dilluns, 7 de maig de 2012

El PD guanya a les municipals italianes i la dreta s'enfonsa

Els primers resultats de les eleccions municipals donen al Partit Democràtic de l'Esquerra com la primera força en aquests moments, en el conjunt dels 900 municipis que renoven junta, mentre que la formació 'antipolítica' de l'humorista Beppe Grillo es converteix en la sorpresa i queda tercer. A més, hi ha una caiguda important de la dreta. El partit de Berlusconi s'ha sumit en una renovació en la qual, a més del lideratge es qüestiona fins el mateix nom.

Aquestes primeres dades corroboren totes les pistes prèvies. L'antipolítica del còmic Beppe Grillo sembla convertir-se en la tercera força política en les localitats a renovar. Els 'grills' irrompen amb força en la política italiana a través del Moviment 5 estrelles.

En aquestes eleccions ha votat el 67% de l'electorat, el que suposa set punts menys que fa 5 anys. La segona volta serà d'aquí a dues setmanes encara que potser no és necessària en alguna de les capitals més importants que han acudit a les urnes.

Berlusconi ha declarat a Moscou que donarà suport a Monti sempre que no els facin votar mesures cotnra el seu ideari. Aquestes eleccions poden ser un escull per al professor, qüestionat per les mesures d'austeritat del seu executiu.

L'esquerra s'imposa a les principals ciutats


A Palerm (Sicília), la ciutat més gran cridada a les urnes, els dos candidats d'esquerra passarien a la segona volta: Leoluca Orlando, amb un 46,8%, portaveu de l'Itàlia dels Valors i alcalde de la ciutat entre 1985 i 1990 com emblema de la lluita antimàfia, i el del Partit Democràtic (PD), Fabrizio Ferrandelli, que ha aconseguit un 16,4%.

El candidat de la dretana Poble de la Llibertat (PdL) només aconsegueix el 14% dels sufragis.

A Parma, el candidat del PD, Vincenzo Bernazzoli està clarament al capdavant amb un 34,7%, del candidat de Grillo, Federico Pizzarotti, que aconsegueix el 20% dels sufragis.

Escenari idèntic es produeix a Gènova, el gran port ligur, on el candidat d'esquerra, Marc Doria, està àmpliament al capdavant amb un 46,5% enfront del centrista Enrico Musso, que ha aconseguit un 15,8%, i el 'grillista' Paolo Putti, amb un 15%.

Una dada reveladora és que la Lliga Nord, submergida en un pantà de corrupció, manté una de les capitals més importants, Verona, on fins i tot, segons les primeres dades, no seria necessari ni anar a la segona volta.

El Partit Democràtic

El PD és un partit que va néixer de la reunió dels grups dels tres principals partits polítics de la història republicana, el Partit Comunista Italià, el Democràcia Cristiana i Partit Socialista Italià. A partir d'aquests heretat la cultura socialdemòcrata i social cristià, que, juntament amb alguns de sensibilitat socialista i socialiberal i mediambiental, constitueixen la plataforma ideològica del partit.

A nivell europeu, el PD està en una relació d'estreta cooperació amb el Partit Socialista Europeu, amb qui va formar el "Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates al Parlament Europeu. El PD és el segon partit italià i abans que el centre polític i està fortament arrelada a Emilia-Romanya, Toscana, Úmbria, Marche, Basilicata i Sardenya, en zones del Vèneto i Llombardia.

La fundació del PD va ser el 14 d'octubre del 2007 a través de l'eleccions primàries del Partit Democràtic (Itàlia) per a l'elecció de secretari nacional, i "Assemblea Constituent. El partit es presenta als votants com l'hereu de L'Olivera, una coalició de partits que va néixer el 1995 amb l'objectiu de trobar una síntesi entre les tradicions de la democràcia social, el liberalisme social cristià, l'ambientalisme social i el socialisme democràtic.

Pier Luigi Bersani és l'actual secretari del PD després de les eleccions primàries del 25 d'octubre de 2009, fins llavors (entre el 21 de febrer de 2009) va ser Dario Franceschini, mentre que Walter Veltroni, va ser el primer secretari nacional, des de la fundació fins al 17 de febrer de 2009, on ha dimitit del seu càrrec després de la derrota de l'eleccions de Sardenya.

Un altre líder destacat és Romano Prodi, creador de L'Olivera i expresident del Consell de Ministres, va ser president del partit des de la seva fundació fins el 16 d'abril de 2008.

Grècia: El KKE i ED es neguen també a un front d'esquerres amb Syriza

A Samaras li han sobrat els tres dies de termini de què disposava per formar una coalició de govern. El líder de la conservadora Nova Democràcia, incapaç de portar a bon terme la seva tasca, ha admès: "Hem fet el que hem pogut i ha estat impossible". D'aquesta forma la responsabilitat passa al segon partit més votat, l'esquerrà Syriza d'Alexis Tsipras, però el KKE ja ha respòs: no a la col·laboració amb Syriza, com Esquerra Democràtica per rivalitats personals i ideològiques. Això sols pot acabar amb unes altres eleccions i el cost que comporten per un país espoliat per ND i Pasok és molt alt.

Alexis Tsipras, líder de la segona força (la coalició d'esquerres Syriza), demà al migdia rebrà el corresponent mandat del president Karolos Papulias, i així, successivament. Si tots els intents es revelessin estèrils, Papulias ordenaria un Executiu d'àmplia base o ecumènic, com es diu a Grècia -amb representació de totes les forces parlamentàries-, amb el sol propòsit de convocar noves eleccions.

Syriza, el grup revelació d'aquests comicis, amb 52 diputats, ha ofert en campanya un "front de totes les forces d'esquerra". Una de les al·ludides, el Partit Comunista de Grècia (KKE, marxista-leninista, 26 diputats) ja ha contestat: no a la col·laboració amb Syriza. Encara que el panorama polític va canviar ahir radicalment a Grècia, el prosoviètic KKE segueix fidel a les seves essències antipactes que les seves bases li sol·liciten.

Socialistes i conservadors havien anunciat que la col·laboració estava oberta a les forces proeuropees, i en l'amplitud de la denominació podria tenir cabuda Syriza, que defensa la permanència de Grècia a l'euro, però no a qualsevol preu. El peatge no és altre que la renegociació del memoràndum signat amb la troica i la incorporació d'una clàusula que garanteixi mesures de creixement. A favor de certes modificacions en l'acord s'havien mostrat també socialistes i conservadors.

Però no només els comunistes de Aleka Papariga eludeixen la responsabilitat; també els dos nous partits que ahir van entrar al Parlament han rebutjat l'oferta d'integrar un Gabinet d'unitat.

Cada un ho fa des dels pols oposats de l'espectre polític: Grecs Independents, de dreta extrema nacionalista i amb 33 diputats, perquè s'oposa a les polítiques d'austeritat, i Esquerra Democràtica, que amb 19 escons defensa la pertinença del país a l'eurozona, per rivalitats personals i ideològiques tant amb el Pasok com amb Syriza. La tradicional desunió de les forces d'esquerra es revela avui més que mai un obstacle per a l'estabilitat política. L'única alternativa clara al buit de poder és la repetició dels comicis, presumiblement al juny.

El vot nul de Gordillo no és el primer a IU, recordà Anguita

El diputat de IULV-CA per Sevilla i líder nacional del CUT-BAI, Juan Manuel Sánchez Gordillo, ha assegurat que acatarà "el càstig", si la federació d'esquerres decidís fer-ho, per trencar la disciplina de vot en la sessió d'investidura de José Antonio Griñán, expressant un vot "nul" i afirmant que no participava en la votació "perquè no puc votar al meu candidat", una posició que considera correcta dins de la coalició l'excoordinador general Julio Anguita.

Al sortir del Ple d'investidura, Sánchez Gordillo va assegurar que havia mantingut aquell matí una conversa telefònica amb Anguita, en la qual li va traslladar el seu suport i el permís "per fer-ho públic". "M'ha dit que comparteix la meva filosofia i que Nueva Izquierda en tres ocasions al Parlament d'Espanya va votar en contra de la disciplina de vot i no va passar res, mentre era de coordinador i portaveu al Parlament".

El també alcalde de Marinaleda (Sevilla) ha assegurat que "la coherència sempre té càstig", però que no li importa cap càstig "si sóc fidel al que penso i crec que un pacte de govern és una bogeria per Izquierda Unida perquè pot ser seva mort ". "He de ser coherent amb el que he discutit amb les bases, els qui a través d'un referèndum han dit més no que sí al pacte de govern", apuntà.

Després de subratllar que s'han celebrat dos referèndum, un oficial i un altre alternatiu, sobre el pacte de govern, Sánchez Gordillo ha insistit que els dos "són legítims i tenen el mateix pedigrí", de manera que no podia votar sí a la investidura de Griñán "costés el que em costés". Segons ha apuntat, "el primer és la consciència i en política aquesta ha d'estar abans que la disciplina, que gairebé sempre em sona a militar".

Finalment, preguntat sobre si planteja anar-se'n de IULV-CA, ha dit que ell és fundador de la federació d'esquerres i que en cap moment es planteja aquesta decisió. "Jo em vaig a mantenir en Izquierda Unida, una altra cosa és que per la meva rebel · lia em puguin imposar algun càstig", ha conclòs el parlamentari andalús.

L'advocat de Urdangarin avisa Torres que demanar 10.000.000 seria "extorsió"

L'advocat d'Iñaki Urdangarin ha advertit aquest dilluns al seu exsoci en Nóos, Diego Torres, que demanar 10 milions d'euros per no treure a la llum proves que podrien comprometre a la Casa Reial seria "extorsió": "Això seria extorsió, no? Jurídicament el Codi Penal el qualifica com extorsió". Mario Pascual Vives ha dit, però, que no li consta que s'hagi produït aquest moviment de Torres, que també demanaria una feina estable i pagar-li la minuta del seu advocat.

Correus electrònics

Seria l'advocat de Torres, Manuel González Peeters, l'encarregat de negociar aquests assumptes, a canvi que l'exsoci de Urdangarin no publiqués els correus electrònics que implicarien al rei i la infanta Cristina a Nóos.

Diego Torres va advertir: "Si m'he de menjar el marró sol, tiraré de la manta". L'ex soci del marit de la Infanta li ha exigit 10 milions per guardar les proves comprometedores contra la Monarquia que diu posseir.

L'advocat de Torres va iniciar la negociació sol·licitant 30 milions. Davant la negativa de l'entorn de Urdangarin a satisfer una quantitat "inabastable", l'ha rebaixat un terç, però també reclama "una feina estable" per al seu client i pagar la seva minuta, que xifra en un altre milió. Però volen més: que el duc es faci càrrec dels gairebé 1,2 milions de fiança que haurà de depositar el matrimoni Torres-Tejeiro.

En el 'cas Urdangarin', com en la vida en general, també hi ha baixos fons. I en aquest món subterrani el que està desenvolupant amb més intensitat és Diego Torres. El seu advocat, Manuel González Peeters, ha fet públics correus electrònics que demostrarien que el Rei i la Infanta Cristina ajudar a Iñaki Urdangarin en els seus negocis sota sospita i ha advertit que o s'arriba a un acord amb ell o traurà "els altres 200" que estan en el seu poder i que són tan o més explícits que els ja coneguts.

Peeters no només posa com a condició 'sine qua non' que el seu patrocinat no vagi a la presó, sinó que, per indicació de Diego Torres, ha exigit a l'entorn del duc de Palma 10 milions d'euros per guardar els correus electrònics i altres proves que , segons ell, podrien fer un dany "irreversible" a la Monarquia i la seva dictadura.

Miralles: "Els fronts amplis i d'esquerres són necessaris per a guanyar a les dretes, també a Catalunya i Espanya"

El coordinador general d’EUiA i diputat al Parlament de Catalunya, Jordi Miralles, ha celebrat avui els resultats obtinguts per les forces d’esquerres a les eleccions gregues i franceses. En el cas del país hel·lè, la coalició Syriza, encapçalada pel president de Synaspismos, Alexis Tsipras, ha esdevingut segona força. Miralles, que coincideix amb Tsipras en el Consell de Presidents del Partit de l’Esquerra Europea, ha valorat que “aquest gran avenç de la coalició d’esquerres grega demostra que bona part de la ciutadania ha plantat cara a la tirania dels mercats i a l’austeritat imposada a través de governs que no han passat per les urnes”.

El dirigent d’EUiA ha remarcat que “el poble ha confiat en què les alternatives d’unitat de les esquerres que representa Syriza són possibles, i que la recuperació del país no passa per escanyar-lo encara més” I ha afegit: “Els mercats han utilitzat Grècia com a conillet d’índies dins del seu pla de desmantellament de l’estat del benestar, però el poble ha dit prou, als carrers i a les urnes donant més força a Syriza”.

Pel que fa als comicis francesos, Miralles ha destacat la “bona feina” i els resultats del Front de Gauche en la primera volta i també ha senyalat “l’encert de qui creu en la unitat de les esquerres” per haver demanat en la segona volta el suport al candidat socialista François Hollande. Aquesta suma de les esquerres i les forces republicanes ha significat una nova majoria que ha permès derrotar Sarkozy, a qui Miralles ha acusat de no tenir escrúpols: “s’ha arrimat a l’extrema dreta i algunes de les seves tesi per tal de guanyar”.

El coordinador general d’EUiA s’ha mostrat optimista per la victòria d’Hollande: “Acaba l’etapa ‘Merkozy’ i se’n obre una altra d’esperança per Europa: el missatge del poble francès, com també del poble grec, adverteix als mandataris ‘així no, no estem disposats a que sens arrabassin drets i llibertats’. I altres, com Rajoy i Mas, hauran d’apuntar-s’ho”, ha dit Miralles. Així mateix, ha expressat que el candidat del Front de Gauche, Jean-Luc Mélenchon, “ha fet una magnífica campanya, ha despertat consciències i il·lusió i ha recuperat els valors de la República francesa”.

En definitiva, Miralles s’ha mostrat satisfet perquè “a França i a Grècia han avançat les apostes de fronts amplis i d’esquerres, Front de Gauche i Syriza, i la determinació d’aquests d’apostar per la unitat de les forces d’esquerres i progressistes”. Pel coordinador general d’EUiA “l’aposta per fronts amplis, fronts d’esquerres, grans coalicions... és també necessària a Catalunya i a Espanya”.

Un empresari va pagar a la 'Gürtel' 88.000 € per la visita de Ratzinger

L'empresari Óscar Fragio, responsable de les societats que es van fer càrrec del so durant la visita de Ratzinger a València el juliol de 2006, ha reconegut avui a l'Audiència Nacional haver pagat per aquesta adjudicació una comissió de 88.000 € al suposat "número dos" de la trama de corrupció del cas Gürtel, Pablo Crespo, que assegura no conèixer la trama corrupta.

Fragio, gestor de les empreses Wild Electronic Desing i Apogee Telecomunicacions, ha fet aquesta confessió en la seva declaració com a imputat davant del jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz en el marc de la causa que investiga les presumptes irregularitats en l'adjudicació a l'empresa Teconsa per part de la Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) dels contractes per al subministrament i instal·lació de l'equipament de sonorització en la V Trobada Mundial de les Famílies, que va tenir lloc a València entre el 7 i el 9 de juliol de 2006 amb la presència de Ratzinger.

L'imputat va explicar que el pagament dels 88.000 euros a Crespo es va realitzar en efectiu en una trobada que va tenir lloc a Sevilla i que responia a una comissió per haver facilitat la subcontractació a les seves empreses per part de Teconsa, segons han assenyalat fonts jurídiques.

Contractes inflats

Fragio també assenyala que el contracte inicial subscrit amb Teconsa per als serveis de so era de 1.050.000 euros, una xifra que, segons diu no servia per cobrir les despeses. L'imputat ha explicat davant del jutge Ruz que finalment el sobrecost va ser de 1.083.000 euros, una quantitat que va facturar a Teconsa i aquesta al seu torn a la RTVV.

Per justificar aquestes despeses addicionals, Fragio ha posat com a exemple que les seves empreses van haver de col·locar unes torres de so i contractar personal perquè vetllés per la seguretat d'aquestes instal.lacions.

L'empresari es va comprometre davant del magistrat a aportar les factures amb les quals, segons va dir, pot justificar com a mínim 800.000 euros d'aquestes despeses.

Es neguen a declarar

Davant el magistrat han comparegut així mateix aquest matí, també en qualitat d'imputats, el presumpte "cervell" del "cas Gürtel", l'empresari Francisco Correa, el seu "número dos", Pablo Crespo, i el delegat de la trama a València, Álvaro Pérez, més conegut com "El Bigotes". Tots ells s'han negat a declarar.

Correa al·legant per negar-se a declarar que la causa "està viciada" a causa de les escoltes ordenades per l'anterior instructor, el jutge inhabilitat Baltasar Garzón. Aquest magistrat ha estat condemnat pel Suprem a 11 anys d'inhabilitació per aquests fets.

Crespo no coneix la 'Gürtel'


El suposat número dos de la trama "Gürtel", Pablo Crespo, ha afirmat avui que desconeix el que és aquesta xarxa corrupta ni si hi va haver suborns en l'adjudicació de contractes a Radiotelevisió Valenciana (RTVV) a empreses d'aquesta organització durant la visita del papa a València el juliol de 2006.

Així ho ha assegurat l'exsecretari d'organització del PP gallec al sortir de l'Audiència Nacional després de negar-se a declarar davant del jutge Pablo Ruz, que l'havia citat al costat del presumpte cap de la xarxa, Francisco Correa, i el gestor d'Orange Market Álvaro Pérez, "el Bigotes", que tampoc han contestat a les preguntes del magistrat.

Crespo, que està en llibertat des del passat 1 de febrer, ha subratllat que s'ha acollit al seu dret a no declarar perquè es tracta d'un procediment que "no és net i no ho és des d'un principi", ja que, com "ha quedat acreditat ja", s'han "violat" els drets dels imputats.

L'hora treballada a Espanya més barata que la mitjana de l'UE

El cost laboral per hora treballada a Espanya es va situar en 20,6 € l'any 2011, per sobre de 15 països de la UE, encara que per sota de la mitjana europea, que va ascendir a 23,1€. Segons dades d'Eurostat, les diferències a la UE són "enormes", amb un màxim proper als 40 euros per hora i un mínim que se situa una mica per sobre de 3 €.

Els costos laborals per hora més elevats corresponen a Bèlgica (amb 39,3 euros), i Suècia (amb 39,1 euros). A continuació se situen Dinamarca (38,1 euros) i França i Luxemburg, tots dos a prop dels 34 euros.

A Alemanya, per la seva banda, el cost laboral se situa en 30,1 euros per hora, mentre que a Finlàndia i Àustria està lleument per sobre dels 29 euros ia Irlanda i Itàlia també supera la mitjana europea.

Al Regne Unit, el cost queda en 20 euros, per sota de la mitjana i lleugerament inferior al registrat a Espanya.

A Portugal, el cost se situa en 12,1 euros per hora, encara que la xifra descendeix encara més en molts països de recent adhesió, com Letònia i Lituània (uns 5 euros), mentre que Romania (4,2 euros) i Bulgària (3,5 euros) tanquen la llista.

Els actius tòxics de Bankia pugen a 31.800 milions

Els actius tòxics de Bankia pugen a 31.800 milions, les provisions per cobrir crèdits dolents augmenten en 5.000 milions d'euros. El patrimoni net va caure un 17% després dels ajustos realitzats. Bankia baixa un 3,75% després de l'anunci de dimissió de Rato. A mig matí, els títols del banc van arribar a cedir més d'un 6%, de manera que s'intercanviaven a 2,30 euros, el seu preu més baix des que va sortir al mercat el juliol de 2011. Rajoy disposat a robar més diners públics per donar-los al culpable de la crisi.

Les accions de Bankia retrocedien un 3,75% a la Borsa de Madrid després de l'anunci de dimissió de Rodrigo Rato com a president de l'entitat, i s'intercanviaven a 2,363 euros la unitat. Els títols de Bankia encapçalaven els retrocessos de la borsa madrilenya a dos quarts de la tarda.

Rajoy disposat a robar més diners públics per donar-los al culpable de la crisi Rato


Última hora: Rajoy cessa a Rato pel forat de Bankia i BFA per injectar-ne diners públics un altre cop. Bankia és presidit pel ministre d'Aznar, excap de Caja Madrid i dirigent màxim expulsat del FMI, Rodrigo Rato, i suma les antigues caixes madrilenya i valenciana, espoliades i desfalcades pels polítics del PP arreu l'estat. El canal d'economia d'EUA Bloomberg i el FMI ja el van denunciar com a culpable especulador i comptable fraudulent que va causar la bombolla immobiliària amb els seus socis de la dreta nazionalcatòlica espanyola. Ara volen seguir robant amb l'impunitat que els hi dóna la dictadura feixista. Bankia rebrà entre 7.000 milions i 10.000 milions d'euros a través del Fons de FROB, una quantitat similar a la de la retallada en sanitat i eduació anunciada pel govern espanyol fa ben poc.

http://noticies.sirius.cat/2012/05/rajoy-disposat-irobar-mes-diners-de.html

El metà dels dinosaures escalfà el planeta

El metà que els dinosaures herbívors emetien a través de les seves flatulències va poder causar l'escalfament del planeta fa 150 milions d'anys, segons una investigació realitzada per científics d'universitats britàniques i publicada a Current Biology. Calcula que els dinosaures gegants herbívors -sauròpodes- podien emetre conjuntament fins a 520 milions de tones anuals del gas amb efecte hivernacle. Les actuals emissions de metà són d'unes 500 milions de tones a l'any, davant de les 181 milions de tones que es calcula que s'emetien abans de l'era industrial, la multiplicació demogràfica i l'augment de la ramaderia.

Per fer el càlcul, els experts van analitzar la proporció de metà emesa pels herbívors actuals, com vaques i altres tipus de bestiar, segons la seva biomassa. Després, van traslladar aquesta relació als dinosaures herbívors del mesozoic, com el brontosaure o el Diplodocus, que mesurava 45 metres i pesava més de 45 tones. S'estima que en aquesta època prehistòrica la temperatura del planeta era uns 10 graus superior a l'actual.

Els autors de l'estudi creuen que els dinosaures, igual com passa amb les vaques, tenien en els seus aparells digestius uns bacteris que els ajudaven a fer la digestió i que generaven metà al fermentar les plantes.

"Un simple model matemàtic suggereix que els microbis que vivien en els dinosaures saurópodos van poder haver produït suficient metà per tenir un efecte important en el clima del mesozoic", afirma el director de l'estudi, Dave Wilkinson, de la universitat John Moores de Liverpool.

"De fet, els nostres càlculs indiquen que aquests dinosaures van poder produir més metà que totes les fonts de metà actuals juntes, naturals o creades per l'home", va afegir.

Publicitat a Sírius? La revolució que la pagui la burgesia

Després d'un intens debat, l'equip de Sírius hem decidit insertar publicitat contextual a la pàgina web, amb l'objectiu d'ampliar el ventall d'ingressos econòmics i col·laborar a solventar el dèficit del projecte. Els motius pels quals hem arribat a prendre aquesta decissió són els que exposem a continuació:

El creixement de Sírius i les despeses que comporta mantenir un projecte d'informació alternativa com aquest no es corresponen amb els ingressos obtinguts a través de donatius. Les aportacions econòmiques que hem de fer els i les col·laboradors/es de Sírius per mantenir viu el projecte no són sostenibles i exigeixen de nosaltres un grau d'implicació suplementari a la ja voluntariosa activitat periodística que realitzem sense retribució.

La publicitat contextual és un tipus de publicitat que en cap cas pot influir sobre la línia editorial de Sírius, ja que s'insereix en funció dels continguts que nosaltres publiquem i no a la inversa.

Molts mitjans alternatius, de les més variades tendències poítiques, utilitzen la publicitat contextual per a obtenir ingressos que els permetin sostenir econòmicament els projectes i sense que això posi en dubte la seva independència dels anunciants.

La inserció de publicitat es portarà a terme de la forma menys intrusiva que ens sigui possible, volem que el disseny de la pàgina segueixi centrant-se en els continguts informatius.

Qualsevol benefici econòmic derivat de la publicitat serà reinvertit en el mateix projecte, d'acord amb els estatuts de Sírius com a entitat sense ànim de lucre.

A Sírius continuarem publicant amb periodicitat anual un informe públic amb els balanços econòmics.

"La Revolució l'ha de pagar la burgesia". Pensem que aquesta frase apòcrifa de Lenin resumeix perfectament l'esperit amb que inserirem publicitat a la nostra pàgina web. A través de la publicitat contextual, cada cop que feu clic en un anunci a la pàgina web de Sírius generareu una aportació per al projecte a càrrec de l'anunciant.

EU acusa al PP d’haver encetat una “clara persecució política” contra qui participà en la Vaga General

La diputada autonòmica d’EUPV, Esther López Barceló, i el secretari d’organització de la formació d’esquerres, Guillermo Sampedro, han estat tot aquest matí acompanyant a les 17 persones citades a declarar en Elx, huit de les quals són membres d’Esquerra Unida, i a les quals se’ls acusa d’un delicte de coaccions la nit abans de la Vaga General.

López Barceló ha exigit el sobreseïment dels casos a Subdelegació de Govern i al ministre de l’Interior. Esquerra Unida ja ha demanat explicacions al Congrés sobre anteriors detencions a altres llocs dels País Valencià i les ampliarà amb les d’Elx.

López Barceló ha afirmat: “el que està passant és una clara persecució política realitzada dins d’una fulla de ruta que pretén criminalitzar el sindicalisme, el dret a la vaga i tots els mecanismes de defensa dels treballadors i la societat civil”.

La diputada d’EUPV, acompanyada del secretari d’organització Guillermo Sampedro, han mostrat el recolzament de la formació a tots els que declaraven aquest matí a Elx. “Exigim el sobreseïment dels casos. És necessari recordar que el dret a la vaga és constitucional i que aquestes actuacions arbitràries de la Policia Nacional pretenen atemorir i mermar la capacitat de protesta de la ciutadania”.

El diputat valencià d’Esquerra Unida-Els Verds al Congrés, Ricardo Sixto, ja ha presentat una bateria de preguntes per demanar respostes al Govern central sobre les detencions de sindicalistes a altres llocs, com és la Pobla de Vallbona, els quals foren acusats de pertànyer a banda organitzada. Ara Sixto ampliarà l’exigència d’explicacions a allò ocorregut a Elx.

IU considera que els resultats de l'esquerra alternativa a Grècia i França "marquen el canvi de rumb de la política a Europa"

Izquierda Unida, a través del seu responsable de Política Internacional i eurodiputat, Willy Meyer, "mostra la seva satisfacció pel resultat de les eleccions presidencials a França, que ha estat possible gràcies a l'avenç fonamental del Front de Gauche, així com les bones dades electorals collits a Grècia tant pel Syriza com el KKE. Aquests resultats marquen el canvi de rumb en l'actual política europea".

Per a Meyer, "la caiguda que han patit Nova Democràcia i PASOK, unit a l'avanç de les forces de l'esquerra transformadora i alternativa, acaben amb el bipartidisme a Grècia, alhora que assenyalen el camí cap a una veritable sortida de la crisi a Europa des posicions alternatives".

El dirigent federal destaca que tant Syriza com el Partit Comunista (KKE) "són les forces de l'esquerra grega que, igual que Esquerra Unida a Espanya, denuncien el pacte entre socialdemòcrates i liberal-conservadors forjat a Europa en el Consens de Brussel·les. Entenem que aquest pacte és el responsable del desmantellament de l'Estat del benestar, de la privatització dels serveis públics i dels sectors estratègics de l'economia i, en definitiva, de les polítiques que estan asfixiant treballadors, aturats, joves i pensionistes, és dir, col·lectius més afectats per les crisis".

Segons els primers resultats oficials oferts pel Ministeri de l'Interior hel·lè, Syriza es consolidaria com a segona força més votada, per sobre del socialista PASOK. "Les urnes a Grècia s'han omplert de vots contra el memoràndum de la Troica, contra el Pacte d'Estabilitat i el Pacte per l'Euro", valora Meyer.

L'eurodiputat d'IU assenyala que tant aquests resultats a Grècia com els que han tingut lloc a França, amb la destacada intervenció del Front de Gauche, "serveixen d'esperó per seguir treballant a Espanya cap a un gir radical en la situació econòmica i avançar cap a una economia productiva que permeti rescatar els seus sectors estratègics i evitar la intervenció per part de les instàncies econòmiques de la UE".

Grècia sense majoria tot i la trampa electoral


La coalició governant del partit de dretes Nova Democràcia (ND) -els qui van falsejar els comptes enganyant i estafant a tota Europa- i el Partit Socialista Panhel·lènic (PASOK) necessitaran un nou aliat per revalidar la seva majoria al Parlament de Grècia, segons l'escrutini. Amb el 98,4% de les paperetes escrutades, el ND va obtenir el 18,9% dels vots, o 108 escons, inclòs el "premi" o tupinada antidemocràtica de 50 escons que correspon al partit guanyador, segons la legislació feixista en vigor, com a Espanya i altres dictadures de fira.

El PASOK, que durant dècades havia dominat el panorama polític de Grècia, aconsegueix el 13,2% o 41 escons, el seu pitjor resultat des de 1974. Juntes, les dues formacions de l'oligarquia controlen 149 escons, dos per sota del mínim necessari per aconseguir majoria al Parlament unicameral de 300 diputats. El ND i el PASOK són els únics partits grecs que donen suport al pla de rescat de la Unió Europea (UE) i el Fons Monetari Internacional (FMI).

La Coalició de l'Esquerra Radical (SYRIZA), aliada d'IU i EUiA en el Partit de l'Esquerra Europea (PEE) a Brussel·les, supera el PASOK, amb el 16,8% dels vots (52 escons). Molt crític amb el pacte d'austeritat i les polítiques de l'UE, no té una posició clara sobre la sortida de l'euro, encara que exigeix ​​una cancel·lació parcial del deute. No ha aconseguit unir a l'esquerra en un sol front, especialment per les reticències del KKE.

EUiA felicita l'avenç del Front de Gauche a França i de Syriza a Grècia, que esdevé segona força

Reproduïm la carta enviada a les formacions que integren les dues coalicions, amb qui EUiA comparteix espai al Partit de l'Esquerra Europea:

Benvolguts companys i companyes,

Estem molt orgullosos dels vostres resultats i del vostre bon treball. Aquest nou escenari a Grècia és una veritable esperança per a tots vosaltres i per a nosaltres, per a tota Europa i per Espanya i Catalunya en particular.

El paper brillant jugat pels nostres camarades de Syriza, de Synaspismos, d’AKOA, pel seu president i candidat, Alexis Tsipras, ha estat determinant. Us felicitem fraternalment.

A França, d’altra banda, la segona ronda de les eleccions presidencials confirma que Sarkozy, i també les seves polítiques, han estat expulsats del govern.

Una altra realitat fonamental que obre esperances i confirma la importància del ‘Front de Gauche’ en les pròximes situacions socials i polítiques.

Després de les últimes setmanes, Europa apunta un futur una mica menys obscur, amb el repte de recuperar el seu model social i democràtic, i malgrat l’amenaça de moviments neofeixistes que hem de fer caure, som en millors condicions de treball contra les polítiques neoliberals, els mercats financers i els governs que encara regeixen, i al mateix temps que apareix una nova obra col·lectiva i juntament amb d’altres forces d’esquerra.

Rebeu, per tant, els nostres millors desitjos i la nostra alegria en la solidaritat.

Salut!
Esquerra Unida i Alternativa

Toni Barbarà i Àngels Tomás, membres del secretariat del Partit de l’Esquerra Europea, en nom del coordinador general, Jordi Miralles

Les 30 prioritats del programa de François Hollande

1. Pujada d'impostos per als milionaris: el tipus màxim de l'IRPF serà del 75% per a les rendes per damunt del milió d'euros a l'any. 2. Rebaixar l'edat de jubilació des dels 62 als 60 anys (per als treballadors amb 41,5 anys cotitzats). 3. Pujar el salari mínim per damunt de la inflació. Ara és de 1.200 euros al mes. 4. Derogar la pujada de l'IVA que preparava Sarkozy. 5. Que les rendes del capital paguin el mateix que les rendes del treball.

6. Legalitzar el dret al matrimoni i l'adopció dels homosexuals.

7. Que les empreses que es portin les seves fàbriques fora de França hagin de tornar les ajudes públiques rebudes.

8. Demanar a la UE una reforma dels estatuts del BCE perquè el creixement i l'ocupació siguin també un mandat prioritari en la política monetària i que el Banc Central pugui fer préstecs directament als estats. Engegar els eurobons. Recolzar la creació d'una taxa a les transaccions financeres.

9. Crear un banc públic d'inversió per al desenvolupament de les petites empreses.

10. Reduir la producció d'electricitat a través d'energia nuclear del 75% al 50% per a l'any 2025, tancant les centrals més antiquades, i potenciar les energies renovables.

11. Canviar la llei Hadopi contra les descàrregues a Internet. Buscar un model que conciliï els drets dels creadors i l'accés a Internet fàcil i segur.

12. Reformar la Constitució per incloure en ella els principis de laïcitat i la separació entre Església i Estat.

13. Rebaixar un 30% el sou al president de la República i als seus ministres.

14. Que els responsables de la televisió i la ràdio públiques depenguin d'una autoritat independent del Govern.

15. Pujar el sou als metges de la sanitat pública.

16. Construir 2,5 milions d'habitatges de protecció oficial per a estudiants i rendes baixes durant els pròxims cinc anys.

17. Rebaixar els sous dels directius de les empreses públiques.

18. Limitar l'acumulació de càrrecs públics.

19. Dret a vot en les municipals per als estrangers que visquin a França des de fa més de cinc anys.

20. Contractar 60.000 nous professors.

21. Regular l'eutanàsia.

22. Pujada del 15% a l'impost a la banca.

23. Prohibir les stock-options, excepte per a empreses acabades de crear.

24 Prohibir als bancs tenir sucursals en paradisos fiscals.

25. Obligar que la banca d'inversió –l'especulativa– i la d'estalvi –la de les llibretes i crèdits– estiguin separades.

26. Multes per als partits polítics que no respectin la paritat entre dones i homes.

27. Els polítics condemnats per corrupció quedaran inhabilitats per deu anys.

28. Augmentar les ajudes per a les famílies amb fills en edat escolar.

29. Pujar l'impost de successió i el de patrimoni.

30. Retirada de les tropes a l'Afganistan.

L'enllaç al programa sencer clicant aquí.

Rajoy disposat a robar més diners públics per donar-los al culpable de la crisi Rato

Última hora: Rajoy cessa a Rato pel forat de Bankia i per injectar-ne diners públics un altre cop. Bankia és presidit pel ministre d'Aznar, cap de Caja Madrid i dirigent màxim expulsat del FMI Rodrigo Rato, i suma les antigues caixes madrilenya i valenciana, espoliades i desfalcades pels polítics del PP arreu l'estat. El canal d'economia d'EUA Bloomberg i el FMI ja el van denunciar com a culpable especulador i comptable fraudulent que va causar la bombolla immobiliària amb els seus socis de la dreta nazionalcatòlica espanyola. Ara volen seguir robant amb l'impunitat que els hi dóna la dictadura feixista. Bankia rebrà entre 7.000 milions i 10.000 milions d'euros a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), una quantitat similar a la de la retallada en sanitat i eduació anunciada pel govern espanyol fa ben poc.

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, s'ha mostrat partidari avui d'injectar diners públics en algunes entitats financeres per sanejar-les: 'Però només si cal i en última instància.' Preguntat per la situació de Bankia en una entrevista a l'emissora Onda Cero, Rajoy ha afirmat: 'La meva última intenció seria prestar diners públics, però si calgués, jo no hi renunciaria com han fet uns altres països europeus, però seria en última instància. En la mateixa entrevista ha anunciat que divendres que ve el consell de ministres aprovarà previsiblement decisions 'importants' per al sector financer.

A través d'un reial decret llei, el govern vol impulsar divendres mesures perquè 'no hi hagi dubtes' sobre la seva solvència, amb l'objectiu que les entitats tornin a donar crèdit a empreses i famílies per a mirar de reactivar l'economia.

Bankia, presidida per l'ex-ministre popular Rodrigo Rato, és l'entitat bancària resultant de la fusió de les caixes d'estalvi Bancaixa, Caixa Laietana, Caja Madrid, Caja de Canarias, Caja de Ávila, Caja Segovia i Caja Rioja.

'The Wall Street Journal' acusa el PP i Rajoy de mentider, manipulador, causant de la crisi i d'espoliar Catalunya


The Wall Street Journal, en un article del seu corresponsal Raymond Zhong, acusa el Govern de Mariano Rajoy d'asfixiar a les comunitats autònomes amb l'objectiu de maquillar els comptes manipulats i falsejats i defensa les tesis del Govern de la Generalitat en relació al compliment dels objectius de dèficit exigits per Madrid. Una de les principals crítiques és la recentralització de l'Estat franquista que fa Mariano Rajoy, a qui l'acusa del malbaratament de diners públics en inversions megalòmanes com línies de l'AVE, aeroports fantasmes o els projectes faraònics dels feixistes a Castella, València i Castelló.

Bankia: El forat negre del PP i ruïna d'Espanya, en mans d'un estafador


Bankia, la quarta entitat financera espanyola amb uns 300.000 milions d'euros en actius i una alta exposició al sector immobiliari, és al centre de les preocupacions sobre si Espanya haurà de buscar un rescat a l'estil irlandès per recapitalitzar als seus bancs: "Bankia és la pedra a la sabata del sistema financer, ningú no en dóna un duro i aquesta és la principal preocupació de per què s'ha reprès el tema del banc dolent a Espanya", diu una font d'un banc espanyol.

El PP està impulsant la banca a segregar tots els seus actius immobiliaris a societats especials per tal de convèncer els inversors que les entitats de crèdit no necessitaran un rescat.

El president de Bankia, Rodrigo Rato del Partit Popular, va ser ministre d'Economia des de 1996 fins 2004 en l'anterior govern d'aquesta formació encapçalat per José María Aznar, abans d'abandonar Espanya per dirigir el Fons Monetari Internacional i aplicar les mateixes polítiques de frau i especulació neoliberals, fins a ser expulsat a puntades de peu i tornar a Espanya després d'haver generat la crisi -d'acord amb els socis internacionals-. A Espanya va acabar d'enfonsar Caja Madrid i es va fer càrrec de la seva fusió amb les altres caixes que el PP ha espoliat criminalment en els seus dominis llevantins.

"El Ministeri d'Economia i el Banc d'Espanya treballen per buscar una solució per Bankia", afirma una font del govern de Rajoy. Però els 'mercats' estan confusos sobre quina solució podria donar-se, com esquarterar el grup i vendre'l per parts, una fusió amb un altre banc o una presa de control per part de l'Estat.

Rato va refusar fer comentaris sobre si estava en converses amb els seus compares del PP, però el govern ja ha deixat caure que es podria crear un banc amb aquests actius "tòxics", és a dir, incobrables perquè no es pot o no es vol, per 'desintoxicarlos' com fins ara, robant el diners públics per lliurar-los als seus banquers i finançadors.

Rodrigo Rato i PP acusats per Bloomberg de la crisi económica

Rodrigo Rato, actual president de Cajamadrid, exvicepresident del Govern espanyol, ministre d’Economia durant l’etapa d'Aznar i exdirector-gerent del Fons Monetari Internacional, és el creador de la bombolla immobiliària i el saqueig generalitzat segons el punt de mira de Bloomberg, qui l'acusa de ser el principal responsable de la crisis immobiliaria espanyola, atesos els càrrecs estratègics que ha ocupat.

El Clan Rato: De Rato i de lladre, s'en ve de mena...

El Pare del Clan, Ramón de Rato Rodríguez-San Pedro neix a Gijón cap a 1907, hereu d'una important fortuna, procedent en part del seu avi Faustino Rodríguez-San Pedro -alcalde de Madrid el 1890 i ministre de Foment d'Antonio Maura el 1903- i en part del seu matrimoni amb una filla dels Figaredo de Gijón. Recentment, el Suprem va confirmar la sentència per la qual es reconeix com filla legítima d'Alfredo Figaredo, oncle avi del ministre, una infermera jubilada, filla d'una criada a qui, després de donar a llum de l'amo, van ingressar en un convent i li van robar la filla. Foto: Ramón Rato Rodríguez San Pedro, Ramón Rato Figaredo i Rodrigo Rato: Un de tants vells clans de feixistes i estafadors del PP.

Perdre la casa per les obres de l'N-II sense ni cobrar l'expropiació

Que Espanya no és democràcia ni menys un "estat de dret" resulta evident per a qualsevol que no sigui un analfabet, però desenes de veïns de l'estat ho pateixen en un grau d'indefensió davant la dictadura feixista ben propia de l'absolutisme feudal. Una família de Vilademuls ha d'anar a viure a casa dels avis després de quedar-se sense llar ni rebre cap compensació. I com ella, desenes o centenars al llarg de les obres públiques aturades per la desídia governamental.

El tram de l'N-II a Vilademuls (Pla de l'Estany) porta gairebé dos anys amb les obres de desdoblament aturades. A banda i banda, l'estampa que s'ofereix als conductors és la d'una carretera del tot empantanegada, amb terres remogudes, estructures a mig fer i males herbes creixent arreu.

Els qui circulen per aquesta part de l'N-II, però, també poden veure una casa que cau a trossos. Pertanyia a un pagès de 42 anys del poble, que ara en fa dos va haver de deixar-la a corre-cuita amb la família perquè l'Estat els va expropiar. Des d'aleshores, però, l'home no ha cobrat pràcticament res i s'ha vist forçat a anar a viure amb la dona i els fills a casa dels avis perquè no té enlloc més on anar.

EU reclama a Zaplana i Camps que paguin la devolució de les ajudes a la Ciutat de la Llum

Miguel Ángel Pavón considera que la intervenció de la Comissió Europea confirma la irregular tramitació i gestió del complex temàtic alacantí i denuncia que amb els diners invertits en la Ciutat de la Llum Alacant podria haver-se construït la Ciutat de la Justícia, acabar la Via Parc, comptar amb nous centres de salut, com el de Benalúa, o ampliar centres escolars com els col·legis El Palmerar o Florida.

El portaveu del grup municipal d'EU, Miguel Ángel Pavón, ha demanat avui al PP autonòmic que pagui de la seva butxaca, i no de la butxaca de tots els ciutadans i ciutadanes, la devolució de les ajudes públiques que la Generalitat Valenciana ha destinat al complex de la Ciutat de la Llum des de 2001, ajudes qüestionades per la Comissió Europea.

La intervenció de la Comissió Europea, qüestionant la procedència d'aquestes ajudes, confirma la irregular tramitació i gestió d'un complex temàtic en el qual la Generalitat ha invertit només en la seva construcció més de 250 milions d'euros repartits gairebé a parts iguals entre els governs autonòmics de Zaplana i Camps: "Que Zaplana i Camps i les seves cohorts de càrrecs polítics que van tramitar i gestionar el complex paguin la devolució de les ajudes que pugui exigir la Comissió Europea", exigeix ​​Miguel Ángel Pavón.

A aquests més de 250 milions el regidor recorda que cal sumar les subvencions per atraure rodatges al complex (almenys 15 milions) i les indemnitzacions que exigeixen els propietaris dels terrenys expropiats -el Tribunal Suprem ha donat ja la raó a diversos propietaris -, unes indemnitzacions que podrien elevar-se a un mínim de 42 milions. És a dir, "el caprici de Zaplana i Camps ens podria arribar a costar més de 300 milions d'euros".

Miguel Ángel Pavón assenyala que si els diners invertits per la Generalitat a la Ciutat de la Llum s'hagués destinat a resoldre les mancances de la ciutat en matèria dotacional i d'infraestructures, Alacant tindria funcionant en l'actualitat la seva Ciutat de la Justícia (40 milions de euros), centres de salut que necessiten barris com Benalúa, el PAU 2, el Garbinet o la zona de platges (en total al voltant de 10 milions d'euros) estarien fa anys prestant servei als i les alicantines, l'ampliació de centres educatius com les escoles públiques el Palmerar o Florida seria ja una realitat, la Via Parc estaria ja finalitzada...

Per EU el PP ha malgastat durant els anys de bonança els diners públics dels i les ciutadans en projectes temàtics innecessaris mentre abandonava les necessitats reals de la societat. "El millor projecte temàtic que es podia haver impulsat a la ciutat era completar la seva xarxa de dotacions i infraestructures públiques, una xarxa que continuarà durant anys en el seu lamentable estat actual per la irresponsabilitat política del PP autonòmic i local", ha conclòs Miguel Ángel Pavón .

Sèrbia: El reformista Tadic i el dretà Nikolic a la segona volta

El reformista proeuropeu Boris Tadic (foto, a la dreta) i el conservador Tomislav Nikolic (a l'esquerra) competiran en la segona volta de les eleccions presidencials a Sèrbia que se celebraran d'aquí a dues setmanes, segons les primeres projeccions de les eleccions celebrades aquest diumenge. Tadic, líder del governant Partit Democràtic (DS) i fins fa unes setmanes president del país, hauria guanyat aquesta primera volta amb el 26,8% dels vots i Nikolic, que encapçala la major formació opositora, el Partit Progressista Serbi (SNS), aconseguiria el 25,6% dels sufragis.

El tercer candidat més votat en els comicis d'avui és el socialista Ivica Dacic, actual viceprimer ministre i titular de l'Interior, amb el 15,2%.

Els dos rivals es van enfrontar per tercera vegada en unes eleccions. Tadic va derrotar a Nikolic en les dues ocasions anteriors, el 2004 i 2008, i va ser el president de Sèrbia fins que va dimitir, el 4 d'abril passat, per avançar les eleccions.

La seva postura podria ser decisiva per a una segona volta, si decideix donar suport a algun dels dos aspirants més votats avui.

Uns 6,8 milions de serbis amb dret a vot estaven cridats a les urnes per elegir, a més d'un nou president, també un Parlament, de 250 escons, i noves autoritats municipals i de la província de Vojvodina, al nord del país.

Grècia sense majoria tot i la trampa electoral

La coalició governant del partit de dretes Nova Democràcia (ND) -els qui van falsejar els comptes enganyant i estafant a tota Europa- i el Partit Socialista Panhel·lènic (PASOK) necessitaran un nou aliat per revalidar la seva majoria al Parlament de Grècia, segons l'escrutini. Amb el 98,4% de les paperetes escrutades, el ND va obtenir el 18,9% dels vots, o 108 escons, inclòs el "premi" o tupinada antidemocràtica de 50 escons que correspon al partit guanyador, segons la legislació feixista en vigor, com a Espanya i altres dictadures de fira.

El PASOK, que durant dècades havia dominat el panorama polític de Grècia, aconsegueix el 13,2% o 41 escons, el seu pitjor resultat des de 1974. Juntes, les dues formacions de l'oligarquia controlen 149 escons, dos per sota del mínim necessari per aconseguir majoria al Parlament unicameral de 300 diputats. El ND i el PASOK són els únics partits grecs que donen suport al pla de rescat de la Unió Europea (UE) i el Fons Monetari Internacional (FMI).

La Coalició de l'Esquerra Radical (SYRIZA), aliada d'IU i EUiA en el Partit de l'Esquerra Europea (PEE) a Brussel·les, supera el PASOK, amb el 16,8% dels vots (52 escons). Molt crític amb el pacte d'austeritat i les polítiques de l'UE, no té una posició clara sobre la sortida de l'euro, encara que exigeix ​​una cancel·lació parcial del deute. No ha aconseguit unir a l'esquerra en un sol front, especialment per les reticències del KKE.

Partit Comunista de Grècia (KKE), el 8,5% (26 escons). Partit comunista, ortodox i tremendament disciplinat. Exigeix ​​la sortida de Grècia de la UE i de l'OTAN, la cancel·lació del deute i que l'Estat controli l'economia, alhora que rebutja a altres formacions esquerrans perquè considera que només pretenen una "reforma del capitalisme".

Forces Democràtiques d'Esquerra (DIMAR), el 6,1% (19 escons). Dirigit per Fotis Kuvelis, el polític més ben valorat pels grecs, és una escissió de SYRIZA. Encara crític amb la UE, pretén mantenir-se en l'euro, renegociant les mesures d'austeritat i ajornant el pagament del deute. Es nega a participar en una coalició amb ND i PASOK.

Partit Grecs Independents va aconseguir el 10,6% (33 escons). Partit dretà i nacionalista creat pels diputats expulsats de ND després oposar-se a l'acord de rescat amb la UE.

El partit de tall neonazi Alba Daurada, el 7% (21 escons). És una violenta formació neonazi que defensa l'expulsió dels estrangers i està dirigida per un ex militar expulsat de l'Exèrcit als 70 i acusat de terrorisme.

Queden a hores d'ara fora del Parlament:

Ecologistes Verds, ecologista i europeista, ha fet del medi ambient i de la reducció de les enormes despeses militars de Grècia la principal bandera de la seva campanya. (2,5-3,8%).

Aliança Democràtica (DISY), formació neoliberal d'extrema dreta dirigida per l'exministra d'Exteriors Dora Bakoyannis, expulsada de ND després de perdre la batalla del lideratge davant Antonis Samaras.

Alerta Popular Ortodoxa (LAOS), partit ultradretà i populista (laos significa poble, tribu). El seu breu pas pel Govern de Papadimos ha reduït el seu suport. Ara s'oposa a les mesures exigides per la UE i ha reforçat novament el seu discurs xenòfob i racista contra els immigrants.