divendres, 8 de març de 2013

Maduro: "El testament del president Hugo Chávez és la Constitució de Veneçuela"

"Ell va deixar el seu testament signat i segellat pel poble. Si algú vol saber qui és Hugo Chávez aquí està la Constitució, conegui aquesta lletra feta per ell, la seva Constitució recolzada i discutida pel poble. Tot el que avui som és aquí, aquesta és la nostra guia", va expressar el proper president Nicolás Maduro en el seu comiat a Hugo Chávez. Foto: el president iranià, Mahmud Ahmadinejad i el de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko, rendint homenatge a Hugo Chávez.

Més de 55 líders del món rendeixen tribut aquest divendres al president de la República Bolivariana, Hugo Chávez, que reposa en Capella Ardent des de dimecres passat. Més de dos milions de veneçolans han acompanyat el líder de la Revolució a qui li va ser lliurada l'espasa del Libertador Simón Bolívar.

Mandataris i delegats de 55 països, que van viatjar a Caracas (capital) per expressar els seus sentiments per la partida física del president veneçolà, Hugo Chávez, rendeixen avui un homenatge pòstum al mandatari a l'Acadèmia Militar de Veneçuela.

L'homenatge va iniciar a les 11:00 locals (15h30 GMT), on fan acte de presència 55 delegacions de Govern amb almenys 33 caps d'Estat.

Com a primer pas els caps d'Estat o govern que assisteixen al tribut van donar un sentit salutació als familiars del mandatari veneçolà. Posteriorment, es va donar pas a l'entonació de l'Himne Nacional, interpretat per l'Orquestra Simfònica i Coral Juvenil Simón Bolívar, dirigida per Gustavo Dudamel.

Seguidament, el vicepresident executiu, Nicolás Maduro, i el ministre de Defensa, Diego Molero, van fer acte de lliurament pòstuma el cap d'Estat d'una rèplica de l'espasa del Libertador, Simón Bolívar.

Els membres del Gabinet del president Chávez van ajuntar les seves mans davant el fèretre que contenen les seves restes i en un sentit homenatge li van jurar lleialtat eterna el líder de la Revolució Bolivariana.

Els caps d'Estat presents van realitzar una Guàrdia d'Honor per acompanyar qui fos més que un homòleg, un company de la lluita per la unitat i la integració regional, així com de la construcció d'un món pluripolar. La primera guàrdia va ser encapçalada pel president cubà Raúl Castro i el seu parell equatorià, Rafael Correa.

Després de la culminació de la Guàrdia d'Honor, que es va realitzar per grup de presidents, el poble present corejava "Chávez no va morir, es va multiplicar".

Posteriorment van ser cridats a la Guàrdia d'Honor una representació dels nens i joves veneçolans, acompanyats per Gustavo Dudamel, director de l'Orquestra Simfònica Juvenil de Veneçuela, la esgrimista Alejandra Benítez, Maglio Ordoñez, glòria esportiva del beisbol veneçolà, Ruben Limardo, medallista daurat en els últims jocs olímplicos, Carlos Guillén, glòria del beisbol, Pastor Maldonado, pilot de la Formula 1, l'actor i animador Wiston Vallenilla, entre d'altres.

L'Orquestra Simfònica Simón Bolívar va realitzar una ofrena musical amb popurris com Festa a Elorsa i Linda Barinas. Aquest acte va estar encapçalat pel cantautor veneçolà Cristóbal Jiménez i dirigit pel mestre Gustavo Dudamel com homenatge a la cultura i folklore que tant va estimar el president veneçolà.

A la part final de la cerimònia, el mestre Dudamel va dirigir una ofrena musical al president Chávez amb la Xarxa d'Orquestres Simfòniques Simón Bolívar, que va finalitzar amb la cançó Veneçuela, una peça molt estimada pel mandatari veneçolà que va emocionar els presents.

Finalment, Monsenyor Mario Moronta, Arquebisbe de Sant Cristòfol, estat Táchira, realitza un ofici religiós davant els presents a la Capella Ardent.

El Govern Bolivarià decidir triar l'Acadèmia Militar per realitzar aquest acte perquè aquest lloc representa "el bressol de la Revolució Bolivariana" i "el lloc on va néixer el president Chávez", el seu "Casa dels Somnis", com ho va manifestar en diverses ocasions el propi cap d'Estat, va explicar el canceller veneçolà, Elías Jaua.

Els presents

Els presidents de l'Argentina, Cristina Fernández, Uruguai, José Mujica, i Bolívia, Evo Morales, van ser els primers a arribar a la capital veneçolana per participar en els actes d'homenatge a Chávez.

Altres caps d'Estat de la regió que també es troben a la capital veneçolana són els presidents del Perú i Nicaragua, Ollanta Humala i Daniel Ortega, respectivament, i el mandatari cubà, Raúl Castro.

A més, assisteixen la presidenta del Brasil, Dilma Rousseff, que va arribar acompanyada de l'expresident Lula da Silva, el mandatari equatorià, Rafael Correa, el president xilè, Sebastián Piñera, l'hondureny, Porfirio Lobo, i el colombià, Juan Manuel Santos.

A Caracas es troba també el president iranià, Mahmud Ahmadinejad, el mandatari de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko, el canceller rus, Serguei Lavrov, i el príncep d'Astúries, en representació d'Espanya.

El mandatari veneçolà és homenatjat en el marc dels actes commemoratius que van començar dimecres passat i més de dos milions de veneçolans des de llavors han realitzat una interminable fila d'uns 7 quilòmetres aproximadament per veure el seu líder revolucionari.

Aquest dimecres es va realitzar la Guàrdia d'Honor a Chávez, encapçalada, en primera instància, per membres del Gabinet Executiu, líders de països germans com Bolívia, Argentina i Uruguai, i finalment membres de la seva família i amics.

Veneçuela ha agraït les mostres de suport i solidaritat que han rebut des de tots els racons del món, en suport al llegat d'integració que va sembrar el líder revolucionari, no només a Veneçuela, sinó també a Amèrica Llatina i el món.

Els governs de nombrosos països van enviar notes de condol. A més, 16 decrets de dol nacional en altres nacions i 10 organitzacions multilaterals han expressat el seu pesar per la mort de Chávez, va explicar Jaua.

Argentina, Bielorússia, Bolívia, Brasil, Xile, Cuba, Xina, Equador, Haití, Iran, Nicaragua, Nigèria, Perú, Uruguai i República Dominicana, han estat un dels tants països que van decretar dol oficial.

El TSJ de Venezuela ratifica que Nicolás Maduro puede jurar como presidente y ser candidato


La decisión fue hecha pública este viernes por la Sala Constitucional del Tribunal Supremos de Justicia de Venezuela. Con ello el Poder Judicial avala que Nicolás Maduro pueda jurar como presidente encargado y postularse a las venideras elecciones presidenciales sin separarse del cargo.

Teredo Oil no descarta el fracking ni el superfracking a la Garrotxa i el Ripollès

Teredo Oil espera poder fer prospeccions al Ripollès abans de dos anys, quan acabin les de gas a Riudaura. Ho explicà Philip Paris, director general de l’empresa, en una entrevista que va concedir divendres al seu despatx de Madrid en el marc de la gravació d’un documental sobre el fracking i superfracking que s'aplicaran a la Garrotxa i al Ripollès. Teredo és l’empresa que té concedit el permís a Ripoll per fer prospeccions de gas i petroli, en vuit municipis d’Osona i vuit del Ripollès, a més d’alguns de la Garrotxa.

A l’entrevista, Philip Paris diferencia entre el fracking –el que ell diu que és la tècnica habitual d’ús en l’extracció d’hidrocarburs, i que ell considera que és molt segura– i el superfracking, que sí que requereix la utilització de més components químics. Doncs bé, Paris es reitera en la tesi exposada fins al moment tant per l’empresa com per la Generalitat que a Riudaura, la població de la Garrotxa per on volen començar les prospeccions abans de l’estiu, no s’usarà el que ara ells en diuen superfracking i que requeriria l’ús de diversos components químics.

El segon projecte que porten de cap, després de Riudaura, però, és en un pou entre Sant Joan de les Abadesses i Vallfogona, més a prop però d’aquest segon poble. En aquest cas, però, Paris diu textualment: “No sé si necessitarem superfracking, ho hem de veure. Si podem treure el petroli amb mètodes normals, ho fem”. Paris parla de petroli, ja que a la zona del Ripollès compten trobar-hi cru més que gas, que és el que hi ha a Riudaura.

La previsió de Teredo és començar les prospeccions a Riudaura a l’estiu, si abans aconsegueixen una sonda, que estan molt buscades i ha de venir de l’estranger. Les prospeccions compten que duraran entre mig any i un any i després, si han trobat el gas que compten que hi ha a Riudaura, ja demanarien el permís d’extracció en aquella zona al Ministeri d’Indústria, que és qui en té la competència.

I acte seguit començarien les prospeccions entre Sant Joan i Vallfogona en una zona que ja va ser explorada fa anys, però que, afegeix, no es va arribar a suficient profunditat com per saber si hi havia petroli o no.

A l’entrevista Paris fins i tot parla del transport del petroli per carretera fins a Ripoll i d’aquí, amb tren, fins a Saragossa, on explica que hi ha la refineria.

ICV-EUiA i Metges de Catalunya demanen a Mas el cessament de Prat del seu consell assessor

La lucrativa carrera sanitària de Josep Prat, fins fa un any immune i totpoderós, pot estar arribant al final. Després de la seva dimissió en Innova (Reus) i el grup sanitari privat USP hospitals, el gener de l'any passat, i la seva posterior sortida forçada com a president de l'ICS, a Prat només li queda un càrrec: el de membre del Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari, òrgan consultiu de 'suport al president de la Generalitat', Artur Mas.

Després de la seva detenció el passat dia 27 i la seva imputació per diversos delictes relacionats amb la seva gestió, el sindicat Metges de Catalunya i ICV-EUiA exigeixen ara a Mas que destitueixi "formalment" a Prat del lloc. A l'expresident de l'ICS se li imputen els delictes de malversació de cabals públics, estafa, tràfic d'influències i blanqueig, entre altres, per la seva etapa al capdavant d'Innova. El jutge del cas li ha retirat el passaport. "Donada la greu situació de la sanitat pública i els nombroses casos de corrupció política, cal que els imputats per presumptes delictes de corrupció siguin apartats", va exigir Josep Vendrell, diputat d'ICV-EUiA.

El consell assessor en matèria sanitària va ser creat per iniciativa del president de la Generalitat, Artur Mas, per rebre assessorament per part de persones de 'reconegut prestigi' en el sector sobre "el desenvolupament sostenible del sistema" i la "millora en la gestió". El consell està presidit pel president del Col·legi de Metges, Josep Vilardell, que no rep cap retribució, i compta amb un màxim de 12 membres. El diputat d'ICV-EUiA Josep Vendrell qualifica el consell, que fa prop de nou mesos que no es convoca, de "invisible".

El sindicat Metges de Catalunya considera "improcedent" que Mas mantingui a un excàrrec públic imputat "entre els seus assessors de confiança". En cas que s'hagi produït la destitució de Prat sense que aquesta hagi transcendit, el sindicat "troba a faltar una declaració anunciant" la decisió. El Departament de Presidència de la Generalitat, al qual està adscrit el consell, no ha contestat si Prat segueix o no al seu càrrec. El sindicat considera que la permanència de l'expresident de l'ICS en aquest òrgan "pot danyar la imatge institucional del Govern, es tracta d'un" càrrec d'envergadura".

El sindicat ha criticat que els plans de privatització i de fragmentació de la sanitat pública "ideats per Prat" segueixin sobre la taula. Metges de Catalunya es refereix així a dos polèmics projectes del Departament de Salut que el Govern català assegura que no durà a terme. El primer preveu fraccionar l'ICS en una vintena de societats obertes a l'entrada de capital privat. Encara que la divisió d'aquest organisme ja ha començat, les noves societats són de moment enterament públiques. El segon pla, fet per la consultora PricewaterhouseCoopers, preveu vendre una dotzena d'empreses públiques, com el SEM, i privatitzar la gestió d'una vintena d'hospitals públics.

ICV-EUiA exigeix a Mas el cessament immediat de Josep Prat com a membre del Consell Assessor del Govern en sanitat

El diputat d'ICV-EUiA, Josep Vendrell, ha exigit al president de la Generalitat, Artur Mas, que cessi de manera "immediata" Josep Prat com a membre del Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari donat que està imputat per presumptes delictes de malversació de fons públic, estafa, tràfic d'influències, negociacions prohibides a funcionaris, blanqueig i un delicte contra la hisenda pública de l'anomenat cas Innova. "Sinó és cessat, el prestigi i la credibilitat d'aquest organisme assessor i del mateix Govern de la Generalitat es veu greument afectada", ha advertit Vendrell.

En aquest sentit, per al diputat ecosocialista "donada la greu situació de la sanitat pública i els nombrosos casos de corrupció en l'àmbit polític és necessari que les persones imputades per presumptes delictes de corrupció siguin apartades de les seves responsabilitats" per la qual cosa exigeix a Mas que Prat abandoni el consell assessor per a la sostenibilitat i el progrés del sistema sanitari que està format per persones de reconegut prestigi.

ERC porta al congrés, pel debat i votació, la legalització de la marihuana

Joan Tardà: Dimarts vinent, el Plenari del Congrés debatrà i votarà una iniciativa republicana que pretén instar el govern espanyol a legalitzar i regular el cultiu, venda i consum de cànnabis. Amb tot, la mateixa proposta inclou un altre punt de debat i votació perquè el Congrés dels Diputats creï una subcomissió d’estudi que n’aplani el camí. Coneixem la posició del govern espanyol pel que fa al primer punt (en Gallardón la va deixar clara la setmana passada responent l’Alfred Bosch), però és bo que la resta de Grups parlamentaris es vegin obligats a posicionar-se i, esperem, a reclamar de totes totes la creació de la subcomissió.

Perquè ja n’hi ha prou d’hipocresies. Segons totes les estadístiques el cànnabis és accessible a la població, en conseqüència la seva legalització no hauria de significar un increment significatiu del consum i, en canvi, se’n beneficiaria la mateixa societat, tot descriminalitzant el ciutadà consumidor i desarticulant les màfies que el trafiquen. Prou de considerar el consumidor de marihuana un mena de delinqüent, al marge que el mòbil del consum radiqui en necessitats terapèutiques per suportar dolors, com a tranquil·litzant o per raons estrictament lúdiques.

L’hipotètic consum de cànnabis per part d’una persona s’ha de basar en la lliure responsabilitat, raó per la qual, una vegada legalitzat, és possible fomentar-li’n un ús saludable, en fer-lo conèixedor dels riscos que assumeix, com passa alhora amb el tabac i l’alcohol. Quin sentit té que pugui decidir lliurement consumir un producte i no pas l’altre?

Una vegada legalitzat el cànnabis, caldria regular-lo. D’aquí la necessitat de fer-ne un bon debat: cal restringir-ne l’ús en uns llocs determinats? Com i on s’expèn? N’hi ha prou amb els clubs i associacions avui existents (300 a Catalunya, que agrupen més de 150.000 consumidors)? Qui i com intervé en els controls de salut pública? Quines són les mesures a establir per tal de garantir la protecció dels menors?

A quina fiscalitat se sotmet? Perquè, certament, la legalització de la marihuana comportaria, sens dubte, fer aflorar un sector important de l’economia i, en conseqüència, beneficiaria econòmicament l’administració (també municipal, recordeu el cas Rasquera aturat per l’autoritat judicial), bo restant-hi, alhora, despeses actuals destinades a policia, interns en presons, etc.

En tot cas, hi ha qui, ancorat en l’immobilisme, la hipocresia i la demagògia (en Gallardón va arribar a afirmar que ERC reclamava la legalització per finançar la independència), té por a legislar la complexitat. Hi ha qui justifica tots els sofriments actuals (retallades en la sanitat, educació, desnonaments, congelació de programes socials, etc...) en nom de la necessitats d’ingressos. “Todo por la pasta”, que deia aquell.

Però en canvi, emparant-se en una moral decadent renuncien a normalitzar un fet (agradi o no) social, el consum de cànnabis.

Com ara fa i predica el ministre Gallardón: neoliberalisme per a tot allò que interessa (taxes judicials i justícia només per a qui pugui pagar-se-la per tal d’ingressar cabals) i integrisme moral per a la resta d’afers.

L'Esquerra Plural vol que el Congrés auditi el deute per a separar la part "il·legítima" i "l'odiosa" i reclamar que no es pagui

El portaveu econòmic del grup d'IU, ICV-EUiA, CHA, el jove diputat Alberto Garzón, defensarà el pròxim dimarts en el Ple del Congrés la iniciativa que pretén per primera vegada a Espanya analitzar els diferents contractes de deute públic que té subscrits el Tresor per identificar les raons que van motivar cada emissió, amb qui s’ha contractat o per quines quantitats. L’Esquerra Plural defensarà una proposició no de llei en la que planteja que el Govern del PP faci una auditoria del deute públic espanyol amb l’objectiu de detectar quina part és "il·legítima i odiosa" i reclamar que no es pagui.

El portaveu econòmic d’IU-ICV-EUiA-CHA, Alberto Garzón, serà l’encarregat de defensar la iniciativa, que té com objectiu realitzar "per primera vegada a Espanya" una anàlisi detallada sobre els diferents contractes de deute públic que té subscrits el Tresor per identificar les raons que van motivar cada emissió, amb qui s’ha contractat o per quines quantitats.

D’aquesta manera, es podrien "identificar els contractes que es poden considerar de 'deute odiós'", concepte recollit en la doctrina econòmica internacional i que ha estat usat en diferents ocasions, com per Estats Units amb Cuba enl1898, a Argentina el 2011 o a Equador el 2007.

No obstant, el diputat malagueny, vinculat amb el moviment 15-M, reconeix que "allò complicat seria acordar una definició de d’aquest 'deute odiós'", de la qual cosa hauria d’encarregar-se una comissió d’experts de diferents àmbits de la vida social i econòmica, "incloent a les múltiples organitzacions especialitzades" en aquest tema que treballen amb aquest concepte, per a poder "declarar il·legítima aquesta part del deute i no pagar-la".

Obrir el debat

Tot i que el portaveu econòmic de L’Esquerra Plural és conscient de les poques possibilitats que aquesta proposició no de llei té de sortir endavant en la cambra baixa, la seva intenció és "obrir el debat" sobre l’actual nivell de deute, el seu ritme de creixement i també sobre el context en el qual s’ha generat.

"No es tracta de buscar una solució definitiva, sinó de contextualitzar la situació", argumenta Garzón, recordant que les normes per les que fins ara s’ha regit el sistema de finançament públic són "enormement injustes" donat que el Banc Central Europeu (BCE) "posa a disposició de les entitats financeres un finançament molt barat i pràcticament il·limitat" mentre que els estats "tenen que recórrer exclusivament als mercats financers de deute" i paguen als mateixos bancs "tipus d’interès molt elevats".

Quelcom, a judici del jove diputat d’IU, "paradoxal" donat que "gran part del finançament obtingut per l’Estat ha tingut com a destí el salvament del sistema financer o d’altres entitats empresarials" i que tant el Govern com les institucions europees han "rescatat" a tot el sector bancari espanyol.

"Seguim un camí perillós"

En la seva proposició, el diputat cita dades d’Eurostat segons les quals el deute públic ha passat del 59,4% del PIB a l’any 2000 al 85,3% el 2012, i segons els Pressupostos d’aquest any assolirà el 90,5% quan acabi l’exercici. Això significarà un total de 728.000 milions d’euros, més 38.589 milions d’interessos.

Front a això, les previsions de creixement econòmic apunten a una contracció del PIB i una major minva dels ingressos, "fins el punt de fer insostenible el ritme de creixement del deute públic", que ja suposa un "llast" per als serveis públics, que perden recursos que se estan destinant al pagament dels interessos.

"Aquesta és una perillosa senda que uneix socialització dels deutes privats, creixement de l’endeutament públic, recessió econòmica i pes creixent de la càrrega financera. No és aquest un problema que pugui resoldre’s amb més austeritat, sinó que manifesta la necessitat d’alliberar part del llast financer que suposa. Una cosa que hauria d’acompanyar-se d’una política expansiva per part del BCE i per un nou i molt diferent disseny de la UE", conclou la proposta.

La RPDC anul·larà a partir de dilluns els acords de no agressió amb el sud

Corea del Nord "anul·larà tots els acords de no agressió assolits entre el Nord i el Sud" en la treva després de la Guerra de Corea (1950-1953) el proper dilluns 11, ha assegurat el Comitè per la Reunificació Pacífica de Corea en un comunicat. El Comitè assegura que Pyongyang també "tancarà el canal d'enllaç de Panmunjom entre el Nord i el Sud", que és actualment l'única línia que mantenen les dues Corees per les seves escasses comunicacions i està ubicada a l'artificial i pactada frontera del paral·lel 38.

El comunicat arriba un dia després que el Consell de Seguretat de l'ONU ha sancionat per quart cop el país comunista, ara per la prova nuclear que va realitzar el passat 12 de febrer.

Els quinze membres del Consell de Seguretat van aprovar ahir dijous aquesta resolució impulsada pels Estats Units que endureix les sancions que ja afrontaven les autoritats nord-coreanes pel seu programa nuclear i estableix noves restriccions, especialment de caràcter financer.

Entre altres mesures, la resolució sanciona per primera vegada les "activitats il·lícites del personal diplomàtic" nord-coreà, les relacions exteriors dels seus bancs i les "transferències il·lícites de diners en efectiu", i endureix les restriccions de viatges a funcionaris nord-coreans.

El Govern titella de la veïna colònia ianqui de Corea del Sud ha celebrat l'ampliació de sancions al Nord a l'ONU, mitjançant un comunicat del Ministeri d'Exteriors en què expressa la seva "benvinguda i suport a la resolució adoptada per unanimitat".

El sionisme preocupat pel boicot holandès als seus productes

El ministre d'afers exteriors del règim sionista d'Israel està preocupat per la possible sanció a productes israelians a Holanda. El ministeri de Finances holandès va emetre dijous un avís a les cadenes de mercats del país europeu, a través del qual s'informa que els productes israelians seran apartats i remarcats. Els mitjans de comunicació israelians destaquen que aquesta decisió provocarà que els holandesos deixin de comprar productes israelians i això aturarà l'exportació de béns israelians a la nació europea.

Per la seva banda, el ministre sionista d'interior, Eli Ishai, reaccionar davant aquesta decisió, en advertir que el règim de Tel Aviv "s'enfrontarà tot intent de boicotejar els seus productes".

Segons aquest ministeri holandès, l'adopció d'aquesta decisió "va ser presa després de consultar amb la Comissió Europea".

Quant a les raons, el canceller holandès, France Timermans, va dir que ho faran perquè els assentaments jueus en els territoris ocupats palestins són il·legals i representen un obstacle per a la pau. Timermans remarcat que després de detallar els productes israelians els consumidors holandesos poden decidir per ells mateixos si comprar o no.

El règim racista i antisemita es va enfrontar i s'enfrontarà aquest tipus de mesures per la seva decisió de construir milers d'assentaments il·legals en els territoris ocupats palestins, atemptant contra el dercho internacional i malgrat les protestes de l'ONU, amb l'única excepció de la seva garant imperialista , els EUA.

En resposta a la negativa sionista a frenar la construcció d'aquestes colònies per als seus fanàtics assassins, els països i organismes que l'han rebutjat i condemnat amenaçar amb adoptar les seves pròpies mesures per pressionar el règim de Tel Aviv.

Antifrau relaciona a Madí i Flamerich amb les adjudicacions a Telefónica

Els vincles professionals i mercantils entre el grup empresarial Concatel i David Madí, exsecretari executiu de comunicació i portaveu de l'últim govern de Jordi Pujol, i Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat, a més de president de la sectorial TIC a CDC, estan sent investigats per la Fiscalia després d'un contundent informe de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC). En aquesta nova denúncia, es relaciona a dos alts responsables de CiU amb l'adjudicació a Telefónica, per 224 milions d'euros, d'un important contracte per gestionar una part de la informàtica dels empleats de la Generalitat. Foto: Carles Flamerich, David Madí i Joan Carrillo.

A partir de la denúncia d'un empleat de l'operadora de telecomunicacions, l'OAC ha reconstruït l'adjudicació del contracte i els elements que presumptament van influir que fos la multinacional espanyola la guanyadora del principal lot de treballs que es va adjudicar el passat estiu per part de l'administració autonòmica.

Una part d'aquests serveis haurien estat traspassats presta Concatel en règim de subcontractació, segons les sospites de Antifrau. El grup empresarial està dirigit per Joan Carrillo.

Entramat alambinat

D'acord amb la documentació que està en poder de la Fiscalia, un alambinat entramat de societats vincularia, a diferents nivells, a Madí i Flamerich amb l'empresa que presta el servei de forma efectiva. Així, Concatel Vanture Team seria la capçalera d'un grup d'empreses vinculades a les tecnologies de la informació de què formen part Concatel, SL, Vanture Corporate Group, SA i Vanture ESS, SL. A la seva web, Concatel situa a Telefónica com un dels seus principals clients.

Flamerich hauria exercit entre 2010 i 2011, un any abans de l'adjudicació, com a director de la divisió d'administracions públiques de Concatel. Tant el denunciant com les anàlisis posteriors assenyalen que el responsable de les telecomunicacions del Govern no es va inhibir del procés d'adjudicació d'aquest contracte fins ben avançat l'anomenat diàleg competitiu. Aquesta fórmula de negociació permetre a les empreses conèixer les necessitats reals de l'administració catalana en la matèria objecte del contracte. Quan va finalitzar aquesta fase, la Generalitat va dictaminar quines ofertes optaven als contractes.

Dubtes sobre la taula de contractació


Va ser el 23 de gener de 2012 quan la Generalitat va resoldre quines empreses concursaven. Carles Flamerich va ser substituït com a membre de la mesa especial de contractació l'11 de juny d'aquest mateix any. L'obertura de les ofertes presentades es va fer un mes més tard, el 4 de juliol de 2012.

En el cas de Madí, que va abandonar la política el desembre de 2010 després de la victòria d'Artur Mas a les eleccions autonòmiques per dedicar-se a l'activitat privada, els documents que estudia la fiscalia persegueixen la vinculació de les seves empreses (Icat Desenvolupament, SL i Nubul Consulting, SL) amb el grup Concatel. Entre les dades que obren en poder dels fiscals es subratlla que Madí ha estat membre del consell d'administració de Vanture ESS, SL, tant de forma directa com a través d'una de les seves societats.

Madí és també president del consell assessor d'Endesa a Catalunya, vicepresident mundial d'Applus i col·laborador de l'auditora Deloitte.

Possibles indicis delictius


Entre els presumptes il·lícits que estudiarà la Fiscalia, a proposta de Antifrau, figuren suposats delictes de suborn, actiu i passiu, de tràfic d'influències i de negociació prohibida a funcionaris públics, així com revelació d'informació privilegiada.

Querella a l'Argentina contra Martín Villa, el sogre de Gallardón, torturadors i jutges del franquisme ‬

La xarxa ciutadana de crims contra el franquisme demanarà la imputació com a responsables de delictes de lesa humanitat dels exministres Martín Villa, per l'assassinat de cinc obrers a Vitòria, Utrera Molina -sogre del feixista Gallardón-, per la condemna a mort de Puig Antich, de 'Billy el nen 'per tortura sistemàtica, i de més de 300 responsables de la repressió franquista. D'esquerra a dreta: Martín Villa, Fernando Suárez, José Utrera Molina i González Pacheco, quatre feixistes assassins protregits per la monarquia criminal i la dictadura PP-PSOE.

La causa pels delictes de genocidi i / o crims de lesa humanitat comesos a Espanya per la dictadura franquista entre el 17 de juliol de 1936 i el 15 juny 1977 continua endavant en la Justícia argentina. Després de recollir més de tres-centes querelles, la Xarxa ciutadana contra els crims del franquisme (Xarxa Aqua) ha decidit passar a una segona fase: demanar la imputació per crims de lesa humanitat de més de 300 responsables de la repressió franquista.

La documentació prèvia a la querella, a la qual ha tingut accés Públic, preveu la petició d'imputació dels exministres Rodolfo Martín Villa, per l'assassinat de cinc obrers durant una vaga a Vitòria i José Utrera Molina (sogre de Gallardón), per signar la condemna a mort de Puig Antich. Així mateix, també sol·licita la imputació del "torturador" de la Brigada Polític Social (la policia política del franquisme) Juan Antonio González Pacheco, àlies Billy el nen.

Finalment, la querella també contempla la imputació de l'exministre de Treball Fernando Suárez i del guàrdia civil colpista Jesús Nines Aguilar, conegut per la seva cèlebre frase al Congrés dels Diputats el 23 de febrer de 1981: "No passarà res, però esperarem un moment que vingui l'Autoritat Militar competent per disposar el que hagi de ser i el que ell mateix digui a tots nosaltres".

La Justícia argentina preveu la pena de fins a 30 anys de presó pel delicte de crims de lesa humanitat

"Ja és hora que la Justícia condemni d'una punyetera vegada a la dictadura, el franquisme i els seus col·laboradors, que després es van vestir de demòcrates", assenyala Públic José María Galante 'Chato', membre de l'associació de expressos i preses del franquisme La Comuna.

La causa contra el franquisme a Argentina va ser oberta el 14 d'abril de 2010 Després de la negativa de la Justícia espanyola a investigar els crims de la dictadura espanyola. La denúncia va apel · lar al fet que la Constitució argentina reconeix el principi de la jurisdicció universal per jutjar els culpables dels delictes de lesa humanitat. A la querella inicial s'han sumat ja altres tres-centes que estan sent tramitades davant del Jutjat Federal N º 1 de Buenos Aires. La Justícia argentina contempla la pena de 25 a 30 anys de presó per aquest delicte

La voluntat dels querellants és que la causa oberta per la magistrada argentina María Servini acabi amb "la impunitat del franquisme", "restableixi la veritat" i obri la via a "la reparació de tot el dolor produït". Reclamen la recuperació a càrrec de l'Estat de les restes abandonats en fosses comunes i la seva devolució als familiars, l'anul·lació de tots els processos judicials dels tribunals especials de la dictadura, la condemna de l'espoli econòmic que van patir els republicans per part dels vencedors a la Guerra Civil, i, finalment, l'aplicació de la legislació de crims de lesa humanitat contra els supervivents de la dictadura que tinguin les mans tacades de sang.

1. Rodolfo Martín Villa, "la porra de la Transició" i xuclant d'Endesa


L'exministre, exsenador i exasambleario de l'Assemblea de Madrid Rodolfo Martín Villa va ser conegut durant el seu període com a ministre de Governació (76-79) com "la porra de la Transició" per la duresa emprada en la repressió de les manifestacions obreres i estudiantils. Així mateix, se l'acusa de ser part responsable de la intensa activitat parapolicial que es va desenvolupar al llarg d'aquests anys amb una nodrida implicació d'organitzacions feixistes.

De manera més específica, la querella demanarà la seva imputació com a ministre de Relacions Sindicals i coresponsable de la mort de cinc treballadors a Vitòria durant la jornada de vaga del 3 de març de 1976 quan la policia va assaltar l'església de Vitòria de Sant Francesc d'Assís, lloc habitual de les reunions de les Comissions Representatives de les empreses en lluita, i va disparar a boca de canó contra els més de 5.000 obrers que havien acudit a l'assemblea.

Martín Villa és assenyalat com a responsable de l'assassinat de cinc obrers a Vitòria El resultat: cinc treballadors morts (Pedro María Martínez Oci de 27 anys; Francisco Aznar Clemente de 17 anys; Romualdo Barroso Chaparro de 19 anys, José Castillo García de 32 anys; Benvingut Pereda Moral de 30 anys) i al voltant de 150 ferits.

Martín Villa va començar la seva carrera política al règim el 1962 com a Cap Nacional del Sindicat Espanyol Universitari (SEU) aconseguint el lloc de Governador Civil el 1974 i ministre de Relacions Sindicals el 1975. Ja en democràcia, va ser diputat a les Corts per la província de Lleó (UCD) i de la província de Madrid pel Partit Popular anys després. Així mateix, també va presidir la Comissió de Justícia i Interior del Congrés entre 1996 i 1997. El gener de 2003, va ser nomenat comissionat del Govern per al desastre produït per l'enfonsament del petrolier Prestige davant les costes de Galícia.

El seu passat franquista tampoc li va impedir donar el salt al món empresarial. Des de desembre de 2003 va ser conseller de Sogecable i president del Consell d'Administració i de la Comissió Executiva de la mateixa companyia des de març de 2004 fins octubre de 2010. Així mateix, també va ser president d'Endesa, quan era parcialment pública, president d'Endesa Itàlia o president de la Comissió de Control de Caixa d'Estalvis de Madrid (1993-1997) entre molts càrrecs de rellevància.

2. José Utrera Molina, el sogre de Gallardón: va signar l'execució de la sentència de mort de Puig Antich


La complicitat d'Utrera Molina, de 86 anys, amb el règim franquista ni tan sols ha estat dissimulada en democràcia. Actualment, forma part del Fundació Francisco Franco. La seva carrera en el règim franquista va començar en el Front de Joventuts (l'organització juvenil del partit feixista) i va finalitzar el 1975 com Ministre Secretari General del Moviment i vicepresident del Consell Nacional del Moviment poc abans de la mort del dictador. A més, va ser president del Banc Rural des de març de 1975 fins a la seva dimissió el 3 d'abril de 1978.

La Xarxa Aqua demana la seva imputació en la querella contra el franquisme per signar el decret o 'assabentat' per a l'execució de la sentència a mort, per garrot vil, de Salvador Puig Antich, condemnat a mort per un tribunal militar després de ser acusat pel assassinat a Barcelona del sotsinspector de la Brigada Polític Social, Francisco Anguas Barragán, quan es procedia a la seva detenció.

El 2010, Utrera Molina va escriure un article d'opinió al diari ABC en què qualificava la Llei de Memòria Històrica i la retirada del monument al tinent general Millán Astray com una "vandàlica invasió del Govern socialista". "Vivim un temps en què correm el risc de avergonyir de pertànyer a una nació gloriosa i antiga com ha estat Espanya", escriu.

3. Juan Antonio González Pacheco, àlies Billy el nen


Dins de tots els casos de tortures denunciats al llarg de la llarga nit de la dictadura franquista, el cas de González Pacheco, Billy el nen, membre de la Brigada Polític Social, és el més impactant. De fet, té un ampli dossier de diligències judicials per presumptes tortures en els últims anys del franquisme. El seu nom arriba a aparèixer fins en 17 querelles, presentades a Argentina, unit de manera indissoluble al delicte de tortura.

El 1974 va arribar a ser condemnat, juntament amb tres policies, pel Jutjat Municipal número 19 de Madrid, a pagar 1.000 pessetes per una falta de maltractaments i una altra de coaccions a l'estudiant Francisco Lobatón. Un any abans, el 1973, ja havia estat condemnat per una altra falta de lesions interposada per Enrique Aguilar Benítez de Lugo.

González Pacheco va ser absolt de tots els processos judicials en què estava envoltat per la Llei de AmnistíaEl resta de processos pendents es sobreseyeron després de no presentar reiteradament als judicis en què estava encausat i beneficiar-se, posteriorment, de la llei d'Amnistia de 1977 que es va estendre a "els delictes i faltes que poguessin haver comès les autoritats, funcionaris i agents de l'ordre públic amb motiu o ocasió de la investigació i persecució dels actes inclosos en aquesta llei". Així, també va prestar declaració davant l'Audiència Nacional per la seva presumpta relació amb els assassins dels advocats d'Atocha i pels grups antiterroristes paramilitars Antiterrorisme ETA i Batalló Basc Espanyol, autors de diversos assassinats durant la Transició.

Però la Llei d'Amnistia no va ser suficient per netejar el seu honor. L'1 de juliol de 1977 el ministre de l'Interior, Rodolfo Martín Villa, va condecorar amb la Medalla de Plata al Mèrit Policial i se li va organitzar un sopar homenatge "com a desgreuge a la persecució de la qual és objecte per part d'alguns mitjans de comunicació". A l'acte van assistir cent policies, entre ells Manuel Ballesteros que serà Cap del Comandament Únic de la Lluita Antiterrorista. Aquest mateix any va passar a formar part de la Brigada Central d'Informació, que més tard donaria lloc a la Brigada Antiterrorista on actua com a segon de Roberto Conesa, que també va ser el seu superior a la BPS.

El 1985 González Pacheco apareix com a cap de seguretat de l'empresa automobilística Talbot a Madrid, on també treballa en diverses empreses de seguretat. El 2011, segons la documentació prèvia a la demanda de la Xarxa Aqua, figura com a cap de tràfic de l'empresa Loomis.

4. Jesús Nines, colpista del 23-F

Jesús Nines és, actualment, propietari d'un centre d'equitació a Valdemoro. Rep la pensió màxima de jubilació pels seus serveis prestats a l'Estat al llarg de la seva dilatada trajectòria com a guàrdia civil. El seu nom no va passar a la història, com el de Tejero, però sí la seva intervenció en el 23-F. Ell va ser el primer a dirigir-se als diputats per comunicar-los la "pròxima" arribada de la "autoritat, militar, per descomptat". Durant el segrest dels diputats a l'hemicicle, ell mateix es va ocupar de dirigir el grup armat que va tenir al seu càrrec la vigilància de les portes del Parlament.

Jesús Nines gaudeix de la pensió màxima tot i haver protagonitzat un cop d'Estat Prèviament, havia estat denunciat en diverses ocasions per delictes de tortures a la Comandància de Zarautz i en la Comandància de la Guàrdia Civil de Tolosa, dependent de la de Sant Sebastià . No va ser condemnat per cap d'elles. Sí que ho va ser després del 23-F per "delicte consumat de rebel · lió militar" pel qual és condemnat a tres anys i sis mesos de presó. Va sortir en llibertat a l'octubre de 1984, després de complir les tres quartes parts de la condemna i obtenir setanta-quatre dies de reducció per treballs realitzats.

5. Fernando Suárez, en segona fila

Fernando Suárez inicia la seva carrera política, com tants altres polítics del règim, en les files del SEU on va ser cap de la secció d'Oviedo entre 1954 i 1956. Després de passar per diversos llocs de designació política de segon nivell com a director de l'Institut de la Joventut o director general de l'Institut Espanyol d'Emigració, dóna el salt al Govern el 1975 per ocupar la cartera de Treball.

Aquest mateix any signatura, amb la resta de ministres, la sentència a mort dels últims assassinats pel franquisme al setembre de 1975: José Humberto Baena, José Luis Sánchez Bravo, Ramón García Sanz, Joan Parets Manotas i Ángel Otaegui. Per això, la Xarxa Aqua demana la seva imputació com a responsable directe de crims de lesa humanitat.

Científics descobreixen bacteris desconeguts al llac antàrtic Vostok

Els bacteris del llac subglacial antàrtic Vostok, aïllat de l'atmosfera terrestre durant 15 milions d'anys, no s'enquadren en cap perfil descrit segons les mostres obtingudes al maig de 2012, ha informat el col·laborador de l'Institut de Física Nuclear de Sant Petersburg, Serguei Bulat: "Si un ADN així s'hagués trobat a Mart, diriem sens dubte que estem en presència de vida marciana. Però és un ADN terrestre".

"Un cop exclosos tots els contaminants, descobrim l'ADN d'un bacteri que no coincideix amb cap de les espècies existents en les bases de dades globals. És una vida que no es presta a identificació o classificació. No hem pogut atribuir a cap dels 40 subregnes coneguts dels bacteris", ha dit Bulat, que treballa al laboratori de la genètica de eucariotes (cèl·lules amb nucli diferenciat, envoltat per una membrana i amb citoplasma organitzat, i organismes constituïts per elles).

El penúltim dels anàlisis es va completar fa una setmana, i encara falta un més, però els seus resultats difícilment alteraran el quadre, afirma.

En el bacteri es van aïllar set fragments autònoms de l'ADN. Quan els científics van intentar identificar-los, el grau de similitud no va superar el 86%. "Treballant amb l'ADN, això equival a zero. Un nivell del 90% ja indica que és un organisme desconegut", ha explicat Bulat.

El vaixell expedicionari "Acadèmic Fedorov" portarà al maig pròxim a Rússia les mostres més recents, tretes del llac Vostok al gener i febrer de 2013.

"Si novament aïllem els mateixos grups d'organismes en aquesta aigua pura, podrem afirmar amb seguretat que hem descobert a la Terra una forma de vida no inclosa en cap base de dades", va concloure el científic.

L'estudi de l'ecosistema únic del Vostok, que té uns 35 milions d'anys i va estar aïllat de l'atmosfera terrestre durant 15 milions d'anys, ajudarà a simular els canvis naturals del clima en els pròxims mil·lennis i entendre com diverses formes de vida a la Terra es van anar adaptant a les condicions extremes.