Més de 17.000 dependents han mort a Barcelona a l'espera de la prestació

Al voltant de 17.000 barcelonins han mort des de 2007 enmig del llarg camí que traça la Llei de Dependència per rebre alguna de les prestacions que contempla la legislació. La consellera de Benestar Social, Neus Munté (CiU), ha confirmat en una resposta parlamentària per escrit que 9.084 persones a les quals ja se'ls havia reconegut la dependència, han mort des de l'entrada en vigor de la llei en 2007, a l'espera del Programa Individual d'Atenció (PIA), és a dir, esperant al fet que se'ls assignés la prestació adequada al seu estat i grau de dependència.

La consellera també va informar que altres 7.974 barcelonins van finir mentre esperaven al fet que el Servei de Valoració de la Dependència de la Generalitat (SEVAD) avalués el seu grau d'autonomia i reconegués la seva dependència. Encara que no totes les sol·licituds de valoració acaben sent aprovades, la pròpia Munté va reconèixer que, de les 102.616 peticions registrades des de 2007 a la ciutat, al voltant del 90% van reconèixer la dependència dels sol·licitants.

El president de l'Associació de Centres d'Atenció a la Dependència (ACAD), Lluis Bou, afirma que el procés per accedir a les prestacions és de “entre sis i nou mesos”, encara que assegura que la delicada situació del sector pot perllongar més l'espera: “El problema no és que triguin a entrar, sinó que ja no entren més perquè no es tiren avanci els projectes. No hi ha diners i es queda tot parat”.

Munté també reconeix que, a data del 30 de juny de 2013, consten 8.437 ancians en llista d'espera per accedir a una plaça en geriàtrics públics, una xifra molt reduïda comparada amb . Bou assegura, en canvi, que les llistes d'espera ronden “les 15.000 persones”.

Els pares denuncien que el 40% d'alumnat necessitat s'ha quedat sense beca menjador

La Federació d'associacions de pares i mares d'alumnes de Catalunya (Fapac) alerta que més del 40% d'escolars han quedat exclosos de les beques menjador i critica que, dos mesos després de començar les classes, moltes famílies encara no sàpiguen si aquest curs comptaran amb un ajut. Dit d'una altra manera: la Fapac denuncia que, per ara, el govern de CiU només cobreix les necessitats del 10% d'alumnat amb risc d'exclusió social mentre s'els gasta a mans plenes subvencionant les escoles per a fatxendes de l'Opus Dei i Legionaris de Crist.

Les grans fortunes augmenten el seu patrimoni fins a setembre un 15,46%

El patrimoni de sis de les grans fortunes espanyoles gestionat a través de sicavs -societats d'inversió de capital variable- va créixer en els nou primers mesos de l'any una mitjana del 15,46%, fins a 2.267,7 milions d'euros, segons dades del mercat. Enfront d'aquestes dades, la renda disponible dels treballadors a Espanya va descendir el 0,8% i es va situar en 173.235 milions d'euros en concloure el primer semestre de l'any respecte al mateix període de l'any anterior. Foto: Els oligarques Carlos i Juan March Delgado al costat de la seva mare, Carmen Delgado Roses, ja morta.

Les grans fortunes augmenten el seu patrimoni fins a setembre Encara que no totes les societats van incrementar el valor dels seus actius, el seu creixement general va estar propiciat pel notable repunt patrimonial de la societat Torrenova, vinculada a la família March, amb un alça del 76% i 613 milions gestionats.

D'aquesta manera relegaven del primer lloc d'aquesta llista a Morinvest, gestionada per BBVA i dipositària d'actius de l'empresària Alicia Koplowitz, que en els nou primers mesos d'aquest exercici va reduir el seu patrimoni de 511 a 497 milions, un 2,66%.

Soandres, la sicav de la difunta Rosalía Mera, fundadora d'Inditex al costat de Amancio Ortega, administrava un patrimoni a la fi del passat mes de setembre de 366 milions d'euros, el 3,18% més que al tancament de 2012.

Quant a Agrippa, vehicle d'inversió de la família Gallardo Ballart -propietaris de la farmacèutica Almirall-, comptava amb uns actius de 303 milions, el 10,82% més.

La família Del Pi, principals accionistes de l'empresa constructora i de serveis Ferrovial, gestionava 296 milions d'euros en acabar setembre, el 0,64% menys que al tancament de 2012.

L'empresari Juan Abelló, a través de les societats Arbarin i Naira, acumulava un patrimoni de 191 milions d'euros, el 7,54% més. D'acord amb les dades més recents del conjunt del sector, en els sis primers mesos de l'any, el valor dels actius de totes les sicav a Espanya s'elevava a 24.730 milions d'euros, amb una revaloració de l'1,82%.

Enfront d'aquestes dades, la renda disponible dels treballadors a Espanya va descendir el 0,8% i es va situar en 173.235 milions d'euros en concloure el primer semestre de l'any respecte al mateix període de l'any anterior.

Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), la renda disponible va descendir per la disminució dels ingressos de les llars (salaris, interessos bancaris, ingressos d'autònoms), que van baixar el 2,7%, empesos per la caiguda del 5% dels salaris.

Les sicavs són vehicles d'inversió que tributen en l'impost de societats a un tipus de l'1% i que requereixen d'un mínim de cent partícips i un capital inicial de 2,4 milions d'euros.

El PP descarta tocar el tipus a l'1% de les Sicav en la futura reforma fiscal

Les 3.035 Sicav registrades a Espanya i propietat de les grans fortunes seguiran tributant a l'1% en l'impost de societats després que s'aprovi la reforma fiscal que actualment està estudiant un grup de "experts" feixistes a sou de la màfia franquista i corrupta del PP al govern. Els espanyols tenen fins a 87.698 milions situats fora d'Espanya, una quantitat similar al frau fiscal anual per part de grans fortunes i empreses.

La declaració de Camps queda suspesa al no haver pogut ser localitzat

La declaració de l'expresident de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps (PP), com a testimoni i per escrit dins del cas Nóos, no es realitzarà finalment aquest diumenge, tal com estava previst, després que el Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma no l'hagi pogut localitzar.

Així han informat fonts del Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB), que han indicat també que la declaració quedarà pendent fins a una altra ordre.

Aquesta decisió s'ha pres després que entre aquest dissabte i diumenge el Jutjat no s'hagi pogut posar en contacte amb ell al no localitzar-li ni al seu domicili ni per telèfon.

Estava previst que Camps, aquest diumenge a les 11:30 i en el lloc que ell considerés, contestés per escrit i en presència de la secretària judicial a les preguntes redactades pel jutge, les acusacions i les parts en el cas Nóos, en qualitat de testimoni.

Camps havia sol·licitat el seu dret a declarar per escrit, acollint-se a l'article 412.4 de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LeCrim), que disposa que els qui haguessin exercit càrrecs com el de president d'una comunitat autònoma "estaran exempts de concórrer a la crida del jutge, però no de declarar, podent informar per escrit sobre els fets que haguessin tingut coneixement per raó del seu càrrec".

Camps, amagat per a no declarar demà pel cas Nóos

El jutjat d'Instrucció número 3 de Palma, on s'instrueix el cas Nóos, no ha localitzat ni al seu domicili ni per telèfon l'ex-president de la Generalitat Francisco Camps (PP), que ha de declarar demà al matí com a testimoni en aquesta causa, i que havia demanat de fer-ho per escrit.

Xina: Acalorada discussió per la relaxació en la política d'un sol fill

Després que Xina va anunciar la seva decisió de relaxar la política d'un sol fill, s'ha deslligat una acalorada discussió i controvèrsia a la província més poblada del país, Henan. D'acord a la decisió aprovada en el Tercera Sessió Plenària del XVIII Comitè Central del Partit Comunista de Xina (PCX) realitzada del 9 al 12 de novembre, la nova política permetrà que totes les parelles tinguin dos fills sempre que un d'ells hagi estat fill únic.

La nit després que es va donar a conèixer la decisió, un important portal d'internet xinès va començar una enquesta respecte a "si la gent escolliria tenir un segon fill". Milers de persones van votar en menys de dues hores i més del 60% va respondre que "Sí".

PROS

"La política ajustada de natalitat no només compleix moltes de les expectatives de la gent, sinó que va d'acord al desenvolupament equilibrat de llarg termini de la població a Xina", va dir Zhang Yuanzhen, professor de l'Institut de Planejament Familiar de Henan: "Podria ser positiu per als problemes de població estructurals, com el problema de l'envelliment, el desequilibro persistent entre els gèneres i la disminució de la població activa", va dir Zhang.

"La nova política ajudarà a mantenir estable la taxa de natalitat i a evitar una forta caiguda en la població després que arribi al seu punt maxim", va assenyalar Zhang. Es calcula que la població de Xina arribarà al cim d'1.500 milions l'any 2033.

La política de planejament familiar va ser introduïda a finalitats dels anys 70 per desaccelerar el creixement de la població limitant a la majoria de les parelles urbanes a tenir un sol fill i a la majoria de les parelles rurals a dos fills si el seu primer fill era nena.

Es calcula que la política ha resultat en 400 milions de persones menys a Xina i la taxa de fertilitat actual es manté estable entre 1,5 i 1,6, molt menys que el nivell de substitució de la població. La política va ser relaxada d'alguna manera en 2011 per reduir alguns problemes socials i la seva forma actual estipula que tots dos pares han de ser fills únics si desitgin tenir un segon fill.

La província més poblada de Henan, amb 20 milions d'habitants, va ser l'última a relaxar la política a causa de la pressió del continu creixement de la població. Hi haurà un altre auge de bebès que empitjorarà les dificultats d'enviar als nens al jardí de nens o l'escola? La gent comença a preguntar-se.

La usuària d'internet "Huang Shan" assenyala: "No desitjo més fills. El problema és que no hi ha suficients recursos socials. Seria curiós que no hi hagués suficients escoles i hospitals per a més bebès".

"Liujing_2009" comenta: "Tinc dubtes. Si tinc un segon fill hauré de ser una mare de temps complet. Dos fills requeriran molt més energia per cuidar-los. El meu espòs no desitja un segon fill, ell creu que cuidar d'un és suficientment "agotador".

La discussió sobre tenir un segon fill o no ja ha conduït a baralles. Wei és un metge al Tercer Hospital Afiliat de la Facultat de Medina Tradicional Xina de Henan: "Els pares de tots dos desitgen que tinguem un altre bebè, però la meva esposa i jo som mèdics. Estem molt cansats per tenir un altre bebè", va dir Wei.

OPINIÓ D'EXPERTS

Respecte a la preocupació de la gent d'un auge de bebès, l'expert en població Zhang Yuanzhen va declarar que: "La nova política tindrà un gran impacte en les famílies individuals, però cap al país en general". No hi haurà un auge de bebès i no provocarà una gran pressió a la seguretat alimentària, la salut, l'educació o l'ocupació, va dir Zhang.

D'acord a una enquesta de la Comissió Nacional de Salut i Planejament Familiar, la nova política aplicarà a al voltant de 15 o 20 milions de persones, només la meitat dels quals de debò desitja tenir un segon fill. A més, a causa de les dècades de la política de planejament familiar, les famílies que té un sol fill a les àrees rurals són molt menys que a les ciutats. Per això aquesta nova política aplicarà principalment a les parelles de la ciutat. Amb el cost relativament alt de criar a un fill a la ciutat, la gent s'ho pensarà bé abans de prendre una decisió, va dir Zhang.

La nova política és considerada per alguns com a injusta. "Xiaoyuer" va esmentar: "Tots haurien de poder tenir un segon fill sense importar si ell o ella són fills únics o no. La nova política sona encoratjadora al principi, però després la gent sent que és injusta".

Liu Junjie, expert en població de l'Acadèmia de Ciències Socials de Henan, va dir que és poc probable que Xina relaxi per complet la seva política d'un sol fill ràpid: "Els pensaments de la gent són comprensibles, però l'ajust de l'estructura de la població ha de ser gradual", va indicar Liu.

Jordi Garcia Ronda

6.000 manifestacions a Catalunya en 2013, 20 al dia

Segons dades de la conselleria d'Interior de la Generalitat, s'han disparat les manifestacions a Catalunya contra els governs feixistes de CiU i PP des de principis d'any, de manera que ja s'han superat les 6000, amb una mitjana d'unes 20 al dia.

Aquestes xifres representen gairebé el doble de manifestacions que es van donar en 2012 (un total de 3.287), i el triple respecte a les de 2011 (amb 2.022). La majoria d'aquestes es van celebrar a Barcelona i la seva àrea metropolitana, i sobretot el divendres i el dijous.

En general, segons les dades facilitades per la Generalitat -i que no són doncs gaire fiables-, no es tracta de grans concentracions, ja que solen reunir a entre 20 i 100 persones, sent per motius laborals les més freqüents. Després vénen els socials i econòmics i, en tercer lloc, els de tipus polític.

"La reforma fiscal de PNB-PSE-PP és un frau”

Després de l'acord fiscal aconseguit entre els franquistes PNB, PSE i PP, en les Juntes Generals d'Araba, Bizkaia i Guipúscoa ja s'han registrat les corresponents iniciatives per tramitar pel procediment d'urgència les reformes de l'IRPF i de l'Impost de societats que una vegada més, roba als pobres per afavorir als rics, és a dir, els tres partits serfs del feixisme monàrquic franquista.

És evident que la suma dels tres partits signataris del pacte compta amb la majoria suficient per treure endavant les seves propostes als tres parlaments territorials. No obstant això, l'impacte recaptatori no serà del mateix signe en tots els herrialdes, destacant especialment l'efecte negatiu que tindria a Guipúscoa la reforma de l'Impost de societats presentada pel bloc PNB-PSE-PP.

Segons la informació elaborada per la Secció d'Estudis de la Diputació de Guipúscoa, la Proposició de Norma Foral de l'Impost de societats tramitada a iniciativa de PNB-PSE-PP suposarà una disminució recaptatòria de 24,3 milions d'euros. Aquesta xifra representa un 18% de la recaptació aportada en la campanya de 2012 (última disponible) per les empreses que tributen conforme a la normativa guipuscoana de l'impost.

Per contra, i segons les mateixes fonts, el projecte de reforma d'aquest impost impulsat per Bildu permetria recaptar 25,4 milions d'euros més, és a dir, prop d'un 19% més de l'ingressat en la campanya de 2012 per les empreses subjectes únicament a normativa guipuscoana.

A aquest fet hem d'afegir que també el tractament fiscal concedit a les rendes del capital en el projecte d'IRPF dissenyat per PNB-PSE-PP és més favorable i menys progressiu. Com a conseqüència d'això, la modificació de la normativa vigent a Guipúscoa provocaria una pèrdua recaptatòria de 10 milions d'euros en aquest territori.

En definitiva, cal concloure que la “nova política fiscal” anunciada en l'acord fiscal subscrit per PNB, PSE i PP és en realitat un frau, en la mesura que traeix els principis i objectius que diu perseguir: proporcionar la suficiència recaptatòria necessària per garantir la prestació dels serveis públics, i aconseguir un sistema tributari més progressiu i just.

No hi ha dubte que aquests partits polítics han optat per seguir emparant els interessos de la seva classe social de rics, lladres i oligarques en detriment i contra el poble, i per això mantenen privilegis fiscals per a les rendes del capital, els beneficis empresarials i les grans fortunes, és a dir, ells mateixos i els seus confrares feixistes.

Els sindicats aconsegueixen un acord sense acomiadaments ni rebaixes salarials

Els sindicats del servei de neteja i jardineria de Madrid han arribat la matinada d'aquest diumenge a un acord amb les tres companyies adjudicatàries del servei per retirar l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERE) que afectava a 1.134 treballadors. En l'acord aconseguit —que posa fi a la vaga de neteja que va començar el 5 de novembre— s'ha aprovat un Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTE) de 45 dies a l'any fins a 2017, a més de baixes voluntàries amb una remuneració de 28 i 29 dies per any treballat, i excedències a 5 i 10 anys amb indemnitzacions que seran, respectivament, del 50% i del 75% del salari brut.

"En jardineria, hem concedit flexibilitzar les vacances, que abans s'agafaven els 31 dies a l'estiu. Ara seran 21 dies a l'estiu i 10 dies la resta de l'any", ha precisat secretari general de la Federació de Serveis d'Unió General de Treballadors (UGT), Roberto Tornamira.

UGT: "Es poden evitar els acomiadaments i les rebaixes salarials"

Els sindicats han celebrat aquest resultat de l'acord que es venia negociant des de les 11.00 del matí d'aquest dissabte. L'hora límit de les negociacions era la mitjanit del dissabte però s'ha prorrogat davant la voluntat d'acord mostrada per ambdues parts. Els sindicats han sortit de les negociacions "molt satisfets perquè els acomiadaments s'han retirat [de la taula de negociacions] des de primera hora del matí", segons ha manifestat Tornamira.

El secretari d'Acció Sindical de la Federació de Serveis Privats de Comissions Obreres, Félix Carrión, ha recalcat que, en l'acord, s'ha aconseguit "renegociar el que ahir [per la matinada del dissabte] estava negociat" i "no es toca pràcticament gens del conveni".

Per la seva banda, el responsable de Neteja Viària d'UGT, Juan Carlos del Rio, ha agraït "el suport dels treballadors i el suport del poble de Madrid", entre els aplaudiments dels empleats que presenciaven la compareixença dels representants sindicals. "Es poden evitar els acomiadaments i les rebaixes salarials", ha reblat Del Rio.

En aquesta mateixa línia s'ha pronunciat el representant de CGT, Francisco Javier Palacios, que ha assenyalat que aquest acord "ha de servir perquè altres col·lectius i altres treballadors segueixin el mateix camí". "No hi ha per què resignar-se ni aguantar les retallades salarials ni les reduccions dels drets ni les reformes laborals per molt que te les imposin. Cal lluitar contra tot això", ha afegit.

Unitat de treballadors i sindicats

Palacios ha atribuït l'èxit de les negociacions amb les empreses concessionàries a la "unitat" dels treballadors de la neteja viària i jardineria, i dels sindicats que han representat a tots dos col·lectius. "Si no hagués estat així, [aquest acord] no hauria pogut ser", ha emfatitzat.

Ara procediran amb la signatura de l'acord per part dels sindicats i la patronal. Els sindicats convocaran aquest diumenge una assemblea perquè l'acord sigui ratificat pels treballadors encara que, de moment, es desconeix el lloc i l'hora de la cita. Fins llavors, la vaga romandrà en vigor.

Un centenar de manifestants han romàs en la porta de l'edifici d'Inspecció de Treball durant tota la matinada en presència d'almenys sis furgons policials. Els treballadors que es congregaven a l'interior de l'edifici han estat desallotjat per la Policia entorn de la 01.00 hores.

45 diputats del PP valencià -molts imputats- demanen l'indult per a un confrare corrupte

L'exalcalde del PP de Torrevella està pendent d'ingressar a la presó condemnat per prevaricació. La signatura del document demanant l'indult representa un desafiament polític per a Alberto Fabra. Foto: La diputada Maritina Hernández (esquerra) passa a Trinidad Miró l'escrit de suport a l'exalcalde de Torrevella, mentre el seu company Fernando Giner contempla l'escena des del seu escó.

Va ser una rebel·lió soterrada, sense soroll. Un document que dimecres passat va circular per la bancada del grup parlamentari popular en les Corts Valencianes sol·licitant l'indult pel exalcalde de Torrevella (Alacant) i exdiputat autonòmic Pedro Hernández Mateo, condemnat a tres anys de presó i set d'inhabilitació pels delictes de prevaricació i falsedat en document públic. I la immensa majoria dels diputats —45 sobre 54— del PP ho van signar sense cap escrúpol.

El gest representava una mica més que una mostra de solidaritat amb un excompañero condemnat. En la pràctica era tot un desafiament al president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, del que es van apartar la majoria dels pesos pesats del PP valencià, amb l'excepció del president del parlament autonòmic, Juan Cotino, i del president de la Diputació de València i del PP provincial, Alfonso Rus.

Fuentes de la direcció nacional del PP asseguren desconèixer la iniciativa dels parlamentaris valencians. Les mateixes fonts desvinculen al partit d'aquesta iniciativa i asseguren que no li consta que hi hagi petició d'indult, sinó un escrit de suport al condemnat.

Fabra porta temps dient que cap imputat formarà part de les properes candidatures del PP en les eleccions municipals i autonòmiques de 2015 i en els escons del PP se sentin fins a vuit diputats amb problemes amb la justícia; més altre, Rafael Blasco, que ara forma part del grup de no adscrits després de la seva expulsió per un suposat frau d'ajudes al tercer món en la seva època de conseller de Solidaritat i Ciutadania.

Però, a més, la majoria del grup està conformat a imatge i semblança de l'antic president, Francisco Camps, que va dimitir poc abans d'asseure's en la banqueta per la seva implicació en el cas dels vestits, una derivada de la trama Gürtel. La majoria d'aquests diputats sap que no va a seguir en la propera legislatura. La signatura a favor d'Hernández Mateo i el desfavor a Fabra els surt gratis.
Vuit imputats i un altre més

En el grup parlamentari del PP se sentin fins a vuit imputats. El novè, Rafael Blasco, va ser expulsat i ara figura en el grup dels no adscrits. L'alcaldessa d'Alacant i el exalcalde d'aquesta ciutat estan sent investigats per afavorir presumptament a un promotor en el pla general d'urbanisme.

Dues exconselleres de Turisme, Milagrosa Martínez i Angélica Such, estan implicades per afavorir a la filial de la branca Gürtel en l'adjudicació dels pavellons de la Comunitat Valenciana en Fitur. Tres exalts càrrecs orgànics del PP, Ricardo Costa, David Serra i Yolanda García, estan citats pel presumpte finançament irregular del partit. Vicente Rambla, exvicepresident del Consell, se suposa que actuava com a intermediari entre l'administració autónomica i el PP per recaptar fons.

Rafael Blasco, exconseller de Solidaritat i Ciutadania, ara fos del PP, està a l'espera de judici acusat de desviar fons destinats a les ajudes al tercer món a unes ONG que s'haurien quedat amb els diners.

Els vuit imputats formen un grup pintoresc

L'alcaldessa d'Alacant, Sonia Castedo, i el exalcalde d'aquesta ciutat, Luis Díaz Alperi, estan implicats en el cas Brugal, una trama per manipular l'urbanisme de la localitat amb l'objectiu d'afavorir al promotor Enrique Ortiz, amb qui han compartit iot, regals i vacances.

Dues exconselleres de Turisme, Miraculosa Martínez i Ángelica Such, es troben processades per afavorir presumptament a Orange Market, terminal valenciana de Francisco Corretja, capitost de la trama Gürtel, en l'adjudicació dels pavellons de la Comunitat Valenciana en Fitur. La fiscalia sol·licita per a Martínez, coneguda com La Perla, onze anys de presó i l'embargament dels seus béns per un valor de 630.000 euros.

Tres exaltos responsables del PP a la Comunitat Valenciana, Ricardo Costa, David Serra i Yolanda García, exsecretario general, exvicesecretario general i extesorera, respectivament, dels populars valencians, també han de respondre davant la justícia per la seva presumpta implicació en el finançament irregular del partit.

A aquests set cal afegir un exvicepresidente del Consell en l'època de Camps, Vicente Rambla, que suposadament va actuar d'intermediari entre l'administració autonòmica i el partit per facilitar el suposat finançament irregular.

La divisió en el grup parlamentari és de tal calibre que alguns dirigents nacionals del PP estaven convençuts que s'anava a produir una fugida de vots quan es va plantejar un proposició d'Esquerra Unida sobre el manteniment de Canal 9 en les Corts Valencianes. No va anar així. El PP va actuar com una falange, malgrat que la votació era secreta. Però ahir es van obrir totes les costures amb un tema molt sensible per als càrrecs públics del PP.

Andrés Ballester, un diputat amic d'Hernández Mateo, va impulsar la recollida de signatures amb notable èxit. Excepte els membres del Govern valencià, l'alcaldessa de València, Rita Barberá, el portaveu del grup, Jorge Bellver, i un molt escàs nombre de diputats, la resta va signar un document que posa en dubte tota la política de línies vermelles establerta pel president Fabra.

El vicepresident i portaveu del Govern valencià del PP, José Ciscar, va intentar llevar ferro a l'assumpte: “Els diputats que han demanat l'indult ho han fet a títol totalment personal. És legítim i se sumen a una iniciativa veïnal. Jo no l'he signat, ni m'he plantejat fer-ho”, va dir Ciscar

El president de la Diputació de València i el de les Corts han signat

“No m'agrada que ningú vagi a la presó per qüestions polítiques”, va dir aquest divendres Ballester. “Ha signat tothom per la seva pròpia voluntat”, va recalcar el diputat, qui va explicar que la seva iniciativa és una mostra de suport a la dels fills d'Hernández Mateo, que intenten que l'acceptació a tràmit —per part del Ministeri de Justícia— de la petició d'indult paralitzi l'ingrés a la presó de l'exalcalde que també al·lega motius de salut.

La direcció regional del PP guarda silenci, mentre l'oposició exigeix a Fabra la desautorització de la iniciativa.

Agbar farà el gran cop especulatiu amb la torre fàl·lica

Un grup inversor compra la torre Agbar per obrir un hotel Grand Hyatt, la qual cosa suposa que CiU ja ha donat el vistiplau a un canvi urbanístic que remata la especulació sobre la zona de Glòries i Poble Nou. L'edifici es ven per 150 milions i serà un espai hoteler i d'oci de luxe. La nord-americana Hyatt és un dels majors grups hotelers del món, amb 500 establiments i 45.000 treballadors. El grup, que l'any passat va facturar 3.950 milions de dòlars, amb un benefici de 88, opera amb diferents marques; Grand Hyatt s'identifica amb hotels grans i espectaculars, tant per a viatgers d'oci com per a directius.

La torre Agbar, una de les icones arquitectòniques de Barcelona, es transformarà en un hotel de luxe. El grup Agbar ha arribat a un principi d'acord per vendre l'edifici a la companyia hotelera Hyatt per un import aproximat de 150 milions d'euros, segons van explicar fonts financeres. Hyatt reconvertirà el que avui són oficines de l'empresa que cobra il.legalment l'aigua pública als barcelonins en un espai hoteler i lúdic de luxe, que operarà sota la marca de d'EUA Grand Hyatt i inclourà restaurants i d'altres espais d'oci, aprofitant que l'edifici ja disposa d'un auditori. El pla que ha dissenyat Hyatt preveu una inversió de 35 milions.

Fuentes de Agbar van declinar comentar l'operació, que segons fonts financeres ja es troba molt avançada en el seu disseny. La inversió la realitza la societat d'inversió Emin Capital, una societat que presideix Jordi Badia i que és especialment activa a Llatinoamèrica, amb inversions a Perú, Xile, Colòmbia i Mèxic. Per finançar-la, comptarà amb un préstec de La Caixa i Banc Sabadell.

L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ja ha estat informat del canvi d'ús de l'emblemàtic edifici, dissenyat per Jean Nouvel i inaugurat en el 2005. El projecte del grup hoteler nord-americà preveu que, després del canvi de propietat, serà un espai obert al públic, que s'estima que podria atreure a 1,5 milions de visitants a l'any, tenint en compte l'interès que suscita entre els visitants estrangers.

Podria ser així el gran afavorit en l'especulació ja inicada en els Jocs de Samaranch i Serra, d'una zona, el 22@, que s'havia planejat com un nou eix turístic, en un espai que es caracteritza per les seus corporatives i universitàries com la UPF, en un procés que culmianrá amb el canvi de la Plaça de les Glòries i l'expulsió de l'incòmode mercat de Bellcaire, "els encants", ja efectuada.

Encara que amb la crisi la zona no ha aconseguit plenament l'objectiu de convertir-se al parc de la trucada pels seus planadors economia del coneixement, allí ja es troben per exemple les seus de Indra, RBA, Vodafone, Mediapro, TSystems o Atos Origin.

Els termes del preacord preveuen que Agbar deixi l'edifici en el termini d'un any. En l'actualitat, treballen a la torre unes 700 persones, la suma de les plantilles de l'holding i de filials com Sorea i Aqualogy. La companyia que presideix Ángel Simón ha explicat a l'Ajuntament que la seva intenció és buscar una nova ubicació a Barcelona d'uns 3.000 metres quadrats per situar la seu central de l'holding. Per a les filials, s'estudien altres ubicacions.

L'aposta de Hyatt reforça la posició de Barcelona com a punt de destinació tanta de viatgers de negocis com de turistes d'alt poder adquisitiu. La marca Grand Hyatt està especialitzada precisament en hotels d'arquitectura espectacular i dotats d'instal·lacions per a reunions d'empresa i esdeveniments socials.

A Europa, està present a Berlín, Mònaco i Istanbul, encara que és a Àsia i Orient Mitjà on té major presència. Entre els seus establiments més coneguts figura el Grand Hyatt Xangai, l'hotel més alt del món.

La torre Agbar són 31 plantes sobre rasant, amb 50.600 metres quadrats construïts, dels quals 30.000 metres són ara espai per a oficines. La resta són instal·lacions tècniques, aparcament i serveis complementaris, la qual cosa inclou un auditori. Al principi, va haver-hi alguns inquilins, a més de Agbar, però des de fa bastants anys la torre només alberga la caserna general del grup d'aigües, amb el que l'espai està bastant infrautilizado i el seu manteniment resulta molt costós.

La venda a Hyatt serà el tercer canvi de propietat des que es va estrenar l'edifici en el 2005 i que, contràriament al que popularment es pensa, no sempre ha estat propietat de Agbar. El promotor inicial va ser la immobiliària Layetana, que va finançar la construcció amb un contracte d'arrendament financer (lísing) amb La Caixa, fins que en el 2007 va vendre la torre a Azurelau.

Aquesta societat, controlada per Antonio Vila i Santiago Oller, antics accionistes de la companyia farmacèutica Almirall Prodesfarma, va gestionar la torre fins a finals del 2009, quan Agbar va exercir l'opció de compra que tenia des del principi sobre l'edifici. La compra de la torre va ser de fet una de les primeres operacions que es van fer just després que el grup francès Suez prengués el control de Agbar, empresa que també està participada per La Caixa.

El beneficiat amb la privatització de la distribució d'aigua

El grup Aigües de Barcelona (Agbar) és capdavantera en distribució de l'aigua a Espanya, amb un volum de negoci proper als 1.933 milions d'euros i un benefici net de 117 milions en l'últim exercici. El seu primer accionista és el grup francès Suez Environement, amb un 75% del capital, mentre que La Caixa conserva una participació alguna cosa superior al 24%.

La companyia, presidida per Ángel Simón, que és també director general adjunt de Suez Environement, controla a Espanya aproximadament el 50% del mercat de l'aigua potable, gairebé un 30% del sanejament i més d'un 30% del clavegueram. En distribució d'aigua, atén a més d'1.000 municipis, de grandària molt diversa, amb més de 13 milions d'habitants.

El grup té també una àmplia presència internacional, en particular a Llatinoamèrica on té com a principal actiu la companyia xilena Aigües Andines.

Des del 2011, l'activitat de la companyia té dues línies d'actuació estratègiques: la vinculada al cicle de l'aigua; i la desenvolupada amb la la marca Aqualogy, que ofereix solucions i tecnologies innovadores per a la gestió dels recursos hídrics.