divendres, 4 de febrer de 2011

L'Assamblea d'Aturats de BCN interrompen un ple de l'Ajuntament

Un grup de membres de l'Assemblea d'Aturats de Barcelona han interromput el ple de l'Ajuntament de Barcelona i han estat desallotjats de la casa consistorial per agents de la Guàrdia Urbana. Els fets han succeït durant la celebració del ple, quan un grup d'aturats que es trobaven en la tribuna, on també hi havia nombrosos nens que havien acudit de visita a l'Ajuntament, han expressat en veu alta les seves protestes.

Jordi Hereu després ha recordat als aturats que “els plens són totalment democràtics i que no està permesa la intervenció del públic”, moment que els membres de l'Assemblea d'Aturats han aprofitat per treure cartells en els quals reclamaven un treball digne i no més acomiadaments, al mateix temps que corejaven lemes com a "treball o prestacions".

Agents de la Guàrdia Urbana han desallotjat als membres de l'Assemblea d'Aturats, que han continuat la seva protesta enfront de la porta principal de l'Ajuntament, a la plaça Sant Jaume.

Els membres de l'Assemblea d'Aturats han justificat la seva acció de protesta per la falta de diàleg per part de l'Ajuntament, que després de 2 anys de presentar la seva Plataforma encara no han atès les seves reivindicacions, com per exemple: crear una Borsa de treball Municipal, per fer front a la situació dels aturats que no tenen cap subsidi i establir una Targeta de transport públic gratuït per a tots/as els aturats. També, reclamen que l'Ajuntament de Barcelona o la Generalitat evitin els desnonaments de les persones que es troben en aquesta situació precària i que, entre ambdues administracions, assumeixin les despeses dels subministraments bàsics de llum, aigua i gas.

Musulmans i cristians preguen junts contra Mubàrak

"Naixem lliures i vivim lliures. Us demano que aguanteu fins a la victòria". Amb aquestes paraules solemnes l'imant Khaled al Marakbi ha tancat un emocinante rés de milers de persones a la plaça de l'Alliberament (Tahrir) del Caire, al qual li han seguit els grips ofegats de "Fora, fora" contra el president egipci, Hosni Mubàrak. Un mínim de deu persones han mort i hi ha més de 800 ferits per la violència dels dos últims dies, segons un informe oficial. En canvi, segons un informe no confirmat de l'ONU, des que van començar les manifestacions han mort almenys 300 persones i han resultat ferides un miler de persones.

En una pregària històrica a la qual han participat cristians i musulmans. L'imam ha demanat pregar pels morts de la revolta popular, en una petició que va ser seguida amb plors per molts dels participants en l'acte: "Aquest és un moviment egipci, tothom sigui musulmà o cristià ha vingut per reivindicar els seus drets robats".

La imatge de tanta gent resant al mateix temps és freqüent en la Meca amb motiu de les peregrinacions anuals, però no a Egipte, on les oracions de migdia del divendres, el moment religiós més important de la setmana per l'islam, es limiten a la intimitat de les mesquites.

"Les protestes dels joves s'han convertit en un moviment nacional", ha remarcat l'imam, que ha recordat que el moviment no té "partit que ens representi i resumeixi les nostres reivindicacions. Qui vulgui negociar ha de venir aquí a parlar", ha afegit.

Visita del ministre de Defensa

La referència no és casual, ja que per primera vegada ha aparegut a la plaça el poderós ministre de Defensa, Mohammad Hussein Tantaui, que s'ha dirigit a l'exèrcit a l'entrada nord de la plaça, a prop del Museu Egipci, per avaluar la situació, en companyia d'altres caps militars.

Tantaoui s'ha dirigit als manifestants per recordar-los que Mubàrak no es tornarà a presentar a un sisè mandat presidencial al setembre, un anunci que segueix sense calmar la multitud. I és que el president va explicar que no es marxaria abans pel risc de caos que correria el país: "Digueu al guia espiritual (Badie, líder dels Germans Musulmans, el principal grup de l'oposició) que accepti dialogar amb nosaltres", ha declarat Tantaui, que parlava en nom de les Forces Armades.

El mateix Badie ha assegurat que estaria disposat a seure amb el vicepresident, Omar Suleiman, una vegada que s'hagi marxat Mubàrak.

Aquesta dada és important perquè segons s'ha conegut aquest divendres Estats Units estan pressionant al president egipci perquè es vagi ja i deixi el Govern en mans de Suleiman.

Plaça abarrotada

Mentre, la plaça Tahrir es troba abarrotada entre mesures de seguretat extremes davant una jornada que pot resultar decisiva i en la qual es busca de nou reunir un milió de persones, com el passat dimarts.

L'Exèrcit es manté al voltant de la plaça, que també està custodiada per civils. Les Forces Armades han fet crides a la població perquè torni a casa seva, però també han dit que no reprimiran les protestes públiques.

Hi ha carros de combat de l'Exèrcit apostats al començament i final del pont i filats en els accessos, on els soldats demanen la identificació als que accedeixen a la plaça.

Un mínim de deu persones han mort i hi ha més de 800 ferits per la violència dels dos últims dies, segons un informe oficial. En canvi, segons un informe no confirmat de l'ONU, des que van començar les manifestacions han mort almenys 300 persones i han resultat ferides un miler de persones.

La gira de Ratzinger pel R.U. es finançà amb fons dels països pobres

El Regne Unit va utilitzar 1.850.000 de lliures (uns 2,2 milions d'euros) destinats a ajuda al desenvolupament per pagar part de la visita de Ratzinger el passat setembre, segons una auditoria oficial de la que informen avui els mitjans britànics. Una comissió parlamentària ha detectat aquest finançament "una mica sorprenent" en revisar els comptes del Ministeri de Desenvolupament Internacional (DFID).

Un portaveu del mateix ministeri, citat per The Independent, ha reconegut aquesta contribució, al.legant que així reconeixia "el paper de l'Església catòlica com una de les majors fonts de serveis sanitaris i educatius en els països en desenvolupament".

La suma representa gairebé una cinquena part de les aproximadament 10 milions de lliures que va pagar el contribuent britànic, majoritàriament ateu i protestant anglicà, per la "històrica" visita d'Estat de quatre dies que va fer el cap del Vaticà: L'Església catòlica va sufragar el mateix, segons les estimacions de la premsa local.

Una despesa molt criticada

Els arguments del Govern són els mateixos que ja va usar el setembre per justificar una despesa molt impopular entre la població britànica, on només el 10% es declara catòlica: "Molta gent estarà tan sorpresa com nosaltres de descobrir que els diners britànics destinats a l'ajuda es va emprar per finançar la visita del papa l'any passat", ha dit ara el diputat Malcolm Bruce, que presideix la comissió d'ajuda internacional.

El Govern "ha d'explicar exactament en què es va gastar aquesta quantitat i com quadra amb els nostres compromisos d'ajuda internacional", ha afegit el parlamentari del Partit Liberal Demòcrata, aliat dels conservadors en el poder.

La partida pressupostària destinada a l'ajuda al desenvolupament internacional va ser una de les poques que va escapar al dràstic pla de retallades anunciat l'octubre passat pel nou Executiu de David Cameron, i que ja ha causat una caiguda del creixement econòmic que els sindicats i l'oposició atribueixen a la seva radicalitat neoliberal.

A Espanya, la plataforma Europa Laica ha demanat que l'Estat no sufragui les visites de Ratzinger, cap de l'estat més ric del món, amb accions de farmacèutiques, automovilístiques, frau fiscal internacional, blanqueig de diners de la màfia i robatori i espolis, com a Espanya ara mateix, de propietats municipals.

El seu recent viatge a Santiago de Compostela i Barcelona va tenir un cost per al contribuent espanyol de gairebé 5 milions d'euros en plena crisi i retallades socials, i una mitja de 100.000 desnonaments i persecucions dels desnonats per part de la banca usurària espanyola.

I el que farà el proper agost a Madrid, per a les feixistes Jornades Mundials de la Joventut, sobrepassarà de llarg els 50 milions d'euros, segons càlculs d'aquesta plataforma, que el diari Público eleva fins al doble (a falta d'informació oficial per ara).

EUiA Sabadell demana incrementar la policia de proximitat

El Grup Municipal d'ICV-EUiA a l'Ajuntament de Sabadell va presentar el passat Ple Municipal una moció per tal de demanar la implementació de la policia de proximitat a Sabadell als sectors urbans de la ciutat. El govern Bustos, una vegada més amb el suport del PP, va desestimar la proposició dels roig i verds al•ludint la dificultat d'organitzar un servei com aquest. No obstant això, ICV-EUiA va recordar a Bustos que en els programes electorals del PSC de 2003 ells mateixos també parlaven de la posada en marxa d'un servei de proximitat i que van anunciar públicament a diverses rodes de premsa del govern municipal la imminent implementació de la policia de proximitat, que mai s’ha dut a terme.

ICV-EUiA ha mantingut trobades amb moltes de les entitats de veïns de Sabadell que tenen la policia de proximitat com a una de les seves principals reivindicacions. En aquest sentit, la coalició roig i verda va recordar al Ple que Sabadell no és una ciutat insegura i que la inseguretat, moltes vegades, és una percepció dels i les ciutadanes. Per tant, segons els roig i verds, aquesta policia de proximitat podria desenvolupar unes tasques més preventives i educatives que no pas d'actuació directa, que és el model actual de la policia local del govern Bustos.

Finalment, la coalició va demanar al Ple Municipal la posada en marxa d'aquest servei ja que, amb un model diferent de policia i, sobre tot, una organització i reordenació de les funcions dels agents locals el servei al ciutadà seria molt més proper i efectiu. Així doncs, la voluntat de la moció d'ICV-EUiA era garantir que a cada sector de la ciutat un agent o una parella realitzessin tasques de prevenció, civisme, coneixença dels veïns i les veïnes, aproximació als comerciants i transmissió de tranquil.litat als veïns, és a dir, una policia de referència als barris en qui la gent tingui confiança, que hi hagi sensació de vigilància, percepció d’acompanyament, inspeccions i respecte per les normes cíviques.

Toxo: 'L'increment de l'atur és pel duríssim ajust del Govern'

L'atur registrat del mes de gener es va situar en més de 4,2 milions de persones, després de pujar en 130.930 desocupats, un 3,2% més respecte al mes anterior, de manera que continua així la tendència d'increment mensual del nombre de persones en atur que es ve produint ininterrompudament des del mes d'agost de l'any passat. En opinió del secretari general de CCOO, aquest increment es deu al "duríssim ajust" impulsat per l'Executiu en matèria de salaris públics i inversions per reduir el dèficit públic.

L'atur augmenta tant entre les dones, hi ha 78.879 (3,85%) noves desocupades, com entre els homes, 52.051 (2,54%) aturats més. Per edats la desocupació creix tant entre els més joves, un 3,25%, amb 447.866 menors de 25 anys registrats com aturats en els serveis d'ocupació, com entre els majors de 25 anys, que incrementen el seu nombre un 3,19%.

Per sectors, destaca l'increment en el sector serveis, amb 105.080 persones més en atur (4,43%) i un total de 2.477.019 aturats en aquest sector. També creix el nombre persones sense feina anterior en 10.019 (2,81%).

En totes les comunitats autònomes, excepte Illes Balears (-562), puja l'atur registrat, amb els majors augments a Catalunya (26.950), Andalusia (26.622), C. Valenciana (12.485) i Madrid (10.540).

Pel que fa a la contractació, s'incrementa el nombre de contractes indefinits, amb 9.562 contractes registrats més que el desembre de 2010, i es redueixen els temporals en 83.361. Anualment creixen tant els contractes indefinits (8138), com els temporals (57.648).

La mitjana d'afiliats a la Seguretat Social, en relació amb el mes de desembre disminueix en 223.143 per al total Sistema i en 218.750 per al règim general. La pèrdua anual d'afiliats s'ha alentit respecte a l'any passat. Aquest any ha estat de 184.173 afiliats i la seva taxa interanual descendeix un 1,05%. Al gener s'ha produït una pèrdua d'afiliació generalitzada en tots els sectors, la més alta en Construcció (-3,66%), seguida d'Hostaleria (-2,58%), Comerç (-1,57%) i Activitats sanitàries i Serveis Socials (-0,71%). No obstant això en termes interanuals l'afiliació ha augmentat en Activitats Sanitàries i Socials (5,33%) i Hostaleria (1,05%) i les pèrdues continuen produint-se en Construcció (-10,48%), Indústries Extractives (-6, 59%) i Indústria manufacturera (-3,17%).

En l'últim mes de l'any 2010 el nombre de beneficiaris de prestacions per atur baixa un 0,6%, situant-se la taxa de cobertura en el 77,40%, fet que suposa un 3,2% menys respecte al'any anterior. En aquest sentit, CCOO recorda que ja havia alertat d'aquest descens en el nombre de beneficiaris de prestacions per atur, pel que en les negociacions amb el govern el sindicat ha insistit en la necessitat de mantenir l'ajuda per als desocupats que esgoten les prestacions i no tenen rendes per subsistir. D'aquesta manera, aquestes persones van a comptar amb 400 euros d'ajuda per participar en un itinerari d'inserció.

Davant les dades d'atur registrat, CCOO assenyala que "no podem deixar d'insistir en la necessitat de reactivar l'activitat econòmica, per a això cal inversió pública i un canvi del model productiu que creï ocupació de qualitat".

Per a CCOO, la reforma laboral continua sense crear ocupació i només aquesta facilitant i abaratint l'acomiadament i fent créixer la precarietat. L'acord assolit amb el Govern en matèria de pensions, negociació col.lectiva i ajuts a les persones aturades, no suposa que des de CCOO s'hagi de frenar l'exigència que es rectifiqui la reforma laboral. "Seguirem insistint en la iniciativa legislativa popular, la recollida de signatures es posarà en marxa en els pròxims dies, per fer reversible una reforma que està fent créixer la dualitat en el mercat laboral, la precarietat i la desprotecció dels treballadors i treballadores".

Cuba: Juana va fer els 126 anys a Ceiba Hueca

Juana Bautista de la Candelaria Rodríguez, coneguda per Candulia, va arribar als seus 126 anys d'edat a la finca Santa Rosa, del barri de Ceiba Hueca, municipi de Campechuela (Granma), on resideix actualment. Candulia va néixer el 2 de febrer de 1885. Un document original, assentat al tom un, foli 35, del Registre Civil de la citada localitat, confirma que la longeva dona va ser inscrita 25 dies després del part per declaració de la seva mare, Cecilia Rodríguez.

Mare de tres fills, dos d'ells morts, i amb sis néts, 15 besnéts i quatre rebesnéts, Candulia rep l'atenció d'un geriatre, un metge general integral i una infermera.

Segons el parer d'aquesta cubana, una de les més grans del món, la seva llarga existència es deu a l'aire pur del camp, l'alimentació rica en viandes i carns, i el cor des de sempre ple d'amor per als semblants.

"Em sento realitzada, feliç amb el que m'ha regalat la vida, amb aquesta família bonica i la meva Pàtria...", va afirmar al diari a La Demajagua. "Amb la meva néta Margarita Cabrera i el seu marit Roberto Fuentes, viu des de fa gairebé de 15 anys, i em tenen com a una nena... Diuen que sóc la dona més vella de Cuba, escolti vostè, mai ho vaig imaginar. És clar, espero poder complir els 130, oi?".

La dona, resident durant tota la seva vida a Campechuela, província de Granma, només és superada en edat per Antissa Khvichava, una dona nascuda el 1880 a la república exsoviètica de Geòrgia, que és la persona més longeva del planeta.

L'aniversari de Candulia és sempre un esdeveniment al que acudeixen autoritats, la premsa nacional i estrangera, i organitzacions no governamentals. A causa del desgast físic propi de la seva edat, ella no pot mantenir-se dempeus, i té afectada la vista, de manera que lamenta no poder veure la televisió, encara que sí escolta programes com el Noticiero i la Taula Rodona.

La seva edat va quedar demostrada científicament en l'estudi biomèdic i psicosocial realitzat el 2007 per un equip multidisciplinari del Ministeri de Salut Pública de Cuba i el Centre Iberoamericà de la Tercera Edat.

Ella va ser la segona de 13 germans, i els seus progenitors també van ser longeus, doncs la seva mare va morir centenària i el pare als 96 anys.

Merkel a Espanya: Elogis a canvi de suport

"No pot ser que uns inverteixin i els altres consumeixin", va dir Merkel davant delegats del seu partit, la Unió Cristianodemòcrata (CDU), la setmana passada en una trobada celebrada al sud d'Alemanya. "No pot ser que les pròximes generacions de treballadors alemanys s'hagin de jubilar als 67 anys, mentre que en altres països del continent -entre ells els que ara es rescata- el final de la vida laboral continuï estant en els 65 anys o menys".

Simbòlicament, l'actual cimera germà-hispana passarà a la història com una de les més importants de les 22 ja celebrades. Per a Madrid, la visita de la cancellera alemanya es comptava entre les cites rellevants de 2011.

Cert ressentiment es respirava a Espanya pel que fa a l'actitud germana envers els països europeus en crisi a finals de 2010. Berlín, reforçat per la seva ràpida recuperació econòmica, no feia sinó augmentar la desconfiança dels mercats en exigir dels Estats membres majors esforços pressupostaris i més estretor al cinturó, es criticava.

No obstant això, el 17 de desembre passat, la cancellera alemanya, Angela Merkel, va assegurar al marge d'una reunió del Consell Europeu està "impressionada" pels plans d'estalvi presentats per Espanya i Portugal, i la Península Ibèrica va tornar a respirar alleujada. Era el primer reconeixement als socis del sud d'Europa.

El segon -almenys per a Espanya- va arribar com estava previst ahir dijous. Merkel va viatjar a Madrid per celebrar l'anual cimera hispano-germana. Després de conversar amb el rei amfitrió, Joan Carles I, i el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, la mandatària va declarar en roda de premsa que "Espanya ha fet els deures i va per bon camí". A Madrid, l'elogi no li va sortir gratis.

Alemanya marca el pas


Alemanya exigeix unitat europea també en els estàndards socials, i ahir el Govern espanyol acabava de tirar endavant una reforma de les pensions que equipara l'edat de jubilació espanyola a la germànica, el que sens dubte la cancellera s'haurà anotat en la seva llista de "avanços hispans".

A més, a Berlín el preocupa la competitivitat de la zona euro. El ministre d'Economia alemany, Wolfgang Schäuble, el passat dissabte al Fòrum Econòmic Mundial de Davos, i en els últims dies diversos polítics de la coalició governamental berlinesa, han tret reiteradament el tema a la llum. Merkel té un pla perquè els Estats de la Unió es puguin "mesurar amb els millors del món". El presentarà el proper divendres a Brussel juntament amb el president francès, Nicolas Sarkozy, i avui s'ha assegurat a Madrid el suport explícit de Zapatero.

"Un gra de sorra en el desert"


"M'alegro que Espanya es mostri tan colaborativa", va comentar Merkel el si del president a les mesures proposades competitivitat germà-gales, i en relació a la perspectiva econòmica del país del sud va rebutjar que hi hagi motius per "més especulacions". Que la cancellera aclarir els temors que Espanya pugui arribar a necessitar l'ajuda comunitària per sortir de la crisi era important. El fet que la reforma laboral espanyola s'hagi introduït amb el consens de patronal i sindicats va ser qualificat per Merkel de "senyal tranquil.litzadora".

I una mica de tranquilitat s'haurà estès per La Moncloa després de la visita alemanya. Les enquestes no els pronostiquen res de bo als socialistes de Zapatero en les pròximes -i rellevants- eleccions municipals i autonòmiques. Al país encara se segueix especulant sobre la quantitat real de crèdits nocius que les entitats bancàries tenen en el seu haver. I, malgrat el consens aconseguit per tirar certs canvis endavant, l'ambient general està lluny de ser harmònic.

Són comparables les reformes de Zapatero amb les que a Alemanya va introduir l'ex canceller Gerhard Schröder, i que després tants vots els van costar als socialdemòcrates?", li van preguntar al corresponsal a Madrid a l'emissora de ràdio alemanya WDR 5: "No", va concloure el periodista, "perquè amb un 40% d'atur entre els joves, la situació d'Espanya no és comparable a la de l'Alemanya d'aquell moment. Espanya necessita transformacions molt més profundes. L'actual reforma no és més que un gra de sorra en el desert".

S'estenen protestes per desallotjament d'okupes a Alemanya

Una de les últimes cases amb okupes a la ciutat de Berlín va ser desallotjada fa uns dies, i això va desencadenar inconformitat no només a la capital alemanya. A Dortmund, Osnabrück i altres ciutats es va deixar sentir la protesta. Les protestes pel desallotjament d'una casa ocupada a Berlín, que des d'aquest dimecres van deixar desenes de ferits i detinguts, es van encomanar ahir a altres ciutats d'Alemanya, on grups de supòsits anarquistes i d'extrema esquerra van protagonitzar protestes. Foto: La casa okupada a Berlín.

El cap de policia de la capital alemanya, Dieter Glietsch, ha assenyalat avui que 61 agents van resultar ferits i que 82 persones van ser detingudes durant el desallotjament de dimecres al barri de Friedrichshain, a l'est de Berlín, i durant els disturbis que van seguir al llarg de tota la nit.

Glietsch va parlar de grups que, "en un brot de violència cega", van recórrer els carrers de Berlín fins a la matinada d'avui trencant aparadors i danyant parades d'autobús, cotxes i edificis. Òbviament l'opinió dels desocupats sobre les raons de la violència no existeixen en la premsa alemanya, amb un govern de ultraconservadors i neonazis.

Dels nou ocupants de l'habitatge detinguts durant el desallotjament-a part, quatre són alemanys, tres italians, un espanyol i una altra francesa.

El moviment de suport a la casa ocupada es va encomanar ahir a altres ciutats del país. A Hamburg, una marxa de protesta pacífica amb uns 470 participants va acabar amb un grup llançant ampolles i pedres als voltant de 250 policies que "vigilaven" la manifestació. Quatre agents van resultar ferits.

Escenes semblants es van viure a Kiel, on uns 20 manifestants van provocar excessos en el centre de la ciutat, van llançar pirotècnia i tacar façanes amb pintura de colors. També a Osnabrück i Dortmund hi va haver enfrontaments entre "encaputxats" i la policia.

EUiA de Mollet amb els treballadors de Ficosa, Yamaha i Valeo

EUiA Mollet es posiciona totalment en contra de l’enèsim capítol de deslocalització que està patint el Baix Vallès i que comportarà el tancament de les plantes de les empreses Ficosa a Mollet i Yamaha a Palau-Solità de Plegamans, així com l’acomiadament de 67 treballadors de la planta de Valeo a Martorelles a través d’un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO).

Esquerra Unida denúncia la manca d’actuació de l’equip de govern municipal en el cas del tancament de la planta molletana de Ficosa i insta a la Generalitat per a que obliguin a aquestes empreses a retornar les subvencions públiques que han rebut.

EUiA Mollet vol denunciar la manca d’actuació de l’equip de govern municipal en el cas del tancament de la planta de Ficosa a Mollet, el qual no ha fet absolutament res per impedir una situació que ja feia temps que s’intuïa, concretament des que al passat estiu l’empresa va comprar la planta de Sony a Viladecavalls. Precisament, el grup municipal d’ICV-EUiA ja havia sol·licitat a la Junta de Portaveus del consistori molletà que es posicionés en aquest tema, la qual finalment aquest dimecres 2 de febrer ha aprovat una resolució denunciant el succeït amb aquestes tres factories.

L’organització molletana vol mostrar tot el seu suport i la seva solidaritat envers tots els treballadors i treballadores tant de Ficosa, com de Yamaha i Valeo, molts d’ells molletans, afectats per un nou episodi de deslocalització que demostra que l’actual reforma laboral, a banda de precaritzar encara més la situació de la classe treballadora i fer-los pagar a ells les conseqüències de l’actual crisi econòmica, no serveix per frenar l’onada de tancaments d’empreses i d’acomiadaments massius.

Esquerra Unida fa una crida al Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya per tal que prengui mesures per aturar la plaga de deslocalitzacions que estem patint durant els darrers temps, com ara obligar a aquestes empreses a retornar totes les subvencions públiques que han rebut.

ICV-EUiA critica Boi Ruiz per sa "promoció de les mútues privades"

La diputada d'ICV-EUiA en el Parlament de Catalunya, Laia Ortiz, ha demanat al conseller de Salut, Boi Ruiz, que parli clar davant les mesures de retallades pressupostàries i de prestacions socials que ha augurat en la seva primera compareixença a la cambra catalana a la comissió de Salut: "S'ha de parlar clar i dir a qui afectarà i qui en sortirà més perjudicat", ha indicat Ortiz. La diputada ecosocialista ha qualificat de "críptica" la intervenció del conseller en referència a què no ha especificat res.

Ortiz també ha criticat a Ruiz les seves paraules "fent promoció de les mútues privades i animant a que la gent se'n faci" alhora que li ha preguntat què passarà amb tots els malalts crònics i ciutadania que per edat queden exclosos per les mútues privades. "Crec que defensar un model dual com vostè ha fet en els mitjans fa trencar el model solidari i universal que vostè parlava en la seva intervenció", ha afegit la diputada ecosocialista al mateix temps que ha recriminat al conseller que "animar a la gent que abandoni el sistema de salut públic és la pitjor manera de defensar-lo al capdavant del seu departament, i premiar aquells que es poden finançar la salut privada és un error".

LLEI DE L'AVORTAMENT: UN DRET DE LES DONES I NO UNA PRESTACIÓ

Ortiz ha alertat al conseller Ruiz la "preocupació" del seu grup parlamentari per la possible no implementació de la Llei d'Interrupció de l'Embaràs. "És un dret de les dones del nostre país", li ha recordat Ortiz al conseller de Salut. La diputada ecosocialista també ha traslladat una sèrie de mesures per racionalitzar la despesa sanitària com per exemple les farmacèutiques, evitar que puguin entrar amb aquesta llibertat en els centres sanitaris o legislar topalls pel finançament dels medicaments en funció de la seva efectivitat.

OPINIÓ DE LA CONSELLERIA SALUT SOBRE LA MODIFICACIÓ DELS 80 KM/H


Ortiz també ha demanat que opina la conselleria de Boi Ruiz sobre la modificació del Pla de millora de qualitat de l'aire com a membre de la Comissió Rectora que decideix la implementació, modificació o eliminació de les mesures al voltant d'aquest pla. En concret Ortiz li ha demanat al conseller de Salut quina opinió en té de la modificació de la mesura de la limitació de velocitat a 80 km/h en els accessos de Barcelona.

ICV-EUiA amb el comitè d’empresa de Yamaha

Una representació del grup parlamentari d’ICV-EUiA, formada pel president del grup, Joan Herrera, la diputada membre de la comissió parlamentària d’Indústria i Ocupació, Mercè Civit, i la portaveu ecosocialista al Congrés, Núria Buenaventura, s’ha reunit amb representants del comitè d’empresa de la factoria de Yamaha de Palau-solità per conèixer de primera mà quina és la situació en què es troben l’empresa i els seus treballadors i per estudiar instruments per impedir el tancament de la planta.

En roda de premsa posterior a la reunió, la diputada Mercè Civit ha exposat que donada la manca l’actuació del Govern de la Generalitat en el cas Yamaha, ICV-EUiA ha registrat una bateria de preguntes al Parlament dirigides al conseller d’Empresa i Ocupació, Xavier Mena, el qual fa uns dies va declarar que és inevitable que Yamaha tanqui la planta de Catalunya i marxi cap a França.

Algunes de les preguntes registrades són: si el conseller es va reunir amb els representants dels treballadors abans de realitzar les declaracions públiques en les que donava per fet el tancament de la factoria de Yamaha; per quines raons dóna per fet el tancament de la factoria abans de tramitar-se el seu tancament per l’autoritat laboral; si el Govern pensa, a partir d’ara, acceptar tots els tancaments d’empreses que siguin competitives i productives; quines iniciatives pensa realitzar el Govern per mantenir el lideratge de Catalunya a l’Estat espanyol en els sector de motocicletes; quines actuacions pensa realitzar el Govern per dinamitzar el clúster de la motocicleta que va promoure ell mateix i si la fórmula del trasllat a altres països, com és el cas del possible trasllat de cent treballadors catalans a França, negociat pel conseller d’Empresa i Ocupació, formarà part, a partir d’ara, de la política d’ocupació del Govern.

Civit ha expressat la indignació pel tancament d’una empresa que té beneficis i del trasllat a una planta de França que té pèrdues, i ha preguntat al Govern si “fer país és enviar els treballadors de Catalunya a França”. La diputada formularà en el Ple de la setmana vinent una pregunta oral al conseller d’Empresa i Ocupació en què exigirà al Govern que adopti una política industrial que no suposi perdre un sector tan important com és el de les motocicletes.

Joan Herrera ha afirmat que la planta de Palau-solità i Plegamans “se l’enduen per motius polítics”. Si el conseller Mena ha dit que no es permetrà que cap planta que tingui beneficis se’n vagi, ha de ser “enèrgic", i “el Govern ha de tenir una actitud de lideratge” perquè aquestes empreses continuïn operant a Catalunya, ha afegit Joan Herrera, que ha traslladat també que des d’ICV-EUiA s’ha demanat a la secretaria d’Ocupació, Esther Sánchez, que s’inhibeixi immediatament del cas Yamaha perquè ha treballat a l’empresa Baker&McKenzie assessorant en molts casos pel tancament de l’empresa. “Aquells que haurien de ser els amics de l’empresa han fitxt aquells que s’encarreguen de matar les empreses”, ha remarcat el diputat. El diputat s’ha queixat perquè qui participa en les negociacions ja no són representants de Yamaha sinó d’una empresa encarregada de liquidar fàbriques”.

Els parlamentaris han avançat que ICV-EUiA portarà també el seu compromís al Congrés dels Diputats, on s’instarà al Ministeri d’Indústria a actuar per evitar la deslocalització.

Francesc X. Mena, mal informat i/o mentider?

El conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, ha assegurat aquest dijous que el govern de la Generalitat no canviarà els horaris comercials actuals, però ha afegit que caldrà aplicar “elements de flexibilitat”. Ho ha dit l'endemà de les crítiques que li ha comportat la proposta d'augmentar de 8 a 12 el nombre de diumenges que poden obrir els comerços a Catalunya cada any. També ha mentit sobre Yamaha, el que ja comença a ser una constant d'aquest govern d'ineptes i fatxendes.

Mena ha assegurat que el govern no vol “canviar res”. Ha dit que el tema dels vuit diumenges “està prou bé”, i que models com el de Madrid o altres europeus no són els de Catalunya.

Mena també ha parlat del tancament de la planta que la firma Yamaha té a Palau Solità i Plegamans, un tancament que, de moment, ha estat anunciat als treballadors. El cert, però, segons ha dit, és que aquesta decisió se sabia des de fa un any, i per això ha lamentat que l'anterior govern no els ho digués en el traspàs de poders. Ell diu que ara s'està “intentant girar”, però que "no amaga que el tema s'ha agafat molt tard”.

Doncs podría haver informat, al senyor conseller, la Directora General d'Ocupació del seu govern, Ester Sánchez, qui, com denuncien els treballadors de Yamaha, treballava amb els advocats de Baker&McKenzie que s'encarreguen del tancament de la fàbrica de Yamaha de Palau-Solità i Plegamans: "Pot ser legal, però no ètic", sentencià el diputat d'ERC, Oriol Amorós, sobre el fet, i mostrà la preocupació del seu partit per un possible conflicte d'interessos.

Celrà sense serveis socials per no pagar el que no li pertoca

Celrà s'ha quedat sense serveis socials al municipi, després de negar-se a pagar els 65.000 euros -un 406% més que el 2009- que el Consorci de Benestar Social Gironès-Salt li reclamava pel 2010. L'alcalde Francesc Camps (Entesa per Celrà) ha explicat que fins el 2009 pagaven uns 15.000 euros pels mateixos serveis i que, a més, ho feien "de bona fe", ja que els municipis amb menys de 20.000 habitants -Celrà en té 4.500- no tenen competències en serveis socials.

Alhora, ha titllat de "coercitiva" la decisió del Consorci --format pel Consell Comarcal del Gironès i l'Ajuntament de Salt-- de traslladar el 17 de gener la treballadora i l'educadora social a Girona, a 12 quilòmetres.

"Només 19.000 euros són despeses directes en serveis socials, els 46.000 euros restants són despeses estructurals del Consorci", ha afirmat Camps, qui ha citat dietes del consell d'administració de l'ens, del qual no formen part municipis de menys de 20.000 habitants, així com el lloguer i els subministraments de les seves dependències en el Consell Comarcal.

Segons l'alcalde, al consistori se li demana que aboni un 33% del cost dels serveis d'ajuda a domicili per a persones en situació de dependència, que s'ha de sufragar entre l'usuari (33%) i els governs central i autonòmic (66%): "Així, el Consorci cobraria més que no costa el servei", ha assenyalat.

"El Consorci ha d'admetre que s'ha equivocat, sinó no ens quedarà una altra alternativa que assistir als jutjats", ha lamentat, i ha confiat a poder pal·liar les carències en els serveis socials -com el banc d'aliments i l'atenció domiciliària a persones amb problemes socioeconòmics- amb recursos municipals a partir de la setmana vinent.

Denuncien la mala qualitat de les agulles per diabètics

El problema es troba en el material que els ambulatoris subministren gratuïtament als pacients d’una malaltia que afecta a 400.000 catalans. L’Associació de Diabètics de Catalunya (ADC) denuncia que en els dos últims anys les queixes pel material sanitari han augmentat considerablement. La causa es deu concretament a la contractació d’un nou proveïdor d’agulles que es col·loquen a les plomes per injectar l’insulina –més econòmiques–, que està causant estralls entre els diabètics.

Punxar-se tres o quatre vegades al dia és una acció que els diabètics tenen interioritzada i l’apliquen amb naturalitat en el seu dia a dia. Ara bé, aquest fet pot esdevenir especialment dolorós si resulta que l’agulla que s’usa fa mal, deixa petits blaus i a més s’ha de reutilitzar diversos cops. Aquesta és la problemàtica amb què han de conviure cada cop més diabètics a les comarques gironines i a Catalunya en general.

«Si només s’utilitzen una vegada no hi ha problema, però resulta que hem de reutilitzar les agulles quatre o cinc cops, i a partir de la segona punxada es comença a notar: El fibló es doblega, costa d’entrar, deixa blaus i fa mal al punxar» afirma Montse Soley, presidenta de l’Associació.

L’envàs de les agulles resa que el seu ús òptim és només una punxada. No obstant, ja fa anys que els diabètics les reutilitzen fins a tres i quatre vegades per una qüestió d’estalvi: «Són productes cars per comprar fora i els ambulatoris només te’n donen unes 30 al mes, quan l’òptim serien 100» puntualitza Soley.

En aquest sentit, fins a l’arribada d’aquest nou proveïdor els problemes existien però no estaven ni molt menys tant generalitzats. L’ADC també critica que en alguns centres d’Atenció Primària les agulles es donen en sobres de carta o en altres recipients, enlloc de les capses originals reglamentàries.

Un sol tipus de tira

Els problemes no acaben aquí. ADC denúncia l’existència d’ambulatoris que només subministren un model de tires per fer el control de la glucèmia, quan l’ideal segons l’associació és que els centres sanitaris públics tinguin tots els cinc models existents. La falta de tires d’una determinada marca ha obligat a més d’un pacient a haver de llançar l’aparell que tenia per mesurar la glucèmia perquè el seu ambulatori no li podia subministrar el producte que coincidia amb la màquina.

Sitges, el municipi més car de Catalunya

Sitges (foto), Vilassar de Mar, Montgat i el Masnou apareixen en el rànquing dels 10 municipis de Catalunya amb el preu mitjà de l’habitatge més car. A més, segons un estudi publicat pel portal immobiliari fotocasa, Catalunya es situa com la segona Comunitat més cara de l’Estat, malgrat que el preu de l’habitatge ha baixat a les quatre demarcacions.

Actualment, segons les dades facilitades per aquest portal inmobiliari, Sitges (4.441 €/m2) és el municipi més car de Catalunya. Vilassar de Mar (3.550 €/m2) ocupa el cinquè lloc; mentre que Montgat (3.467 €/m2) i el Masnou (3.432 €/m2) ocupen la vuitena i novena posició, respectivament.

El preu mitjà de l’habitatge de segona mà a Catalunya s’ha situat aquest mes de gener en 2.977 €/m2, el que suposa que segons aquesta dada un pis de 80 metres quadrats estaria valorat en 238.160 euros.

L'oncle de la Botella i l'Opus Dei implicats en la trama de nens robats

La Fiscalia General de l'Estat ha rebutjat obrir una investigació a nivell nacional sobre els nadons robats durant la dictadura franquista i fins a finals dels anys 80. No obstant, ha demanat a les víctimes que denunciïn individualment els fets davant el jutjat territorial que correspongui. D'aquesta manera, seran les fiscalies provincials les que adoptin la decisió d'obrir o no diligències. El pare de Nacho Villa i un oncle d'Ana Botella, entre els denunciats per robar nens en el franquisme

La denúncia va ser presentada el passat dijous 27 de gener per l'Associació Nacional d'Afectats per Adopcions Irregulars (AFEGIR). El seu objectiu era impulsar la investigació dels 261 nadons que van ser robats "principalment per raons polítiques, a dones republicanes", en virtut d'un decret de 1940 que permetia al règim franquista tenir la guàrdia dels nens si la seva "educació moral" estava en perill. Segons afegit, en els anys 70 la perversió del sistema va canviar de direcció: "Metges o clíniques privades van veure llavors la possibilitat de fer negoci" i van començar a vendre als nadons.

Allau de denúncies

Ara, després del pronunciament de la Fiscalia General de l'Estat, és previsible que en els pròxims dies centenars de famílies denunciïn en la seva comunitat autònoma als integrants d'aquesta presumpta trama de les quals formarien part nombrosos capellans, monges, ginecòlegs, infermeres, llevadores, advocats i notaris. Les xifres apuntades per l'associació parles de fins a 300.000 nens robats per la xarxa de capellans, monges i feixistes.

L'oncle d'Ana Botella -conegut franquista- i el pare de Nacho Vila, mamarratxo de la COPE

Les víctimes han acumulat nombrosos informes i documents que també impliquen en aquesta trama il.legal al tocòleg Eduardo Vela Vela; l'oncle segon d'Ana Botella i fundador de la madrilenya clínica O'Donell, José Botella Llusià (mort el 2002), i el doctor Ignacio Villa Elizaga, pare de Nacho Villa -director de desinformatius i troles de la cadena nacionalcatòlica COPE-.

Precisament, víctimes d'aquests robatoris han assegurat que ginecòlegs com a Vila Elizaga han utilitzat la seva influència en els mitjans de comunicació i institucions -va ser catedràtic a la Universitat de Navarra propietat de l'Opus Dei- perquè no es parlés dels nens robats en el franquisme.

CUP i ICV-EUiA vindiquen Hermínia Puigsech, lluitadora contra els nazis

Els grups municipals de la CUP i ICV-EUiA volen que es reconegui la figura poc coneguda de la mataronina Hermínia Puigsech, que va destacar per la seva lluita contra els nazis. Per això han presentat una proposta al ple de dijous, dia 3, amb la qual volen que l’Ajuntament doni suport a l’organització d’un acte públic per donar a conèixer la trajectòria d’aquesta dona que va viure a l’exili durant el franquisme.

Concretament, l’any 39 Puigsech i la seva família van refugiar-se a la comarca occitana de l’Arieja, on el seu domicili es va convertir en punt de suport als maquis. Més endavant, va participar en la creació del XIVè Cos de Guerrillers Republicans i va prendre part en accions de guerra en el transcurs dels combats del 19 de juliol del 1944 en l’alliberament de la ciutat de Foix, així com en els combats del 22 d’agost del 44 a Castellnou de Durbà.

EUPV celebra que el Suprem rebi el cas Fabra

La diputada autonòmica d'EUPV, Marina Albiol, considera positiva la rectificació de l'Audiència Provincial d'admetre el recurs contra la decisió de prescriure quatre delictes fiscals dels quals estava acusat Fabra. “Ara el cas està en mans del TS que decidirà si Fabra finalment ha de donar la cara i enfrontar-se als tribunals que dictaminaran sentència”, assenyala.

La diputada considera positiu per a Castelló que el procés de Carlos Fabra continue endavant, i aplaudeix la rectificació de l'Audiència Provincial, que admet el recurs de la fiscalia anticorrupció i la UCE i empra al TS a decidir la prescripció dels quatre delictes. “Que el procés per aquests delictes no hage quedat sobresegut, i que el Tribunal Suprem siga qui diga l'última paraula és una bona noticia per als que venim lluitant contra la corrupció a Castelló des de fa temps”, declara.

La representant d'esquerres considera que unes imputacions tan greus per delictes fiscals i dirigides al màxim representant polític i institucional de la província, el President de la Diputació, “era inaudit que quedaren simplement en un sobreseïment per motius de forma, ara serà el Tribunal Suprem qui decidirà”, i considera positiu que siga “un tribunal de fora de Castelló, i per tant fora de l’àmbit d’influència del President de la Diputació el que haja de prendre la decisió”.

La diputada considera perillós per al sistema democràtic i de dret que la ciutadania entenga que hi ha dues justícies, “una rapida i rigorosa amb la gent correnta, i una altra lenta i permissiva amb la gent poderosa i amb contactes”.

A més Albiol, recorda les declaracions fora de lloc fetes pel President de la Diputació, donant-se per absolt i arremetent contra l'oposició per fer la seua tasca de control, “amb una actitud molt poc democràtica”, i assenyala, “doncs be, senyor Fabra, molt possiblement haurà de rendir comptes amb la justícia, com qualsevol altre ciutadà per aquestos delictes”.

Presentació de "Arran de terra: Indicadors de Sobirania Alimentària"

Quin són els aliments que importem i exportem? Com ha canviat en pocs anys la dieta mediterrània? Qui treballa el camp actualment? Quina és la situació de la dona pagesa? A aquestes i a altres preguntes respon l’Estudi “Arran de terra: Indicadors de Sobirania Alimentària a Catalunya” que es presentarà el proper dijous 10 de febrer, a les 19 h, a la seu de la FCONGD, c. Tàpies, 1-3, de Barcelona.

L’informe és fruit de tres anys de treball per part d’Entrepobles i de l’Institut d’Economia Ecològica i Ecologia Política (IEEEP), dues entitats que participen activament en el Moviment Català per la Sobirania Alimentària.

Aquest informe defineix un sistema d’indicadors de Sobirania Alimentària (SbA) a Catalunya que permeten analitzar com s’entén i s’aplica aquest concepte en el context català i, alhora, aporta elements perquè tant la pagesia catalana com els consumidors i les consumidores puguem decidir sobre la pròpia alimentació.

L'estudi inclou l'avaluació de 70 indicadors que es relacionen amb dotze atributs: alimentació culturalment adequada, alimentació sana i equilibrada, circuits curts i de proximitat, control popular de l’agricultura i l’alimentació, diversitat productiva en l’àmbit regional, educació per la SbA, medi rural viu i productiu, minimització dels residus, producció agroecològica, relacions de gènere justes, relacions comercials justes i transparents i relacions cooperatives i de confiança.

L’avaluació d’aquests indicadors dóna una visió àmplia i exhaustiva de l’estat actual del sistema agroalimentari català, la seva inserció en el sistema agroalimentari global, la seva petjada ecològica i les tendències futures que se’n poden deduir.

Per tal d’aterrar el concepte de SbA a la realitat catalana, es feia imprescindible que fos un estudi participatiu on les persones, organitzacions i moviments que duen anys treballant des d’aquesta perspectiva i potenciant el món rural a casa nostra poguessin explicar què entenen per SbA, en quines situacions es troben actualment l’agricultura i l’alimentació a Catalunya, com s’està treballant el concepte des dels diferents àmbits (administració, pagesia, moviments socials, universitat...), quina és la situació de la dona en relació amb ell sistema agroalimentari i quins són els reptes i les perspectives de futur del moviment.

Els resultats i les conclusions, així com la resta de continguts de l’informe poden consultar-se al lloc web: http://www.ieeep.net/sobirania-alimentaria/

Hi intervindran:

- Àlex Guillamón, coordinador d’Entrepobles.

- Rosa Binimelis, María Heras, Marc Badal i Guillem Tendero, membres de l’IEEEP.

Més informació: Àlex Guillamón, tel. 93 268 33 66; coordinacio@entrepobles.org i Rosa Binimelis, tel. 608 99 12 01; rosa@moviments.net

Presentació de l’estudi “Arran de terra: indicadors participatius de Sobirania Alimentària a Catalunya”
Dijous 10 de febrer, a les 19 h.
Local de la Federació Catalana d’ONGD c/ Tàpies,1-3. Barcelona

L'IEC reclama l'exercici del dret a l'autodeterminació

En conferència de premsa, el president de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Salvador Giner, acompanyat pels vice-presidents, el secretari general i els presidents de les seccions de l'acadèmia, ha llançat un crit d'atenció a la ciutadania del país per recordar-los que cal que 'la nació catalana tingui una consideració igualitària entre les cultures i llengües del món'.

La declaració s'ha fet en aquest moment perquè des del IEC es considera que 'el procés de mundialització i les pressions de les majories estatals envers una homogeneïtzació lingüística i cultural, contrària als principis de diversitat cultural', suposa un risc 'en el nostre futur col·lectiu i l'esforç de cohesió de tota la societat'. Giner ha fet referència al 'principi d'involució en l'estat de les autonomies per les sentències del Tribunal Constitucional i del Suprem', i ha afegit: 'No som una minoria nacional, sinó una nació minoritzada. Les majories estatals no poden mai decidir quin és el destí de les nacions minoritzades'.

Giner, esmentant en tot moment els tractats i declaracions internacionals i els principis universals de justícia, ha dit que 'la carta de les Nacions Unides determina el dret de l'autodeterminació dels pobles i del desenvolupament progressiu de l'autogovern de tots els pobles del món' i, per tant, si es vol 'reclamar el dret d'autodeterminació i d'autogovern, dintre del marc cívic de la democràcia, es pot fer'.

En aquesta declaració, que el IEC ha fet pública avui, també s'afirma que 'cadascun dels territoris en què es troba actualment fragmentada aquesta nació té el dret legítim i inalienable de decidir de quin estat vol formar part, tant si és l'estat en què ara s'inscriu com si aspira a la construcció d'un estat específic diferent'. I afegeix que 'cap acció democràtica legítima no pot contradir i menys encara criminalitzar aquest drets dels ciutadans catalans'.