dilluns, 29 d’abril de 2013

Pasqual Vela acusa Parlón de pressionar-lo per cometre irregularitats

Pascual Vela, exdirector gerent de Serveis de Santa Coloma de Gramenet imputat en el cas Pretòria per Garzón i desinculpat pel jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz, ha acusat directament a l'actual alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlón (foto), de pressionar-lo en la seva etapa al consistori per donar "una subvenció a una fundació de València" perquè "s'havia decidit al carrer Nicaragua" (seu del PSC). Vela ha insistit que "alguns polítics" e van pressionar "per cometre irregularitats i jo em vaig negar". "El senyor Fogué, president de la diputació de Barcelona, ​​em va dir personalment: 'El teu acomiadament s'ha decidit a Nicaragua i ho ha decidit el senyor Zaragoza'".

Ha assegurat a més que conserva els correus electrònics que demostrarien aquestes acusacions i que el fet que facilités alguns expedients a la Guàrdia Civil durant l'operació és la causa que Parlón -qui governa en coalició amb CiU i ICV-EUiA- no li truqui per disculpar-se després de la situació que va portar al seu cessament de l'ajuntament després de ser imputat.

Vela no ha amagat que se sent dolgut per molta gent de l'Ajuntament i dels socialistes catalans i ha lamentat que ningú del PSC s'hagi interessat per la seva situació personal durant aquests anys després de ser destituït del seu càrrec en el consistori de Gramenet. L'exfuncionari de l'Ajuntament ha assegurat que sap que el seu cessament va ser un mandat de la cúpula del partit i, en concret, del llavors secretari d'organització José Zaragoza. "El senyor Fogué -marit de Manuela de Madre, exalcaldesa de Gramenet-, president de la diputació de Barcelona, ​​em va dir personalment: 'El teu acomiadament s'ha decidit a Nicaragua i ho ha decidit el senyor Zaragoza'".

Vela entén que, en el moment en que s'imputa a un càrrec es pugui dur a terme aquest tipus de mesures des dels partits, encara que acusa el PSC de no haver-se comportat amb tothom igual perquè "hi ha diputats que mantenen el seu càrrec malgrat estar imputats" i "amb mi no va passar el mateix".

D'altra banda, Vela també ha criticat molt severament al jutge que li va imputar, el magistrat de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón. Vela estudia presentar un demanda contra el magistrat que li va assenyalar en la causa i ha dit que no li sorprèn que hagi estat expulsat de la carrera judicial. Vela entén que l'operació Pretòria va ser una "gran operació mediàtica".

L'exfuncionari ha explicat que ho va passar molt malament durant el seu periple processal, en què va arribar a estar a la presó i que va arribar a l'extrem de "pensar en el suïcidi". Vela també ha agraït el tracte dispensat per la Generalitat de Catalunya en aquest període: "Jo era funcionari de la Generalitat en excedència. He rebut un tracte exquisit per part de la institució", ha valorat.

L'exdirector gerent de Serveis de Gramenet estava acusat d'haver manipulat l'adjudicació de les obres d'una llar d'infants; d'haver intervingut per alterar l'adjudicació de dos llocs de treball al municipi, i finalment, d'haver desviat fons europeus, però, el jutge Ruz va resoldre el passat dia 24 d'abril arxivar la seva causa i la de vuit imputats sobre els 20 que va inculpar Garzón.

5 metges condemnats per tràfic d'òrgans a Kosovo, malgrat la protecció de l'OTAN

Un tribunal de Kosovo ha condemnat a cinc metges a fins a vuit anys de presó per la seva participació en una xarxa jueva internacional de tràfic d'òrgans. L'acusació considera Moshe Harel, de nacional israeliana, com el cervell d'una xarxa de reclutament de donants i de recerca de receptors, mentre que el metge turc Yusuf Sonmez va realitzar l'extirpació d'òrgans a la clínica. Els alts comandaments de l'Exèrcit de la guerrilla d'Alliberament de Kosovo (ELK) d'ètnia albanesa i financiada per l'OTAN, incloent-hi l'actual primer ministre de Kosovo, Hashim Thaci (foto), havien participat en el crim organitzat i el tràfic d'òrgans durant i després de la guerra.

Un panell de dos jutges de la UE i un Kosovo va Lutfi Dervishi, un uròleg i prominent ètnica albanesa, l'expressió més dura de vuit anys de presó per "delinqüència organitzada i el tràfic d'éssers humans", dilluns. El seu fill Arban Dervishi va ser condemnat a set anys i tres mesos per a l'extracció de ronyons de donants pobres que van ser atrets per les promeses financeres.

Un tercer acusat, Sokol Hajdini, va ser condemnat a tres anys de presó per causar lesions corporals greus. Dos van rebre sentències suspeses, mentre que altres dos van ser alliberats, entre ells l'exministre de salut Kosovo Ilir Rrecaj. Els acusats poden apel·lar els veredictes.

L'acusació diu que almenys 23 trasplantaments de ronyó il·legals es van dur a terme a la clínica a la capital de Kosovo el 2008. La policia va escorcollar la clínica després de que un ciutadà turc es va desfallir a l'aeroport de Pristina en espera d'un vol de tornada a Istanbul després d'haver tingut un ronyó eliminat.

Els donants van ser reclutats de pobres d'Europa de l'Est i Àsia Central que se'ls va prometre uns $ 19,540 pels seus òrgans, mentre que els beneficiaris pagarien fins 131.000 $ cada un.

Els destinataris i caps de l'organització eren principalment israelians


L'acusació considera Moshe Harel, de nacional israeliana, com el cervell d'una xarxa de reclutament de donants i de recerca de receptors, mentre que el metge turc Yusuf Sonmez va realitzar l'extirpació d'òrgans a la clínica. Sonmez també està acusat a Turquia per càrrecs similars. Però cap dels dos no es trobaven entre els processats a Pristina, ja que no estan a disposició de la cort, protegits pels responsables de l'OTAN.

El cas està sent processat per EULEX, la norma europea de Dret a Kosovo, creada per ajudar els jutges locals que manegen casos delicats després que el territori es va declarar unilateralment independent de Sèrbia el 2008.

El Fiscal Johnathan Ratel havia sol·licitat el testimoni de Dick Marty, relator del Consell d'Europa sobre el tràfic d'òrgans durant la guerra de Kosovo de 1998 a 1999, però la petició va ser rebutjada pel consell de procediment de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, en mans dels neoliberals que van organitzar la destrucció de Iugoslàvia.

En un informe de 2011, Marty va afirmar que eren "creïbles, i amb indicis convergents" que el cas Medicus estava vinculat amb el tràfic d'òrgans en temps de guerra. Marty havia al·legat que els alts comandaments de l'Exèrcit de la guerrilla d'Alliberament de Kosovo (ELK) d'ètnia albanesa i financiat per l'OTAN, incloent-hi l'actual primer ministre de Kosovo Hashim Thaci, havien participat en el crim organitzat i el tràfic d'òrgans durant i després de la guerra.

En aquest informe s'afirma que els òrgans van ser presos de presoners, molts d'ells serbis, en poder dels mercenaris d'Albània a Kosovo a finals de 1990.

L'Agència Europea del Medicament recomana suspendre l'ús del Myolastan

L'Agència Europea del Medicament ha recomanat suspendre la comercialització a la Unió Europea de tots els medicaments que continguin tetrazepam, comercialitzat per Sanofi com Myolastan, després que la Comissió d'Avaluació del Risc en Farmacovigilància de l'organisme hagi detectat el risc que apareguin reaccions cutànies greus.

La decisió ha estat adoptada pel Grup Europeu de Coordinació (CMDh, segons les seves sigles en anglès) de l'EMA del qual formen part totes les agències de medicaments europees, i ara haurà de ser la Comissió Europea la que adopti una decisió definitiva al respecte en menys de 67 dies. Mentrestant, les autoritats nacionals competents poden decidir l'aplicació o no de la recomanació del CMDh.

El tetrazepam és un medicament de la classe de les benzodiazepines i s'utilitza en diversos estats membres de la UE per al tractament de contractures doloroses, afeccions vertebrals degeneratives i trastorns vertebrals estàtics (torticoli, dorsàlgia i lumbàlgies), afeccions traumatològiques, contractures neurològiques amb espasticitat, i tractament coadjuvant en rehabilitació o reeducació funcional.

La revisió iniciada pel PRAC es va produir després que l'Agència Francesa del Medicament presentés un informe sobre reaccions cutànies greus provocades per aquest fàrmac. Després d'avaluar totes les dades disponibles sobre el risc de reaccions a la pell, incloses les dades posteriors a la comercialització a la UE, el PRAC va concloure que tetrazepam s'associa a un risc d'aparició de reaccions cutànies, que ocasionalment poden ser greus.

Addicionalment, s'ha considerat que davant d'aquest risc, les dades relatives a l'eficàcia clínica no són prou sòlids com per considerar favorable el balanç benefici-risc de tetrazepam i que aquest pogués mantenir favorable amb mesures addicionals de minimització de riscos. El CMDh ha donat suport ara les conclusions d'aquest organisme i ha considerat apropiada la suspensió de comercialització, que no obstant podria aixecar-se si els fabricants proporcionen dades que mostrin més beneficis que riscos en almenys un subgrup de pacients.

A més, avisa que els professionals sanitaris han de revisar el tractament dels seus pacients en la seva pròxima consulta i estudiar la conveniència de buscar un tractament alternatiu.

De la mateixa manera, demana als pacients que no deixin de prendre aquest fàrmac sense consultar prèviament amb el seu metge. Des Sanofi consideren que, avui dia, no hi ha cap canvi general de la relació benefici-risc de tetrazepam. Així mateix, han informat a Europa Press que estan cooperant "plenament" amb les autoritats sanitàries en totes les mesures a prendre en cada estat membre de la UE on actualment hi ha comercialitzats medicaments amb aquest principi actiu.

El PP retalla els salaris mentre augmenten els beneficis empresarials

Espanya és un cas rar a Europa i no només per la seva taxa d'atur del 26% sumada al més corrupte i feixista dels seus governs neoliberals, sinó perquè des de 2008 és l'únic país de la UE juntament amb Portugal en què la renda del treball ha disminuït a temps que augmenten els beneficis de les empreses. En concret, segons denuncia l'UGT en un informe, des de 2008 el pes dels salaris en el PIB ha baixat un 5,2% mentre que la renda del capital ha crescut un 3,2%.

Des del sindicat apunten que aquesta és la millor mostra que amb l'excusa de la crisi s'està implantant en silenci ia costa del patiment dels treballadors i les famílies, un nou model social i econòmic.

L'estudi detalla com les rendes de treball i capital durant la bombolla immobiliària van seguir un camí similar però a partir de 2008, any en què la incidència de dos factors en el PIB cau abruptament, es produeix un punt d'inflexió per als beneficis empresarials, que aniran augmentant gradualment mentre els sous es desplomen. La diferència més àmplia es percep en 2011 i des d'aquí fins a finals de 2012 ja no tornaran a apropar-se.

Una altra de les claus particulars de l'estudi és com curiosament, i en contratendència amb la resta d'Europa, la productivitat ha augmentat a mesura que queia l'ocupació. Això és especialment rellevant en els períodes 2007-2008 i 2011-2012. En el primer cas, el PIB va caure un 3,7%, l'ocupació un 6,3% i la productivitat va augmentar un 2,5%. En el segon, l'economia va tornar a retrocedir un 1,4%, l'ocupació va caure un 4,4% i la productivitat va augmentar un 3%. "L'explicació rau en el fet que en la nostra economia el principal ajustament de l'activitat a les empreses es realitza via ocupació i no producció.

El descens de l'ocupació és proporcionalment més gran que el descens de la producció, el que fa augmentar la productivitat en èpoques de crisi ", diu l'informe.

Menys feina, més rendibilitat

Novament, això xoca de front amb el comportament d'altres països de la UE i incideix directament en la producitividad-rendibilitat empresarial en eufemisme trampós del fatxes-per hora treballada, que a Espanya, en els moments més durs de la crisi va superar amb escreix qualsevol altre Estat. Si el benefici empresarial per hora a Espanya va augmentar un 2,5% i un 2,9% el 2009 i 2012 respectivament, a Dinamarca, per posar un exemple d'aquests països "modèlics" del Nord 'ari' europeu, queia un 1, 8% en 2009 i es tenia una variació nul·la en 2012.

UGT recalca també que "la irrupció de la reforma laboral a la negociació col · lectiva està provocant una creixent devaluació salarial", i precisa que la pèrdua de poder adquisitiu acumulada entre 2011 i 2012 va arribar al 1,7%. "Les polítiques d'ajust i retallades estan provocant un deteriorament significatiu en la capacitat adquisitiva de les rendes del treball, en la qualitat de l'ocupació i en el nivell de vida de la població, el que obstaculitza la recuperació de la demanda i de l'activitat econòmica ".

El PSC acusa CiU de "practicar un nacionalcatolicisme vergonyant"

El PSC no comparteix que el Govern de Mas i CiU, i també el Parlament, inclogui actes litúrgics catòlics, sobretot misses, en els actes institucionals als que els convoca, pel que ha denunciat que CiU "practica un nacionalcatolicisme vergonyant" i que això va contra el "compliment de l'aconfessionalitat" de l'Estat i les administracions. En aquest sentit, el portaveu del PSC, Jaume Collboni ha anunciat que el seu grup ha presentat una proposició de llei per prohibir que "els actes institucionals incloguin actes litúrgics" i evitar que cap "autoritat religiosa presideixi" un acte d'aquest tipus.

Collboni ha criticat que l'executiu convergent i la cambra catalana es dediquen a fer passar actes religiosos catòlics "per actes institucionals", com la missa que va oficiar al Palau de la Generalitat el cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach [a la imatge, amb el president Mas], per Sant Jordi, i a la que socialistes, ICV-EUiA i la CUP no van assistir com a protesta. Molts dels membres de CiU són fidels devots catòlics que no passen l'oportunitat per encomanar-se a Déu en qualsevol dels actes que incloguin una missa.

Aquest és el cas, per exemple, de la celebració de Sant Tomàs Moro, el 14 de juny, patró de la política. En l'acte de l'any passat, el Parlament va comminar els seus diputats a assistir a la missa solemne que l'aleshores arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, va oficiar a la basílica de la Mercè com a compliment reglamentari de la dedicació anual al Sant per part de la classe política.

Entre els menjaciris que van ser-hi presents, destaquen l'exconseller d'Interior, Felip Puig, l'aleshores secretari del Govern, Germà Gordó, el secretari general de CDC, Oriol Pujol, l'aleshores portaveu de CiU al Parlament, Jordi Turull, el qui era secretari general de Cultura, Xavier Solà, i el número dos del departament de Salut la passada legislatura, Francesc Sancho, i el diputat del PPC, Pedro Chumillas, l'aleshores president provincial del PP a Barcelona, Antonio Bosch, el portaveu popular a la cambra catalana, Enric Millo i l'exconseller de CiU, Josep Maria Cullell. Els diputats del PSC, ICV-EUiA i la CUP, des de que ha entrat al Parlament, sempre s'han oposat a participar en actes litúrgics en el marc de celebracions institucionals.

El cas de Felip Puig, conseller d'Empresa i controvertit exconseller d'Interior, és remarcable perquè va ser ell qui, en una de les primeres accions que va dur a terme quan va entrar a Interior, va reintroduir la missa al Dia de les Esquadres, la jornada de celebració del cos dels Mossos d'Esquadra. Aquesta festa havia estat lliure de simbologia i actes litúrgics durant el govern tripartit, però Puig no va trigar ni un any en reimplantar-la, com ja succeïa durant els darrers anys del pujolisme, en l'època de Maria Eugènia Cuenca i Xavier Pomés com a consellers d'Interior.

La UE manté la prohibició de tres plaguicides que maten abelles

La Comissió Europea ha aconseguit aquest dilluns el suport d'una majoria de països suficient per seguir prohibint durant dos anys l'ús dels tres neonicotinoides més freqüents com plaguicides, comercialitzats a Europa per Bayer i Syngenta, a la sembra del gira-sol, la colza, el cotó i el blat de moro, pels riscos que plantegen per a les abelles, tot i que des de l'1 de desembre d'aquest any.

La UE espera que la mesura entri en vigor al desembre d'aquest any. Un total de quinze països han donat el seu vistiplau al veto de dos anys, inclosos Alemanya i Bulgària, països que en reunions anteriors es van abstenir, i d'Espanya, que ja es va mostrar a favor mesos enrere, segons han informat fonts comunitàries. En contra han votat 8 delegacions, entre elles Regne Unit i Itàlia, i s'han abstingut quatre països.

Aquest vot no suposa una "majoria qualificada suficient" per adoptar automàticament la mesura, però sí impedeix que els països contraris formin una força de bloqueig, de manera que "dóna a Brussel·les l'autoritat per adoptar" el veto, expliquen des de l'Executiu comunitari.

La mesura podria afectar un terç de les llavors preparades a la UE i Espanya és un dels principals productors, pel que inicialment va demanar ajornar qualsevol decisió fins a tenir més dades científiques concloents, encara que finalment es va pronunciar a favor en una primera votació celebrada a març.

Poc després del vot, el comissari de Salut i Consum, Tonio Borg, ha declarat que el seu pla "es basa en una sèrie de riscos per a la salut de les abelles identificats per l'Autoritat europea de seguretat alimentària (EFSA)" i s'ha compromès a "fer tot el possible per protegir" a aquests insectes, "vitals per als nostres ecosistemes". La producció apícola suposa 22.000 milions d'euros per a l'agricultura europea, segons Borg. El comissari va voler inicialment que les mesures restrictives entraran en vigor a partir del proper juliol, però finalment proposarà la seva aplicació des de l'1 de desembre d'aquest any.

Fonts comunitàries han explicat que aquest retard es deu al requisit legal de notificar els canvis amb tres mesos d'antelació, però també a la voluntat de donar als productors el temps necessari per adaptar-se. Borg ha sumat els suports necessaris en una reunió del Comitè d'Apel·lació que formen experts dels 27 a Brussel·les, després de fracassar el març passat en un primer intent sotmès als estats membres en un altre comitè. Llavors, tretze estats membres, entre ells Espanya, van votar a favor de la proposta comunitària, però nou països es van oposar-cinc, entre ells Alemanya i el Regne Unit, es van abstenir.

La proposta es basa en el principi de precaució a partir d'un informe de l'EFSA que assenyala tres plaguicides de la família dels neonicotinoides comercialitzats a Europa per Bayer i Syngenta: clotianidina, tiametoxam i imidacloprid. Aquests químics poden afecten el sistema nerviós dels insectes causant paràlisi i fins a la mort, però no suposen un risc per a la salut humana.

Brussel·les vol que es limiti l'ús d'aquests plaguicides a professionals i que impedeixi la seva aplicació en llavors, grans o plantes i cereals que resultin "atractius" per a les abelles. Si bé preveu la possibilitat d'excepcions per a cultius dins d'hivernacles i, en el cas de cultius a cel obert, "només després de la floració". A més, el comissari es compromet a revisar la mesura en un termini de dos anys i tan aviat com hagi noves dades científiques i avenços tècnics.

Sánchez Gordillo es nega a declarar i diu que tornarà a ocupar les Turquillas

El parlamentari andalús d'IU Juan Manuel Sánchez Gordillo s'ha acollit avui al seu dret a no declarar en la causa que investiga el TSJA per l'ocupació de la finca militar Les Turquillas d'Osuna (Sevilla), que tornarà a ser ocupada pel Sindicat Andalús de Treballadors (SAT) l'1 de maig: "M'he acollit al meu dret constitucional a no declarar i sembla que al jutge li ha fet mal i ha dit que és una deslleialtat al tribunal", ha assegurat l'aforat al sortir de l'alt tribunal andalús.

Davant el tribunal s'han concentrat diverses desenes de persones, simpatitzants del SAT i IU, per donar-li suport amb pancartes i banderes.

El també alcalde de Marinaleda (Sevilla) ha declarat als periodistes que l'ocupació de la finca que va tenir lloc entre juliol i agost de 2012 va ser "simbòlica, pacífica, tranquil · la" i que a més no hi va haver problema "de cap tipus". "Simplement ens acollim a aquest dret (a no declarar) per saber exactament què és el que opinen totes les parts", ha explicat el parlamentari, i alhora ha considerat que avui "no era el moment" i ha afegit que no tindrà problema a comparèixer més endavant.

Sánchez Gordillo, imputat per delictes de danys i usurpació, ha subratllat que, durant l'ocupació, no hi va haver altercats ni problemes, que es va tractar d'un acte de "no violència activa" i d'una protesta pacífica per reclamar el dret a un lloc de treball.

La declaració del parlamentari es va fixar inicialment per al passat 4 d'abril, encara que va ser ajornada després que el seu advocat, Antonio Folgoso, sol·licités diversa documentació per poder preparar la compareixença. Al costat del aforat, en la causa judicial estan imputats 53 jornalers que van ocupar la finca Les Turquillas, propietat del Ministeri de Defensa.

Per la seva banda, el portaveu nacional del SAT, Diego Cañamero, ha anunciat al costat del seu company Sánchez Gordillo que dimecres que ve, 1 de maig, tornaran a ocupar la finca de les Turquillas i que s'hi quedaran de manera "permanent". "No volem la propietat, volem l'ús per a generar treball", ha dit Cañamero, que admet que a partir d'aquesta nova data vindran nous processos i imputacions, però que estan disposats a assumir aquest "cost" per tal de denunciar les injustícies de la terra andalusa, que en la seva opinió ha de tenir una "funció social".

Anticorrupció demana 3'5 anys de presó per a l’expresident de Caixa Penedès

La fiscalia Anticorrupció ha demanat tres anys i mig de presó per a l'expresident de Caixa Penedès Ricard Pagès [foto] per haver-se embutxacat una jubilació daurada de gairebé 11 milions d’euros. Pagès està imputat per un delicte societari continuat d’administració deslleial, juntament amb altres tres exdirectius –Manuel Troyano, Santiago José Abella i Joan Caellas-, per als que Anticorrupció sol·licita tres anys de presó. La fiscalia vol també que tots retornin els més de 15 milions d’euros que es van embutxacar amb les jubilacions daurades.

El fiscal considera que Pagès i la resta d’encausats –juntament amb l’exdirector de recursos humans Jaume Jorbà, ja desaparegut- van actuar de comú acord per "generar obligacions econòmiques pel seu benefici particular i en perjudici de l'entitat", sense transmetre la informació als màxims òrgans col·legiats de Caixa Penedès. Els directius es van autoconcedir unes retribucions no contemplades en els seus contractes "amb vistes al moment que haguessin d'abandonar l'entitat".

Lluny d’acceptar l’escàndol, Pagès i la resta d’encausat han defensat la seva actuació, fins al punt que fa uns mesos el mateix expresident va assegura que la seva jubilació era “legal” perquè estava avalada pels successius consells d’administració de l’entitat financera, per la comissió executiva i per les comissions de remuneració de Caixa Penedès. L’espectacular complement era possible després que el 1985, la direcció de Caixa Penedès aprovés unes remuneracions especials per a, precisament, els membres de la seva alta direcció.

Descobreixen una tomba fenícia intacta al centre de Màlaga

La tomba d'un guerrer, d'època fenícia, ha romàs intacta al centre de Màlaga durant més de 2.500 anys. La troballa, que ha estat realitzat en els últims mesos, consta de dues estructures: una tomba o un mausoleu que acollia les restes i l'aixovar funerari d'un individu, probablement un guerrer, que va haver de viure entre els segles VII i VI ane., quan es van establir nombrosos enclavaments fenicis a la costa andalusa -com Cadis, Abdera (Adra) o Sexi (Almuñécar)-, i un assentament d'època almohade, del segle XII o XIII, format per un petit barri d'habitatges i que inclou un forn de pa.

Les dues estructures no estan relacionades, però han aparegut al mateix solar, situat entre els carrers Genets i Refino, al centre de Málga, segons ha informat la Junta d'Andalusia a mitjans d'abril.

Un casc de bronze grec i altres objectes militars


«La tomba estava soterrada i no havia estat saquejada, devia ser un enterrament aïllat, probablement amb la intenció d'evitar l'espoli», ha explicat Guillermo López, cap del Servei de Béns Culturals de la Delegació Provincial de Màlaga, a Història National Geographic. Es tracta d'una càmera subterrània quadrangular construïda amb carreus i recoberta amb maçoneria. Mesura un metre d'alt, 2,60 metres de llarg i 1,22 metres d'ample. A l'interior reposaven les restes d'un individu d'entre 30 i 40 anys d'edat i 1,80 metres d'alçada.

El seu aixovar funerari indica que ocupava una posició molt rellevant en el seu entorn, probablement era un guerrer. Els arqueòlegs han trobat un casc de bronze d'estil grec, una punta de llança, les restes del que sembla ser un escut, un encenser, un plat de plata, un escarabeu egipci i dues varetes que podrien ser de plata i en què probablement s'enrotllaven uns pergamins», detalla Guillermo López. «Les restes s'estan analitzant, encara no hi ha resultats definitius.

La tomba es podrà reconstruir perfectament i es podrà exhibir en el futur Museu de la Màlaga al Palau de la Duana», anuncia.

Alfredo Saénz s’ha embutxacat 60 milions en sis anys i plega amb una pensió de 88 milions

Alfredo Sáenz [foto] ja no és el conseller delegat del Banc Santander. Aquest dilluns ha anunciat que deixa tots els seus càrrecs a l’entitat financera presidida per Emilio Botín. No es pot dir, precisament, que se’n vagi amb les mans buides, ja que segons la memòria anual del Santander Sáenz té garantida una pensió de 88,17 milions d’euros, a banda d’una assegurança de vida d’11,1 milions més.

El fins ara número dos del principal banc de l’Estat espanyol ha renunciat als seus càrrecs conscient que aviat seria inhabilitat pel Banc d’Espanya, després que el Tribunal Suprem anul·lés l’indult parcial que el govern de Zapatero havia concedit al banquer, condemnat per denúncia falsa a uns deutors del Banesto, entitat que presidia Sáenz a mitjan dels noranta.

A banda de la monumental pensió que s’emportarà, Sáenz ha tingut marge per anar fent un raconet gràcies al seu sou com a conseller delegat del Banc Santander. Al càrrec des del febrer de 2002 –abans havia estat al capdavant de Banesto-, només en els darrers sis anys s’ha embutxacat gairebé 60 milions d’euros en concepte de sou. La xifra ascendeix a 58,066 milions i es distribueix de la següent manera: 9,6 milions el 2007; 9,25 el 2008; 10,24 el 2009; 9,18 el 2010; 11,6 el 2011; i 8,2 el 2012, any en què va rebaixar-se la retribució un 29%. El banquer també era vicepresident de l’entitat i serà substituït per Javier Marín.

El Suprem va considerar que el govern de Zapatero es va extralimitar en les seves competències en concedir l’indult a Sáenz, que també suposava que se li elimessin els antecedents penals i establia que no li podia implicar cap "impediment per exercir l'activitat bancària". El banquer va ser condemnat inicialment a sis mesos de presó per un delicte d’acusació i denúncia falsa, condemna que va ser rebaixada al març de 2011 a tres mesos de presó i inhabilitació.

Al novembre del mateix any, el darrer consell de ministres del govern de Zapatero va aprovar l’indult i fa 10 dies el Suprem va sentenciar que no pensava retirar la decisió que l’executiu s’havia extralimitat amb l’indult. Tot plegat fa que la decisió final recaigui en mans del Banc d’Espanya que ha de complir les noves exigències de la UE sobre honorabilitat que estableixen que no hi poden haver banquers en llocs directius del sector financer amb antecedents penals. Per tant, la inhabilitació es donava per feta.

Els Tsarnaev són nebots d'un ex cap de la CIA

La filla de Graham E. Fuller, Samantha A. Fuller, va estar casada amb Ruslan Tsarnaev, oncle dels «sospitosos» del doble atemptat de Boston, Tamerlán (foto) i Dzhokhar Tsarnaev. Graham E. Fuller va ser cap de l'estació CIA a l'Afganistan i «agent a càrrec» de 'Fetullah Gulen' a Estats Units a més d'haver estat també analista de la Rand Corporation i col·laborador de la publicació mensual francesa Le Monde diplomatique. És actualment professor adjunt a la Universitat Simon Fraser de Vancouver, Canadà. Tamerlán Tsarnaev va participar en un seminari de la CIA.

A mitjans dels anys 1990, Samantha A. Fuller treballava per Price Waterhouse a Bixkek, la capital del Kirguizistan, en una sèrie de projectes de privatització. Per aquesta època es va casar amb Ruslan Tsarnaev i es van divorciar en 1999.

Ruslan Tsarnaev (a la foto) és el germà de Ansor Tsarnaev, pare dels dos «sospitosos» de Boston. Va treballar per a la USAID, que servia llavors de pantalla a la CIA, i posteriorment va ser quadre de diverses empreses pertanyents al grup Halliburton. Avui viu a Montgomery Village, MD, i descriu als seus nebots com «loosers», o sigui «perdedors».

Graham E. Fuller va qualificar "d'absurd» tot intent de vincular al seu exgendre amb les accions atribuïdes als seus nebots.

Tamerlán Tsarnaev va participar en un seminari de la CIA


Segons el diari rus Izvestia, Tamerlán Tsarnaev va participar en 2012 en un seminari organitzat per l'associació georgiana coneguda com Fons per al Caucas (Кавказский фонд).

Aquesta associació és una branca de la Fundació Jamestown, una agència de premsa creada per la CIA.

El Fons per al Caucas ha organitzat diversos seminaris destinats a joves caucasians per «desestabilitzar Rússia».

En una carta de protesta publicada l'endemà de la revelació d'Izvestia, el Fons per al Caucas desmenteix aquesta informació i afirma que es tracta 'd'una altra organització que porta el mateix nom'.

Syriza a un punt de ser la primera força a Grècia

El partit del primer ministre grec Antonis Samaras, Nova Democràcia, té menys d'un punt d'avantatge sobre el principal partit de l'oposició, l'esquerrà Syriza, partidari de la sortida de Grècia de l'euro abans de sotmetre's a la dictadura neoliberal, segons un sondeig publicat aquest dilluns. El partit neoliberal (ND) té el suport del 20,5% dels grecs, mentre que un 19,9% dóna suport a Syriza.

El partit d'extrema-dreta Alba Daurada se situa en tercera posició amb el 9,3%, seguit pel socialista PASOK, amb el 5,5%, Grecs Independents amb el 5%, el Partit Comunista (KKE) amb el 4,9% i Esquerra Democràtica -socia del govern- amb el 3,7%.

Així les coses, l'actual coalició de govern que encapçala Samaras i integren el seu partit (ND), el PASOK i Esquerra Democràtica comptaria amb un suport del 29,7%. El sondeig és el primer en el qual s'inclou el suport popular als dos partits recentment creats, Pacte per una Nova Grècia i Pla B. El primer, encapçalat per l'exministre Andreas Loverdos, es faria amb un 2%, mentre que Pla B, que lidera l'exdirigent de Syriza Alexos Alavanos i advoca per la sortida de l'euro, té el 1,4%.

D'altra banda, sis de cada deu grecs, el 62%, creuen que la coalició de Govern va pel mal camí, davant del 29% que opinen el contrari. No obstant, el 51% considera que les coses estarien pitjor si fos Syriza qui governés, enfront del 17% que creu el contrari i el 32% que no opina.

Preguntats sobre a qui confien més com a primer ministre, el 35% dels grecs es decanta per Samaras, mentre que el 21% advoca per Alexis Tsipras, el líder de Syriza. No obstant això, un 44% no confia en cap dels dos.

La CIA va lliurar a Karzai desenes de milions de dòlars

La CIA va lliurar al gabinet del president afganès, Hamid Karzai, desenes de milions de dòlars en efectiu al llarg de més d'una dècada, ha revelat avui el diari The New York Times, que cita funcionaris dels EUA i assessors, antics i en actiu, del cap de la màfia de l'opi afganès. L'anomenat "diners fantasma" arribava al gabinet de Karzai en maletes, motxilles i bosses de plàstic.

El destí d'aquests lliuraments era la lluita contra els talibans, però en lloc d'això van afavorir la corrupció i augmentar el poder dels caps insurgents, arruïnant l'estratègia de Washington a l'Afganistan, van reconèixer les fonts del diari: "La major font de corrupció en Afganistan va ser Estats Units", ha afirmat un dels funcionaris nord-americans citats.

Per la seva banda, l'excap de gabinet de la presidència afganesa, Khalil Roman, que va treballar per a Karzai entre 2002 i 2005, va explicar que el finançament procedent de la CIA es va batejar com "diners fantasma" perquè "venia en secret i s'anava en secret". Aquestes "pagues" es rebien pràcticament tots els mesos des del començament de l'invasió de l'Afganistan.

No hi ha evidències que Karzai hagi rebut alguna quantitat dels diners de la CIA, van assegurar a The New York Times funcionaris afganesos. L'efectiu era administrat pel Consell de Seguretat Nacional, van afegir, i es destinava en la seva majoria per caps guerrillers i polítics, molts dels quals estaven vinculats amb el narcotràfic i fins i tot amb el moviment talibà.

El 2010, el president afganès va reconèixer que el seu gabinet rebia efectiu en bosses del Govern iranià, encara que va subratllar que es tractava d'una forma "transparent" d'ajuda per a cobrir despeses de la presidència. En les mateixes declaracions, va admetre que els EUA feien lliuraments de diners similars.

Les últimes informacions de The New York Times apunten que gran part de l'efectiu iranià es va usar per pagar caps de la guerrilla i polítics, igual que el "diners fantasma" de la CIA.

Trobades micotoxines en el 75% de 33 aliments de cereals analitzats

L'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha detectat micotoxines (substàncies que produeixen les floridures en créixer, algunes de les quals poden ser molt tòxiques) en el 75% dels 33 aliments amb cereals analitzats a Espanya, dels quals quatre són barres multicereals, sis, pans de motlle multicereals, 15, mueslis i vuit galetes amb diferents cereals, com la civada. Ha sol·licitat, a més, que es tingui en compte l'efecte acumulatiu.

Així ho ha indicat l'OCU avui en un comunicat en què ha detallat que aquest estudi s'ha realitzat juntament amb les organitzacions d'Itàlia, Bèlgica i Portugal en 173 productes de cereals en total amb l'objectiu d'esbrinar si tenien micotoxines.

Ha detallat que les organitzacions de consumidors europees van buscar 14 micotoxines en 173 productes tipus multicereals, que porten especialment civada i sègol: pans de barra, pans de motlle, musli i galetes. L'estudi recull que Espanya registra l'índex més baix, mentre que Portugal i Itàlia compten amb els més alts, un 90%.

Van trobar micotoxines en gran part d'aquests productes, però no en quantitats preocupants, i han subratllat que en cap cas s'incompleix la legislació europea en el cas de les substàncies regulades.

Entre les micotoxines trobades en l'estudi de l'OCU figuren les fumosinas (afecten al blat de moro, ordi, sègol, civada, arròs, pinsos i farines); tricotecens (poden contaminar el blat de moro, ordi, sègol, civada, arròs i pinsos comercials), i alcaloides d'Ergot o LSD (principalment al sègol, però també al blat, la civada i l'ordi.

Han matisat que hi ha dos punts dels resultats que "són preocupants", l'alta incidència de productes amb algun tipus de residu de micotoxines entre els multicereals i la presència, amb certa freqüència, de micotoxines més "noves" que no estan encara limitades per llei.

Per l'OCU, és "urgent que s'avaluï la seva toxicitat de forma adequada, ja que encara hi ha pocs estudis d'algunes d'elles, i que es limiti tenint en compte la possible 'efecte suma' amb altres similars".

En aquest sentit, l'organització ha demanat que s'estableixin límits legals per a les micotoxines que ja es coneixen, perquè encara que no són tan tòxiques com les ja regulades, sí que poden alterar el sistema immunològic i el reproductor.

L'OCU ha afirmat que ha remès els resultats de l'estudi a la Comissió Europea ia l'Agència Europea de Seguretat Alimentària perquè actuïn en conseqüència.

La banda corrupte de CiU no anirà a la presó a l'espera de l'indult

L'exsecretari d'organització d'Unió Democràtica (UDC), Vicenç Gavaldà, el seu germà Lluís Gavaldà, exdirector de Treball, i l'empresari andorrà, Fidel Pallerols, els tres condemnats per corrupció en el cas Pallerols (finançament d'Unió i enriquiment dels "cristians" de Duran Lleida robant les subvencions de la UE per a formació d'aturats), no ingressaran a la presó fins que els socis mafiosos del PP resolguin el seu indult, segons el que ha acordat l'Audiència de Barcelona. ICV-EUiA critica que PP i UDC "es tapen les vergonyes".

Davant la insistència del tribunal de que ingressessin a la presó, els condemnats van demanar l'indult al Ministeri de Justícia. En un acte, la secció segona de l'Audiència de Barcelona ha acordat suspendre durant un any l'ingrés, a l'espera que s'acordi o no l'indult sol·licitat, perquè entén que es corria el risc que quan es resolgués la seva petició de gràcia ja haguessin complert la condemna.

L'empresari andorrà Fidel Pallerols i l'exsecretari d'Organització d'UDC van ser condemnats al gener passat a set mesos de presó cadascun i l'exdirector general d'Ocupació Lluís Gavaldà a any i mig pel desviament de subvencions públiques del cas Pallerols, en què el partit democristià va ser condemnat com a responsable civil subsidiari.

Les peticions d'indult recorden que els fets van passar fa anys, a causa del retard forçat una i altra vegada des de les files del franquisme CiU-PP intentant la seva prescripció, en la dècada dels 90.

Els corruptes van signar un acord per evitar que el nazi Duran Lleida hagués de comparèixer davant el tribunal i donar explicacions per 40 anys de corrupció i enriquiment personal.

ICV-EUiA critica que Govern central i UDC "es tapen les vergonyes"


La portaveu d'ICV-EUiA al Congrés, Laia Ortiz, ha criticat aquest dilluns la "connivència entre UDC i el Govern (central) per tapar-se vergonyes" en relació al cas Pallerols, davant el possible indult a l'empresari andorrà Fidel Pallerols i als germans i excàrrecs democristians Lluís i Vicenç Gavaldà, tots ells condemnats.

En roda de premsa, Ortiz ho ha valorat com "una autèntica vergonya", ha assenyalat que la sentència judicial ja portava més de 14 anys de retard i ho ha considerat un dels escàndols majúsculs de la història política del país.

L'ecosocialista ha manifestat que es tracta d'un "acte de filibusterisme" per endarrerir l'ingrés a la presó dels sentenciats, i que, de produir, no es tractaria del primer indult dut a terme en l'actual mandat, un mecanisme que ha titllat de intercanvi de cromos.

La nazi per a tot de Rajoy: robar a mans plenes

La ministra per a tot de Presidència, Soraya Saenz de Santamaría, també vicepresidenta del Govern gasta a mans plenes per a mantenir el seu 'dolce far niente' sense ombra d'austeritat alguna, sempre que pagui un altre, especialment el poble espoliat i atracat. La feixista i inepta Soraya fa d'altaveu dels franquistes exigint i condemnant a una austeritat miserable al poble treballador, però la fatxenda filla de criminal gasta a mans plenes els diners que roba. Així, un contracte sobre "reconeixements ginecològics" signat per ella i que va guanyar MD Anderson Internacional costà 40.000 euros, dispendi una mica menor que l'apartat de premsa (163.000 €) o plantes d'interior i jardins per tapar la seva ferum (175.000 €).

Soraya agrada del luxe sobretot quan el paguen altres: 19.300 euros en uniformes per els seus ordenances, que han optat per una firma de prestigi a tenor del seu preu, tot i que el modista triat s'ha negociat sense publicitat. Als seus xofers, conductors i motoristes el canvi de vestits ens ha costat 18.000. Però els nous uniformes dels guardes de camp del Pardo (això no entra en els pressupostos de la Casa Reial ni en la llei de Transparència), ens costen 217.000 euros!

Soraya paga les traduccions de la seva pàgina web a 60.000, altres 123.000 a internet, en informàtica 30.000 i la gestió del sistema informàtic 165.000, la reforma de la cafeteria 198.000 i les pròpies cafeteries i bars 1,5 milions d'euros! Però que ens costen els cafès del personal de Soraya, si és que són cafès!

Una minúcia, si es compara amb els 350.000 euros que gasta Soraya en serveis postals, encara que ja estiguem a la generació digital d'internet. I fins el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) ens va clavar 41.000 euros per un "estudi sociològic" sobre el Debat de la Nació, cosa que pocs corresponsals parlamentaris somiarien cobrar ni per una tesi doctoral.

Soraya deu llegir una barbaritat i els seus assessors també, el que no s'entén quan demostren una ignorància equina en les seves manifestacions: en l'època de la gratuïtat digital i d'Internet, Presidència paga 163.000 euros en premsa diària. Un altre òrgan dependent, el Centre d'Estudis Constitucionals, va pagar 44.000 euros per editar tres volums de les "Obres Escollides de Juan José Linz", escriptor tan escollit i visionari que ens parlava de la "fallida de les democràcies".

El Consell d'Administració del Patrimoni Nacional (CAPN) també passa per les seves mans ja òrgan tan directament relacionat amb el rei no ha de faltar de res ni encara en època de crisi: 1,7 milions d'euros en seguretat, 325.000 euros en "baixa tensió" (no apaguen la llum mai), l'ampliació de la vigilància 33.000, i la venda d'entrades 26.000 (perquè Patrimoni gasta fins per cobrar). Els equips contra incendis ens costen 90.000. Els recursos electrònics de la seva biblioteca digital ens valen 68.000 euros. És clar que la contractació d'una agència de publicitat per a una exposició va ser encara més cara: 118.000 euros.

Vegem alguns més: la vigilància del Monestir de Yuste: 225.000 euros. Si Carles V aixequés el cap es preguntaria per què dimonis un Estat que els seus descendents han arruïnat ha de pagar tant per custodiar el seu lloc d'orgies i disbauxa i no es paga només amb els turistes.

Aquestes despeses són només un botó de mostra: aquests són només els 20 primers contractes d'un total de 878 que figuren en el seu organigrama. Els capritxos de Soraya i els seus departaments que li competeixen són més importants que els 6,2 milions d'aturats.

UNICEF: Cuba és l'únic país d'Amèrica Llatina sense desnutrició infantil

En l'últim informe d'UNICEF titulat de "Progrés per a la Infància un Balanç sobre la nutrició", va determinar que actualment al món hi ha 146 milions de nens menors de cinc anys amb problemes de greus de desnutrició infantil. Cap és cubà. Per al 2015 eliminaran la pobresa. I tot això malgrat 50 anys d'embargament, bloqueig econòmic, comercial i financer imposat pels Estats Units que en la feixista Espanya la misèria creix entre la població, amb més d'un 25% en situació de misèria i exclusió social.

En l'últim informe del Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF) titulat de "Progrés per a la Infància un Balanç sobre la nutrició", va determinar que actualment al món hi ha 146 milions de nens menors de cinc anys amb problemes de greus de desnutrició infantil. D'acord amb el document, 28% d'aquests nens són d'Àfrica, 17% de Mig Orient, 15% d'Àsia, 7% de Llatinoamèrica i el Carib, 5% d'Europa Central, i 27% d'altres països en desenvolupament.

Cuba però no té aquests problemes, sent l'únic país d'Amèrica Llatina i el Carib que ha eliminat la desnutrició infantil, tot això gràcies als esforços del Govern per millorar l'alimentació, especialment la d'aquells grups més vulnerables. A més, l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) també ha reconegut a Cuba com la nació amb més avanços a Amèrica Llatina en la lluita contra la desnutrició.

Això es deu al fet que l'Estat Cubà garanteix una cistella bàsica alimentària i promou els beneficis de la lactància materna, mantenint fins al quart mes de vida la lactància exclusiva i complementant-la amb altres aliments fins als sis mesos d'edat. A més, se'ls fa lliurament diari d'un litre de llet fluïda a tots els nens de zero a set anys d'edat. Juntament amb altres aliments com compotes, sucs i viandes els quals es distribueixen de manera equitativa.

No per res la pròpia Organització de les Nacions Unides, (ONU) situa el país a l'avantguarda del compliment de matèria de desenvolupament humà. I per si fos poc per a l'any 2015, Cuba té entre els seus objectius eliminar la pobresa i garantir la sostenibilitat ambiental.