El batlle i Bauzà de festa Nikki mentre la bocamolla Ferriol diu: "Nosaltres no som aquí per servir els poderosos"

El batle de Palma abandonà el ple de Cort dijous passat abans d'acabar la sessió per poder arribar a temps a "un compromís": la festa de blanc a l'hotel Nikki Beach de Calvià, un "acte social" -un còctel i el que 'es presenti' en idioma neonazionalsocialista- que arreplegà la fatxenda reaccionària i oligàrquica de Mallorca, com empresaris, encapçalats per la família Escarrer, i polítics de la dreta neoliberal, entre els quals hi havia -sempre treballant- el president Bauzá.

Tant és així que la coalició PSM-IV-ExM ha editat un vídeo en el qual fa befa d'Isern per anar a l'anomenada festa blanca. La seqüència mostra el regidor Antoni Noguera, en el decurs del ple de dijous, recriminant al PP que governi "per als poderosos". Aquest fet és rebatut tot d'una per la regidora Aina Ferriol (PP), qui afirma: "Nosaltres no som aquí per servir els poderosos". Acte seguit es mostra el batle excusant-se per haver d'abandonar el ple: "Perdonin, és que tenc un compromís a les 7 [...] Hi he de ser". Instants després, abandona el ple i Álvaro Gijón agafà el seu lloc.

El vídeo, finalment, es demana: "Quin és el compromís tan important" al qual feia referència Isern. La resposta?

src="http://4.bp.blogspot.com/-7c39bKkM630/T_R2m5Syr_I/AAAAAAAAfH0/B_eZGlur6o8/s400/1340919276965_colaborafot_20120628_231240.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5761360233900453874" />Unes imatges mostren com participà en la festa de blanc a l'hotel Nikki Beach de Calvià, un acte social que arreplegà la jet-set de Mallorca. Hi assistiren empresaris, encapçalats per la família Escarrer, i representants polítics, entre els quals hi havia el president Bauzá (foto, a la festeta).

Cop letal a la "credibilitat" del sistema capitalista

Les sales de Tresoreria de les grans entitats financeres europees estan molt nervioses per l'abast de la conspiració dels banquers de la City per manipular l'índex Libor. Ahir va ser la dimissió del primer executiu de Barclays, Bob Diamond, la que va alertar els operadors després de la del president dilluns. Avui Royal Bank of Scotland (RBS), UBS (Unió Banca Suïssa), Citigroup, HSBC, Deutsche Bank i JPMorgan Chase es troben també, amb el Banc d'Anglaterra i el negre cor de la City, al centre de totes les evidències amagades des de fa anys per l'oligarquia financera, els seus polítics i uns sistemes polític-econòmics corruptes des de totes les fonts.

La interpretació més comú és que si el poder polític no s'ha conformat amb la sortida del president Marcus Agius i ha obligat a marxar a Diamond és que vol "una neteja profunda de les males pràctiques". La manipulació del líbor (el tipus d'interès dels préstecs entre bancs a Londres) és gravíssima perquè serveix de referència a contractes d'entre 290 i 315 bilions d'euros. Bilions d'euros.

"Aquest assumpte suposa un cop a la credibilitat del sistema financer perquè el líbor fixa milions d'operacions de crèdit i de tipus d'interès en dòlars, lliures, francs suïssos i iens", afirma un tresorer d'una gran entitat internacional. "Suposa admetre que el sistema internacional de fixació de preus més important del món està subjecte per escuradents. Va ser un error confiar en uns bancs", continua aquest executiu.

L'assumpte té pinta de ser una bola de neu que acaba de començar a rodar. Els experts coincideixen que la recerca no tindria credibilitat si només paga l'ànec Barclays.

"Tots els que ens dediquem a això sabíem des de fa anys que es manejava el líbor. El problema era demostrar-ho. Ara sembla que la Financial Services Authority (FSA), la comissió de valors britànica, ho té molt clar. Però la llista de investigats és llarga i inclou el Royal Bank of Scotland (RBS), UBS, Citigroup, HSBC i JPMorgan Chase. També es parla del gegant alemany Deutsche Bank. "Ningú no pot dinamitar tot el sistema... El poder polític sabrà el que fa", adverteix un tresorer que demana l'anonimat.

La reputació de la banca britànica (i la de tants països, entre ells Espanya) està per terra. Els ciutadans van arribar a tirar ous a la casa del Fred Goodwill, cap del RBS, el 2009. L'Estat britànic sosté els bancs més importants, excepte al HSBC i Barclays. Aquesta senyorial entitat estava ben considerada perquè va superar la depressió sense demanar diners a la Reina d'Anglaterra. Això sí, va aixecar capital gràcies als fons àrabs.

El president de Baker & McKenzie Espanya, exdiputat del PP i financer, Manuel Pizarro, va dir ahir que "cal treure les caixes negres del sistema i exigir responsabilitat a tot el que alteri el preu del diner, que és el més greu".

De moment, es creu que la manipulació del líbor buscava més el seu descens que la pujada, el que podria haver evitat perjudicar els que van demanar préstecs. Sembla gairebé impossible calcular les conseqüències econòmiques d'aquestes maniobres. És gairebé tan difícil com saber com acabarà aquesta neteja en públic dels draps bruts al mig de la crisi, però era impossible aguantar més.

Diamond culpa del frau del líbor a empleats "reprotxables"

L'ex conseller delegat de Barclays, Robert Diamond, ha admès avui que hi ha hagut "errors" en la seva gestió al capdavant del banc britànic però ha defensat que es va assabentar "aquest mes" que empleats del banc havien manipulat el líbor, per la qual cosa ha estat multada l'entitat. La culpa del frau s'atribueix a un grup de treballadors "de conducta reprotxable", als que "sens dubte" caldria fer rendir comptes, tot i que no va especificar si es referia a l'imputació de càrrecs criminals. Ha mostrat la seva preocupació perquè "el món percebi ara a Barclays pels actes d'un petit nombre d'agents".

El fins ahir màxim responsable de l'entitat ha defensat que va actuar ràpidament per abordar els problemes quant l'escàndol de la manipulació del tipus d'interès dels préstecs interbancaris va sortir a la llum. El banquer nord-americà va dimitir entre pressions polítiques, després que l'entitat fos multada el 27 de juny per manipular el líbor -el tipus d'interès interbancari fixat a Londres-. Durant la seva declaració, en la qual es va mostrar sovint imprecís, l'exdirectiu de Barclays va expressar el seu "amor" pel banc en què va entrar a treballar el 1996, si bé fins al 2010 no va ser nomenat màxim responsable.

El Banc d'Anglaterra implicat

Al centre de la polèmica està una conversa telefònica mantinguda entre Diamond i el subgovernador del Banc d'Anglaterra, Paul Tucker, el 29 d'octubre de 2008, en la qual el segon li diu que membres del Govern estan preocupats perquè Barclays aporta estimacions molt altes per fixar el líbor i insinua que aquestes podrien ser més baixes.

En la seva compareixença d'avui, Diamond ha dit que es va preocupar perquè va pensar que si el Govern creia que Barclays tenia problemes de capitalització, es traduiria en estimacions altes per al Líbor, i això podria conduir a la nacionalització del banc en plena crisi creditícia. Jerry del Missier, que ahir va dimitir també com a cap d'operacions de Barclays, sí va interpretar aquesta conversa com una instrucció per rebaixar les estimacions del líbor i va traslladar l'ordre als subordinats.

Dilluns ja havia anunciat la seva marxa de l'entitat a finals d'any el president del banc, Marcus Agius, que pren ara les regnes del dia a dia fins que es trobi un nou conseller delegat. Les autoritats reguladores britàniques i nord-americanes han sancionat el banc amb 360 milions d'euros per la manipulació de l'índex interbancari.

L'escàndol Barclays

L'escàndol en relació amb la manipulació de taxes d'interès a Gran Bretanya ha fet rodar un altre cap: Bob Diamond, el president del directori del londinenc Barclays Bank, va renunciar aquest dimarts. "La pressió sobre el Barclays és tan gran que amenaça ja el futur de la institució i això no puc permetre-ho", va dir Diamond en un comunicat de premsa.

La multimilionària Daurella (Cocacola) no puja el sou als treballadors malgrat els beneficis

La propietària multimilionària de l'embotelladora i distribuïdora de Coca-Cola a l'Estat espanyol no està notant la crisi i l'any passat va facturar més de 1.500 milions d'euros, amb un benefici superior als 86. Sol Daurella Comadrán és una de les empresàries més riques del país (entre els 5 primers amb els Carulla d'Agrolimen/Pans/Nutrexpa o els Carceller de Damm) i està propera al sector empresarial de Convergència. El seu marit, Carles Vilarrubí, és vicepresident de Rotschild i del FC Barcelona. Vilarrubí està molt estretament vinculat a CDC i, de fet, va arribar a ser director general de l’entitat autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat del 1986 al 1988, durant l’era Pujol. La plantilla comença a mobilitzar-se.

La negativa de la direcció de Cobega a actualitzar el salari dels treballadors que el grup té al Principat per evitar que perdin poder adquisitiu ha provocat que la plantilla hagi convocat un seguit de mobilitzacions per exigir a la companyia la signatura d’un nou conveni amb la millora salarial. De moment, però, segons han denunciat els sindicats, des de la direcció Cobega, embotelladora i distribuïdora de Coca-Cola, s’estan dilatant les negociacions de l’esmentat conveni col·lectiu des del març i només s’ha proposat una congelació salarial, el que a la pràctica suposa una reducció, tenint en compte que la inflació és positiva (un 2,3% al maig al Principat).

La primera protesta es portarà a terme aquest dijous des de les 7.30 hores fins a les 14.30 a les oficines que Cobega té a Esplugues de Llobregat i continuarà divendres amb una concentració a la planta de Martorelles (Vallès Oriental). Cobega, presidida per Sol Daurella [a la imatge], té una plantilla de 550 persones a Catalunya, repartides a Martorelles i Esplugues i als centres comercials de Lleida, Tarragona i Girona.

Tot el grup, però, té una plantilla propera a les 9.000 persones i el 2010, l’últim any de què es disposen dades, va facturar més de 1.500 milions d’euros, amb uns beneficis de 86 milions. Els guanys no s’han reduït durant la crisi i aquest és un dels grans arguments dels treballadors per exigir l’actualització salarial. Sol Daurella està considerada una de les empresàries més influents del país i està propera al sector empresarial de Convergència. El seu marit, Carles Vilarrubí, és vicepresident de Rotschild i de l’FC Barcelona. Vilarrubí està molt estretament vinculat a CDC i, de fet, va arribar a ser director general de l’entitat autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat del 1986 al 1988, durant l’era Pujol.

Daurella guanya un 25% més a Cobega

La crisi passa de llarg per als negocis de Sol Daurella Comadrán, posseïdora d'una de les majors fortunes catalanes. Cobega, l'empresa familiar que va introduir la Coca-cola a Espanya en els anys cinquanta, va obtenir uns beneficis de 86,2 milions d'euros el 2010, el 24,9% més que l'any anterior. L'embotelladora va facturar el 6,6% més. La xifra va créixer des dels 1.416 milions d'euros el 2009 a 1.509 milions en 2010. Aquest mateix any, últim exercici comunicat pel conglomerat distribuïdor, el benefici d'explotació es va situar en 118,7 milions d'euros, el 7,7% més.

Daurella i Carceller compren Cacaolat per 75 milions d'€

Damm, propietat de Demetrio Carceller, l'empresa embotelladora Cobega de la tercera major fortuna de Catalunya, Sol Daurella, i el soci inversor Victory Turnaround han formalitzat la compra de l'unitat productiva de Cacaolat. En un comunicat, les dues companyies han explicat que el jutge ha desestimat el recurs presentat per Proactiva, de manera que l'administració concursal ha adjudicat el negoci finalment al projecte que van presentar les dues companyies. La crisi passa de llarg per als negocis de Sol Daurella Comadrán, posseïdora d'una de les majors fortunes catalanes.

L'inversió total en el projecte, segons el comunicat, ascendirà a més de 130 milions d'euros, dels quals 75 corresponen a l'import pagat a l'administració concursal. L'oferta de Damm i Cobega inclou la construcció d'una nova fàbrica a Santa Coloma de Gramenet (Barcelona) aprofitant les instal·lacions de l'antiga fàbrica de cervesa de Damm -que podria estar operativa a partir de l'any 2013-, així com la inversió per dur a terme una innovació aplicada a productes, segons han informat les companyies.
Cònsol d'Islàndia per la gràcia del bacallà franquista

Filla única de José Daurella Franco, l'empresària és membre de la tercera generació del grup familiar i comparteix la direcció de Cobega amb Mario Rotllant i amb Alfonso Líban Daurella, tots dos també consellers delegats. Els tres integren una comissió executiva que es reuneix cada dilluns i pren les decisions d'un grup que lidera a Espanya la producció i comercialització de Coca-Cola.

La família Daurella, que es dedicava a la importació de bacallà i tenia una fàbrica de gasoses a Barcelona, ​​va ser tocada per la gràcia el 1951, quan va aconseguir obtenir la primera llicència per embotellar al mercat espanyol la llavors encara desconeguda beguda de cola nord-americà. El mateix contracte havia estat ofert al multimilionari mallorquí Joan March Ordinas, que no va veure clar el negoci i el va rebutjar.

Santiago Daurella Rull (l'avi de Sol Daurella) sí va saber intuir el potencial d'un dels negocis amb més marge de benefici que existeixen.

Seixanta anys després, Cobega s'ha convertit en un imperi que factura més de 1.200 milions d'euros l'any i que ha estès el seu negoci a bona part de la geografia espanyola i africana. La companyia, que reparteix quantiosos dividends anuals a la família, és la concessionària de Coca-Cola a Catalunya, Aragó, Balears, Canàries, Andorra i en dotze països del Nord i Est d'Àfrica, com Algèria, Marroc, Ghana, Gàmbia, Cap Verd i Sierra Leone.

Casada amb Carles Vilarrubí (exconseller de Telefónica, expresident de Doxa i actual vicepresident de Rothschild Espanya), Sol Daurella posseeix el 0,547% del capital de Banc Sabadell i és també propietària (juntament amb altres membres de la família) de Copesco & Sefrisa, un dels líders del mercat espanyol de salmó fumat, amb la marca Royal. La companyia, que també comercialitza bacallà salat i dessalat, és l'hereva del negoci inicial dels Daurella. 'Segurament' per la històrica vinculació de Copesco amb la importació de peix de l'Atlàntic Nord, Sol Daurella és la cònsol honorària d'Islàndia a Barcelona.

La nova consellera d'Ebro Foods va estudiar a Suïssa, parla quatre idiomes i va cursar un màster en finances a la Universitat de Berkeley, a més de llicenciar en Ciències Empresarials i estudiar un MBA a Esade. Mare de dos fills, les seves principals aficions són el golf, l'equitació i la cria de cavalls. Asseguren que és una avesada amazona que competeix de tant en tant en concursos d'hípica, amb bons resultats.

Fora del món de l'empresa és patrona del Palau de la Música i de Fundació FERO-VHIO, dedicada a 'l'investigació oncològica'.
/2012/02/daurella-i-carceller-compren-cacaolat.html

El govern neoliberal de Merkel còmplice en la protecció dels assassins nazis del NSU

La sèrie d'escàndols al voltant del Sevei d'Intel·ligència alemany sembla no tenir fi i cada vegada esquitxa amb més evidència al govern neoliberal de Merkel. Hi va haver negligència continuada en les investigacions sobre els grups nazis, i ara se sap que el govern neoliberal de Merkel ha destruït arxius importants intencionalment. La cèl·lula neonazi Clandestinitat Nacionalsocialista (NSU), que va poder planificar i dur a terme homicidis al llarg de més d'una dècada a Alemanya sense ser descoberta per les autoritats alemanyes 'd'Intel·ligència', va assassinar nou immigrants i una dona policia, fet que va iniciar una investigació seriosa.

Ara s'ha revelat que l'Oficina alemanya de Protecció a la Constitució va destruir les actes del cas, cosa que va derivar el passat 2 de juliol de 2012 a la retirada del president d'aquest organisme, Heinz Fromm. Se suposa que els arxius destruïts en els serveis secrets alemanys presumiblement contenien dades sobre com es va desenvolupar el treball conjunt de l'oficina federal de control constitucional amb agents de contacte del THS (Thüringer Heimatschutz), una associació de grups neonazis de Turíngia.

A més de la destrucció de les actes, a principis d'aquesta setmana també es va donar a conèixer que els serveis secrets italians, AISI, ja havia advertit al servei d'Intel · ligència alemany el 2003 sobre una xarxa terrorista neonazi en aquest país, segons una carta del AISI a l'Oficina Federal de Protecció a la Constitució de desembre de 2011, citada pel diari Berliner Zeitung.

En l'informe, les autoritats italianes van esmentar reunions d'una xarxa neonazi europea a Bèlgica i alertar sobre possibles atemptats a immigrants. A això es va sumar aquest dimarts, 3 de juliol, informació sobre que els serveis d'Intel·ligència alemanys tampoc van investigar amb la requerida exhaustivitat l'atemptat perpetrat el 2004 a la ciutat de Colònia, en la qual 22 persones van resultar ferides de gravetat.

En vista de les nombroses i greus negligències i omissions-o complicitats-en el cas de la xarxa neonazi activa a Alemanya, el ministre de l'Interior va dir en conferència de premsa que els errors comesos tindran conseqüències i va anunciar reformes en l'organisme de vigilància. No obstant això, encara hi ha molts dubtes sobre la manera en què s'implementarà aquesta reforma i quins seran els controls necessaris perquè compleixi eficaçment la seva funció de protegir l'estat de dret a Alemanya. I fins i tot hi ha experts que advoquen pel tancament aquest organisme que cau cada vegada més en descrèdit.

Un major anàlisi de la situació

Per al politòleg i especialista en extremisme de dreta Hajo Funke, del Consell de Recerca del NSU al Parlament, encara no es pot preveure com seran els canvis a dur a terme. "Segurament s'han de crear noves estructures per abastar el fenomen de l'extremisme de dreta en la seva totalitat. Per exemple, grups científics de recerca i peritatges independents. Necessitem una estructura molt més àmplia que pugui arribar, per mitjà de profundes anàlisis, veritablement al moll del problema que tenim amb l'extremisme de dreta a Alemanya", va dir Funke.

"Fins ara eren els ministeris els encarregats del control en els estats federats ia nivell nacional, a més de les comissions parlamentàries, però això no és suficient en absolut", ha subratllat Funke en conversa amb Deutsche Welle, donada la molt possible implicació dels partits neoliberals en el govern amb les cèl·lules nazis.

L'expert va explicar que, sovint, "els funcionaris dels serveis secrets alemanys treballaven en forma aïllada, passant per alt importants indicis o interpretant incorrectament". "Destruir arxius amb la trituradora és un acte d'encobriment. Hi ha indicis que això es va fer amb intenció, encara que de moment no comptem amb massa detalls", va afegir Funke.

Patrick Kurth, diputat pel Partit Demòcrata Liberal (FDP), que també forma part del Consell de Recerca del NSU al Parlament, va dir aquest dimarts a Deutsche Welle que en el cas de negligències al voltant de les activitats del NSU s'han d'iniciar de immediat mesures legals contra l'Oficina alemanya de Protecció a la Constitució.

I va subratllar que també s'ha d'advertir als testimonis de les conseqüències de possibles falses declaracions: "Crec que també l'opinió pública ha de tenir en clar que els testimonis no poden dir simplement el que els dóna la gana".

Persecució de l'esquerra, tradició a l'Alemanya Occidental

El periodista i expert en extremisme de dreta Thies Marsen no creu que es pugui reformar l'Oficina Federal de Protecció a la Constitució, i apel·la a que es s'elimini. Per a ell, el fet que s'hagin omès i ignorat diversos indicis s'explica des de la història mateixa d'aquesta institució: "El servei secret alemany és fill de la Guerra Freda, quan hi havia dos blocs irreconciliables enfrontats. Estava concebut, sobretot, contra l'Alemanya de l'Est, és a dir, contra la República Democràtica d'Alemanya, i contra la real o suposada influència del comunisme. És per això que la seva mirada crítica sempre va tendir cap a l'esquerra", explica Thies Marsen.

A més, assenyala l'especialista, és un fet conegut que l'Oficina de Protecció a la Constitució va ser creada, en part, també per criminals de guerra nazis que van reprimir la resistència contra el nazisme a Alemanya. És clar que els serveis secrets alemanys d'avui no es poden comparar amb els de fa 50 anys, però "l'esperit d'aquesta època encara és viu i per això també avui es prefereix vigilar més a l'esquerra que a la dreta".

Altres institucions podrien assumir tasca d'esclariment

Thies Marsen es va dedicar, sobretot, a estudiar el desenvolupament de l'Oficina de Protecció a la Constitució a Baviera i va constatar que fins i tot "associacions de la societat civil van ser declarades com extremistes d'esquerra perquè es comprometen amb la lluita contra els neonazis. Una agrupació com AIDA, una oficina d'informació i aclariment antifeixista de Munic, figura en l'informe dels serveis secrets alemanys com a organització d'extrema dreta ", alerta l'expert, i diu que, a causa d'això, va perdre el seu caràcter d'entitat de bé comú, a més que la seva tasca es va veure obstaculitzada en gran mesura.

Marsen opina que la tasca dels serveis secrets alemanys podria ser assumida per altres institucions, per exemple, per la Policia, cosa que ja està en marxa. I aclareix que els funcionaris de l'Oficina de Protecció a la Constitució fins ara sempre van rebutjar una tasca conjunta amb la Policia, impedint així una cooperació eficient i constructiva.

Segueixen els enfrontaments entre la policia i els miners a Astúries

Després de la batalla campal d'ahir a la localitat lleonesa de Ciñera, avui s'han repetit els altercats entre miners i policies, en aquest cas en l'entorn del Pou Sotón, a Astúries. Ahir a la nit, després dels enfrontaments asls carrers ocupats per les forces repressives de la dictadura nazicatòlica, les dones de Ciñera van sortir al carrer per mostrar el seu suport a la protesta que estan portant a terme els miners contra les retallades en les ajudes al sector.

Proveïdes amb cascos miners, les dones van recórrer els carrers del municipi. Hores abans, enfrontaments entre la Guàrdia Civil i veïns del poble havien acabat amb la detenció de dos miners.

Aquest matí, un piquet de vaguistes i agents de la policia nacional han mantingut enfrontaments al Pou Sotón, on els miners tenien tallades les carreteres AS-117 i SM-3. Els efectius policials van ser rebuts a l'arribar amb llançament d'objectes contundents, segons han explicat fonts de la Delegació de Govern, pel que van procedir a carregar.

Part dels miners concentrats va fugir pels voltants de la carretera, i altres es van refugiar a l'interior del pou miner. En aquests nous enfrontaments no s'han registrat ferits ni detinguts.

Quant als talls, es manté interromput el trànsit a les assenyalades vies de comunicació. A més estan tallades les vies de Renfe (Oviedo-Mieres, a l'altura de La Pereda), i de FEVE (Tuilla-El Entrego, al quilòmetre 32).

Al municipi de Terol d'Andorra també es produeixen talls. Els miners han cremat pneumàtics a la carretera A-223 passades les 7.30 hores, moment des del qual continua tallada, segons han informat al Centre de Gestió de Trànsit.

Dins de les mobilitzacions en suport al sector del carbó, a les deu de la nit es farà una marxa nocturna des de l'ermita de Santa Bàrbara, a Ariño, fins a la Mina Maria, on està situat el lloc de comunicació amb els sis miners tancats. En aquest lloc es llegirà una carta que ha escrit Carlos Luna, un dels miners tancats a Ariño, en homenatge a les dones dels miners. Així ho ha informat l'alcalde de la localitat, Joaquín Noè.

Mentre es produeixen aquests altercats, 200 miners continuen la seva marxa negra cap a Madrid. Van partir el dia 22 de juny des Mieres, a Astúries, Villablino i Bembibre, a Lleó, i Andorra a Terol, i tenen previst entrar a la capital el dimecres que ve.

La fiscalia investiga els sous de la Caixa Catalunya que buidà Narcís Serra (PSC)

La Fiscalia de Barcelona ha obert una investigació per indicis de delicte i d'irregularitats en els sous que van percebre els alts càrrecs de Caixa Catalunya abans que rebés ajuts públics per part del FROB per al seu sanejament. Ara està dirigida per Adolf Todó i abans de la 'nacionalització' va ser presidida per Narcís Serra (PSC) -que la va espoliar- i en una etapa anterior per Josep Maria Loza, que va dimitir del seu càrrec per discrepàncies amb les decisions polítiques de Narcís Serra el 2008 i va ser substituït per l'exalcalde de Barcelona i ministre de defensa "socialista".

La Fiscalia Provincial de Barcelona ha comunicat que "va obrir la setmana passada Diligències d'Investigació per esbrinar presumptes irregularitats en l'establiment d'un règim de retribucions elevat per alts responsables de Caixa de Catalunya, actualment Catalunya Caixa, entitat que ha necessitat d'ajuts públics procedents del Estat.

Fonts de la Fiscalia de Barcelona han explicat a Efe que la investigació s'ha obert d'ofici després de conèixer pels mitjans públics les elevades quanties de retribucions, pensions vitalícies i indemnitzacions d'alguns dels responsables de l'entitat bancària, que està presidida per Adolf Todó.

Les mateixes fonts han explicat que la fiscalia ja ha sol·licitat a CatalunyaCaixa i al Banc d'Espanya tota la documentació referent a totes les retribucions i indemnitzacions dels alts directivos. Els fiscals especialitzats en delictes econòmics analitzaran aquesta documentació per conèixer tant els muntants de les retribucions, com qui les van cobrar, si es van comunicar i com es van aprovar.

Un cop analitzada la documentació, la fiscalia valorarà si hi ha algun tipus d'infracció penal en l'adjudicació d'aquestes altes retribucions, pensions i indemnitzacions milionàries.

Les diligències d'investigació tenen una durada predeterminada de sis mesos, encara que aquest termini pot ser prorrogat en funció de la complexitat de la documentació a analitzar i els testimonis que es puguin recollir.

El president executiu de CatalunyaCaixa, Adolf Todó, va percebre l'any passat 1,55 milions de euros, segons la informació sobre les remuneracions de l'alta direcció que va difondre l'entitat a finals de l'any passat per imperatiu del Banc d'Espanya com a conseqüència de ser una de les entitats financeres que van rebre ajudes públiques.

Segons aquesta informació, Todó li correspon una remuneració anual de 1,55 milions d'euros, que es divideixen entre sou (823.000 euros), sistemes d'estalvi a llarg termini (579.000 euros), primes d'assegurances de vida (139.000 euros) i d'altres retribucions.

El director general de la caixa, Jaume Masana, percep anualment 866.000 euros, dividits entre sou (609.000 euros), sistemes d'estalvi a llarg termini (186.000 euros), primes d'assegurances de vida (47.000 euros) i altres conceptos. A més, el contracte de Todó està blindat amb 2,44 milions d'euros i el de Masana amb 1.830.000.

El conjunt del consell d'administració i l'alta direcció de CatalunyaCaixa cobra anualment 5.262.000 d'euros.

En la documentació presentada davant el Banc d'Espanya a finals de l'any passat, la caixa assenyalava que a partir de 2012, una vegada que entrés en vigor la reforma dels seus estatuts, els consellers externs sol cobraran per l'assistència a reunions del consell d'administració i les seves comissions.

El pagament per assistir al consell serà de 4.000 euros per al president, 3.500 per al secretari i 3.000 per als vocales.Por que fa als consellers executius, deixaran de rebre dietes per assistir a les reunions dels òrgans de govern.

CatalunyaCaixa -formada per les caixes de Catalunya, Manresa i Tarragona- està controlada pel Banc d'Espanya a través del FROB (Fons de Reestructuració Ordenada Bancària), que li va aportar uns 1.718 milions d'euros.

Totes les trames de corrupció remonten als anys 70

El nucli principal de la trama Pretòria podria arribar molt lluny en el temps, enllaçant amb les trames ja existents durant el franquisme, del que els hereus directes es troben ara implicats en diferents processos que podrien acabar portant a un origen comú. Si Buenaventura Muñoz és fill d'un alcalde franquista, el mateix passa amb Josep Singla, propietari de Proinosa i membre d'una saga rància de la burgesia que creix durant la dictadura. Cal no oblidar que la participació de Prenafeta i Alavedra, implicats en altres nombrosos escàndols relacionats amb els governs de Pujol, són al seu torn un pont amb l'especulació iniciada a la Barcelona olímpica de Samaranch, Narcís Serra, Arcadi Calzada i els Millet. I al seu torn, empreses com Limasa, Proinosa o Ferrovial, cobreixen i participen en tots els àmbits econòmics i polítics governats per PP-PSOE, incloses València i Màlaga. Un embull de terbolesa tenyeix els últims anys de postfranquisme.

http://reportatges.sirius.cat/2010/09/totes-les-trames-de-corrupcio-remonten.html

Narcis Serra, Samaranch y la corrupción catalana

Hoy, gracias a la necia inmodestia de Narcís Serra, queriendo mostrar su complicidad y buen rollo con el fascista Samaranch, he descubierto la clase de indecente que es el ejecutor de Mozart, y desde cuan profunda hasta bien alta llega la corrupción y la desfachatez de los corruptos en este país de bochorno moral crónico. Empezaremos con la biografía del señorito "socialista" y acabaremos donde nadie se imagina, en un camino tortuoso de intereses privados organizados -globalmente y más allá de éticas o ideologías- para la rapiña y el saqueo:

http://lacasaeuropa.blogspot.com.es/2010/04/narcis-serra-samaranch-y-la-corrupcion.html

Amnistia fiscal feixista: El PP redueix al 0'8% el que hauran de pagar els seus lladres, narcotraficants i mafiosos

El PP donará més facilitats encara als seus defraudadors perquè s'acullin a l'amnistia fiscal. Després d'obrir el procés al blanqueig dels diners en efectiu, ara el ministeri de Cristóbal Montoro ha abandonat la idea de gravar amb un 10% tots els actius ocults aflorats després de les crítiques dels assessors dels defraudadors i lladres, que consideren que això no era prou avantatjós per a ells. Ara pagaran menys del 1% de tot el robat. A més, el PP garanteix que farà els ulls grossos amb aquestes declaracions, perquè -segons el franquisme governant- "no resulta procedent" la seva comprovació.

Ara, segons la nova interpretació de la Direcció General de Tributs, en lloc de gravar tots els capitals aflorats, es conformarà amb que tributi al 10% la part generada en els exercicis no prescrits (només tres, en el cas de l'amnistia fiscal), mantenint l'exempció d'interessos i recàrrecs. Amb això, els evasors pagaran menys del 1% de tot el defraudat. A més, Hisenda els garanteix que farà els ulls grossos amb aquestes declaracions, ja que assenyala que "no resulta procedent" la seva comprovació.
més informació

El Govern ha flexibilitzat l'amnistia fiscal, el procediment amb el qual pretén recaptar 2.500 milions i aflorar un capital amagat en paradisos fiscals d'almenys 25.000 milions. Alguns despatxos d'advocats i assessors fiscals havien manifestat dubtes sobre l'oportunitat d'acollir al procés de regularització fiscal. Consideraven que no hi havia prou garanties jurídiques per als que decideixin aflorar el seu patrimoni ocult-han de pagar un gravamen del 10% sobre els béns ocults, molt inferior als impostos que han deixat de pagar-i sostenen que hi havia altres vies per legalitzar els diners opac de forma més barata.

De fet, cap gran fortuna s'ha acollit encara a aquest procés des que entri en vigor a principis de juny. Ara el Ministeri d'Hisenda permetrà que els defraudadors regularitzin la seva situació pagant menys del 10% previst i aclareix que no comprovarà les declaracions dels que s'acullin al procés.

La Direcció General de Tributs va divulgar dilluns passat un "informe sobre el procediment de regularització derivat de la presentació de la declaració tributària especial". El document, que conté 17 qüestions, revela que Hisenda no vigilarà els defraudadors que s'acullin a l'amnistia. "No resulta procedent una comprovació aïllada de la declaració tributària especial", assenyala l'últim punt de l'informe, datat el 27 de juny.

A més, Hisenda permet, "en el cas que el contribuent pugui acreditar la titularitat dels béns corresponents a exercicis prescrits -anteriors als últims quatre anys-, declarar els béns corresponents a exercicis no prescrits". D'aquesta manera, els evasors podran legalitzar els diners ocult obtingut després de 2007 només amb pagar un 10% però si poden acreditar que aquests diners ja era seu abans de 2008 pagaran només el 10% dels interessos i podrà regularitzar tot el capital.

Fins ara si es volia legalitzar el capital ocult d'un període prescrit es podia fer mitjançant una declaració complementària ordinària pagant el deute fiscal, interessos de demora, més un recàrrec de sanció. Ara valdria amb pagar només el 10% dels interessos. El Govern tapa així una de les fissures que tenia el Reial Decret 12/2012. Però ho fa a canvi de rebaixar les condicions de l'amnistia fiscal i, per tant, les seves previsions d'ingressos. Hisenda aclareix que hauran de pagar el 10% tots els béns i drets que s'incorporin a aquest compte durant períodes no prescrits.

Així, per exemple, si un defraudador tenia un milió d'euros en negre a tancament de 2007, i ha obtingut una rendibilitat d'aquests diners de 30.000 euros anuals (al voltant del 3%) el 2008, 2009 i 2010, en l'amnistia fiscal en tindria prou pagar el 10% d'aquests 90.000 euros (és a dir, 9.000 euros) per blanquejar 1.090.000 euros.Així, en lloc de tributar el 10%, n'hi haurà prou que pagui menys de l'1% del total del capital aflorat.

El PP ja havia obert un altre esvoranc amb el que facilitava acollir-se a l'amnistia fiscal als qui cometin frau, en permetre que es regularitzi els diners en metàl · lic, per al qual "serà suficient la manifestació de ser titular abans del 31 de desembre de 2010", segons l'ordre ministerial que regula la tramitació del procés, i ingressar en un compte. El nou document elaborat per Tributs precisa que "no es podrà utilitzar la declaració tributària especial per regularitzar rendes no declarades obtingudes amb posterioritat a aquesta data".

Tanmateix, com assegura que no farà comprovacions, obre la porta a rentar diner negre obtingut també després d'aquesta data. Al ministeri recorden que els delictes fiscals no prescriuen i insisteixen que la Llei contra el blanqueig de capitals és d'aplicació per a operacions il·lícites.

El responsable del Tresor, Íñigo Fernández de Mesa, va remetre fa uns dies una carta als bancs on els suggeria que "passessin per alt les operacions que no siguin clarament sospitoses d'estar relacionades amb activitats il·lícites", és a dir, que facin els ulls grossos amb el blanqueig de diners de la màfia i el narcotràfic.

El nou director general del Tresor, un altre voltor de Lehman i Barclays

El financer Íñigo Fernández de Mesa (a cavall a la foto) serà nomenat, previsiblement demà, pel Consell de Ministres nou director general del Tresor, càrrec que fins ara exercia Soledad Núñez. Íñigo Fernández de Mesa ha estat fins ara el responsable d'operacions del sector públic de Barclays Bank -banc lligat a la generació de la crisi amb Goldman Sachs i el Deutsche Bank-, un lloc que ocupava des de fa més de dos anys. Amb anterioritat, Fernández de Mesa va treballar a l'oficina de Lehman Brothers per a Espanya i Portugal al capdavant de les relacions amb les administracions públiques per a aquests dos països, una entitat en què va coincidir amb el nou ministre d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos.

Europa enterra l'ACTA neoliberal dels lobbys del PP europeu

L'acord internacional 'contra la falsificació i la pirateria' que és en realtat el control feixista sobre la xarxa (ACTA) ha estat rebutjat per golejada. 478 vots en contra, 39 a favor i 165 abstencions és el resultat de la votació en el ple del Parlament Europeu. Ahir tots els grups a excepció del Partit Popular Europeu (PPE), es van pronunciar en contra del pacte internacional durant un debat a Estrasburg. Brussel·les i els populars van arribar a demanar que s'ajornés la votació fins que el Tribunal de la UE aclareixi si és compatible amb la llei europea, però han estat derrotats.

Aquest tractat, destinat a reforçar la protecció de la propietat intel·lectual, el van subscriure Estats Units, Austràlia, Canadà, Japó, Marroc, Nova Zelanda, Singapur i Corea del Sud a l'octubre de 2011. El gener d'aquest any es va sumar la Unió Europea, encara que l'adhesió estava supeditada a que es ratifiqués al Parlament, que l'acaba de rebutjar per àmplia majoria.

El vot definitiu es produeix després que fins a cinc comissions parlamentàries haguessin recomanat rebutjar l'acord i que la Comissió Europea hagi recorregut al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) a la recerca del seu aval, davant la pressió social per les crítiques de internautes i les 2,5 milions de signatures que van portar una queixa davant el Parlament Europeu.

València segueix cremant mentre el PP insisteix que els incendis són "pràcticament estabilitzats"

Cortes de Pallars i Andilla (València) segueixen cremant per seté dia tot i que el PP repeteix fa dies que estan "pràcticament estabilitzats" després d'arrasar 50.000 hectàrees segons el PP i unes 90.000 segons els mapes de la NASA. Nou carreteres comarcals segueixen tallades i la presència de fum i pols en l'aire de València és evident.

Els mitjans aeris s'han incorporat a primera hora d'aquest dimecres per treballar en l'extinció dels incendis. Set mitjans aeris, 29 brigades, una secció de l'Unitat Militar d'Emergències i nou dotacions de bombers treballen en l'extinció dels incendis.

Continuen tallades al trànsit nou carreteres comarcals de les províncies de Castelló i València en els municipis de Dos Aigües, Cortes de Pallars, Casinos, Yátova, Altura, Villar del Arzobispo, Higueruelas, Torás i Oset, segons fonts de la Direcció General de Trànsit.

El Centre de Coordinació d'Emergències de la Generalitat valenciana manté la preemergència per riscos d'incendis forestals a l'interior de València i interior sud de la província de Castelló.

Per la seva banda, l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) ha informat que avui s'espera que a l'interior bufin vents de ponent fluixos, mentre que a la meitat est de la Comunitat bufaran vents del sud-est amb brisa, i les temperatures pujaran lleugerament.

D'altra banda, els metges forenses de l'Institut de Medicina Legal de València van iniciar aquest dimarts l'autòpsia del cadàver del pilot mort en un accident d'helicòpter mentre participava en l'extinció de l'incendi forestal iniciat a Cortes de Pallás. Dels dos ferits a l'altre accident, un segueix molt greu i l'altre evoluciona favorablement.

Rato, Olivas i Acebes declararan com a imputats en el 'cas Bankia'

El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu ha admès a tràmit la querella presentada per la Fiscalia Anticorrupció i UPyD, contra 33 exmembres del Consell d'Administració de Bankia i la seva matriu, Banc Financer i d'Estalvis (BFA), entre els quals es troben el exvicepresident del Govern, Rodrigo Rato, l'expresident de Bancaixa, José Luis Olivas, i l'exministre de l'Interior, Ángel Acebes, el Legionari de Crist que també va ser col·locat en el Consell d'Administració de l'entitat.

La Fiscalia Anticorupción anunciar fa una mica menys d'un mes que investigava possibles delictes societaris en gestió de la fusió i sortida a borsa de Bankia, segons ha revelat aquest dimecres el fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, qui havia ordenat mantenir les diligències de investigació en secret mentre fos possible "per no incendiar el parquet" amb la divulgació d'una investigació penal sobre l'entitat.

La presentació de diferents accions penals per part de particulars i la seva admissió a tràmit pel Jutjat d'Instrucció número 21 és el que va obligar el fiscal a judicialitzar les seves investigacions, segons fonts de la Fiscalia de l'Estat. Els delictes investigats, entre els quals se citen els de falsedat i estafa s'enuncien, de moment, només "a títol indicatiu".

La investigació va ser encarregada per Torres-Dolç al fiscal en cap Anticorrupció, Antonio Salinas, el 28 de maig. En el decret d'obertura de diligències se citen cinc possibles delictes a investigar, entre ells estafa, apropiació indeguda, delictes comptables, administració deslleial i falsedat documental. No obstant, fonts d'Anticorrupció han precisat que aquesta enumeració correspon a un enunciat en la direcció de la investigació i que, de moment, no s'han apreciat indicis de cap tipus penal, en estar les diligències en una fase d'investigació molt prematura.

Dies després, al passat 11 de juny, la formació que presideix Rosa Díez, UPyD, va presentar una querella contra els 32 consellers del Consell d'Administració del grup Bankia per considerar que van cometre, almenys, cinc delictes durant el procés de sortida a Borsa de Bankia: apropiació indeguda, falsificació de comptes anuals, administració fraudulenta i maquinació per alterar el preu de les coses.

Venus, Júpiter, Aldebaran i la Lluna de festa al juliol

Cada matí d'aquest mes de juliol, els dos planetes més brillants del sistema solar brindaran un espectacle abans de l'alba. Busqui alguna finestra que doni cap a l'Est per veure Venus i Júpiter, brillant un al costat de l'altre, tan junts que vostè podrà ocultar darrere de la palmell de la mà estesa. És una fantàstica manera de començar el dia.

Un nou vídeo de ScienceCast anticipa l'espectacle que tindrà lloc al cel de l'alba, el juliol de 2012. Reproduir vídeo
El 4 de juliol, Venus passarà pel centre exacte del cúmul de les Hyades, un grup extens d'estrelles que està situat a 153 anys llum de la Terra. Utilitzant binoculars, explori el planeta brillant; veurà dotzenes d'estrelles escampades a través del vellutat cel negre. L'agregat temporani de Venus farà que sembli que una supernova s'ha desprès del cúmul.

Tres matins després, el 7 de juliol, Venus i Júpiter s'alineen amb Aldebaran, el brillant ull vermell de Taure, el toro. Aldebaran és una geganta estel vermell de primera magnitud. Juntament amb Venus i Júpiter, formarà una línia gairebé vertical perfecta en el cel brillant de l'alba.

En Brillantor de la Terra també l'hi coneix com el "Resplendor de Da Vinci", en honor a Leonardo da Vinci, qui va ser el primer a explicar el fenomen. Més informació

El 9 de juliol, Venus i Aldebaran convergiran per formar una vistosa parella. Tot just una mica més que un grau d'arc separarà als dos cossos celestes, mentre Júpiter els mira des de dalt. I després, el 15 de juliol, una Lluna creixent (12%) s'unirà a l'espectacle, formant d'aquesta manera un brillant triangle celestial amb Venus i Júpiter.

Els esvelts braços de la Lluna creixent gronxen una imatge fantasmal de la Lluna plena. A aquest fenomen el causa el "Brillantor de la Terra", o sigui, la llum del Sol reflectida des del nostre planeta en el paisatge lunar que, d'una altra manera, estaria a les fosques.

Es creu que una Lluna creixent amb la Lluentor de la Terra és una de les vistes més belles del cel. Però una Lluna creixent amb la Lluentor de la Terra més Venus i Júpiter ... per això val la pena despertar-fins i tot enmig de les vacances d'estiu (boreal).

La privatització d'ATLL dispararà el preu de l'aigua

La privatització de la xarxa regional d'abastament d'aigua de Barcelona, ​​amb què CiU pretén pagar les ajudes i comissions a l'il·legal i fraudulenta Agbar, comportarà un fort encariment del subministrament, tant per a les companyies municipals com per als usuaris finals. Aquesta és l'alerta que recullen les al·legacions presentades per l'Àrea Metropolitana de Barcelona a l'estudi de viabilitat del procés de privatització, sotmès a informació pública pels corruptes nazis de Mas.

La previsió és que les plantes potabilitzadores de la regió (Cardedeu i Abrera), ara en mans de l'empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL), així com les dessalinitzadores del Prat i Blanes i les conduccions i dipòsits supramunicipals, siguin assumides per una empresa privada. A canvi d'això, aquesta companyia privada haurà de pagar a la Generalitat un cànon de 400 milions d'euros en el moment de la signatura del contracte (a finals d'any), i altres 600 milions durant 50 anys amb cànons anuals.

Amb aquest canvi, l'Àrea Metropolitana preveu que les companyies municipals i els ajuntaments hauran de pagar al gestor regional un 119% més per l'aigua. El cost passaria de 0,39 euros / per m 3-0,85 euros / m 3. A la pràctica, per a l'usuari, la tarifa podria incrementar al voltant del 20% aproximadament a l'àrea metropolitana, segons les mateixes fonts.

De fet, l'empresa pública ATLL (que gestiona les infraestructures regionals d'aigua en 140 municipis) ja està estudiant incrementar el preu en un 70% per esmorteir així la pujada que s'hauria d'aplicar a finals d'any. Per això, en les seves al · legacions, reclama a la Generalitat que tingui en compte l'especial situació dels 34 municipis metropolitans i que s'elimini la quota fixa metropolitana, un concepte que no paguen els altres ciutadans de la regió de Barcelona.

Les al · legacions també sol · liciten que els ingressos extra (cànon) que obtindrà el Govern a canvi de la privatització els destini a saldar el deute de les infraestructures hidràuliques i que no vagin a afrontar les despeses corrent de la Generalitat.

"Hem de tenir la garantia que els diners que la Generalitat recapti amb aquesta operació serveixi per liquidar el deute del cicle hidràulic. Si no és així, ens oposarem", declara Assumpta Escarp, vicepresidenta de l'Àrea Metropolitana. Aquest és el principal inconvenient del govern metropolità al projecte de privatització.

Fora d'aquesta objecció, els socialistes no s'oposen a aquest procés privatitzador, encara que reclamen una major participació dels ajuntaments en els òrgans públics que regularan i tutelaran a la futura concessionària. Aquesta demanda té un propòsit fonamental: no volen deixar que la Generalitat i la futura concessionària fixin pel seu compte les tarifes, cosa que els alcaldes han de després explicar i justificar davant els ciutadans.

A més, l'Àrea Metropolitana ha incorporat als seus al · legacions una llista d'actuacions compromeses en aquest àmbit geogràfic i que no "estan ara considerades". Així mateix, demana que la Generalitat faci aportacions pròpies al fons per afrontar els episodis de sequera.

Denuncien Agbar per "la situació il·legítima en què es troba"

Nombroses organitzacions de la societat civil catalana han denunciat el conveni signat entre la Fundació AGBAR i el CGPJ per promoure un fòrum de debat sobre Drets d'Aigua, ja que Aigües de Barcelona (AGBAR) té una sentència, recorreguda per la multinacional, que afirma la "inexistència de contracte de concessió a la ciutat de Barcelona" i és un actor amb interessos privats en la matèria que no garanteix un debat plural, sinó esbiaixat. A més, aquest conveni promourà la visió mercantil de l'aigua i anteposarà els interessos privats als de la ciutadania i els ecosistemes aquàtics.

Ara, la poderosa Agbar, de Criteria-La Caixa i la multinacional GDF Suez, de capital estatal francès i privat, pressionen a través del PP català perquè es retiri una taxa que gravi els seus privilegis sobre un bé comú públic i fonamental del qual es va apropiar il·legal i fraudulentament. "AGBAR, com la resta d'empreses del sector privat, busca el lucre per sobre de garantir un dret humà, repartint-se 90 milions d'€ de dividends entre els seus accionistes el 2010". Foto: Ángel Simón, president i primer executiu d'Agbar.

Veure més clicant l'enllaç o anant a:
/2012/02/exclusiva-denuncien-agbar-per-la.html

Cospedal roba fins l'aigua mineral als malalts d'hospitals

El robatori dels feixistes en els drets i prestacions públiques per part dels governs del PP i CiU arriba ja fins i tot fins a les més bàsiques necessitats humanes. A Castella-la Manxa, la comunitat que presideix la número dos dels nazicatòlics, María Dolores de Cospedal, segons porta denunciant l'oposició i els principals sindicats de la comunitat, la desvergonya ​​ha arribat fins als serveis d'alimentació dels hospitals públics, els garants d'una dieta equilibrada per als malalts en funció del seu estat de salut on els pacients no tenen dret a rebre ni l'aigua mineral amb els menjars.

I representants de CCOO han explicat que així succeeix "des de fa mesos", almenys, en els hospitals d'Albacete i de Ciudad Real.

Aquest mateix dimarts, els passadissos del complex hospitalari públic de la Manxa-Centre, ubicat a la localitat ciudadrealeña d'Alcàsser de Sant Joan, es llevaven amb diversos cartells en què s'instava als familiars dels pacients a fer-se càrrec del subministrament d'aquesta beguda als malalts. Segons una foto a la qual ha tingut accés Públic, que va ser presa per un dels treballadors del centre i que s'adjunta a aquesta informació, el text deia: "S'adverteix que (sic), a partir d'ara, els familiars han de subministrar l'aigua als pacients. No ve inclosa en la dieta".

Diversos empleats de l'hospital van confirmar a aquest diari, posteriorment, que "feia dies" que pel centre corrien els "rumors" sobre la possibilitat que, a partir del mes de juliol, l'aigua no estigués inclosa en els menús que se subministra als malalts com a mínim tres vegades al dia. I que aquests rumors s'havien confirmat amb l'aparició dels esmentats cartells. No obstant això, no va ser possible rebre cap explicació per part de la direcció de l'hospital ja que el gerent no es trobava en el centre a la tarda.

Consultats sobre això, els principals responsables de les àrees de sanitat de CCOO de Castella-la Manxa van indicar que, si s'hagués confirmat, la fi del subministrament d'aigua a l'hospital la Manxa-Centre no hagués suposat una sorpresa per als castellà manxecs.

Perquè segons ha assenyalat la secretària general de Sanitat del sindicat en la comunitat, Concha Plaça, aquest copagament dels menús ja s'està practicant a l'Hospital d'Albacete, "almenys des de fa dos mesos". Per la seva banda, la responsable sindical de l'Hospital de Ciudad Real, Elena Barri, ha explicat que aquest mateix sistema s'aplica al centre "des de fa mesos" encara que sempre després de l'arribada de l'equip de Cospedal al Govern de la comunitat.

El major cocodril del món i tres pingüins a Rio de Janeiro

Un cocodril gegant d'aigua salada capturat el setembre passat al sud de Filipines ha estat proclamat avui com l'exemplar en captivitat més gran del món, segons el Llibre Guinness dels rècords. Lolong, com va ser batejat pels seus captors, és responsable de diversos atacs mortals i mesura prop de 6,17 metres, amb un pes aproximat d'una tona.

El rèptil ja era una estrella abans de ser reconegut amb el rècord en ser una de les atraccions més conegudes de la ciutat de Bunawan, al sud de Filipines, on habita en un parc natural. Més de 100 persones van ser necessàries per capturar i treure de l'aigua a aquest espècimen en una caça que es va allargar tres setmanes.

Un cop a terra ferma, el cocodril va ser transportat en grua fins a la seva nova llar. Fins avui el rècord el posseïa un exemplar australià de 5,48 metres de longitud.

Els cocodrils d'aigua salada són els rèptils més grans del món i habiten a les zones pantanoses del sud-est asiàtic i al nord d'Austràlia.

Pingüins al Brasil

Camí a les gèlides aigües patagonas, tres pingüins semblen haver volgut fer al Brasil una pausa a la seva migració. Com si d'un argument d'una pel.lícula d'animació es tractés, els banyistes de Rio de Janeiro s'han trobat amb uns visitants molt poc tropicals.

Els pingüins, que van aparèixer a la platja d'Ipanema, pertanyen a un grup que es va desviar de curs quan es dirigien a aigües més fredes de la Patagònia argentina. Ara seran traslladats a un centre de rehabilitació des d'on seran enviats a un hàbitat més natural.

Boi Ruiz presideix una consultoria que ofereix serveis a l’administració pública

El conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya Boi Ruiz és, segons publica el setmanari directa, president de Know-How-Advicers SL, una consultoria privada del sector de la salut que dirigeix els seus serveis “a les administracions públiques centrals o regionals” i als “centres sanitaris de les seves xarxes de proveïdors públics”, entre d’altres clients, tal com deia la pàgina web de l'empresa -allotjada al següent vincle (amb l'extensió del fill del conseller Guillem Ruiz)- ara esborrada de la xarxa.

La societat, inscrita al registre mercantil de Barcelona el 5 de gener de 2009, va ser constituïda per l’esposa del conseller Maria Victoria Morón Mendicuti, en nom propi i “en nom i representació del seu espòs Boi Ruiz Garcia”, així com dels seus fills Pol i Guillem. Tots quatre van contribuir al desemborsament de capital social, segons consta a la clàusula fundacional primera, tot i que només hi consta com a administradora única Maria Victòria Morón. La Plataforma d’Afectats per les Retallades Sanitàries (PARS) ho va revelar en un escrit de denúncia que va adreçar a la Fiscalia Superior de Catalunya, on relatava de manera detallada totes les retallades sanitàries que Boi Ruiz ha dut a terme des que és conseller i les presumptes vulneracions de drets que asseguren que han comès els gestors de la sanitat catalana, duent-les a terme.

De la patronal a la conselleria

Boi Ruiz ha estat vinculat a la Unió Catalana d’Hospitals (UCH, La Unió), la patronal d’hospitals privats i concertats més important de Catalunya, des de 1994. En va ser director general fins el 2008 i president des d’aleshores fins a la seva presa de possessió com a conseller, a les darreries de 2010. Pocs dies després, va nomenar Roser Fernàndez –antiga directora general de la UCH i “màxima impulsora” del pla estratègic de la patronal– com a secretària general de salut i Josep Maria Padrosa –membre de la junta de l’associació patronal fins al seu nomenament i exdirector de Corporación Fisiogestión, òrgan privat que agrupa més de 30 centres i serveis de rehabilitació de tot l’Estat– com a director del Servei Català de Salut (CatSalut). Lleis d’incompatibilitat al marge, la seva arribada als comandaments de la sanitat pública s’ha fet notar en forma de tancament de centres públics, supressió de proves diagnòstiques i tractaments, augment de les llistes d’espera i retallades en personal. La PARS, però també sindicats com CATAC, han denunciat repetidament “un clar conflicte d’interessos” i la intenció dels nous polítics de desmantellar el sistema públic de salut per beneficiar els interessos de les corporacions privades a les quals fa poc més d’un any representaven. El conseller, fins fa poc només veia una “qüestió estètica” en aquestes acumulacions de càrrecs, però no admetia una discussió des del punt de vista ètic o jurídic.Tanmateix, amb la dimissió de Josep Prat -expresident de l'ICS i acusat per l'Ajuntament de Reus d'un presumpte delicte de malversació de fons públics"- Ruiz ha canviat de parer, i comença a trobar "lògic" que gent com Prat presenti la dimissió.

La col·lossal presa de les Tres Gorges de la Xina ja funciona a ple rendiment

Els 32 generadors elèctrics al complet de la Presa de les Tres Gorges de la Xina, el major projecte hidroelèctric del món, van entrar en funció el dilluns a la nit amb l'arribada de la temporada d'inundacions. Es tracta de la primera vegada en què els 32 generadors de què consta la presa, inclosa l'última turbina, que va passar un període de proves al maig, s'han posat en funcionament a la vegada, va dir Zhang Chengping, director del buró de maquinària i enginyeria electrònica de la Corporació de la Presa de les Tres Gorges de la Xina.

El flux de sortida es va incrementar a 34.000 metres cúbics per segon a la nit a causa del cabal extra d'aigua provinent dels cursos més elevats del riu Yangtse, suficient perquè els 32 generadors de 700.000 quilowatts d'energia cadascun passaran a estar operatius, va afegir l'expert. Els 32 generadors del projecte, posat en marxa el 1993 i en el qual s'han invertit 180.000 milions de iuans, tenen una capacitat generadora combinada de 22,4 milions de quilowatts.

L'escàndol Barclays: quins altres bancs hi estan compromesos?

L'escàndol en relació amb la manipulació de taxes d'interès a Gran Bretanya ha fet rodar un altre cap: Bob Diamond, el president del directori del londinenc Barclays Bank, va renunciar aquest dimarts. "La pressió sobre el Barclays és tan gran que amenaça ja el futur de la institució i això no puc permetre-ho", va dir Diamond en un comunicat de premsa.

La setmana passada, el Barclays va ser multat amb 360 milions d'euros. Les autoritats de vigilància bancària a Gran Bretanya i Estats Units van comprovar que el Barclays havia manipulat els interessos en les transaccions interbancàries. El banc va reconèixer que alguns dels seus corredors havien actuat dolosament. Dilluns ja havia anunciat la seva renúncia Marcus Agius, president del consell d'administració.

Robert Diamond

Diamond, de 60 anys, treballava des de fa uns 16 anys en el Barclays. Com a director de la secció d'inversions va transformar a Barclays Capital en un pròsper negoci. Des de començaments de 2001 era president del directori del Barclays.

Barclays: només la punta de l'iceberg

L'actual escàndol de manipulació de taxes d'interès pot ser només un començament. Altres bancs als Estats Units i Europa són sospitosos d'haver participat també en les operacions. Des de fa mesos són investigats més d'una dotzena de grans bancs, entre ells el Deutsche Bank i l'UBS. "Temo que això no sigui més que la punta de l'iceberg. No pot ser d'altra manera, ja que la taxa d'interès interbancària no és fixada per un banc, sinó per diversos ", opina David Buick, analista de BGC Partners, una empresa de serveis financers globals. També FSA, l'autoritat de supervisió financera de la Gran Bretanya, va deixar clar dilluns que el cas Barclays no és un fenomen aïllat.

De què s'acusa als bancs?

Marcus Agius

Les autoritats van descobrir que de 2005 a 2009 es van registrar irregularitats tant en la taxa d'interès EURIBOR (Euro Interbank Offered Rate) com en la LIBOR (London Interbank Offered Rate). Es tracta de taxes que determinen el preu amb que els bancs es presten diners entre ells. Al Barclays se l'acusa d'haver manipulat la taxa LIBOR, fixada diàriament a Londres i que serveix de referència també per a crèdits a particulars i empreses, derivats i altres productes financers per bilions de dòlars. Aquesta taxa està basada en dades que proporcionen diversos grans bancs.

Amb els manejos, els bancs van aconseguir grans taxes de guanys pròpies i van ocultar les seves veritables despeses de refinançament, tal és el que diu l'acusació. Això és greu, ja que: "La taxa LIBOR és la base totes les altres taxes. Fins al més petit crèdit depèn al final d'ella. Davant nostre s'obre un veritable abisme", diu Stefan Stern, de la Cass Business School, de la Universitat de Londres.

Es crearà una comissió investigadora

Diversos mitjans britànics exigeixen ara una profunda reforma del sector bancari, que "està malalt en el seu nucli". David Cameron, el primer ministre britànic, va anunciar ja una nova investigació del sector bancari. Planeja crear una comissió investigadora, davant la qual els gerents bancaris hauran de declarar sota jurament. La comissió estarà integrada per representants de les dues cambres parlamentàries i tindrà accés "a tots els documents". Cameron va anunciar que la Gran Bretanya "tindrà les regles més dures i transparents de totes les places financeres".

El Partit Laborista, a l'oposició, replica que amb això no n'hi ha prou i exigeix ​​una comissió de control independent dels polítics i els banquers, que investigui a fons el cas. Properament posarà a votació una moció al Parlament perquè l'escàndol sigui investigat per una autoritat independent presidida per un jutge.

Nova batalla campal a Ciñera entre miners i forces repressives

Mentre la marxa del carbó que protagonitzen més de 200 miners prossegueix el seu trajecte a peu cap a Madrid, on tenen previst arribar l'11 de juliol, i s'han trobat amb els secretaris generals d'UGT i CCOO, Cándido Méndez i Ignacio Fernández Toxo a Medina del Campo, els incidents per la vaga de la mineria, que dura ja 37 jornades, han continuat des d'aquest matí . Els miners han aixecat barricades a Astúries i Castella i Lleó, que han produït talls de trànsit a diverses carreteres, i també han interromput el trànsit ferroviari cap a Astúries.

Un grup de 60 miners ha tallat aquest matí la N-630 a l'altura de la localitat lleonesa Ciñera de Gordón, des del quilòmetre 106 fins al 107 en ambdós sentits, així com la línia fèrria, segons les dades facilitades per la Subdelegació del Govern. Després de diverses hores de barricades en aquest punt, on els miners han cremat troncs, contenidors i pneumàtics, els agents antiavalots de la Guàrdia Civil han entrat al poble perseguint als manifestants.

Als carrers d'aquesta localitat lleonesa s'ha tornat a presenciar una batalla campal entre miners i les forces de seguretat que l'han ocupada; els primers intentaven frenar les càrregues llançant tot tipus d'objectes i els segons disparaven pilotes de goma. Sobre les 14.30 uns i altres s'han retirat i el trànsit rodat ha tornat a la normalitat.

A la tarda, els piquets han tornat a les armes i han tallat per segona vegada la carretera N-630 i la línia fèrria a Astúries. La Subdelegació ha detallat que unes 15 persones han creuat un camió a la carretera i que en la via del tren s'han col · locat obstacles per impedir el trànsit dels combois. Finalment, la Guàrdia Civil ha detingut dos miners acusats de desordres públics.
"La marxa avança per vosaltres"

Els miners que participen en la marxa negra, que aquest dimarts compleix la dotzena jornada, han remès una carta als seus set companys tancats des de fa 37 dies en els pous Candín i Santiago de Hunosa en la qual els traslladen el seu suport i els asseguren que la mobilització que els conduirà a Madrid el pròxim dia 11 avança per ells.

"La Marxa del Carbó avança per vosaltres. Us recordem a cada pas, igual que ho fan tantes persones que s'acosten perquè us traslladem missatges de suport, per preguntar per vosaltres i l'estat físic i anímic en què us trobeu. Calia que us ho diguéssim perquè en cap moment oblideu que no esteu sols", afegeix la carta.

El grup de treballadors que van començar a caminar a Astúries i Castella i Lleó han arribat avui a Medina del Campo, procedent de Tordesillas i s'han trobat amb els secretaris generals d'UGT i CCOO, Cándido Méndez i Ignacio Fernández Toxo.