dimecres, 25 de gener de 2012

Itàlia: Arquebisbe denuncia Ratzinger per corrupció al Vaticà

L'arquebisbe Carlo Maria Viganó, actual ambaixador de la Santa Seu a Estats Units (EUA) i exsecretari general del Governatorato de la Ciutat del Vaticà, ha denunciat avui dimecres Joseph Ratzinger per "corrupció i mala gestió" en l'administració de la institució religiosa. La denúncia va ser publicada a la premsa italiana, els diaris Corriere della Sera i Libero Quotidiana van difondre extractes d'una carta escrita per Viganó en la qual expressa que es lamenta per "les corrupteles i privilegis" que havia vist després d'assumir el càrrec de secretari general del Governatorato el juliol de 2009.

"Mai hauria pensat trobar-me davant una situació tan desastrosa", que malgrat ser "inimaginable era coneguda per tota la Cúria", va expressar al pontífex en la seva missiva.

Puntualment, l'Arquebisbe va denunciar que al Vaticà "treballen sempre les mateixes empreses", amb pagaments que dupliquen els del mercat i ha afegit que a més "no hi ha transparència alguna en la gestió de les contractes de construcció i d'enginyeria".

També va denunciar, entre altres, que la Fàbrica de Sant Pere, que s'encarrega del manteniment dels edificis vaticans, va presentar "un compte astronòmic", de 550.000 euros (715.000 dòlars), per la construcció del tradicional portal de Betlem que es va col·locar a la plaça de Sant Pere el 2009.

A més, va dir que els banquers que integren l'anomenat "Comitè de finances i gestió" es preocupen més dels seus interessos "que dels nostres" i que el desembre del 2009 en una operació financera "van cremar (van perdre) 2,5 milions de dòlars".

Amb aquestes evidències, Viganó va acabar dient que durant la seva gestió va aconseguir que el Vaticà passés de vuit milions i mig de pèrdues el 2009 a un benefici de 34,4 milions el 2010.

No obstant això, l'Arquebisbe va indicar que amb la seva política de rigor es va guanyar molts enemics i que per això va ser tret del Governatorato i enviat com Nunci (ambaixador) als EUA, càrrec interpretat com un càstig per al prelat.

"El meu trasllat (a Estats Units) servirà per desanimar a aquells que van creure que seria possible netejar nombrosos casos de corrupció i de malversació en la gestió de diferents direccions" del Vaticà, ha indicat.

Segons el diari Corriere della Sera, Biga se sentia amenaçat per maniobres hostils al si del Vaticà, pel que va decidir dirigir-se directament a Ratzinger, un Papa suposadament considerat "preocupat" per la transparència en les finances.

La premsa italiana estima que aquestes denúncies (que encara que van ser publicades aquest dimecres daten de més de 10 mesos enrere) van ser les que li van costar a Viganó no ser promogut a cardenal, com li corresponia.

Els valencians a les portes del 'tribunal': 'Molta corbata i molt poca vergonya!'

'Molta corbata i molt poca vergonya!', és el crit majoritari que s'ha sentit a les portes del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJPV) un cop conegut el veredicte del jurat popular en el judici del cas dels vestits a l'ex-president de la Generalitat, Francisco Camps, i a l'ex-secretari general del PP valencià, Ricardo Costa, on més de dos-cents ciutadans es concentraven durant la lectura del veredicte. Marga Sanz (EUPV): “L’absolució de Camps no afecta a la seua inhabilitació política més que demostrada”.

Uns dos-cents manifestants ja s'han concentrat a la porta del tribunal poc abans de dos quarts de vuit del vespre, quan han arribat els dos acusats. Durant la lectura del tribunal s'hi ha anat aplegant més gent i, un cop feta la lectura, els manifestants no han parat de cridar consignes en contra de Camps. La policia ha acordonat la porta per evitar que hi poguessin entrar i per facilitar la sortida dels acusats i dels membres del jurat i del tribunal.

Cal remarcar, també, que en el moment de la lectura del veredicte, el tribunal ha fet desallotjar la sala perquè hi ha hagut moments d'eufòria i aplaudiments, car la majoria dels presents eren amics i familiars de Camps i Costa.

La síndica d’EUPV en Les Corts Marga Sanz ha assenyalat que l’absolució de l’ex president Camps en la causa dels vestits “no pot confondre la responsabilitat penal amb la política. Camps està inhabilitat políticament des de fa molt de temps, no sols pels casos de corrupció pels quals s’ha vist esguitat, sinó també per la desastrosa gestió que ha conduit a la ruïna al País Valencià, i per això seguirem demanant la seua dimissió com a càrrec públic una i mil vegades”, anuncia.

La dirigent d’esquerres recorda que l’absolució de Camps “ve després d’un judici en el què s’han conegut més detalls de la xarxa de favors corrupta en favor d’una camarilla de personatges que es lucraven i que presumptament finançaven el PP. Aquest és el fons de la qüestió, al marge que la justícia absolga a Camps i a Costa d’un delicte de suborn impropi. Que la seua conducta no siga punible penalment no vol dir que no siga menyspreable políticament i èticament”, subratlla.

Sanz afegeix a aquest respecte: “ens preocupa la distància entre l’ètica, la política i la justícia, i que el model implantat de la corrupció es veja considerat com a normal entre la ciutadania. Per això considerem que qualsevol persona implicada o imputada en un cas de corrupció ha d’estar apartada dels càrrecs públics, i Camps i Costa han de ser els primers”.

Vicent Partal director@vilaweb.cat: Això no es pot acatar


La reacció habitual i tòpica és sempre que una sentència judicial ha d'acatar-se. Però la sentència a Camps no es pot acatar. No ens ho poden demanar, això.

La sentència que absol Camps no es pot acatar, tenint en compte que tot el país ha seguit el judici, ha sentit amb les seues orelles què s'hi ha dit i ha vist com es comportaven els acusats. Cinc homes han decidit que ell no era culpable. Però tots sabem que aquests jurats s'han negat a veure totes les proves presentades, ben contundents per cert. I això no es pot acatar.

La sentència que absol Camps no es pot acatar perquè clama al cel. El PP es va deseixir de l'ex-president de la Generalitat perquè sabia que era culpable --quina altra explicació hi ha, si no? Dos dels quatre encausats es van declarar culpables i Camps mateix fou a punt de declarar-se culpable, com és ben conegut. Com es pot declarar no culpable un home que per uns minuts no es va declarar culpable a si mateix? Això no es pot acatar.

La sentència que absol Camps no es pot acatar perquè, acatar-la, significaria acceptar que el País Valencià és un paradís per als corruptes i un país que no passa factura als culpables del desori que ara vivim. Que cinc ciutadans s'hagen negat a veure les proves no pot salvar Camps. Això no es pot acatar.

I demà, al carrer, cal que la dignitat del País Valencià es manifeste amb fermesa. Camps ha salvat el seu primer judici d'una manera que, simplement, desacredita el tribunal i, encara més, la justícia espanyola, ja completament desacreditada. I això és una riota que no ens poden demanar que acatem, que no es pot acatar.

El jurat "popular" declara no culpable Camps per 5 contra 4 vots

Els nou membres del tribunal popular del cas dels vestits han declarat no culpable de suborn impropi l'ex-president de la Generalitat Francisco Camps, després de més de dos dies de deliberació. Per a condemnar els acusats calen, pel cap baix, 7 vots (7 a 2); per a declarar no culpable n'hi ha prou amb 5 (5 a 4). Tant Camps com Costa estaven imputats en el cas dels vestits, acusats de rebre diversos milers d'euros en vestits per part de la trama corrupta Gürtel, suposadament especialitzada en corrompre polítics per fer-se amb contractes públics. El jurat considera no demostrat que els regals rebuts hagin estat pagats per la trama.

En el mateix període de temps en què es realitzaves les suposades dons, els empresaris van resultar adjudicataris de milionaris contractes en l'administració autonòmica.

Paradoxalment, el mateix cas deixa dos "no culpables"-Camps i Costa-i dos culpables: l'exvicepresident del Consell, Víctor Campos, i l'excap de gabinet de la Conselleria de Turisme i excap de Protocol de la Diputació de València, Rafael Betoret. Tots dos es van autoinculpar i van ser condemnats al pagament d'una multa de 9.500 euros.

Camps era un dels 'barons' més rellevants del Partit Popular fins que es va veure obligat a dimitir del seu càrrec el juliol de 2011. Presidia des de 2003 la Comunitat Valenciana, un dels feus del partit que va arribar al poder a Espanya després d'arrasar en les eleccions generals del passat mes de novembre.

Després d'escoltar un centenar de testimonis i d'examinar desenes de proves documentals i pericials durant sis setmanes, divendres féu l'al·legat final l'ex-president de la Generalitat Francisco Camps. 'Sóc innocent i vinc a buscar la justícia que imparteixen els meus conciutadans, confiat i convençut', va dir. L'altre encausat, l'ex-secretari general del PP, Ricardo Costa, no féu ús del dret a l'última paraula. Una mica abans, els advocats defensors havien insistit en la innocència dels seus clients.

Dilluns el jurat va rebre el qüestionari preparat pel magistrat. La tasca del jurat, format per nou membres, és de respondre cadascuna de les qüestions relatives als fets provats. El president Alberto Fabra va declarar dilluns que esperava que Camps fos declarat innocent.

Els funcionaris de la Generalitat cap a més mobilitzacions arreu Catalunya


El personal tècnic i d'administració de la Generalitat de Catalunya "està fart" i ha iniciat una sèrie de concentracions davant de les portes dels centres de treball i les seus de conselleries i departaments, en contra de les brutals retallades que prepara el govern, mentre col.loca als amics com a vips privilegiats i maltracta als 8.000 funcionaris arriesgant-se al col.lapse de l'administració. "Els treballadors demanen cada vegada més contundència perquè estan indignats per la situació injusta". Rigau anuncia una tisorada de 200 milions als sous dels mestres.

Rigau anuncia un nou empitjorament en les condicions dels docents i explica que l'estalvi es destinarà a polítiques educatives. Afirma que la plantilla està congelada, però CCOO ha presentat un estudi denunciat que s'han perdut 355 places de mestre
Un cop més, el Govern d'Artur Mas demana als treballadors públics que s'ajustin el cinturó. En aquesta ocasió, ha estat la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, la que ha anunciat un notable empitjorament en les condicions salarials dels docents. I és que Ensenyament ha decidit retallar en 197 milions la partida destinada a retribucions de personal. L'estalvi es destinarà íntegrament a "fer millors polítiques educatives", de manera que el pressupost del departament serà de 4.595 milions d'euros, tal com ja s'havia anunciat. La xifra suposa un 13,57% menys que el 2010 i una rebaixa del 4,9% amb relació a l'any passat.

La partida dedicada a pagar els professionals baixarà, un cop s'aprovin els comptes de la Generalitat, de 2.982,6 milions a 2.785,6, el que suposa una retallada de més del 6,6%. Queda per veure, però, quina serà la seva aplicació i com afectarà, concretament, a cada docent. Rigau assegura que la plantilla està congelada i es mantindrà en 71.650 professionals, però segons un estudi presentat dimarts per la federació d'ensenyament de CCOO s'han perdut 355 places de docents.

La part dedicada a polítiques educatives, en canvi, augmenta en gairebé 200 milions, fins arribar als 1.810,4. Amb els nous recursos, Rigau pretén augmentar les mesures per lluitar contra el fracàs escolar, entre les que ha destacat el suport educatiu personalitzat (SEP), que integra ja, ha dit, el 30% de l'alumnat català. També ha anunciat que per al curs 2012-2013 s'incrementaran les hores de matemàtiques a l'educació secundària obligatòria (ESO), que passaran de 420 a 490 hores per curs. "Ara som la comunitat autònoma que fa menys hores de matemàtiques a l'ESO, però això el curs vinent canviarà", ha apuntat.

Felip Puig es nega a identificar els antiavalots que van carregar contra 'indignats' i Prat el deixa per mentider

El Departament de Puig ha denegat la identificació de diversos agents antiavalots que li havia requerit el jutge que investiga les càrregues policials contra els indignats acampats a Barcelona, ​​al·legant que és incapaç d'identificar-los a partir de les fotografies remeses. La resposta que Interior ha donat al jutge ha estat contradita pel director dels Mossos d'Esquadra, Manel Prat, que en la seva compareixença avui com a imputat ha sostingut que Interior podria identificar els agents que van actuar en l'operatiu desplegat a la plaça Catalunya de Barcelona el passat 27 de maig. Foto: El conseller Puig ha estat xiulat avui per "mossos en lluita" a la seva arribada a Lleida.

Segons han informat a Efe fonts judicials, el jutge instructor ha enviat diverses fotografies d'antiavalots que van carregar contra indignats al Departament d'Interior per sol·licitar que els identifiqui, ja que no portaven el seu número de TIP en un lloc visible, el que impedeix reconèixer-los.

Interior, segons les mateixes fonts, al·lega que a partir de les fotografies dels agents, que portaven casc i en alguns casos passamuntanyes, li és impossible reconèixer de quin agent es tracta.

En ser preguntat pels motius pels quals els antiavalots no portaven el TIP visible el 27-M com obliga una ordre interna, Prat ha explicat avui davant el jutge que aquesta normativa és interpretable i que, en qualsevol cas, el Departament d'Interior podria ser capaç d'identificar els agents actuants en una operació a partir de les dades sobre les unitats desplegades, els policies que les componien i la seva situació en el lloc.

Fins ara, en la causa oberta per les càrregues a indignats de la plaça Catalunya de Barcelona només una testimoni ha reconegut en fotografies a un dels agents que va colpejar a concentrats, però la seva identitat es desconeix perquè Interior assegura que li és impossible identificar-lo.

A més de la foto d'aquest agent actuant, el jutge ha remès a Interior altres fotografies de mossos d'esquadra als mateixos efectes d'identificació, el resultat ha estat així mateix negatiu.

L'oposició marca distàncies amb la 'reforma' de Gallardón

Els profunds canvis en la Justícia espanyola anunciats pel ministre Alberto Ruiz-Gallardón (PP) no han trigat a despertar reaccions entre les forces polítiques del Congrés. La majoria dels grups parlamentaris -l'esquerra en bloc, inclosos els socialistes- han rebutjat la reforma del sistema d'elecció del Consell General del Poder Judicial anunciada pel Govern, en considerar que permetre que els jutges trien a 12 dels 20 vocals és una "involució" i un atac a la sobirania popular. IU veu una "involució en la reforma i el PNB la titlla d'inconstitucional.

El primer retret ha vingut des del portaveu socialista a la Comissió de Justícia del Congrés, Julio Villarrubia, que ha acusat la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz, d'una absoluta falta de respecte al Parlament, a l'anunciar una reforma "unilateral" del sistema d'elecció del poder judicial.

En això ha coincidit el portaveu de L'Esquerra Plural (IU-ICV-EUiA-CHA), Gaspar Llamazares, que ha retret a Ruiz-Gallardón que hagi començat posant-se al capdavant del regeneracionisme i hagi acabat al capdavant del que ha qualificat de "restauració", anunciant mesures de "populisme penal" com la presó permanent revisable i oblidant la corrupció. Així, ha considerat que la fórmula del PP per a l'elecció del CGPJ no és una solució, sinó una "involució".

"La solució del Govern al desgovern de la Justícia és la de Juan Palomo: 'jo m'ho he guisat, jo m'ho menjo', ha dit el diputat d'Izquierda Unida, que ha fet broma en mostrar la seva esperança que després es permeti als metges governar la sanitat.

IU veu una "involució en la reforma i el PNB la titlla "d'inconstitucional"


Tant el PSOE com La Izquierda Plural han destacat que moltes de les propostes anunciades per Gallardón ja estaven sobre la taula, cosa que també ha posat de manifest el portaveu del PNB, Emilio Olabarria, que a més ha assegurat que la reforma anunciada del CGPJ era la pitjor dels sistemes possibles i que es tracta d'una proposta "inconstitucional", ja que la Constitució estableix que la "Justícia emana del poble".

Uxue Barcos, de Geroa Bai, ha coincidit amb els altres portaveus d'esquerres en el diagnòstic dels problemes del poder judicial, en assenyalar que ha estat la falta d'acord entre els partits la que ha provocat la situació de desprestigi.

UPyD s'apuntat al projecte de Gallardón, com CiU. Per Convergència I Unió, Mercè Pigem, ha aconsellat al Govern que no caigui en un "afany legislatiu" i que posi ja en marxa els Consells de Justícia Autonòmics, que preveu l'Estatut de Catalunya, per aconseguir un major acostament i desconcentració del poder judicial, però no s'ha mostrat en desacord amb la reforma del PP.

També s'ha mostrat favorable a la reforma el president del Tribunal Constitucional (TC), Pascual Sala, que ha dit coincidir amb el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, en què la Justícia "no s'ha de polititzar" i sobre la reforma per a l'elecció de els jutges ha dit que desconeix els detalls, doncs, depèn dels "criteris" que s'apliquin.

La fiscalia rebutja investigar Cristina de Borbón

En la mateixa línia que el jutge instructor del cas Urdangarin, José Castro, i la Fiscalia Anticorrupció a Balears, la Fiscalia General de l'Estat sosté que no existeixen indicis per implicar la infanta Cristina a les investigacions penals que afecten al seu espòs Iñaki Urdangarin. El duc de Palma està imputat per suposada malversació de cabals públics en la gestió de 2,3 milions del Govern balear i ha de declarar el proper dia 25 de febrer a Palma.

La Fiscalia General va remetre una contestació a un lletrat que, individualment, ha reclamat la implicació en una causa penal de la infanta. "La hipòtesi no s'acompanya de la més mínima concreció", replica el ministeri públic que creu que la denúncia es basa exclusivament en "informacions periodístiques" i "no conté un relat de fets" per sostenir la implicació penal de la infanta i duquessa de Palma.

La infanta Cristina de Borbó és copropietària amb el seu marit de la societat Aizoon, titular del palauet de Pedralbes i societat amb la qual opera professionalment Iñaki Urdangarin. Vuit anys enrere la infanta era membre-i renunciar-del patronat de l'institut Nóos, sense ànim de lucre, que va liderar Urdangarin amb el seu soci Diego Torres.

L'instructor i els fiscals Juan Carrau i Pedro Horrach han descartat indagar suposades responsabilitats de la filla del Rei perquè, segons els testimonis d'altres encausats i els documents intervinguts en els registres, ella no formava part del nucli decisori ni participava en l'activitat de l'entramat del grup Nóos, sota sospita.

L'advocat Fernando Pamos formular una denúncia a la Fiscalia General contra la infanta Cristina pel seu paper a l'empresa Aizoon. "En cap moment es descriu una conducta d'aquella que resulti incardinable en cap tipus penal", ressenya la fiscalia.

Pamos creu que la infanta té responsabilitats pel seu paper en Aizoon en compres particulars que podrien haver estat abonades per aquesta signatura, segons s'assenyala en un correu electrònic intervingut. El correu al · ludeix a unes operacions de despesa privada de la Infanta ia la dificultat que aquestes siguin "justificades per despeses de Aizoon" sent necessari que es "rescabalar de la despesa originada, amb posteritat, 'des de la caixa'". La fiscalia replica que no existeix a la denúncia "la més mínima concreció sobre cap forma de participació o intervenció".

L'advocat va denunciar a la infanta pels delictes de frau, malversació de cabals públics, contra la hisenda pública, delicte societari de gestió i de falsedat en document mercantil. Va reclamar al ministeri públic que "exerceixi la seva preponderant paper igualant a tots els espanyols" i va qualificar d '"impossible" que la Infanta "no estigui al corrent de les actuacions del seu marit (...) com per acumular semblant patrimoni".

Commoció entre pobladors i familiars iraquians per la ridícula condemna d'un militar nord-americà

Indignació i sorpresa és la reacció que ha desencadenat entre els familiars de les 24 víctimes iraquianes la "sentència": la degradació a soldat i condemna de 90 dies de detenció per al sergent Frank Wuterich (foto), que va encapçalar l'esquadró de marines nord-americans a qui va ordenar acabar a sang freda amb la vida de tots els vilatans de Haditha, la majoria dones i nens. Els habitants de Haditha, a 210 quilòmetres al nord-oest de Bagdad (capital), estan commocionats i "fastiguejats" segons ressenyen diverses agències de notícies per la irrisòria condemna per un crim atroç comès el 19 novembre 2005.

L'Exèrcit nord-americà va donar a conèixer el dimarts la sanció per Wuterich, que des de fa tres setmanes compareixia davant una cort marcial i es declarés culpable de negligència en el compliment del deure i admet haver assassinat una dona i un nen refugiats en una de les cases.

Dirigint-se a les tres famílies de les víctimes de la matança, Frank Wuterich havia declarat abans: "Sé que no puc fer res per disminuir el seu dolor. Vull assegurar-los que mai vaig tenir la intenció de fer-los danys a vostès ni a les seves famílies. Jo es que vostès són les veritables víctimes del 19 de novembre de 2005".

Jalid Salman edil municipal i advocat de les víctimes, va estimar que "matar a 24 persones innocents i ser castigat amb només tres mesos (de presó) és un atac contra la humanitat".

"No, no els perdonarem mai", va declarar Awus Famih Hussein, un funcionari de 45 anys que viu a prop del lloc on va tenir lloc la matança. "Ni jo, ni els meus fills, ni els meus néts", va dir.

"La gent de Haditha està deprimida, sobretot els familiars de les víctimes, innocents als que van matar sense raó", va destacar Assem Omar al-Hadithi, un periodista de Haditha. "Tot el que volem és que es faci justícia", va declarar.

Tot i que la matança de 2005 va derivar en el cas criminal més greu contra soldats nord-americana derivat de la guerra a l'Iraq, els familiars i pobladors de Haditha pateixen la frustració de saber com el sergent que va liderar aquest horror es limitarà a una degradació de rang, pena màxima de tres mesos de detenció i reducció de dos terços del seu salari durant aquest lapse.

Informes de premsa han assenyalat que les 24 víctimes, de les quals almenys 15 eren civils no combatents i entre els quals hi havia dones i nens, van ser assassinats de manera sistemàtica, no com a resultat de bombes s'havia informat des d'un principi.

D'acord amb l'acusació, els marines es van dedicar durant tres hores a assassinar iraquians a sang freda en venjança per la mort d'un soldat arran d'una bomba.

El director dels mossos nega excessos en la càrrega polical davant el jutge


El director general dels mossos d'esquadra, Manel Prat, afirma que cap mosso d'esquadra es va excedir durant la càrrega policíaca del 27 de maig a la pl de Catalunya de Barcelona. Prat ha declarat a la Ciutat de la Justícia, acompanyat del secretari general d'Interior, Xavier Gibert, del comissari en cap dels mossos, Josep Milan, i del comissari portaveu, Joan Miquel Capell. Prat ha defensat la seva actuació, repetint que era per treure 'objectes perillosos' de la plaça per la possible celebració del Barça, i ha dit que el seu encausament no farà variar les seves decisions en el futur. Les acusacions li han retret que hagi defensat que els mossos no anessin identificats i que no s'hagi obert cap expedient disciplinari a cap antiavalot.

També l'han rebut una vintena de manifestants vestits amb samarretes i pancartes que reproduïen declaracions fetes pel conseller de l'Interior Felip Puig (CiU) després de l'actuació policíaca: 'Fins on ens permeti la llei, i una mica més', 'Assumeixo totes les responsabilitats, tornaria a prendre la mateixa decisió', 'Segurament sóc l'únic que entén què va passar el 27 de maig'.

Per ara, també ha declarat per aquest cas l'ex-tinent de batlle i ex-responsable de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Assumpta Escarp (PSC), que va dir que la guàrdia urbana -cos que es trobava sota les seves ordres- va actuar només per netejar la plaça d'objectes perillosos davant una eventual victòria blaugrana i que 'tenia ordres de no carregar'.

La imputació dels alts comandaments de la policia arribaven un cop el jutge va admetre a tràmit la querella presentada per 56 persones contra les càrregues policíaques de la plaça de Catalunya, que es va saldar amb 121 ferits. Així, també han estat encausats l'intendent Antoni Antolín, i el responsable i de la brigada mòbil, David Bordas, que compareixeran demà i la setmana vinent, respectivament.

La comissió penal de l'acampada de Barcelona també va denunciar el conseller d'Interior, Felip Puig, però en aquest cas, com que és aforat, la investigació, l'hauria de fer el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

La querella demana l'encausament de tots per onze delictes i faltes: prohibició i dissolució d'una reunió pacífica, detenció il·legal, coaccions, amenaces, atemptat a la integritat moral, vexacions, prevaricació, lesions, danys, apropiació indeguda i furt.

Exteriors nomena alt càrrec un tertulià feixista de la 'Brunete mediàtica'

El ministre d'Afers Exteriors, José María García-Margallo ha nomenat Director General de Relacions Econòmiques Internacionals (DGREI) d'Afers Exteriors a Fernando Eguidazu (foto), habitual bocamoll col·laborador de mitjans de la Brunete mediàtica com Libertad Digital, Intereconomía o Telemadrid. El nou director general és company d'estudis del ministre i fins fa poc era el gerent de Fraternidad-Muprespa, una mútua d'accidents laborals. La Seguretat Social havia guanyat un plet contra l'empresa.

Aquestes mútues són associacions d'empresaris però són les colaboradores amb la Seguretat Social per gestionar les prestacions per accidents laborals i malalties professionals, el que vol dir que manejen diners públics, que pertanyen a la SS. De fet, els prssupostos d'aquestes mútues els estableix el parlament, dins el pressupost de la Seguretat Social.

Doncs mentre era gestor de Muprespa, Eguidazu va realitzar activitats d'inversió amb el fons de la mútua, adquirint, a mitjans dels anys 90, una empresa consultora argentina. També va engegar una suposada col·laboració amb entitats mutualistes cubanes i cobrava a la mútua els desplaçaments, a vegades amb tota la família, i fins a una vegada al mes, a Cuba i l'Argentina.

La Seguretat Social va investigar, denunciar i guanyar un plet contra Muprespa per la compra de la consultora argentina i va posar en entredit la colaboració empresarial a Cuba, on no hi ha empresaris. Eguidazu va esquivar la condemna tot el temps que va poder fins que es va veure forçat a abandonar el càrrec el 2009.

Eguidazu cobrava oficialment uns 240.000 euros al capdavant de Muprespa, però la xifra podia pujar per les dietes, xòfer i costes de representació. I tot i que la SS havia avisat als directius de les mútues que era molt reprobable que es blindéssin els sous i les jubilacions, Eguidazu va contractar una pòlissa d'un milió d'euros les quotes de la qual les va pagar íntegrament Muprespa.

M. Valls, la mà dreta de François Hollande, és nomenat cavaller pel Grup Bilderberg

Manuel Valls, el gerent de comunicacions de François Hollande -candidat a les eleccions presidencials pel PS francès-, va ser nomenat cavaller pel Grup de Bilderberg, el cercle més exclusiu de l'oligarquia. Així ho assegura el periodista Bruno Fay. Creat el 1954 per reunir les elits plutocràtiques nord-americanes i europees, el grup reuneix cada any els líders de negocis i la política 'prometedors'. Com a "Open Social el senyor Valls ha estat convidat pel Grup de Bilderberg, a obrir els ulls en alguns punts".

El Grup Bilderberg és un dels cercles més exclusius amb el què el règim oligàrquic burla el sistema democràtic. Els banquers i els financers d'alt vol es reuneixen cada any per reflexionar junts, convidant a polítics que prometin que consideraran i compartiran els seus punts de vista i interessos. El periodista Bruno Fay va tenir la bona idea de demanar una l'entrevista al vescomte Etienne Davignon, president del Comitè Executiu del Grup de Bilderberg. Aquesta interessant entrevista va ser publicada en el seu llibre Complocratie, publicat el 2011, però ha atret l'interès dels mitjans poc.

El president del Bilderberg té confiança en Manuel Valls

Bruno Fay: Pregunto a Etienne Davignon sobre l'elecció dels invitats. Bill Clinton, Lionel Jospin, José Manuel Durao Barroso, i tots els altres van ser convidats de manera sistemàtica l'any anterior a la seva elecció o nomenament. "Les coses van per un altre costat", respon. "Cada any, als membres se'ls demana que identifiquin les personalitats que sorgeixen al seu país. Per exemple, l'any passat, li preguntarem als nostres amics anglessos de l'Steering Committee per donar-nos noms. Es van oferir a convidar a George Osborne que ha estat nomenat ministre d'Hisenda a l'oficina de David Cameron [primer ministre britànic].

Per què Osborne? Com que era un home jove, prometedor, del Partit Conservador, i és interessant tant per a ell com per nosaltres que ens trobem.

"Per Clinton, és el mateix. Ell va arribar el 1991, dos anys abans de la seva elecció, perquè els nostres amics demòcrates ens havien dit que era un noi interessant i agradable. En aquest moment, quan ens va dir que volia ser president dels Estats Units, tots pensavem que estava boig.

"Convidem als dos tipus de polítics: els que estan al poder, i dels que ens agradaria conèixer les seves opinions sobre els temes que tratem, i els que semblen pertànyer a les generacions que pugen".

"Aquest és per exemple el cas de Manuel Valls, que ens semblava interessant com un Socialista francès obert. No estem aquí per a la promoció, però és possible que sigui útil i que també ens obri els ulls a algunes qüestions. Llavors alguns dels nostres clients tenen un destí, però no és culpa nostra. Jo crec més en la nostra visió".

Veure també: Assessors d'Hollande són els amics dels patrons

La tercera jornada de vaga a Itàlia dispara el preu de la gasolina a 2'10

Amb el pas de les hores i el mateix panorama a les carreteres, la situació a Itàlia només pot empitjorar. Escassegen els productes i on n'hi ha, esquitxa la temptació de l'abús: Tomàquets a cinc euros el quilo o el litre de gasolina a 2,10 euros són algunes de les denúncies realitzades pels soferts consumidors italians que pateixen les conseqüències de la tercera jornada de vaga de transport per carretera contra les mesures del govern neofeixista imposat per Brusel.les i el FMI contra el poble italià.

Els agricultors protesten contra la protesta. L'Associació de cultivadors directes, Coldiretti, ha decidit regalar aquest dimecres els seus productes en diferents ciutats italianes. Els agricultors perden 50 milions en cada dia de vaga.

L'atur finalitzarà el divendres i, encara que el primer ministre italià, Mario Monti, assegura que es prendran iniciatives per acabar amb ell, però transcorre el temps i tot segueix igual. Des de les primeres hores, l'autoritat per a la regulació de les vagues anunciar que no es consentiria que Itàlia una mena de FarWest on cada un no respecta els drets dels altres.

Un camioner mort després d'un atropellament, un altre arrestat per presumpte homicidi culpós i tres més per violència és el balanç provisional de l'atur del transport per carretera a Itàlia.

Diverses plantes de FIAT van tancar ja ahir dimarts per la falta de components. És la primera mesura dràstica de la vaga de transport per carretera que realitzen els camioners a Itàlia. Al llarg de la geografia hi ha diverses gasolineres sense combustible. La llet fresca i els fàrmacs es poden veure afectats en les pròximes hores. El pla és mantenir els tràilers detinguts a la carretera fins a les 24 hores de divendres que ve.

Aquests bisons de la carretera transporten el 90% de les mercaderies. Tot i això és menys que a Espanya. Al nostre país el 96% de les mercaderies arriba al consumidor per carretera.

La vaga continua endavant tot i les advertències del Ministeri de l'Interior. "No podem consentir que el país es converteixi en una mena de FarWest. Aplicarem sancions", assegura l'autoritat per a la regulació de les vagues a Itàlia, però de moment les seves advertències es queden en el verb.

Els transportistes demanen la instauració d'un gasoil professional i un peatge reduït a les autopistes. Després de l'última pujada de 10 cèntims, el gasoil es paga a 1,75 euros el litre. Els professionals instin que si continuen treballant amb aquests preus no arriben a final de mes.

Tècnics d'Hisenda alerten que el complex del joc que es disputen Catalunya i Madrid seria un "paradís fiscal"

Ataquen amb duresa Esperanza Aguirre que s'ha mostrat disposada a canviar normatives per facilitar l'arribada del complex de Las Vegas Sands, un fet que segons el Gestha facilitaria -encara més- el "rentat de capitals". Madrid i Catalunya es disputen acollir el macrocomplex d'oci que l'empresa Las Vegas Sands, propietat del multimilionari Sheldon Adelson, vol portar a l'Estat espanyol. El projecte desperta forts recels, sobretot al Principat, per la més que probable especulació immobiliària que suposaria i per la generació d'ocupació de baixa qualitat, segons han alertat els sindicats.

Ara és el sindicat dels tècnics d'Hisenda (el Gestha) el que també s'ha posicionat contra Las Vegas europees.

Més enllà de les grans xifres -es parla d'una inversió d'entre 15.000 i 18.800 milions d'euros fins al 2022 i la creació d'uns 275.000 llocs de treball directe-, les declaracions de dilluns de la presidenta madrilenya, Esperanza Aguirre (PP), que va assegurar que cal "donar facilitar al grup inversor nord-americà" perquè siguin ells els que expliquin com "els agradaria que es desenvolupés el projecte".

Aguirre va afegir que es podria "canviar la normativa" per facilitar l'aterratge de Las Vegas Sands. Se sap que Sheldon Adelson vol rebaixar la quantitat d'impostos a pagar, un règim laboral especial per als treballadors del complex, que es permeti jugar a crèdit o que s'autoritzi a fumar als seus casinos.

Els tècnics d'Hisenda subratllen que si Aguirre li fa cas es crearia una "zona franca per no liquidar l'IVA ni altres impostos". "La relaxació de la Llei de Blanqueig de Capitals -que vol el magnat- permetria el rentat de quantitats milionàries de diner negre en els casinos. Atemptaria frontalment contra el pla antifrau aprovat pel Govern espanyol fa només dues setmanes i amb el que preveu recaptar més de 8.000 milions", assenyalen els tècnics en un comunicat.

El col·lectiu critica també que la tributació que proposa "suposaria recuperar la Llei Beckham". "Unit a les exempcions en el pagament de les quotes a la Seguretat Social i altres impostos, evitaria que el projecte revertís en uns ingressos clars per a les administracions tributàries espanyoles", afegeix el Gestha.

Nuet insta al Govern a impedir que el Govern d’Israel destrueixi el ‘Centre de la Pau’ palestí, finançat amb fons espanyols

El portaveu parlamentari d’IU, ICV-EUiA, CHA: ‘La izquierda plural’ en la Comissió d’Exteriors, Joan Josep Nuet, ha registrat avui una pregunta dirigida a l’Executiu del PP en què sol·licita explicacions sobre “Quines mesures pensa adoptar el Govern, amb caràcter urgent, front a l’agressió del Govern d’Israel en el marc de les relacions bilaterals i multilaterals respecte a la destrucció de la ‘Casa Àrab’, el ‘Centre de la Pau’ finançat amb fons de la AECID?”.

La iniciativa de Nuet es produeix després d’haver tingut coneixement de l’acció de l’Exèrcit israelià en què ha demolit una desena de vivendes i estructures palestines en la localitat cisjordana d’Anata, “entre elles un centre comunitari i una casa construïts per voluntaris espanyols amb finançament de l’Agència Espanyola de Cooperació i Desenvolupament”.

A més, també ha resultat destruït l’edifici conegut com ‘Beit Arabiya’ (Casa àrab), el ‘Centre de la Pau’ on se realitzaven activitats de defensa dels drets humans.

Davant d’aquests fets, el parlamentari del Grup d’IU, ICV-EUiA, CHA vol que els responsables d’Exteriors detallin també: “Quines mesures té previst adoptar el Govern, amb caràcter urgent, per a defensar les accions de la cooperació espanyola a Palestina, i més concretament, als cooperants i societat civil que treballa en projectes de cooperació internacional al desenvolupament?

Així mateix, Nuet s’ha interessat per conèixer “¿quines mesures té previst adoptar el Govern, amb caràcter urgent, en el marc de les relacions bilaterals i multilaterals per a denunciar la política d’expulsió i ‘apartheid’ que pateixen els ciutadans palestins a través de la destrucció de vivendes?”.

L'OIT culpa l'austeritat salarial alemanya de les dificultats de l'euro

Rafael Poch: L'austeritat salarial d'Alemanya, un dels factors que van contribuir a la competitivitat exportadora del país en els últims deu anys i que Alemanya presenta com un model a seguir ara a Europa, és assenyalada per l'Organització Internacional del Treball (OIT) com a "causa estructural" de la eurocrisis. Així ho estima un informe d'aquesta organització que s'ha divulgat avui a Ginebra. Quatre hores després de l'exabrupte que la directora de l'FMI, Christine Lagarde, va clavar a la política anticrisi europea liderada per Alemanya, l'OIT adverteix que "les seves receptes estan creant les condicions per a un marasme econòmic prolongat" a Europa.

"La millora de la competitivitat dels exportadors alemanys s'identifica cada vegada més com la causa estructural de les dificultats recents a l'interior de la zona euro", diu l'informe, que critica les reformes d'ajust neoliberal adoptades el 2003 pel govern del canceller Gerhard Schröder (SPD), que Alemanya presenta avui com un èxit, dins i fora del país.

Els costos laborals segueixen per sota de la mitjana


"Comparat amb els dels seus competidors, els costos del treball van caure durant una dècada a Alemanya, comprometent el creixement dels altres, la qual cosa va tenir conseqüències nefastes per a la viabilitat de les seves finances públiques", assenyala l'OIT. Tot i pitjor, afegeix, "els països en crisi no han pogut utilitzar la via de les exportacions per compensar la debilitat de la demanda interna, ja que la seva indústria no va poder aprofitar-se d'una demanda interior més forta com a Alemanya" -el país amb la major població i el major potencial de consum d'Europa- que l'austeritat salarial va impedir, explica.

Els costos laborals i salarials continuen augmentant a Alemanya a un ritme inferior a la mitjana europea, d'acord amb les dades publicades aquesta setmana per un institut alemany, l'Institut de Macroeconomia i Recerca de la Conjuntura (IMK). En deu anys els costos laborals en el sector privat van créixer una mitjana de 1,7% anual, mentre la mitjana europea va ser del 3,3%, i del 2,8% a l'eurozona. El 2010 aquest cost va augmentar un 0,6% a Alemanya, davant un 1,6 de mitjana en l'euro zona, assenyala el IMK.

El balanç de l'OIT afirma que la reforma laboral de Schröder va impulsar una degradació del treball, "sense que es fes gran cosa per millorar la competitivitat mitjançant un augment de la productivitat".

"Un marasme econòmic prolongat"


"La deflació salarial no només va estancar el consum, sinó que "també va conduir a un increment de la desigualtat d'ingressos a una velocitat mai vista". "A nivell europeu, això crea ara les condicions d'un marasme econòmic prolongat", ja que els altres països estan copiant el model, assenyala.

"Cada vegada més, els altres membres de l'euro zona conceben una política de deflació salarial encara més dura, com la solució a la seva absència de competitivitat", constata.

Des de Brussel.les, el ministre d'economia espanyol, Luis de Guindos, ha posat avui a Alemanya com a exemple de "país que no va tenir deteriorament del seu mercat laboral", tot i haver patit la crisi el 2009. "Aquesta és una de les raons bàsiques que ens impulsen a les reformes, especialment a la reforma del mercat laboral", en total contradicció amb els fets.

L'OIT qualifica a més de "no molt clara" la contribució que aquesta política d'austeritat salarial ha tingut en la creació d'ocupació a la mateixa Alemanya. Els sindicats alemanys denuncien que les bones xifres d'ocupació alemanyes s'han aconseguit mitjançant trucs estadístics, que deixen sense comptar a grans col·lectius d'aturats, així com a un augment de la precarització laboral amb la institucionalització d'un "mercat laboral paral·lel", que en 2011 incloïa 7,3 milions d'ocupats en els anomenats "minijobs" amb un sou de 400 euros. Aquesta xifra representa un augment de 112.500 d'aquests llocs de treball respecte a 2010 i suposa un rècord d'aquest tipus de llocs de treball des de l'any 2003, informa avui el diari Handelsblatt.

CCOO i UGT presenten a ICV-EUiA la consulta popular contra les retallades


Els secretaris generals de l'UGT i de CCOO de Catalunya, Josep M. Àlvarez i Joan Carles Gallego, han presentat a la direcció del grup parlamentari d'ICV-EUiA, la proposta perquè el Parlament de Catalunya convoqui una consulta popular i la ciutadania pugui expressar si està d’acord amb les retallades de serveis públics que està realitzant el Govern de la Generalitat. Els sindicats s’estan adreçant a tots els grups parlamentaris catalans perquè impulsin aquesta consulta.