dijous, 21 de febrer de 2013

La secretària revela al jutge que el gerent d'Emarsa manejava lingots d'or

Marisol Gálvez afirma en la seva declaració que quatre persones van treure documents de la depuradora quan va esclatar l'escàndol. El jutge amplia la declaració com a testimoni de l'administrativa de la planta de Pinedo entre 2003 i 2010 i li demana documentació. Marisol Gálvez, secretària del gerent d'Emarsa, Esteban Cuesta, entre 2004 i 2010, va assegurar ahir davant el jutge del cas que Cuesta manejava «lingots d'or» durant els anys que va dirigir la depuradora de Pinedo i que va ser ella personalment qui va anar a l'Ajuntament de València a lliurar dues bosses de Loewe regalades pel seu cap a l'alcaldessa de la ciutat, Rita Barberá.

La secretària va assegurar també que quan va saltar l'escàndol va haver quatre persones que van treure documentació de la depuradora de Pinedo. Es tractaria dels tiquets de caixa de la saquejada empresa pública que es troben desapareguts, segons van explicar fonts coneixedors de la investigació. La dona va relatar al jutge que «en un moment donat comença a haver un tràfec de documents a Emarsa que comencen a treure els senyors Quiles (assessor financer extern), Arnal (director financer), Sants Peral (comptable) i Esteban, així com Chanin (cap d'Informàtica)». Aquests papers es van guardar «al maleter del cotxe de Quiles», va assegurar.

Al veure'ls actuar d'aquesta manera, la testimoni va manifestar que els va avisar que el que estaven fent era «una vergonya» i «un teatre». Un altre dia i de matinada, va ser Assumpció Pestíñez, extreballadora d'Emarsa i exparella de Chanin, la qual hauria extret documentació de la depuradora de Pinedo «de matinada». La secretària va dir que, tant Chanin com Pestíñez van fer ostentació dels seus viatges «a Puerto Rico, República Dominicana, Nova York, París (amb Esteban Cuesta), Andorra, la Rivera Maya, les Illes Maurici, la polinèsia francesa i Egipte».

L'administrativa va explicar que tenia molt bona relació amb Esteban Cuesta i que parlava «molt» amb ell de la seva vida personal i dels negocis que tenia. Entre ells un marbres «amb Estrella Camps (germana de l'expresident de la Generalitat, Francisco Camps)» i un altre de «pàrquings a Romania». La testimoni va manifestar que Cuesta li «va ensenyar lingots d'or que tenia, a través de la pantalla de l'ordinador» i que quan li va preguntar com els gestionava, aquest li va assegurar que «es treien laminitas d'or».

Marisol Gálvez va afirmar que en una mala època que va travessar, el gerent li permetia lliurar perquè tingués cura del seu fill. En una ocasió el Costa li va pagar un viatge a Benidorm perquè descansés, però la realitat és que el va sufragar Emarsa. «Quan em vaig veure als diaris li vaig dir pocavergonya», va dir.

Va portar dues bosses a Rita Barberá

La testimoni va declarar també ahir que va ser ella personalment qui va acudir a l'Ajuntament de València a lliurar dues bosses de Loewe regalades pel seu cap a l'alcaldessa de la ciutat, Rita Barberá, segons les mateixes fonts. Gálvez va aportar nombrosa documentació i el magistrat ha hagut d'ampliar els dies d'interrogatori davant la gran quantitat de noves proves que va aportar.

L'administrativa va relatar que va ser dues vegades a la botiga de Loewe a València a recollir sengles bosses que havia triat Costa i que va transportar «a l'alcaldia de l'Ajuntament». La testimoni va afegir que «el deixava al arquito de la policia a l'atenció de l'alcaldessa i ni tan sols passava». Però aquests no van ser els únics articles d'aquest tipus que, segons Marisol Gálvez, haurien anat a parar a les dependències de Rita Barberá. «La resta d'anys s'encarregava d'aquest regal Ignacio Martínez Maiques», excap de compres d'Emarsa i exsecretari general del PP del districte de Trànsits.

L'administrativa va puntualitzar que ella «només» va «dues bosses en dos anys a l'atenció de l'alcaldessa». «Del tercer ja em va dir Esteban quan li vaig preguntar, que s'encarregava Ignacio Martínez».

La administrativa diu que la traductora era la "núvia" de Cuesta


La secretària d'Esteban Cuesta durant els seus anys com a gerent d'Emarsa, Marisol Gálvez, va explicar al jutge tot tipus d'intimitats del principal imputat en la causa. Gálvez va desmuntar l'estratègia de Cuesta de defensar que les joves de nacionalitat romanesa amb les que es va allotjar en hotels de luxe «eren traductores».

L'administrativa va afirmar que Lilica Mariana era «la seva nòvia» i que va noliejar a la jove diversos viatges a Romania a costa de l'erari públic, segons han explicat fonts jurídiques. La secretària va manifestar que després de confessar Cuesta seva relació sentimental amb Lilica aquest «comença a fer viatges d'anada i tornada a Benidorm habitualment». Cal recordar que es va localitzar a Lilica al club de cites Les Mimosas de la capital de la Marina Baixa. En aquests moments la jove es troba en parador desconegut. La administrativa també va confirmar que el gerent i la suposada traductora van arribar a residir junts en un pis de València.

Un informe secret sobre corrupció i sexe homosexual al Vaticà, la gota que va desbordar a Ratzinger

Ratzinger "va prendre la decisió que havia reflexionat durant tant de temps" i va decidir renunciar després d'una investigació interna que el va informar sobre l'abast dels escàndols per corrupció i sexuals dins del Vaticà. Tres cardenals i els serveis secrets del Vaticà han destapat una xarxa clandestina d'homosexuals de la que els membres organitzen trobades sexuals a Roma i la Ciutat del Vaticà.

Tres cardenals, incloent-hi l'excap dels serveis secrets del Vaticà, van ser consultats per corroborar les al · legacions sobre abusos financers, favoritismes i corrupció plantejades en la publicació de documents confidencials vaticans, en el que es va anomenar "els assumptes VatiLeaks".

El 17 de desembre de 2012, els tres cardenals van lliurar al pontífex dos volums, de prop de 300 pàgines, que contenien "un exacte mapa de les jugades i els peixos podrits" a l'interior de la Santa Seu, informa el diari "La Repubblica". "Va ser en aquell dia, amb aquests papers en el seu escriptori, que Ratzinger va prendre la decisió que havia reflexionat durant tant de temps".

El papa renunciarà el 28 de febrer. Fins ara, el Vaticà ha insistit en la mentida que la decisió de convertir-se en el primer papa a deixar el seu càrrec en els últims 600 anys, té a veure amb la seva edat avançada i no amb conspiracions internes.

La informació que ell va rebre dels cardenals "és sobre l'incompliment del sisè i setè manament", va revelar al diari una font descrita com "molt pròxima" a les autoritats. Els manaments són "no cometis adulteri" i "no robaràs".

Els cardenals van dir que van descobrir una xarxa clandestina d'homosexuals, de la que els membres organitzen trobades sexuals en nombrosos llocs de Roma i de la Ciutat del Vaticà. Van afegir que els integrants d'aquesta xarxa són propensos a xantatges arran de les seves orientacions sexuals.

L'informe que el Papa tindria guardat a la caixa forta de l'apartament pontifici per lliurar al seu successor puja sensiblement de to. El diari fa referència a un escàndol que va explotar el 2010 i el protagonista va ser Angelo Balducci, de 65 anys, gentilhome del Papa -un club laic relacionat amb la cúria romana- i en aquells dies president del Consell Nacional d'Obres Públiques amb el Govern de Silvio Berlusconi. Balducci estava sent objecte d'una investigació judicial quan els agents que li tenien punxat el telèfon constataren que utilitzava habitualment els serveis d'un nigerià, Chinedu Thomas Ehiem, de 42 anys, cantor de la capella Giulia de la basílica de Sant Pere, per contractar els serveis sexuals d'homes joves.

Entre els esmentats en l'informe es troba Marc Simeon, un directiu de la televisió estatal RAI de qui el nom va ser lligat temps enrere amb una de les revelacions clau Vatileaks: la conspiració per expulsar l'arquebisbe Carlo Maria Vigano de la presidència de la governació de la Ciutat del Vaticà, després dels seus intents per introduir una major transparència financera, implicant Tarsicio Bertone que ho va negar tot.

Simeon és vist com algú molt proper al segon oficial de major rang al Vaticà, el secretari d'Estat cardenal Tarcisio Bertone, implicat en nombrosos escàndols i a qui s'anomena el Paul Marzinkus actual.

El reporti secret va alertar, també, sobre vincles sospitosos a l'Institut per a les Obres de Religió (IOR), el banc del Vaticà, on un nou president va ser nomenat la setmana passada després d'una vacant de nou mesos i investigat per la fiscalia italiana pels seus connexions amb les màfies, el blanqueig de diners del narcotràfic i el frau fiscal, entre d'altres delictes.

El diari afirma que Ratzinger personalment li faria entrega dels volums al seu successor, amb l'esperança que serà "fort, jove i enèrgic" per prendre les mesures necessàries.

Itàlia, Vaticà, màfies i ara de la Lògia P2 a la P4


Els jutges arrestaren un assessor de la Presidència del Govern italià i a un diputat del PDL, acusats de formar una societat secreta que informava a Gianni Letta, mà dreta del primer ministre i Gentilhome del Papa. El protagonista central del nou escàndol general a Itàlia que implica, com el de la lògia P2 i el cardenal Marcinkus, las altes esferes del govern, l'esglèsia i la societat oligàrquica italiana, és Luigi Bisignani, un fosc faccendiere (intermediari) romà, nascut el 1953, que des de molt jove va estar inscrit en la lògia maçònica P2 i va ser condemnat per corrupció en els anys de l'escàndol Tangentopolis. Tot i això, els fiscals sostenen que, des de fa anys, ha exercit el seu enorme poder a l'ombra des d'un discret despatx situat a palau Chigi, la mateixa seu de la presidència del Govern.

El Vaticà investigat per paradís fiscal i finançament del terrorisme

El Vaticà va emetre el dijous noves normes per a donar major transparència a les seves transaccions financeres, mentre Itàlia investiga un cas de presumpte blanqueig de diners, pel qual ja va confiscar 23 milions d'euros (30,2 milions de dòlars) d'un compte. El Vaticà crearà una autoritat supervisora de totes les finances, en compliment dels requisits de l'Unió Europea i altres organitzacions internacionals que combaten el rentat de diners i el finançament del terrorisme, va dir el Vaticà en un comunicat. A més, Ratzinger emetrà noves regles sobre la prevenció del rentat de diners i el finançament del terrorisme.

Bárcenas va dissenyar una "estratègia" per protegir els seus diners després de la seva imputació

El extresorer del PP Luis Bárcenas va dissenyar una "estratègia de protecció del seu patrimoni a l'exterior davant de possibles intervencions judicials" després de la seva implicació en el cas Gürtel al febrer del 2009, segons afirma la policia en un informe en què analitza el patrimoni que acumular a Suïssa l'exsenador. Bárcenas va deixar constància davant de notari de les donacions i els receptors del PP.

En el document, de 213 pàgines, La Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals (UDEF) de la Policia Nacional analitza d'on van poder provenir els fins a 22 milions d'euros que Bárcenas va arribar a tenir en comptes a Suïssa, i també analitza el que va fer el extresorer després de veure implicat en el cas de presumpta corrupció.

Quant a això últim, indica que a partir del 6 de febrer de 2009, dia en què es va iniciar l'operació policial contra la trama de Francisco Correa, i del dia 23, quan es va vincular en un informe Bárcenas amb la xarxa Gürtel, l'exsenador popular va engegar una sèrie d'actuacions per ocultar el seu patrimoni a la justícia.

Perseguint aquest objectiu, Bárcenas va dur a terme, segons la UDEF, una sèrie de "accions per ocultar l'existència de fons dipositats en el compte" del Dredsner Bank on tenia la seva fortuna.

Bárcenas va liquidar la seva cartera d'inversió i va diversificar el seu patrimoni mitjançant transferències de fons, "aixoplugant tot com inversions en projectes econòmics (empresa de producció agrícola a l'Argentina i de fustes precioses al Brasil) i immobiliaris".

Així, l'informe explica que dies després de la seva implicació en Gürtel, el 20 de febrer de 2009, l'extresorer del PP Ángel Sanchís -que es va donar de baixa del partit el 1990 després de la seva implicació en el cas Naseiro, relacionat amb el finançament del PP- es va presentar al banc suís amb una carta signada per Bárcenas en què li atorgava la seva representació.

Perseguia "emmascarar" l'origen dels fons

Durant aquesta visita, Sanchís es va interessar per la manera de liquidar la cartera d'inversió de Bárcenas i de retirar els fons dels comptes, "ja sigui en efectiu o mitjançant transferència", destaca l'informe.

La Policia considera que amb aquests moviments Bárcenas perseguia "emmascarar" l'origen dels seus fons "en operacions d'inversió col·lectiva amb altres persones", quan, "parlant en nom propi i dels que diu altres amics", va posar en coneixement de la persona del banc que gestionava els seus actius que anava a invertir amb diversos socis i retiraria diners de l'entitat.

En concret, Bárcenas va comunicar al banc que les inversions a Argentina i Brasil les havia de realitzar en empreses pertanyents al "seu amic" Sanchís.

Bárcenas va atorgar després, el 9 de març, un poder a "una persona de confiança", Iván Yáñez Velasco, per "tenir total llibertat en la disposició del seu capital a Suïssa". Un dia més tard, Yáñez va donar l'ordre de transferir un milió d'euros des dels seus comptes.

Una altra de les operacions que presumptament va fer Bárcenas per ocultar el seu patrimoni va ser crear una nova estructura societària mitjançant l'entitat Tesedul, creada el 2008 a Uruguai.

El 8 de juny de 2009, l'extresorer va atorgar poder a Yáñez per actuar en representació seva i obrir comptes en bancs suïssos a nom d'aquesta societat.

Va transferir 3,5 milions a EUA

La Policia detalla com, mitjançant Yáñez, Bárcenas va transferir el juliol del 2009 un total de 3,5 milions d'euros a comptes bancaris als EUA a nom de les entitats Brixco S.A. i Lidmel SA, i va traspassar l'agost del mateix any "tots els actius" (uns 10 milions d'euros) del seu compte en el Dredsner Bank al compte de la mateixa entitat creada "ad hoc" a nom de Tesedul.

Paral·lelament, l'informe explica que l'extresorer va adoptar "mesures de seguretat" a partir del 29 de setembre, quan va comunicar al banc que preferia "evitar desplaçar-se a l'estranger, a causa de la investigació sobre les seves accions ja que el seu paper polític al PP està encara en curs".

La Policia no es creu la justificiación de Bárcenas

La Policia no creu la versió de Bárcenas que obtingués els diners acumulats en els seus comptes a Suïssa d'operacions immobiliàries i la venda d'objectes d'art.

En l'informe es detallen les operacions que van reportar beneficis a Bárcenas per intentar justificar els 22 milions que va arribar a tenir en el Dresdner Bank de Suïssa.

L'extresorer va justificar davant del banc la procedència dels diners en els seus negocis en el mercat de l'art i en operacions immobiliàries, però la policia detalla en l'informe que per aquests conceptes no va poder acumular una quantitat semblant.

Pel que fa als negocis immobiliaris, la Policia analitza aquestes operacions i explica que des de 1991 únicament consten tres alienacions de béns immobiliaris al seu nom i de la dona, en concret la venda el 2006 d'un habitatge on va obtenir una plusvàlua de 257.929,15 euros i d'una plaça de garatge que va generar uns beneficis de 24.545 euros.

La tercera operació que li consta a la Policia és la venda en 2009 d'un immoble adquirit a Polònia però l'informe indica que "amb les dades existents no es van produir beneficis".

"No consten altres operacions d'aquesta naturalesa en què hagin participat aquestes dues persones de forma directa", conclou l'UDEF pel que fa als negocis immobiliaris de Bárcenas.

Una fórmula recurrent de Bárcenas

Pel que fa a la intervenció en operacions de compravenda d'obres d'art, la Policia destaca que és "una fórmula emprada de forma recurrent per Luis Bárcenas per justificar operacions de moviments de fons en efectiu".

Posa com a exemple que el 2002 l'extresorer va justificar un crèdit per 300.000 euros que va tornar en efectiu amb bitllets de 500 euros un any després en què anava a comprar un quadre del pintor Van der Hamen i León a dos marxants que van intervenir en Feriarte 2002.

No obstant això, la Policia determina que aquesta operació mai es va realitzar, ja que els marxants no van participar en aquest certamen i "cap expositor, galerista o antiquari va presentar a la venda cap obra del pintor Joan Van der Hamen i León".

A més, destaca, "al Ministeri de Cultura no consten sol·licituds d'exportació d'obres de Joan van der Hamen i León en els anys 2001 i 2002, i tampoc hi ha registres relatius a Luis Bárcenas Gutiérrez o (la seva dona) Rosalía Iglesias Villar al Registre General de Béns d'Interès Cultural o en l'Inventari General de Béns Mobles".

Tampoc hi ha, segons l'informe, "declaracions de transmissió de béns mobles (obres pictòriques de 100 o més anys d'antiguitat) integrants del Patrimoni Històric de les que els beneficiaris resultessin aquestes persones".

"És cert que es tracta d'un sector amb una propensió a l'ocupació d'efectiu per a la realització de les operacions, si bé no consta la participació ni directament ni indirecta en aquest tipus d'operacions de compravenda d'obres d'art" per part de Bárcenas ni la seva dona, destaca l'informe policial.

Inversió en accions, bons divises i dipòsits

Segons la Policia, del que més diners va obtenir Bárcenas va ser de la inversió en accions, bons, divises i dipòsits, pels quals va guanyar 2.465.294 euros entre 2005 i 2009, sobretot en potents societats espanyoles.

"S'infereix que no ha operat amb qualsevol empresa, sinó que s'ha codejat amb les millors", explica la policia sobre això, i afegeix que solia comprar i vendre accions el mateix dia, operacions en què "sempre obtenia beneficis, ja que venia a un preu més car que al que posteriorment comprava".

En l'informe l'UDEF també demana que s'ampliï la comissió rogatòria a Suïssa respecte a una de les seves comptes a Suïssa, amb detall dels seus moviments, així com informació sobre caixes de seguretat, certificats de dipòsit i altres operacions.

La regularització de Bárcenas és "inveraç"

Per la seva banda, l'Agència Tributària (AEAT) ha informat al jutge de Gürtel que la declaració tributària especial presentada per l'extresorer del PP Luis Bárcenas per regularitzar gairebé 11 milions d'euros acollint-se a l'amnistia fiscal "no té efectes" en la seva situació tributària ni penal perquè "és inveraç".

En l'informe remès al jutge Pablo Ruiz, titular del Jutjat Central d'Instrucció número 5 de l'Audiència Nacional, l'Oficina Nacional d'Investigació del Frau (ONIF) de l'AEAT sosté que només Bárcenas com a persona física podria haver regularitzat la seva situació a través de l'amnistia fiscal, però no com ho va fer a través de l'entitat Tesedul SA

L'AEAT aclareix que tampoc la declaració tributària especial "podria tenir efectes regularitzadors respecte de les responsabilitats penals del titular real dels béns" en atenció als delictes pels quals pogués estar imputat, "ni tan sols en el cas, que no es dóna", que la declaració "hagués estat correcta i eficaç".

Al gener, Bárcenas va presentar al jutge del cas Gürtel documents que proven que es va acollir a l'amnistia fiscal aprovada pel Govern del PP per regularitzar el 2012 gairebé 11 milions d'euros que no havia declarat en el seu moment.

En un escrit de la seva defensa, l'extresorer afirmava que els diners regularitzats corresponien "a fons a nom de Tesedul no declarats en el seu moment i ara regularitzats".

Una quantitat a partir de la qual és delicte

Sobre la possible comissió de delictes contra la Hisenda Pública per part de Bárcenas en concepte d'IRPF i Impost de Patrimoni, l'informe d'Hisenda conclou que en l'exercici de 2007 les comptes deixades d'ingressar per l'extresorer a la hisenda pública en ambdós conceptes van superar "àmpliament" els 120.000 euros, quantitat a partir de la qual és delicte.

Pel que fa als exercicis fiscals següents, l'informe diu que cal conèixer informació sobre altres béns i propietats de Bárcenas situats a l'estranger, així com de "altres comptes o propietats immobiliàries o participació en l'accionariat de societats, dels que l'existència sembla inferir-se de la documentació "de la comissió rogatòria.

De l'anàlisi de la comissió rogatòria de Suïssa, que va destapar que Bárcenas havia arribat a tenir fins a 22 milions d'euros a Suïssa, l'informe de la ONIF conclou que l'extresorer és el titular de saldos i actius per import de 8.401.489 euros en un compte del Dresner Bank obert a nom de la Fundació Sinequanon.

Aquest compte es va obrir el 2005 transferint actius des d'altre compte del que Bárcenas era l'únic titular, ja que no tenia socis ni partícips. La mateixa fundació i Bárcenas tenien un altre compte al Lombard Bank.

A més, l'extresorer pot ser titular d'altres actius dipositats en comptes dels EUA a les quals ha transferit fons.

L'informe conclou que la documentació no permet conèixer ni l'origen dels fons i els actius ni la data de generació o de la seva incorporació al patrimoni de Bárcenas.

Bárcenas va deixar constància davant de notari de les donacions i els receptors del PP

L'ex-tresorer del PP Luis Bárcenas va passar pel notari el 14 de desembre de 2012 per deixar constància en una acta notarial que ell i Alvaro Lapuerta, el tresorer anterior, eren els responsables de controlar un compte de donatius al PP entre el 1994 i 2009. En aquest compte hi figuren amb tot detall els noms dels donants i els receptors dels fons, segons diu l'informe que la UDEF ha lliurat al jutge de l'Audiència espanyola Pablo Ruz.

Israel atorga una llicència il·legal per robar petroli a Síria als Alts del Golan

El Govern saquejador de la colònia sionista ha concedit la primera llicència exclusiva per a l'exploració del petroli en els Alts del Golan a la seva empresa Genie Israel Oil and Gas -de Jacob Rothschild (foto) i Rupert Murdoch-, subsidiària de la nord-americana Genie Energy. La llicència cobreix una àrea de 396,5 quilòmetres quadrats entre Katzrin i Tzemach al sud dels Alts del Golan, que segons el dret internacional, són territoris de Síria que Israel va ocupar il·legalment per la força durant les guerres de 1967 i 1973.

Genie Energy assenyala en la seva nota de premsa que l'àrea "pot contenir quantitats considerables de petroli convencional i gas en formacions relativament denses el desenvolupament requereix d'enfocaments tècnics i terminis molt diferents als d'altres projectes".

La intenció de l'empresa és implementar un programa d'exploració per precisar el volum i la qualitat de recursos en l'àrea sota llicència.

El diari israelià de temes econòmics i financers Globes assenyala que la llicència va ser atorgada a una companyia que entre els accionistes té els magnats sionistes Jacob Rothschild i Rupert Murdoch, i que està presidida per l'exministre Effie Eitam, qui va rebre una condecoració militar pel seu 'coratge' en la Guerra de Yom Kipur contra Síria, el 1973.

La prospecció geològica en els Alts del Golan va quedar prohibida durant el govern d'Isaac Rabin (1992-1995) que va iniciar negociacions secretes amb Síria sobre el futur d'aquest territori que Israel defineix cínicament com "disputat". El maig de 2012, el ministre d'Energia sionista de Netanyahu, Uzi Landau, va emetre l'ordre de reprendre el lliurament de llicències per a l'exploració d'hidrocarburs en els Alts del Golan.

Método 3 atribueix a l'entorn de Camacho l'encàrrec de la gravació

L'advocat de Francisco Marco, amo de Método 3, Álvaro Amigó, ha assegurat que el seu client es va assabentar que s'havia gravat un dinar entre la líder del PP, Alícia Sánchez-Camacho, i l'exparella de Jordi Pujol Ferrusola, Maria Victòria Álvarez, fa pocs dies i per la premsa i que quan va preguntar als seus antics treballadors qui havia encarregat la feina li van dir que era un favor demanat per l'entorn de la pròpia Camacho.

Tot i això, la cap d'operacions de l'agència, Elisenda Villena, ha explicat al jutge, segons la seva advocada, que Marco era el cap i per tant sabia tot el que es feia a l'agència. En tot cas, Marco ha dit que com que era un favor, no hi havia registre de l'encàrrec.

A disposició judicial els quatre detinguts de Método 3

Els quatre detinguts de Método 3 per la seva presumpta vinculació en una trama d'espionatge a Catalunya ja són a la Ciutat de la Justícia per passar a disposició judicial. Els quatre detinguts -el director de l'agència de detectius, Francisco Marco; l'exdirectora d'operacions, Elisenda Villena, i dos extreballadors, Alejandro Borreguero i Julián Peribáñez- han arribat a l'interior d'una furgoneta de la policia espanyola que ha entrat al pàrquing al voltant de les nou del matí. Entre la documentació intervinguda en l'escorcoll de l'agència hi ha informes relacionats amb el PSC i hi apareix el nom de l'exsecretari d'Organització del PSC, José Zaragoza.

Entre la nombrosa documentació intervinguda, els investigadors van trobar documentació amb dades del PSC i una carpeta amb el nom de l'exsecretari d'Organització del PSC, José Zaragoza.

Segons la versió d'El Mundo, existeix una factura a nom de José Zaragoza amb la direcció de la seu del PSC en relació al dinar entre la presidenta del PP, Alícia Sánchez-Camacho, i l'exparella de Jordi Pujol Ferrusola, Victòria Álvarez. A més, segons l'exdelegat de l'agència a Madrid, Antonio Tamarit, el director de Método 3 té els seus arxius guardats en uns trasters i la gravació a Sanchez-Camacho i Victòria Álvarez va anar càrrec de la també detinguda Elisenda Villena.

L'actual diputat del PSC al Congrés dels Diputats va negar en un principi la seva vinculació amb l'agència, si bé després va admetre que el partit va contractar quatre cops companyies del mateix holding per fer "escombrats de micròfons" i plans de seguretat.

Metode 3: falsejar, mentir i manipular a preu fet per PP i CiU

Método 3 va néixer el 1985 com una empresa familiar. La va fundar Marita Fernández, mare de Marco. Des de llavors, l'investigador privat l'ha dirigit de manera personalista, "aprofitant les seves grans dots per les relacions públiques". Un dels casos que va catapultar a Método 3 a la fama va ser la recerca i localització de Francisco Paesa, l'espia que va estar relacionat amb els GAL i que es va donar a la fuga fingint la seva pròpia mort. El 2004, l'equip de Francisco (foto amb la seva exparella Ana) Marco el va localitzar a Luxemburg. El PP i CiU han estat des de fa anys uns clients destacats per a qui ha mentit quan li ha interessat: pagant Sant Pere canta.


Si això no és feixisme, com se li ha de dir?

Cap policia el va identificar en cap moment. Només el van observar, i amb això els Mossos de Puig van tenir prou: la resta d’informació la tenien en alguna base de dades de la comissaria, una llista negra de ciutadans que el feixisme utilitza arbitràriament per a reprimir i portar a la misèria a qui se li acudeixi rebelar-se contra la dictadura de la corrupta herència franquista CiU-PP. Escudant-se amb ella, Enric Piera, un ciutadà de Molins de Rei i candidat a la llista de la CUP, ha estat sancionat amb 3.000 euros. CiU, amb la ‘Llei Corcuera’ a la mà, l’acusa de liderar la manifestació no comunicada que, durant el migdia de la vaga general del 29 de març del 2012, va recórrer els carrers d’aquesta vila del Baix Llobregat i va tallar durant uns minuts la N-340.

El director general d’Administració de Seguretat, Andreu Martínez, va fer ferma la sanció el passat 27 de desembre. Ara, Piera ha interposat un recurs d’alçada. I, si també li tomben, pensa recórrer a la justícia. No només sosté que és innocent, sinó a més acusa la policia d’haver usat fitxers il·legals per denunciar-lo.

Cap al migdia de la vaga general del 29 de març de 2012, unes 200 persones es van concentrar a la plaça de l’Ajuntament de Molins. Entre elles, Piera. Des d’allà, els manifestants van recórrer el nucli fins arribar al pont de la N-340 sobre l’autopista. Van tallar el trànsit durant uns vint minuts, fins la una del migdia. El tall no va afectar l’autopista, ja que els manifestants van permetre “que els vehicles que procedien d’aquesta poguessin circular de forma que la retenció no els afectés”, relata l’atestat policial, que afegeix que a les 13.18h es va dissoldre la manifestació, “pacífica en tot moment”. Els agents no van identificar ningú ni van avisar que aixecarien una acta de denúncia “per tal de no interferir en el normal desenvolupament de la manifestació”, argumenten en el seu atestat.

Piera, com la resta de companys, va seguir la jornada reivindicativa sense destorb. Però uns mesos després, a finals de juliol, li va arribar un plec de la Direcció General d’Administració de Seguretat que l’acusava d’haver liderat la manifestació, no comunicada. Llavors es va iniciar un procés d’al·legacions, durant el qual Piera va demanar com l’havien pogut identificar si ningú li havia demanat el DNI. La sorpresa de Piera va ser llegir, en el primer atestat, que les seves dades, adjuntes al document, “eren conegudes d’actes anteriors”.

En efecte, l’agent amb la TIP 6165, un dels dos autors de l’acta (l’altre era l’agent amb TIP 3307) va ratificar que “com a veí de Molins de Rei”, Piera “és prou conegut pels cossos policials que desenvolupen la seva tasca en aquest municipi”. I va especificar que el propi Piera, que a les passades eleccions municipals va ocupar el 17è lloc a la candidatura de la que ara és la principal força a l’oposició al consistori, la CUP, va facilitar les seves dades a la policia el desembre del 2011 en comunicar una altra manifestació, que va aplegar diverses assemblees d’indignats del Baix Llobregat.

En aquests arguments s’ha escudat la direcció general per tombar les al·legacions al procés sancionador presentades pel vaguista, que sosté que “o bé els agents es van equivocar a l’hora d’identificar a la persona, o bé es van basar en fitxers il·legals” i ha demanat en va que se li “faciliti el nom de la base de dades de la que van extreure les seves dades personals, i que se li exhibeixin les dades contingudes en aquesta base, així com la seva autorització per ser-hi”, i que s’enviïn a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades.

A banda d’aquest assumpte, la direcció tomba la resta d’al·legacions de Piera (que nega ser el líder de la protesta) tot esgrimint la llei Corcuera, que permet penalitzar qualsevol assistent a una manifestació no comunicada de la qual els agents sospitin “raonablement” que la inspira. A més, etziba l’administració, “que el fet que la concentració i manifestació es celebressin de forma tranquil·la i pacífica, com encertadament indica la persona interessada, no impedeix considerar que els fets fossin constitutius d’infracció”.

Per tot això, reclama a Piera 3.000 euros. El sancionat ha presentat aquesta mateixa setmana un recurs d’alçada. Assegura que té el suport dels moviments socials de Molins si li fan pagar la multa, però que pensa seguir plantant cara: si l’administració també tomba el recurs d’alçada, denunciarà la multa a la justícia. Aquest és un cas més de repressió a vaguistes pacífics dels que s’han produït als Països Catalans en el darrer any, en què es van celebrar dues vagues generals. Arrel de la darrera, la del 14-N, tres vaguistes de l’Hospitalet, ciutat propera a Molins, també han estat denunciats pels Mossos. En aquest cas també els han obert un expedient que estudia sancions d’entre 300 i 30.000 euros per la comissió de faltes administratives.

El Director General d'Administració de Seguretat intimida amb sancions els moviments socials


El Director General d'Administració de Seguretat, Andreu Joan Martínez i Hernández, ha enviat al llarg de l'últim any centenars de sancions a manifestants. Aquestes multes, segons Martínez, es fonamenten en l'aplicació de la Llei orgànica 9/1983.

El redactat confús d'aquesta llei i la seva aplicació discrecional, però, degeneren en actuacions sancionadores que segons les persones afectades es deriven de criteris polítics o discriminatoris. Podem veure, així, com les integrants d'assemblees del 15-M i de la PAH, sindicats alternatius (IAC, CGT, CNT, CSC, entre d'altres), col·lectius anarquistes, antifeixistes, assemblees de centres socials i organitzacions de l'esquerra independentista han estat sancionades de manera reiterada pel fet d'ajuntar-se al carrer en grups de més de 20 persones sense comunicació prèvia per escrit a la Direcció General de Seguretat.

Sorprenentment, però, en el cas de concentracions no comunicades a les que CiU donava suport no s'ha sancionat a cap persona ni entitat. El cas més paradigmàtic és la benvinguda que l'Assemblea Nacional Catalana va fer al president de la Generalitat el passat 20 de setembre, quan aquest va tornar de la reunió fallida sobre el pacte fiscal amb Mariano Rajoy. Els criteris tècnico-jurídics emprats per Andreu Joan Martínez en la imposició de sancions al llarg de 2012, si els apliquessim al dia 20 de setembre, suposarien que al president de la Generalitat, Artur Mas, se li hauria de notificar una sanció per un valor d'entre 300,52 i 30.050,61 euros.

Dimiteix el Govern del PP búlgar per les protestes

El Parlament búlgar ha acceptat aquest dijous amb una àmplia majoria la dimissió del Govern del primer ministre del PP búlgar (GERB), Boiko Borisov. La renúncia del gabinet en ple, presentada aquest dimecres enmig d'una onada de protestes ciutadanes, va ser sancionada a la Cambra amb 209 vots a favor, 5 en contra i una abstenció. Bulgària demostra ser una democràcia, mentre Espanya demostra ser una dictadura feixista.

Durant els últims dies, les protestes s'havien succeït en les principals ciutats del país, que demanaven la dimissió de l'Executiu per l'encariment de la factura de la llum al país més pobre de la UE. En concret, les tarifes elèctriques van augmentar a principis d'any un 13%, sent de les més baixes d'Europa mentre que Espanya és la segona més cara pels abusos, il.legalitats i privilegis de la casta política franquista que s'enriqueix robant a la població, com han demostrat informacions de l'OCU i de nombrossos mitjans..

Dimarts, els enfrontaments entre forces de seguretat i manifestants van deixar, segons Efe, 25 detinguts i 15 ferits a la capital Sofia. L'endemà, l'Executiu de Borisov va presentar la seva dimissió en ple. "A partir d'avui el Govern no té res a fer. Cada goteta de sang per a nosaltres és una taca. No puc veure un Parlament envoltat per tàpies", va dir el primer ministre dimecres a l'Assemblea Nacional.

Bulgària, abocada a noves eleccions

D'acord amb la Constitució, ara el president búlgar, Rosen Plevneliev, haurà encarregar la formació d'un nou executiu, primer el líder del partit governant GERB (per ser el més votat en les legislatives de 2009), després, si fracassa el primer intent, al dels socialistes, i en últim lloc a qualsevol altre partit del Parlament.

S'espera que aquests tres intents fallin, ja que els tres majors partits van rebutjar ja dimecres participar en un nou govern abans que se celebrin eleccions.

Per això, el president dissoldrà la Cambra, convocarà eleccions anticipades i designarà un Executiu tècnic interí encarregat de preparar els comicis, que podrien tenir lloc a finals d'abril, per la qual cosa seran avançats just uns dos mesos. Abans d'encarregar a Borisov la formació del gabinet, Plevneliev es pronunciarà sobre la situació actual del país en unes declaracions des de la seu presidencial.

El fiscal demana un any de presó i multa per a Javier Garcia (PP) per incitar a l'odi

El fiscal demana un any de presó per a l'alcalde de Badalona, Javier García Albiol, i una multa de 8.000 euros per repartir l'any 2010 fullets en què relacionava a immigrants romanesos amb la delinqüència. En l'escrit d'acusació el fiscal també demana la inhabilitació per sufragi passiu pel mateix temps de la condemna.

Tot i que el jutjat va arxivar dues vegades la denúncia de SOS Racisme i la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC), l'Audiència de Barcelona va reobrir la causa dels dos vegades en considerar que algunes expressions dels fullets eren un "atac a la dignitat" i al "honor" del col·lectiu.

En els fullets apareixia la frase "El teu barri és segur?" acompanyada de fotografies amb pancartes on es podia llegir "no volem romanesos". Això, segons l'Audiència, podria no tenir cabuda en la llibertat d'expressió i tampoc en l'expressió d'idees polítiques.

De fet, l'Audiència considera que Albiol podria ser jutjat pels delictes de provocació a la discriminació, l'odi o la violència contra grups per motius racistes o d'origen nacional, i de difusió d'idees injurioses contra col·lectius en relació al seu origen o ètnia.

Els bombers de Mallorca i València, com els gallecs, catalans i madrilenys, no participaran en desnonaments

Els bombers valencians tampoc participaran en els desnonaments. Així ho han anunciat avui els sindicats amb representació al cos, que asseguren que "estem per ajudar la gent, no per rescatar bancs". S'uneixen així als treballadors del servei d'extinció d'incendis catalans i madrilenys que també secunden als bombers gallecs, que aquesta mateixa setmana es van negar a fer fora una dona gran de casa seva. Els @BombersMallorca i @BombersDePalma es neguen a intervenir en desnonaments. #juntospodemos

Segons recull la premsa regional, fins a tres associacions sindicals s'han mostrat en contra que els bombers valencians participin en el desallotjament d'habitatges de persones per qüestions econòmiques. "Si ens amenacen amb expedients, com han fet amb els companys gallecs, ja pagarem les sancions entre tots, però el nostre treball va de salvar vides i evitar riscos, no de ficar-nos en qüestions judicials" ha indicat la secció sindical d'UGT.

A més, una cinquantena bombers de l'Ajuntament de València van participar ahir en una reunió "espontània" en conèixer el succés de la Corunya. "El sentiment generalitzat dels assistents va ser mostrar la seva disconformitat rotunda a participar en aquests serveis, per humanitat i com una forma d'objecció de consciència", han subratllat des CSI-F.

"No som partidaris d'actuar en casos que no siguin emergències, per qüestions d'operativitat", ha puntualitzat l'associació majoritària a l'Ajuntament de València, el Sindicat Professional de Policies Locals i Bombers.

No obstant això, aquestes tres associacions coincideixen en assenyalar que l'Administració, fins ara, "mai s'ha requerit la participació de bombers per aquesta qüestió".

Els bombers valencians s'uneixen així a l'onada de 'objecció de consciència' que s'ha desfermat en el cos després de la negativa dels gallecs a desallotjar una dona gran octogenària aquest mateix dilluns.

EUA deté un nominat a l'Oscar palestí, salvat per Michael Moore

El documentalista palestí Emad Burnat va ser retingut a l'aeroport de Los Angeles quan arribava als Estats Units per assistir a la gala del lliurament dels Oscars. Burnat està postulat al premi per la seva pel·lícula Five Broken Cameras de la qual és codirector, i va arribar a Los Angeles amb la seva dona i fill, qui a més actua en la pel·lícula.

La nacionalitat palestina de Burnat va despertar el racisme de les autoritats de l'aeroport i el van retenir. Burnat es dirigia a un sopar a Beverly Hills, on l'esperaven entre altres Michael Moore i el director anglès Michael Apted. Mentre Moore esperava al -se suposa- luxós restaurant de la zona més 'chic' de Los Angeles, va sonar el seu mòbil: "L'estàvem esperant quan em va arribar un missatge de text en un anglès primitiu: 'Urgent estic aeroport. Necessiten més informació per què venir. Em pots ajudar, ens expulsen si tu tard. Emad'. Li vaig respondre que l'ajudaria i immediatament vaig contactar la directora executiva de l'Acadèmia, que al seu torn es va posar en contacte amb el president de l'Acadèmia. Ells van ubicar al principal advocat que tenen i com ell és soci d'un dels advocats més importants d'Immigració, es van posar a treballar en el tema", va escriure ahir Michael Moore al seu lloc web.

Quan Burnat finalment va arribar al restaurant -els altres comensals van optar per esperar- i abans de començar a menjar, va explicar l'habitual que li resultava que el detinguessin. Gairebé havia perdut l'avió per a Los Angeles per una espera de sis hores en un "check-point" israelià. Però aquesta -va dir en el sopar d'acord al relat de Moore-, era la primera vegada que el retenien als Estats Units, país al qual ja ha ingressat en sis oportunitats anteriors. "Em van demanar algun tipus de prova que realment estigués nominat a un Oscar. No tenen Google en Immigració?", va dir Burnat quan el sopar ja havia començat i els ànims estaven millor.

Síria abat un dron israelià a la frontera amb el Líban

Un míssil antiaeri llançat des de Síria va fer caure ahir un avió no tripulat israelià a la frontera entre Síria i el Líban, informa l'Agència Nacional de Notícies (ANN) del Líban, fent referència a diversos testimonis presencials. EUA: "Els nostres drons han matat 4.700 persones".

La font va informar que el vehicle aeri va ser interceptat el dimecres a uns 24 quilòmetres a l'oest de Damasc i es va estavellar sobre territori libanès. "La cua d'un míssil terra-aire disparat des de Síria es va perdre als afores de la ciutat libanesa de Deir al Ashayer", ha indicat l'agència.

Minuts després de l'impacte un resident de la mateixa localitat va escriure a Facebook que poc després del llançament, va veure el dron estavellant-se al costat libanès de la frontera.

El canal de televisió Mayadeen i la versió digital del diari sirià 'Dames Post' van oferir les seves pròpies versions de l'incident, sense referència a l'agència libanesa, especificant que el dron es va precipitar sobre el llogaret fronterer de Yanta sense causar danys i també van citar testimonis.

EUA: "Els nostres drons han matat 4.700 persones"

Un senador dels EUA afirma que els atacs amb avions no tripulats nord-americans han matat unes 4.700 persones (entre elles centenars de civils), una xifra que supera algunes estimacions independents: "Hem matat 4.700 persones", assegura el senador republicà Lindsey Graham, ferm defensor de l'ús d'avions no tripulats i l'assassinat del que destorbi als EUA.

"En alguns casos van perdre la vida persones innocents, i això no m'agrada, però estem en guerra, i hem acabat amb alguns membres d'alt nivell d'Al-Qaida", ha afegit Graham.

Graham va defensar l'ús que fa l'administració del president Barack Obama d'avions no tripulats per dur a terme assassinats a l'estranger, sostenint que en "és una arma que ha de ser utilitzada".

Els legisladors nord-americans es neguen a discutir públicament els detalls del polèmic programa i la xifra real de morts per aquest tipus d'atacs aeris segueix sent un misteri.

Malgrat les protestes de ciutadans del país i organitzacions de defensa dels drets humans, l'administració d'Obama ha estès l'ús d'aquests aparells per assassinar sospitosos de pertànyer a Al-Qaida -l'organització terrorista organitzada i finançada pels mateixos EUA i que serveix d'excusa a l'imperialisme per a qualsevol cosa- en territori estranger. De fet, segons un informe elaborat pel centre d'estudis New America Foundation, des de 2004 EUA ha dut a terme uns 350 atacs aeris, la majoria d'ells durant la presidència d'Obama. La fundació situa la xifra de morts a entre 1.963 i 3.293, entre els que de 261 a 305 com a poc serien civils.

Així mateix, un informe publicat recentment per l'ONU va donar a conèixer que el nombre d'atacs d'avions no tripulats nord-americans a l'Afganistan va augmentar un 72% l'any 2012.

Un informe atribueix a una bala de goma la ferida d'Ester Quintana

La nit del 14 de novembre Ester Quintana va rebre un impacte que li va rebentar l'ull esquerre. Des del primer moment ella va saber que es tractava d'una bala de goma dels Mossos d'Esquadra, però el conseller d'Interior Felip Puig i el Director General de la Policia Manel Prat ho van negar fins en tres ocasions. El testimoni del facultatiu mèdic que la va atendre, un vídeo on s'escolten les detonacions de l'escopeta de bales de goma i ara el concluent informe pericial encarregat pel jutjat arraconen la versió oficial i apunten com a autor l'agent escopeter de la furgoneta E-40 de la Brigada Mòbil.

Fa més de tres mesos que el jutjat d'instrucció 11 de Barcelona esperava l'arribada de l'exhaustiu informe pericial oficial que havia de posar llum a l'orígen de les greus ferides que va patir Ester Quintana la nit de la vaga general. Avui a primera hora del matí el magistrat Francisco González Maillo ha pogut llegir les tres pàgines d'aquest document que ha estat redactat per la metge forense de la Ciutat de la Justícia i un especialista d'oftalmologia designat pel propi jutjat.

Les conclusions són clares: l'objecte que va impactar l'ull de Quintana ho va fer a una gran velocitat i adaptant-se a l'òrbita del globus ocular. A partir d'un estudi exhaustiu del cas i de la comparativa d'aquest amb nombroses investigacions mèdiques dels millors especialistes internacionals, l'informe avala que les greus lesions d'Ester Quintana són compatibles amb la seva versió dels fets, i concretament s'assenyala una bala de goma –i no tant un projectil de foam– com l'orígen més plausible.

D'aquesta manera implícitament es descarta qualsevol origen alternatiu de les ferides –com ara una ampolla, una pedra o un objecte contundent similar– i es ratifica que la versió donada per Quintana des del minut zero és la més compatible amb la tipologia de les lesions que va patir aquella nit. En aquest punt de la investigació i amb aquest document sobre la taula el magistrat González Maillo –però també la fiscal adscrita al cas– han apretat l'accelerador de la instrucció judicial donant per fet que va ser un projectil llançat pels antiavalots la causa de la pèrdua de la visió de Quintana.

Fonts judicials assenyalen que ambdós òrgans judicials ara centren les seves pesquises en esbrinar quin agent escopeter va ser l'autor del tret i qui era el comandament que va autoritzar o supervisar la seva actuació. En aquest sentit el cercle de sospitosos s'estreny dia rere dia.

El jutge cita a quatre antiavalots pel cas d'Ester Quintana

El jutge que investiga les ferides a Ester Quintana, la dona que va perdre un ull en la vaga general del 14-N a Barcelona, ha citat a declarar com a testimonis a quatre agents antiavalots que van arribar en una de les furgonetes dels Mossos d'Esquadra desplegades en la zona on la dona assegura que va rebre l'impacte d'un projectil.

Per què l'Estat espanyol i la Generalitat de Catalunya ingressen pocs fons

Vicenç Navarro: Aquest article assenyala que en contra del que es reprodueix en els majors mitjans d'informació del país, els rics i súper rics a Espanya contribueixen molt menys a les arques de l'Estat que els seus homòlegs a la Unió Europea dels Quinze. Avui estem veient a Espanya unes retallades enormes en els serveis públics a l'Estat del Benestar, com ara sanitat i educació, argumentant que l'Estat no té diners per sostenir. Això no és cert. L'Estat (tant central com perifèric) pot obtenir els diners públics, no només per evitar les retallades, sinó també per expandir el molt subfinanciat Estat espanyol. Al nostre país les rendes superiors no estan contribuint a l'Estat com ho fan els seus homòlegs a la resta dels països de la UE-15. I els intents que ho facin estan fracassant.

La limitada pujada d'alguns impostos, tant a nivell d'Espanya com a Catalunya, ha generat una previsible mobilització dels súper rics, dels rics i de les classes mitjanes de rendes altes en contra de tals pujades, argumentant que aquests grups socials ja estan entre els grups que paguen més impostos a la Unió Europea. Així, La Vanguardia, un rotatiu de clara orientació neoliberal i conservadora, proper al món empresarial a Catalunya, responia a les propostes d'augment impositiu per part del govern de la Generalitat amb un titular a primera pàgina (2013.01.27), assenyalant que els impostos a Catalunya i a la resta d'Espanya ja eren els més elevats en la Unió Europea.

Tal asseveració, però, no és creïble. Per analitzar la veracitat de l'argument cal estudiar els tipus d'impostos que els diferents sectors de la població paguen. Comencem per l'IRPF, l'impost sobre els ingressos individuals. Com aquests ingressos poden procedir de la feina o de la propietat, és important analitzar separadament com tributen les rendes del treball i com ho fan els que deriven les seves rendes del capital.

Doncs bé, en aquest últim cas (és a dir, quan les rendes deriven d'accions i dividends, de títols de deute públic o privat i/o de fons de pensions, de vida o d'accidents), els propietaris d'aquesta capital paguen un "tipus nominal" (és a dir, el tipus que paguen en teoria) del 21% quan els ingressos són inferiors als 6.000 euros, d'un 25% per les rendes entre 6.000 i 24.000 euros i d'un 27% per les rendes superiors. Tots aquests gravàmens són molt menors que els que s'apliquen a les rendes del treball. Aquest tractament diferencial de la càrrega impositiva és un indicador més de l'enorme influència que la població súper rica i rica té en les institucions de l'Estat, tant central com autonòmic.

Però el problema és fins i tot major, ja que els súper rics (les grans fortunes) i els rics no declaren la majoria dels seus ingressos via l'IRPF. Compten amb gabinets d'assessors fiscals que els guien per minimitzar les seves aportacions al fisc, i un dels mecanismes emprats són les Societats d'Inversió de Capital Variable, conegudes com SICAV, per què la càrrega impositiva és mínima.

Aquests fons estan enormement concentrats, com a reflex de l'enorme polarització de les rendes existent a Catalunya ia la resta d'Espanya. 3.000 SICAV a Espanya (que pertanyen en la seva gran majoria a les grans fortunes) tenen 23.000 milions d'euros i són gestionades pels grans bancs, BBV o Santander, entre d'altres.

La Banca és, per cert, el col · lectiu a través del qual hi ha més evasió fiscal. I una manera de fer aquesta evasió fiscal (que pot ser fins i tot legal, encara que la major part d'ella sigui il·legal) és a través dels paradisos fiscals, i Luxemburg un dels més utilitzats. Tal país, de només mig milió d'habitants, és un dels centres de major gestió de fons financers, i això pel fet que és un paradís fiscal. Aquest país, membre de la Unió Europea, ha liderat, juntament amb Alemanya, les polítiques neoliberals en el govern de la Unió Europea i en l'Eurozona, pressionant Espanya perquè faci dramàtics retalls (per tal que l'Estat espanyol pagui el deute als bancs europeus, incloent els espanyols, que dipositen els diners a Luxemburg).

Luxemburg, portaveu del pensament neoliberal, ha estat un dels països que han promogut més la llibertat del moviment de capitals financers dins a Unió Europea, havent-se beneficiat enormement d'aquest moviment a costa d'altres països. La seva prima de risc respecte a Alemanya és nul·la i el seu deute públic és el 18% del PIB. Això es deu en part al fet que absorbeix capitals dels països perifèrics, com Catalunya i la resta d'Espanya, que escapen de pagar impostos forçant a aquests països a endeutar-se.

Un altre destí dels fons que evadeixen al fisc espanyol és la Banca Suïssa, havent adquirit gran visibilitat recentment com a conseqüència de les declaracions d'Hervé Falciani, empleat de la banca HSBC, que ha obtingut la llista i informació de 130.000 comptes de evasors del fisc de diversos països, inclòs Catalunya i Espanya, llista que l'Estat espanyol té i que hauria de fer pública.

Aquesta situació ha estat objecte d'una sèrie d'articles de The New York Times als quals he fet referència en el meu article "La banca, el frau fiscal i el New York Times" (Sistema digital. 21.10.11). Tal article meu, per cert, ha estat canallescamente manipulat i àmpliament distribuït, afegint en la versió manipulada noms de personalitats polítiques que no estaven ni en el meu article original ni en els de The New York Times, que assenyalaven i denunciaven la complicitat entre el poder polític i la banca.

Però hi ha moltes altres maneres d'evitar el fisc. Així, es dóna el cas que segons la informació proveïda per Hisenda, només el 3% dels contribuents declara guanyar més de 600.000 euros a l'any, la qual cosa és sens dubte increïble i només 3.000 persones declaren ingressar l'any més d'un milió d'euros, una altra xifra tampoc creïble.

En realitat, el sindicat dels tècnics del Ministeri d'Hisenda, GESTHA, ha mostrat que tres de cada quatre petits empresaris i autònoms declaren ingressar menys de mil euros al mes. Durant molts anys els empresaris i autònoms han declarat ingressos menors que els treballadors. El 2007, per exemple, els autònoms van declarar ingressar com a mitjana 13.525 euros, comparat amb els 18.400 euros declarats pels assalariats.

Aquesta situació es dóna a tot Espanya, sent aquesta la causa que els ingressos a l'Estat (i a la Generalitat de Catalunya) siguin tan baixos. Em dirà que aquesta situació no és única de Catalunya ni tampoc d'Espanya. Però el que s'ignora en aquesta afirmació és que la situació de privilegi de les rendes superiors és molt més gran en aquest costat del Pirineu que a l'altre costat d'Europa. Així, segons Fiona Maharg Bravo, columnista del Reuters Breakingviews. (Spain s bosses need an internal devaluation". 20.07.12) el president de Telefónica, el Sr César Alierta, que ha estat la màxima autoritat de tal empresa espanyola des del 2000 al 2011, té una compensació de 10,2 milions d'euros a l'any (salari, bons, beneficis i pensió).

Els seus homòlegs en la companyia de la mateixa naturalesa i característiques a França, France Telecom, ia Alemanya, Deutsche Telecom, van rebre 1.600.000 i 3,9 milions respectivament. En les companyies de Petroli, la màxima autoritat de Repsol, Antoni Brufau, va ingressar 10,5 milions d'euros l'any passat, el doble del que va ingressar el director de la companyia francesa de petroli, equivalent a Repsol a França, ENI.

Un gol semblant a la banca, on el Consell de Direcció del BBVA va veure la seva compensació incrementar un 26% en els anys de crisi, del 2007 al 2011, mentre que el valor de les seves accions es va reduir a la meitat. Les grans companyies bancàries espanyoles van veure grans pujades de les bonificacions dels seus equips de direcció que guarden poca relació amb els beneficis de la banca o el preu de les seves accions. Els seus consells de direcció són els segons millors pagats d'Europa (després dels suïssos), amb la compensació fixa més alta i més permanència en els seus llocs de direcció. I així anem. Ara sí, La Vanguardia es queixa que els súper rics paguen massa impostos.

Vídeo: Cayo Lara en el Debat sobre l'Estat de la Nació

Avui estem aquí per valorar l'estat de la nació, i debatre sobre això. I coincidirà amb mi que Espanya va cada dia pitjor. Però hi ha una Espanya a la qual li va bé i una altra Espanya a la qual li va malament. A la que li va bé la seva política és a la de l'oligarquia, la del poder financer, la dels banquers, dels especuladors, dels rics, dels dirigents de la CEOE, dels patriotes que es porten impunement els diners que ens defrauden a tots els paradisos fiscals i als comptes a Suïssa, la dels xoriços, la dels corruptes, la dels que compren voluntats i favors, fins i tot amb sobres.

Hi ha una altra Espanya a la qual les seves polítiques li van molt malament, que és la de la gent corrent, dels treballadors, dels aturats, de la majoria de pensionistes, dels joves sense esperança que emigren, dels desnonats de casa seva, de la gent que es suïcida perquè la hi roben els banquers, la de molts autònoms i pimes que han tancat per l'asfíxia de crèdit de la banca usurera, la de la gent empobrida, exclosa d'aquest sistema egoista, la dels centenars de milers de estafats per la banca amb les preferents, la dels empresaris honrats que no volen formar part dels corruptors.

Des que vostè governa:

- Hem arribat als 6 milions de desocupats.

- S'han destruït més de 850.000 llocs de treball i cada vegada hi ha més gent sense ajudes.

- En gairebé 2 milions de llars tots els seus membres estan en atur.

- Hi ha gairebé 800.000 cotitzants menys a la Seguretat Social.

- Gairebé 100.000 joves formats han hagut d'emigrar.

- Ha augmentat la bretxa de desigualtat entre homes i dones.

- Ha crescut la pobresa, sobretot la infantil. 1 de cada 4 menors viu en llars que estan sota el llindar de la pobresa.

- Hem perdut renda, d'un 0,4% d'augment del PIB el 2011 a una caiguda del 1,3% el 2012.

En conjunt, la nostra valoració és que Espanya està pitjor que quan vostè va arribar al Govern. I el més greu és que ens han robat l'esperança.

Per llegir sencera anar a l'enllaç:
http://www.izquierda-unida.es/node/11819

A disposició judicial els quatre detinguts de Método 3

Els quatre detinguts de Método 3 per la seva presumpta vinculació en una trama d'espionatge a Catalunya ja són a la Ciutat de la Justícia per passar a disposició judicial. Els quatre detinguts -el director de l'agència de detectius, Francisco Marco; l'exdirectora d'operacions, Elisenda Villena (a la foto), i dos extreballadors, Alejandro Borreguero i Julián Peribáñez- han arribat a l'interior d'una furgoneta de la policia espanyola que ha entrat al pàrquing al voltant de les nou del matí. Entre la documentació intervinguda en l'escorcoll de l'agència hi ha informes relacionats amb el PSC i hi apareix el nom de l'exsecretari d'Organització del PSC, José Zaragoza.

Diversos mitjans, com 'El Mundo' i 'La Vanguardia', asseguren en aquest dijous que entre la nombrosa documentació intervinguda, els investigadors van trobar documentació amb dades del PSC i una carpeta amb el nom de l'exsecretari d'Organització del PSC, José Zaragoza.

Segons la versió d'El Mundo, existeix una factura a nom de José Zaragoza amb la direcció de la seu del PSC en relació al dinar entre la presidenta del PP, Alícia Sánchez-Camacho, i l'exparella de Jordi Pujol Ferrusola, Victòria Álvarez. A més, segons l'exdelegat de l'agència a Madrid, Antonio Tamarit, el director de Método 3 té els seus arxius guardats en uns trasters i la gravació a Sanchez-Camacho i Victòria Álvarez va anar càrrec de la també detinguda Elisenda Villena.

L'actual diputat del PSC al Congrés dels Diputats va negar en un principi la seva vinculació amb l'agència, si bé després va admetre que el partit va contractar quatre cops companyies del mateix holding per fer "escombrats de micròfons" i plans de seguretat.

Durant l'escorcoll a la seu de l'agència, va ser tan abundant la documentació trobada que els investigadors van decidir examinar-la a la mateixa seu de Método 3, situada a l'Avinguda Diagonal 520 de Barcelona, i no transportar-la a dependències policials ja que s'haurien necessitat fins a deu furgonetes. Paral·lelament, agents policials també van estar registrant els domicilis particulars dels quatre detinguts, així com la delegació que l'agència de detectius té a Madrid.

En els registres, també hi van ser presents els dos fiscals anticorrupció designats per investigar el suposat espionatge a polítics i personalitats catalanes, Emilio Sánchez Ulled i Fernando Bermejo.

Una gran taca amenaça de provocar una nova tempesta solar

Una gran taca detectada per la NASA sobre la superfície del Sol amenaça de provocar noves tempestes solars, segons la NASA. L'Observatori de Dinàmiques Solars de la NASA ha detectat aquest dimarts i dimecres com la taca, en què cabrien sis terres senceres, creixia fins proporcions colossals.

Les taques solars provoquen canvis magnètics a la superfície del sol que poden arribar fins a la Terra i afectar satèl·lits i telecomunicacions. El sol actualment es troba en una fase molt activa del seu cicle de 11 anys i s'espera que l'activitat arribi al seu màxim durant aquest any.

L'arquebisbe de NY testifica per un cas d'abusos sexuals

L'arquebisbe de Nova York, Timothy Dolan, un dels candidats al papat, va ser interrogat avui per un cas d'abusos sexuals a l'arxidiòcesi de Milwaukee (Wisconsin), que va encapçalar entre 2002 i 2009. Dolan va testificar durant tres hores davant els advocats dels més de 500 demandants que han estat víctimes del clergat de Milwaukee. El cardenal Roger Mahony, antic arquebisbe de Los Angeles, també testificarà aquest dissabte acusat d'encobrir a capellans pederastes.

L'advocat de l'arxidiòcesi, Frank Lococo, ha explicat que l'interrogatori buscava esbrinar els esforços duts a terme per Dolan per donar resposta a aquestes acusacions d'abusos sexuals.

L'arquebisbe Jerome Listecki, actual líder de l'Església a Milwaukee, va buscar el 2011 la protecció per fallida al·legant que això era necessari per compensar les víctimes de manera justa i assegurar al mateix temps que seguís operant l'arxidiòcesi. Milwaukee és la vuitena diòcesi als Estats Units que inicia aquest procediment des que va sortir a la llum el 2002 l'escàndol per abús a Boston.

El New York Times assegura que el cardenal Roger Mahony, l'antic arquebisbe de Los Angeles, també testificarà aquest dissabte acusat d'encobrir a capellans pederastes. S'espera que Dolan i Mahony viatgin a Roma en els pròxims dies per participar en el conclave encarregat d'elegir el successor del papa Benet XVI, que va sorprendre el món en anunciar la seva renúncia el passat 11 de febrer.

Dolan, de 62 anys, és un dels 10 candidats amb més opcions de succeir a Benet XVI. El prelat va esdevenir la veu del catolicisme als Estats Units després de ser designat arquebisbe de Nova York el 2009.

Escàndol per un cardenal que va ocultar casos de pederàstia

Ha de participar en el conclave per elegir el nou cap del Vaticà un cardenal delinqüent que ha encobert casos de pederàstia? El cardenal Roger Mahony va ser arquebisbe de Los Angeles entre 1985 i 2011, quan va aconseguir l'edat jubilable. Mentre estava al capdavant de la diòcesi va ocultar a les autoritats 120 casos d'abusos sexuals de sacerdots i els va protegir. Abans de sortir cap a Roma, el 23 de febrer, haurà de declarar per un altre cas d'abusos.

Ourense paga a l'empresa de la Pokémon 1.300.000 sense contracte

L'Ajuntament d'Ourense, governat pel PSOE, paga des de fa gairebé dos anys factures sense contracte a Vendex, el grup empresarial sobre el qual pivota la presumpta trama corrupta investigada en l'Operació Pokémon. Procediment de Neteja Urbana SA, una filial de Vendex que gestiona la neteja de les instal·lacions municipals, ha cobrat des de maig de 2011 més de 1,3 milions d'euros tot i els constants inconvenients emesos per l'interventor municipal després d'expirar el contracte. Foto: El propietari del grup Vendex Gervasio Rolando.

Aquests inconvenients de l'alt funcionari que impedien executar l'ordre de pagament a l'empresa, sempre han estat tombats, en exercici de les seves competències, per l'actual alcalde, el socialista Agustín Fernández, i pel seu predecessor, Francisco Rodríguez, en llibertat sota fiança després ser imputat en la trama corrupta per presumptes delictes de suborn i prevaricació. Precisament, l'entorn de l'exregidor servir aquest procés com a possible causa de la seva implicació quan va ser detingut, fa mig any.

El servei va ser adjudicat a l'abril de 2009 a Vendex. Dos anys després, el maig de 2011, el contracte va vèncer i des de llavors no ha estat renovat. Mentre, l'Ajuntament segueix pagant a l'empresa el servei de neteja en més de 70 instal · lacions municipals. Al començament de 2012, el govern local va treure a concurs el servei per 814.000 euros anuals. A Vendex li va semblar un pressupost insuficient, de manera que va presentar un recurs de reposició. La Junta de Govern del 15 març 2012 li va donar la raó i va ordenar redactar un altre més car.

El passat setembre, sis dies abans de la detenció de Rodríguez, l'exregidor va signar un nou pressupost per 914.000 euros a l'any. Ara, són 13 les empreses que opten al servei. Segons consta en el plec, el valor estimat del negoci supera els tres milions d'euros durant quatre anys. Arran d'aquest procés encara sense adjudicar, la jutge de Lugo, Pilar de Lara, va ordenar la imputació del funcionari municipal Ismael Méndez, cap de servei en la regidoria de Serveis Generals. La imputació de l'empleat públic es va formalitzar dos mesos després que l'interventor, Gonzalo Alonso, declarés com a testimoni després de denunciar irregularitats constants en totes les factures.

La magistrada investiga si el segon plec de condicions va ser "fet expressament" per Vendex. Després de la reclamació de l'empresa, el cap de servei implicat va ordenar la paralització del procés i la redacció del segon plec, que elevava el pressupost. Segons la investigació, també estan en poder de la jutge, gravacions de converses telefòniques entre el funcionari imputat i l'exalcalde detingut, on es fa referència a la redacció de les bases d'aquest concurs públic.

Durant el seu mandat, Rodríguez va esquivar les objeccions de l'interventor sobre aquestes factures per un import d'un milió d'euros. En els decrets signats per l'exregidor s'assegura que es desbloquegen els pagaments "atenent a la necessitat de protegir els drets legítims dels contractants que es van relacionar de bona fe amb l'Administració municipal".

L'actual regidor ha ignorat objeccions per valor de 350.000 euros, el primer, només 15 dies després d'accedir al càrrec. En els seus informes, l'interventor adverteix que el servei s'està desenvolupant "de manera irregular, tot i la seva elevada quantia econòmica", ja que l'actuació del govern local socialista destapa "una gestió de fons públics en clara contradicció de les normes i de els principis de contractació, i en particular els de publicitat, transparència, llibertat d'accés a les licitacions, concurrència, objectivitat i selecció de l'oferta més avantatjosa ".

El govern municipal explica que el servei de neteja serà adjudicat "en dos o tres mesos". I culpa del retard de gairebé dos anys a la substitució del funcionari imputat, que es troba de baixa mèdica després d'un lleu accident de trànsit. No obstant això, el funcionari sol participar en la redacció del segon plec de condicions que incompleix els terminis marcats.

Fonts municipals expliquen que el pagament de les factures amb objeccions "no suposa cap il · legalitat, ja que l'aixecament d'un inconvenient és una figura prevista en la legislació". El grup Vendex s'ha convertit en l'eix sobre el qual pivota la presumpta trama corrupta.

La jutge investiga el pagament de comissions i el lliurament de regals a polítics de PP, PSdeG i BNG, així com a funcionaris. Igual que a Ourense, les sospites que acorralen a l'Ajuntament de Sant Jaume també giren sobre una filial d'aquest conglomerat empresarial, Sermasa, que gestiona serveis de neteja, consergeria i control en centres educatius o poliesportius.