dilluns, 26 de juliol de 2010

Gomà: "Ara no és hora de privatitzar serveis"

El president del grup municipal d'ICV-EUiA a l'Ajuntament de Barcelona, Ricard Gomà, ha assegurat que "en un moment de retallada de drets socials, és equivocat privatitzar serveis de proximitat", i ha advertit que "la ciutadania ha de rebre de les institucions missatges clars de confiança en el servei públic". Gomà ha argumentat així el rebuig de la coalició a la privatització de Serveis Funeraris de Barcelona, que s'ha aprovat al Consell Plenari de l'Ajuntament amb els únics vots en contra d'ICV-EUiA.

"Creiem en uns Serveis Funeraris orientats pels principis de la qualitat, la calidesa i per la lògica de l'interès públic, amb criteris socials garantits", ha assegurat Gomà, convençut que "la millor manera de preservar aquest model i aquests principis és el manteniment de la majoria pública" en l'empresa. "Els convenis i acords de preservació de la tarifació social i de les condicions laborals" previstos en la venda del 36% de capital municipal en la societat "situen el nivell de garanties i la seva continuïtat futura per sota del model actual", ha alertat.

El president d'ICV-EUiA al consistori ha afegit també la "pèrdua de patrimoni municipal" que suposa l'operació de privatització, ja que Serveis Funeraris de Barcelona "no només genera ingressos i té una clara posició de predomini i vertebradora del sector, sinó que aquest escenari es pot projectar al futur, sobre la base del convenciment i la confiança en el model públic".

Israel nega l'entrada a Gaza a diputats socialistes

L'estat sionista no va autoritzar l'entrada de quatre diputats socialistes espanyols que investits per l'ONU es disposaven ahir a visitar la Franja de Gaza, ja que asseguren que l'entrada a ministres i polítics a Gaza no està permesa amb el sorprenent i hipòcrita argument d'impedir que Hamas "manipuli" als visitants: "Veníem a visitar projectes educatius, sanitaris i els campaments d'estiu de l'Organització de Nacions Unides (ONU)", va assegurar el socialista Jordi Pedret.

"En cap cas es pot interpretar com una visita de suport a Hamas. Però si Israel no ens deixa veure el que passa dins de Gaza, llavors neix la legítima sospita que quan l'ONU parla de que els problemes a Gaza són en part conseqüència del bloqueig, té raó", va reclamar el diputat.

Per la seva banda, Fátima Aburto, que també forma part de la missió, va relatar que els israelians van comunicar la decisió per mitjà del Consolat General espanyol a Jerusalem, sense oferir explicacions.

El portaveu del Ministeri d'Exteriors israelià, Yigal Palmor, va negar que no s'hagi explicat la situació i va dir que la raó és que "Hamas aprofita per manipular la visita".

"Els hem dit, que ens hem adonat que cada vegada que polítics o ministres entren a Gaza, Hamas aprofita per manipular la visita i fer creure que es tracta d'un acte de legitimació i reconeixement per part de la comunitat internacional. Per això hem decidit no permetre l'entrada", va insistir el sionista Palmor.

D'aquesta manera, "no es pot permetre l'entrada regular a Gaza de polítics a nivell parlamentari o ministerial", va subratllar.

"Estem indignats. Considerem un error que Israel tracti d'ocultar la situació a la regió. Nosaltres no som cap flota, sinó parlamentaris espanyols que hem vingut en coordinació amb l'Agència de Nacions Unides per als Refugiats Palestins (UNRWA)", va subratllar Aburto.

El grup dels quatre diputats espanyols: Fátima Aburto, José Antonio Peres Tàpies, Jordi Pedret i Meritxell Cabezón, del Intergrup Parlamentari per Palestina, tenia previst arribar aquest dissabte a la Franja, convidats per UNRWA.

Tot i la problemàtica, Pedret va aclarir que continuaran amb la resta del programa, que apunta la visita a Cisjordània i Jerusalem Est.

La delegació "seguirà amb el programa visitant els projectes de la UNRWA fora de Gaza i tindrà també trobades amb moviments socials i amb palestins i israelians que treballen per la pau", va afirmar Pedret.

Malgrat que el portaveu del ministeri israelià menteix com sempre dient que "no s'oculta res del que està passant a Gaza", la diputada va dir que entenia que "si han de ocultar la veritat és perquè alguna cosa molt dolenta hi ha darrere" i el fet que no ens deixin entrar a territori palestí "és bastant sospitós".

Els parlamentaris socialistes, que van arribar aquest dijous a Israel, romandran en la nació amb l'objectiu de visitar les ciutats cisjordanes de Ramallah, Betlem i Hebron. En aquesta última, els diputats es desplaçaran acompanyats pels integrants de l'organització Trencant el Silenci, formada per ex militars i militars a la reserva israelians.

L'organització Trencant el Silenci, denuncia els abusos de l'Exèrcit d'Israel en els territoris ocupats palestins.

L'Alta Representant de Política Exterior i de Seguretat de la Unió Europea, la britànica Catherine Ashton, va ser l'última persona d'occident que va visitar Gaza, que es troba bloquejada per Israel des de l'any 2007, quan Hamas va guanyar les eleccions a la Franja.

Israel, tampoc ha permès l'entrada a Gaza per via marítima, ja que manté a la Franja aïllada del món tant per terra com per mar. El passat mes de maig l'Exèrcit israelià va assaltar una flota humanitària que portava tones d'ajuda humanitària a territori palestí, en què van morir entre nou i dinou activistes turcs.

Després, el mes de juny, una Flotilla d'origen libi va intentar trencar el bloqueig, però Israel va tornar a amenaçar-la amb violència, mentre les "democràcies" d'occident el suporten i financien i ataquen a Cuba...

Uribe felicita als seus mercenaris a La Macarena

El president sortint de Colòmbia, Álvaro Uribe, va escollir La Macarena, lloc on s'ha trobar la fossa comuna més gran de Llatinoamèrica amb assassinats pel seu exèrcit i les milicies paramilitars financiades pels narcotraficants afins al govern titella d'EUA, per dirigir un missatge de comiat a les forces de seguretat en què va afirmar que "la victòria final no és lluny". Aquest divendres una delegació d'Europa i els Estats Units, encapçalada per sis eurodiputats, va certificar després d'una audiència pública a la localitat de Macarena, l'existència d'una fossa comuna amb dos mil cadàvers no identificats.

La delegació va estar present en una audiència pública en què es van lliurar 52 declaracions per part de familiars de les víctimes.

La corresponsal de Telesur, Angie Camacho, va reportar que els pobladors camperols de La Macarena van decidir trencar el silenci i van parlar amb els eurodiputats sobre l'ús que l'Exèrcit colombià feia dels seus helicòpters per deixar els cossos sense vida i després es retiraven.

"D'aquesta manera va començar a ampliar el cementiri clandestí, ara fossa comuna més gran d'Amèrica Llatina, on els pobladors van demanar ajuda internacional a causa de la magnitud sense precedents" d'aquesta troballa.

Per la seva banda, la també corresponsal de Telesur a Colòmbia, Tatiana Pérez, va informar des de La Macarena que la delegació va arribar fins al cementiri per verificar el lloc on es troben els cadàvers. Segons xifres de la comunitat podrien ser uns dos mil morts, mentre que el Govern colombià assegura que són 450.

En aquesta audiència també es va conèixer la greu crisi humanitària en els plans orientals de Colòmbia, com a conseqüència del Pla Colòmbia, promogut pels Estats Units per "lluitar" contra el narcotràfic i el crim organitzat.

L'eurodiputada de la Comissió de Drets Humans Ana Gómez va manifestar "que l'Exèrcit assassini al seu poble és una aberració, no ho puc entendre, l'Exèrcit està per cuidar el seu poble".

"No han d'estar per matar el poble, hi ha una horrible perversió en aquests fets en què joves innocents, homes i dones, són agafats per membres de les Forces Armades per una recompensa humanitària per transformar-los en falsos positius, en falsos guerrillers", va emfatitzar.

"Endavant, la victòria final no és lluny, però s'ha de lluitar", va expressar Uribe des del fort militar de la localitat de La Macarena, al departament del Meta, molt a prop d'on es va trobar una fossa comuna amb dos mil cadàvers no indentificat , productor de Execucions Extrajudicials comeses per paramilitars i forces de seguretat colombianes.

Uribe va ressaltar una vegada més els "èxits" de la seva política de "seguretat democràtica" entre els quals va destacar la reducció del 45% dels homicidis.

El mandatari que lliurarà el poder en dues setmanes, va atribuir aquest "triomf" a "la força pública en treball amb la justícia i autoritats locals".

En el seu discurs Uribe va fer referència directa a les denúncies dels pagesos de la zona, Organitzacions de Drets Humans i diputats dels Estats Units i Europa, certificant l'existència de la fossa comuna producte dels "falsos positius" en les proximitats del Fort on es trobava, afirmant que "aquí van venir els enemics de la Seguretat Democràtica fa pocs dies a alimentar calúmnies contra l'Exèrcit de la Pàtria".

El mandatari va catalogar a la delegació estrangera com a "portaveus del terrorisme" que busquen desacreditar les Forces Militars.

"Mentre a través d'alguns portaveus proposa la pau, a través d'altres portaveus ve aquí a La Macarena a buscar com desacreditar la força pública i com la sindicals de violació de Drets Humans" va indicar.

Sobre això va demanar mantenir la "fermesa" i no caure en "les trampes" que busca muntar el "terrorisme".

Cuba celebra l'assalt a la caserna Moncada

Cuba celebrarà avui el Dia de la Rebel.lia Nacional durant el qual s'esperen importants declaracions del líder de l'illa, Raúl Castro, respecte al futur polític i econòmic del país. Com a seu de l'acte central de la festa va ser designada la ciutat de Santa Clara, a 270 quilòmetres a l'est de l'Havana. Es preveu l'assistència a les celebracions del president de Veneçuela, Hugo Chávez, que va prometre estar el 26 de juliol "amb Raúl, Fidel i la nació cubana".

Una de les incògnites dels festejos en commemoració a l'assalt de la caserna de Moncada, el 26 de juliol de 1953, és l'assistència als actes centrals de l'ex mandatari cubà, Fidel Castro, que aquest juliol va sortir en públic per primera vegada en quatre anys.

Al mateix temps, l'atenció de tots els cubans estarà centrada en el discurs de l'actual president de l'illa caribenya, Raúl Castro, per conèixer les principals tendències polítiques i econòmiques del país per als propers anys.

Així, s'espera que el líder cubà anunciarà les dates de la realització d'una propera Conferència Nacional del Partit Comunista per triar els organismes de direcció del Partit Comunista de Cuba (PCC). Pel que fa a l'economia de l'illa, alguns experts pronostiquen que la intervenció de Castro revelarà mesures per sanejar la situació en la matèria.

El 26 de juliol de 1953, un grup de joves liderat per Fidel Castro va assaltar les casernes Moncada i Carlos Maule de Céspedes, a l'orient de l'illa, i va iniciar la lluita contra la dictadura de Fulgencio Batista, finalitzada amb el triomf revolucionari del 1 de gener de 1959.

Medvédev "portaveu dels enemics de l'Iran"

El president de l'Iran, Mahmud Ahmadinejad, va acusar el seu homòleg rus, Dmitri Medvédev, de ballar al so que li toca EUA i l'anomenà "portaveu dels enemics" de la seva nació. Ahmadinejad va declarar el passat dissabte que "Medvédev s'ha convertit en portaveu ideològic dels enemics de l'Iran", i es deixa involucrar en un "espectacle americà", contrari als interessos de Rússia. Els iranians voldrien continuar la seva amistat amb els russos però "les declaracions de Dmitri Medvédev han iniciat un espectacle de propaganda nord-americà contra l'Iran".

El dirigent rus va manifestar a mitjans d'aquest mes que l'Iran no es comporta idealment i és a prop d'adquirir el potencial necessari per a la creació d'una arma nuclear. Teheran va qualificar de infundades les seves paraules.

No és la primera vegada que Ahmadinejad llança una invectiva contra el president rus. A finals de maig passat, quan Moscou es va decantar per la presa de noves sancions internacionals contra Teheran, va etiquetar aquesta conducta de "inadmissible" i va recomanar a Medvédev, que "ha cedit a les pressions dels EUA", vetllar perquè Rússia no s'alineï amb els "enemics històrics de l'Iran". Un assessor del mandatari rus va recordar en aquella ocasió que "ningú ha pogut preservar l'autoritat amb demagògia política".

Rayab Safarova, director del Centre rus d'estudis de l'Iran modern, va comentar sobre això que Ahmadinejad "no vol deteriorar les relacions amb Rússia". "Si les crítiques vénen d'Occident, Iran les percep com una cosa habitual però, quan s'escolten des de Moscou, la seva reacció es torna bastant sensible".

Alguns analistes admeten que Teheran podria excloure a Moscou de la transacció que preveu el bescanvi de 1,2 tones d'urani de baix grau d'enriquiment per combustible nuclear destinat per a un reactor de recerca. El respectiu pla, elaborat per l'Iran, el Brasil i Turquia, indicava com a possibles proveïdors d'aquest combustible a França i Rússia.

Experts russos no aclaren el sinistre del Cheonan

Els experts militars russos que van viatjar a Corea del Sud de moment no han arribat a una conclusió unívoca sobre les causes del sinistre de la corbeta sudcoreana Cheonan, va declarar avui el comandant de la Marina de Guerra de Rússia, almirall Vladímir Visotski: "Com a resultat de la tasca dels nostres experts, van sorgir unes preguntes a les que encara no hem rebut respostes precises. M'abstindré de fer altres comentaris de moment"; va dir l'almirall entrevistat per l'emissora de ràdio Eco de Moscou, en comentar els resultats del viatge dels experts russos al lloc de la catàstrofe.

Els militars russos van gaudir d'un molt favorable règim de treball a Corea del Sud, va subratllar el comandant de l'Armada de Rússia.

La corbeta Cheonan es va enfonsar el 26 març 2010 prop de l'illa de Baengnyeong controlada per Seül, no lluny de la frontera amb Corea del Nord, arran d'una forta explosió, les causes no van ser aclarides. Corea del Sud i els EUA afirmen que el vaixell va ser enfonsat per un torpede nord-coreà. Pyongyang ho nega rotundament.

Perú: Temperatures 13º per sota del normal

El Govern del Perú va declarar en emergència 16 dels 24 departaments del país per una forta onada del fred, van informar avui agències noticiosos. Per l'Hemisferi Sud, la temperatura normal de l'hivern és d'uns 10 º Celsi sobre zero. Però durant les últimes setmanes, unes gelades rècord van ser registrades a l'Argentina, Uruguai, Brasil i el Perú. A causa d'un "fred polar", al Perú van morir 112 persones, inclosos 42 nens. En unes zones del país la temperatura baixava fins a 23 º Celsi sota zero.

Les autoritats planegen enviar a les regions afectades queviures, medicaments, roba que abriga i farratge per a animals domèstics, en primer lloc als poblats ubicats en les zones muntanyoses de més de tres quilòmetres sobre el nivell del mar.

Sis bancs alemanys amagaren informació

Sis dels 14 bancs alemanys que es van sotmetre a les proves de solvència del Comitè Europeu de Supervisors Bancaris (CEBS) no van donar totes les dades sobre els seus comptes, ja que no van detallar la seva cartera de deute sobirà. Segons el Financial Times, els bancs que no van complir el compromís de facilitar tota la informació per calibrar la seva capacitat de resposta a una eventual nova recessió van ser el Deutsche Bank -el mateix que va atacar el deute grec i apostà a la baixa a la borsa espanyola-, el Hypo Real Estate, el Landesbank Berlin, el Postbank, i els grups DZ i WGZ.

De moment, el Deutsche Bank ja pateix el càstig dels inversors i retrocedeix aquest matí un 2% en la Borsa de Frankfurt.

En una entrevista amb aquest diari, el secretari general de la CEBS, Arnoud Vossen, va recordar que "vam acordar amb totes les autoritats supervisores i amb els bancs que en aquest exercici es revelarien totes les dades sobre riscos sobirans".
91 grups avaluats

El CEBS va avaluar un total de 91 grups financers, dels quals set van suspendre la prova en constatar que no podrien superar el límit del 6% en ràtio Tier 1-que reflecteix el capital, les reserves i les accions preferents d'una entitat per fer davant dels riscos assumits-en un escenari de seriós deteriorament econòmic.

D'aquestes set entitats, cinc van ser caixes d'estalvi espanyoles-Cajasur, Diada, Espiga, Banca Cívica i UNNIM-i les altres dues l'alemany Hypo Real Estate Holding (nacionalitzat per l'Estat alemany) i el grec ATEbank (Agricultural Bank of Greece) .

L'objectiu de la prova de solvència era recuperar el clima de confiança en el sistema financer europeu, però l'incompliment per part dels bancs alemanys suscita sospites sobre el fet que oculten alguna cosa.
Efecte contrari

L'efecte de les anomenades proves de solvència pot ser el contrari al desitjat, afirmen aquests analistes en FT, que consideren que la irregularitat detectada en els bancs alemanys pot soscavar una mica més la confiança en aquestes proves, que ja van ser qüestionades per no contemplar l' escenari de la suspensió de pagaments d'un país.

No creiem que cap país suspengui pagaments

Qüestionat sobre aquesta darrera qüestió, el vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), Vitor Constancio, va manifestar el divendres a Londres, després de la presentació de l'informe, que si no es va contemplar una suspensió de pagaments nacional va ser perquè "no creiem que hi hagi suspensions de pagaments per part de cap país ".

"El default és una cosa que no s'ha assumit en cap prova feta enlloc sobre deute sobirana", va afegir Constanci, que va assenyalar que "si els mercats volen saber quin seria l'impacte en la banca d'una suspensió de pagaments nacional han de realitzar ells mateixos el càlcul amb les dades proveïts ".
Legislació alemanya

Responsables de les autoritats bancàries alemanyes van afirmar que la legislació nacional estableix que no poden forçar els bancs a publicar detalls com el de la cartera de deute sobirana.

Hem de parlar amb els bancs alemanys

Un banquer no identificat assenyala al diari: "hi va haver discussió a Alemanya sobre si publicar les carteres de deute sobirana i en un moment donat es va dir als bancs que era obligatori, però al final el BaFin no ho va exigir".

Vossen no va voler comentar en l'entrevista amb el diari la decisió de les entitats financeres alemanyes, però va assegurar que "serà un dels assumptes que tractarem a continuació". "Vam acordar que es facilitaria aquesta informació (...). Hem de parlar", va dir el secretari general de la CEBS.

Catalunya s'apropa a la independència

La independència de Catalunya és avui més a prop que fa 10 anys. No només ho diuen els estudis demoscòpics, sinó que també ho ha posat de manifest un treball conjunt de 21 universitats que compara els estats sorgits als anys noranta amb les nacions que actualment tenen aspiracions sobiranistes. El document compara la creació de nous estats als anys noranta amb nacions que tenen aspiracions sobiranistes. Defensa que com menys cas es fa a les demandes d'aquests territoris, més s'apropen a la secessió. Noves estatalitats i processos de sobirania és un estudi coordinat per Universitat Pompeu Fabra (UPF) i el doctor en ciència política Jaume López, i argumenta que "com més dèficit democràtic, més independència".

El document, que analitza els casos d'Irlanda del Nord, Escòcia, Groenlàndia, el Quebec, Flandes, el País Basc i Catalunya, afirma que les dues darreres nacions són les que tenen la secessió més pròxima, precisament perquè el seu estat matriu els oprimeix més que a la resta. La manca de respecte a les nacions sense estat ja va provocar una onada independentista durant els anys 90, amb la desmembració de la Unió Soviètica i Iugoslàvia, en un procés que va començar-se amb demandes de més democràcia i va culminar amb la proclamació de la independència d'estats com Letònia, Lituània o Eslovènia, per citar-ne només tres.

L'estudi demostra que Espanya no respecta les demandes de les nacions que formen part del territori estatal i està a anys llum del Regne Unit, que ha reconegut l'existència d'Escòcia com a nació cofundadora de l'Estat; el Canadà, que admet la possibilitat que el Quebec s'emancipi; o Dinamarca, que reconeix la capacitat dels grenlandesos a decidir lliurement el seu futur.

La sentència del Tribunal Constitucional el 2008 contra la llei de consultes del Parlament basc i la insistència des de les institucions públiques o jurídiques d'una "Espanya unida", amb el nul reconeixement de cap altre àmbit de sobirania democràtica que la que s'expressa a les Corts generals, demostren aquest dèficit democràtic de l'Estat espanyol. El treball va completar-se abans de la sentència del TC sobre l'Estatut de Catalunya, una decisió que, en tot cas, referma la tesi de l'estudi.

El R.U. protegeix a Ratzinger i els abusadors

El Govern britànic s'ha mogut per evitar la possibilitat d'una ordre de detenció expedida contra el Josep Ratzinger, per còmplice i encubridor dels delictes comesos per la seva tropa, durant la seva visita d'Estat al Regne Unit aquesta tardor. Sky News va informar que funcionaris de Whitehall han estat "seriosament preocupats" pels activistes que volen utilitzar les normes internacionals criminals per intentar detenir el cap del Vaticà mentre ell està al Regne Unit.

Richard Dawkins, Christopher Hitchens i l'advocat de drets humans Geoffrey Robertson es trobaven entre els reportats que cerquen entre les opcions per presentar una acusació particular en relació amb l'encobriment de Ratzinger, denunciat a diversos païssos -com Austria amb l'implicació directa del seu germà-, d'abusos sexuals en el sí de l'Església catòlica.

Ara el secretàri de Justícia, Ken Clarke ha proposat canvis en les normes sobre jurisdicció universal, una llei que permet que les persones siguin processades al Regne Unit per delictes greus, encara que hagin estat comesos a l'estranger.

Cuba: Mercenaris i altres rates de claveguera

cubainformacion.tv

Roger Noriega, subsecretari d'Estat en el govern de George W. Bush, ha confessat recentment en un programa radial que el 2002 James Cason va ser enviat a l'Havana, com a cap de l'oficina diplomàtica d'EUA, amb un objectiu precís: tensar encara més les relacions amb Cuba i provocar la seva expulsió de la Illa. Per a això, va fer públic i notori el que durant anys diferents governs dels EUA havia desenvolupat amb discreció: el suport econòmic i logístic als anomenats "grups dissidents" i "periodistes independents" de l'illa Agents cubans infiltrats van aportar les proves d'aquesta relació, i els tribunals cubans van condemnar a 75 persones a llargues penes de presó.

Manuel David Orri, periodista i una de les persones que va presentar les proves de la connexió d'aquestes persones amb l'oficina diplomàtica nord-americana, deia fa poc a Cubainformación: "Ells rebien els seus diners-jo també, és clar-, el cobraven en qualsevol banc o lloc on poguessin utilitzar una targeta Transcard. Però quan li seguies la pista als diners, anaves a parar a les (entitats lligades al govern dels EUA) National Endowment for Democracy (NED), a la United States Agency for International Development (USAID), etc. En els registres que es van fer es van ocupar més de 100.000 dòlars només en efectiu".

7 anys després, el Govern cubà ha posat en llibertat als que encara estaven empresonats, i una bona part han estat acollits en territori espanyol pel Govern de Madrid. Una gran campanya de propaganda mediàtica ha reconvertit a col.laboracionistes d'una superpotència en innocents i desemparats "presoners de consciència".

Per això, els mitjans han aplicat la censura total sobre les veritables causes del seu empresonament a l'illa: la recepció provada de fons del govern dels EUA i el treball al seu servei. En una de les innombrables aparicions en els mitjans, dos dels excarcerats, amb la col laboració del periodista de Televisió Espanyola, intentaven fer creure a l'audiència que les proves acusatòries davant els tribunes cubans havien estat la tinença de llapis i d'una màquina de escriure, i no els xecs cobrats.

El govern de George W. Bush va pujar l'assignació a tot tipus de "dissidents" i "periodistes independents" a Cuba de 3,5 milions de dòlars el 2000 a 45 milions en el 2008. I l'actual govern d'Obama va aprovar 20 milions de dòlars l'any fiscal 2008-2009. El delicte de col.laboracionisme amb una potència estrangera està tipificat en el codi penal de gairebé tots els països del món. En el cas d'un país del Tercer Món com Cuba, el càstig als que reben diners de la superpotència que sotmet a l'illa a un bloqueig rebutjat per la Comunitat Internacional, està encara més justificat.

Citem un exemple de com els mitjans censuren la informació inconvenient. En diversos diaris s'afirma que, entre altres excarcerats, Normand Hernández González "treballava per Ràdio Martí", mitjà que defineixen amb un curiós eufemisme: "emissora amb seu als Estats Units". Cap dels mitjans explica que aquesta "emissora amb seu als Estats Units" pertany al govern i va ser creada per Ronald Reagan el 1985 per a la guerra de propaganda contra Cuba. Fins 2008, el govern dels EUA havia destinat més de 600 milions de dòlars a Ràdio i Televisió Martí, que emeten cap a Cuba, violant totes les convencions internacionals sobre telecomunicacions, des d'un avió militar EC-130 pertanyent a la Unitat de Guerra Psicològica de les Forces Armades nord-americanes.

El pamflet titulat "Jo acuso al govern cubà", que afirma que aquest practica la tortura, ha estat reproduït en els últims mesos per tots els grans mitjans. Curiosament, cap de les persones alliberades ha esmentat que hagi estat torturada en els seus 7 anys de condemna, cosa que-per altra banda-no ha estat demostrat a l'Illa en els darrers 50 anys, excepte en la il.legal base nord-americana de Guantánamo. Una cosa que contrasta, també, amb les denúncies d'Amnistia Internacional sobre la pràctica de la tortura en comissaries espanyoles.

Els suposats "dissidents" cubans han aparegut amb un saludable aspecte, malgrat tots els intents per dramatitzar pel que fa al seu estat de salut. El periodista del Canal 24 hores de Televisió Espanyola, en to paternalista, li preguntava a un d'ells, Pablo Pacheco, sobre les conseqüències de l'empresonament en la seva salut. Aquest, finalment, responsabilitzava al govern cubà d'una gastritis i una migranya.

Si no hi ha denúncies sobre horribles tortures medievals, els mitjans han trobat un filó groga en els detalls escatològics vinculats a les mancances materials de les presons cubanes. "Els vaig a parlar clar, com ha de fer una persona quan ha de dir la veritat: (convivíem) amb la merda, amb els excrements", deia entre escarafalls l'ex pres Juli Cèsar Gálvez.

Al marge de donar o no credibilitat a aquests testimonis, les deficiències materials de les instal.lacions carceràries cubanes són comuns a les de les presons de qualsevol país del seu entorn geogràfic, però on l'amuntegament, la manca d'higiene, el negoci de la droga o la violència intracarcelaria són problemes infinitament més greus que en les presons de Cuba.