana de la UE (45.578). I el mateix ocorre amb els magistrats del Tribunal Suprem, que guanyen un salari brut de 107.565 euros, enfront de la mitjana europea de 88.218. Ara bé, denuncia que a Espanya no existeix un procediment per impugnar "de manera efectiva a un jutge si una de les parts considera que no és imparcial".

España, a la cola en independencia judicial e inversión en Justicia

España está en las últimas posiciones de la UE por número de jueces, con 11 por cada 100.000 habitantes -muy por debajo de la media de 19 por cada 100.000 habitantes de la UE-, cifra que sólo es más baja en Irlanda, Dinamarca, Malta, Francia e Italia. En materia de presupuesto dedicado a los tribunales, registramos una espectacular caída desde los 90 euros por habitante que se invertían en 2010 a apenas 25 euros por habitante en el año 2012. Sólo Rumania, Bulgaria, Lituania, Letonia, Estonia e Irlanda dedican cifras más bajas.

El sionista Ehud Olmert culpable d'acceptar suborns

Mai abans un primer ministre d'Israel havia estat condemnat en ferm per un jutge. Fins a aquest matí. Ehud Olmert, cap de Govern entre 2006 i 2009, ha estat comdenat culpable d'un delicte de suborn per part de la sala 606 del Tribunal del Districte de Tel Aviv. El jutge David Rozen considera provat que va rebre almenys dos pagaments de 500.000 i 600.000 shekels (104.000 i 125.000 euros, respectivament) per “suavitzar” els obstacles legals i urbanístics que complicaven l'aixecament d'un complex residencial de luxe, anomenat Holyland (Terra Santa), en el sud de Jerusalem.

Llavors Olmert era l'alcalde de la ciutat. A l'espera de conèixer la pena final, la fallada d'aquest matí llança ja dues conclusions difícilment modificables: Olmert haurà de complir pena de presó i la seva carrera política, que ha intentat reviure en els dos últims anys, està acabada, excepte miracle. No hi ha data encara per conèixer la seva pena.

A més del Holyland, Olmert va ser portat a judici per altres casos: en el primer va ser declarat innocent de rebre suborns per una cort de Jerusalem en 2012; i en el segon, culpable d'abús de poder pel nomenament d'un afí a un càrrec públic que requeria un concurs.

La Fiscalia va tancar aquest any altre cas contra Olmert que es remuntava a quan va ser ministre d'Indústria i vice primer ministre, càrrecs des dels quals suposadament va aprofitar la seva condició per beneficiar a activistes del Likud.

La recerca judicial que avui finalitza és possiblement la més polèmica que ha embolicat mai a un polític israelià. Aborda el període en què Olmert ocupava l'ajuntament jerosolimitano, entre 1993 i 2003, i els seus anys posteriors com a ministre d'Infraestructures, Comerç i Indústria. Al costat d'ell han estat condemnats el seu successor a Jerusalem, Uri Lupoliansky, l'ex president del Banc Hapoalim, Donen Danker, i l'ex cap de gabinet d'Olmert, Shula Zaken. Només tres dels 13 inculpats en el procés han estat considerats innocents. Tota la xarxa va moure nou milions de shekels (1,8 milions d'euros) en suborns que, en el cas Olmert, es tramitaven a través de la seva cap de gabinet i del seu germà, Yossi, amb sobres de diners lliurats en mà.

Així, el terreny on avui s'aixequen les torres més imponents de la ciutat, al costat de grans carreteres, un centre comercial i el Teddy Stadium, hauria passat de contemplar una zona d'obra de 25.000 metres quadrats a 311.000.

El jutge, en el resum de la sentència que es coneix a aquesta hora, denuncia que en aquells anys “el govern es va fer més corrupte i podrido”. “Olmert va explicar mentides a aquesta cort”, insisteix. “Rebuig el seu relat íntegrament”, afegeix. L'ex primer ministre del Kadima —que va prendre el poder del partit després de l'infart cerebral d'Ariel Sharon— sempre s'ha declarat innocent, des que va començar el procés judicial al juliol de 2012. No obstant això, s'ha trobat amb testimoniatges contradictoris —fins a de el seu germà— i amb nombrosa documentació —papers desordenats, dades afegides, informes confusos— que han llançat més ombres sobre la seva gestió, sobre les quals el fiscal ha incidit especialment.

Aquests dos anys gairebé que ha durat el que la premsa crida “el judici del segle” han servit per acumular testimoniatges de 103 persones, hi ha 9.000 pàgines de transcripcions, 800 relats de l'acusació i 500 de la defensa. El jutge Rozen s'ha convertit gairebé en un magistrat estavella per la seva obstinació a avançar ràpid, amb tres i quatre audiències setmanals.

La passada setmana, el veredicte semblava retardar-se de nou, no obstant això, després que Zaken, la mà dreta d'Olmert durant 30 anys, accedís a col·laborar amb la fiscalia lliurant uns suposats enregistraments en les quals, diu, es deixa clar que el polític va tractar d'impedir que atestés, la qual cosa implicaria un altre possible delicte d'obstrucció a la justícia i coacció o manipulació de testimonis.

Finalment el jutge ha entès que l'enregistrament no té expressament que veure amb el cas Holyland, però és possible que, en breu, Olmert hagi de sotmetre's de nou a judici per aquestes revelacions. Zaken hauria arribat a un acord per ser condemnada només a 11 mesos de presó i a una multa, per cooperar amb la justícia.

Olmert va deixar el seu càrrec com a primer ministre pressionat per escàndols com a est i ha dedicat aquests anys a defensar-se. No obstant això, en 2013 va reconèixer públicament el seu “interès” a tornar a la primera línia política. No es va definir, a mig camí entre tornar al seu Kadima original —que amb prou feines va aconseguir dos escons en les passades eleccions—, unir-se a la nova força de la seva antiga ministra Tzipi Livni —Hatnua, sis diputats, avui socis del primer ministre Netanyahu— o crear una nova formació.

El seu mandat va destacar, malgrat tot, per les seves freqüents reunions amb el president palestí Mahmud Abbas i el seu acostament a altres nacions àrabs, a més de per les crítiques que va rebre per la seva gestió de la guerra amb Hezbolá en 2006.

El sionista Ehud Olmert culpable de aceptar sobornos

Nunca antes un primer ministro de Israel había sido condenado en firme por un juez. Hasta esta mañana. Ehud Olmert, jefe de Gobierno entre 2006 y 2009, ha sido encontrado culpable de un delito de soborno por parte de la sala 606 del Tribunal del Distrito de Tel Aviv. El juez David Rozen considera probado que recibió al menos dos pagos de 500.000 y 600.000 shekels (104.000 y 125.000 euros, respectivamente) para “suavizar” los obstáculos legales y urbanísticos que complicaban el levantamiento de un complejo residencial de lujo, llamado Holyland (Tierra Santa), en el sur de Jerusalén.

S'inicia el judici pel setge al Parlament contra vint acusats

El judici pel setge al Parlament català al juny de 2011 comença avui en l'Audiència Nacional contra vint acusats d'agredir als diputats de la Càmera, la presidenta de la qual, Núria de Gispert (CiU), declararà com a testimoni al costat del president de la Generalitat, Artur Mas. Els fiscals Teresa Sandoval i José Perals demanen 5 anys i 6 mesos de presó i una multa de 7.500 euros per a cadascun dels vint acusats pel setge, com a autors d'un delicte contra les institucions de l'Estat en concurs amb un delicte d'atemptat contra l'autoritat. Un d'ells està en crida i cerca.

En el seu escrit d'acusació, sostenen que durant la manifestació del 15 de juny "varis parlamentaris van ser envoltats i increpats per grups de persones que els impedien l'accés al Parlament, mitjançant empentes, cops, llançament d'objectes i insults, creant un fundat temor en la seva seguretat personal".

En la vista, declararan com a testimonis per videoconferència Gispert, Mas i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santiago Vila, des dels seus despatxos oficials, així com set diputats autonòmics per videoconferència i altres tres diputats en persona que han optat per acudir a la seu de l'Audiència Nacional de Sant Fernando d'Henares (Madrid). La previsió del judici, que pot canviar segons el transcurs del mateix, és que avui i el dimarts declarin els acusats, tots menys el fugit Cristóbal Nicolás Araya, i que el dimecres arrenquin les testificals, la primera d'elles, a les 10.00 hores, la de Gispert.

Aquest matí declararan a més per videoconferència diversos mossos d'esquadra i, de forma presencial, l'exdiputat de Solitaritat Catalana per la Independència Alfons López Tena. En la tarda del dimecres està previst que compareguin per videoconferència des del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya els diputats Ana Isabel Marcos i Vilar, Gerard Figueras i Josep Maria Llop.

El dijous continuarà, en principi, amb la testifical d'Artur Mes per videoconferència des de la Presidència de la Generalitat, a qui seguirà el conseller Vila i el diputat Jordi Turull també per videoconferència, i després, de forma presencial, els parlamentaris d'ICV-EUiA Salvador Milà i Joan Boada, així com diversos policies autonòmics.

En la tarda del dijous estan previstes les declaracions per videoconferència dels diputats Antoni Fernàndez Teixidó, Montserrat Tura i Ernest Maragall. El judici continuarà el 25 d'abril amb testificals de més mossos d'esquadra i diversos testimonis dels esdeveniments, incloent periodistes, i el 5 de maig amb les conclusions i l'última paraula dels acusats.

Els fets es remunten al 15 de juny de 2011, quan una concentració convocada pel 15M davant el Parlament va derivar en situacions de setge a més d'una desena de parlamentaris, entre ells Mes, al que se li va impedir el pas quan viatjava en el seu vehicle oficial, que va ser copejat i sacsat, i va accedir finalment en helicòpter juntament amb altres diputats.

Se inicia el juicio por el asedio al Parlament contra veinte acusados

El juicio por el asedio al Parlament catalán en junio de 2011 comienza hoy en la Audiencia Nacional contra veinte acusados de agredir a los diputados de la Cámara, cuya presidenta, Núria de Gispert (CiU), declarará como testigo junto al presidente de la Generalitat, Artur Mas. Los fiscales Teresa Sandoval y José Perals piden 5 años y 6 meses de cárcel y una multa de 7.500 euros para cada uno de los veinte acusados por el asedio, como autores de un delito contra las instituciones del Estado en concurso con un delito de atentado contra la autoridad. Uno de ellos está en busca y captura.

Mig miler de lleidatans surten al carrer en defensa de la terra i l'ocupació

La pluja no va ser impediment ahir perquè mig miler de persones sortissin al carrer en una protesta unitària a Lleida convocada per UGT, CCOO i el sindicat agrari Unió de Pagesos (UP), que va rebre una vintena d'adhesions d'entitats, col·lectius i partits polítics sota el lema 'En defensa de la terra, l'ocupació i els serveis públics'.

La crisi pel tancament de les plantes de purins va fer que Unió de Pagesos s'unís a la protesta per denunciar que, malgrat l'anunci del Departament d'Agricultura que s'estan estudiant alternatives, la situació és crítica.

diumenge, 30 de març de 2014

"Juan Carlos va fer el cop d'estat per desfer-se de Suárez"

L'organització del cop d'estat del 23 de febrer de 1981 per part del general Alfonso Armada va ser obra de Juan Carlos que volia fer fora de la presidència Adolfo Suárez, amb qui tenia una relació extremadament tensa. Ho explica la periodista Pilar Urbano en el llibre 'La gran desmemoria', que sortirà a la venda dijous. Avui s'ha publicat una llarga entrevista a la periodista, on explica episodis molt rellevants i sorprenents de la relació entre Suárez i Juan Carlos.

Urbano té converses enregistrades amb Suárez i diversos testimonis, a més de documentació escrita de l'època corresponent a tot de polítics. Assegura que Juan Carlos va moure tots els fils que van conduir al 23-F amb la intenció de fer fora del govern Suárez, amb qui tenia unes relacions pèssimes.

Relata converses entre el cap d'estat i el cap de govern, en què Juan Carlos commina obertament Suárez a dimitir, es nega a acceptar que convoqui eleccions i li anuncia el cop d'estat com a solució. Un cop d'estat d'on havia de sortir un govern de concentració presidit per Juan Carlos mateix o per Armada, amb l'acord de tots els grans partits, excepte CiU i PNB. Molts dirigents, entre els quals Urbano esmenta González, Fraga i Solé Tura, ja havien donat el vist-i-plau a integrar-se en un govern presidit per un militar.

En l'entrevista, Pilar Urbano, que va escriure un llibre anterior amb el suport de Sofia de Grècia, relata amb tot detall les amenaces de Juan Carlos a Suárez i explica quines són les seves fonts, amb noms i cognoms. Sobre els fets del 23-F, diu que creu que Juan Carlos ja no controlava aquella acció, però que hauria estat impossible sense el suport del monarca a Armada i al cop d'estat que Suárez va aturar dimitint per sorpresa dies abans que es dugués a terme.

Juan Carlos hizo el golpe de estado para deshacerse de Suárez


La organización del golpe de estado del 23 de febrero de 1981 por parte del general Alfonso Armada fue obra de Juan Carlos que quería echar de la presidencia Adolfo Suárez, con quien tenía una relación extremadamente tensa. Lo explica la periodista Pilar Urbano en el libro 'La gran desmemoria', que saldrá a la venta el jueves. Hoy se ha publicado una larga entrevista en la periodista, donde explica episodios muy relevantes y sorprendentes de la relación entre Suárez y Juan Carlos.

Procediment sancionador al Cesicat per recollir dades personals en un fitxer no registrat

Tot i que Felip Puig (CiU) ha afirmat en diverses ocasions al Parlament que l'elaboració d'informes de seguiment sobre activistes socials, advocats i periodistes no vulnera la legalitat, segons l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades (ACPD) el Cesicat hauria comès diverses infraccions tipificades a la Llei orgànica de protecció de dades personals. En concret, les infraccions que s'imputen provisionalment al Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya són “la recollida i tractament de dades personals sense haver sol·licitat prèviament la inscripció del fitxer corresponent al Registre de protecció de dades de Catalunya” i “el tractament de dades personals sense haver recavat el consentiment de les persones afectades”.

A més, l'ACPD afegeix una tercera infracció derivada de la filtració dels documents a la xarxa, un fet que va permetre l'accés “per part de persones alienes al Cesicat a documents elaborats per aquest organisme”.

L'inici del procediment sancionador és fruit de la denúncia presentada pel fotoperiodista Jordi Borràs arran d'un informe de set pàgines filtrat el 31 d'octubre de 2013 on es recull el seu nom, adreça i telèfon, a banda d'informació sobre els seus estudis i una relació dels seus clients.

CiU i ERC rebutgen una comissió de recerca sobre l'espionatge del Cesicat


CiU i ERC han rebutjat aquest dijous crear una comissió d'investigació al Parlament sobre els casos d'espionatge polític i de seguiment a ciutadans i alts càrrecs de la Generalitat per part del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat). La moció del PP arriba després que l'ara conseller d'Economia, Felip Puig, admetés a la fi de gener que el Cesicat ha elaborat informes de seguiment de persones i moviments d'esquerres per encàrrec dels Mossos d'Esquadra.

Els pobles europeus exigeixen el seu dret a la “autodeterminació” a Brussel·les

Uns 3.500 d'independentistes europeus s'han manifestat aquest diumenge a Brussel·les, Bèlgica, per reclamar el "dret a l'autodeterminació". Manifestants catalans, bascos, escocesos i de Tirol del Sud, així com gran nombre de flamencs belgues, s'han congregat en aquesta ciutat, on es troba la seu de la Unió Europea (UE).

La mobilització, iniciada al Parc del Cincuentenario, prop de la seu de la Comissió Europea (CE), tenia com a destinació el Parlament Europeu (PE), a pocs centenars de metres de distància. Els independentistes flamencs, la major part de la concentració, protestaven sota una selva de banderes grogues engalanades amb un lleó negre.

Els flamencs de parla neerlandesa demanen l'autodeterminació a causa dels seus profunds conflictes culturals i econòmics amb Valonia, una de les tres regions que componen Bèlgica, juntament amb Flandes i la regió de Brussel·les (capital de Bèlgica i de Flandes).

Els catalans també exhibien durant la marxa la seva senyera, i corejaven "independència" en el seu propi idioma, en defensa del "dret a votar dels catalans". "Nosaltres volem que ens escoltin, i estendre el nostre moviment", explica Marta Giralt, una dels manifestants procedent de Barcelona, capital de la comunitat autònoma de Catalunya. Entre les consignes que han corejat: "espanyol qui no voti", "Catalonia is not Spain", "independence for Catalonia" o l'himne de Catalunya, 'Els Segadors'.

El passat 23 de gener, el Parlament de Catalunya va aprovar, malgrat l'oposició de les autoritats madrilenyes, la declaració de sobirania, un primer pas cap a la convocatòria d'un referèndum d'independència al novembre.

Los pueblos europeos exigen su derecho a la “autodeterminación” en Bruselas


Unos 3.500 independentistas europeos se han manifestado este domingo en Bruselas, Bélgica, para reclamar el "derecho a la autodeterminación". Manifestantes catalanes, vascos, escoceses y de Tirol del Sur, así como gran número de flamencos belgas, se han congregado en esta ciudad, donde se encuentra la sede de la Unión Europea (UE).

Milers de persones contra el pla hidrològic de l'Ebre

Milers de persones s'han manifestat aquest diumenge contra el pla hidrològic de l'Ebre sota el lema 'L'Ebre sense cabals és la mort del Delta', on també han participat entitats ecologistes i representants de CiU, ICV-EUiA, PSC, ERC i CUP. Segons el portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, Manolo Tomàs, amb aquesta mobilització s'ha produït una "constatació de la sensibilitat i solidaritat de milers de persones" amb les Terres de l'Ebre.

Ha explicat que l'afluència ha provingut de diferents punts del territori com Aragó, Comunitat Valenciana i Lleida, entre uns altres, i ha destacat les pancartes de suport, que, segons el portaveu, han estat multitudinàries.

Tomàs ha afirmat que la mobilització ha aconseguit el seu objectiu, fent un toc d'atenció al Govern central, així com demanant a la vicepresidenta del Govern, Soraya Saenz de Santamaría, els noms i cognoms dels tècnics que han recolzat el pla. Ha puntualitzat que les repercussions d'aquesta reforma "acaben de començar", tant les socials com les mediambientals, que aquesta manifestació massiva és una mostra d'això, i que no pararan fins a aconseguir l'anul·lació del pla de conca, un procés que durarà almenys dos anys, el temps que trigarà el Ministeri que dirigeix Miguel Arias Cañete a aprovar el Pacte Nacional de l'Aigua i el Pla Hidrològic.

La mobilització ha conclòs amb la lectura del manifest de la PDE, que ha qualificat de "il·lògic" el pla, i ha demanat la preservació de l'aigua necessària per a unes bones condicions del delta, així com unes polítiques més adaptades a les normatives europees. Govern i PDE reclamen un cabal en el tram final del riu de 7.160 hectòmetres cúbics anuals, enfront dels 3.220 que consten en el Pla, i critiquen que el consum de l'aigua present en la conca passarà del 55% al 70% amb l'engegada de 445.000 noves hectàrees de regadiu i la construcció de gairebé 40 nous embassaments.

El Govern central s'ha mostrat obert al diàleg, en una sèrie d'intervencions en les quals ha destacat que l'Ebre explica per primera vegada amb un cabal mínim i que aquest és ara un 10% superior al que es va dissenyar en el pla de 2000 -que en aquell moment sí va comptar amb l'aval de CiU-.

Miles de personas contra el plan hidrológico del Ebro

Miles de personas se han manifestado este domingo contra el plan hidrológico del Ebro bajo el lema 'El Ebro sin caudales es la muerte del Delta', donde también han participado entidades ecologistas y representantes de CiU, ICV-EUiA, PSC, ERC y CUP. Según el portavoz de la Plataforma en Defensa del Ebro, Manolo Tomàs, con esta movilización se ha producido una "constatación de la sensibilidad y solidaridad de miles de personas" con las Terres de l'Ebre.

Marxa contra el Pla del PP i la "mort" del Delta de l'Ebre

Entitats ecologistes i la majoria dels partits polítics catalans -CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP- marxaran aquest diumenge per reclamar al PP que estableixi uns cabals suficients que evitin la "mort" del Delta de l'Ebre, responent així a la crida de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE). El portaveu de l'entitat Manolo Tomàs preveu una "manifestació molt potent", que partirà a les 11:30 del municipi de Sant Jaume d'Enveja i recorrerà 2,5 quilòmetres a través del pont Lo Passador sobre el riu fins a arribar a la plaça de l'Ajuntament de Deltebre.

Video: Balears: "Diàleg impossible" amb el PP

L'Assemblea de Docents de les Illes Balears va enviar el passat mes de gener una carta adreçada a Joana M. Camps, consellera d'Educació, Cultura i Universitats del Govern balear, i en què li demanàvem la represa de les negociacions a propòsit de les diferents novetats educatives que tant de conflicte han creat a les Illes el present curs. La nostra intenció era, i és, la de tornar a les negociacions, i encara més després de constatar la problemàtica que està causant el Tractament Integrat de Llengües i la política de retallades de l'actual Govern balear dirigit per Jose Ramón Bauzá.

Després de dos mesos d'espera, no hem rebut cap resposta per part de cap membre del màxim organisme governamental responsable en matèria educativa. A més, el passat divendres 21 de març, la consellera Camps va fer una roda de premsa en la qual anunciava un "gran acord" educatiu per "flexibilitzar el TIL". La nostra sorpresa va ser majúscula quan va anunciar que aquest pacte l'havia signat amb les dues patronals de l'escola concertada presents al Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB), sense tenir en compte l'opinió dels representants de l'escola pública, ni de les famílies, ni dels sindicats ni de la Universitat. I encara més: feia extensible aquest acord, signat només amb els centres concertats, a tota la xarxa de centres públics.

Davant d'aquesta postura reiterada de menyspreu cap a l'Escola pública; de no contestar les nostres peticions per negociar els diferents aspectes problemàtics que actualment posen en perill tota una generació de nenes i nens; i d'intentar vendre a la societat illenca un pacte educatiu quan realment només s'han signat uns acords insignificants (referits a aspectes concrets relacionats amb la representativitat de la comunitat educativa o amb els continguts de l'esmentat acord), presentem el següent vídeo per denunciar la postura d'aquesta Conselleria i d'aquest Govern, amb la qual demostren que no escolten ningú, que no volen negociar res i que, a més a més, tan sols es preocupen de mostrar i/o aparentar una actitud (flexibilitat) quan el que fan és tenir-ne una altra totalment de contrària (tancament i immobilisme).

Video: Balears: "Diálogo imposible" con el PP


La Assemblea de Docents de les Illes Balears envió el pasado mes de enero una carta dirigida a la Consellera de Educación, Cultura y Universidades, donde pedíamos la reanudación de las negociaciones en torno a las diferentes novedades educativas que tanto conflicto han creado en las Islas en el presente curso. Nuestra intención era, y es, la de volver a las negociaciones, vistos los problemas que está causando el Tratamiento Integrado de Lenguas y la política de recortes del Gobierno Balear.

Catalunya encapçala els desnonaments i l'injustícia social de mans dels nazicatòlics de CiU

Els jutjats executaren 184 ordres diàries de desnonament a la Catalunya nazicatòlica dels hipòcrites feixistes de CiU i l'Opus Dei, al 2013. Catalunya va ser la comunitat espanyola amb més desnonaments executats durant l’any passat per jutjats de primera instància, el 23,8% del total, seguit per la Comunitat Valenciana (14,6%), Andalusia (13,8%) i Madrid (13%), segons dades facilitades pel Consell General del Poder Judicial.

Els Jutjats de Primera Instància i Mixtes van practicar 67.189 desnonaments al 2013. Una xifra que dóna una mitjana d’uns 184 diaris, dels quals el 38,5% van derivar en execucions hipotecàries i el 56,8% de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU).

Catalunya també lidera el rànquing espanyol d’execucions hipotecàries registrades l’any passat, el 22,2%, i segueix al capdavant en aquest primer trimestre del 2014, amb el 23,5% del total de l’Estat.

Durant el 2013 hi va haver 82.860 execucions hipotecàries iniciades, un 9,8% menys que l'any anterior. Tots els trimestres de l'any van presentar descensos interanuals, que en el cas de l'últim va ser de l'1,1%, fins a les 24.076 execucions.

Cataluña encabeza los desahucios y la injusticia social de manos de los nazicatólicos de CiU


Los juzgados ejecutaron 184 órdenes diarias de desahucio en la Cataluña nazicatòlica de los hipócritas fascistas de CiU y el Opus Dei, en el 2013. Cataluña fue la comunidad española con más desahucios ejecutados durante el año pasado por juzgados de primera instancia, el 23,8% del total, seguido por la Comunidad Valenciana (14,6%), Andalucía (13,8%) y Madrid (13%), según datos facilitados por el Consejo General del Poder Judicial.

La policia provoca quasi la meitat dels actes de racisme denunciats

Els actes de racisme provocats per agents de la policia, siguin Mossos d’Esquadra, Policia local o Nacional, van ser un 40% del total dels registrats per SOS Racisme Catalunya, uns 443, durant l’any passat. Els abusos i agressions per part dels cossos de seguretat pública “tornen a ser la tipologia més nombrosa” segons les dades de l’informe que fa cada any SOS Racisme i que inclou l’anàlisi de l’actualitat política i social per analitzar i denunciar les causes, manifestacions i situacions de racisme i xenofòbia que es registren a Catalunya.

SOS Racisme alerta que gran part dels casos d’abusos policials, un 42% del total dels que van registrar l’any passat, no es van denunciar. Les responsables de l’estudi destaquen aquest fet com el més preocupant en les seves conclusions, ja que si no es denuncien els casos a la pràctica no existeixen i no s’hi pot actuar per pal·liar-los. “Per poder dissenyar polítiques públiques per a prevenir el racisme i garantir la igualtat de drets i oportunitats, és necessari conèixer abans en profunditat sobre què estem treballant”, expliquen a les conclusions del document.

Així, l’entitat estableix com a prioritari comptar amb dades oficials que comptabilitzin aquesta mena de casos, i denuncia que a hores d’ara són els organismes de drets humans els que porten a terme aquesta tasca, deixada de banda per part de l’administració. L’estudi ressalta també les causes de que les víctimes no denunciïn: “Per por, per desconeixement dels seus drets, però sobretot i més preocupant, per desconfiança al sistema”, un sistema que a la vegada crea normatives que generen discriminacions, segons denuncia la responsable del servei d’atenció i denúncies de l’entitat, Alícia Rodriguez. En total, el 51% de situacions de racisme que van arribar a aquest servei el 2013 no es van denunciar.

En tercer lloc, l’informe de SOS Racisme recull la denegació d’accés a drets socials bàsics, com ara la sanitat, les prestacions socials, l’empadronament o l’educació, entre d’altres. Aquest tipus de racisme constitueix el segon motiu més nombrós de denuncies, amb un 15% dels casos. Juntament amb els abusos policials i els casos que no s’arriben a denunciar, conformen el nucli dur del racisme institucional: les formes de racisme que s’exerceixen des de l’estat, sigui l’administració que sigui.

La policía provoca casi la mitad de los actos de racismo denunciados


Los actos de racismo provocados por agentes de la policía sean Mossos d'Esquadra, Policía local o Nacional, fueron un 40% del total de los registrados por SOS Racismo Cataluña, unos 443, durante el año pasado. Los abusos y agresiones por parte de los cuerpos de seguridad pública “vuelven a ser la tipología más numerosa” según los datos del informe que hace cada año SOS Racismo y que incluye el análisis de la actualidad política y social para analizar y denunciar las causas, manifestaciones y situaciones de racismo y xenofobia que se registran en Cataluña.

Marxa contra el Pla del PP i la "mort" del Delta de l'Ebre

Entitats ecologistes i la majoria dels partits polítics catalans -CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP- marxaran aquest diumenge per reclamar al PP que estableixi uns cabals suficients que evitin la "mort" del Delta de l'Ebre, responent així a la crida de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE). El portaveu de l'entitat Manolo Tomàs preveu una "manifestació molt potent", que partirà a les 11:30 del municipi de Sant Jaume d'Enveja i recorrerà 2,5 quilòmetres a través del pont Lo Passador sobre el riu fins a arribar a la plaça de l'Ajuntament de Deltebre.

"Si no plou serà espectacular, i si plou serà potent", ha resumit Tomàs, sobre la primera de les manifestacions massives que la plataforma ha preparat per mostrar el rebuig al pla de conca aprovat pel Govern, i que tant la plataforma com el Govern han avançat que denunciaran davant Brussel·les per considerar que vulnera directives europees.

Una capçalera amb el lema 'L'Ebre sense cabals és la mort del Delta' obrirà la marxa, que comptarà amb una altra pancarta amb el missatge 'Bancs d'aigua = transvasi' i una tercera "institucional" en la qual se situaran els partits amb la inscripció 'Per Catalunya, salvem el Delta', una manifestació que també compta amb el suport d'entitats ecologistes, la independentista Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural.

Per part de CiU està prevista l'assistència del secretari d'Organització de CDC, Josep Rull, i el sotssecretari general d'UDC, Toni Font; així com l'assistència del capdavanter d'ERC, Oriol Junqueras; el secretari de la Taula del Parlament i membre de l'executiva federal del PSOE, Miquel Iceta; d'ICV-EUiA, Joan Herrera, i de la CUP, David Fernàndez, unes nodrides comitives que inclouen als candidats a les europees i que deixen, per tant, a PP i C's com els únics partits amb representació parlamentària que no acudiran.

La plataforma, que va adquirir una gran rellevància en oposar-se al Pla Hidrològic Nacional (PHN) del Govern de José María Aznar, distribuirà al llarg de la marxa a una desena de grups de música per amenitzar el passeig, i comptarà amb la lectura d'un manifest a Deltebre i un "acte sorpresa" que Tomàs no ha volgut desvetllar.

El portaveu ha puntualitzat que la manifestació vol ser un "toc d'atenció al Govern per advertir-li que les protestes acaben de començar" i no pararan fins a aconseguir l'anul·lació del pla de conca, un procés que durarà almenys dos anys, el temps que trigarà el Ministeri que dirigeix Miguel Arias Cañete a aprovar el Pacte Nacional de l'Aigua i el Pla Hidrològic Nacional, ha vaticinat Tomàs.

La plataforma ha assegurat que està preparada i organitzada per mantenir la mobilització en el temps, i ha avançat que la queixa i la denúncia davant la UE la presentaran "en les properes setmanes", unes reclamacions que seran diferents a les del Govern, malgrat que col·laboraran amb ell.

Govern i PDE reclamen un cabal en el tram final del riu de 7.160 hectòmetres cúbics anuals, enfront dels 3.220 que consten en el Pla, i critiquen que el consum de l'aigua present en la conca passarà del 55% al 70% amb l'engegada de 445.000 noves hectàrees de regadiu i la construcció de gairebé 40 nous embassaments.

Marcha contra el Plan del PP y la "muerte" del Delta del Ebro

Entidades ecologistas y la mayoría de los partidos políticos catalanes -CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA y CUP- marcharán este domingo para reclamar al PP que establezca unos caudales suficientes que eviten la "muerte" del Delta del Ebro, respondiendo así al llamamiento de la Plataforma en Defensa del Ebro (PDE). El portavoz de la entidad Manolo Tomàs prevé una "manifestación muy potente", que partirá a las 11:30 del municipio de Sant Jaume d'Enveja y recorrerá 2,5 kilómetros a través del puente Lo Passador sobre el río hasta llegar a la plaza del Ayuntamiento de Deltebre.

dissabte, 29 de març de 2014

Els Mossos carreguen sobre un grup d'encaputxats que eren policies secretes

Un cop acabada la manifestació #desobediència2014, que ha tingut un recorregut tranquil seguit de prop d'un fort desplegament policial, un grup d'encaputxats ha rebentat vidres d'algunes seus bancàries al carrer Princesa i a la Via Laietana. Finalment, la policia ha dispersat els manifestants a la confluència entre la Via Laietana i l'avinguda de la Catedral. En aquest punt (foto) els Mossos han carregat sobre un grup d'encaputxats que han resultat ser policies de paisà, que han hagut d'evitar els cops de porra al crit de 'somos compañeros', tot ensenyant plaques i porres extensibles.

Video: Marxa a Barcelona contra les retallades sota el lema #desobediència2014

Més d'un miler de persones han iniciat sobre les 19.00 d'aquest dissabte una marxa, sota el lema #desobediència2014, contra les retallades i les reformes legals empreses pels governs neoliberals de PP i CiU, sobre la reforma de l'avortament i el projecte de llei de seguretat ciutadana.

Video: Marxa a Barcelona contra les retallades sota el lema #desobediència2014

Més d'un miler de persones han iniciat sobre les 19.00 d'aquest dissabte una marxa, sota el lema #desobediència2014, contra les retallades i les reformes legals empreses pels governs neoliberals de PP i CiU, sobre la reforma de l'avortament i el projecte de llei de seguretat ciutadana.

La manifestació, no notificada a la Delegació del Govern i que no ha comunicat el seu recorregut, ha arrencat en plaça Catalunya, ha pujat per passeig de Gràcia i ha girat en Gran Via dels Corts Catalans, encapçalada per dues grans pancartes en les quals es pot llegir 'Desobediència 2014' i 'Jo també estava al parlamenta i ho tornaria a fer'.

En la marxa, són visibles nombroses banderes de la CGT, representants del col·lectiu dels Iaioflautes i alguna bandera republicana, així com també s'han escoltat crits a favor de l'avortament lliure i gratuït, enmig d'un dispositiu policial que ha sumat 15 furgones dels Mossos d'Esquadra en alguns trams i que ja han mostrat les escopetes de bales de goma prohíbides fa 30 dies.

EUiA escull entre les dues candidatures a les primàries per les eleccions europees

Cal “un reset”, segons ‘Confluència per Europa’, o “un procés constituent”, en paraules d’’Alternativa constituent per a Europa’, les dues candidatures a les primàries d’EUiA per les eleccions europees. Al continent cal una majoria social i política contra el neoliberalisme capaç de transformar de soca-rel la construcció europea. Com articular aquest canvi va ser l’objecte del debat celebrat aquest dimecres al barri barceloní de Sants entre les dues candidatures que es presenten a les eleccions que EUiA celebra aquest cap de setmana per escollir llista a les eleccions del 25-M.

L’acte, organitzat per l’assemblea EUiA a Barcelona i moderat per Isabel Ribas, va ser el central en una campanya que ha portat el debat sobre les europees a assemblees d’arreu dels territoris. Una seixantena de persones van seguir l’esdeveniment de forma presencial, i van presentar una vintena de preguntes en un debat que va ser intens. L’acte també es va poder seguir per streaming, i desenes de persones van seguir-lo a través de les xarxes mitjançant l’etiqueta #primàriesEUiA.

Van intervenir en el debat Toni Barbarà, el cap de llista de la candidatura ‘Confluència per Europa’; i José Montero i Àngels Tomàs, integrants d’’Alternativa constituent per Europa’. La cap d’aquesta llista, Núria Lozano, no va poder intervenir perquè s’està recuperant d’una intervenció quirúrgica a la gola, va explicar Ribas.

Ambdues candidatures van tenir un temps inicial per presentar les seves propostes, abans de passar a respondre les preguntes de l’afiliació. Va començar ‘Alternativa constituent per Europa’. José Montero va subratllar la seva satisfacció de participar en una organització, EUiA, capaç de gestionar situacions de complexitat mitjançant processos com les primàries. Montero va defensar la necessitat d’articular un nou espai i va defensar la necessitat de “lideratges col·lectius i col·legiats”.

Àngels Tomàs, per la seva banda, va defensar que “avui la reivindicació del 2005, contra la Constitució Europea, segueix vigent”: “volem una Europa social i dels pobles”, va dir. I en aquest context, va defensar la necessitat de “sumar moviments polítics i socials” per aconseguir impulsar “un procés constituent a Catalunya, a l’Estat espanyol, i al continent” perquè “avui la ruptura democràtica és imprescindible”.

Tot seguit va arribar el torn de Toni Barbarà, que va saludar poder participar en un debat “d’Europa, de programa i de projecte”. El cap de llista de ‘Confluència per Europa’ va posar en valor els perfils dels i les activistes que integren aquesta candidatura, i tot seguit va passar a defensar la seva visió sobre com s’ha de constituir un “nou espai” polític capaç de donar la volta a la troika. Això s’ha de fer, segons Barbarà, “sense donar classes, escoltant-nos, des del respecte”, i en col·laboració amb IU.

Tot seguit, Barbarà va passar a denunciar que “aquesta Europa és insuportable”, i que, per tant, cal “un reset” “per canviar el sistema operatiu” del govern del continent. “Aquesta Europa austericida i assassina s’ha acabat”, va proclamar Barbarà, que va recordar que el subtítol del programa del Partit de l’Esquerra Europea és “refundar Europa”. “Nosaltres volem l’Europa partisana, l’Europa dels drets; no l’Europa dels mercats, l’Europa dels tractats”; “la nostra gent són els treballadors i les treballadores, substancialment”, va dir Barbarà, que va destacar que “som una candidatura de classe, i internacionalista”.

Després d’ambdues intervencions inicials, va arribar el torn tant del públic presencial com d’aquells i aquelles que seguien el debat a la xarxa. Les candidatures van exposar les seves visions sobre si és necessari sortir de l’euro (van coincidir en què la divisa no és el problema, sinó les polítiques que imposa la troika); sobre com forçar un canvi en la política envers Cuba de les institucions de la UE; sobre polítiques d’inclusió de persones discapacitades a nivell continental; sobre la condonació del deute; o sobre com fer front a l’auge de la ultradreta en països com França; entre d’altres. Els i la debatent també van haver de respondre consultes sobre el Partit de l’Esquerra Europea, per exemple l’eventual integració de Bildu a la formació; i sobre com expressar el suport al dret a decidir dels i les catalanes a nivell europeu.

L’acte va acabar amb un torn per a cadascuna de les dues candidatures, que van coincidir en desitjar que, a partir de dilluns, la gent d’EUiA faci pinya per aconseguir els millors resultats de la llista conjunta que aquesta formació, IU, ICV, Anova i d’altres presenten a les eleccions del proper 25-M. De fet, al final del debat totes dues candidatures van llençar un missatge consensuat que proclamava que “volem enfortir el debat polític i debatre des del respecte per enfortir EUiA”. Ara les afiliades i els afiliats tenen la paraula: aquest dissabte i aquest diumenge podran acudir a les seves assemblees a dir la seva en les eleccions primàries.

Som Energia Mallorca: campanya per l'autoproducció solar "deSOLbediència"

Avui Som Energia Mallorca ha presentat la campanya d'autoproducció solar en el marc de la campanya estatal 'deSOLbediència'. Amb un acte al mercat ecològic de la plaça dels Patins de Palma, moltes persones han pogut conèixer de primera mà la senzillesa amb la que es pot connectar una placa solar a la xarxa elèctrica i convertir-se en autoproductor.

Amb aquesta campanya, la cooperativa Som Energia vol mostrar el seu rebuig a la reforma energètica del govern central i proporcionar als seus socis i sòcies mitjans per a que esdevinguin productors de la seva pròpia energia.

Emprant l'excusa de la reducció del “dèficit de tarifa” aquesta reforma consisteix en un conjunt de mesures per perpetuar l’actual model energètic i continuar beneficiant l’oligopoli elèctric a canvi de perjudicar les energies renovables, l’eficiència energètica, l’autoconsum i, en definitiva, a la societat i al medi ambient.

Entre d'altres traves a les renovables, la reforma planteja que per a poder generar energia a partir del Sol amb els nostres mitjans, encara que sigui una petita part del nostre consum, s'hagi de pagar un peatge, a més de passar per una tramitació administrativa complexa i absurda.

Per a fer front a aquesta situació, Som Energia anima als seus socis a incorporar sistemes d'autoproducció a casa facilitant l'accés a equips de generació amb condicions avantatjoses i realitzant accions de formació i denúncia com la d'avui.

Què és Som Energia?


Som Energia és una cooperativa de consumidors i usuaris, sense ànim de lucre, amb l'objectiu d'impulsar un canvi del model energètic a partir del consum i la producció d'energia d'origen 100% renovable i descentralitzada. Som Energia té més de 13.500 socis/es a tot l’Estat dels quals gairebé 800 són de les Illes Balears.

Som Energia ofereix als seus socis/es electricitat certificada d’origen renovable segons les condicions de la Comissió Nacional de l’Energia. Els socis poden consumir electricitat de fonts renovables amb un simple tràmit per Internet i sense cap canvi a la instal·lació elèctrica de les llars ni un cost addicional a la factura. Més de 700 llars i PIMEs a les Illes Balears ja tenen contractada la seva electricitat amb Som Energia.

Cayo Lara denuncia la campanya de Zapatero per una coalició monàrquica PP-PSOE

El líder de l'Esquerra Plural (IU-ICV-EUiA-CHA), Cayo Lara, ha denunciat avui que l'expresident del PSOE José Luis Rodríguez Zapatero està liderant una "campanya en favor d'un Govern de coalició PP-PSOE després de les properes eleccions generals". El coordinador Cayo Lara atribueix la tebiesa dels socialistes amb les Marxes per la Dignitat a la influència d'aquesta estratègia neoliberal dels dos partits per tapar la corrupció i mantenir les seves polítiques oligàrquiques. Cayo Lara puntualitza al Director General de la Policia i adverteix que hi ha una “escalada de la violència social que exerceix el Govern contra molts ciutadans”.

Segons l'informe polític que Cayo Lara ha presentat avui a la Presidència Federal d'IU, existeix un "corrent en el si del PSOE de la qual forma part activa l'expresident Zapatero, que amb el suport de certs mitjans de comunicació ha començat una campanya" en favor d'aquest futur Govern al costat del PP.

El coordinador d'IU, que ha retret als socialistes que es posessin "massa de perfil" davant les Marxes de la Dignitat del passat diumenge, ha apuntat que tal vegada ho han fet "influïts per aquesta posició que Zapatero està defensant amb bastant vehemència últimament, que a Espanya el que fa falta és un govern de coalició entre el PP i el PSOE".

A més ha replicat a la candidata socialista al Parlament Europeu i sotssecretària general del PSOE, Elena Valenciano, que "cal tenir cara" per dir que els socialistes són "els únics que saben i poden" canviar les polítiques de la Unió Europea" després del fracàs de les seves propostes i d'haver portat a Espanya a la ruïna.

Cayo Lara puntualitza al Director General de la Policia i adverteix que hi ha una “escalada de la violència social que exerceix el Govern contra molts ciutadans”

El coordinador federal d'IU recorda que aquesta formació condemna sempre “tot tipus de violència” incloses també les provocacions que poden produir-se en qualsevol manifestació per aquells encarregats de manera oficial de mantenir l'ordre públic

El coordinador federal d'Izquierda Unida, Cayo Lara, ha puntualitzat avui la valoració realitzada pel director general de la Policia, Ignacio Cosidó, quan adverteix únicament que existeix una ‘escalada de violència’ amb l'objectiu de ‘desestabilitzar l'Estat de Dret’. Per a Lara, s'està produint una “escalada de violència social que exerceix el Govern sistemàtica i permanentment contra molts ciutadans” i que s'exerceix a través de les mesures de retallades de drets i de serveis que s'estan aprovant.

El també president portaveu del Grup Parlamentari d'IU, ICV-EUiA, CHA, en resposta a les qüestions formulades pels periodistes en els passadissos del Congrés, va lamentar que “desgraciadament entre els uns i els altres han aconseguit desviar el focus dels esdeveniments” centrant-los només en els disturbis i no en la “protesta pacífica contra les polítiques d'aquest Govern”, a més del rebuig a aquesta “violència social” exercida per l'Executiu. “Ningú es manifesta per capritx sinó per necessitat”, va dir.

Cayo Lara denuncia la campaña de Zapatero por una gran coalición monárquica PP-PSOE

El líder de la Izquierda Plural (IU-ICV-EUiA-CHA), Cayo Lara, ha denunciado hoy que el expresidente socialista José Luis Rodríguez Zapatero está liderando una "campaña en favor de un Gobierno de gran coalición PP-PSOE tras las próximas elecciones generales". El coordinador Cayo Lara atribuye la tibieza de los socialistas con las Marchas por la Dignidad a la influencia de esta estrategia. Cayo Lara puntualiza al Director General de la Policía y advierte de que hay una “escalada de la violencia social que ejerce el Gobierno contra muchos ciudadanos”.

Rússia planteja l'arranjament de la crisi ucraïnesa: una reforma amb més autonomia regional

Rússia ha presenta a EUA, la Unió Europea i els països del grup BRICS un document no oficial amb les propostes per a un arranjament de la crisi ucraïnesa, ha comunicat aquest dissabte el ministre rus d'Exteriors, Serguei Lavrov: "Estem convençuts que urgeix una profunda reforma constitucional". L'oest i sud-est d'Ucraïna "celebren festes diferents, honren a herois diferents, tenen economies diferents, parlen idiomes diferents i fins a pensen diferent. En aquestes condicions resulta molt difícil conviure en un Estat unitari".

"El 10 de març, la part russa va divulgar un document no oficial lliurat anteriorment als nostres socis d'EUA, Europa Occidental, Xina i altres països del grup BRICS, i que recull la visió russa de l'arranjament", va dir Lavrov en una entrevista al canal de televisió Rossiya 1, on va comentar que la situació a Ucraïna és "conseqüència d'una greu crisi del sistema estatal provocada per la incapacitat de cada governant de conciliar els interessos de l'Oest i el Sud-est del país".

"Estem convençuts que urgeix una profunda reforma constitucional. Francament, no veiem un altre camí per al desenvolupament sostenible de l'Estat ucraïnès a més del federatiu", va expressar el ministre.

Segons Rússia, les regions oest i sud-est d'Ucraïna "celebren festes diferents, honren a herois diferents, tenen economies diferents, parlen idiomes diferents i fins a pensen diferent". "En aquestes condicions resulta molt difícil conviure en un Estat unitari", va resumir el cap de la diplomàcia russa, en una clara demanda de més autonomia regional i menys centralització.

Moscú plantea el arreglo de la crisis ucraniana: una reforma con mas autonomía regional


Rusia presentó a EEUU, la Unión Europea y los países del grupo BRICS un documento no oficial con las propuestas para un arreglo de la crisis ucraniana, comunicó este sábado el ministro ruso de Exteriores, Serguei Lavrov: "Estamos convencidos de que urge una profunda reforma constitucional". El oeste y sudeste de Ucrania "celebran fiestas diferentes, honran a héroes diferentes, tienen economías diferentes, hablan idiomas diferentes y hasta piensan diferente. En esas condiciones resulta muy difícil convivir en un Estado unitario".

L'Agència Tributària del PP, menys treballadors, menys recaptació, més frau impune

L'Agència Tributària va sofrir un ensopec en 2013 en la seva lluita contra el frau i l'economia submergida per la política còmplice i feixista del PP a l'hora de protegir als seus lladres. Després de la sagnia de treballadors i inspectors per la limitació de substituir baixes i jubilacions, ha recaptat 10.479 milions d'euros en els seus plans antifrau durant 2013, 1.036 milions menys que l'any anterior. Amb un 7% menys de treballadors, recapta 1.000 milions menys en el seu pla contra l'economia submergida, especialment de les grans fortunes del PP que ningú controla.

Per atenuar la caiguda, Hisenda va comptabilitzar aquest any com a “lluita contra el frau” la recaptació de 471 milions d'euros procedents de rectificacions a les declaracions d'impostos i societats, un concepte que mai va ser comptabilitzat en aquest apartat. Amb el nou càlcul, l'agència només explica un minvament de 565 milions en lluita contra el frau l'any passat.

Menys inspectors

L'entitat ha reconegut que ha sofert un minvament d'inspectors i treballadors des que el Govern només autoritza la substitució del 10% de les baixes del personal. Amb 26.500 treballadors, l'Agència Tributària ha perdut el 7% de la seva força laboral des de l'engegada de les restriccions de contractació, segons ha reconegut el director de l'Agència Tributària, Santiago Menéndez.

La menor quantitat de sentències del Tribunal Suprem també ha jugat en contra dels resultats d'Hisenda d'aquest any, per la qual cosa l'Agència justifica que la menor recaptació té les seves causes en condicionants externs. Els tribunals van dictar en 2013 sentències a favor de l'Agència Tributària per 463 milions d'euros, 1.000 milions menys que en 2012 quan havia ordenat a les empreses i particulars retornar a Hisenda un total d'1.412 milions d'euros.

600 baixes a l'any sense cobrir


Els sindicats de l'Agència Tributària veuen una relació directa entre la menor recaptació i les retallades que sofreixen els inspectors. L'organisme registra 600 baixes de treballadors cada any, però només 60 places s��n cobertes.

“Les dietes s'han reduït i amb prou feines paguen 0,19 euros per quilòmetre als agents que es traslladen en el seu cotxe particular per fer una inspecció, ja que l'Agència no disposa de cotxes propis. Hi ha cada vegada més inspectors que no es taquen les sabates”, explica Eladio Barrado, portaveu del sindicat. “Les empreses que defrauden, les naus mantenen a desenes de treballadors sense contracte i els vaixells que arriben a Espanya carregats de mercaderia de contraban s'ataquen amb inspeccions a peu de carrer, no des dels despatxos”, afegeix.

Però l'Agència Tributària assegura que pot ser més eficient amb menys recursos i prova d'això és que, segons explica, han augmentat les inspeccions. Bona part del control s'executa amb eines informàtiques, encara que també han augmentat les visites per aflorar lloguers opacs: un total de 6.658 l'any passat, segons els seus responsables. Però el gruix de les grans fortunes, el principal pastís, no s'enfronta i encara més, es protegeix desde la complicitat d'un govern de corruptes i defraudadors.

Els sindicats d'Hisenda calculen que l'evasió fiscal suposa a Espanya entre 80.000 milions i 120.000 milions d'euros, del 9% al 15% del Producte Interior Brut Español. Per millorar la detecció del frau, el ministre Montoro té previst presentar noves accions entre les quals inclou el registre d'ordinadors en empreses i particulars per detectar comptabilitat B.

La Agencia Tributaria del PP, menos trabajadores, menos recaudación, más fraude impune

La Agencia Tributaria sufrió un traspié en 2013 en su lucha contra el fraude y la economía sumergida por la política cómplice y fascista del PP a la hora de proteger a sus ladrones. Tras la sangría de trabajadores e inspectores por la limitación de sustituir bajas y jubilaciones, ha recaudado 10.479 millones de euros en sus planes antifraude durante 2013, 1.036 millones menos que el año anterior. Con un 7% menos de trabajadores, recauda 1.000 millones menos en su plan contra la economía sumergida, especialmente de las grandes fortunas del PP que nadie controla.

La CAM decideix que les quotes participatives no valen res

La gestora de l'Obra Social de l'extinta caixa d'estalvis CAM ha decidit amortitzar les quotes participatives. Els prop de 50.000 inversors d'aquests productes, similars a les accions, perden tot els seus diners. El FROB ja va advertir en 2012 que aquestes inversions no tenien valor després de la intervenció de la caixa, el seu sanejament i la seva venda. Però la gestora de la CAM, que passarà a ser la Fundació CAM, havia de ratificar o no aquesta decisió, i els set membres que la componen han votat a favor de portar-les a valor zero.

La Comissió Nacional del Mercat de Valors havia urgit a la Fundació a prendre una decisió definitiva, ja que les quotes portaven 30 mesos suspeses en Borsa. Els afectats demanaven recuperar els seus diners a través del patrimoni de la Fundació CAM, però finalment no serà així.

Les quotes participatives van començar a cotitzar un 22 de juliol de 2008. Un 65,5% de les mateixes es van col·locar entre minoritaris, que havien de realitzar una inversió mínima de 3.000 euros; un altre 31% dels títols entre inversors qualificats i la resta entre empleats. L'emissió total va ascendir a 292 milions. Les quotes van sortir a 5,75 euros i es van suspendre quan cotitzaven a 1,34 euros. No tenen cap valor econòmic real, perquè el patrimoni de la caixa es va reduir a zero per fer front als deutes, com va assegurar el Fondo de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) abans d'injectar nou capital.

Des del principi, el Sabadell, que va comprar Banc CAM i sí va oferir solucions als amos de participacions preferents, va afirmar que en el cas de les quotes participatives no assumiria el seu cost, perquè és una inversió que s'havia quedat en el si de la caixa CAM i no al Banc CAM, que era el que adquirien.

La CAM decide que las cuotas participativas no valen nada

La gestora de la Obra Social de la extinta caja de ahorros CAM ha decidido amortizar las cuotas participativas. Los cerca de 50.000 inversores de estos productos, similares a las acciones, pierden todo su dinero. El FROB ya advirtió en 2012 de que esas inversiones no tenían valor tras la intervención de la caja, su saneamiento y su venta. Pero la gestora de la CAM, que pasará a ser la Fundación CAM, debía ratificar o no esa decisión, y los siete miembros que la componen han votado a favor de llevarlas a valor cero.

ADICAE denuncia "l'enrequiment il.legítim del Banc Sabadell"

En nom dels petits accionistes ADICAE va intervenir ahir a la Junta d'Accionistes del Banc Sabadell l'Associació reclamà respostes als casos com les quotes participatives de la espoliada CAM o les clàusules sòl i dues vegades, l'advocat de Cristina de Borbón i conegut expolític fatxenda i fracassat, Miquel Roca i Junyent, secretari del Consell Administratiu del Banc entre d'altres velles corrupteles nazionals, va apagar el micròfon del representant de l'Associació per silenciar-la quan ho qual·lificà pel seu nom: “frau i abús”. Josep Oliu agafà el bescanvi per les preferents de la CAM com a excusa per no haver assumit els costos de les quotes participatives de 54.000 estafats.

La història de l'espoliació a les Illes, en un vídeo

La plataforma pel dret de decidir de les Illes ha editat un vídeo titulat 'Història d'un espoli' que explica gràficament l'espoliació fiscal i el maltractament rebut de part d'Espanya. S'hi pot veure una narració històrica sobre la realitat nacional catalana i la vertebració de l'espai comú dels Països Catalans.

A partir d'aquest relat històric, s'hi presenta una bona quantitat de dades de caràcter econòmic, amb balances fiscals, models federals d'equilibri fiscal d'uns altres països, la despesa sanitària mitjana balear comparada amb la mitjana espanyola, juntament amb dades sobre el sistema de pensions i els desequilibris que perjudiquen les Illes.

divendres, 28 de març de 2014

ADICAE denuncia "l'enrequiment il.legítim del Banc Sabadell"

En nom dels petits accionistes ADICAE va intervenir ahir a la Junta d'Accionistes del Banc Sabadell l'Associació reclamà respostes als casos com les quotes participatives de la espoliada CAM o les clàusules sòl i dues vegades, l'advocat de Cristina de Borbón i conegut expolític fatxenda i fracassat, Miquel Roca i Junyent, secretari del Consell Administratiu del Banc entre d'altres velles corrupteles nazionals, va apagar el micròfon del representant de l'Associació per silenciar-la quan ho qual·lificà pel seu nom: “frau i abús”. Josep Oliu agafà el bescanvi per les preferents de la CAM com a excusa per no haver assumit els costos de les quotes participatives de 54.000 estafats.

L'Associació de Consumidors de Bancs, Caixes i Assegurances (ADICAE) va intervenir ahir a la Junta d'Accionistes del Banc Sabadell per donar veu als petits accionistes que havien delegat el seu vot a l'Associació. Davant els pomposos números de creixement en clients i capital presentats per Josep Oliu, president de l'entitat, i Jaume Guardiola, conseller delegat, l'Associació va reclamar respostes a casos que s'arrosseguen de fa temps.

En referència a les càusules sòl a les hipoteques, l'Associació va convidar al diàleg per a trobar solucions extrajudicials, gest que no va rebre cap més resposta que la justificació d'Oliu d'haver comercialitzat hipoteques amb aquesta clàusula per “protegir la rendibilitat i els interessos dels accionistes” sense fer esment a l'abusivitat i la omissió d'informació donada als consumidors quan es van comercialitzar. L'Associació agrupa a centenars d'afectats de l'entitat a la macrodemanda interposada al Jutjat Mercantil nº 11 de Madrid que podria portar a la prohibició cautelar de les clàusules el juliol.

ADICAE també va exigir mesures per a què els estafats amb les quotes participatives de la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM), més de 54.000 petits estalviadors recuperin els seus diners i va posar de manifest la complicitat passiva del Banc Sabadell per no haver afrontat la situació quan va adquirir l'entitat -enfonsada per la gestió corrupta de tots els seus directius imputats per frau- el 2011, pel preu simbòlic d'1 euro.

L'advocat de Cristina de Borbón i conegut expolític fatxenda, Miquel Roca i Junyent, secretari del Consell Administratiu del Banc entre d'altres velles corrupteles nazionals, va apagar el micròfon del representant de l'Associació en dues ocasions. En primer lloc quan se'ls va acusar de complicitat per les quotes participatives de la CAM i posteriorment en qualificar de “frau i abús” tant aquesta situació com la de la comercialització de les hipoteques amb clàusula sòl. L'Associació defensa que aquests són els seus noms per l'enriquiment il·legítim que han generat als comptes de l'entitat al no haver informat degudament als clients i per continuar esquivant les propostes de solució.

CiU i PSC ultimen un acord sobre el centre mafiós de BcnWorld

CiU i el PSC -el bipartidisme monàrquic-franquista i neoliberal català- haurien arribat a un acord sobre la rebaixa de l'impost sobre el joc que permetria engegar el projecte mafiós de casinos Barcelona World en terrenys del Camp de Tarragona. Segons fonts del Govern d'Artur Mas, aquest i Pere Navarro haurien deixat llest el pacte dijous passat amb el PP en un esmorzar, no obstant això, membres d'ambdues parts s'han tornat a reunir aquest divendres en el Palau de la Generalitat per acabar de perfilar l'acord segons els seus interessos i repartir-se el pastís amb la màfia del corrupte empresari Bañuelos, capo de l'esdeveniment especulatiu que redueix els impostos al joc i la màfia mentre privatitza la sanitat, l'educació i els drets socials al.legant la manca de diners.

Encara que des del PSC assenyalen que no es pot donar per tancat encara, Mas i Navarro haurien acordat una rebaixa fiscal per a les activitats de joc, condició que situava com sine quanon la promotora del projecte, Veremonte, per dur-la a terme. En l'actualitat, l'impost grava amb un 55% aquesta activitat i els promotors demanaven rebaixar aquesta xifra almenys al 10%. Encara que es desconeixen els detalls exactes del pacte, est podria ser anunciat en les properes hores.

D'aquesta forma, d'una banda es treballa en una solució tècnica per garantir que el Govern no perdrà recaptació malgrat concedir la rebaixa fiscal als casinos. Per una altra, el PSC vol garantir per escrit que l'edificabilitat del projecte estarà sota control, de manera que el promotor del "macrocomplexe d'oci" -com anomenen els nazicatòlics al cau de màfia, ludopatia, blanqueig de diner negre, narcotràfic i prostitució-, "tingui un marge d'actuació limitat en aquest àmbit", en un intent de despistar encara més a la ciutadania.

Actualment, els quatre casinos catalans aporten una recaptació d'uns 17 milions actuals, i el PSC vol que el Govern li garanteixi que no es perdran ingressos i alhora escenificar la comèdia de que aquest projecte beneficiarà a la zona de Tarragona, on està avui de visita oficial de propaganda i campanya electoral el cap de CDC -amb la seu embargada per corrupció i el cas Palau- Artur Mas. En les negociacions estan implicades tant el departament d'Economia, com el de Territori i Sostenibilitat i representants de PSC i CiU. El PP ja va signar l'acord, sigui com sigui.

La reunió d'aquest divendres precedeix a una altra que va tenir lloc aquest dijous en el Parlament, on ambdues parts van intercanviar propostes per apropar posicions. La reunió, que va durar una mica més de dues hores, no va servir pel que sembla per tancar l'acord, si ben ambdues parts es van intercanviar les noves propostes que van prometre estudiar aquest cap de setmana de cara a la nova trobada que tindria lloc dilluns que ve al migdia en la càmera catalana.

CiU y PSC ultiman un acuerdo sobre el centro mafioso de BcnWorld


CiU y el PSC -el bipartidismo monárquico-franquista y neoliberal catalán- habrían llegado a un acuerdo sobre la rebaja del impuesto sobre el juego que permitiría poner en marcha el proyecto mafioso de casinos Barcelona World en terrenos del Camp de Tarragona. Según fuentes del Govern de Artur Mas, éste y Pere Navarro (PSC) habrían dejado listo el pacto el pasado jueves en un almuerzo con el PP, sin embargo, miembros de ambas partes se han vuelto a reunir este viernes en el Palau de la Generalitat para acabar de perfilar el acuerdo según sus intereses y repartirse el pastel con la mafia del corrupto empresario Bañuelos, capo del evento especulativo que reduce los impuestos al juego mientras privatiza la sanidad, la educación y los derechos sociales.

La dreta franquista i corrupta -PSC, PP i CiU- unida en el BCN World de l'estafador Bañuelos
L'especulador i estafador d'Astroc, Enrique Bañuelos, ha unit a la dreta feixista catalana per al seu projecte especulatiu de BCN World a Tarragona: PP, PSC i CiU estan d'acord a recolzar el canvi legislatiu i les rebaixes fiscals que facin possible aquesta inversió de mafiosos i narcos de 4.600 milions d'euros. I és que a l'hora de la veritat, la corrupció manté units als feixistes més enllà del cacareig hipòcrita en la premsa afí i corrupta. CiU vol regalar a Enrique Bañuelos sis llicències de casino, augmentar els actuals 400.000 m2 edificables a més de 2.000.000 de m2 i reduir l'impost al joc actual del 55% a només el 10%.