dimarts, 23 d’octubre de 2012

Denuncien que la privatització de l’ATLL és inconstitucional

El motiu seria l'apropiació indeguda de patrimoni municipal, perquè part dels béns de la companyia pública han estat finançats parcialment per municipis. Agbar o Acciona es faran amb una concessió que els reportarà ingressos multimilionaris.

La privatització d’Aigües Ter – Llobregat (ATLL), l’empresa pública encarregada del subministrament en alta –des de la font d’aigua fins als dipòsits municipals-, està pràcticament sentenciada un cop s’han conegut els detalls de les ofertes dels dos grups, encapçalats per Agbar i Acciona, respectivament, que han optat a la licitació.

Això no significa que l’operació, amb la qual el Govern d’Artur Mas pretén cobrar de forma immediata 300 milions d’euros, no segueixi provocant un fort rebuig ciutadà i també polític. De fet, diversos municipis han aprovat mocions contra la privatització –externalització en terminologia del Govern- i, segons recalca la plataforma Aigua és Vida, els plens dels ajuntaments de Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú han expressat que l’adjudicació d’ATLL a una companyia privada és “inconstitucional”.

La raó és que hi hauria una “apropiació indeguda” del patrimoni municipal, perquè alguns dels béns d’ATLL (propietària, per exemple, de la planta dessaladora del Prat, que passaran a ser gestionats per Agbar o Acciona –que se’n beneficiarien econòmicament- van ser finançats en un 50% per administracions locals. En aquest sentit, Aigua és Vida recorda que els béns d’ATLL adscrits a la Generalitat només poden ser aquells que hagués fet la pròpia administració autonòmica, que hagués rebut en traspàs de l’Estat o que hagués executat o aprovat l’Agència Catalana de l’Aigua o la pròpia ATLL amb fons propis. La xarxa d’abastament a les comarques de l’Alt Penedès i del Garraf, per exemple, va ser cofinançada per la Junta d’Aigües i la Mancomunitat Penedès – Garraf.

L’operació es podria tancar en 15 dies i serà la privatització més gran en la història de la Generalitat. Dilluns es van conèixer els detalls de les ofertes econòmiques de les dues licitadores, que posen de manifest que la tarifa de l’aigua tornarà a incrementar-se l’any vinent. Mentre que la proposta d’Acciona implica cobrar 0,71 euros per metre cúbic d’aigua, la d’Agbar eleva la xifra a 0,79, molt per sobre dels 0,65 actuals i al voltant del doble dels 0,38 euros fixats abans que a finals de juliol el consell d’administració aprovés un increment tarifari.

Aquesta pujada també es traduirà posteriorment en un augment del preu que paguen els usuaris a les empreses distribuïdores, que fan arribar l’aigua des dels dipòsits fins a les llars.

Agbar s’ha presentat al concurs aliada amb el fons d’inversió australià First State, el canadenc Caisse de Dépot i les empreses catalanes Aigües de Sabadell, Aigües de Terrassa, Copcisa, Acsa i Calaf, mentre que Acciona ho ha fet amb el banc brasiler BTG Pascual i inversors particulars com la família Rodés. Tant des d’Aigua és Vida com des del comitè d’empresa apunten que l’empresa és viable i rendible després de l’increment tarifari i, segons la plataforma, la concessionària aconseguirà uns beneficis superiors als 1.500 milions en els 50 anys de contracte.

Acciona també vol 'sucar' de l’aigua catalana

El madrileny José Manuel Entrecanales (Acciona) compta amb el suport de les famílies Rodés i Godia per adquirir a la Ge
neralitat l’empresa pública Aigües Ter-Llobregat. Curiosament, com a president de la patronal Institut de l’Empresa Familiar (IEF), l’empresari acaba d’impulsar un document a favor de la "unitat indissoluble" d’Espanya, en clara contraposició a les aspiracions secessionistes de Catalunya que vol encarnar el president Artur Mas.

Imputen per prevaricació "escandalosa i esperpèntica" la jutge que volia reobrir l'11-M

El magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Madrid Emilio Fernández Castro ha acordat aquest dimarts declarar formalment imputada en un delicte continuat de prevaricació a la jutge d'Instrucció número 43 de Madrid, Coro Cillán, en considerar que, indiciàriament, la seva actuació en relació a la discoteca MOMA 56 de Madrid, que va ordenar precintar el setembre de 2011, va ser "pelegrina, estrambòtica, escandalosa, absurda, basta i esperpèntica". Foto: La jutgessa, com la sentència.

De moment, el magistrat instructor li imposa una fiança de responsabilitat civil de 17.000 euros que ha d'abonar en el termini de tres dies si no vol ser embargada. Entre altres irregularitats, el jutge relata en el seu acte, d'acord amb les diligències practicades, que Cillán va col·locar el seu nòvio, sense donar explicacions, com admnistrador judicial únic de la discoteca intervinguda amb un sou mensual que va aprovar ella mateixa de 2.500 euros.

Al marge d'aquest cas, Cor Cillán va ser la jutge que va intentar reobrir la causa dels atemptats de 11-M imputant al qual era comissari cap dels TEDAX Jesús Sánchez Manzano per amagar o falsejar proves, causa que va ser arxivada per l'Audiència de Madrid el febrer d'aquest any per ser "cosa jutjada".

En la interlocutòria dictada avui, l'instructor del TSJ de Madrid relata una sèrie de presumptes irregularitats per part de Coro Cillán a partir que, el 21 de setembre de 2011, estant de jutge de guàrdia a Madrid, rebés una denúncia per part de una persona que es va presentar com a representant mercantil de la discoteca MOMA 56, de Madrid, sol·licitant una sèrie de mesures cautelars contra ella.

L'instructor assenyala com indicis de fet en el seu acte que Cillán va demanar a la fiscal del cas que infomés favorablement sobre les mesures cautelars interessades, malgrat la qual cosa la representant del Ministeri Públic va interessar exactament el contrari, és a dir, que no s'adoptessin. A més, funcionaris del Jutjat de la jutge la van veure, el dia en què es va presentar la denúncia, prenent unes consumicions amb l'advocat del denunciant en un local proper.

Tot i que, mesos abans, un altre jutjat madrileny havia desestimat una denúncia similar pels mateixos fets, Cillán va decidir el mateix 21 set precintar la discoteca, i en dies següents va nomenar administradors judicials del local, per un dels quals va aprovar una retribució mensual de 18.000 euros i el cobrament d'una factura de 7.788 euros. Poc després va deixar com a administrador únic a qui l'instructor qualifica com "nuvi o company sentimental" de la jutge, per a qui va avalar un sou mensual de 2.500 euros.

La jutge, a més, es va saltar en algunes decisions el tràmit obligat d'audiència a les parts i va revocar la remissió del cas al deganat per al seu repartiment al jutjat que correspongui, que havien realitzat els funcionaris del seu tribunal per ser la pràctica habitual.

Totes aquestes circumstàncies són qualificades per l'instructor com a clars índicos d'un greu delicte de prevaricació pel seu caràcter "sorprenent, pelegrí, estrambòtic, escandalós, arbitrari, absurd, bast, clamorós i esperpéntic".

El jutge imputa formalment a Cillán i dóna deu dies de termini al fiscal perquè presenti escrit d'acusació, sol·liciti diligències addicionals o demani l'arxiu de la causa.

Sobre aquest cas, la Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial va reclamar avui al Tribunal Superior de Madrid que li mantingui informat del procediment perquè no hi ha suspensió cautelar de funcions de Cillán fins que no es produeixi interlocutòria d'obertura de judici oral, el que encara no s'ha produït, ja que l'acte d'aquest dimarts és d'imputació formal.

La coalició grega es trenca per l'esclavització prevista pels neoliberals europeus

El Govern grec ha estat incapaç, un altre dia més, d'arribar a un acord sobre el pla de retallades de 13.500 milions requerit pel triumvirat (BCE, FMI i CE) a canvi de desbloquejar 30.500 milions de finançament ja que entre les exigències de els neoliberals del PP europeu hi ha una "reforma laboral" que amenaça amb la supressió dels drets dels treballadors hel·lens i la seva esclavització per l'oligarquia que va generar l'estafa i va falsejar els comptes amb l'ajuda dels mateixos agents neoliberals que avui dominen el triumvirat imperial i Europa.

Entre les mesures exigides pel triumvirat destaquen l'ampliació de la setmana laboral als sis dies, la reducció de les indemnitzacions per acomiadament, eliminar els augments salarials per antiguitat i congelar els salaris fins que l'índex d'atur se situï per sota del 10%, cosa que el líder del partit de centreesquerra Dimar, Fotis Kuvelis, es nega a signar: "No accepto les exigències de la troica", va dir aquest dimarts Kuvelis qui va deixar ben clar que no votarà una norma que afavoreixi "l'eliminació dels drets laborals. Les exigències de la troica no tenen res a veure amb l'estalvi en els comptes públics", va dir.

A més, segons informen diversos mitjans grecs avui, la troica estaria pressionant perquè el Govern porti a terme nous acomiadaments d'empleats públics. Les xifres que s'estudien estan entre 5.000 i 15.000 i Kuvelis tampoc ho acceptaria.

El primer ministre, Andonis Samaras (ND), es va reunir avui amb Kuvelis i el líder del Pasok Evànguelos Venizelos, que formen la coalició de Govern des del passat mes de juny. La trobada hauria d'haver servit per ratificar finalment un acord sobre el pla d'estalvi i les exigències dels prestadors internacionals per poder presentar les mesures al Parlament. Els tres partits van arribar a un principi d'acord pel que fa a les retallades econòmics fa un parell de setmanes, el que inclou delantar l'augment de l'edat de jubilació, la reducció de les pensions, els salaris públics i nous impostos.

"Si aquestes exigències són acceptades haurà més pobresa i més atur", ha denunciat Kuvelis


Venizelos també es va mostrar contrari a la modificació de la legislació laboral ja que va recordar que "el cost del treball ja ha estat reduït significativament" en els últims anys. També va exigir que sigui "el govern grec" el que "gestioni" l'aplicació del programa d'estalvi, perquè, segons va opinar, Grècia "no és un protectorat". Amb tot, el cap del Pasok ha reconegut que les negociacions sobre el nou paquet de mitjans d'estalvi i retallades han de concloure "en els pròxims dies" perquè la seva "prolongació" suposa "seriosos problemes de liquiditat per al país".

El ministre de Finances, Yannis Sturnaras (ND), va dir dilluns que sense el nou tram d'ajuda financera "començarem a passar gana". D'acord al Govern, les arques públiques gregues disposen de fons fins al pròxim 16 de novembre. Per això, Atenes espera que durant la reunió de l'Eurogrup el proper dia 12 s'accepti finalment el desemborsament dels 31.500 milions d'euros que formen part del préstec acordat entre Grècia, la UE i l'FMI a inicis d'any.

Madrid debat els pressupostos... al carrer

A les 18:00 hores han començat, als voltants al Congrés, dues assemblees convocades per la Coodinadora 15-S per discutir sobre els comptes del 2013, les retallades, el deute i el procés constituent. A les 21:00 hores, hi ha una nova crida per "envoltar" el Parlament. A partir d'aquesta tarda s'obre una nova setmana de mobilitzacions convocada per la Coordinadora 25-S centrades en el rebuig al projecte de Llei de pressupostos generals de l'Estat per a 2013, que ara es debat al Parlament, els mateixos que han estat batejats pels organitzadors com "els pressupostos del Deute". Foto: identificacions a dojo a Cuesta de Moyano.

A les 18:00 hores arrenquen dues assemblees paral·leles a la madrilenya plaça de Neptú per discutir, per una banda, sobre els comptes, les retallades i el deute i per un altre, sobre el "procés constituent". En aquestes reunions obertes es redactaran una sèrie de textos que es penjaran de manera simbòlica en les tanques policials. Finalment, a les 21.00 hores, els manifestants "envoltaran" al Congrés i s'hi quedaran fins que els diputats deixin l'edifici.

A partir d'aquest moment, Públic et narra els esdeveniments perquè puguis seguir-los en directe.

18:11 hores: Per a aquesta ocasió, els convocants han fet una crida als manifestants perquè portin cartells, pamflets, pantacartas "i totes les formes de comunicació". La idea és "empaperar el Congrés" i dir als seus senyories "què pensem dels pressupostos del deute"

18:05 hores: De moment, en la Costa de Moyano hi reunides menys d'un centenar de persones, informa Luis Giménez Sant Miquel. Algunes segueixen arribant, però sens dubte el desplegament policial és completament desproporcionat en aquest moment. Alguns furgons han optat per retirar-se.

17:58 hores: La Delegació del Govern a Madrid ha preparat un impressionant dispositiu policial al voltant del Congrés. Més de 1.350 agents antiavalots de la UIP van a blindar la cambra baixa.

17:55 hores: Els convocants s'han reunit a la Costa de Moyano per dirigir fins a la plaça de Neptú, on en uns minuts començaran les dues assemblees.

Un 58% d'israelians admet que "ja hi ha un règim d'apartheid racista a Israel"

Un dels diaris més prestigiosos d'Israel, Haaretz, publica aquest dimarts una polèmica enquesta en què revela que la major part de la població hebrea al règim sionista recolzaria l'establiment d'un règim d'apartheid al país si s'annexionés formalment Cisjordània. Un 58% admet que, de fet, ja hi ha un règim d'apartheid racista a Israel. Foto: A la dreta: El dèu ugarític (Síria, 2.000 ane) 'El kunirsa' ('El, creador de les coses'), del Gènesi 'hebreu', també dit Il, Yah o Iavé, i el seu fill -senyor del llamp com Zeus- Baal Alayán o 'Senyor dels solcs del camp'. Ara diuen que és l'únic dèu... i que és seu.

L'enquesta revela una tendència de la població hebrea cap a una actitud antiàrab i ultranacionalista, segons afirma el diari.

La majoria, un 59%, també estaria d'acord que els hebreus israelians tinguessin preferència davant els àrabs a l'hora de postular per a un lloc de treball públic. Això és el que es desprèn d'una bateria de preguntes realitzada a 503 persones per l'Institut Dialog.

D'altra banda, gairebé la meitat dels autoproclamats contra tota ciència "jueus", el 49%, vol que l'estat tingui un tracte preferent cap a ells enfront dels àrabs autòctons, i el 42% no vol viure en el mateix edifici que els àrabs ni, en un mateix percentatge, tenir fills amb ells.

Una altra dada important és que un terç dels jueus israelians vol una llei que prohibeixi als àrabs votar per la formació de la Knesset, el Parlament israelià. Un 69% tampoc vol que els dos milions i mig de palestins de Cisjordània tinguin dret a vot si és annexionat a la invasora i il·legal Israel. Una altra immensa majoria, un 74%, està a favor que hi hagi carreteres separades per als israelians i palestins a Cisjordània.

L'enquesta dóna dades que indiquen que per a una majoria d'hebreus sionistes l'Estat d'Israel ha de tractar de manera diferent als seus ciutadans depenent de la seva religió o origen, democràcia només per a un grup de fanàtics dements -elegit per un déu pagà plagiat de contes neolítics-, i per als altres esclavitud.a

L'emir de Qatar visita la Franja de Gaza

L'emir de Qatar visita la franja de Gaza, convertint-se en el primer cap d'Estat àrab que visita aquest territori palestí des que el moviment esquerrà Hamàs assumís el seu control en 2007. La visita de l'emir qatarià va ser condemnada pel reelegit president de l'ANP a Cisjordània, Mahmud Abbas, i el seu partit, el dretà Al-Fatah.

El xeic i tirà Hamad bin Khalifa al Thani va viatjar acompanyat de la seva dona i una molt àmplia delegació, que va ser rebuda en el pas fronterer de Rafah, a la frontera amb Egipte, pel líder del govern de Hamas a la zona, Ismaïl Hania.

Oficialment l'emir va per inaugurar projectes d'infraestructura a la Franja. Qatar va donar 245 milions de dòlars per pavimentar carreteres i construir un hospital i diversos habitatges en un complex urbanístic que porta el nom de l'emir.

Fi de l'aïllament?

Des del punt de vista diplomàtic, la visita trenca amb l'aïllament a què havia estat sotmès Hamàs des que els seus milicians expulsessin per força als funcionaris de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) de la Franja, el que va conduir a una divisió interpalestina.

Hania, que va arribar a l'encreuament de Rafah a primera hora d'aquest dimarts, va qualificar la visita d'històrica i va instar a altres líders àrabs a desplaçar fins al lloc. Amb ajuda dels altaveus de les mesquites, el moviment islamista va instar els ciutadans a acudir a la carretera principal per saludar l'emir en la seva breu visita de sis hores.

Mostres de gratitud


Als carrers principals d'aquesta estreta franja de territori entre Israel i la Mediterrània es van col·locar banderes de Qatar i Hamas, així com nombrosos cartells d'agraïment a l'emirat per la seva ajuda política i econòmica. A més, hi ha fotos gegants d'Al Thani i Hania a les cruïlles de la principal carretera que va des de Rafah a la ciutat de Gaza.

Govern sirià i oposició iniciaran aviat els diàlegs

Els diàlegs entre el Govern i l'oposició siriana es celebraran aviat, ha avançat el viceministre iranià d'Exteriors per a Assumptes Àrabs i Africans, Hussein Amir Abdolahian. Alguns grups armats van rebutjar els diàlegs, de manera que continuen els esforços per convèncer-los que se senten a la taula de diàleg amb Damasc. "Les sancions d'Occident contra Síria perjudiquen els nens".

"Els diàlegs nacionals a Síria, amb la participació de representants de tots els sectors de la societat siriana, grups opositors al Govern, així com representants de l'Executiu sirià, es duran a terme en un futur pròxim en un dels Estats de la regió o probablement a l'Iran", ha precisat Abdolahian dilluns als periodistes, encara que va afegir que alguns grups armats van rebutjar els diàlegs, de manera que continuen els esforços per convèncer-los que se senten a la taula de diàleg amb Damasc.

Així mateix, va destacar els resultats de la reunió que va mantenir diumenge amb el viceministre d'Afers Estrangers de Rússia, Mikhaïl Bogdanov, a Teheran, capital iraniana, i va subratllar que l'Iran i Rússia donen suport fermament a la nació siriana i el pla de reformes proposat pel Govern del president sirià, Bashar al-Assad.

El canceller iranià, Ali Akbar Salehi, va expressar també, l'oberta disposició de Teheran a ajudar a la posada en marxa de converses entre les parts implicades en el conflicte sirià, i va precisar que, en aquest marc, els funcionaris perses han abordat el cas de un alto el foc amb alguns dels grups opositors a Síria.

La proposta d'establir una treva a Síria durant la festivitat musulmana d'Eid al-Adha o Festa del Sacrifici (se celebra el 26 d'octubre i dura diversos dies) va ser acordada pel president irani��, Mahmud Ahmadinejad, i l'enviat especial de les Nacions Unides per Síria, Lakhdar Brahimi.

Els esforços diplomàtics dels països amics de Síria, entre ells l'Iran i Rússia, per restaurar la calma a Síria té lloc mentre Aràbia Saudita, Catar, Turquia i alguns altres països occidentals dirigeixen i financen la violència al país asiàtic, sorgida al març de 2011, per tal d'aplanar el terreny per a una intervenció militar al país àrab.

"Les sancions d'Occident contra Síria perjudiquen els nens"


Les sancions imposades per la Unió Europea (UE) i els Estats Units, entre altres països, contra Síria són "immorals i il · legals", va expressar el Govern de Damasc en una carta remesa el dilluns al secretari general de l'Organització de les Nacions Unides (ONU ), Ban Ki-moon.

Els nens són els primers afectats per les sancions, ha denunciat el Govern sirià en la missiva, que va ser remesa en resposta a l'últim informe realitzat per la representant especial de la Secretaria General de les Nacions Unides per als Nens i els Conflictes Armats, Leila Zerrougui .

En aquest document, Zerrougui acusa les dues parts implicades en el conflicte sirià de ser les responsables dels bombardejos, agressions sexuals i tortures contra nens.

El Govern del president sirià, Bashar al-Assad, va repudiar tals imputacions i ha assegurat que no tenen fonament, a més de ser falses i basar-se en la acusacions llançades pels grups armats terroristes.

"Les dificultats per realitzar transaccions monetàries causa de l'embargament imposat als bancs nacionals, ha afectat a la importació de vacunes infantils ia la qualitat dels medicaments, a més d'augmentar el cost dels equips mèdics i complicar l'arribada de subministraments", va recordar el ambaixador sirià davant l'ONU, Baixar Yafari, entre altres problemes derivats de les sancions.

Els embargaments, així mateix, han creat dificultats en diversos sectors, especialment en la salut, ha afirmat Yafari.

Abans de l'inici del conflicte a Síria, a mitjans de març de 2011, el 90% de les medicines que s'empraven al país àrab, es produïa en el propi país, però, aquest procés s'ha vist afectat per la crisi que travessa la nació àrab, principalment per la manca de matèries primeres, entre d'altres problemes, segons els informes realitzats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

Els grups armats sirians, recolzats financera i militarment per Occident i alguns països regionals com Aràbia Saudita, Catar i Turquia, intenten aplanar el terreny per a una intervenció militar estrangera i enderrocar el Govern de Damasc, com ho van fer a Egipte, Tunísia i Líbia, col.locant titelles islamistes radicals.

Set membres del SAT, detinguts per irrompre a Cajasol

Set participants en la marxa obrera del Sindicat Andalús de Treballadors (SAT) que des d'ahir recorre la província de Huelva han estat detinguts aquest matí després que irrompessin en una sucursal de Cajasol. Segons la Guàrdia Civil, els fets han tingut lloc cap a les 09.20 hores quan alguns participants en la marxa han entrat a la sucursal bancària, situada a la Plaça d'Espanya de Gibraleón.

L'actuació de la Guàrdia Civil ha impedit que entrés a la sucursal la resta d'integrants de la marxa, unes 80 persones que han sortit aquest matí de Trigueros.

Els agents han desallotjat ràpidament als set manifestants, sense que s'hagin registrat incidents o altercats destacables.

Posteriorment, han estat detinguts i conduïts a dependències de la Guàrdia Civil, on estan prestant declaració.

A les 09.40 hores s'ha reprès la marxa que es dirigeix ​​a Huelva capital, on està previst que acabi a les set de la tarda a les portes de la Subdelegació del Govern.

El RU torna a la política corsària contra l'Argentina

La presidenta de l'Argentina, Cristina Fernández, ha expressat avui que els fons voltors de les illes Caiman (niu de defraudadors propietat dels imperials Windsor i les seves patents de cors) han violat tots els drets internacionals en retenir a la Fragata Llibertat, vaixell escola de l'armada Argentina, en un port de Ghana i ha destacat que els responsables "podran quedar-se amb la fragata però no amb la llibertat i sobirania de la nació".

Durant un acte celebrat a la Casa de Govern, Fernández va acusar de deshonestos "als fons voltors que, violant totes les regles de dret internacional, embarguen a la nostra fragata 'Llibertat' en un port africà, creient que van a pressionar o extorsionar el país".

Va delimitar més que "mentre jo sigui presidenta, es podran quedar amb la Fragata, però cap fons voltor es quedarà la sobirania i la dignitat d'aquest país".

Va afegir també que davant d'aquesta situació "no renunciaré a cap de les meves conviccions, crec en el que faig (...) el dia que jo deixi de ser presidenta ja no serà la meva responsabilitat".

Aquest dissabte, les autoritats de l'Argentina van ratificar el Govern de Ghana que continuaran exigint que assumeixi la seva responsabilitat en la detenció de la Fragata Llibertat, fet que van qualificar com il·legal perquè el vaixell té immunitats fixades en diverses convencions internacionals.

Un comunicat emès per la Cancelleria argentina expressa que Ghana és signatària dels tractats internacionals. Entre ells, destaquen la convenció de les Nacions Unides (ONU) sobre el dret del mar.

Sumat a això, el canceller argentí, Héctor Timerman, va lliurar aquest dilluns a l'Organització de les Nacions Unides (ONU) un document perquè "coneguin l'acció que des del punt internacional és il · legal contra la fragata".

"Hem sol·licitat a l'ambaixador Gert Rosenthal (president del Consell de Seguretat de l'ONU) que faci circular una documentació que va portar l'Argentina, perquè els altres membres de l'organisme coneguin l'acció que des del punt internacional és il · legal contra la fragata", va informar Timerman a la premsa.

La Fragata Llibertat va ser immobilitzada al port de Tema (sud) el 2 d'octubre per les autoritats portuàries de Ghana, després d'un recurs del fons especulatiu NML Capital, amb seu a les Illes Caiman britàniques, que reclama el pagament de 370 milions de dòlars per part d'Argentina.

El vaixell va salpar el passat 2 de juny des del port de Buenos Aires (capital argentina) per complir la seva anual viatge d'instrucció i ha tocat, entre d'altres, ports del Brasil, Surinam, Guyana, Veneçuela, Portugal, Espanya, Marroc i Senegal.

El Congrés envoltat a Madrid per la ciutadania antifeixista

Uns 1.500 antiavalots blinden el Congrés davant la nova protesta del 25-S. Per a la jornada d'avui, el moviment ha convocat una marxa que discorrerà entre la Costa de Moyano i la plaça de Neptú a partir de les 18.00 hores de la tarda. La jutge del 25-S insisteix en enviar el cas a l'Audiència Nacional.

El jutjat d'instrucció número 8 de Madrid ha desestimat el recurs interposat pels 34 detinguts el 25 de setembre durant les manifestacions celebrades aquest dia sota el lema Envolta el Congrés. El recurs s'havia presentat contra la decisió de la jutge d'imputar als arrestats per delictes contra les altes institucions de l'Estat, entre d'altres infraccions penals. La magistrada es va inhibir i va enviar el procediment a l'Audiència Nacional, la competent per jutjar aquests delictes.

La decisió coneguda avui no vol dir que el cas vagi a tornar directament a l'Audiència Nacional. Els advocats dels detinguts tenen cinc dies per recórrer aquest acte davant l'Audiència Provincial.

El cas no deixa de saltar d'un jutjat a un altre. La jutge va intentar tornar a l'Audiència Nacional, tot i que aquest tribunal ja havia dit que no era competent per jutjar aquests fets perquè no s'havien comès delictes contra l'Estat. "El dia de la convocatòria la policia protegia el Congrés dels Diputats i el dret que els diputats exerceixin lliurement les seves funcions, originant els altercats i incidents amb els ciutadans, els quals pretenien superar el perímetre de seguretat del Congrés, depassant tanques i enfrontant per això amb els funcionaris de la policia", argumenta per contra la magistrada.

La postura de la jutge del jutjat d'instrucció número 8 també xoca amb la del jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz, que va arxivar la causa contra els vuit promotors del 25-S en considerar que no van intentar assaltar el Congrés, que la Cambra va funcionar amb total normalitat i que la policia havia exagerat la gravetat de la convocatòria. La resolució de Pedraz va ser motiu de polèmica perquè hi ha al·ludit a la "convinguda decadència de la classe política", cosa que el PP va criticar durament, amb qualificatius com "pijo àcrata".

Aquest nou acte es coneix el dia en què la Coordinadora 25-S ha cridat a una nova mobilització, coincidint amb el debat al Congrés dels Pressupostos Generals per a 2013.

Acciona també vol 'sucar' de l’aigua catalana

El madrileny José Manuel Entrecanales (Acciona) compta amb el suport de les famílies Rodés i Godia per adquirir a la Generalitat l’empresa pública Aigües Ter-Llobregat. Curiosament, com a president de la patronal Institut de l’Empresa Familiar (IEF), l’empresari acaba d’impulsar un document a favor de la "unitat indissoluble" d’Espanya, en clara contraposició a les aspiracions secessionistes de Catalunya que encarna el president Artur Mas.

Aquests dies s’està dirimint als despatxos un apassionant duel estratègic: la privatització de l’empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL), que subministra l’abastiment en alta dels cinc milions d’habitants de la conurbació de Barcelona. Es tracta d’un negoci segur i "sucós", doncs la Generalitat licita la concessió a 50 anys, a canvi d’una injecció de 1.000 milions d’euros (300 cash i 700 diferits). A més, el Govern es fa càrrec del deute financer que arrossega l’empresa, que puja a 660 milions. Tot és poc pels amics i la conxorxa mafiosa de CiU.

Dos grups empresarials s’han presentat al concurs: el que encapçala Agbar (companyia participada per GDF Suez i ‘la Caixa’) i el que ha aglutinat l’empresari madrileny José Manuel Entrecanales (Acciona), en col·laboració amb la banca d’inversions brasilera BTG Pactual. A hores d’ara, ja s’han obert les pliques de les dues ofertes i, en les pròximes setmanes, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, serà l’encarregat de dictar el veredicte malgrat està ja en funcions de cara a les eleccions: el negoci no pot esperar.

Podríem pensar que la batalla de l’ATLL confronta els interessos empresarials de Barcelona i Madrid. Però l’operació és més complexa, doncs José Manuel Entrecanales -l’empresari mimat de José Luis Rodríguez Zapatero- compta amb dos socis catalans en aquesta operació: les famílies Rodés i Godia, a la seva vegada estretament vinculades a ‘la Caixa’. Embolica que fa fort.

José Manuel Entrecanales és el president de l’empresa constructora Acciona (amb forts interessos en el sector de l’energia eòlica), president de la fundació Fomento de la Innovación y el Desarrollo Sostenible (FIDE) i, a més, és president de la patronal Institut de l’Empresa Familiar (IEF), des d’on acaba d’impulsar un polèmic document a favor de la "unitat indissoluble" d’Espanya, en clara contraposició a les aspiracions secessionistes de Catalunya que encarna el president Artur Mas i que ha suscitat el rebuig d’alguns empresaris catalans.

Al consell d’administració d’Acciona, José Manuel Entrecanales hi té dos catalans: Sol Daurella (consellera-delegada de Cobega, presidenta del Teatre Nacional de Catalunya amb CiU, cònsul d’Islàndia a Barcelona...) i Ferran Rodés (conseller-delegat del grup Havas, president del diari Ara...). Per la seva banda, entre els promotors de la FIDE hi ha Juan Antonio Samaranch Jr. (fill de l’antic president d’honor de ‘la Caixa’ i feixista reconegut que amb Narcís Serrra començaren l'especulació a Barcelona) i Manuel Torreblanca.

En els últims anys, a Barcelona s’han produït dos bragetassos prodigiosos: el de Carles Vilarrubí, actual vicepresident del FC Barcelona, amb Sol Daurella (la pubilla de l’imperi Coca-Cola) i el de Manuel Torreblanca, un play boy embarcat en ruïnosos negocis tèxtils, amb Liliana (Lily) Godia, la filla petita de l’expresident de Cros i d’Explosivos Río Tinto.

Lily Godia és presidenta de la Fundació Francisco Godia, que gestiona el patrimoni artístic que va acaparar el seu pare i que s’exposa a la casa Garriga Nogués (antiga seu d’Enciclopèdia Catalana). Al patronat de la fundació hi trobem, entre d’altres, José Manuel Entrecanales, Javier de Godó (editor de La Vanguardia i vicepresident segon de ‘la Caixa’), Leopoldo Rodés (conseller de ‘la Caixa’ i pare del president del diari Ara), Juan Antonio Samaranch Jr. i José Crehueras (mà dreta de José Manuel Lara, membre fundador de l’IEF, que ara presideix José Manuel Entrecanales).

Des que es va casar amb Lily Godia, Manuel Torreblanca ha esdevingut un ambiciós empresari que està en totes les salses que es couen a Barcelona, a Madrid... i a Eivissa, d’on és un visitant habitual. Per això, no és d’estranyar que s’embarqui amb el seu amic José Manuel Entrecanales a la conquesta de l’aigua de Barcelona. Torreblanca opera a través de la societat Barcel Euro Inversiones SL (participada al 50% amb la seva dona) i té interessos en negocis d’ITV, energia solar, moda (Friday’s Project i Shana), seguretat (Sequor)...

Per acabar-ho d’adobar: la germanastra de Lily, Carmen Godia, és la vicepresidenta d’Abertis, l’empresa d’infraestructures de ‘la Caixa’, i va ser sòcia d’Enrique Bañuelos en l’espaterrant pilotasso d’Astroc. Tanquem el cercle: el banc BTG Pactual, que té el 39% del consorci liderat per José Manuel Entrecanales que aspira a quedar-se l’aigua de Barcelona, va recolzar financerament Enrique Bañuelos en les seves folles aventures empresarials al Brasil.

Una pregunta: què li va dir José Manuel Entrecanales al comte de Godó, quan tots dos van coincidir, el passat dia 15, al sopar del premi Planeta?

Moody's rebaixa el deute de Catalunya al nivell del bo porqueria

Moody's ha rebaixat aquest dilluns dos graons la qualificació del deute de Catalunya fins a situar-la al llindar del considerat com a bo porqueria. Juntament amb Catalunya, l'agència de qualificació ha rebaixat la nota d'Andalusia, Extremadura, Castella-la Manxa i Múrcia. En canvi, ha confirmat que la qualificació del País Basc està un graó per sobre de la qualificació dels bons sobirans, segons es desprèn d'un comunicat que ha emès aquesta nit.

Així mateix, destaca que tots els territoris afectats tenen perspectives negatives, d'acord amb la qualificació dels bons sobirans Baa3 del govern espanyol. La qualificació d'aquest dilluns conclou la revisió per a una possible rebaixa.

La decisió de Moody per rebaixar la qualificació de Catalunya, que passa de Ba1 a Ba3, es deu al deteriorament en les seves posicions de liquiditat, tal com demostren les seves reserves d'efectiu, que són molt limitades des del mes de setembre, segons Moody's, així com la dependència significativa en les línies de crèdit de curt termini per finançar les necessitats operatives.

A més, juntament amb Andalusia i Múrcia, l'agència de de qualificació del deute posa de manifest que hi ha hagut grans reemborsaments de deute i subratlla que aquests i altres territoris, com el País Valencià, s'han acollit al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) per cobrir les seves necessitats de finançament el segon semestre de 2012.

Tot i que el FLA redueix en gran mesura el risc d'impagament de liquiditat, no s'ocupa de les seves debilitats fonamentals econòmiques i financeres, remarca Moody's.

Així, apunta que comporta incertesa pel que fa a la viabilitat a llarg termini, dependència del govern pel que fa al finançament i dificultats importants per controlar el dèficit i el deute en un entorn econòmic en què "l'aplicació de mesures de reducció de despeses per esmenar els dèficits estructurals necessitaran més temps del que s'esperava", assegura l'agència.

Per tant, Moody's avalua com a "molt feble" la qualitat creditícia de les comunitats que s'han acollit al FLA, cosa que reflecteix -diu- que aquests territoris tindran "serioses dificultats en el compliment de les obligacions de deute". Així, assenyala que hauran de buscar suport extern l'any que ve.

Dimiteix el ministre japonès de Justícia per vincles amb la màfia

El ministre japonès de Justícia, Keishu Tanaka, ha presentat la seva dimissió menys d'un mes després del seu nomenament a causa d'un escàndol de fons polítics i de vincles en el passat amb la màfia nipona, coneguda com "Yakuza", ha informat la televisió pública NHK, després de 23 dies des del seu nomenament.

Tanaka, de 74 anys, va renunciar enmig d'una onada de crítiques després d'haver admès el passat 12 d'octubre que va contribuir a organitzar un matrimoni per un membre de la "Yakuza" fa 30 anys, i també que va assistir a una festa oferta per un líder d'una banda de l'organització criminal.

L'escàndol va ser destapat per una revista, però abans el fins avui titular de Justícia ja era focus d'escàndol per haver rebut entre 2006 i 2009 prop de 420.000 iens (uns 4.000 euros) en donacions polítiques d'un ciutadà estranger, el que al Japó és il·legal.

La seva oficina va indicar que havia tornat tots els diners però això no va aconseguir amainar les crítiques, que la setmana passada van augmentar quan es va absentar d'un panell de deliberacions de la cambra alta, de manera que segons els seus detractors va voler eludir preguntes.

Divendres passat Tanaka no va acudir a la reunió del Gabinet al.legant problemes de salut i va ser hospitalitzat per controls mèdics aquest mateix dia fins ahir.

Segona dimissió d'un ministre de Noda

La dimissió del titular de Justícia és la segona d'un ministre del Govern de Noda des que aquest assumís el poder, el setembre de l'any passat, després de la renúncia del titular d'Economia Yoshiro Hachiro aquell mateix mes.

Tanaka ocupava també el lloc de ministre d'Estat encarregat del contenciós relatiu al segrest de ciutadans japonesos a Corea del Nord en la dècada de 1970 i 1980.

El fins ara responsable de Justícia havia assumit el seu càrrec fa 23 dies en una àmplia remodelació del Govern amb la qual el primer ministre va buscar reforçar la seva alacaiguda popularitat, la tercera reestructuració des que Noda va arribar al poder.

Keishu Tanaka, que va substituir el veterà Makoto Taki, també de 74 anys, era el quart ministre al capdavant de Justícia dins del corrupte Govern de Noda.

La doctrina cristiana considera legítim el furt davant l'injustícia dels criminals al govern

Arran de l'assalt al supermercat de Écija pel SAT, el sacerdot i teòleg José Ignacio González Faus escriu aquesta carta oberta al ministre d'Interior de l'Opus Dei, el feixista Jorge Fernández Díaz que afirma des de la seva deficiència que "Espanya serà cristiana o no serà". Benvolgut senyor ministre: Acabo de sentir per ràdio les seves declaracions a propòsit dels successos al supermercat d'Écija. Reconeix vostè que hi ha molta gent que ho està passant malament, però argumenta amb el clàssic axioma moral: el fi no justifica els mitjans.

Com l'ideari del seu partit apel·la a "els principis de l'humanisme cristià", em permeto recordar-li que segons aquests principis no hi va haver en aquella acció cap ús de mitjans moralment il·legítims (en la seva legalitat no entro ara).

Els principis de l'humanisme cristià proclamen que "en casos d'extrema necessitat totes les coses són comunes" (in extrema necessitate omnia sunt communia). Perquè "la distribució i apropiació de les coses que procedeix del dret humà no pot impedir que aquestes coses posin remei a les necessitats dels homes. Per això tot el que un té de més ho deu als pobres per al seu manteniment. I si la necessitat d'algú és tan greu i tan urgent que cal remeiar-la amb el primer que es tingui a mà..., llavors qualsevol pot remeiar la seva necessitat amb els béns dels altres, tant si els treu de manera pública com amagats, i aquesta acció no revesteix caràcter de robatori ni de furt".

Aquestes paraules no són de l'alcalde de Marinaleda ni del innombrable Karl Marx. Són de Sant Tomàs d'Aquino, un dels pilars d'aquest humanisme cristià al que vostès diuen seguir. I pot veure-ho a la Summa Theologica (2 ª 2 ª i, qüestió 76).

A elles afegir el cardenal Gaietà, gran comentador de Tomàs, que un jutge pot distribuir entre els necessitats els diners sobrants dels rics. Em pregunto, doncs, si no estan vostès al mal pas d'aplicar la llei contra uns principis que diuen regular l'ideari del seu partit, quedant com mentiders davant la ciutadania.

Entenc més que si vostè esgrimeix aquest principi que el fi no justifica els mitjans, es tornarà immediatament contra tota la política d'aquest govern: per un fí de seu legítim i necessari com és rebaixar el nostre deute, ha recorregut el govern a mitjans immorals (temo que potser també anticonstitucionals) com són privar molta gent de drets constitucionals, dels ingressos mínims indispensables, abocar a la fam, a la desesperació, a la falta d'assistència mèdica indispensable, a haver de recórrer a unes Càritas ja desbordades ia quedar sense habitatge després d'un enorme esforç i a sobre amb un deute impagable per la qual ni tan sols val el principi lògic de la dació per pagament.

La majoria dels mitjans que han aplicat Vostès per saldar el deute espanyol són immorals i no es justifiquen per aquest fi tan legítim.

Fa poc va parlar el president del Govern de possibles noves retallades en aquesta mateixa direcció, per reunir 65.000 milions d'euros imprescindibles. El seu govern ha de saber que, a Espanya, hi ha 16 persones que tenen elles soletes unes fortunes properes als 60.000 milions. Només 16 persones entre més de quaranta milions d'espanyols. No crec doncs que, a la llum de l'humanisme cristià, pugui cabre dubte de quins hagin estat els mitjans legítims.

Perquè, d'altra banda, es repeteix ara que tots els diners que ens va a prestar draconianamente la UE és "per tapar els forats dels bancs". Ja havíem sentit mil vegades que el problema del nostre deute era sobretot de caràcter privat i no públic, i ara ho veiem confirmat en saber on aniran aquests primers 30.000 milions que esperem rebre el mes que ve. Els Bancs i els seus forats han estat efectivament els primers causants del nostre desastre actual (sense negar ara altres factors exteriors a Espanya).

I ho van ser perquè, per un cap de legitimitat molt discutible (com era el enriquir més i més) van posar en joc mitjans absolutament il · legítims, atorgant préstecs que sabien que no podien ser retornats però dels que esperaven rescabalar amb expropiacions forçoses molt més avantatjosos de el que es va expropiar al supermercat d'Écija.

Sap vostè quantes habitatges inútils són avui propietat dels Bancs? Un ministre de l'interior ha de conèixer aquest detall. Com sabrà també que a bastants gent ancianes i no gaire lletrades que tenien en Bankia uns estalvis de sis mil o deu mil euros que constituïen tota la seva fortuna, se les va enganyar fent-los signar un paper que "seria el seu solució", i se'ls convertir els dipòsits en accions, enrobustint al Banc i afeblint-hi en impedir disposar dels seus diners ara que ho necessiten.

Si vostè està decidit a no permetre que per a fins en si legítims s'usin mitjans il·legítims, no dubto que, abans que l'alcalde de Marinaleda i el seu grup, portarà vostè als tribunals a una sèrie de banquers del nom prefereixo no recordar per esperar que els investigui la justícia.

O millor: deixeu-me dir-li que dubto molt que vostè s'atreveixi a fer això, seria tan just: perquè són aquests Bancs qui financen bona part de les seves campanyes electorals que, tal com estan, són un altre mitjà il·legítim que no queda justificat pel tal de guanyar unes eleccions. I, per descomptat, això últim no val només per al seu partit sinó també per altres de l'Estat.

Puc equivocar-me com tot ésser humà. Però sempre he tingut la impressió que, en el seu partit, solen argumentar apel · lant a grans principis universals indiscutibles, però que no s'apliquen al cas concret que es discuteix. I que a més solen exigir als altres el que no s'exigeixen a vostès mateixos. He de confessar que les declaracions seves que acabo de sentir per ràdio, em confirmen una vegada més en aquesta impressió.
Gràcies per haver-me llegit. Quedo de vostè atentíssim
José Ignacio González Faus

El PP impedeix votar als catalans a l'estranger

Ambaixades i consolats en mans dels feixistes espanyols de diversos països posen traves als ciutadans catalans que volen fer els tràmits per a poder votar el 25-N, segons que van informar ahir Solidaritat Catalana per la Independència i Esquerra Republicana de Catalunya. Imatge de Joan Grau.

Aquestes formacions han recollit testimonis que expliquen que el cos diplomàtic espanyol deia als votants que les paperetes difícilment arribarien perquè eren per a unes eleccions autonòmiques de poca importància i no valien el cost d'enviar-les. Això mentre la Justícia de l'Opus i els seus corruptes es nega a investigar l'us descarat dels mitjans públics per fer votar ancians a Galícia.

El candidat de Solidaritat, Alfons López Tena ha registrat un escrit a la delegació del govern espanyol adreçat als ministres d'Interior i d'Afers Estrangers. En aquest document Solidaritat demana al govern espanyol que garanteixi el dret de vot de tots els ciutadans catalans residents a l'estranger.

Segons fonts de Solidaritat, el partit ha rebut moltes queixes de ciutadans residents a l'estranger, tant de Pequín com de Londres, per dir-ne dos casos ben distants entre si. A la capital xinesa els afectats van poder fer el registre per a votar, però els van dir que les paperetes no arribarien, pel cost del tràmit, excessiu per a unes eleccions de tan poca importància. En alguns casos els afectats s'han queixat del tracte rebut i de les resistències a facilitar-los el registre.

López Tena ha manifestat: 'Si tenim constància que el dret de vot d'algun ciutadà català no s'ha respectat per la negligència del cos diplomàtic espanyol, presentarem denúncies tant a les instàncies estatals com a les internacionals.'

Segons el president d'ERC, Oriol Junqueras, hi ha ciutadans que han tingut moltes dificultats per a poder votar i per a fer els tràmits a les ambaixades espanyoles, i que el partit també ha rebut moltes queixes. 'Volem garantir que tots els ciutadans puguin exercir el dret de vot. Tenim l'esperança que la pressió que farem ajudarà a resoldre aquests trencacolls.'

Els electors que resideixen a l'estranger, d'una manera permanent o temporal, poden sol·licitar el vot fins el 27 d'octubre.

Cinc persones han mort després de beure Monster

Les accions de la companyia de begudes energètiques Monster Beverage es van esfondrar aquest dilluns més d'un 14% en borsa després que les autoritats sanitàries dels EUA haguessin de fer públics informes que assenyalen que cinc persones han mort en els últims tres anys després de consumir els seus productes.

Els informes d'incidències coneguts avui van ser presentats davant l'Administració de Fàrmacs i Aliments dels EUA (FDA, per les sigles en anglès), que no obstant això ha apuntat que no hi ha cap vincle comprovat entre les morts i el consum de la beguda, que té un elevat contingut de cafeïna.

Els documents van ser obtinguts i divulgats per la família d'una jove de 14 anys que va morir el desembre passat d'una arítmia cardíaca després d'haver consumit diverses llaunes de Monster en dos dies, segons ha informat avui el diari The New York Times en la seva edició digital.

Després de conèixer aquesta informació, les accions de l'empresa, amb seu a la ciutat californiana de Corona, van entrar en una espiral negativa i van tancar la sessió amb una caiguda del 14,23% en el mercat Nasdaq.

Urdangarin culpa Letizia de filtrar els seus negocis a la premsa

Urdangarin està convençut que Letizia Ortiz és la responsable que hagin sortit a la llum 'la trama Nóos' i el seu presumpte desviament de fons públics, segons s'explica en el llibre de els periodistes de 'El Mundo' Eduardo Inda i Esteban Urreiztieta, titulat "Urdangarin, un aconseguidor a la cort del Rei Joan Carles". La Fiscalia retarda la petició de la fiança civil a Urdangarin davant noves factures.

"És periodista, ens té mania i segur que està darrere de tot el que ens està passant". És la frase que sobre això posen els autors en boca de Urdangarin en el capítol del llibre dedicat a Letizia, en què s'afirma que el gendre del Rei culpa la princesa que els seus negocis sortissin a la premsa i que el tractament rebut pels mitjans hagi estat negatiu des del primer moment, per la seva professió periodística, informa Telecinco.es.

"Com tens la meva filla en un pis de 300 metres!"
Un altre dels detalls més cridaners és el referent al palauet de Pedralbes, comprat pels ducs de Palma en un luxós barri de Barcelona. Segons els autors, el Rei hauria instat Urdangarin a adquirir-lo al manifestar-li que no veia amb bons ulls que la seva filla visqués en un simple pis.:"Però com tens la meva filla en un pis de 300 metres quadrats quan ha viscut tota la seva vida en un palau!", Hauria dit el monarca al seu gendre.

Cada un que es pagui casa
El príncep Felip hauria tingut una important discussió amb el duc de Palma a la celebració del seu 40 aniversari precisament en relació amb l'esmentat immoble, quan Urdangarin li hauria demanat diners per pagar la renda de la hipoteca de 20.000 euros del palauet. Aquell li va retreure que l'hagi comprat i li va recordar que "cadascú paga la seva casa", segons citen els periodistes Esteban Urreiztieta i Eduardo Inda al seu llibre. Inda és és l'autor de les exclusives que ha publicat el diari El Mundo sobre els tèrbols negocis del duc de Palma.

La Fiscalia retarda la petició de la fiança civil a Urdangarin davant noves factures

L'aparició de noves factures durant els interrogatoris duts a terme a Barcelona tant en dependències policials com judicials en el marc de les indagacions al voltant de les activitats de l'Institut Nóos ha portat a la Fiscalia Anticorrupció a demorar la petició de la fiança de responsabilitat civil que té previst sol · licitar contra el Duc de Palma, Iñaki Urdangarin, així com contra el seu exsoci Diego Torres.

Així ho han indicat a Europa Press fonts de la investigació, que han precisat que l'anàlisi de les diferents proves sorgides al llarg de les declaracions preses a la capital comtal ha provocat que variïn les xifres amb què treballen els fiscals de cara a reclamar la caució, que inicialment estimaven en almenys dos milions d'euros.

I és que, amb els testimonis dels prop de noranta proveïdors de Nóos que van ser interrogats entre setembre a la Policia i octubre als jutjats els investigadors buscaven aclarir si aquests testimonis realment van realitzar els treballs que van facturar, així com també si les quantitats de diners que van intervenir coincidien amb les quantitats que havia declarat l'Institut Nóos.

De fet, el fiscal Pedro Horrach va interrogar al setembre a la Direcció Superior de la Policia de la Via Laietana de Barcelona a una trentena d'aquests responsables de societats per dilucidar si les factures que van emetre per serveis prestats a la fundació corresponen a costos de convenis amb les administracions de Balears i València.

No obstant això, aquestes factures no són els únics factors sobre els quals dependrà la quantitat de la fiança ja que a tot això se suma el resultat que dóna l'informe que l'Agència Tributària està a punt de presentar així com de la resposta de les comissions rogatòries lliurades a Andorra, Suïssa i Luxemburg, que preveuen aprofundir entorn del destí dels diners que des Nóos va anar a parar a comptes bancaris localitzades en aquests països.

Tot això permetrà quantificar els diners que presumptament van defraudar Urdangarin i el seu exsoci per, a partir d'aquí, sol · licitar una fiança de responsabilitat civil milionària. És més, del resultat de les comissions i de l'informe d'Hisenda, en el cas que donin noves proves, dependrà que el gendre del rei Joan Carles i Torres siguin citats de nou a declarar davant el jutge instructor José Castro.