dimarts, 26 de gener de 2010

Fidel: Enviem metges i no soldats!

A la Reflexió del 14 de gener, dos dies després de la catàstrofe d'Haití que va destruir aquest germà i veí país, vaig escriure: "Cuba, tot i ser un país pobre i bloquejat, des de fa anys ve cooperant amb el poble haitià. Al voltant de 400 metges i especialistes de la salut presten cooperació gratuïta al poble haitià. En 127 dels 137 municipis del país treballen cada dia els nostres metges. D'altra banda, no menys de 400 joves haitians s'han format com a metges en la nostra Pàtria. Treballaran ara amb el reforç de metges nostres que van viatjar ahir, per salvar vides en aquesta crítica situació. Poden mobilitzar-se, per tant, sense especial esforç, fins a mil metges i especialistes de la salut que ja estan gairebé tots allà i disposats a cooperar amb qualsevol altre Estat que vulgui salvar vides haitianes i rehabilitar ferits.

"La situació és difícil -ens va comunicar la cap de la Brigada Médica Cubana- però hem començat ja a salvar vides."

Hora rere hora, de dia i de nit, en les poques instal.lacions que van quedar en peu, en cases de campanya o en parcs i llocs oberts, per por de la població a nous tremolors, els professionals cubans de la salut van començar a laborar sense descans.

La situació era més greu que ho imaginavem inicialment. Desenes de milers de ferits clamaven per auxili als carrers de Puerto Príncipe, i un nombre incalculable de persones jeien, vives o mortes, sota les runes de fang o tova, amb què havien estat construïdes les vivendes de la immensa majoria de la població. Edificis, fins i tot els més sòlids, es van ensorrar. Va ser necessari, a més, localitzar, enmig dels barris destruïts, els metges haitians graduats de la ELAM, molts dels quals van ser afectats directament o indirectament per la tragèdia.

Funcionaris de les Nacions Unides van quedar atrapats en diversos dels seus albergs i es van perdre desenes de vides, inclosos diversos dels caps de la MINUSTAH, una força de Nacions Unides, i es desconeixia el destí de centenars d'altres membres del seu personal.

El Palau Presidencial d'Haití es va ensorrar. Moltes instal.lacions públiques, fins i tot diverses de caràcter hospitalari, van quedar en ruïnes.

La catàstrofe va commoure al món, que va poder presenciar el que estava passant a través de les imatges dels principals canals internacionals de televisió. De tot arreu, els governs van anunciar l'enviament d'experts en rescat, aliments, medecines, equips i altres recursos.

De conformitat amb la posició pública formulada per Cuba, personal mèdic d'altres nacionalitats, com espanyols, mexicans, colombians i d'altres països, van treballar àrduament al costat dels nostres metges en instal.lacions que havíem improvisat. Organitzacions com l'OPS i països amics com Veneçuela i d'altres nacions subministren medicaments i variats recursos. Una absència total de protagonisme i xovinisme ha caracteritzat la conducta irreprotxable dels professionals cubans i els seus dirigents.

Cuba, igual que ho ha fet en situacions similars, com quan l'huracà Katrina va causar grans estralls a la ciutat de Nova Orleans i va posar en perill la vida de milers de nord-americans, va oferir l'enviament d'una brigada mèdica completa per cooperar amb el poble dels Estats Units, un país que, com es coneix, té immensos recursos, però el que es necessitava en aquell instant eren metges entrenats i equipats per salvar vides. Per la seva ubicació geogràfica, més de mil metges de la Brigada "Henry Reeve" estaven organitzats i preparats amb els medicaments i equips pertinents per partir a qualsevol hora del dia o de la nit cap a aquesta ciutat nord-americana. Per la nostra ment no va passar tan sols la idea que el president d'aquesta nació rebutgés l'oferta i permetés que un nombre de nord-americans que podien salvar perdessin la vida. L'error d'aquest Govern potser va consistir en la seva incapacitat per comprendre que el poble de Cuba no veu en el poble nord-americà un enemic, ni com a culpable de les agressions que ha sofert la nostra Pàtria.

Tampoc aquell Govern va ser capaç de comprendre que el nostre país no necessita pidolar favors o perdons dels que durant mig segle han intentat inútilment de posar-nos de genolls.

El nostre país, igualment en el cas d'Haití, va accedir immediatament a les sol.licituds de sobrevol a la regió oriental de Cuba i a altres facilitats que requerien les autoritats dels Estats Units, per a prestar assistència el més ràpidament possible als ciutadans nord-americans i haitians afectats pel terratrèmol.

Aquestes normes han caracteritzat la conducta ètica del nostre poble que, unit a la seva equanimitat i fermesa, han estat els trets permanents de la nostra política exterior. Això ho coneixen bé quants han estat adversaris nostres en l'esfera internacional.

Cuba defensarà fermament el criteri que la tragèdia que ha tingut lloc a Haití, la nació més pobre de l'hemisferi occidental, constitueix un repte pels països més rics i poderosos de la comunitat internacional.

Haití és un producte net del sistema colonial, capitalista imperialista imposat al món. Tant l'esclavitud a Haití com la seva ulterior pobresa van ser imposades des de l'exterior. El terrible sisme es produeix després de la Cimera de Copenhaguen, on van ser trepitjats els drets més elementals de 192 Estats que formen part de l'Organització de Nacions Unides.

Després de la tragèdia, s'ha desfermat a Haití una competència per l'adopció precipitada i il.legal de nens i nenes, que va obligar a que l'UNICEF prengués mesures preventives contra el desarrelament de molts nens, que despullaria als familiars d'aquests drets.

El nombre de víctimes mortals ja supera les cent mil persones. Una elevada xifra de ciutadans ha perdut braços o cames, o ha sofert fractures que requereixen rehabilitació per la feina o el desenvolupament de les seves vides.

El 80% del país ha de ser reconstruït i crear una economia suficientment desenvolupada per satisfer les necessitats en la mesura de les seves capacitats productives. La reconstrucció d'Europa o Japó, a partir de la capacitat productiva i el nivell tècnic de la població, era una tasca relativament senzilla en comparació amb l'esforç a realitzar a Haití. Allà, com en gran part d'Àfrica i en altres àrees del Tercer Món, és indispensable crear les condicions per a un desenvolupament sostenible. En només 40 anys la humanitat tindrà més de 9 mil milions d'habitants, i enfronta el repte d'un canvi climàtic que els científics accepten com una realitat inevitable.

Enmig de la tragèdia haitiana, sense que ningú sàpiga com i per què, milers de soldats de les unitats d'infanteria de marina dels Estats Units, tropes aerotransportades de la 82 Divisió i altres forces militars han ocupat el territori d'Haití. Pitjor encara, ni l'Organització de Nacions Unides, ni el Govern dels Estats Units han ofert una explicació a l'opinió pública mundial d'aquests moviments de forces.

Diversos governs es queixen que els seus mitjans aeris no han pogut aterrar i transportar els recursos humans i tècnics enviats a Haití.

Diversos països anuncien, per la seva banda, l'enviament addicional de soldats i equips militars. Aquests fets, des del meu punt de vista, contribuiran a caotitzar i complicar la cooperació internacional, ja de per si complexa. És necessari discutir seriosament el tema i assignar a l'Organització de Nacions Unides el paper rector que li correspon en aquest delicat assumpte.

El nostre país compleix una tasca estrictament humanitària. En la mesura de les seves possibilitats contribuirà amb els recursos humans i materials que estiguin al seu abast. La voluntat del nostre poble, orgullós dels seus metges i cooperants en activitats vitals, és gran i estarà a l'altura de les circumstàncies.

Qualsevol cooperació important que s'ofereixi al nostre país no serà rebutjada, però la seva acceptació estarà subordinada del tot a la importància i transcendència de l'ajuda que es requereixi dels recursos humans de la nostra Pàtria.

És just consignar que, fins aquest instant, els nostres modestos mitjans aeris i els importants recursos humans que Cuba ha posat a la disposició del poble haitià no han tingut cap dificultat a arribar al seu destí.


Reflexiones del compañero Fidel.
ENVIAMOS MÉDICOS Y NO SOLDADOS

En la Reflexión del 14 de enero, dos días después de la catástrofe de Haití que destruyó ese hermano y vecino país, escribí: “Cuba, a pesar de ser un país pobre y bloqueado, desde hace años viene cooperando con el pueblo haitiano. Alrededor de 400 médicos y especialistas de la salud prestan cooperación gratuita al pueblo haitiano. En 127 de las 137 comunas del país laboran todos los días nuestros médicos. Por otro lado, no menos de 400 jóvenes haitianos se han formado como médicos en nuestra Patria. Trabajarán ahora con el refuerzo de médicos nuestros que viajaron ayer para salvar vidas en esta crítica situación. Pueden movilizarse, por lo tanto, sin especial esfuerzo, hasta mil médicos y especialistas de la salud que ya están casi todos allí y dispuestos a cooperar con cualquier otro Estado que desee salvar vidas haitianas y rehabilitar heridos.”

“La situación es difícil -nos comunicó la jefa de la Brigada Médica Cubana- pero hemos comenzado ya a salvar vidas.”

Hora tras hora, de día y de noche, en las pocas instalaciones que quedaron en pie, en casas de campaña o en parques y lugares abiertos, por temor de la población a nuevos temblores, los profesionales cubanos de la salud comenzaron a laborar sin descanso.

La situación era más grave que lo imaginado inicialmente. Decenas de miles de heridos clamaban por auxilio en las calles de Puerto Príncipe, y un número incalculable de personas yacían, vivas o muertas, bajo las ruinas de barro o adobe con que habían sido construidas las viviendas de la inmensa mayoría de la población. Edificios, incluso más sólidos, se derrumbaron. Fue necesario además localizar, en medio de los barrios destruidos, a los médicos haitianos graduados de la ELAM, muchos de los cuales fueron afectados directa o indirectamente por la tragedia.

Funcionarios de Naciones Unidas quedaron atrapados en varios de sus albergues y se perdieron decenas de vidas, incluidos varios de los jefes de la MINUSTAH, una fuerza de Naciones Unidas, y se desconocía el destino de cientos de otros miembros de su personal.

El Palacio Presidencial de Haití se derrumbó. Muchas instalaciones públicas, incluso varias de carácter hospitalario, quedaron en ruinas.

La catástrofe conmovió al mundo, que pudo presenciar lo que estaba ocurriendo a través de las imágenes de los principales canales internacionales de televisión. De todas partes, los gobiernos anunciaron el envío de expertos en rescate, alimentos, medicinas, equipos y otros recursos.

De conformidad con la posición pública formulada por Cuba, personal médico de otras nacionalidades, como españoles, mexicanos, colombianos y de otros países, laboró arduamente junto a nuestros médicos en instalaciones que habíamos improvisado. Organizaciones como la OPS y países amigos como Venezuela y de otras naciones suministraron medicamentos y variados recursos. Una ausencia total de protagonismo y chovinismo caracterizó la conducta intachable de los profesionales cubanos y sus dirigentes.

Cuba, al igual que lo ha hecho en situaciones similares, como cuando el Huracán Katrina causó grandes estragos en la ciudad de Nueva Orleáns y puso en peligro la vida de miles de norteamericanos, ofreció el envío de una brigada médica completa para cooperar con el pueblo de Estados Unidos, un país que, como se conoce, posee inmensos recursos, pero lo que se necesitaba en ese instante eran médicos entrenados y equipados para salvar vidas. Por su ubicación geográfica, más de mil médicos de la Brigada “Henry Reeve” estaban organizados y listos con los medicamentos y equipos pertinentes para partir a cualquier hora del día o de la noche hacia esa ciudad norteamericana. Por nuestra mente no pasó siquiera la idea de que el Presidente de esa nación rechazara la oferta y permitiera que un número de norteamericanos que podían salvarse perdieran la vida. El error de ese Gobierno tal vez consistió en su incapacidad para comprender que el pueblo de Cuba no ve en el pueblo norteamericano un enemigo, ni como culpable de las agresiones que ha sufrido nuestra Patria.

Tampoco aquel Gobierno fue capaz de comprender que nuestro país no necesita mendigar favores o perdones de quienes durante medio siglo han tratado inútilmente de ponernos de rodillas.

Nuestro país, igualmente en el caso de Haití, accedió de inmediato a las solicitudes de sobrevuelo en la región oriental de Cuba y a otras facilidades que requerían las autoridades de Estados Unidos para prestar asistencia lo más rápidamente posible a los ciudadanos norteamericanos y haitianos afectados por el terremoto.

Estas normas han caracterizado la conducta ética de nuestro pueblo que, unido a su ecuanimidad y firmeza, han sido los rasgos permanentes de nuestra política exterior. Eso lo conocen bien cuantos han sido adversarios nuestros en la esfera internacional.

Cuba defenderá firmemente el criterio de que la tragedia que ha tenido lugar en Haití, la nación más pobre del hemisferio occidental, constituye un reto a los países más ricos y poderosos de la comunidad internacional.

Haití es un producto neto del sistema colonial, capitalista imperialista impuesto al mundo. Tanto la esclavitud en Haití como su ulterior pobreza fueron impuestas desde el exterior. El terrible sismo se produce después de la Cumbre de Copenhague, donde fueron pisoteados los derechos más elementales de 192 Estados que forman parte de la Organización de Naciones Unidas.

Tras la tragedia, se ha desatado en Haití una competencia por la adopción precipitada e ilegal de niños y niñas, que obligó a que la UNICEF tomara medidas preventivas contra el desarraigo de muchos niños, que despojaría a familiares allegados de tales derechos.

El número de víctimas mortales sobrepasa ya las cien mil personas. Una elevada cifra de ciudadanos ha perdido brazos o piernas, o ha sufrido fracturas que requieren rehabilitación para el trabajo o el desenvolvimiento de sus vidas.

El 80% del país debe ser reconstruido y crear una economía suficientemente desarrollada para satisfacer las necesidades en la medida de sus capacidades productivas. La reconstrucción de Europa o Japón, a partir de la capacidad productiva y el nivel técnico de la población, era una tarea relativamente sencilla en comparación con el esfuerzo a realizar en Haití. Allí, como en gran parte de África y en otras áreas del Tercer Mundo, es indispensable crear las condiciones para un desarrollo sostenible. En solo 40 años la humanidad tendrá más de 9 mil millones de habitantes, y enfrenta el reto de un cambio climático que los científicos aceptan como una realidad inevitable.

En medio de la tragedia haitiana, sin que nadie sepa cómo y por qué, miles de soldados de las unidades de infantería de marina de Estados Unidos, tropas aerotransportadas de la 82 División y otras fuerzas militares han ocupado el territorio de Haití. Peor aún, ni la Organización de Naciones Unidas, ni el Gobierno de Estados Unidos han ofrecido una explicación a la opinión pública mundial de estos movimientos de fuerzas.

Varios Gobiernos se quejan de que sus medios aéreos no han podido aterrizar y transportar los recursos humanos y técnicos enviados a Haití.

Diversos países anuncian, por su parte, el envío adicional de soldados y equipos militares. Tales hechos, desde mi punto de vista, contribuirían a caotizar y complicar la cooperación internacional, ya de por sí compleja. Es necesario discutir seriamente el tema y asignar a la Organización de Naciones Unidas el papel rector que le corresponde en este delicado asunto.

Nuestro país cumple una tarea estrictamente humanitaria. En la medida de sus posibilidades contribuirá con los recursos humanos y materiales que estén a su alcance. La voluntad de nuestro pueblo, orgulloso de sus médicos y cooperantes en actividades vitales, es grande y estará a la altura de las circunstancias.

Cualquier cooperación importante que se ofrezca a nuestro país no será rechazada, pero su aceptación estará subordinada por entero a la importancia y trascendencia de la ayuda que se requiera de los recursos humanos de nuestra Patria.

Es justo consignar que, hasta este instante, nuestros modestos medios aéreos y los importantes recursos humanos que Cuba ha puesto a la disposición del pueblo haitiano no han tenido dificultad alguna en llegar a su destino.

¡Enviamos médicos y no soldados!

Fidel Castro Ruz



Chávez condona el deute a Haití

El president de la República Bolivariana de Veneçuela, Hugo Chávez Frías, va anunciar aquest dilluns que el Govern veneçolà condonarà el deute que té Haití amb el país. Durant la reunió del consell polític de l'Aliança Bolivariana per als pobles d'Amèrica (Alba), el mandatari veneçolà va ordenar que davant la tragèdia que pateix la nació caribenya es condoni aquest deute i es mantingui el subministrament de combustible per aquest país.

"Senyor canceller Nicolás Maduro, li ordeno iniciar els tràmits per condonar el deute que té la Nació germana Haití amb el nostre país", va indicar, alhora que va anunciar el pla d'acció de l'Alba que es fonamentarà en la salut com a eix articulador.


El presidente de la República Bolivariana de Venezuela, Hugo Chávez Frías, anunció este lunes que el Gobierno venezolano condonará la deuda que posee Haití con el país.

Durante la reunión del consejo político de la Alianza Bolivariana para los pueblos de nuestra América (Alba), el mandatario venezolano ordenó que ante la tragedia que sufre la Nación caribeña se condonara esta deuda y se mantuviera el suministro de combustible para este país.

“Señor canciller Nicolás Maduro, le ordeno iniciar los trámites para condonar la deuda que posee la Nación hermana Haití con nuestro país”, indicó, al tiempo que anunció el plan de acción de la Alba que se fundamentará en la salud como eje articulador.



Alemanya envia 500 soldats més a l'Afganistan

La cancellera federal d'Alemanya, Àngela Merkel, anuncia que el contingent alemany a l'Afganistan augmentarà en més de 500 efectius, el que significa un increment de més del 10%. A més d'aquests 500 soldats que calen per realitzar missions de "custòdia i entrenament", Alemanya crearà "una reserva flexible de 350 efectius". L'implicació en les operacions de l'OTAN a l'Afganistan "s'acordarà amb el Ministre de Defensa", establint-se a cada ocasió un termini concret de participació, va explicar Merkel.

El Govern alemany pren aquesta decisió de cara a una conferència internacional sobre l'Afganistan, que tindrà lloc a Londres el proper dijous, 28 de gener, i en la qual Alemanya estarà representada per Karl-Theodor zu Guttenberg i Guido Westerwelle, respectius ministres de Defensa i Exteriors.

L'Exèrcit alemany té, a dia d'avui, gairebé 4.500 militars aquarterats en el territori afganès.

Merkel comunicá que també Alemanya incrementarà de 220 a 430 milions d'euros els recursos destinats el 2010 per al desenvolupament de carreteres i altres infraestructures civils al nord de l'Afganistan. L'ajuda alemanya ha contribuït a el.levar del 25% al 60% el nivell d'escolarització en aquesta zona i garantir el subministrament de l'aigua potable i l'energia elèctrica a la meitat de la població, davant d'un 22% en l'actualitat.


Alemania enviará otros 500 efectivos a Afganistán
La canciller federal de Alemania, Angela Merkel, anunció hoy que el contingente alemán en Afganistán aumentará en 500 efectivos, o más del 10%.

Además de estos 500 soldados que son necesarios para realizar misiones de "custodia y entrenamiento", Alemania creará "una reserva flexible de 350 efectivos" cuya implicación en las operaciones de la OTAN en Afganistán "se acordará con el ministro de Defensa", estableciéndose en cada ocasión un plazo concreto de tal participación, explicó Merkel.

El Gobierno alemán tomó esta decisión de cara a una conferencia internacional sobre Afganistán que tendrá lugar en Londres el próximo jueves, 28 de enero, y en la que Alemania estará representada por Karl-Theodor zu Guttenberg y Guido Westerwelle, respectivos ministros de Defensa y Exteriores.

El Ejército alemán tiene a día de hoy casi 4.500 militares acuartelados en el territorio afgano.

Merkel comunicó también que Alemania va a incrementar de 220 a 430 millones de euros los recursos destinados en 2010 para el desarrollo de carreteras y otras infraestructuras civiles en el norte de Afganistán. La ayuda alemana contribuirá a elevar del 25% al 60% el nivel de escolarización en esta zona y garantizar el suministro del agua potable y la energía eléctrica a la mitad de la población, frente a un 22% en la actualidad, dijo.



El col.lisionador d'hadrons triplicarà la seva energia

El Centre Europeu de Recerca Nuclear (CERN) es prepara per triplicar al febrer pròxim l'energia de protons accelerats pel Gran Col.lisionador d'Hadrons (LHC, per la sigla en anglés), un túnel de 27 quilòmetres construït a la frontera entre Suïssa i França. A mitjans del proper mes, els xocs de protons en l'LHC s'acceleraran fins a crear una energia de 2,36-7 teraelectronvoltis per feix, el triple en comparació amb el rècord que es va establir el desembre passat, segons un comunicat del CERN.

Per aconseguir-ho, caldrà incrementar a 6 kiloamperis el corrent en els imants del col.lisionador. Els tècnics ja van procedir a realitzar les corresponents proves als sistemes d'alimentació elèctrica, en els vuits sectors de l'LHC.

El col.lisionador roman en repòs des de mitjans de desembre passat, per posar-se novament en marxa el febrer de 2010. El nou rècord mundial d'energia, de set teraelectronvoltios (TeV), permetrà als investigadors obtenir noves dades físiques, detectar partícules desconegudes i entendre millor l'origen de l'univers.


El colisionador de hadrones se prepara para triplicar su energía
El Centro Europeo de Investigación Nuclear (CERN) se prepara para triplicar en febrero próximo la energía de protones acelerados por el Gran Colisionador de Hadrones (LHC, por la sigla en inglés), un túnel de 27 kilómetros construido en la frontera entre Francia y Suiza.

A mediados del próximo mes, los choques de protones en LHC se van a acelerar hasta una energía de 2,36 a 7 teraelectronvoltios por haz, el triple en comparación con el récord que se estableció en diciembre pasado, consta en un comunicado del CERN.

Para conseguirlo, será necesario incrementar a 6 kiloamperios la corriente en los imanes del colisionador. Los técnicos ya procedieron a realizar las pruebas correspondientes con sistemas de alimentación eléctrica en los ochos sectores del LHC.

El colisionador permanece en reposo desde mediados de diciembre pasado para ponerse nuevamente en marcha en febrero de 2010. El nuevo récord mundial de energía, de siete teraelectronvoltios (TeV), permitirá a los investigadores obtener nuevos datos físicos, detectar partículas desconocidas y entender mejor el origen del universo.



Acomiadar a Europa: Ni fàcil ni barato!

Les comparacions són odioses i, en moltes ocasions, és més que recomanable no fer-les fora de context. Una temptació que resulta difícil d'evitar a l'hora de parlar de les condicions del mercat laboral a diferents països, i encara més de l'acomiadament. D'aquesta manera, els que recolzen flexibilitzar el mercat i abaratir les indemnitzacions per acomiadaments improcedents donen, de forma recurrent, l'exemple de Dinamarca, on, en principi, gaudeixen del cost d'acomiadament més baix de la Unió Europea, així com d'una de de les taxes d'atur més baixes (7,2% enfront del 9,5% de l'Europa dels 27).

En l'extrem contrari, govern i sindicats han pres com a model a seguir l'alemany, fins al punt d'incloure en l'esborrany de la possible reforma laboral una mesura a imatge i semblança de la 'Kurzarbeit' germana, és a dir, una fórmula que evitaria el acomiadament mitjançant la reducció de la jornada -i, per tant, dels sous-, i en la qual l'Estat hauria de contribuir.

Tant Esther Sánchez, professora de la Facultat de Dret d'ESADE, com Salvador del Rey, soci de Cuatrecasas, alerten sobre el perill de fer comparacions a la lleugera. "Cal tenir molta cura amb parlar en abstracte d'aquests termes, doncs es corre el risc de descontextualitzar", adverteix la docent d'ESADE, que també insisteix a recordar que, malgrat les possibles diferències regionals, les regles comunes d'acomiadament són comunes per tots els països de la UE: "Obeeixen al principi de causalitat, és a dir, no existeix l'acomiadament lliure, i en tots hi ha compensació".

Del Rey, que presidirà l'Institut Internacional d'Estratègia jurídic Cuatrecasas en Recursos Humans, completa la llista de característiques comunes entre els veïns europeus: "A la majoria, el èmfasi no es posa en la indemnització -afirma-, sinó que hi ha prestacions paral.leles". Aquesta no només és la gran diferència amb el nostre país, on la important monetització acaba per centrar el debat en el cost de l'acomiadament, sinó que també és un aspecte essencial a l'hora de fer comparacions. "A Dinamarca et paguen menys a la indemnització, però els tipus impositius que paga l'empresa per als Plans Socials (formació, recol.locació ...) i per a la futura prestació d'atur són molt alts. On és llavors més car acomiadar?".

Esther Sánchez resol l'equació: "Que volem abaratir l'acomiadament improcedent, bé, però també plantegem el procediment. En realitat caldria una reforma integral". La professora d'ESADE suggereix apropar-nos a models com el francès -"És prou raonable en aspectes com l'acomiadament disciplinari"-. O l'alemany: "On l'empresari assumeixi tot el cost del cessament improcedent del contracte, sense que repercuteixi en la Seguretat Social".

Els models més comentats

Dinamarca: Amb una de les taxes d'atur més baixes de la UE (7,2%, segons les últimes dades d'Eurostat) i una de les majors taxes de rotació -el 30% dels treballadors canvia de feina cada any-, Dinamarca s'ha guanyat a pols el dret a ser un model a seguir. Al país de la «flexiseguretat» l'acomiadament és barat i ràpid, però també és fàcil trobar un nou treball.
No obstant això, la prestació per desocupació és bastant generosa, ja que pot arribar al 90% del salari durant quatre anys, això sí, subjecta a impostos i només es manté si el desocupat està buscant activament un nou lloc, una cosa que no li resultarà molt complicat si tenim en compte que aquest govern dedica més del 4% del seu PIB a Polítiques d'Ocupació. Per contrast, a Espanya es destina poc més del 2% a aquesta finalitat, del qual només el 0,6% va a mesures actives.

Alemanya: La protecció contra l'acomiadament és bastant estricte. Per exemple, com més extensa sigui la relació laboral, més llarg és el període amb el qual l'empresari ha d'avisar al treballador. Si un empleat porta més de 20 anys en la mateixa companyia amb un contracte indefinit, el preavís serà de set mesos. En principi, després d'un acomiadament improcedent s'ha de readmetre al treballador, però, com és una cosa de difícil compliment, el jutge sol determinar el pagament d'indemnització, que, de mitjana, està situada en un mes de salari per any de servei. El subsidi d'atur, d'altra banda, pot estendre's fins a dos anys, en funció de l'edat i l'antiguitat.

Regne Unit: La indemnització bàsica per acomiadament improcedent és de 6.590€, encara que aquesta xifra cal sumar-li, sempre que no es pronunciï un jutge, el salari de tramitació que es fixa en tres mesos i vuit dies. En general, el britànic és un sistema amb menys regulació que altres socis europeus pel que fa al temps i les causes de l'acomiadament.
En els últims mesos, el Regne Unit ha assolit les cotes més altes d'atur dels darrers anys, a més que, segons Eurostat, és l'únic país de la UE, juntament amb Espanya, que es manté en recessió, amb una contracció del PIB del 0,2%.

Holanda: Malgrat la crisi, els baixos nivells d'atur segueixen sent «marca de la casa». De fet, l'últim informe de l'oficina estadística europea Eurostat situa a Holanda com el país amb la taxa d'atur més baixa dels 27 (3,9%). Per entendre la seva pròspera situació no s'ha de deixar de banda el fet que una gran part del creixement de l'ocupació s'ha degut a la contractació de treballadors a temps parcial.

Resulta curiós, però, que els Països Baixos sigui la Regió Europea on la dificultat de l'acomiadament és major. La indemnització improcedent és discrecional, és a dir, en cada cas es pacta entre l'empresari i el treballador afectat.


Las comparaciones son odiosas y, en muchas ocasiones, es más que recomendable no hacerlas fuera de contexto. Una tentación que resulta difícil evitar a la hora de hablar de las condiciones del mercado laboral en distintos países, más aún del despido. De este modo, los que apoyan flexibilizar el mercado y abaratar las indemnizaciones por ceses improcedentes acuden, de forma recurrente, al ejemplo de Dinamarca, donde, en principio, disfrutan del coste de despido más bajo de la Unión Europea, así como de una de las tasas de paro más bajas (7,2% frente al 9,5% de la Europa de los 27).

En el extremo contrario, Gobierno y sindicatos han tomado como modelo a seguir el alemán, hasta el punto de incluir en el borrador de la posible reforma laboral una medida a imagen y semejanza de la ‘kurzarbeit’ germana, es decir, una fórmula que evitaría el despido mediante la reducción de la jornada —y, por consiguiente, de los sueldos—, y en la que el Estado tendría que contribuir.

Tanto Esther Sánchez, profesora de la facultad de Derecho de ESADE, como Salvador del Rey, socio de Cuatrecasas, alertan sobre el peligro de hacer comparaciones a la ligera. “Hay que tener mucho cuidado con hablar en abstracto de estos términos, se corre el riesgo de descontextualizar”, advierte la docente de ESADE, quien también insiste en recordar que, a pesar de las posibles diferencias regionales, las reglas de despido son comunes a todos los países de la UE: “Obedecen al principio de causalidad, es decir, no existe el despido libre, y en todos existe compensación”.

Del Rey, que preside el Instituto Internacional Cuatrecasas de Estrategia Legal en Recursos Humanos, completa la lista de características comunes entre los vecinos europeos. “En la mayoría, el énfasis no se pone en la indemnización —afirma—, sino que hay prestaciones paralelas”. Ésta no sólo es la gran diferencia con nuestro país, donde la importante monetización termina por centrar el debate en el coste del despido, sino que también es un aspecto esencial a la hora de hacer comparaciones. “En Dinamarca te pagan menos en la indemnización, pero los tipos impositivos que paga la empresa para los planes sociales (formación, recolocación…) y para la futura prestación por desempleo son muy altos. ¿Dónde resulta entonces más caro despedir?”.

Esther Sánchez resuelve la ecuación: “Que queremos abaratar el despido improcedente, bien, pero también planteémonos el procedimiento. En realidad sería necesaria una reforma integral”. La profesora de ESADE sugiere acercarnos a modelos como el francés —“Bastante razonable en aspectos como el despido disciplinario”— o el alemán, donde el empresario asume todo el coste del cese improcedente del contrato, “sin que repercuta en la Seguridad Social”.

Los modelos más comentados

Dinamarca: Con una de las tasas de paro más bajas de la UE (7,2%, según los últimos datos de Eurostat) y una de las mayores tasas de rotación —el 30% de los trabajadores cambia de empleo cada año—, Dinamarca se ha ganado a pulso el derecho a ser un modelo a seguir. En el país de la «flexiseguridad» el despido es barato y rápido, pero también es fácil encontrar un nuevo trabajo.
Sin embargo, la prestación por desempleo es bastante generosa, ya que puede llegar al 90% del salario durante cuatro años, eso sí, está sujeta a impuestos y sólo se mantiene si el desocupado demuestra que está buscando activamente un nuevo puesto, algo que no le resultará muy complicado si tenemos en cuenta que este Gobierno dedica más del 4% de su PIB a políticas de empleo. Por contraste, en España se destina poco más del 2% a este fin, del que sólo el 0,6% va para medidas activas.

Alemania: La protección contra el despido es bastante estricta. Por ejemplo, cuanto más extensa sea la relación laboral, más largo es el periodo con el que el empresario tiene que avisar al trabajador. Si un empleado lleva más de 20 años en la misma compañía con un contrato indefinido, el preaviso será de siete meses. En principio, tras un despido improcedente se debe readmitir al trabajador, pero, como es algo de difícil cumplimiento, el juez suele determinar el pago de indemnización, que, de media, está situada en un mes de salario por año de servicios. El subsidio de desempleo, por su parte, puede extenderse hasta dos años, en función de la edad y la antigüedad.

Reino Unido: La indemnización básica por despido improcedente es de 6.590 euros, aunque a esta cifra hay que sumarle, siempre que no se pronuncie un juez, el salario de tramitación que se fija en tres meses y ocho días. En general, el británico es un sistema con menos regulación que otros socios europeos en cuanto a los tiempos y las causas del despido.
En los últimos meses, el Reino Unido ha alcanzado las cotas más altas de paro de los últimos once años, además, según Eurostat, es el único país de la UE, junto con España, que se mantiene en recesión, con una contracción del PIB del 0,2% .

Holanda: Pese a la crisis, los bajos niveles de desempleo siguen siendo «marca de la casa». De hecho, el último informe de la oficina estadística europea Eurostat sitúa a Holanda como el país con la tasa de paro más baja de los Veintisiete (3,9%). Para entender su boyante situación no hay que dejar de lado el hecho de que una gran parte del crecimiento del empleo se debe a la contratación de trabajadores a tiempo parcial.

Resulta curioso, sin embargo, que los Países Bajos sea la región europea donde la dificultad del despido es mayor. La indemnización improcedente es discrecional, es decir, en cada caso se pacta entre el empresario y el trabajador afectado.



Desxifrat el genoma de l'home rus

El 2009 els científics russos han aconseguit Desxifrar el genoma d'un representant de la nació russa. És a dir, s'ha definit la seqüència d'uns 3,000 milions de nucleòtids (el genoma està format per 23 parells de cromosomes, cada un conté una macromolècula d'ADN, composta per 50-250 milions d'aquestes cèl lules). El desxiframent del genoma va ser portat a terme al Centre d'Investagació Nacional de l'Institut Kurchatov, per iniciativa del membre corresponent de l'Acadèmia de les Ciències, el director del centre, Mikhaïl Kovalchuk. "A l'Institut Kurchatov es va fer un gran avenç, entrem en la llista dels Països que van aconseguir desxifrar el genoma de l'ésser humà", comentà Kovalchuk.

El "retrat" genètic d'un home rus és el vuitè fet al món. Ara es pot amb comparar els genomes d'un americà, un africà, un magyar, un europeu ... Però en aquest cas la "seqüència" va ser completada més ràpidament que les operacions anteriors, i s'ha fet en només mig any. Això ha estat possible gràcies a l'equipament especial, inclós un superordinador que va fer una infinitat de càlculs.

Un dels més sorprenents resultats del projecte desmenteix un antic punt de vista popular rus, segons el qual tots els ciutadans d'aquest país han de tenir trets turco-mongols, a causa de la invasió mongol a mitjans del segle XIII, i la posterior dependència dels Kans mongols que alguns principats russos van patir fins al principi del segle XV.

"No trobem en el genoma d'un rus cap dels components dels turc-mongols, el que desmenteix totes les teories de la influència nociva del «jou mongol", va afirmar l'acadèmic Konstantin Skriabin, que encapçala els estudis del genoma al Centre. A més, va explicar que no hi ha diferències entre els cromosomes dels russos i dels ucraïnesos, i gairebé no es diferencien les seves seqüències d'ADN, les dels polonesos i d'altres nacions eslaves.

Segons l'acadèmic, durant els propers cinc o sis anys serà compost el mapa genètic de tots els pobles del món. Això significarà un gran pas cap a l'enteniment de les particularitats, i de la susceptibilitat de cada nació a les malalties, medicaments i aliments. De moment l'objectiu principal dels investigadors és dur a terme el desxiframent del genoma de mil persones de tot el món.

Encara és prematur parlar de alguns trets peculiars que diferencien als russos d'altres Nacions, explica un dels autors de l'estudi, Yegor Projorchúk. Però, per exemple, ja se sap que gràcies a certes mutacions genètiques útils, els russos, així com altres pobles que viuen al nord d'Europa, són menys susceptibles al virus de la immunodeficiència humana. A més, tenen un gen que fomenta la producció dels enzims dels que depèn la desintegració de l'alcohol. És per això que bàsicament necessiten una gran quantitat de beguda alcohòlica per emborratxar-se'n, mentre que per alguns asiàtics n'hi haurà prou una copeta.


Descifrado el genoma del hombre ruso

En 2009 los científicos rusos han logrado descifrar el genoma de un representante de la nación rusa. Es decir, se ha definido la secuencia de unos 3.000 millones de nucleótidos (el genoma está formado por 23 pares de cromosomas, cada uno contiene una macromolécula de ADN, compuesta por 50-250 millones de estas células).
El desciframiento del genoma fue llevado a cabo en el Centro de investagación nacional, el Instituto Kurchátov, por la iniciativa del miembro correspondiente de la Academia de las ciencias, el director del Centro, Mijaíl Kovalchúk. “En el Instituto Kurchátov se hizo un gran adelanto, entramos el la fila de los países que lograron descifrar el genoma del ser humano”, comenta Kovalchúk.

El “retrato” genético de un hombre ruso es el octavo en el mundo. Ahora se puede comparar con los genomas de un americano, un africano, un coreano, un europeo… Pero en este caso la "secuencia" fue completada más rapidamente, que las operaciones anteriores, y tardó sólo medio año. Esto ha sido posible gracias al equipamiento especial, incluída una supercomputadora, que hizo un sinfín de cálculos.

Uno de los más sorprendentes resultados del proyecto desmiente un antiguo punto de vista popular ruso, según el cual todos los ciudadanos de éste país deben tener rasgos turco-mongolos, debido a la invasión mongola a mediados del siglo XIII y la posterior dependencia de los kanes mongolos que algunos principados rusos sufrieron hasta los fines del siglo XV.

“No encontramos en el genoma de un ruso ninguno de los componentes de los turco-mongolos, lo que desmiente todas las teorías de la influencia nociva del 'yugo mongol'”, afirmó el académico Konstantín Skriabin, quien encabeza los estudios del genoma en el Centro. Además explicó que no hay diferencias entre los cromosomas de los rusos y de los ucranianos, y casi no se diferencian las secuencias de ADN de éstos y de los polacos y de otras naciones eslavas.

Según el académico, durante los próximos cinco o seis años será compuesto el mapa genético de todos los pueblos del mundo. Esto significará un gran paso hacia el entendimiento de las particularidades, de la susceptibilidad de cada nación a las enfermedades, medicamentos y alimentos. De momento la meta principal de los investigadores es llevar a cabo el desciframiento del genoma de mil personas de todo el mundo.

Todavía es prematuro hablar de algunos rasgos peculiares que diferencian a los rusos de otras naciones, explica uno de los autores del estudio, Yegor Projorchúk. Pero, por ejemplo, ya se sabe que gracias a ciertas mutaciones genéticas útiles, los rusos, así como otros pueblos que viven en el norte de Europa, son menos susceptibles al virus de la Immunodeficiencia Humana. Además, tienen un gen que fomenta la producción de las enzimas de las cuales depende la desintegración del alcohol. Es por eso que básicamente necesitan una gran cantidad de bebida alcohólica para emborracharse, mientras que para algunos asiáticos bastará una copita.



El senador d'USA Jim Inhofe dubta del escalfament per CO2



"La relació entre el CO2 i l'escalfament global és difícilment mesurable".
Fins i tot si totes les nacions desenvolupades restringissin les seves emissions de CO2, només es reduiria la temperatura en 0,07 graus Celsius d'aquí a 2050, el que ni tan sols és mesurable, va dir el senador d'EUA Jim Inhofe a RússiaToday, citant al científic Tom Wigley.


“Relationship between CO2 and global warming hardly measurable”.
Even if all developed nations restricted their CO2 emissions, it would only reduce the temperature by 0.07 degree Celsius by 2050 – that’s not even measurable, US Senator Jim Inhofe told RT, citing scientist Tom Wigley.



Obama i el G7 volen la devolució de les ajudes als bancs

Els ministres de Finances de set principals economies han vingut sostenint converses a Londres sobre la reforma del sistema financer mundial, ja que volen recuperar els diners utilitzats per treure'ls de dificultats. La proposta del President Barack Obama, en la limitació de la mida i l'abast dels bancs, ha de fixar el to per al debat, i els líders del G-7 estan cercant el mateix.

De fet, volen els diners de tornada. Després d'haver pagat com el rescat d'un rei per apuntalar el sistema bancari durant la crisi, els ministres del G7 estan estudiant la imposició de nous impostos als bancs que han gaudit d'ajudes del govern. Pavel Pikulev, analista de Trust Bank, creu que aquestes mesures són més importants en el llarg termini.

"Si aquestes mesures clarament populistes seran eficaçes en la prevenció de crisis en el futur no és molt evident", va dir Pikulev. "A més, aquesta qüestió és més important en el llarg termini. Bancs de diferents països, especialment als EUA, es troben en una posició molt dubtosa".

Obama ha demanat la devolució de tots els fons gastats en el suport als bancs. El president dels EUA també vol limitar la mida dels bancs i l'abast de les seves activitats comercials.

No obstant això, Sergey Dubinin, cap del Banc Central des de 1995 fins 1998 i membre del directori actual a VTB Capital, creu que Obama s'enfronta a una batalla costa amunt. "Això portarà tota la presidència del Sr Obama", va dir Dubinin. "Espero que sigui una victòria d'Obama i el seu equip".

En el pla d'Obama per garantir l'estabilitat del sistema financer del món, totes les grans economies haurien d'imposar condicions similars. Europa, però, té la intenció d'un conjunt diferent de normes, mentre que Rússia està duent a terme la reforma bancària d'acord a les seves pròpies necessitats. I aquesta manca de coordinació pot crear llacunes què els bancs explotarien.


G7 members seeking repayment from bailed-out banks

Finance ministers from seven leading economies have been holding talks in London on the reform of the global financial system as they look to recoup money used to bail them out.

President Barack Obama's proposal on limiting the size and scope of banks set the tone for the discussion, and the G7 leaders are looking to follow suit.

In fact, they want the money back. Having shelled out a king's ransom to prop up the banking system during the crisis, the G7 ministers are now considering imposing new taxes on the banks that enjoyed government help.

Pavel Pikulev, an analyst at Trust Bank, believes these measures are most important over the long term.

“Whether these clearly populist measures will be effective in preventing future crises is not very obvious,” Pikulev said. “Also, this question is more important in the long run. Banks in different countries, especially in the US, find themselves in a very dubious position.”

Obama has called for the repayment of all funds spent on supporting banks. The US president also wants to limit the size of banks and the scope of their trading activities.

However, Sergey Dubinin, head of the Central Bank from 1995 to 1998 and a current board member at VTB Capital, believes that Obama faces an uphill battle.

“This will take the entire presidency of Mr. Obama,” Dubinin said. “I hope it will be a victory for Obama and his team.”

For Obama's plan to ensure the stability of the world's financial system, all the major economies would need to impose similar conditions. Europe, however, is intent on a different set of rules, while Russia is undertaking banking reform according to its own needs.

And this lack of coordination is liable to create loopholes for the banks to exploit.



Abbas nomena la primera dona alcaldessa de Ramallah

El cap de l'Autoritat Nacional Palestina, Mahmud Abbas, ha nomenat per primera vegada a una dona com alcaldessa de la ciutat de Ramallah, centre administratiu de Cisjordània, ha informat avui la ràdio local. Leila Ghannam es va convertir en la primera dona en la història del seu país a ocupar un càrrec d'aquest nivell. Abans del seu nomenament oficial, Ghannam va complir durant mig any les funcions del cap de Ramallah, on s'ubiquen els òrgans principals de l'Autoritat Palestina, inclosa la residència d'Abbas i el govern.

Anteriorment, Ghannam va ser directora general del Ministeri de Benestar Social i va encapçalar el Centre d'igualtat i drets femenins Watan.


Abbas nombra a primera mujer alcaldesa de la capital de Autoridad Palestina
El jefe de la Autoridad Nacional Palestina, Mahmud Abbas, nombró hoy por primera vez a una mujer como alcaldesa de la ciudad de Ramallah, centro administrativo de Cisjordania, informó hoy la radio local.

Leila Ghannam se convirtió en la primera mujer en la historia de su país en ocupar un cargo de este nivel. Antes de su nombramiento oficial, Ghannam cumplió durante medio año las funciones del jefe de Ramallah, donde se ubican los órganos principales de la Autoridad Palestina, incluida la residencia de Abbas y el gobierno.

Anteriormente, Ghannam fue directora general del Ministerio de Bienestar Social y encabezó el Centro de igualdad y derechos femeninos Watan.



228 persones infectades per l'aigua beneïda a l'Epifania

Almenys 228 persones, prop de la meitat menors d'edat, van resultar infectats en consumir durant l'Epifania aigua de la font del temple de l'Arcàngel Miquel, a la ciutat de Irkutsk, a Sibèria, ha informat avui la inspecció russa per als drets del consumidor (Rospotrebnadzor). Actualment, a l'hospital de Irkutsk es troben 114 infectats. Segons un portaveu de l'agència, l'aigua que van beure els feligresos no es corresponia amb les normes de sanitat i contenia nivells elevats de nitrats i bacteris escherichia coli.
"En una de les 12 proves de l'aigua santificada que va beure la població, va ser detectat l'antigen de rotavirus, el que va confirmar el diagnòstic de gastroenteritis en 18 pacients," va precisar el portaveu.

La setmana passada, unes 40 persones van ser hospitalitzades a Irkutsk per intoxicació alimentària.

Tots els infectats durant l'Epifania, celebrada la nit del 19 de gener per l'església ortodoxa, van prendre aigua de dues fonts subterrànies del temple de Arcàngel Miguel i d'un "Iordan", obertura en forma de creu en la superfície congelada d'un pantà, als voltants del temple. Actualment, a l'hospital de Irkutsk es troben encara 114 infectats.

Segons les informacions més recents, el nombre d'afectats va pujar fins a 228 persones, la majoria pateixen de diarrea, vòmits, dolors de cap, febre símptomes directes d'una infecció gastrointestinal.


Más de 200 personas infectadas en Siberia tras beber agua santificada durante la fiesta de la Epifanía
Al menos 228 personas, cerca de la mitad menores de edad, resultaron infectados al consumir durante la Epifanía (fiesta religiosa del bautismo de Jesucristo) agua de la fuente del templo de Arcángel Miguel en la ciudad de Irkutsk, en Siberia, informó hoy la inspección rusa para los derechos del consumidor (Rospotrebnadzor).

Según un portavoz de la agencia, el agua que bebieron los feligreses no se correspondía con las normas de sanidad y contenía niveles elevados de nitratos y bacterias escherichia coli.

"En una de las 12 pruebas del agua santificada que bebió la población, fue detectado el antígeno de rotavirus, lo que confirmó el diagnóstico de gastroenteritis en 18 pacientes," precisó el portavoz.

La semana pasada, unas 40 personas fueron hospitalizados en Irkutsk por intoxicación alimentaria.

Todos los infectados durante la Epifanía, celebrada la noche al 19 de enero, tomaron agua de dos fuentes subterráneas del templo de Arcángel Miguel y de un "iordan", abertura en forma de cruz en la superficie congelada de un pantano en los alrededores del templo.

Según las informaciones más recientes, el número de afectados ascendió hasta 228 personas, la mayoría padecen de diarrea, vómitos, dolores de cabeza, fiebre síntomas directos de una infección gastrointestinal.

Actualmente, en el hospital de Irkutsk se encuentran 114 infectados durante la Epifanía.



Xevardnadze s'en riu dels rumors de ser pare de Ianukóvich


L'expresident de Geòrgia, Eduard Xevardnadze, ha refutat categòricament els rumors de ser pare de Víctor Ianukóvich, líder del Partit de les Regions i candidat a la presidència d'Ucraïna, declarant que aquestes notícies de premsa només poden provocar riure. "Com puc ser pare d'un home que té gairebé la mateixa edat que jo?", va dir rient Xevardnadze, conversant amb un reporter de l'agència Novosti-Geòrgia.

El setmanari georgià Kviris Cronica (Cronica de la Setmana, del holding mediàtic Alia) va difondre aquest dilluns la versió que Ianukóvich pot ser fill natural de l'expresident de Geòrgia. Els autors de l'article van recordar unes paraules del mateix Xevardnadze, així com altres afirmacions que el progenitor de Ianukóvich era "un funcionari georgià d'alt rang".

Xevardnadze va explicar a l'agència que en una conversa Ianukóvich li va referir que va ser criat per un georgià que no era el seu pare biològic.

Kviris Cronica va inserir aquesta escandalosa publicació el 25 de gener, dia en què Xevardnadze celebra el seu 82 aniversari, rebent felicitacions del món sencer, inclòs el Patriarca de Geòrgia, Ilia Segon.

Xevardnadze va estar al capdavant de Geòrgia des de 1992. Va presentar la dimissió el 2003, després de la "revolució de les roses".


El ex presidente de Georgia, Eduard Shevardnadze, refutó categóricamente los rumores de ser padre de Víctor Yanukóvich, líder del Partido de las Regiones y candidato a la presidencia de Ucrania, declarando que tales noticias de prensa sólo pueden provocar risa.

"¿Cómo puedo ser padre de un hombre que tiene casi la misma edad que yo?", dijo riéndose Shevardnadze, al conversar con un reportero de la agencia Novosti-Georgia.

El semanario georgiano Kviris Cronica (Cronica de la Semana, del holding mediático Alia) difundió este lunes la versión de que Yanukóvich puede ser hijo natural del ex presidente de Georgia. Los autores del artículo recordaron unas palabras del propio Shevardnadze, así como otras afirmaciones de que el progenitor de Yanukóvich era "un funcionario georgiano de alto rango".

Shevardnadze explicó a la agencia que en una conversación Yanukóvich le refirió que fue criado por un georgiano que no era su padre biológico.

Kviris Cronica insertó esa escandalosa publicación el 25 de enero, día en que Shevardnadze celebra su 82 cumpleaños, recibiendo felicitaciones del mundo entero, incluido el Patriarca de Georgia, Ilia Segundo.

Shevardnadze estuvo a la cabeza de Georgia desde 1992. Presentó la dismisión en 2003, tras la "revolución de rosas".



Vicepresident cubà visita Moscou


El vicepresident del Consell de Ministres de Cuba, Ricardo Cabrisas, va arribar a Moscou per sostenir converses amb el vicepresident del Govern rus, Igor Sechin, segons van comunicar les autoritats cubanes. "Cabrisas i Sechin examinaran aquest dilluns el compliment dels acords adoptats en la novena sessió de la Comissió intergovernamental cubano-russa que presideixen, i la preparació de la desena reunió convocada per a l'abril a l'Havana", indica el comunicat.

Els funcionaris també revisaran "l'execució dels crèdits governamentals i els processos inversors en diferents branques de l'economia cubana".

Les converses versaran sobre la "col.laboració en els camps científic-tècnic, educatiu, cultural, informàtic, comunicacions, aeronàutica, transport i la indústria bàsica", diu la nota.



Vicepresidente cubano llega en visita a Moscú
El vicepresidente del Consejo de Ministros de Cuba, Ricardo Cabrisas, llegó a Moscú para sostener conversaciones con el vicepresidente del Gobierno ruso, Ígor Sechin, comunicaron hoy las autoridades cubanas.

"Cabrisas y Sechin examinarán este lunes el cumplimiento de los acuerdos adoptados en la novena sesión de la Comisión intergubernamental cubano-rusa que presiden, y la preparación de la décima reunión convocada para abril en La Habana", indica el comunicado.

Los funcionarios también chequearán la "ejecución de los créditos gubernamentales y los procesos inversionistas en diferentes ramas de la economía cubana".

Las conversaciones versarán sobre la "colaboración en los campos científico-técnico, educacional, cultural, informático, comunicaciones, aeronáutica, transporte y la industria básica", dice la nota.



Iran proposa crear banc rus-iranià per finançar projectes energètics

El viceministre de Petroli de l'Iran, Nogrekar Shirazi, es va manifestar avui a favor de la creació d'un banc rus-irani per fiananciar projectes energètics conjunts: "Cal aprofitar les oportunitats que tenim. Podem utilitzar divises nacionals per facilitar i impulsar projectes conjunts. Proposem crear un banc bilateral", va dir Shirazi.

Segons el viceministre, aquest esquema de finançament podrà aplicar-se als projectes de les companyies russes Gazprom, Lukoil i Sibur a l'Iran.


Viceministro de Petróleo de Irán propone crear banco ruso-iraní para financiar proyectos energéticos
El viceministro de Petróleo de Irán, Nogrekar Shirazi, se manifestó hoy a favor de la creación de un banco ruso-irani para fiananciar proyectos energéticos conjuntos: "Hay que aprovechar las oportunidades que tenemos. Podemos utilizar divisas nacionales para facilitar e impulsar proyectos conjuntos. Proponemos crear un banco bilateral", dijo Shirazi.

Según el viceministro, este esquema de financiación podrá aplicarse a los proyectos de las compañías rusas Gazprom, Lukoil y Sibur en Irán.



La Xina, segona compradora de diamants el 2009

Les importacions de diamants a la Xina el 2009 van ascendir a 699 milions de dòlars, un 30,7% més que el 2008, amb el que el país asiàtic es va convertir en el segon mercat més important de diamants en el món, després dels Estats Units, informa la Borsa xinesa de diamants. Mentre Japó, el seu rival principal, en el període entre gener i novembre de 2009 va importar diamants per una suma de 576 milions de dòlars. Experts atribueixen l'augment en les vendes de diamants a la Xina al creixent del nombre de casaments al país i a la tradició nord-americana, adoptada per joves xinesos, de regalar un anell amb diamant com a prova d'amor.

Anualment, a la Xina contrauen matrimoni 10 milions de parelles, però aquest nombre va en augment i, segons el Ministeri de l'Interior, el 2010 al país asiàtic es celebraran 12 milions de noces.

Analistes nord-americans preveuen que per al 2015 la Xina serà el major consumidor d'articles de luxe al món, mentre el consum en aquest segment del mercat xinès arribarà a 3'5 milions de dòlars.

Segons alguns experts, per al 2020 Xina avançarà EUA en compra de diamants i es convertirà en el seu consumidor principal al món.


China fue el segundo comprador de diamantes del mundo en 2009
Las importaciones de diamantes en China en 2009 ascendió a 699 millones de dólares, un 30,7% más que en 2008, con lo que el país asiático se convirtió en el segundo mercado más importante de diamantes en el mundo, después de Estados Unidos, informó la Bolsa china de diamantes.

Mientras Japón, su rival principal, en el período entre enero y noviembre de 2009 importó diamantes por un monto de 576 millones de dólares.

Expertos atribuyen el aumento en las ventas de diamantes en China al creciente número de bodas en el país y a la tradición estadounidense adoptada por jóvenes chinos de regalar un anillo con diamante como prueba de amor.

Anualmente, en China contraen matrimonio 10 millones de parejas, pero este número va en aumento y, según el Ministerio de Interiores, en 2010 en el país asiático celebrarán 12 millones de bodas.

Analistas estadounidenses prevén que para 2015 China se hará el mayor consumidor de artículos de lujo en el mundo, mientras el consumo en este segmente del mercado chino llegará a 3'5 millones de dólares.

Según algunos expertos, para 2020 China adelantará EEUU en compra de diamantes y se convertirá en su consumidor principal en el mundo.



La Xina, l'Iran, Google i la seguretat cibernètica

El fort terratrèmol que va devastar Haití el 12 de gener, va permetre als Estats Units mostrar una altra vegada més que és el líder imbatible al moment de prestar ajuda a milers de damnificats fins i tot amb els seus vaixells de guerra. Per a això, la Secretaria d'Estat, Hillary Clinton, va suspendre la seva gira per la regió Àsia Pacífic, que havia iniciat a Honolulu, i va tornar a Washington. El desastre de Haití va passar a ser una bona excusa per postergar la investigació sobre els misteriosos atacs perpetrats per pirates informàtics contra el gegant digital nord-americà Google que, al seu torn, va denunciar una agressió mal intencionada contra l'espai cibernètic per part de Pequín.

Google va establir que els atacs "premeditats" contra comptes de correu electrònic de Gmail pertanyents a una vintena de dissidents i defensors dels drets humans residents a la Xina i els EUA, l'any passat, va provenir del territori de la Xina.

En resposta a aquesta acció, el megabuscador ha anunciat que no acatarà les normes de censura a Internet imposades per les autoritats de la Xina, i fins i tot va amenaçar de cancel.lar totes les seves operacions comercials en aquest país. Per aquesta raó, la senyora Clinton no va poder romandre indiferent a les acusacions del gegant de cerca d'Internet i va demanar al govern de Pequín una explicació sobre el ciberatac.

Després d'una pausa, el 14 de gener, el Ministeri d'Afers Exteriors de la Xina va manifestar que les lleis xineses prohibeixen qualsevol tipus d'atac informàtic, però va subratllar que Pequín es reserva el dret a administrar Internet de conformitat amb les normes internacionals.

Val destacar que això, en cap moment, s'ha de valorar com una venjança de la Casa Blanca a la censura xinesa en l'espai cibernètic lliure. Quan Clinton diu que "espera explicacions", no vol dir que les exigeixi, sinó que realment, les està esperant.

Des de fa temps, Washington no pot i ni tan sols intenta exigir res a Pequín. En aquest cas, es tracta més aviat d'una història en la que hi ha molts interrogants i no només per a Clinton, sinó també per a molts a la Xina, que també estan interessats a rebre respostes.

Són pocs els casos en que la censura és favorable. No obstant això, la Xina, en aplicar filtres i censura en els cercadors web, en part compleix amb el Dret Internacional. Per exemple, al moment de consultar sobre moviments separatistes del Tibet o Xinjiang, els portals de cerca accessibles a la Xina, inclòs Google, presenten els llocs oficials dedicats a aquests assumptes.

A més, en virtut dels compromisos derivats del Dret Internacional, Pequín ha de lluitar contra el terrorisme mundial, inclòs en el ciberespai, i en aquest cas, la Xina no ha inventat res de nou. Abans i després del 11-S, els serveis secrets dels EUA nord-americans vigilaven i segueixen vigilant en l'espai cibernètic del seu país les consultes que es fan a Internet quan algú utilitza les paraules clau com "bomba", "Yihad", i altres.

I tenen raó. Ningú no permetrà que Internet quedi en mans de terroristes (o, els antisemites o els distribuïdors de pornografia).

Pel que fa als uigurs de Xinjiang i diversos activistes del Tibet, va quedar en evidència la seva participació en atemptats terroristes, incendiaris, massacres i assassinats, després de les tragèdies que es van produir a Lhasa el març de 2008 i al barri musulmà de Urumqi, el 5 de juliol de 2009. Això ja no és exclusivament terrorisme xinès sinó internacional.

Els atacs cibernètics en qüestió també tenen relació amb l'economia. Xina compta amb dos principals portals de cerca, Baidu, que tenia una quota de mercat d'un 62% fins als últims dies, i Google amb un 29%.

Fa poc, Google va augmentar inesperadament la seva quota fins a 35,6% respecte al 58,4% que va obtenir Baidu.

En l'aspecte polític, el correu electrònic d'activistes de drets humans només pot interessar als cossos de seguretat. Però, a quin cos de seguretat se li acut deixar tantes empremtes evidents del seu treball?

Tot el que passa ara en el ciberespai xinès no s'inscriu en l'imatge d'un Estat censor que restringeix la llibertat d'accés a Internet. Al contrari, més aviat Xina exposa a la vista de tots els debats al voltant de ús de la xarxa.

Dies abans de produir-se l'escàndol al voltant de Google, el diari xinès Renmin Ribao va publicar una discussió plantejant que els dirigents, en primer lloc, a les províncies, han d'utilitzar Internet, blogs i xats per comprendre el que passa al món i proporcionar informació verídica als seus ciutadans.

El més influent de la Xina va voler mostrar als funcionaris que avui dia és impossible governar el país sense dialogar amb internautes actius i competents. Renmin Ribao va citar exemples il.lustratius de com les discussions a la xarxa van permetre a les Administracions Públiques de diverses províncies investigar molts problemes importants, inclosos casos de corrupció.

Els experts que van participar en el debat van acusar d'incompetència als mitjans de comunicació tradicionals que de vegades insereixen notícies ja publicades en edicions digitals. Als funcionaris se'ls va recriminar el menyspreu de la importància del ciberespai, etc.

A jutjar per tot, és una veritable lluita interna, en la qual el poder central està del costat d'Internet que en realitat no és tan lliure. Durant l'any passat, el govern xinès va tancar uns 1.500 llocs dedicats a la pornografia i esborrar uns 1,5 milions de productes pornogràfics.

Els pirates van atacar així mateix el cercador xinès Baidu. Per ser més precisos, el registre de noms de domini situat als EUA. Durant molt temps, els visitants d'aquest portal, tan popular a la Xina, només van poder veure la flamejant bandera nacional iraniana, la bandera israeliana trencada i algunes inscripcions en farsi.

L'autoria dels atacs a Google va ser reivindicada per l'autodenominat i desconegut "exèrcit cibernètic iranià".

Què es pot dir que és això, tenint en compte les bones relacions entre Teheran i Pequín?

Potser cal tenir present que els recents esdeveniments ocorreguts en l'espai cibernètic han de ser inclosos en la llista de les "noves amenaces i perills" globals de que tant es parla recentment, fins i tot a l'ONU, i la solució, depèn molt poc dels mètodes tradicionals, com les negociacions diplomàtiques.


Estados Unidos, Irán y China a la sombra de una guerra cibernética
Dmitri Kosirev

El fuerte terremoto que devastó Haití el pasado 12 de enero, permitió a Estados Unidos ostentar otra vez más que es el líder imbatible al momento de prestar ayuda a miles de damnificados incluso hasta con sus buques de guerra. Para ello, la Secretaria de Estado, Hillary Clinton, suspendió su gira por la región Asia Pacífico que inició en Honolulu (Hawai), y regresó a Washington.

El desastre en Haití pasó a ser una buena excusa para postergar la investigación sobre los misteriosos ataques perpetrados por piratas informáticos contra el gigante digital estadounidense Google que, a su vez, denunció una agresión mal intencionada contra el espacio cibernético por parte de Pekín.

Google estableció que los ataques "premeditados" contra cuentas de correo electrónico de Gmail pertenecientes a una veintena de disidentes y defensores de los derechos humanos residentes en China y EEUU, el año pasado, provino del territorio de China.

En respuesta a esa acción, el megabuscador anunció que no acatará las normas de censura en Internet impuestas por las autoridades de China, y hasta amenazó con cancelar todas sus operaciones comerciales en ese país. Por esta razón, la señora Clinton no pudo permanecer indiferente a las acusaciones del gigante de búsquedas de Internet y pidió al gobierno de Pekín una explicación sobre el ciberataque.

Tras una pausa, el pasado 14 de enero, el Ministerio de Asuntos Exteriores de China manifestó que las leyes chinas prohíben cualquier tipo de ataque informático, pero subrayó que Pekín se reserva el derecho a administrar Internet de conformidad con las normas internacionales.

Vale destacar que esto, en ningún momento, debe valorarse como una venganza de la Casa Blanca a la censura china en el espacio cibernético libre. Cuando Clinton dice que "espera explicaciones", no quiere decir que las exija, sino que realmente, las está esperando.

Desde hace tiempo, Washington no puede y ni siquiera intenta exigir nada a Pekín. En este caso, se trata más bien de una historia en la que hay muchos interrogantes y no sólo para Clinton, sino también para muchos en China, también están interesados en recibir respuestas.

Son pocos los casos cuando la censura resulta favorable. Sin embargo, China al aplicar filtros y censura en los buscadores web, en parte cumple con el Derecho Internacional. Por ejemplo, al momento de consultar sobre movimientos separatistas del Tibet o Xinjiang, los portales de busqueda accesibles en China, incluido Google, presentan los sitios oficiales dedicados a estos asuntos.

Además, en virtud de los compromisos derivados del Derecho Internacional, Pekín tiene que luchar contra el terrorismo mundial, incluido en el ciberespacio, y en este caso, China no ha inventado nada nuevo. Antes y después del S-11, los servicios secretos de EEUU estadounidenses vigilaban y siguen vigilando en el espacio cibernético de su país las consultas que se hacen en Internet cuando alguien utiliza las palabras clave como "bomba", "Yihad", y otras.

Y tienen razón. Nadie va a permitir que Internet quede en manos de terroristas (o, los antisemitas o los distribuidores de pornografía).

En cuanto a los uigures de Xinjiang y varios activistas del Tibet, quedó en evidencia su participación en atentados terroristas, incendiarios, masacres y asesinatos, tras las tragedias que se produjeron en Lhasa en marzo de 2008 y en el barrio musulmán de Urumqi, el 5 de julio de 2009. Esto ya no es exclusivamente terrorismo chino sino internacional.

Los ataques cibernéticos en cuestión también tienen relación con la economía. China cuenta con dos principales portales de búsqueda, Baidu, que tenía una cuota de mercado de un 62% hasta los últimos días, y Google con un 29%.

Hace poco, Google aumentó inesperadamente su cuota hasta 35,6% respecto al 58,4% que obtuvo Baidu.

En el aspecto político, el correo electrónico de activistas de derechos humanos sólo puede interesar a los cuerpos de seguridad. Pero ¿A qué cuerpo de seguridad se le ocurre dejar tantas huellas evidentes de su trabajo?

Todo lo que sucede ahora en el ciberespacio chino no se inscribe en de la imagen de un Estado censor que restringe la libertad de acceso a Internet. Al contrario, más bien China expone a la vista de todos los debates en torno a uso de la red.

Días antes de producirse el escándalo en torno a Google, el diario chino Renmin Ribao publicó una discusión planteando que los dirigentes, en primer lugar, en las provincias, tienen que usar Internet, blogs y chats para comprender lo que pasa en el mundo y proporcionar información verídica a sus ciudadanos.

El más influyente de China quiso mostrar a los funcionarios que hoy día es imposible gobernar el país sin dialogar con internautas activos y competentes. Renmin Ribao citó ejemplos ilustrativos cómo las discusiones en la red permitieron a las Administraciones Públicas de varias provincias investigar muchos problemas importantes, incluidos casos de corrupción.

Los expertos que participaron en el debate acusaron de incompetencia a los medios de comunicación tradicionales que a veces insertan noticias ya publicadas en ediciones digitales. A los funcionarios se les incriminó el menosprecio de la importancia del ciberespacio, etc.

A juzgar por todo, es una verdadera lucha interna, en la que el poder central está del lado de Internet que en realidad no es tan libre. Durante el año pasado, el gobierno chino cerró unos 1.500 sitios dedicados a la pornografía y borró unos 1,5 millones de productos pornográficos.

Los piratas atacaron asimismo el buscador chino Baidu. Para ser más precisos, el registro de nombres de dominio ubicado en EEUU. Durante mucho tiempo, los visitantes de este portal, tan popular en China, sólo pudieron ver la flameante bandera nacional iraní, la bandera israelí rota y algunas inscripciones en farsi.

La autoría de los ataques a Google fue reivindicada por el autodenominado y desconocido "ejército cibernético iraní".

¿Qué se puede decir es este respecto, teniendo en cuenta las buenas relaciones entre Teherán y Pekín?

A lo mejor tener presente que los recientes acontecimientos ocurridos en espacio cibernético deben ser incluidos en la lista de las "nuevas amenazas y peligros" globales de que tanto se habla recientemente incluso en la ONU, y cuya solución, dependen muy poco de los métodos tradiciones como las negociaciones diplomáticas.



Maquillatges curatius al Antic Egipte

Els antics egipcis van utilitzar cremes cosmètiques a base de plom per curar afeccions oftalmològiques, segons un estudi publicat per la revista Analytical Chemistry. Així mateix, els experts corroboren les informacions arqueològiques sobre el "maquillatge màgic" dels antics egipcis, considerat la millor cura contra les malalties en els ulls i proporcionat pels déus Ra i Horus.

Anteriorment, la comunitat científica tenien una postura molt crítica respecte a l'esmentat fenomen degut a que les composicions a base de plom són considerades tòxiques per l'organisme humà.

No obstant això, Christian Amator i els seus col.legues de la Universitat de Pierre i Marie Curie, a París, van aconseguir comprovar la veracitat de les característiques curatives del mil.lenari maquillatge egipci.

El que és un important troballa científic va començar amb l'estudi de mescles cosmètiques de la superfície d'alguns articles exposats en una exposició al Museu del Louvre. Les investigacions van demostrar que les mescles de plom són capaços d'accelerar la producció de l'òxid nítric en el cos humà fins a un 240%.

Per la seva banda, l'òxid nítric afavoreix el correcte funcionament del sistema immunològic de l'home i l'ajuda a combatre les malalties.

A més, els científics van arribar a la conclusió que dos dels quatre components dels cosmètics egipcis no es troben en la natura i van haver de ser sintetitzats artificialment pels propis habitants de la vall del Nil.


Un estudio revela que antiguos egipcios utilizaron el maquillaje con fines curativos
Los antiguos egipcios utilizaron cremas cosméticas a base de plomo para curar afecciones oftalmológicas, según un estudio publicado por la revista Analytical Chemistry.

Asimismo, los expertos corroboran las informaciones arqueológicas sobre el "maquillaje mágico" de los antiguos egipcios, considerado la mejor cura contra las enfermedades en los ojos y proporcionado por los dioses Ra y Hor.

Anteriormente, la comunidad científica tenían una postura muy crítica respecto al mencionado fenómeno debido a que las composiciones a base de plomo son consideradas tóxicas para el organismo humano.

No obstante, Christian Amatore y sus colegas de la Universidad de Pierre y Marie Curie, en París, lograron comprobar la veracidad de las características curativas del milenario maquillaje egipcio.

Lo que es un importante hallazgo científico comenzó con el estudio de mezclas cosméticas de la superficie de algunos artículos expuestos en una exposición en el Museo del Louvre. Las investigaciones demostraron que las mezclas de plomo son capaces de acelerar la producción del óxido nítrico en el cuerpo humano hasta un 240 %.

Por su parte, el óxido nítrico favorece el correcto funcionamiento del sistema inmunológico del hombre y le ayuda a combatir las enfermedades.

Además, los científicos llegaron a la conclusión de que dos de los cuatro componentes de los cosméticos egipcios no se encuentran en la naturaleza y debieron de ser sintetizados artificialmente por los propios habitantes del valle del Nilo.