dimarts, 27 de setembre de 2011

La denúncia a Puig per la càrrega contra els 'indignats' arriba al TSJC

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha obert avui diligències contra el conseller d'Interior, Felip Puig, per la càrrega policial dels Mossos d'Esquadra als indignats que va tenir lloc el passat 27 de maig a la plaça Catalunya. L'alt tribunal català assumeix així la recerca d'una de les denúncies contra el conseller per aquells fets després que el tribunal de primera instància s'inhibís en considerar que no era de la seva competència per la condició d'aforat de Puig.

Així ho ha explicat en el programa dirigit per Josep Cuní l'advocat Josep Jover, representant del indignat Àngel Badia Rojas, qui va presentar la denúncia que ha motivat l'obertura de la diligència contra Puig.

Jover ha explicat que la denúncia de Badia es refereix en concret a la confiscació per part dels Mossos d'un ordinador de la seva propietat. La denúncia és una de les vint contra el conseller d'Interior i que estan en vies de ser tramitades al Tribunal. Totes aquestes denunciades s'unificaran en una de sola en tractar dels mateixos fets i anar contra el mateix responsable.

Líbia: Augmenten les dificultats per a l'OTAN

L'Exèrcit leial libi afirma haver causat danys a dos vaixells enemics en les últimes 48 hores. Mentre, a la premsa imperialista, un cop més s'ha evidenciat l'última mentida sobre la suposada "fossa" d'Abu Salim que contenia ossos de vaques, muls i camells, i ara es centra en anunciar la caiguda de Sirte. L'OTAN ha assaltat la ciutat per mar davant la seva incapacitat de fer-ho per terra malgrat els bombardejos indiscriminats. Si pren el port (el que s'ha de confirmar), els patriotes afirmen poder seguir rebutjant les agressions.

La premsa imperialista deixa de parlar de suposada presa del port de Sirte

En canvi informen de forts combats en el front est de Sirte en què els patriotes han obert intens foc contra els sicaris de l'OTAN a 2 km del centre que els ha provocat almenys ferits que han estat traslladats en ambulància. El mercenari Mohamed Faraj reconeix amargament que "no hi ha prou combatents per recolzar... els franctiradors (patriotes) ens veuen, nosaltres no".

El diari Le Monde presenta suposades fotos de combats al port de Sirte i es veu a uns individus en un bosquet. I mentre la premsa es focalitza en Sirte les operacions continuen a Trípoli, Zlitan, les fronteres i el sud.
Mentre l'OTAN es centra en Sirte l'exèrcit àmplia contínuament el seu àmbit d'operacions: des de les fronteres amb Tunísia i Algèria colpejant a les febles unitats pro OTAN als carrers de Trípoli i altres ciutats fins l'immens desert on ha entrat en acció l'Exèrcit de l'sud. Aquest ha tallat totes les línies de subministrament d'armes, queviures, municions i reforços a les escasses posicions enemigues que estan aïllades unes de les altres.

El govern britànic ha retirat els seus 5 helicòpters Apache i l'italià s'ha retirat definitivament del conflicte. La notícia més important és l'entrada en acció de l'Exèrcit del sud.

L'Exèrcit libi allibera patriotes de presó de Trípoli

En una reeixida operació que no ha causat desgràcies personals, les forces militars líbies han procedit a alliberar els patriotes que els mercenaris pro OTAN havien tancat a la presó Al Jadeeda de Trípoli. Una altra audaç acció de la resistència que disputa a l'OTAN el control de carrers i districtes de la ciutat.

Bildu i Aralar presenten Amaiur, la coalició per les eleccions espanyoles

La coalició formada per l'esquerra abertzale, Eusko Alkartasuna, Alternatiba (components de Bildu) i Aralar participarà a les eleccions espanyoles del 20 de novembre per reclamar 'els drets nacionals que corresponen al País Basc' i faran una campanya centrada en la defensa del dret de decidir i el reconeixement nacional. Les quatre formacions polítiques han presentat avui l'acord i han explicat que 'Amaiur' serà el nom de la coalició.

Oskar Matute (Alternatiba), Rebeka Ubera (Aralar), Pello Urizar (EA) i Idoia Aiastui (esquerra abertzale) han estat els encarregats d'explicar l'acord, acompanyats de personalitats de l'àmbit cultural, esportiu, polític i social. Han explicat que veuen la campanya i l'aliança com 'una oportunitat per aprofundir en la nova fase política oberta al País Basc'.

També volen destacar la seva 'voluntat d'afermar l'adhesió social i el debat polític que faran irreversible la transició cap a un procés de pau i de solucions democràtiques, com l'avenç cap a un canvi polític i social des de posicions sobiranistes, independentistes i d'esquerres'.

El pròxim 2 d'octubre es presentarà en un acte públic la coalició i la seva imatge electoral.

Els sionistes aproven 1.100 assentaments il.legals a Jerusalem i deixen Obama i Netanyahu com bocamolls

El Ministeri israelià d'Interior ha anunciat l'aprovació de la construcció de 1.100 assentaments a la colònia jueva de Gilo a Jerusalem Est, que els palestins reclamen com a capital del seu futur estat, en un moviment que enterra i ridiculitza 'l'ofensiva' del Quartet de tornar a ambdues parts a la taula de negociació i desactivar la petició palestina de ser reconeguts com a estat membre de l'ONU.

D'acord amb la proposta, el 20% dels nous habitatges estarien destinades a parelles jueves joves, d'acord amb la directiva del ministre de l'Interior, Eli Yashai. El pla també inclou la construcció de baranes, un centre comercial i edificis de serveis públics.

El negociador palestí Saeb Erakat ha dit que aquesta proposta del Govern israelià de construir 1100 assentaments a Jerusalem és "la resposta d'Israel a la declaració del Quartet" (Estats Units, Unió Europea, Nacions Unides i Rússia), que va demanar el passat divendres que s'iniciaran les negociacions de pau entre palestins i israelians.

Netanyahu defensa la mesura

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ja ha donat a entendre que no té la intenció de promulgar una nova congelació dels assentaments a Cisjordània i Jerusalem Est per intentar convèncer els palestins de reprendre les negociacions.

"Ja ho hem fet", deia Netanyahu en un extracte d'una entrevista amb el Jerusalem Post que es publicarà en la seva totalitat dimecres al motiu de la celebració de l'Any Nou jueu. També ha explicat que ell no intervé en el projecte de construcció de Gilo.

"No crec que hi hagi alguna cosa nova. Estem planificant Jerusalem i estem construint a Jerusalem, això és tot, de la mateixa manera que els governs israelians han fet des del final de la guerra de 1967", quan Israel es va annexionar Jerusalem Est il.legalment i per la força.

L'anunci de la possible aprovació de la construcció d'assentaments en Gilo arriba davant la mascarada d'Obama i Netanyahu a l'ONU, en un al.legat que els fets deixen altre cop en evidència, mostrant el nul interés pels drets dels palestins i frenar els abusos i l'il.legal ocupació dels territoris de Palestina per l'estat sionista. Hipòcrites intents dels Estats Units d'aconseguir que palestins i israelians tornin a mantenir altra tande d'inútils 'converses directes' després de la petició del president de l'Autoritat Nacional Palestina, Mahmud Abbàs, a que el seu país sigui reconegut com a membre de ple dret de Nacions Unides, amb el recolzament de més de 140 estats dels 193 que composen l'ONU.

En la seva intervenció en l'Assemblea General de l'ONU, Mahmud Abbàs, assenyalà directament a la colonització il.legal com la responsable del fracàs de qualsevol intent de negociacions i esatableció com a condició prèvia una congelació completa dels programes de construcció israeliana.

El 2009 el president d'Estadística Units, Barack Obama es va referir a un pla d'expansió del barri de Gilo com l'exemple de la complicació dels esforços per la pau que pot enfurismar als palestins.

Obama a aquesta intervenció va subratllar que nous assentaments no farien a Israel més segur i que aquest tipus de mesures feien més difícil aconseguir la pau.

No obstant això, la posició dels Estats Units ha canviat en dos anys, tal com evidencien les paraules de l'ambaixador de Washington a Israel, Dan Shapiro, a la Ràdio de l'Exèrcit israelià.

"El que hem dit de manera insistent és que les converses directes són l'única forma de resoldre el conflicte i que només pot ser resolt per les parts en aquestes converses i que haurien iniciar-se sense precondicions", ha assenyalat en referència al requisit previ de la congelació d'assentaments exigit pels palestins.

Querella contra Millet, Montull i sa filla, per frau de 684.938 euros

L'ambició de Fèlix Millet no tenia límits. A l'expresident del Palau de la Música se li ha obert una nova causa judicial, ara arran d'una querella presentada per la Fiscalia de Barcelona en la qual s'acusa a Millet, la seva mà dreta al Palau, Jordi Montull, i la filla d'aquest últim, Gemma Montull, d'un presumpte delicte de frau a Hisenda. La querella es basa en un informe de l'Agència Tributària que demostraria que des de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música -que també està acusada com a responsable civil- es va eludir el pagament de l'IVA a la declaració del 2007, que significava uun total de 684.938 euros.

Però el més greu és que aquest IVA sortia de les factures que es feien a nom del Palau però que en realitat venien de les obres, ja conegudes, que Millet i companyia es van fer a les seves residències. És a dir, el Palau va acabar deduint un IVA de factures falses, o si és vol ser més suau, manipulades, però en qualsevol cas il·legals. A Millet i Montull se'ls hi acumula la feina, ja que encara està en procés pel seu confessat espoli de 35 milions d'euros al Palau i per les irregularitats en el projecte urbanístic per fer un hotel al costat de Palau. A aquestes causes ara es suma un presumpte frau a Hisenda, malgrat tot Millet i Montull continuen en llibertat.

La coalició ICV-EUiA, a la corda fluixa?

Els últims moviments d'ICV, com el d'ahir signant amb Equo un acord per fer grup al Congrés dels diputats i presentar-se junts a les eleccions europees, dificulten enormement els intents de fer una gran coalició d'esquerres a Espanya però també en mantenir a Catalunya la coalició amb EUiA, referent federal d'IU i dels ecocomunistes (roigverds) de l'estat i d'Europa, com han reconegut a Sírius diverses fonts d'EUiA. IU i EUiA són al Parlament europeu amb el PEE, dins del grup d'esquerres amb Die Linke, el Front de Gauche o Synaspismos grec entre d'altres.

ICV forma part, malgrat els vots d'EUiA que li van facilitar l'escó, del grup verd europeu liderat per Daniel Cohn Bendit. Decissió unilateral per part de Raül Romeva que és qui, amb una part important de membres d'ICV en contra, manté la tési de l'unió amb Equo i oposada a IU.

Encara que l'acord signat per Herrera i el cap de llista per Madrid de Equo, Juan López de Uralde, no parla d'anar junts a les eleccions generals -de fet Equo encara no sap si tindrà les signatures necessàries per poder fer-ho-, Herrera no va amagar que vol formar grup amb Equo al Congrés després del 20 de novembre, si bé subratllà que tot això es decidirà en el si de la coalició ICV-EUiA.

Mentre EUiA manté -com IU- una actitud ferma de recerca de l'unió, amb l'objectiu principal d'enfrontar un grup prou fort a l'hegemonia de la dreta neoliberal del PP i CiU a Madrid, més enllà de les reiterades provocacions i actes hostils d'ICV, diverses fonts d'EUiA reconeixen que la situació és força complicada. A més, després de la signatura d'Herrera i Uralde, molts creuen que, de fet, no hi ha cap sentit en seguir negociant amb qui declara públicament que vol trencar la coalició a Madrid com a Brusel.les, i que ja ho ha fet a les Balears i al País Valencià.

Així, però, el gruix d'EUiA accepta intentar l'acord amb ICV, però amb la condició innegociable d'un repartiment equitatiu a les llistes, cedint el primer lloc a ICV i amb EUiA al segon a les quatre circunscripcions catalanes.

Avui, el diputat Jordi Miralles insistia en que: "L’objectiu d'EUiA és reeditar la coalició ICV-EUiA a Catalunya i mantenir l’acord electoral amb IU a Espanya”, com va aprovar el Consell Nacional la passada setmana.

També el candidat d'EUiA per Barcelona, l'exsenador Joan Josep Nuet, declarava al seu twitter: "Les propostes d'EUiA són: Acords de suma en pluralitat. Crec que connecten amb voluntat de afiliats/des i el sentit comú dels votants. EUiA defensa la suma i la Unitat".

I el 22 septembre: "EUiA acorda al seu Consell Nacional fer acords electorals amb ICV, amb IU i d'altres expressions de l'ecologisme politic i les esquerres".

Tot i que ahir, entre els comentaris a la notícia de Sírius, trobem l'opinió d'Albert Escofet Sanchez, del PSUC viu, afirmant: "La signatura de l'acord ICV-Equo i l'aposta teatral de la mateixa, amb Uralde al costat d'Herrera, és la constatació d'un projecte que ja estava anunciat. En clau catalana ens ve a dir que la coalició és només un tecnicisme per assegurar el 2n diputat i conformar un grup parlamentari verd o la suma al grup mixt. Això signifca que sota cap concepte ens donaran el dos per Barcelona. I, per a la supervivència del projecte d'EUiA, necessitem el 2 per BCN".

"Com a element aglutinador d'EUiA, un projecte de suma i trobada de l'esquerra transformadora i amb un projecte federal, solidari i coresponsable amb IU. Res a veure amb el projecte de d'ICV/Equo".

Altre membre destacat d'EUiA, Francesc Matas, insisteix al seu blog en els esforços per l'unitat, tot i destacant la sobirania d'EUiA: "EUiA participa a l'Assemblea federal d'IU, amb una quota de vots pactada entre ambdues organitzacions, quota que també inclou la participació amb tot el dret de veu i vot al Consell Polític federal d'IU. En les Assemblees d'EUiA s'ha establert en els Estatuts la referència d'IU respecte a les coalicions estatals i a les eleccions generals. Això vol dir que aquestes relacions fraternes, coresponsabilitats en la política, compromís en la direcció d'IU, participació en les coalicions, les decideix EUiA sobiranament. I tal com les decideix les podria anular i canviar. El mateix serveix per IU".

"Per tant no som part d'IU, sinó que fem política junt i amb IU. A la web d'EUiA podem veure-ho expressat en els apartats:

"Identitat. Esquerra Unida i Alternativa és un Moviment Polític i Social, nacional català i republicà, federal, anticapitalista, internacionalista i solidari en què conflueixen forces polítiques, socials i persones d'esquerres".

"Relacions amb Izquierda Unida (IU). EUiA des de la seva plena sobirania es coresponsabilitza a nivell estatal amb el projecte comú d´Izquierda Unida, sent-ne el seu referent polític a Catalunya".

"SI a sumar, SI a incloure, NO excloure. Cal evitar la divisió, rebutjar l'exclusió a la coalició electoral. Els NO, NO, o els NI, NI, són altament perjudicials per la salut de les esquerres. Equo a dit NO a coalició amb IU. ICV ha dit SI a sumar a Catalunya amb EUiA però NO a l'estat; ICV segueix Equo dient que no signaria amb IU".

"En el Consell Nacional el coordinador va proposar en nou paràgrafs la posició per EUiA. El candidat JJ Nuet, va defensar aquest document amb l'èmfasi en "Coalició electoral amb ICV i l'acord electoral amb IU". Francesc MS (el que subscriu), es va sumar a l'acord afinant amb la precisió compartida molt majoritària de "coalició amb ICV, és a dir, que la coalició ICV-EUiA mantingui l'acord electoral amb IU...". I el resum del coordinador amb l'acceptació de les sugerències va concloure amb un "plegats EUiA i plegats amb IU", "hem de tenir una coalició a Catalunya i hem de tenir una coalició a Espanya".

"En la posició col·lectiva es deixa clar que: “EUiA defensa la suma i la unitat. EUiA aposta de forma decidida per la reedició de la Coalició d’ICV-EUiA. La posició d’EUiA és que aquesta Coalició ICV-EUiA mantingui l’acord electoral amb IU i d’altres expressions de l’esquerra i que la Coalició amb ICV sumi vots, percentatge i Grup Parlamentari conjunt”.

Rússia: "La violació de l'embargament d'armes per l'OTAN a Líbia perjudica autoritat de l'ONU"

Diversos països europeus i àrabs van violar l'embargament internacional sobre el subministrament d'armes a Líbia, fet que mina l'autoritat de l'ONU, ha manifestat avui Serguei Lavrov, ministre d'Afers Exteriors de Rússia. Lavrov va recordar que la resolució 1970 del Consell de Seguretat de l'ONU, aprovada per consens el març passat, "estipulava un embargament total sobre la venda d'armes o serveis militars a Líbia" però "ja reconeixen obertament que s'incomplia. Les armes eren subministrades des d'alguns països europeus i del món àrab".

Alguns materials de la premsa occidental, no desmentits fins ara, testimonien que a Líbia "treballaven, a més d'assessors, grups d'operacions especials, és a dir, gent que planificava operacions bèl.liques i participava en elles", va assenyalar el canceller rus.

Va afegir que aquesta pràctica va ser "perjudicial per l'autoritat del Consell de Seguretat de l'ONU", ja que "ningú fins llavors havia violat de manera tan grollera i explícita resolucions intel.ligibles".

El Consell de la Unió Europea va aprovar el passat 22 de setembre l'aixecament parcial de l'embargament d'armes destinades a garantir la seguretat i el desarmament dels gadafistas a Líbia, així com d'armes lleugeres destinades al personal de l'ONU i organitzacions humanitàries. També descongelar els fons libis en el territori de la UE per al seu ús amb fins humanitaris i civils i va aixecar la prohibició que impedia a avions libis usar els aeroports i l'espai aeri de la UE.

Milers de persones, segons diverses estimacions, van morir a Líbia des de febrer passat arran del conflicte entre els partidaris i els oponents del règim de Muammar Gaddafi. El Consell de Seguretat de l'ONU va aprovar al març una sèrie de mesures per garantir l'embargament sobre el subministrament d'armes a Líbia i protegir la població civil, el que va donar origen a la intervenció d'una força multinacional sota el comandament de l'OTAN.

Cap setembre, els insurgents van prendre sota control gairebé tot el territori de Líbia, inclosa Trípoli, i van aconseguir que uns 60 països, entre ells, Rússia, reconeguin com a Govern legítim seu Consell Nacional de Transició (CNT). De moment es desconeix el parador del coronel Gaddafi per la captura, viu o mort, s'ofereix una recompensa de 1,7 milions de dòlars.

El TSJM de Madrid retira la fiança a Correa i suggereix al jutge que el deixi en llibertat tot i el risc de fuga


El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha anul.lat avui la fiança de 15 milions d'euros que l'instructor del "cas Gürtel", Antonio Pedreira, va imposar a Francisco Correa com a condició per ser excarcerat i ha suggerit al jutge que el deixi en llibertat amb mesures de control electrònic.

En la seva resolució, el tribunal admet que segueix existint risc de fuga, però afegeix que aquest "podria, potser, evitar-se mitjançant (...) mesures de control electrònic de la persona de l'imputat en qüestió, que serien menys oneroses que la privació de llibertat actualment acordada "

Així ho ha acordat avui el TSJM en un acte en el qual estima parcialment els recursos interposats pel mateix Correa i l'acusació exercida per l'Associació d'Advocats Demòcrates per Europa (ADAD) contra la decisió de Pedreira d'exigir 15 milions d'euros a l'imputat , en presó preventiva des de febrer de 2009, per sortir en llibertat.

Pedreira va justificar l'elevada fiança demanada dient que Correa "té a la seva disposició una ingent quantitat de diners, és el cap de la trama Gürtel i la seva fortuna era superior a la de qualsevol imputat que es trobi dins de la causa".

Finalment, el jutge afirma que "Correa no està a la presó per meres conjectures o hipòtesis, sinó la imputació de greus indicis, així com per suposats comportaments, tipificats il.legalment".

Estrasburg rebutja el recurs del Govern contra la sentència que el condemnà per reprimir unes declaracions d'Otegi

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha rebutjat el recurs del Govern espanyol contra la sentència que el va condemnar per vulnerar la llibertat d'expressió d'Arnaldo Otegi al castigar-lo a un any de presó per referir-se a Joan Carles de Borbó com a "responsable dels torturadors". El Tribunal va condemnar l'Estat espanyol el passat mes de març, en entendre que va vulnerar la llibertat d'expressió d'Arnaldo Otegi a l'imposar-li un any de presó per al.ludir a Juan Carlos Borbó com a "responsable dels torturadors".

La decisió va ser presa per una sala de la Secció Tercera del TEDH i recolzava els arguments d'Otegi, que al.legava en una demanda presentada el 2007 que la condemna constituïa un atemptat injustificat contra el seu dret a la lliure expressió.

El Govern espanyol va recórrer la resolució del TEDH, però la Gran Cambra ha desestimat la petició.

Herrera, vol un "gran grup d'esquerra verda" al Congrés d'ICV i d'EQUO

Joan Herrera reafirma la voluntat de fer coalició amb EUiA a Catalunya i assegura que cap de les dues formacions ha d'imposar a l'altre els referents estatals. El secretari general d'ICV, Joan Herrera, i el d'Equo, Juantxo López de Uralde, signaren ahir un Acord d'Associació i Protocol de Relacions segons el qual es reconeixen "partits germans en el marc de la família verda europea" amb "voluntat de treballar conjuntament" amb un ideari comú "en favor del medi ambient, la justícia social, els drets humans i la igualtat de gènere".

Així ho han demostrat escenificant l'acord amb la signatura d'un document on aposten per un "estat federal plurinacional i plurilingüe" en el marc d'una Europa federal. Herrera i Uralde han explicat que ambdues formacions veuen necessari articular un espai polític de l'esquera verda i l'ecologia a Espanya.

En aquest sentit, Herrera ha avançat que tant ICV com EQUO defineixen una estratègia "compartida" però on les decisions que es prenguin es faran en el marc de la coalició amb EUiA ja que la formació ecosocialista és estrictament catalana. Així, Herrera ha detallat la voluntat de "compartir activitat parlamentària amb Equo", alhora que ha avançat que facilitarien el grup a IU si aquesta tingués dificultats per tenir grup. "Ho veiem compatible" ha assegurat Herrera, que també ha mostrat la seva voluntat de poder fer un "gran grup d'esquerra verda" al Congrés amb un fort lideratge d'ICV i d'EQUO però que "sumés a tots els components". "Però això són futuribles", ha dit, perquè, "el que és important és anar a les eleccions i que a Catalunya l'esquerra verda nacional tingui una forta representació" no volent avançar-se als resultats electorals.

D'aquesta manera, el dirigent d'ICV ha reafirmat la voluntat de fer coalició amb EUiA a Catalunya on cap de les dues formacions "ni imposi ni impedeixi res a ningú". "ICV no ha d'imposar a EUiA cap aliança amb Equo ni EUiA ha d'imposar l'aliança amb IU" però "tampoc EUiA ha d'impedir les relacions d'ICV amb Equo ni ICV ha d'impedir les relacions d'EUiA amb IU". Així, Herrera ha assegurat que ICV a Catalunya té una "clara vocació de sumar" amb els socis de coalició.

El protocol que avui han presentat, estableix la voluntat de treballar en comú però respectant la sobirania i independència de les dues formacions. Tal com han explicat els dos dirigents, l'acord afirma que "sense detriment de les polítiques d'aliances que es puguin establir, Equo i ICV acudiran conjuntament a les eleccions europees. Les diputades i els diputades elegits d'ambdues formacions seran membres del grup Verd Europeu i del Partit Verd Europeu".

El PP denunciarà al CAC i a la CCMA el fitxatge de Barril com assessor de Duran

El fitxatge de Joan Barril, presentador del programa El Cafè de la República de Catalunya Ràdio, pel candidat de CiU a les eleccions generals del 20-N, Josep Antoni Duran i Lleida, ha sorprès a molts i ha empipat especialment al PP. Tant és així que els populars portaran el cas davant el Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).

Així ho ha anunciat la líder del PP català, Alícia Sánchez-Camcho, que ha considerat escandalós que amb els impostos dels catalans s'estigui pagant a una persona que està a una ràdio pública i que alhora pren partit per un candidat a les eleccions". Per això, "el PP Portarà al CAC i a la CCMA aquesta queixa i aquesta denúncia perquè creiem que infringeix la pluralitat i l'objectivitat dels mitjans públics catalans".

D'aquesta manera, Sánchez-Camacho ha posat de manifest el malestar que existeix al PP perquè Barril vagi d'assessor del candidat de CiU, una postura que fa uns dies ja va mostrar el diputat del PP Santi Rodríguez, qui va acusar a Govern Mas d'"utilitzar els mitjans públics en benefici propi". Raodríguez també va referir-se a la CCMA perquè li resulta "sorprenent que aquesta circumstància passi completament desapercebuda pel consell de govern de la Corporació".

Google digitalitza els rotllos del Mar Mort

Google, amb el suport de The Israel Museum a Jerusalem, va treballar des d'octubre de 2010 per aconseguir una gesta que més que tècnica és històrica: digitalitzar els rotllos del Mar Mort i els va publicar en línia per a la lliure consulta de tot aquell connectat a Internet. Entre 1947 i 1956, centenars de rotllos van ser descoberts, incloent els manuscrits bíblics més antics del planeta. Els rotllos van ser amagats en les coves poc abans que els romans destruïssin Jerusalem. Avui, 2000 anys després, els documents estan en línia en aquesta pàgina.

Les fotografies dels rotllos van ser preses per Ardon Bar-Hama, amb una resolució de 1.200 megapíxels, tanta com per veure cada detall dels antics documents. L'accés als rotllos (per ara només cinc) també serà possible des del cercador de Google, amb paraules o frases clau del text. De moment només estan disponibles en els idiomes originals (hebreu, arameu i grec), amb traducció a l'anglès a un clic de distància.

La navegació pels rotllos és fa través d'una interfície mínima com les que ens té acostumats Google, que a més és increïblement fluida i elegant. La finestra mostra a la part principal el rotllo digitalitzat, amb els seus plecs i defectes, el títol a la capçalera amb el nom del rotllo i avall una barra de desplaçament ad hoc amb una panoràmica del rotllo complet. Fins i tot pot apreciar com el papir s'enrotlla i desenrotlla en els extrems a mesura que ens desplacem.

En passar el punter del ratolí a sobre del rotllo queda seleccionada automàticament l'àrea corresponent a un verset, cosa que facilita en gran mesura la seva ubicació .Just a l'esquerra del icona de zoom, fem clic i apareix una caixa de text per cercar per capítol i versicle.

Miralles presenta als mitjans el programa de la Festa d'EUiA 2011

El coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, ha presentat aquesta tarda en roda de premsa la programació de la festa anual de la formació, que se celebrarà aquest dissabte, 1 d’octubre, a l’INEFC de Montjuïc. Preguntat per les eleccions del 20-N, el coordinador general de la formació i diputat ha dit que l’objectiu d'EUiA és “reeditar la coalició ICV-EUiA a Catalunya i mantenir l’acord electoral amb IU a Espanya”, com va aprovar el Consell Nacional la passada setmana, malgrat els moviments d'ICV ahir mateix indiquen clarament una nova traició als pactes en marxa.

En una trobada distesa amb els mitjans en una cafeteria de la Barceloneta, Miralles ha destacat de la cita “lúdica i reivindicativa” de la formació la 4a edició de la cursa Lluís Companys, on s’han inscrit 500 persones, pel caràcter esportiu i també de recuperació de la memòria democràtica, i el debat que la Fundació l’Alternativa organitza a la Festa, i que enguany sota el títol ‘Fem front a les retallades.

Defensem els nostres drets’ comptarà amb les intervencions de Vicenç Navarro, catedràtic de la UPF expert en polítiques públiques, Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya, Isabel Ribas, coordinadora d’EUiA de Barcelona i regidora, i David Fernández, periodista i activista dels moviments socials, a més de la participació del també periodista i alcalde d’Altafulla, Fèlix Alonso, com a moderador. L’objectiu del debat és reflexionar en comú sobre la situació política, social i econòmica de Catalunya a un any de la vaga general del 29-S i de Govern de CiU.

Així, Miralles ha explicat que EUiA vol estendre les alternatives de l’esquerra front el canvi de model impulsat per la dreta i ha reivindicat “les energies cíviques del nostre país” i la necessitat de tendir ponts i establir punts de trobada entre el món acadèmic, els sindicats, les forces polítiques i els moviments alternatius per combatre la resignació i donar alternatives, davant “el pessebre i la oficialitat que volen fer callar les nostres veus”.

D’altra banda, el coordinador general d’EUiA ha anunciat que les intervencions polítiques posteriors al sopar –on es preveu la participació de 700 persones afiliades i amigues de la formació- aniran a càrrec d’ell mateix i del coordinador federal d’IU, Cayo Lara. A la festa també es lliuraran els premis l’Alternativa que destaquen la tasca i la trajectòria d’entitats, organitzacions i persones de l’àmbit progressista, i que es faran públics en els propers dies.

Debat de política general al Parlament català

Quant a l’actualitat política, el també vicepresident del grup parlamentari d’ICV-EUiA s’ha centrat en la intervenció que la coalició roig i verda ha preparat pel debat que tindrà lloc aquesta setmana al Parlament, que a més celebrarà un ple monogràfic sobre la reforma de la Constitució. Miralles ha dit que ICV-EUiA pretén mostrar que “les mesures que està aplicant el Govern de CiU no són inevitables” i que la federació conservadora “utilitza la crisi econòmica i les seves conseqüències per canviar el model social que tant ens ha costat construir” per un altre “profundament insolidari”.

El diputat d’esquerres ha defensat la tasca d’oposició que duu a terme ICV-EUiA i posat èmfasi en què “hi ha polítiques alternatives a la precarització laboral, a la desastrosa gestió de la PIRMI, a la retallada de places a les escoles bressol públiques, al tancament de CAP, a les agressions al territori... Hi ha una manera de fer política diferent i la nostra coalició ho lliga al que està vivint la gent i apostem decididament per una política de creació d’ocupació”, ha explicat Miralles, qui ha criticat “la incapacitat del president Mas i el conseller Mena” pel que fa a l’impuls de polítiques industrials.

“Suma i unitat” per les eleccions del 20-N

Preguntat pels periodistes respecte el protocol signat avui per ICV i Equo, Miralles ha dit que “cadascú estableix relacions amb qui creu oportú” i en aquest sentit ha respectat la decisió del seu soci de coalició. El dirigent d’EUiA ha deixat clar que pel que fa a EUiA “continuarem treballant per la suma i la unitat, això forma part del nostre ADN i és el que va decidir el nostre Consell Nacional”, reunit la passada setmana. Miralles ha senyalat també que “la gent treballadora i les persones aturades necessiten un canvi polític que ha de ser una opció més a l’esquerra”.

Per tot això, ha declarat que “per arribar a bon port necessitem que l’esquerra sigui més forta a Catalunya i a Espanya” i ha destacat que el darrer Consell Nacional d’EUiA ha aprovat “les prioritats pel moment polític i de canvi de cicle que estem vivint: defensa de l’ocupació de qualitat i dels serveis públics, aprofundiment de la democràcia i autogovern”, a més de definir l’objectiu de la formació de “reeditar la coalició ICV-EUiA a Catalunya i mantenir l’acord electoral amb IU a Espanya”. En el document aprovat pel Consell Nacional d’EUiA dimecres passat s’expressava així: “EUiA defensa la suma i la unitat. EUiA aposta de forma decidida per la reedició de la Coalició d’ICV-EUiA. La posició d’EUiA és que aquesta Coalició ICV-EUiA mantingui l’acord electoral amb IU i d’altres expressions de l’esquerra i que la Coalició amb ICV sumi vots, percentatge i Grup Parlamentari conjunt”.

Respecte a l’estat de les negociacions amb ICV, Miralles ha contestat als periodistes que “ara hem de discutir amb els nostres socis per arribar a allò que ens obliga la realitat d’una feina ben feta com a coalició, per estar a l’alçada i cobrir un espai”. En concret ha expressat l’aspiració de ser “una esquerra d’acollida” també de votants socialistes i votants d’ERC que se senten orfes pel “continuisme” del PSC i l’opció de front nacional d’ERC que pot donar més hegemonia a CiU segons el coordinador general d’EUiA.

El jutge encausa el germà de la batllessa d'Alacant per suposades irregularitats en el PGOU

El jutge d'Alacant que investiga les presumptes irregularitats en el Pla General d'Ordenació Urbana del municipi ha encausat José Luís Castedo, germà de la batllessa, Sonia Castedo, i el seu soci i advocat, Javier Gutiérrez, per presumptes irregularitats en la tramitació del pla. El darrer informe policíac sobre aquest cas (una peça separada del cas Brugal) assenyalava presumptes tractes de favor entre la batllessa i el bufet d'advocats del seu germà, Salvetti Abogados.

L'informe de la policia deia que el 90% dels ingressos del 2008 i el 2009 d'aquest bufet provenien de la tramitació del PGOU, i afirmava que hi havia prou indicis que 'permetrien inferir que la creació i activitat de Salvetti Abogados y Consultores SL estaria molt relacionada amb la tramitació del PGOU d'Alacant'.

Fou arran d'aquesta informació que els grups de l'oposició van demanar la dimissió de Sonia Castedo i la suspensió del pla urbanístic d'Alacant.

"Goldman Sachs governa el món"


Alessio Rastani, un agent de borsa independent, ha donat la volta al món per unes polèmiques declaracions a la BBC. Avui és el rostre pervers dels mercats, els quals, segons el 'trader', es troben còmodes en l'actual situació de crisi econòmica mundial. "Els líders polítics no governen el món. Goldman Sachs governa el món", declarava per sorpresa de pocs, però amb un missatge tan directe que ha causat la indignació a les xarxes socials.

El seu perfil a Facebook té més de 2.200 seguidors i rep comentaris on se li agraeix la "honestedat" i molts 'seguidors' a la xarxa social reconeixen que estan atents del que diu després de l'entrevista.

Per què dóna tant de què parlar Rastani? "La crisi és un somni fet realitat per a aquells que volen fer diners", és una de les frases que va fer cèlebre i que explica la viralitat del vídeo.

L'entrevista va durar poc més de tres minuts, però va ser temps suficient perquè el 'trader' fos contundent i rebutgés qualsevol perspectiva de recuperació econòmica: "El fons de rescat no funcionarà i l'euro es va a estavellar perquè els mercats es regeixen ara per la por". Al mateix temps, assegurava que la crisi és el millor moment per aconseguir beneficis: "El nostre treball és fer diners amb tota aquesta situació. He estat somiant amb això durant tres anys. Tinc una confessió: quan em vaig al llit cada nit somni amb altra recessió".

En els seus tres minuts de 'glòria' l'agent borsari es va permetre donar un consell per quan "el mercat s'ensorri": "Actuïn ara", evitant el que, segons ell, és l'error, "no fer res".

Si els governants pretendre tranquil.litzar els ciutadans amb perspectives econòmiques de millora futura, Rastani es mostra rotund: "En menys de 12 mesos, els estalvis de milions de persones s'esvairan", vaticinant que ni els governs ni els organismes internacionals podran fer res per evitar-ho.

L'esquerra abertzale, EA, Alternatiba i Aralar presenten avui la coalició abertzale

L'esquerra abertzale, EA, Aralar i Alternatiba presenten avui en públic l'acord assolit per concórrer junts a les eleccions del 20 de novembre. Els bons resultats obtinguts per Bildu auguren fins i tot la possibilitat que obtingui grup propi. El president del Govern espanyol va complir ahir amb el tràmit de signar el decret pel qual dissol el Congrés i el Senat i convoca eleccions. Tot i ser una qüestió merament tècnica després que el 29 de juliol ja hagués avançat la data del 20N, Rodríguez Zapatero va voler donar-li cert pes convocant una roda de premsa.

La publicació del decret de convocatòria d'eleccions al BOE va a coincidir avui amb la presentació al palau Miramar de Donostia l'acord assolit per l'esquerra abertzale, EA, Alternatiba i Aralar, per concórrer units a les eleccions. Es tracta d'una coalició inèdita en la història d'Euskal Herria i que-després que el PNB rebutgés tan sols parlar sobre una possible aliança-reuneix al conjunt de formacions sobiranistes basques que es troben a l'esquerra de la formació jeltzale.

La iniciativa, que va partir de l'esquerra abertzale, EA i Alternatiba, va trobar aviat una bona acollida a Aralar. Les parts van teixint complicitats i tancant acords en reunions discretes, fins que en els últims dies els òrgans dels respectius partits que formaran l'aliança hagin anat aprovant la decisió de concórrer en coalició.

A l'espera del TC

L'esquerra abertzale es troba a l'espera que el Tribunal Constitucional resolgui sobre el recurs presentat per Sortu contra la decisió del Suprem d'impedir el seu registre. Els seus advocats van sol.licitar la passada setmana que el TC dicti una sentència favorable abans que es tanqui el termini perquè Sortu, si ho desitgés, podria presentar-se en coalició als comicis del 20N.

Els espectaculars resultats obtinguts per Bildu en les municipals i forals, i la suma ara d'Aralar, fan que tots els observadors polítics assenyalen que la nova coalició serà una de les protagonistes d'aquestes eleccions. Fins i tot s'augura que podria formar grup parlamentari propi, per al que necessitaria sumar almenys 5 diputats i un mínim del 15% del vot en les circumscripcions en què es presenti.

El territori basc en el qual les eleccions poden ser més determinants de cara a la configuració del futur mapa polític és Nafarroa, on l'aposta d'Aralar ha deixat fora de joc a Nafarroa Bai, de manera que PNB i els "independents" han de formar una altra coalició, per al que han recorregut a la formació local Atarrabia Taldea. Uxue Barkos serà el seu cap de llista.

Bolívia: Morales suspèn el projecte de carretera que va originar la protesta indígena

El president de Bolívia, Evo Morales, ha anunciat aquest dilluns que suspèn la construcció de la polèmica carretera que anava a dividir un parc natural i ha qualificat de "imperdonable" la violenta repressió policial de diumenge contra la marxa indígena que s'oposava a aquest projecte . Ahir dilluns, la ministra boliviana de Defensa, Cecilia Chacón va renunciar al seu càrrec de forma "irrevocable" per la dissolució policial violenta de la marxa indígena que protestava contra aquest projecte i en què han mort tres persones, entre ells, almenys, un nen.

En una breu declaració al final d'una jornada de protestes generalitzades, Morales ha comunicat que "queda suspès el projecte de carretera al Parc del Territori Indígena Isiboro Sécure" (TIPNIS) mentre els departaments Cochabamba i Beni, pels quals havia de passar l'obra , decideixin sobre la seva continuïtat, informa Efe.

Canvi dràstic de posició

Fins ara, el mandatari havia reiterat que la carretera, que pretenia passar pel cor de la reserva, anava a construir "sí o sí", el que ha desencadenat una escalada de protestes i una marxa indígena per l'Amazònia que diumenge va complir 41 dies en rebuig a aquesta obra finançada per Brasil.

Les ètnies amazòniques bolivianes s'oposen a que aquest projecte de carretera passi pel mig del Territori Indígena, una reserva de 1,2 milions d'hectàrees, perquè temen que sigui destruïda per fusta i productors de coca, planta base per fabricar cocaïna, dels que Morales segueix sent líder després d'arribar el 2006 al poder.

La columna de manifestants, d'uns 1.500 indígenes, va ser dissolta el diumenge amb violència per mig miler de policies que van colpejar i van emmordassar a dirigents de les ètnies i dones i van traslladar per la força a diversos d'ells en autobusos i camionetes a pobles veïns.

Investigació sobre els fets

El mandatari ha lamentat els excessos de l'operació, que ha qualificat de "imperdonable", i ha anunciat que una comissió d'alt nivell formada per organismes internacionals i el Defensor del Poble investigarà amb profunditat els fets, assegura la mateixa agència.

"Lamentem, repudiem, els excessos realitzats el dia d'ahir a la marxa. No comparteixo, no compartim, una violència, un excés, un abús cap als germans indígenes que estaven en la marxa", va dir el mandatari després de l'onada de protestes, inclosa la dimissió de la seva ministra de Defensa, Cecilia Chacón.

Alhora, ha demanat ajuda per aclarir si durant la repressió van morir un nen i dos ancians, com han denunciat els indígenes, l'Església Catòlica i els mitjans, encara que els cossos-ha manifestat-no han aparegut fins ara.

També ha assegurat que ell, personalment, mai va disposar una intervenció violenta com la produïda, i que les autoritats encarregades del tema no han reportat víctimes, però ha reconegut que "els fets d'ahir deixen molt a desitjar".

Repressió contra el campament

Els policies van atacar amb gasos i porres el campament de carpes dels indígenes a prop del poble de Yucumo, a més de 300 quilòmetres de La Paz.

El subcomandant de la Policia, general Oscar Muñoz, va assegurar que ho van fer perquè van ser amenaçats per nadius armats amb fletxes, però el Defensor del Poble, Rolando Villena, va dir que els agents van actuar quan els indígenes estaven a punt de sopar i va exigir a Morales el "cessament immediat de la violència", el mateix que l'oficina de l'ONU a La Paz.

Els indígenes rebutgen la carretera perquè travessarà la reserva natural del TIPNIS i temen que aquesta reserva ecològica sigui depredada i envaïda pels productors de coca, planta base per fabricar cocaïna.

Equinoccis i solsticis, la dansa de l'any



Amnistia equipara amb tortura els abusos a nens a Irlanda

Amnistia Internacional considera que els abusos comesos a Irlanda contra milers de nens que estaven al càrrec d'institucions controlades per l'Església catòlica i l'Estat equivalen a tortura i vulneren la legislació internacional sobre drets humans. Aquesta és una de les conclusions de l'informe "A plena vista" elaborat per Amnistia per la doctora Carole Holohan a partir dels informes oficials publicats en els últims anys sobre aquests abusos.

"Els informes Ferms, Ryan, Murphy i Cloyne ens han dit què els va passar a aquests nens, però no per què va passar", va explicar Colm O'Gorman, director executiu d'Amnistia Internacional Irlanda en la presentació de l'informe a Dublín. "Aquests abusos van tenir lloc no perquè no sabéssim el que estava passant sinó perquè molta gent en la nostra societat va preferir tancar els ulls. No és cert que tothom ho sabia, però hi havia un coneixement profund d'això en la societat irlandesa i gent en posicions de poder ignorar la seva obligació d'actuar", denuncia.

"Les actituds cap a la pobresa tant per part de l'opinió pública com a nivell polític també van ser factors significatius. La societat va jutjar i criminalitzar als nens per ser pobres en lloc d'afrontar els factors subjacents que van condemnar a aquestes famílies a la pobresa", va afegir.

En el seu informe, la historiadora Carole Holohan arriba a cinc grans conclusions. El fet que no hi hagués una clara divisió de responsabilitats entre els òrgans públics i privats a càrrec dels nens i no existissin mecanismes per controlar aquesta responsabilitat va fer que els abusos als nens continuessin sense restriccions, en el cas de les residències de nens " no és que el sistema no funcionés, és que ni tan sols havia sistema".

En segon lloc, la llei no s'aplicava igual a tots: mentre els nens col.locats en aquestes institucions eren etiquetats com delinqüents, la majoria dels que van cometre els abusos no van ser enviats als tribunals i molt pocs autors d'abusos han estat condemnats.

En tercer lloc, "els abusos descoberts en les diòcesis i els abusos sexuals, físics i emocionals, les condicions de vida, l'abandonament descrit en l'informe Ryan, poden ser catalogats com a tortura i com a tractament cruel, inhumà i degradant sota les lleis de drets humans". L'informe subratlla també la importància de les actituds de la societat i, cinquè, la necessitat que l'Estat actuï en nom de la gent en lloc de fer-ho en nom de grups d'interès.

També a Holanda vam informar de noves denuncies de tortures i experiments prohibits en centres de deficients que han causat més apostasies -181.000- que batejos els últims mesos.

Sacyr celebra un consell extraordinari a petició de Carceller i Abelló

Sacyr Vallehermoso ha mantingut aquest dilluns una reunió extraordinària del seu consell d'administració, convocada a petició de diversos accionistes de la companyia, entre ells el primer soci, Demetrio Carceller Arce (foto), i Juan Abelló, segons han informat fonts del sector.

La reunió del màxim òrgan de gestió del grup que presideix Luis del Rivero ha tingut lloc dos dies abans del consell de la seva participada Repsol, convocat per aquest dimecres 28 de setembre. La companyia de construcció i serveis Sacyr Vallehermoso tenia previst celebrar la reunió ordinària del seu consell divendres que ve, 30 de setembre. No obstant això, el grup va resoldre convocar el consell extraordinari d'aquest dilluns després que així ho sol.licitessin diversos accionistes durant la reunió el Comitè Executiu celebrada el passat divendres.

Entre els socis que van demanar el consell d'aquest dilluns figuren Demetrio Carceller, primer soci de Sacyr amb un 15,7% del seu capital (sumant les accions del grup Satocán amb qui té sindicada la participació), i Juan Abelló, que té e1 9,6% de Sacyr i ocupa una de les seves vicepresidències.

Sacyr és el primer accionista de Repsol, amb una participació del 20% que a més acaba de sindicar amb la de la petroliera mexicana Pemex de Carlos Slim, per controlar conjuntament el 29,8% del capital social del grup.

Quan a finals del passat mes d'agost van anunciar aquest acord, Sacyr i Pemex van indicar la seva intenció d'adoptar les mesures tendents a que el mercat reconegui el "veritable potencial" de Repsol i de separar les funcions de president del consell d'administració i del primer executiu, càrrecs que actualment recauen en Antoni Brufau, de manera que cadascuna d'elles la desenvolupi un membre del consell d'administració.

El grup de construcció i serveis va assolir aquest pacte a Repsol en tant està immersa en la renegociació del préstec amb el que el 2006 va finançar la presa de la seva actual participació en la petroliera. El crèdit venç el proper 21 de desembre i actualment presenta un saldo d'uns 4.900 milions d'euros. A més, la companyia està pendent que es fixin les dates dels judicis per la demanda d'impugnació que dos dels seus màxims accionistes (els referits Demetrio Carceller i Juan Abelló, que sumen el 23,5% del capital) van presentar contra un acord de la seva última junta d'accionistes.

Es tracta de l'acord pel qual es van nomenar dos nous consellers dominicals en el grup, un en representació del president de la companyia, Luis del Rivero, i un altre per part del conseller delegat, Manuel Manrique.