dimarts, 5 de juliol de 2011

Lagarde assumeix la direcció del FMI amb una pujada de l'11% salarial

L'FMI ​​pagarà un 11% més de salari, 467.940 $ (323.234 euros) a l'any i exigirà a la seva nova directora gerent, Christine Lagarde, "uns estàndards de conducta i ètica més exigents que al seu predecessor", Dominique Strauss-Kahn. A més, l'exministra francesa de Finances tindrà un suplement de $ 83.769 (57.858 euros), el que eleva la seva retribució com a màxima dirigent de la institució a 551.709 $ (381.092 euros). A part, el Fons reemborsarà a Lagarde les despeses en què incorri en l'exercici de la seva tasca, que seran els mateixos que per a la resta dels directors executius així com altres despeses degudament justificades no recollits inicialment en les dietes.

L'FMI ​​explica que no cal que justifiqui o certifiqui l'ús que fa del suplement té com a objectiu permetre mantenir, pel bé del Fons, un "ritme de vida adequat a la seva posició" ia les necessitats de representació de la institució.

Strauss-Kahn va signar amb un salari anual de 420.930 $, al qual se sumava un complement de 75.350 $.

El Fons Monetari Internacional ha difós els termes del contracte que ha subscrit amb Lagarde, la primera dona al capdavant de l'organisme, que aquest dimarts ha arribat al seu nou treball al voltant de les 09.00 hora local (15.00 hora catalana) enmig d'un núvol de fotògrafs i càmeres de televisió. Després d'accedir a l'interior de la seu, Lagarde ha saludat formalment el director en funcions, el nord-americà John Lipsky, i el degà del consell executiu, l'egipci Shakour Shaalan.

L'FMI ​​exigeix ​​"integritat, imparcialitat i discreció"

En el contracte s'especifica que la successora de Strauss-Kahn-que va dimitir després de ser acusat de suposada agressió sexual a una empleada d'un hotel i que ara està en llibertat amb càrrecs-haurà de seguir "els més alts estàndards de conducta ètica", amb "integritat, imparcialitat i discreció", i ha d'evitar qualsevol "aparença de conducta inapropiada".

En el contracte, l'FMI adverteix a Lagarde: "Vostè s'esforçarà a evitar qualsevol mostra d'incorrecció en la seva conducta".

Els termes del contracte de Lagarde


Així mateix, el Fons reemborsarà a Lagarde les despeses en què incorri en l'exercici de la seva tasca, que seran els mateixos que per a la resta dels directors executius així com altres despeses degudament justificades no recollits inicialment en les dietes.

Entres ells, l'FMI d'abonar totes les despeses realitzades en viatges o actes oficials que requereixin la seva presència com a membre del Fons, i també les despeses en què incorri el seu cònjuge en els seus desplaçaments a les juntes del fons que es celebrin fora de Washington o en qualsevol altre acte oficial en què la seva presència com a acompanyant "sigui de l'interès del Fons".

Al salari de Lagarde se li aplicarà anualment una pujada d'acord amb l'augment de l'IPC a Washington, i l'exministra francesa tindrà dret a una pensió vitalícia i un fons de pensions, que variarà en funció de la durada del seu mandat.

D'altra banda, els termes del seu nomenament també recullen que haurà de viatjar sempre en primera classe i que tindrà dret a un període de vacances "raonable" ja dies lliures per assumptes personals, com mudances i canvis de casa.

Rumb a Gaza ocupa l'Ambaixada d'Espanya a Atenes

Activistes de Rumbo a Gaza ocupen des d'aquest matí l'Ambaixada d'Espanya a Atenes en una acció de resistència civil, pacífica i no violenta, entre elles la diputada d'EUPV Marina Albiol. Prop d'una trentena de persones es mantenen en les dependències diplomàtiques, en el balcó s'ha desplegat una bandera palestina. Rumb a Gaza ha lliurat a l'ambaixador, Miguel Fuertes Suárez, dues cartes mitjançant les quals l'informa de la situació del 'Gernika i de les 45 persones de ciutadania espanyola que han vist vulnerats els seus drets fonamentals amb l'ordre injusta en il.legal del Govern de Grècia de immobilitzar a la Flota.

En les missives es demana a la ministra d'Afers Exteriors, Trinitat Jiménez, que prengui totes les mesures a la seva disposició i pressioni el Govern de Grècia perquè retiri una prohibició que vulnera el Dret comunitari i la pròpia legislació. L'ordre de l'Executiu hel.lè també conculca l'Acord de Schengen de lliure circulació de persones de la Unió Europea, ja que no es permet als vaixells desplaçar-se a cap altre Estat de la UE.

Rumb a Gaza ha decidit ocupar la legació diplomàtica a Atenes davant el silenci mantingut pel Ministeri d'Afers Exteriors i l'Ambaixada d'Espanya a Grècia en aquests dies. Absolutament cap representant governamental s'ha posat en contacte amb la nostra expedició tot i haver estat assetjats permanentment per dos patrulleres militars gregues al port cretenc de Kolimvary.

El grup d'activistes romandrà a l'Ambaixada fins a tenir una resposta satisfactòria a les seves demandes. Volem recalcar que l'ocupació s'ha produït de forma totalment pacífica, que no s'ha restringit la llibertat de moviments d'absolutament cap persona i que el personal de l'Ambaixada pot seguir fent la seva feina.

Un vaixell francès aconsegueix esquivar el bloqueig de Grècia i es dirigeix ​​ja cap a Gaza

El vaixell francès que participa en la Segona Flota de la Llibertat ha aconseguit abandonar aquesta nit les aigües territorials gregues i es troba ja en aigües internacionals de camí per a la franja de Gaza, segons han informat aquest dimarts els organitzadors del col.lectiu 'Un bateau franais pour Gaza '(un vaixell francès per a Gaza). El vaixell, Dignitas 'Al-Karama' (foto), que porta a nou persones a bord, entre elles l'exportaveu del Nou Partit Anticapitalista (NPA) Olivier Besancenot, és l'únic de la desena de vaixells que integren la Flota que ha aconseguit abandonar pel moment les aigües gregues.

Dificultats per a la resta

"El vaixell no estava al port de Pireu (on hi ha altres vaixells de la flota), estava en un altre lloc" i per això ha aconseguit enganyar els guardacostes grecs, que divendres havien interceptat al vaixell nord-americà i ahir van fer el mateix amb el canadenc", ha declarat el portaveu de la campanya, Jean-Claude Lefort, citat pels mitjans francesos.

El 'Dignitas Al-Karama' és un vaixell de plaer de 19 metres que no havia estat inscrit a les autoritats gregues, al contrari que la resta de vaixells de la Flota, entre ells el noliejat per la campanya espanyola Rumb a Gaza, 'Gernika'.

En aquest sentit, Lefort ha explicat que han aconseguit carregar el vaixell amb carburant i aliments i "es dirigeix ​​cap a Gaza". El també exdiputat ha precisat que els organitzadors enviaran "una delegació al Quai d'Orsay (el Ministeri d'Exteriors francès) per demanar protecció" i en funció del resultat de la trobada, els passatgers del vaixell donaran a conèixer la continuació de la seva navegació.

Activistes de Rumb a Gaza s’encadenen davant del Palau Reial de Barcelona

Activistes de Rumb a Gaza s’han encadenat davant del Palau Reial de Barcelona, on es celebra la presa de possessió del secretari general de la Unió pel Mediterrani i on assisteixen els ministres d'afers exteriors francès i marroquí, la ministra d'afers exteriors espanyola Trinidad Jiménez i el president de la Generalitat, Artur Mas.

"Exigim l'alliberament del Gernika i de la resta de vaixells de la Flotilla de la Llibertat II. Exigim que els nostres governs garanteixin el compliment de la legalitat internacional. La Flotilla de la Llibertat ha d'arribar a Gaza".

Els activistes seguiran encadenats, demanant una entrevista urgent amb Jiménez i intentant fer-li arribar a la ministra d’afers exteriors una carta amb les seves exigències.

Avions de l'OTAN que protegeixen l'espai bàltic tindran nova base a Estònia

Dos caces francesos Mirage 2000C, ocupats en la missió de protecció de l'espai aeri sobre els països bàltics, van assajar aquest dilluns el vol cap a la seva futura base a Emari, localitat propera a la capital estoniana, va reportar l'Estat Major de les Forces de Defensa d'Estònia. Els caces Mirage 2000C van entrar en l'espai aeri d'Estònia per la part sud, van assajar el vol cap als aeròdroms de Tallin i Emari, i després es van dirigir a fer uns exercicis a Estònia del Sud i Letònia del Nord, s'assenyala.

La Força Aèria de França va assumir la protecció de l'espai aeri dels països del mar Bàltic des de l'abril de l'any en curs.

En Emari, ex base dels caces MiG soviètics, l'any passat van ser reconstruïts o construïts unes pistes d'enlairament i aterratge, la pista de rodatge, el sistema de frenada, el bloc de manteniment i el de combustible. L'aeròdrom de Emari començarà a funcionar el 2012, després de posar-se en explotació els sistemes de navegació i els locals administratius.

Després de modernitzat, l'aeròdrom militar de Emari podrà rebre fins a 16 caces de l'Aliança Atlàntica d'una vegada.

Se suposa que els avions de l'OTAN ocupats en la missió de protecció de l'espai aeri sobre els països bàltics, els que actualment tenen la seva base a la localitat Zoknjai, Lituània, podran utilitzar com una base alternativa l'aeròdrom estonià de Emari.

Quinze personalitats catalanes signen un manifest de suport a Oliveres

Quinze personalitats catalanes han fet públic avui un manifest de suport al doctor en economia, activista anticapitalista i president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, després que el conseller d'Interior, Felip Puig, hagi anunciat que estudia querellar-s'hi en contra per possibles calúmnies als Mossos d'Esquadra. El grup manifesta que "qualsevol procediment legal" que s'iniciï contra l'activista també "haurà de fer-se extensiu als signants d'aquesta declaració". Entre els signants hi ha Manuel Castells, Vicent Partal i Carlos Jiménez Villarejo.

Els signants anuncien que subscriuen "íntegrament" les declaracions d'Oliveres on assegurava que "pot ser perfectament que una part d'aquesta violència hagi estat originada per agents policials vestits de paisà, perquè se que en ocasions anteriors s'ha produït". Així mateix, precisa que els incidents els van provocar "una part mínima, absolutament mínima, dels concentrats i d'aquelles persones que estaven a l'acampada"."No es acceptable la violència vingui d'on vingui", diu la declaració d'Oliveres que els adherits al manifest secunden.

El conjunt d'adherits són Manuel Castells, catedràtic de Sociologia de la UOC; Carlos Jimenez Villarejo, exfiscal Anticorrupció; Anna Monjo, editora d'Icària Editorial; Maruja Torres, escriptora i columnista; Jose Luis Sampedro, escriptor i economista; Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política de la UAB; Jaume Botey, catedràtic de la UAB; Olga Rodríguez Francisco, periodista i escriptora; Tica Font, directora de l'Institut Català Internacional per la Pau; Joan Coscubiela, professor de Dret del Treball; Alfons Barceló, catedràtic emèrit de la UB; Carles Taibo, professor de Ciència Política de la UAM; Pere Ortega, president de la federació d'ONG per la Pau; Carlos Sánchez Almeida, advocat del Bufet Carlos Sánchez Almeida, i Vicent Partal, periodista.

Un estudi assegura que la grandària del penis està relacionat amb la longitud dels dits

La longitud del penis en estat d'erecció tindria relació amb la mida dels dits, segons un estudi publicat al Asian Journal of Androlgy, i escrit per Tae Beom Kim, del departament d'urologia de la Universitat de Gachon, a Corea del Sud, assegura que "com més curt sigui el dit índex de la mà dreta respecte al anular, major serà la longitud del penis en erecció". Fins ara, s'havia demostrat que, durant l'embaràs, la testosterona determina tant la longitud dels dits com la del penis.

L'objecte de l'estudi han estat 144 homes que pateixen problemes vinculats amb la urologia que no afecten a la longitud del penis.

La longitud dels dits, segons diversos estudis, no només té a veure amb el desenvolupament del membre viril, sinó amb la seva salut. L'any passat, una universitat britànica va publicar un estudi que conclou que els homes els dits índexs són més llargs tenen un risc menor de desenvolupar càncer de pròstata.

Les claus de la trama de la SGAE

El president de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE), Teddy Bautista, i altres vuit persones més van ser detingudes el passat divendres 1 de juliol a la denominada operació SAGA pel presumpte desviament de fons de la societat. Bautista, altres dos directius i dues persones més estan, després de declarar davant del jutge, imputats per apropiació indeguda i administració fraudulenta, mentre que quatre persones presten declaració avui, entre elles el presumpte capitost de la trama i director general de la Societat Digital d'Autors i Editors (SDAE), José Neri.

Aquestes són algunes de les claus per entendre la presumpta trama:

Què és la SGAE

La Societat General d'Autors i Editors (SGAE) és una entitat sense ànim de lucre creada el 1988 a l'empara de la Llei de Propietat Intel lectual per gestionar i regular el pagament dels drets d'autor a Espanya. L'any 2010, segons la seva última memòria anual, va recaptar 365 milions d'euros, un 7,7% més que l'any anterior, i comptava amb 100.108 socis, dels quals 91.051 eren autors, 1903 editors i 7154 hereus.

Aquesta societat és la primera entitat de gestió de drets d'autor a Espanya i la cinquena del món i emet llicències als usuaris d'obres dramàtiques, audiovisuals i musicals, recapta els drets generats per la seva explotació comercial i els reparteix entre els autors i els editors musicals, descomptant exclusivament les despeses derivades d'aquesta gestió.

En virtut de la Llei de Propietat Intel.lectual, la SGAE és una de les vuit entitats de drets de gestió autoritzada pel Ministeri de Cultura.

De la SGAE depenen dos organismes, la Fundació d'Autor, constituïda el 1997 per donar suport i potenciar activitats culturals i assistencials, i la Societat Digital d'Autors i Editors (SDAE).

Què és la SDAE


La SDAE és un organisme dependent i controlat en la seva totalitat per la SGAE i va ser creat el 2000 per centralitzar l'activitat d'Investigació i Desenvolupament (R + D) i així comercialitzar els seus resultats de forma òptima i adequada. Té per comesa planejar, executar i integrar tots els nous processos i sistemes administratius de l'àmbit digital, a més d'estar en alerta constant als futurs desafiaments.

El director general d'aquesta filial de la SGAE, José Neri, està considerat com el màxim responsable de la trama delictiva denunciada per la Fiscalia Anticorrupció i que va desencadenar el divendres les detencions de l'anomenada operació SAGA.

Abans de la creació de la SDAE, la gestió digital dels drets d'autor la realitzava la Comissió d'Investigació i Desenvolupament de la SGAE i gran part d'aquesta tasca la feia l'empresa privada Microgénesis, que presidia llavors Neri.

Les denúncies de l'operació SAGA

L'operació SAGA ha estat posada en marxa pel Jutjat Central d'Instrucció número 5 de l'Audiència Nacional, el titular és Pablo Ruz, arran d'una denúncia de la Fiscalia Anticorrupció per un presumpte desviament de fons en la filial digital de la SGAE presentada el març de 2010, encara que la Guàrdia Civil investigava els fets des de 2008. Quan es va presentar la denúncia, el titular del Jutjat número 5 era el jutge Baltasar Garzón, que va incoar les diligències prèvies.

Segons la investigació, el director general de la SDAE, José Neri, seria el presumpte creador de la trama societària a través de la qual s'efectuava el desviament de fons. A la trama jugaria un paper principal l'empresa Microgénesis, vinculada a Neri i que, segons la seva pàgina web, realitza treballs de consultoria i tenen entre els seus clients a la pròpia SGAE.

Els noms de Neri i de Microgénesis ja apareixien en una denúncia que el 2007 van interposar davant Anticorrupció l'Associació d'Internautes, l'Associació d'Usuaris d'Internet (AUI), l'Associació Espanyola de Petites i Mitjanes Empreses d'Informàtica i Noves Tecnologies (APEMIT) i l'Associació Espanyola d'Hotelers Víctimes del Cànon (VACHE).

La denúncia deia, referint-se a Neri, que resultava "estrany" que per la SGAE, la SDAE i Microgénesis passés "la mateixa persona ocupant llocs directius de forma simultània entre els anys 2000 i 2007". I advertia que el repartiment de "les múltiples i variades classes de recaptacions de la SGAE-inclòs el cànon digital-es realitza en gran part de forma il.legal entre les seves filials i no entre els seus socis".

Els detinguts en la trama

Per l'operació SAGA han estat detingudes de moment nou persones, entre elles Teddy Bautista, el president del Consell de Direcció de la SGAE i la SDAE, que, després de declarar davant del jutge, ha quedat lliure sense fiança però imputat per "un delicte d'apropiació indeguda d'especial gravetat "i un altre de" administració fraudulenta ", penats fins a sis i quatre anys respectivament, a més d'un delicte societari per negativa o impediment als socis de l'exercici dels drets d'informació i participació", penat amb fins a dotze mesos de multa.

També van ser detinguts Enrique Loras, director general de la SGAE i conseller de la SDAE, i Ricardo Azcoaga, director econòmic de la SGAE, també imputats per apropiació indeguda i administració fraudulenta.

Dos detinguts que han quedat imputats per aquests delictes són Elena Vázquez, de Microgénesis, i Celedonio Martín, director financer de Microgénesis. A l'Elena Vázquez se li afegeix la imputació d'un delicte d'alçament de béns que, segons la interlocutòria del jutge, està penat amb fins a quatre anys de presó.

Els altres quatre detinguts són: José Neri, director general de la SDAE, exdirectiu de Microgénesis i presumpte cervell de la trama, la seva dona, María Antonia García Pombo, administradora única de Microgénesis fins a 2001, la seva cunyada, Eva García Pombo, consellera fins el 2003, i el seu soci i actual administrador de Microgénesis, Rafael Ramos.

ICV-EUiA es reuneix amb representants del moviment veïnal per fer front comú contra la llei 'Òmnibus'

Avui el grup parlamentari d’ICV-EUiA han mantingut una reunió amb representants del moviment veïnal de Catalunya i Barcelona, en concret de la CONFAVC i la FAVB, per analitzar conjuntament els continguts i l’abast de l’anomenada ‘Llei Òmnibus’ amb la qual el Govern de CiU pretén arramblar amb 80 lleis aprovades en les darreres legislatures de governs d’esquerres. Després de la trobada, el coordinador general d’EUiA i el secretari general d’ICV, Jordi Miralles i Joan Herrera, han ofert una roda de premsa. En primer lloc, Miralles ha denunciat que amb la citada llei “de l’abús”, que implica “retallades socials i pèrdua de la qualitat democràtica”, el president Mas “vol passar el ribot a la participació ciutadana i als drets de les persones”, cosa que ha considerat “un pas enrere molt greu i irresponsable”.

El dirigent d’EUiA i vicepresident del grup roig i verd al Parlament ha explicat que la coalició vol establir una estratègia conjunta amb organitzacions i associacions veïnals, mediambientals, sindicals –amb les quals té previstes més trobades- peri presentar al·legacions a la llei i, per tant, evidenciar “el rebuig cívic i polític”. En aquest sentit, Miralles ha recomanat l’Executiu català que “escolti més a la societat” perquè aquesta “vol participar més i no menys.”

D’altra banda, el president del grup parlamentari d’ICV-EUiA, Joan Herrera, ha instat el Govern a tramitar les lleis per separat enlloc de “trossejar un nyap en tres parts”, tot i considerar igualment “pèssima” la proposta. Per Herrera, la llei Òmnibus és l’excusa per la simplificació, quan CiU el que busca és carregar-se les garanties del control públic i privatitzar la gestió pública. Per al dirigent d’ICV aquesta llei pretén desmuntar els elements més progressistes dels governs anteriors i ha expressat que el compromís d’ICV-EUiA passa per articular una resposta social i política, d’aquí la reunió amb els representants veïnals.

Herrera ha desafiat en nom de la coalició al Govern conservador a consultar a la ciutadania a través d’un referèndum si comparteix o no les retallades. També ha recordat que aquesta setmana, en el Ple del Parlament, el grup d’ICV-EUiA presentarà una moció per aturar la llei Òmnibus i en defensa de la qualitat democràtica.