dijous, 2 de gener de 2014

Canadà sofreix una ona de fred extrem de fins a -50º C

Canadà s'enfronta avui dijous a una de les pitjors ones de fred dels últims hiverns amb temperatures de fins a 41 graus sota zero (-41) a ciutats com Winnipeg, al centre del país, o 29 sota zero (-29) a Toronto, la ciutat més poblada de Canadà. Les autoritats han advertit que amb aquestes condicions les parts exposades del cos es congelen en pocs minuts. També afecta la borrasca al nord dels EUA i “fins al nord de Virgínia, on les temperatures oscil·len entre els 0 i els 2° Celsius".

Des de la zona central de Canadà fins a la costa de l'Atlàntic, els termòmetres avui se situen en marques per sota dels 20 graus sota zero que, juntament amb l'anomenat efecte vent, col·loquen la sensació tèrmica per sota de -30 graus centígrads. Les autoritats han advertit que amb aquestes condicions, les parts exposades del cos es congelen en pocs minuts i aconsellen limitar les sortides a l'exterior al mínim.

Al nord de la província d'Ontario, on no existeixen grans centres urbans però si petites comunitats indígenes, les temperatures estan arribant a -50 graus centígrads. A Mont-real, la principal ciutat de la província de Québec, la temperatura en el matí d'avui era -38 graus centígrads.

La companyia elèctrica de la província ha sol·licitat que es redueixi el consum d'energia d'electrodomèstics entre les 16.00 i 20.00 hores per poder fer front a l'esperada demanda extra a causa de les baixes temperatures. A la província de Nova Escòcia, a la costa de l'Atlàntic, els meteoròlegs pronostiquen que a més de les temperatures extremes, la regió sofrirà una forta tempesta que dipositarà entre 15 i 30 centímetres de neu en les properes hores.

A Toronto, on la setmana passada unes 250.000 persones van passar sense electricitat diversos dies a causa d'una tempesta de gel, les temperatures se situaven en -29 graus centígrads amb l'efecte vent. Encara que Toronto Hydro va dir que tots els seus clients han recuperat ja el servei després de la tempesta de gel, en algunes zones s'estaven produint corts intermitents d'electricitat a causa del consum extra d'energia per combatre el fred.

Les autoritats municipals de Toronto també han habilitat llits extres en els refugis per acollir a més persones sense sostre. Mentre, a la costa oest de Canadà, la situació és més moderada. La ciutat de Vancouver té prevista avui una temperatura màxima de 8 graus i pluja.

També al nord dels EUA


En tant, un fort fred arribava fins al nord de Virgínia (est d'EUA). “Això és una forta depressió de la setmana passada sobre el sud de Canadà, que va atreure una massa d'aire fred a les regions del nord”, va manifestar André Cantin, un meteoròleg del Ministeri de Medi ambient de Canadà.

Aquest front extremadament fred es va sentir “fins al nord de Virgínia, on les temperatures oscil·len entre els 0 i els 2 °C Celsius, la qual cosa sembla relativament lleu per als canadencs, però està fent tiritar als habitants d'aquest estat del sud d'Estats Units”, va dir. S'espera que segueixin registrant-se baixes temperatures a Canadà fins al finals de gener, amb certa millorança al febrer. Vàries alertes s'han emès tant a Canadà com en diversos estats d'Estats Units. L'empresa d'electricitat de Quebec va cridar als seus clients a reduir el seu consum en les hores punta, el qual ja va batre tots els rècords històrics.

Al contrari del que sol ocórrer a Europa de l'Est, Rússia i Polònia, les baixes temperatures no han deixat moltes víctimes. Una persona sense sostre va ser trobada morta el dimarts amb símptomes d'hipotèrmia a l'àrea de Torontó.

Canadà es presenta com el país més fred del món, amb -43,1 °C registrats als Territoris del Nord-oest, i -40,3 °C en Rouyn-Noranda a Quebec, tots dos més gèlids que Yakutsk, a Sibèria (-38,8 °C).

Com a Mont-real, a Nova York es van obrir molts refugis perquè qualsevol transeünt pugui ingressar durant el dia. En el veí estat de Connecticut (nord-est), el governador Dannel Malloy va demanar mesures similars, indicant a la seva pàgina de Facebook que el vent farà que la sensació tèrmica en la nit sigui d'entre -17 i -26 °C. El fred podria ser més dur per als residents de Nova York, moltes de les infraestructures de les quals, incloent el subministrament d'electricitat, van ser danyades per la recent tempesta Sandy.

Panamà exigeix a Rajoy que Sacyr compleixi el contracte amb el Canal

El president panameny, Ricardo Martinelli, ha anunciat aquest dijous que viatjarà a Espanya i Itàlia per exigir als seus governs que demanin a Sacyr que compleixi amb el contracte d'ampliació del Canal de Panamà, les obres del qual podrien paralitzar-se aquest mes, segons va anunciar el consorci internacional encarregat. L'empresa Sacyr demana 1.160 milions més per seguir amb el projecte. Sacyr cau un 8,95% en Borsa després de deixar en suspens les obres del Canal.

"Jo vaig a anar a Espanya i Itàlia a exigir-li a aquests governs, perquè no pot ser que una empresa fiqui una quantitat enorme de sobrecostos en una obra d'ampliació, que és una obra de la humanitat, que quan ells van licitar van posar un preu i ara van a venir amb el cuentito que estan pujant els preus", va declarar Martinelli.

Referent a això, el mandatari panameny va recordar que en el seu primer any de mandat, 2009, els llavors presidents d'Espanya i Itàlia li van assegurar que comptava amb el seu suport per dur a terme aquest projecte d'infraestructura.

El Grup Units pel Canal (GUPC), liderat per l'espanyola Sacyr i integrat per la italiana Impregilo, la belga Jan de Nul i la panamenya CUSA, va anunciar aquest dijous que en 21 dies suspendrà les obres d'ampliació si l'Autoritat del Canal de Panamà (ACP) no reconeix sobrecostes xifrats pel consorci en 1.625 milions de dòlars (1.200 milions d'euros).

Sacyr va ocultar a la CNMV els seus problemes amb el Canal de Panamà

L'amenaça de Sacyr de suspendre les obres d'ampliació del Canal de Panamà pels elevats sobrecostes del projecte, que aconsegueixen el 50% de l'import total del contracte amb 1.200 milions d'euros, deixen en l'aire un dels projectes emblemàtics del sector espanyol a l'estranger.

No obstant això, també han revelat els intents de la constructora per ocultar als reguladors d'Espanya la situació real dels treballs i les dificultats per les quals travessaven la seva relació amb les autoritats panamenyes. Així, fa menys d'un mes, Sacyr va assegurar a la CNMV que l'Autoritat del Canal de Panamà (ACP) anava a acceptar les seves reclamacions per afrontar part dels sobrecostes quan aquesta última ja havia rebutjat aquesta opció.

Sacyr cau un 8,95% en Borsa després de deixar en suspens les obres del Canal de Panamà


Les accions de Sacyr han protagonitzat en la primera sessió borsària de l'any la major caiguda del selectiu espanyol Ibex 35 com a reacció a l'anunci el dia anterior de la suspensió de les obres d'ampliació del Canal de Panamà. Els títols han arribat a caure entorn del 15% a primera hora, encara que després han moderat el descens. Al tancament, Sacyr s'ha deixat un 8,95%, fins als 3,43 euros per acció, i han condicionat a la baixa al conjunt de l'índex, que ha perdut un 1,5%.

El Grup Units pel Canal (GUPC), el consorci encarregat de l'ampliació del Canal de Panamà liderat per l'espanyola Sacyr Vallehermoso, va anunciar ahir que suspendrà les obres a causa de la impossibilitat de dur-les a terme amb els costos pactats inicialment en el contracte.

Avui, Sacyr ha confirmat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) que "per raó d'incompliments greus i imputables a l'Autoritat del Canal (ACP), i conforme als termes contractuals aplicables, GUPC ha comunicat formalment a l'Autoritat del Canal de Panamà (ACP) que procedirà a la suspensió dels treballs si els incompliments denunciats no són remeiats dins del període de preavís".

Salvaguardar els interessos nacionals

Per la seva banda, el exadministrador de l'Autoritat del Canal de Panamà (ACP), Alberto Alemany Zubieta, i diversos parlamentaris panamenys van instar avui (2.1.2014) a l'empresa canalera a salvaguardar els interessos nacionals i fer valer els contractes amb el consorci que construeix el tercer joc de rescloses.

Alemany Zubieta va conversar amb diversos mitjans als quals va revelar la seva preocupació, després que el consorci Grup Units pel Canal (GUPC) anunciés la propera suspensió de les obres en els propers dies, amb la finalitat d'obligar a la ACP a pagar-li 1.600 milions de dòlars en concepte de sobrecostos. "La ACP ha de vigilar i protegir els interessos dels panamenys perquè s'executi el contracte tal qual com es va pactar", va indicar el exsadministrador, en al·lusió a les exigències del GUPC, integrat per les empreses Sacyr Vallehermoso (Espanya), Impregilo (Itàlia), Jan de Nul (Bèlgica), i Constructora Urbana, S.A. (Cusa), de Panamà.

"Abandonar l'obra tindria conseqüències molt serioses per a les empreses implicades", va dir Alemany Zubieta a diversos mitjans.

L'AN sobreseu parcialment la causa contra el president de Damm

La Sala penal de l'Audiència Nacional ha estimat parcialment el recurs presentat per la defensa del president de la cervecera Damm, l'oligarca Demetrio Carceller Arce, i ha acordat l'arxiu de les diligències per les quals va ser imputat el passat mes de juny pel jutge Pablo Ruz per delictes contra la Hisenda Pública. La Fiscalia Anticorrupció ja havia presentat escrit d'acusació contra ell, en el qual sol·licitava 14 anys de presó.

Fonts de la defensa de Carceller i de la del seu pare, Demetrio Carceller Coll (foto, a l'esquerra) -per qui es demanen 48 anys de presó també per frau fiscal- han assenyalat a l'agència de l'Opus Dei Europa Press que en un altre acte la mateixa Sala dictamina que s'han vulnerat els drets d'aquest últim, furtant-li la possibilitat de realitzar proves pericials que desvirtuïn els fets que se li imputen.

En aquest sentit, l'Audiència Nacional revoca l'acte de procediment abreujat dictat pel jutge Pablo Ruz contra Carceller Coll i deixa igualment sense efecte els escrits d'acusació, l'acte d'obertura de judici oral i l'exigència de fiança, si bé l'empresari continua imputat en el procediment.

El 4 de novembre Ruz va imposar a l'expresident de la cervecera Damm, Demetrio Carceller Coll, i al seu fill i actual president, Demetrio Carceller Arce, fiances de 511.192.000 euros i 253.653.000 euros, respectivament, en concepte de responsabilitat civil i multes per les quals podrien ser condemnats com a responsables de tretze delictes contra la Hisenda Pública i un delicte de blanqueig de capitals.

Anticorrupció demana 48 anys de presó per Demetrio Carceller (Damm) i 14 per al seu fill homònim per frau i blanqueig

La Fiscalia Anticorrupció ha presentat aquest dijous en l'Audiència Nacional un escrit sol·licitant l'obertura de judici oral contra l'anterior president de la cervecera Damm, Demetrio Carceller Coll, el seu fill i actual president, Demetrio Carceller Arce (foto), i d'altres dues persones com a responsables de tretze delictes contra la Hisenda Pública i un delicte de blanqueig de capitals.

El New York Times i The Guardian demanen a Obama que perdoni a Snowden

El New York Times i The Guardian han publicat sengles editorials plantejant el perdó per a Edward Snowden, aprofitant el nou any que comença: "Considerant l'enorme valor de la informació que ha revelat i els abusos que ha exposat, Snowden mereix quelcom millor que una vida de permanent exili, por i fugida", ha escrit la taula editorial del New York Times. Després dels centenars d'indults aplicats per Putin i titllats per la premsa imperial de "propaganda", la hipocresia d'Obama i Cameron amb Guantánamo, les presons secretes i els activistes perseguits, des d'Assange a Snowden, per revelar les pràctiques feixistes i còmplices dels governs neoliberals, resulta tan ridícula com patèticament obscena.

"És temps que Estats Units li ofereixi a Snowden una oferta o alguna forma de clemència que li permeti tornar a casa, enfrontar un càstig substancialment reduït a la llum del seu rol com a filtrador de secrets, i que tingui l'esperança d'una vida advocant per major privadesa i supervisió molt més estricta sobre la comunitat d'intel·ligència", declara el periòdic.

"Quan algú revela que funcionaris de govern han violat la llei rutinària i deliberadament, aquesta persona no hagués d'enfrontar la vida a la presó en mans del mateix govern", agrega. En efecte, una auditoria interna va determinar que la NSA va infringir la llei milers de vegades per any, una comissió d'experts va recomanar forts canvis, i una cort va determinar que la recol·lecció massiva de dades era "probablement inconstitucional".

The Guardian també crida a considerar opcions per Snowden, encara que es mostra menys optimista respecte a les possibilitats que això ocorri: "Snowden li va lliurar informació classificada a periodistes, tot i que sabia les probables conseqüències. Aquest va ser un acte de valentia moral", assegura el periòdic anglès, que va ser el que va començar amb les filtracions.

"Amb tota la seva preparació en dret constitucional i drets humans, Obama ha mostrat poca paciència amb els filtradors: la seva administració va usar la Llei d'Espionatge contra filtradors d'informació classificada més que qualsevol dels seus predecessors. És difícil imaginar a Obama donant-li a Snowden el perdó que mereix", indica The Guardian.

Així i tot, el diari assenyala que "esperem que caps calmats dins de l'actual administració estiguin treballant en una estratègia per permetre a Snowden tornar a Estats Units amb dignitat, i que el president usi els seus poders executius per tractar-ho humanament i d'una forma que sigui un exemple sobre el valor dels filtradors i la llibertat d'expressió".

La NSA té accés als iPhone


El periòdic alemany Der Spiegel segueix revelant nombrosos detalls dels mitjans que la NSA té a l'hora d'espiar al món. Aquest dimarts la publicació revela que l'agència de seguretat nord-americana té accés potencial a pràcticament tots els iPhone del món, a través de portes posteriors habilitades amb la finalitat de captar qualsevol enviament d'informació realitzat des del dispositiu.

La NSA va espiar comunicacions entre Europa, Àfrica i Àsia

L'Agència Nacional de Seguretat (NSA) va hackejar la connexió de telecomunicacions més important entre Europa, el nord d'Àfrica i Àsia, revela la revista alemanya Der Spiegel. La secció per 'a operacions a mesura' (Tailored Access Operations) de l'agència d'espionatge nord-americana NSA ha aconseguit obtenir informacions sobre el funcionament de la xarxa del sistema de cable submarí Sigui-Em-We-4" (foto), revela un informe "altament secret" del 13 de febrer 2013 al que ha pogut accedir la publicació amb seu a Hamburg.

Vídeo: L'agricultura urbana: una altra revolució cubana silenciada i amagada

L'agricultura urbana, també hort urbà, és la pràctica de l'agricultura a les ciutats. "Es coneixen com a horts urbans els horts situats dins les ciutats, en aquest cas poden ser petites parcel·les, de vegades de propietat municipal que s'arrenden individualment i formen una xarxa (com passa a ciutats com Barcelona). També poden ser les iniciatives públiques i privades que en països en desenvolupament es promouen per a les famílies d'escassos recursos econòmics, que habitualment tenen els horts dins la seva pròpia casa", diu la wiki, però, com molts dels "ecolos" que s'apunten a la mesura, s'en obliden, molt conscientment, que aquesta és una altra revolució que va sortir de la Cuba comunista, aillada i bloquejada il.legalment per l'exèrcit imperial de les plutocràcies feixistes imperant, a l'occident dels deus i les ideologies, amb les seves guerres unilaterals.

Un concepte comercial d'hort urbà es refereix a les tècniques amb un substrat i reg gota a gota a dins de contenidors adequats ubicats en algun lloc amb prou sol dins les cases.

La FAO (ONU) ha definit l'agricultura urbana com: Una indústria que produeix, processa i ven aliments i combustible per a donar resposta a les necessitats diàries dels consumidors d'una ciutat o metròpoli, gràcies a la terra i a l'aigua que es troba en la zona urbana i als voltants, aplicant mètodes de producció intensiva, fent servint i reutilitzant recursos i residus urbans per a obtenir diverses collites i ramaderia.

Alguns dels seus avantatges són:

Reducció del consum de combustible per a transportar aliments des de fora de la ciutat. Això també implica la reducció de conservants, ja que els productes no seran transportats durant dies.
Millor coneixement dels productes químics utilitzats per als conreus, ja que sovint qui consumeix la collita és qui la planta.
Augment de la cohesió social i de la solidaritat intergeneracional mitjançant programes d'intercanvi de coneixements en què persones majors ensenyen els joves com treballar la terra.
Beneficis terapèutics a diferent nivell, que són utilitzats per institucions dedicades a col·lectius de gent gran o en risc d'exclusió social.
Usos simbòlics, on representar valors i conviccions, on expressar la protesta i reivindicar models alternatius.

Demà les quadràntides, la pluja d'estels més brillant de 2014

El calendari astronòmic de 2014 s'estrena demà amb les quadràntides, una pluja d'estels que segons tots els pronòstics serà la més brillant de l'any que acabem d'estrenar. Els meteors tenen el seu origen en un cometa ja extingit, el 2003EH1. Les pluges d'estels es produeixen quan la traça de partícules de pols i roques que deixen els estels en la seva òrbita entren en l'atmosfera de la Terra i es volatilizan produint un efecte lluminós: els meteorits. Imatge per veure la pluja, mirant al nord celest.

Encara que la major part de les pluges d'estels tenen el seu origen en un cometa, algunes procedeixen d'asteroides (estels exhausts que han perdut tots els seus elements volàtils). Segons ha explicat a Efe l'astrònom de l'Observatori Nacional Mario Tafalla, aquesta pluja d'estels, que porta el nom d'una antiga constel·lació, la 'Quadrans Muralis', sembla tenir el seu origen en un cometa extingit, el 2003EH1.

Aquesta pluja de meteorits és observable des del passat 28 de desembre fins al 12 de gener, encara que el seu cénit o moment de major intensitat serà demà a les 20.30 hores de la tarda, "una bona hora si s'acudeix a un lloc sense contaminació lumínica", segons Tafalla.

S'estima que la intensitat d'aquesta pluja rondi els 120 meteors per hora, la qual cosa significa que "amb sort, un observador en condicions perfectes podrà veure un o dos meteors per minut".

Les quadràntides són, juntament amb les perséidas d'agost i les gemínidas de desembre, una de les pluges d'estels més importants de cada any. No obstant això, la de matí serà la més "intensa i brillant" de 2014 gràcies a la Lluna, que en estar en fase de lluna nova des del passat 1 de gener, no estarà en el cel en tota la nit (sortirà a les 9 del matí) i permetrà veure els meteorits a simple vista i des de qualsevol punt allunyat de les àrea urbanes.

Per contra, "tot apunta" al fet que les persèides i les gemínides d'aquest any coincidiran amb la lluna plena, la qual cosa els restarà molta visibilidad.si el pronòstic de l'Agència Estatal de Meteorologia per avui no s'equivoca, la pluja impedirà veure les quadràntides a Galícia, l'extrem oest de Castella i Lleó i l'entorn de l'oest del Sistema Central. A més, també estarà ennuvolat en el litoral mediterrani i en l'extrem sud-est peninsular.

Zara condemnada per actes contra la intimitat i la dignitat de les seves treballadores

Zara ha perdut per segona vegada en els tribunals el litigi que manté amb un grup de treballadores que van demandar el negoci esclavista de Amancio Ortega per actes contraris a la seva intimitat i a la consideració deguda a la seva dignitat. En una recent sentència, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha rebutjat el recurs de súplica presentat per Zara contra la sentència inicial condemnatòria del Jutjat social de 6 de juny de 2012.

Els fets es remunten al mes de març de 2011, quan la secció sindical de CCOO Zara va presentar una denúncia davant la Inspecció de Treball, que mesos més tard va aixecar acte d'infracció, amb dues sancions molt greus i una greu, contra l'empresa per suposats actes contra el respecte a la intimitat i a la dignitat de les treballadores, i per infracció de les normes d'igualtat entre homes i dones i de conciliació de la vida laboral i familiar.

Les afectades –un total de tretze- prestaven els seus serveis en diferents establiments de la Comunitat de Madrid i de Guadalajara, i van anunciar a l'empresa, en diferents períodes i dates, la seva intenció d'acollir-se al seu dret a la reducció de la jornada laboral per cura de fill menor.

L'empresa, no obstant això, malgrat haver-se compromès l'any 2008 a fer possible la conciliació de la vida laboral i familiar de la plantilla, la qual cosa va tenir reflex en un protocol d'actuació, va decidir no facilitar l'accés a aquest dret a les empleades, ben amenaçant-les amb trasllats de centre (fins i tot a una altra Comunitat Autònoma), bé amb llevar-los plusos econòmics, bé amb rebaixar-los les seves funcions. En altres casos es va condicionar l'accés a la reducció de jornada al compliment de requisits com que facilitessin documents tals com a còpia del llibre de família o certificat de l'horari de treball del marit.

Es dóna la circumstància que en altres centres diferents als de les treballadores afectades no es va plantejar cap problema a les empleades que van sol·licitar la reducció de jornada.

A més, a mitjan novembre de 2011, les delegades de prevenció de CCOO van informar a la plantilla de la instal·lació de càmeres de seguretat en les tendes des de finals de l'any 2010 sense que s'informés a les treballadores d'aquest fet ni de l'objectiu de la instal·lació d'aquestes càmeres.

La sentència inicial condemnatòria establia així mateix que continués l'expedient sancionador a Zara, que havia quedat suspès a l'espera de la fallada judicial. Quan aquest es va produir va ser recorregut per l'empresa, recurs que al seu torn va ser impugnat per la representació sindical i per la Comunitat de Madrid.

Causes organitzatives sense justificar


Arribat el cas novament a judici, la Sala social del TSJM ha dictaminat que «no consten fets dels quals deduir causes organitzatives» pels quals l'empresa pogués limitar el dret de reducció de jornada de les treballadores que ho van sol·licitar ni que justifiquessin que tal dret es reconegués a unes empleades i no a unes altres, ni tampoc perquè s'amenacés a les treballadores amb el seu trasllat de centre en cas de mantenir la seva proposta de reducció de jornada.

Segons la fallada, els fets denunciats per les treballadores «suposen la constatació d'una conducta discriminatòria de l'empresa», que va ser requerida per modificar-la, alguna cosa que no va fer, persistint així en aquest tracte discriminatori a els qui van reduir la seva jornada per guarda legal. Per tant, el TSJM desestima el recurs de suplicación presentat per Zara, confirmant la sentència inicial i condemnant a l'empresa del grup Inditex al pagament de 500 euros a cada d'una de les demandants per al pagament dels seus advocats.

La bombolla especulativa de l'or perd 88.000 milions en 2013

L'or ha estat l'última bombolla especulativa amb la que l'oligarquia especuladora internacional ha estafat als inversors en 2013. L'actiu refugi per excel·lència quan l'economia es posa lletja ha registrat en l'exercici que ha acabat la seva major caiguda en 33 anys, en perdre un 28% del seu valor, des dels 1.900 fins als 1.205 dòlars per unça troy. Per trobar un desplomi major cal remuntar-se a 1981, quan es pagava pel lingot 397 dòlars i Osama Bin Laden era el principal aliat d'Estats Units a l'Afganistan.

L'or va aconseguir el seu màxim històric de valoració al setembre de 2011, en plena efervescència de la crisi de deute de la zona euro, quan va arribar a pagar-se 1.900 dòlars per lingot. Durant 2012, la cotització d'aquest metall preciós va afluixar, però va aconseguir mantenir-se en nivells alts, per sobre dels 1.600 dòlars, gràcies en bona mesura a la generalització de la compra d'or a través de fons cotitzats (ETF).

El desplomi va arribar en la primavera de 2013. Els missatges sobre l'escalfament d'aquest tipus d'actius portaven mesos repetint-se. Molts analistes atribuïen el seu alt valor a l'entrada d'especuladors i, el 16 d'abril, l'or va registrar la seva major caiguda diària en 33 anys, perdent el lingot 120 dòlars en una sola sessió, fins a cotitzar-se a 1.370 dòlars. Encara que en els mesos posteriors va aconseguir recuperar una mica de terreny, ha acabat l'últim trimestre en caiguda lliure, fins als 1.200 dòlars per lingot, un nivell al que no cotitzava des de feia tres anys i mig.

Adéu a la febre de les matèries primeres


“El que ha passat en els últims temps és que els inversors tenen la percepció que les matèries primeres estan passades de moda, i que on cal estar ara és en renda variable”, explica a Reuters Peter Fertig, Quantitative Commodity Research: “Amb el context actual de baixa inflació, hi ha més pressió perquè l'or segueixi caient, almenys mentre es mantingui la solidesa de la recuperació dels mercats borsaris”, comenta aquest expert. Aquest actiu s'ha vist habitualment com un bon antídot contra les pujades de preus.

Encara que el desplomi de l'or en 2013 ha estat sonor, cal recordar que el metall preciós havia acumulat 12 anys consecutius de pujades, alguna cosa que molt pocs actius al món han aconseguit. El super cicle de l'or va començar en 2000, quan el lingot es canviava a 272 dòlars, i en aquest període va protagonitzar una revaloració del 515%.

En 2009 i 2010 es va exacerbar l'entrada d'inversors en fons que inverteixen en or, que tractaven de preservar la seva capital de les caigudes generalitzades als mercats borsaris de tot el món. El primer d'aquests dos exercicis el metall va pujar un 24,3% i el segon un 29,5%

Un dels principals catalitzadors del canvi de tendència va ser l'anunci per part de la Reserva Federal d'Estats Units que en 2013 començaria a limitar la seva política monetària expansiva i a reduir les compres de bons i actius. Encara que el pas definitiu es va produir al desembre i va ser molt prudent, el simple anunci va fer que els inversors comencessin a entrellucar l'estabilització dels mercats financers i la volta de les rendibilitats del deute públic dels països més segurs a uns nivells més alts, amb el que l'or perdia lluentor com a actiu refugi enfront del deute d'Estats Units o d'Alemanya.

A mesura que la retirada d'estímuls (conegut com tapering) es vagi afermant durant l'exercici que ara comença, és possible que la cotització dels lingots torni a sofrir noves correccions.

Un dels factors que permetrà compensar l'efecte de la normalització de les polítiques monetàries dels bancs centrals serà la recuperació de la demanda d'or a l'Àsia, especialment a Xina, que s'ha convertit en el major comprador mundial.

Una sort molt parella a l'or han corregut altres metalls preciosos. La plata va perdre en 2013 el 35% del seu valor, fins a intercanviar-se a menys de 20 dòlars el lingot. Mentrestant, el platí es deixava prop d'un 12%.

Primera caiguda de les matèries primeres en un lustre


Per primera vegada en cinc anys, les matèries primeres han registrat una caiguda de les seves valoracions, en bona mesura perquè l'oferta de productes com el blat de moro, el sucre o el níquel ha superat a la demanda. També ha estat clavi la gradual pèrdua de confiança dels inversors internacionals en els metalls preciosos com a valor refugio.

L'índex de preus S&P; GSCI, que monitoriza l'evolució de 24 dels materials més venuts als mercats mundials, ha registrat una caiguda propera al 2% en el conjunt de 2013. La major caiguda de totes les matèries primeres l'ha registrat el blat de moro, el preu del qual ha caigut un 38,4%, seguit de la plata (-35,5%) i l'or (-28%).

Els fons d'inversió que van apostar per aquest tipus d'actius haurien perdut 88.000 milions d'euros de valor en els 11 primers mesos de l'any, fins als 332.000 milions d'euros, d'acord amb càlculs de Barclays.

Durant l'última dècada, els preus de la major part de les matèries primeres han duplicat el seu valor, impulsats en bona mesura per la forta demanda de la puixant economia Xina. Una vegada que el creixement d'aquest últim país s'ha frenat, el conegut com super cicle de les matèries primeres ha arribat a la seva fi, segons la majoria d'analistes.

El context polític del creixement de les desigualtats

Vicenç Navarro: Aquest article assenyala que el creixement de les desigualtats no es deu a la lògica dels mercats, sinó a les decisions polítiques preses pels Estats, excessivament influenciats pel món del capital a costa del món del treball.
Per fi sembla existir la preocupació que les crisi financera i econòmica actual (la major des de la Gran Depressió a principis del segle XX) està creant unes enormes desigualtats que estan posant en perill l'ordre social i l'estabilitat política dels països on aquestes desigualtats s'estan produint, que són la gran majoria de països de l'OCDE, el grup de països de major nivell de desenvolupament econòmic del món (veure el meu article “La revolució democràtica a nivell mundial”, Público 30.12.13).

És rar que no apareguin aquests dies en els majors mitjans d'informació articles alertant sobre l'enorme creixement de les desigualtats, signats per alguns dels economistes considerats com els portaveus de la saviesa convencional.

Fins i tot el Papa Francisco ha afegit la seva veu a aquest cor de veus. Benvingudes siguin aquestes veus tot i que és de lamentar que hagin trigat tant a aparèixer. Des de fa ja molts anys, uns pocs (ignorats pels fórums on aquesta saviesa convencional es reprodueix) hem vingut subratllant la importància d'aquestes desigualtats i l'enorme dany que generen en el benestar de les poblacions desigualdadas, és a dir, afectades per aquestes desigualtats.

Per fi sembla reconèixer-se que alguna cosa va malament en aquest front. El que abans es desmereixia com un missatge radical (alguns portaveus del establishment neoliberal van utilitzar adjectius més hostils que cridar-nos radicals), ara comença a ser acceptat. Com em deia un dels meus mestres, Gunnar Myrdal, ser radical consisteix, en moltes ocasions, a pensar diversos anys abans que els altres.

Ara bé, hi ha una gran diferència entre l'èmfasi en el tema de les desigualtats que apareix ara, i el que sosteníem i continuem sostenint els anomenats radicals. Mentre que els nouvinguts parlen de les conseqüències negatives que aquestes desigualtats tenen en el benestar de les poblacions i també en l'eficiència del sistema econòmic, els “radicals” no solament denunciem les conseqüències sinó que atribuïm al creixement de les desigualtats la crisi financera i econòmica que estem vivint. És a dir, les desigualtats van ser la causa, a més de la conseqüència, de la crisi (veure el meu article “Cabdal-Treball: l'origen de la crisi actual” en Le Monde Diplomatique, juliol de 2013).

Aquesta diferència es fa fins i tot més evident quan s'intenta explicar aquest creixement de les desigualtats com a conseqü��ncia de fenòmens econòmics, com la globalització del món, la introducció de noves tecnologies i altres intervencions, tots ells catalogats sota el títol de “mercats”.

Se'ns diu que els mercats són els que, seguint la seva pròpia lògica, creen aquestes desigualtats. Per aquest motiu sempre acabin els seus articles concloent que és necessari que els Estats intervinguin per invertir aquest creixement de les desigualtats. D'aquesta manera, consideren que les polítiques públiques es divideixen entre aquelles que volen prioritzar els mercats (que defineixen com les polítiques de dretes) i les que desitgen que l'Estat intervingui per corregir als mercats (suposadament les polítiques d'esquerres).

No són els mercats: són els Estats

Aquesta dicotomia, no obstant això, és profundament errònia, doncs l'Estat sempre ha jugat un paper clau en el creixement d'aquestes desigualtats. El tema no és menys o més Estat, sinó a favor de qui intervenen els Estats. El creixement de les desigualtats és a causa de causes polítiques, no econòmiques. I això és el que constantment s'ignora, fins i tot també ara quan es “descobreix” que les desigualtats han crescut enormement.

Les dades, ignorats constantment per aquesta nova saviesa convencional, mostren clarament que la major causa del creixement de les desigualtats, tant a principis de la Gran Depressió com ara a principis de la Gran Recessió, ha estat l'enorme poder polític i mediàtic del gran capital (en molts moments històrics hegemonizado pel capital financer), que ha instrumentalitzat l'Estat per optimitzar els seus beneficis i interessos a costa del món del treball. Aquesta és l'arrel del problema, convenientment oblidada o marginada.

Vegem les dades. La globalització del comerç sempre es presenta com una de les causes més importants del creixement de les desigualtats. El flux d'inversions a països de mà d'obra barata crea desocupació als països d'origen d'aquest capital, en desplaçar-se posats de treballs a aquells països amb menors salaris.

Però aquest flux d'inversions és el resultat de decisions polítiques que els Estats prenen a favor del món empresarial (de les grans corporacions), a costa del món del treball, dels països on s'origina la inversió. El seu intent és enfrontar als treballadors de països amb diferents nivells salarials. No hi ha gens de “natural” i les seves decisions són polítiques. Aquesta globalització del comerç podria tenir lloc d'una altra manera, protegint els interessos dels treballadors a costa dels beneficis empresarials.

En realitat, la globalització del comerç sistemàticament beneficia més al món empresarial que al món del treball (tant del país originari del capital com del recipient. Si ho dubten, vegin les condicions de treball d'Apple a Xina o dels treballadors tèxtils a Bangladesh). Si Xina o Bangladesh tinguessin sistemes polítics on el món del treball dominés l'Estat, les condicions de treball serien molt millors que les existents avui dia. I és el món empresarial (tant dels països “rics” com dels països “pobres”) el que es beneficia d'aquest comerç.

En realitat, les solucions són fàcils de veure. Les polítiques públiques dels Estats, tant del nord com del sud, serien molt diferents si estiguessin influenciades pel món del treball en lloc de per el món del capital. Els estats del nord són els majors compradors de vestits produïts en condicions infrahumanes als països del sud. El govern federal d'EUA és el major comprador d'uniformes del món, la gran majoria produïts en països del sud en condicions de pràctica esclavitud.

Un altre exemple de la intervenció estatal és el que està ocorrent en la Unió Europea, en la qual s'estan imposant polítiques de devaluació domèstica, la qual cosa vol dir baixada de salaris. No són els mercats, sinó els Estats, els que estan imposant la baixada de salaris, una de les majors causes del creixement de les desigualtats, doncs aquesta reducció dels salaris és causa de l'augment dels beneficis empresarials. Una miqueta semblat ocorre en la destrucció de llocs de treball resultat de les reformes laborals.

En realitat, els Estats han jugat un paper clau en la creació de desocupació, amb la finalitat de disciplinar al món del treball i aconseguir menors salaris, amb l'objectiu, de nou, d'incrementar els beneficis. No són els mercats, sinó els Estats, els que determinen els canvis que erròniament s'atribueixen als primers.

Un altre exemple de les causes polítiques del creixement de les desigualtats han estat les reformes fiscals que han beneficiat enormement a les rendes del capital i rendes superiors a costa de les rendes del treball. I no diguem les ajudes de beneficència a la banca, que han estat una de les majors causes del creixement de les desigualtats, doncs han ajudat als grups pudientes i a la banca a costa de la majoria de la ciutadania, que paga els impostos d'on es deriven els fons d'ajuda i rescat bancaris.

L'Estat ha estat l'eix on s'ha cuinat el gran creixement de les desigualtats. I aquesta és la causa que l'Estat hagi perdut legitimitat, doncs se li ha vist, amb raó, com l'instrument del capital contra la majoria de la ciutadania. Les dretes ha estat tan estatalistas com les esquerres. El fet no és, doncs, Estat o no Estat, sinó al servei de qui està aquest Estat. Així de clar.

El dret a morir amb dignitat


Vicenç Navarro: Aquest article denuncia la imposició per part de l'Església Catòlica de les seves creences i prejudicis, que danyen el benestar i qualitat de vida de la ciutadania, com bé apareix en la seva constant defensa del dolor, que aconsegueix nivells de crueltat en el cas de la mort. Molts som els que hem vist a persones molt volgudes que, a causa de la malaltia que tenien, van tenir una mort llarga, penosa, dolorosa i humiliant. I era la pròpia persona que s'estava morint la que desitjava morir el més aviat possible, anar-se'n sense pena i sense dolor, i sobretot, amb dignitat. I, en canvi, era molt poc el que el malalt i els seus familiars podien fer per ajudar-lo. La llei no ho permet.

La FAVB contra les pujades abusives dels serveis públics

L’any 2014 comença amb les mateixes polítiques antisocials que s’han practicat els darrers anys. Amb atur massiu, salaris a la baixa, salari mínim congelat i pensions devaluades. 2014 s’inaugura amb pujades abusives dels preus públics: llum (finalment del 2,3%), aigua (8%) i transport públic (5,4%). En els dos primers casos, producte del poder que tenen els oligopolis elèctrics (Endesa, Iberdrola, Gas Natural Fenosa) i el monopoli de subministrament d’aigua a Barcelona (Agbar) per imposar els seus interessos crematístics al conjunt de la població.

Empreses caracteritzades per la seva opacitat a l’hora de justificar costos i per la seva estreta relació amb el poder polític, com ho mostra palesament l'operació que ha donat a Agbar el control de la major part de la gestió de l'aigua a l’àrea metropolitana (i que hem denunciat documentadament des de la plataforma Aigua és Vida). Resulta indignant, quan no sorprenent, que es justifiqui part de l’increment del preu de l’aigua amb l’excusa de la caiguda del consum a la ciutat, un càstig al comportament responsable dels ciutadans i una veritable incitació al malbaratament d’un recurs bàsic i limitat.

En el cas del transport públic també plou sobre mullat, ja que els dos darrers anys s’han practicat increments salvatges del preu d’aquest servei, en una política clarament orientada a eliminar el caràcter social d’aquesta mena de transport, al·legant les dificultats pressupostàries. Dificultats que en canvi no existeixen per finançar tota mena d’esdeveniments superflus (circuït de Montmeló, campionats esportius, macrofestes d’any nou) amb l’excusa d’atreure turisme i generar riquesa. Augments de preus que coincideixen amb una reforma del model de transport de superfície que mai no s’explica adequadament i que genera dubtes sobre la seva finalitat (millorar el transport o simplement reduir costos).

Un cop més, queda en entredit el caràcter social d’aquest Ajuntament, donant per bons uns increments de tarifes “insostenibles” per a bona part de la població.

Per tot això manifestem el nostre rebuig a aquestes pujades antisocials i exigim que es replantegin. Exigim aclarir les veritables estructures de costos dels serveis públics. Exigim un replantejament de les polítiques en matèria de serveis públics que donen el poder a antisocials grups oligopòlics.

I per tot això donem suport a les mobilitzacions que s’estan realitzant als barris en oposició a les pujades antisocials.

Entra en vigor el repagament de fàrmacs de dispensació hospitalària


Les comunitats autònomes han de començar a aplicar al llarg del mes de gener el repagament de fàrmacs de dispensació hospitalària, aprovat per la màfia feixista del PP el passat mes de setembre, per a pacients que no estiguin hospitalitzats. En total són 157 presentacions farmacològiques de poc més de 43 medicaments destinats a processos crònics o greus: oncològics, hepatitis, reproducció assistida, la artritis reumatoide o la degeneració macular, entre d'altres que, fins ara, estaven exempts de pagament pels contribuents.

La màfia Gürtel va pagar les despeses electorals del PP

La Policia demostra en un informe que les empreses de Francisco Correa, cervell del cas Gürtel, van finançar actes electorals del PP a Madrid, Galícia i la Comunitat Valenciana. En un escrit remès al jutge el passat 30 de desembre, i que amplia informes anteriors, els agents de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) descriuen les diferents operacions de la trama de Correa per sufragar il·legalment les campanyes dels franquistes entre els anys 2001 i 2004.

L'estudi analitza a petició del jutge Ruz la documentació confiscada al febrer de 2009 a la seu central de l'organització de Francisco Correa, situada en una oficina del carrer de Serrano de Madrid, una de les més luxoses de la capital. En el cas del PP madrileny, els investigadors conclouen que les factures per valor d'1,8 milions d'euros que la societat Special Events va girar a la Fundació per al Desenvolupament Econòmic i Social de la Comunitat de Madrid (Fundescam) no corresponien amb actes celebrats per aquesta entitat, sinó que sota aquesta pantalla s'estaven pagant mítings de la campanya per a les eleccions autonòmiques de 2003 i les europees de 2004.

Els congressos del PP regional de 2002 i 2004, organitzats per Special Events, es van facturar també a través de Fundescam, fundació que rep fons d'empreses privades adjudicatàries d'obres i serveis públics.

Per la seva banda, el PP gallec va utilitzar “fons d'origen desconegut” per finançar la campanya de les eleccions autonòmiques de 2001. En l'oficina central de Correa van ser oposats “rebuts i xecs bancaris” que demostren que les empreses de Gürtel van sufragar les despeses generades per la formació franquista per actes com la 'romería' del munti do Gaudeixo, a Santiago, i 23 mítings durant la campanya.

La UDEF també ressenya en el seu escrit com l'organització de Correa va córrer amb les despeses del PP valencià amb “diners aliens al circuit legal”. En concret, Special Events va pagar en negre 81.653 euros a proveïdors del XVII Congrés del PP de la Comunitat. Aquests diners es va reposar posteriorment a la caixa b de l'oficina de Correa al carrer Serrano, des d'on es dirigien totes les operacions de la trama corrupta.

El jutge Ruz va ordenar a la UDEF el passat 23 de desembre que li lliurés aquest informe abans de finalització d'any. El magistrat pretén agilitar la recerca sobre la trama corrupta i ha reclamat tant a la policia com a l'Agència Tributària i a la Intervenció General de l'Estat que li presentin una desena d'informes pendents abans del proper 15 de febrer. Abans de finals d'aquest mes, la UDEF ha de lliurar, entre uns altres, un informe sobre la documentació trobada en una nau del polígon industrial Ventorro del Cano, en Alcorcón (Madrid) i sobre la memòria USB confiscada al comptable de Correa, José Luis Izquierdo.

Comissió per a mobles

L'informe de la UDEF desgrana l'origen dels fons que manejaven les empreses de Correa. Aquest es divideix en contractes públics amb administracions governades pel PP, com la Comunitat de Madrid, la Comunitat Valenciana o els Ajuntaments de Majadahonda i Boadilla de la Muntanya (Madrid); comissions per la mediació en l'adjudicació de contractes; organització d'actes del PP i compravenda de béns com el iot Carmen Junior III, propietat de l'empresari José Luis Ulibarri.

Amb la documentació trobada en l'oficina de Serrano 40, els agents constaten que el constructor Ulibarri va pagar una comissió d'un milió d'euros a Correa per serveis que no es van arribar a prestar. Aquests diners es va camuflar com a pagament de factures fictícies a les empreses de l'entramat de Correa, però la seva destinació real era l'abonament de factures de mobles i estris dels xalets del cervell de la trama Gürtel a Eivissa i Sotogrande (Cadis).

Els proveïdors d'aquests elements de decoració feien figurar en el concepte de la factura que el material era per a “projectes d'interiorisme de la Comunitat de Madrid” o per a “decoració d'escenaris”. Els agents assenyalen que el comptable de Correa, José Luis Izquierdo, era el que donava les instruccions a les diferents empreses mitjançant fax sobre els conceptes que s'havien d'incloure en les factures fictícies.

2014, l'any que els Estats feudals de la corrupta monarquia planten cara als tirans

El 2014 serà un any important per als catalans, els escocesos i els flamencs, perquè poden fer un pas decisiu cap a la plena sobirania, desafiant la vella i corrupta dinastia de cosins que regna i espolia als tres països. Si els processos independentistes de Catalunya i d'Escòcia arribaran al cim a la tardor -9 de novembre i 18 de setembre, respectivament-, Flandes pot fer un gran salt endavant a les eleccions federals i regionals, que ha fet coincidir amb les europees del 25 de maig. Així doncs, durant aquest 2014 el teatre feixista de la Unió Europea haurà de donar respostes clares a les vindicacions dels pobles i a la voluntat democràtica de milions de ciutadans farts dels descendents del pirata i assassí Guillem de Normandia que ara es reparteixen el botí i el "mercat".

Fins ara, llevat d'algunes opinions hostils i favorables a les causes de les nacions sense estat, els comissaris europeus no s'han pronunciat sobre el futur dels països que s'independitzin d'un estat membre. Els tractats europeus no en parlen, de la pertinença o no a la UE dels nous estats. La secessió és una possibilitat no prevista en les lleis i tots els precedents porten a pensar que caldrà cercar una solució política a les noves realitats.

Per tant, la Unió Europea tindrà l'obligació de trobar solucions als desafiaments de Catalunya, Escòcia i Flandes. Si bé la situació perifèrica d'Escòcia i de Catalunya permet de pensar que puguin restar fora de la UE, el cas de Flandes és diferent: tant la centralitat geogràfica com la presència de seus de les principals institucions de la Unió en territori flamenc n'impossibiliten l'exclusió si també avança cap a la independència.

El principal partit de l'independentisme flamenc, l'N-VA, guanyador de les darreres eleccions belgues --en coalició amb la CDV--, és com més va més vigorós en les enquestes i ja ha presentat un pla per a desmantellar l'estat belga i crear una confederació entre Flandes i Valònia. La proposta ha mogut un intens debat al país, especialment entre els francòfons, que la veuen com una passa cap a la independència. Les eleccions del maig seran decisives per a determinar quin suport social té aquesta proposta.

El resultat de les eleccions belgues i el panorama que dibuixin seran el primer desafiament polític de les noves realitats nacionals a la Unió Europea. A continuació, Escòcia tornarà a posar a prova la radicalitat democràtica del projecte europeu. En el procés escocès, l'acord amb el govern britànic ha de facilitar la negociació del futur estat escocès amb les institucions europees i amb la resta d'estats. Aquests dos primers capítols han de servir per a trobar un terreny més definit i amb unes regles del joc establertes per al tercer en el temps: Catalunya.

Sigui quin sigui el resultat d'aquests desafiaments polítics, sembla evident que Europa haurà d'abandonar les respostes buides, els refugis en els tractats i en la indefinició permanent. La UE haurà de trobar respostes i solucions per a Catalunya, Escòcia i Flandes.

Troben a Mèxic un conjunt de cranis d'un altar asteca

Arqueòlegs mexicans van anunciar el dimarts la troballa d'un conjunt de cranis que formen part d'un “tzompantli”, o altar de calaveres, del període Postclàsic Tardà de l'imperi asteca (1350-1521 d. de C.). Els descobriments es van realitzar durant les excavacions per a l'ampliació del metre de la Ciutat de Mèxic, on es van trobar els cranis de dos homes, una dona i un gos que presenten una perforació a l'altura de la templa.

Segons l'Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH), és la primera vegada que es troba el crani d'un gos en un altar d'aquest tipus, que normalment inclou a éssers humans sacrificats per honrar als déus.

D'acord amb l'arqueòloga María de Jesús Sánchez, la presència de l'animal potser es degui a la seva relació amb els ritus funeraris, perquè acompanyessin als difunts en el seu camí a l'inframón.

Aquests descobriments se sumen a restes prehistòriques de cases, pisos, canals de pedra, escultures, material de ceràmica i lític, i un centenar d'enterraments, en la seva majoria d'infants, que van ser trobats durant les excavacions realitzades entre octubre de 2008 i agost de 2012.