dilluns, 5 de setembre de 2011

IU retreu l'actitud de PP i PSOE en la negociació de la reforma


El coordinador general d'IU, Cayo Lara, ha criticat l'actitud dels dos grans partits en la negociació de la reforma constitucional, cosa que ha qualificat de "cop d'Estat", així com les converses que van mantenir a última hora amb un sol partit per aconseguir més suports en la votació del Congrés sobre la reforma de la Constitució.

CCOO, UGT i 30 organitzacions socials i sindicals contra la reforma


Els sindicats CCOO i UGT s'han reunit amb una representació de més de 30 organitzacions sindicals i socials per redactar un manifest comú en contra de la reforma de la Constitució per establir un sostre de despesa pública.

El TSJC corregeix el seu president i diu que la interlocutòria sí que pot afectar el model lingüístic

El TSJC ha puntualitzat aquest dilluns la interpretació del seu president, Miguel Ángel Gimeno, sobre l'ultimàtum a la Generalitat per implantar el castellà a les escoles i ha considerat que la decisió es basa en sentències del Tribunal Suprem que sí que poden modificar el model d'immersió. Segons la nova versió, la decisió del TSJC insta la Generalitat a adoptar les mesures oportunes per complir en matèria lingüística les sentències sobre l'ensenyament a Catalunya "en els termes resolts" pel Tribunal Suprem, cosa que "podria significar la seva aplicació de forma genèrica a tot l'ensenyament a Catalunya "i per tant no només a les tres famílies.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha emès aquesta tarda una nota en què corregeix de forma indirecta la versió expressada ahir per Gimeno, i que ha ratificat aquest matí en una entrevista radiofònica, en el sentit que l'ultimàtum a la Generalitat es refereix només a les tres famílies que van denunciar davant la justícia el model d'immersió lingüística en català.

La mateixa interpretació que Gimeno va donar en un principi sobre la sentència del TSJC, que executa una sentència del Tribunal Suprem (TS), l'han mantingut públicament tant el ministre de Justícia, Francisco Caamaño, com la consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal i la d'Ensenyament, Irene Rigau.

Gimeno va afirmar ahir que la interlocutòria del TSJC només feia referència a les peticions de les famílies que van recórrer, encara que va matisar que aquest punt hauria de quedar aclarit en el recurs que la Generalitat ha anunciat que presentarà.

Miralles: "ICV-EUiA i IU som els defensors dels drets socials, laborals i nacionals"

El coordinador general d’EUiA i diputat al Parlament de Catalunya, Jordi Miralles, ha dit avui en roda de premsa que “el mes d’agost ha estat el de la involució i el canvi de les regles de joc a pitjor, en matèria de drets, de democràcia i d’autogovern a Catalunya i a Espanya”. Miralles s’ha referit al “cop constitucional, la nova reforma laboral, el desgavell i injustícia amb la PIRMI, l’aplicació de les retallades en Salut i la darrera decisió inacceptable del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre la immersió lingüística i el model educatiu”.

El coordinador general d’EUiA i diputat considera que “el mes d’agost ha estat el de la involució i el canvi de les regles de joc a pitjor” i valora la a resposta de la ciutadania, les organitzacions socials i “l'oposició real d’esquerres”.

Davant aquest panorama, el dirigent d’EUiA ha valorat la resposta de la ciutadania i les organitzacions que han mostrat el seu desacord amb les retallades sanitàries, a través de concentracions, marxes i tancaments als CAP, i també les mobilitzacions contràries a la reforma de la Constitució per limitar el dèficit i en favor d’un referèndum –com la que tindrà lloc demà a les 18'30 a la Pl Urquinaona de Barcelona-.

Miralles ha volgut destacar l’actuació “coherent i valenta” que han tingut la coalició ICV-EUiA i IU, que ha caracteritzat com “les formacions defensores dels drets socials, laborals i nacionals”. Així, ha recordat que el grup parlamentari d’ICV-EUiA ha forçat aquest estiu la compareixença dels consellers Mena i Cleries per donar explicacions sobre la gestió de la PIRMI i també ha fet possible que s’hagi de celebrar un ple específic per tractar sobre la reforma constitucional: “S’ha donat resposta social i institucional a l’atac als drets i ara cal ampliar la mobilització”, ha instat Miralles qui demà participarà a les 18.30 hores a la manifestació ‘Contra la reforma: Jo vull votar’ convocada per la Plataforma Prou Retallades.

11 de Setembre reivindicatiu

L’altra manifestació on participarà EUiA aquesta mateixa setmana és la de la Diada nacional de Catalunya. Miralles ha afirmat que aquest serà “un 11 de Setembre reivindicatiu, per dir no a les retallades socials i nacionals i defensar l’autogovern i el dret a decidir el nostre futur”, a més d’una jornada per mostrar “el desacord amb que els mercats marquin la política que afecta les persones o la modificació de la Constitució” (adjuntem manifest d’EUiA per l’11 de Setembre).

El diputat d’esquerres ha fet un incís per carregar contra els acords entre CiU i PP i s’ha exclamat: “què cars li surten a Catalunya en matèria de drets, de polítiques públiques i d’autogovern”. Miralles ha tornat a referir-se a la sentència del TSJC sobre el castellà com a llengua vehicular a les escoles i ha instat CiU a “repensar” la seva aliança amb el PP “pel bé del país i de les persones.”

Eleccions generals

El màxim dirigent d’EUiA ha insistit que en aquests moments “cal impulsar al màxim la mobilització social i treballar unitàriament per ser més forts davant unes agressions sense precedents”, també en la perspectiva de les pròximes eleccions generals del 20-N. En aquest sentit, EUiA aposta per “reforçar la coalició roig i verda a Catalunya i la suma de les forces de l’esquerra alternativa a l’Estat”, en paraules de Miralles, qui ha aprofitat per lloar la labor d’ICV-EUiA i IU: “Som l’oposició real tot i la nostra petita representació institucional.”

Quant a les prioritats programàtiques d’EUiA, el seu coordinador general ha anunciat que s’agrupen en 5 punts: defensa de l’ocupació i lluita contra la precarietat laboral i la retallada de drets dels treballadors, conseqüència d’una reforma laboral fracassada; fiscalitat justa per incrementar ingressos; aprofundiment de la democràcia, per una major participació ciutadana a més del canvi de la llei electoral; defensa dels serveis públics de qualitat i universals; i defensa de l’autogovern per avançar cap un estat plurinacional.

Així mateix, Miralles ha anunciat que EUiA ha obert avui i fins el 19 de setembre el termini de presentació de candidatures per les generals i ha recordat que la formació celebrarà primàries si n’hi ha més d’una.

Després de la campanya a Líbia, Sarkozy amenaça amb atacar l'Iran

El president de França Nicolas Sarkozy, encara sense concloure la guerra que va desencadenar a Líbia, va amenaçar recentment amb emprendre atacs preventius contra l'Iran: "Iran rebutja negociar amb serietat i s'ha lliurat a noves provocacions. Les seves creixents ambicions militars, nuclears i balístiques són una amenaça creixent que pot conduir a atacs preventius contra enclavaments iranians, la qual cosa provocaria una crisi més gran", va dir Sarkozy en la conferència anual d'ambaixadors francesos, el 31 d'agost.

Sense precisar els països disposats a atacar l'Iran i parlant en nom de la "humanitat progressista", el president francès va expressar la seva seguretat en què la comunitat internacional respondrà de forma adequada, si mostra fermesa i imposa sancions encara més severes contra l'Iran.

És comprensible que l'eufòria després de l'èxit de l'operació a Líbia, amb Gaddafi pròfug, i el Consell Nacional de Transició reconegut per la majoria dels governs occidentals estimuli la gana bel.licista de polítics com Sarkozy, però en el cas de l'Iran, l'assumpte és molt més complicat del que sembla.

Experts a Rússia alerten que, en aquesta ocasió, la retòrica de intimidació i amenaça pot tenir conseqüències molt greus perquè el contenciós sobre el programa nuclear iranià s'ha d'analitzar a partir de noves premisses geopolítiques i altres regles de joc en les relacions entre els països.

D'acord amb els estereotips establerts, Estats Units i països aliats volen dissipar les sospites que desperta el programa nuclear iranià amb receptes de cacic, és a dir, que l'Iran sense condicions, suspengui el seu programa d'enriquiment d'urani, tot i que altres països del món desenvolupen aquest mateix tipus d'investigacions.

L'argument per a aquesta discriminació és simple, un cop desenvolupada la tecnologia per enriquir urani, Iran podrà obtenir el material fissible suficient per fabricar armes nuclears.

Per la seva banda, l'Iran rebutja aquestes acusacions i assegura que com qualsevol país del món executa el dret de desenvolupar programes nuclears d'ús pacífic en col.laboració amb l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA).

Però segons sembla, els recels dels EUA i els seus aliats tenen més validesa que les declaracions del govern iranià, i potser per això, el passat em de juny, el Consell de Seguretat de l'ONU va aprovar ja la quarta resolució amb més sancions contra Iran.

Sancions que segons sembla afecten, però no prou com per obligar l'Iran a capitular, i lluny d'entreveure una solució, el contenciós sobre el programa nuclear iranià cada vegada s'eleva a una fase més complexa que el nivell anterior, i així successivament .

En la segona meitat d'agost, la situació al voltant de l'Iran es va aguditzar amb nous rumors a Occident sobre "les ambicions" nuclears de Teheran, que tant preocupen el president Sarkozy.

Van ser les declaracions del cap de l'Organització d'Energia Atòmica de l'Iran Fereidun Abbasi-Davani sobre el trasllat de part de les centrifugadores d'enriquiment d'urani de la fàbrica a Natanz, a la planta Fordu prop de la ciutat de Kum.

En realitat Teheran mai va ocultar aquest fet, al contrari, el portaveu del ministeri d'Afers Exteriors de l'Iran Ramin Mejmanparast convocar expressament una roda de premsa per informar sobre la instal.lació d'una nova cadena de centrifugadores per accelerar i produir urani enriquit en un 20%.

Com ha precisat l'agència iraniana ISNA, en Fordu les autoritats iranianes planegen instal lar 164 centrifugadores de nova generació d'acord amb un pla publicat el novembre de 2009 sobre la construcció 10 plantes d'enriquiment d'urani.

Però l'anunci sobre l'ampliació en va ser qualificada per la cancelleria de França com "una provocació de torn perpetrada per l'Iran i una violació de les resolucions de l'ONU".

Occident tampoc va reaccionar amb molt d'entusiasme a la notícia relacionada amb altres avenços del programa nuclear iranià, aquesta vegada concernents a la connexió de la planta nuclear de Bushehr a la xarxa elèctrica iraniana.

Finalment, la premsa va difondre la informació que l'Iran va rebutjar definitivament l'oferta d'urani proposada per la comunitat internacional que condicionava la renúncia de l'Iran a enriquir urani en el seu territori a canvi de rebre aquest mateix material des de l'exterior.

Un diàleg de sords, Occident continua amenaçant i l'Iran segueix la marxa del seu programa nuclear malgrat les perspectives de ser blanc dels atacs preventius anunciats per Sarkozy.

I no obstant això, experts militars citats pel diari Estrella Roja, òrgan del ministeri de Defensa de Rússia afirmen que les declaracions de Sarkozy més que tot estan destinades a caldejar la situació política, perquè en les actuals circumstàncies, els militars francesos no s'atreviran a emprendre una operació militar contra l'Iran.

Perquè físicament la Forces Armades de França no estan en condicions de fer-ho. L'única base militar als Emirats Àrabs no és suficient per albergar la quantitat d'avions de combat necessaris per atacar de manera eficaç les instal.lacions iranianes.

El va enviar al mar aràbic una esquadrilla de vaixells amb avions de combat és molt poc probable perquè encara falta molt per concloure les tasques de reparació i modernització del portaavions Charles de Gaulle encara està en reparacions.

Per emprendre una campanya militar contra l'Iran, França ha de comptar amb el suport almenys dels EUA. Doncs pel que tot i les enceses amenaces que fan certs polítics, Israel en el moment actual no té plans d'emprendre una aventura semblant ja que confia en que els EUA i els seus aliats a l'OTAN actuant en conjunt, tard o d'hora destruirà els objectius nuclears i el potencial militar de l'Iran

Perquè si alguns governs s'aventuren pel seu compte, sobre Israel i la majoria de països productors de petroli del Golf Pèrsic hauran d'afrontar l'allau de destrucció de milers de míssils de curt i mitjà abast iranians.

Els experts del Pentàgon saben molt bé que les forces armades iranianes són una de les més poderoses de la zona i per aniquilar el sistema de defensa antiaeri de la república islàmica i destruir el seu arsenal de míssils es necessita una flota aèria molt poderosa.

Organitzar aquesta flota és possible, però en les actuals circumstàncies quan Barack Obama es prepara per a una altra campanya electoral i l'actual crisi del deute públic nord-americà fa que aquesta empresa evidentment costosa i arriscada tingui molt poc atractiu.

Politòlegs russos afirmen que la guerra d'occident contra l'Iran dependrà en gran mesura de l'evolució de l'experiment emprès per democratitzar el món àrab, lògicament Egipte, Tunísia i Líbia, tot i que el moment decisiu el marcarà un triomf de la revolució a Síria.

Si cau el govern de Bashar al-Assad, els polítics accidentals tindran la butlleta a la mà per obligar els seus militars a emprendre la guerra contra l'Iran i es repetirà el que sempre ha passat al llarg de la història.

Quan els polítics declararan les guerres, els militars es dediquen a organitzar les batalles i els pobles involucrats a posar els morts.

L'ex premier islandès a judici per negligència en la crisi

Un tribunal de Reykjavík, capital de la democràtica República d'Islàndia on la sobirania sí resideix en el poble, ha obert aquest dilluns el judici contra l'exprimer ministre islandès, Geir H. Haarde, sota l'acusació de negligència per la seva actuació en la crisi causada pel col.lapse bancari del país, l'octubre de 2008. En arribar a la cort judicial, Haarde ha insistit a qualificar el procés de "farsa" i ha assenyalat que demanarà al tribunal que tanqui la causa perquè entén que es tracta d'un procés polític.

Haarde està acusat de violar la llei sobre responsabilitat dels ministres i de desatendre les advertències que va rebre sobre una imminent crisi dels principals bancs islandesos.

L'exmandatari islandès s'arrisca a una pena de presó de dos anys, després que el Parlament (Althingi) donés llum verda al procés fa un any, seguint el consell de l'informe d'una comissió investigadora creada per determinar les responsabilitats en la crisi.

En aquesta mateixa votació, el Parlament va exculpar tres ex alts càrrecs del seu govern, un conservador i dos socialdemòcrates, en contra del parer de la comissió investigadora. Haarde serà jutjat pel Landsdómur, un tribunal especial que mai abans havia actuat des de la seva creació el 1905.

Resposta islandesa a la crisi

El col.lapse econòmic l'octubre de 2008, que va obligar el Govern a nacionalitzar els principals bancs, va col.locar a Islàndia en la pitjor crisi de la seva història recent. El país ha rebut ajuda del Fons Monetari Internacional (FMI).

Les protestes populars van provocar el gener de 2009 la caiguda del govern de coalició entre el conservador Partit de la Independència i el Partit Socialdemòcrata que encapçalava Haarde, que es va retirar de la política al descobrir-un tumor cancerigen.

L'esquerra, en una coalició entre socialdemòcrates i ecocomunistes, governa amb majoria absoluta des de 2009 un país que negocia la seva entrada a la UE, complicada per la disputa que manté amb el Regne Unit i Holanda per la indemnització a estalviadors d'aquests països després la fallida del banc islandès Icesave.

Els islandesos van rebutjar l'abril passat, per segona vegada en un any, una llei per indemnitzar els estalviadors britànics i holandesos i el cas ara sembla destinat a ser resolt en els tribunals europeus.

Lara: "Llamazares és perfecte, però també hi ha altres molt bons"

Cayo Lara ha elogiat el treball parlamentari del diputat d'Izquierda Unida, Gaspar Llamazares, que va comentar la seva intenció d'encapçalar la llista electoral de la formació a Astúries. A més, ha puntualitzat que, si bé pot ser un "perfecte" candidat, en el partit hi ha també d'altres "molt bons" que podrien ser-ho i que "no depèn d'ell que el diputat vagi el primer de la llista asturiana".

En la seva primera compareixença davant els mitjans després del període estival, el coordinador federal d'IU no ha volgut donar la seva opinió sobre la disponibilitat que Llamazares ha manifestat per encapçalar la candidatura d'IU per Astúries a les eleccions generals.

Ha dit, però, que ara per ara "tots els candidats" estan disponibles en totes les comunitats, inclòs el propi Llamazares, i ha aclarit que la decisió que aquest torni a presentar-se no és competència del coordinador federal, sinó de les federacions autonòmiques "en coresponsabilitat" amb els òrgans de direcció.

Llamazares representa IU al Congrés des del 2000

Aquestes declaracions s'han produït un cop anunciat que el coordinador d'IU a Astúries, Jesús Iglesias, presentarà davant l'Executiva la seva proposta de que Llamazares sigui el número 1 de la llista per al Principat.

Lara també ha valorat positivament tota la trajectòria de Llamazares al Congrés, on ocupa un escó des del 2000, especialment en aquesta recta final quan, la setmana passada, la seva estratègica oposició a acceptar dues esmenes pactades pel PP i el PSOE amb CiU , per aconseguir almenys l'abstenció dels nacionalistes catalans, va provocar que no s'aprovés cap.

El Tribunal de L'Haia demana a RT una còpia de l'entrevista a Ratko Mladic





El Tribunal de L'Haia ha demanat a RT que li lliuri una còpia de la polèmica entrevista a Ratko Mladic, l'ex cap de l'Estat Major de l'Exèrcit de la República Srpska (VRS) durant la Guerra de Bòsnia (1992-1995), acusat de genocidi pel Tribunal de la Haia, per sumar-la a les proves presentades contra el militar. Dos vídeos en castellà.





RT cooperarà amb l'investigació 'per servir els interessos de la Justícia', sobretot tenint en compte que el Tribunal de L'Haia no disposa en els seus arxius d'aquest material, gravat l'any 1995 per periodistes d'un canal occidental (CNN).

L'ex cap de l'Estat Major de l'Exèrcit de la República Srpska va parlar amb reporters just un mes després de la matança a Srebrenica, la massacre més sagnant va tenir lloc en territori europeu després de la Segona Guerra Mundial, que va acabar amb tots els musulmans de gènere masculí de la localitat, 8100 en total. Al llarg de tota la conversa, Mladic intenta exposar la seva visió del que ha passat en els anys del conflicte, carregant en alguns moments contra les forces pacificadores de l'ONU i la missió de l'OTAN.

RT ha tingut accés exclusiu a l'entrevista que, malgrat la seva rellevància, mai ha estat transmesa. Els enregistraments es van conservar en un arxiu privat i RT ha aconseguit accedir al vídeo per treure'l a la llum.

Ratko Mladić, capturat el maig passat, està acusat pel tribunal de l'Haia de crims contra la humanitat, genocidi i crims de guerra. Els càrrecs contra ell i altres líders serbobosnians van ser presentats el 1996 pel Tribunal Penal Internacional de l'ex Iugoslavia (TPII) a l'Haia.

L'economia europea parodiada per la Tv d'Austràlia


El programa "The 30/07 Report" de la cadena de televisió australiana ABC, ha fet un esquetx que resumeix còmicament la situació econòmica actual internacional i especialment l'europea. Premeu on diu Col.lapse Econòmic Mundial explicat en 3 minuts (subratllat) i després en CC per veure els subtítols en castellà.

Sionistes intenten cremar una mesquita després de la demolició de cases en un enclavament il.legal

Un grup de colons sionistes ha tractat de cremar una mesquita d'un poble palestí al sud de Nabulus després que la policia israeliana va demolir, amb una forta resistència, tres cases en un enclavament il.legal a la Cisjordània ocupada. La mesquita es troba al poble de Kurso, al sud del districte cisjordà de Nabulus i, segons mitjans locals israelians, va ser atacada per "colons" que van trencar les finestres i van llançar pneumàtics cremant al seu interior. Foto: Un palestí camina davant d'una paret pintada amb grafits on es llegeix 'Mahoma és un porc', pròxima a una mesquita d'un poble al sud de Nabulus, que un grup de sionistes ha tractat de cremar aquest dilluns.

Una paret de l'exterior del temple va ser pintada amb consignes en hebreu, la qual cosa apunta que colons estan darrere de l'atac, que s'emmarcaria en la política coneguda com el "preu" per la part més radical del moviment sionista que fa "pagar" a els palestins les evacuacions d'assentaments aixecats sense autorització del Govern israelià.

Al voltant d'uns mil policies van intervenir en la demolició dels edificis a primera hora del dia en l'assentament de Migrón, 14 quilòmetres al nord de Jerusalem. Uns 200 fanàtics es van donar cita en l'enclavament i van intentar bloquejar les excavadores policials, el que va acabar amb forcejaments i en la detenció de sis sionistes.

El succés va començar passada la mitjanit, quan els agents van començar a buidar els edificis d'estris. Durant l'actuació, Regavim, un grup que defensa l'ocupació i usurpació de terres als palestins, va interposar una demanda davant del Tribunal Suprem, en la qual demanava el cessament de les demolicions.

El un primer moment, el jutge sionista Neil Hendel, va garantir al grup un retard de 12 hores, encara que després el Suprem va desestimar la demanda i va ordenar que s'executessin les ordres de demolició. Finalment els tres edificis, construïts aquest any sense autorització governamental -tots els assentaments aixecats en el territori ocupat el 1967 per Israel són il.legals segons el dret internacional- van ser arrasats.

Les demolicions responien a una demanda del grup israelià pro-drets humans Yesh Din davant la màxima instància judicial. El govern de Netanyahu s'havia compromès a executar la sentència a mitjans del passat mes de juliol, però després d'una sol.licitud del ministre de Defensa, Ehud Barak, per "raons operatives", es va posposar la demolició a una data indeterminada al setembre.

Migron és el més gran i desenvolupat enclavament il.legal-no autoritzat ni pel govern sionista d'Israel-aixecat a Cisjordània, on resideixen unes 50 famílies de racistes. La sentència del Suprem el defineix com "un dels més difícils i aberrants enclavaments il.legals aquest cas ha estat portat davant aquesta cort".

L'ANP condemna els fets

L'Autoritat Nacional Palestina (ANP) ha condemnat l'atac i ha cridat al Quartet per al Pròxim Orient a intervenir en aquesta qüestió que es repeteix amb freqüència. El responsable de l'ANP per assentaments, Ghasan Doughlas, s'ha queixat que "no és la primera vegada que els colons ataquen mesquites".

El funcionari palestí va exhortar el Quartet (integrat pels EUA, la UE, l'ONU i Rússia) a que pressioni a Israel perquè cessi aquest tipus d'agressions.

Rússia: Inventen noves bombetes més eficients i netes

La companyia 'Optogan' de Sant Petersburg ha dissenyat unes nanobombillas capaços de substituir les obsoletes làmpades incandescents de 60 watts i que consumeixen 6 vegades menys energia. Una bombeta de nova generació pot durar fins a 46 anys amb un mitjana de 4 hores d'ús diari o 6 anys en cas de no apagar mai.

La llum de la nanobombilla presenta una fluorescència de color 'blanc càlid' o 'blanc suau "que es considera beneficiosa per a la salut, especialment als matins i tardes. A diferència de les làmpades incandescents o luminiscents, aquestes no contenen substàncies perilloses com el mercuri o el plom, de manera que gairebé no emeten radiació. A més poden reciclar fàcilment.

Els productors han aclarit que segueixen treballant en el projecte i que aviat presentaran altres models de nanobombillas de 40 W, 60W i 75W, tot i que encara no han pres una decisió sobre les llums de 100W causa de la seva poca demanda.

Les forces de l'ONU: Criminals i violadors a sou de l'imperi

video platformvideo managementvideo solutionsvideo player
Quatre homes, identificats com a soldats uruguaians de la missió de l'ONU a Haití, la MINUSTAH, intentaren violar un jove haitià de 18 anys d'edat. Això és el que mostren les imatges d'aquest vídeo gravat amb un mòbil, i que ha motivat el cessament del cap de les forces de l'ONU a Haití, també uruguaià. Els soldats retenen la víctima, que està estesa en un matalàs, i li retorcen les mans per immobilitzar-la. De fons, s'escolten les rialles dels mercenaris.

El Tinent de l'Armada uruguaiana, Nicolás Casariego, ha confirmat l'autenticitat del vídeo. Segons un certificat mèdic presentat al tribunal de Port Salut, la ciutat on es va presentar la denúncia, la víctima va ser copejada i tenia lesions compatibles amb un assalt sexual.

La missió de la Minustah a Haití -com totes les de l'ONU que actuen com a força colonitzadora i com una branca més de l'imperialisme de l'OTAN- està en entredit des que van sorgir les acusacions -denunciades per totes les organitzacions en el terreny- d'haver portat a l'illa el bacteri del còlera, que ha suposat la mort de més de 6.000 hatiano i ha infectat a altres 400.000 en els últims 10 mesos.

Haití exigeix ​​la seva retirada immediata i el retorn del president Bertrand Aristide, expulsat per l'imperialisme anglofrancès que va mantenir i protegeix a França el vell dictador i assassí Duvalier, mentre l'agent de la CIA Sarkozy i els seus socis al servei de les multinacionals petrolieres es publiciten com demòcrates i recolonitzen Líbia, el Magrib i el Sahel amb els seus mercenaris, "alliberant" -fins avui- 50.000 libis morts per la grandesa del cristianisme alliberador.