dimarts, 1 de juny de 2010

Manifestació contra Israel a BCN


La manifestació ahir vespre a Barcelona contra Israel i pel boicot internacional a l'estat sionista.

Gaddafi culpa als EUA per protegir Israel

En una carta adreçada al president d'EUA, Barack Obama, el líder libi, Muammar al Gaddafi, ressalta que: "La responsabilitat d'aquest horrible crim incumbeix no només als israelians sinó també als EUA i als pobres contribuents nord-americans que financen a aquesta entitat colonial, així com a la Sisena Flota d'EUA que garanteix la seva seguretat".

Segons el líder libi, els activistes "de diferents països no haurien estat assassinats" si els soldats israelians "no haguessin tingut el suport de la Sisena Flota nord-americana".

Al-Gaddafi estima que l'atac a la flotilla humanitària que es dirigia cap a la franja de Gaza, és un 'argument suficient' per estalviar els nord-americans el "finançament de la màfia del terrorisme" i perquè el poble dels Estats Units es posi del costat dels palestins "torturats i deportats", ha informat l'agència oficial líbia Jana.

Així mateix, opina que la solució de dos Estats -palestí i israelià- és una "iniciativa risible" i reitera la seva idea de la creació d'un sol Estat anomenat 'Isratin' que agrupi les dues parts en conflicte: "Per viure sota un règim democràtic", ressenya el portal de l'agència.


Gaddafi corresponsabilizó a EEUU por ataque de Israel contra Flotilla humanitaria

En una carta dirigida al presidente de Estado Unidos, Barack Obama, el líder libio, Muamar al Gadaf, resaltó que 'la responsabilidad de este horrible crimen incumbe no solamente a los israelíes sino también a los EEUU y a los pobres contribuyentes norteamericanos que financian a esta entidad colonial, así como a la Sexta Flota que garantiza su seguridad'.

EUPV urgeix a Rajoy a cessar Fabra

La diputada autonòmica d’EUPV, Marina Albiol, assenyala directament al president del PP, Mariano Rajoy: “Com a responsable directe de que un personatge com Fabra estiga encara on està, amb una causa gravíssima oberta i ara amb dos imputacions més, per presumptes delictes de suborn, frau i tràfec d’influències”. Per a Esquerra Unida: “Si Fabra continua un sol dia més com a president de la Diputació de Castelló, encara que siga en funcions, serà un insult i una burla als ciutadans, així com una taca profunda de deshonra a la institució que representa”.

Albiol subratlla que els problemes de Fabra amb la Justícia “són gravíssims i nombrosos. És increïble que malgrat això continue en el seu càrrec com si res. El PP no assumeix cap tipus de responsabilitat política i, tal i com actua, és ja còmplice de Fabra, passe el que passe en els tribunals. Rajoy i el PP estan bruts i estan tapant a un presumpte corrupte”.

Egipte obre la frontera amb Gaza

El president egipci, Hosni Mubarak, ha ordenat obrir per tres dies el pas fronterer de Rafah entre Egipte i la Franja de Gaza per permetre que l'ajuda humanitària i mèdica arribi a l'enclavament palestí. La decisió va ser presa després de l'assalt militar israelià a la flotilla internacional que transportava 10.000 tones d'ajuda humanitària a la Franja de Gaza i que va causar 19 morts i desenes de ferits que els sionistes s'han negat a identificar per autoritats independents, sostenint que són 9 els morts i que anaven armats amb tiraxines i pals, armes de destrucció massiva...

A Egipte, el pas de Rafah és l'única porta l'enclavament palestí de 1,5 milions d'habitants. Va ser tancat el juny de 2007 després que els grups armats del moviment islamista Hamas prenguessin el poder a Gaza i aquesta quedés bloquejada per l'Exèrcit israelià.

Egipte obre de forma regular el pas de Rafah en el marc dels seus esforços humanitaris per prestar ajuda al poble palestí. Els egipcis es neguen a obrir-lo completament mentre que els islamistes estiguin controlant la frontera des del territori palestí.

Per altre banda, el canceller veneçolà Nicolás Maduro va comunicar un manifest de protesta del govern bolivarià:

El President de la República Bolivariana de Veneçuela, Comandant Hugo Chávez, condemna enèrgicament la brutal massacre comesa per l'Estat d'Israel contra els integrants de la Flotilla de la Llibertat, com a resultat de l'acció de guerra empresa per l'exèrcit israelià contra civils indefensos, que intentaven portar ajuda humanitària al poble palestí de Gaza, subjecte el criminal bloqueig imposat per l'Estat d'Israel.

El president Hugo Chávez, en nom del seu govern i del poble veneçolà, expressa el seu profund pesar i trasllada les seves més sentides condolences als familiars i amics dels herois que han estat víctimes d'aquest crim d'Estat, comprometent-se a honrar la seva memòria i aportar l'ajuda necessària perquè els responsables d'aquests assassinats siguin severament castigats.

El Govern Revolucionari de Veneçuela continuarà denunciant la naturalesa terrorista i criminal del govern d'Israel, alhora que reitera, avui més que mai, el seu compromís indestructible amb la lluita del Poble palestí per la llibertat, la sobirania nacional i la dignitat.
http://cheguevaracat.blogspot.com/2010/06/impecable-y-dura-condena-de-venezuela.html


Egipto abre la frontera con Gaza para ayuda humanitaria y médica

El presidente egipcio, Hosni Mubarak, ordenó abrir por tres días el paso fronterizo de Rafah entre Egipto y la Franja de Gaza para permitir que la ayuda humanitaria y médica llegue al enclave palestino, comunicó hoy la agencia local de noticias MENA.
Para leer más ir a enlace:

600 activistes empresonats pels sionistes

"Vam anar cap al pont i ells van aparèixer des d'helicòpters i vaixells militars i ens van atacar. Es van aproximar al nostre vaixell des de vaixells militars després de llançar una advertència. Els vam dir que estàvem desarmats. Nostre única arma era l'aigua". L'activista Tiryaki és part del petit grup de 50 persones que han decidit signar la seva deportació immediata, mentre que la majoria, més de 600, romanen empresonats a Beer Sheva, al sud d'Israel, després de negar-se a identificar-se i signar la seva expulsió.

Amb aquestes paraules Mutlu Tiryaki, un activista turc, ha resumit la versió dels membres de la 'Flotilla de la Llibertat' sobre l'assalt de les tropes israelianes després de més de 24 hores de 'apagada' informativa, en què l'exèrcit sionista els ha tallat tota comunicació, mentre donava la seva versió a la comunitat internacional.

Els testimonis d'aquests activistes coincideixen que la majoria dels membres de l'expedició estaven desarmats, així com en la duresa dels mètodes de l'exèrcit israelià i les males condicions en què van ser tractats al port de Ashdod, on van ser traslladats tots després l'assalt.

"No ens vam resistir en absolut, no haguéssim pogut encara que haguéssim volgut. Què podríem haver fet davant els comandos d'elit que van saltar a bord? L'única cosa que alguns van poder fer va ser retardar la seva arribada col.locant-se al pont i formant un escut humà. Van ser tirotejats amb bales de goma i van rebre descàrregues elèctriques", ha detallat Mihalis Grigoropoulos, un activista grec, a l'arribar a Atenes.
Tractament en Asdod

Grigoropoulos, membre de la tripulació d'un dels vaixells GIEG, el Eleftheria Mesogeios, ha denunciat també les "condicions miserables de detenció al port de Ashdod" i que "dos militants grecs van ser colpejats".

"Em van fer signar papers pel que fa a la meva expulsió sense que jo sabés el que havia en aquests papers perquè jo no tenia dret a un traductor, advocat o comunicar-me amb la meva família", ha afegit entrevistat per la televisió grega Ska, poc després de la seva arribada amb cinc compatriotes.

Un altre dels que han tornat, el francès Youssef Benderbal, membre del Comitè d'Ajuda als Palestins, ha detallat que les instruccions que els van donar eren necessàries: "No provocar, mantenir la calma i anar a ells dient que som pacifistes i no terroristes", ha detallat.

"Ara bé, si la prestació d'assistència és una provocació, em pregunto en quin món vivim", ha denunciat.

Però la gran incògnita continua sent el que va passar al Mavi Marmara, el vaixell amb bandera turca amb més de 400 activistes a bord on es va produir el gruix dels enfrontaments.

"Volien causar baixes"

En aquest sentit, Hanin Zoabi, l'única diputada israeliana que participava en la "Flotilla de la Llibertat", ha declarat poc després de ser alliberada que l'Exèrcit israelià no pretenia només aturar els vaixells de manera pacífica, sinó també causar víctimes.

"Estava clar, per les dimensions de la força amb què l'Exèrcit d'Israel va abordar el vaixell que el propòsit no era detenir-lo, sinó causar el major nombre de baixes per impedir futures iniciatives similars",
ha denunciat Zoabi, palestina amb ciutadania israeliana, en una roda de premsa a Natzaret, al nord del país.

La legisladora es trobava a bord del vaixell Mavi Marmara i ha desmentit que els participants de la flota tinguessin intencions violentes o provoquessin els soldats, com argumenta el Govern d'Israel.

"El nostre objectiu era trencar el bloqueig. No teníem plans per a un enfrontament. Israel va efectuar una operació militar provocadora", ha recalcat.


La diputada, que ha estat interrogada aquest matí i alliberada gràcies a la seva immunitat parlamentària, ha explicat que va escoltar com els vaixells de l'Exèrcit israelià disparaven durant l'assalt al vaixell.

"No hi havia cap passatger amb pals. Des d'on jo estava, no vaig veure cap pal ni res que se li semblés", va afegir.

Bastons de fusta


"He vist dos bastons de fusta que es van utilitzar. No hi havia res més", ha reconegut a l'arribar a Alemanya Norman Paech, un ex diputat del Partit de la Esquerra (Die Linke) alemany, que estava a bord del Marmara.

"Mai hem vist utilitzar un ganivet com a arma. Amb aquests bastons es defensaven a si mateixos", ha declarat en una conferència de premsa poc després de la seva repatriació.

"Va ser un atac a una missió de pau en aigües internacionals. Els israelians si ho desitgen, pot defensar la seva àrea de defensa militar, però estàvem fora d'aquests límits. Teníem dret a defensar-nos, i fins i tot l'ús d'armes amb què vam atacar", ha defensat.

Paech ha estat repatriat amb quatre compatriotes que també anaven a bord del vaixell. Dos d'ells són les actuals diputades de L'Esquerra Inge Hoeg, de 59 anys, i Annette Groth, de 56 anys, que han reafirmat: "Ningú estava armat".


"Fuimos hacia el puente y ellos aparecieron desde helicópteros y barcos militares y nos atacaron. Se aproximaron a nuestro barco desde buques militaes después de lanzar una advertencia. Les dijimos que estábamos desarmados. Nuestro único arma era el agua".
Para leer más ir a enlace:

U.E.-Rússia: "Associació per Modernització"

Rússia i l'U.E. han iniciat una cimera bilateral de dos dies a la localitat russa de Rostov del Don, una 25º trobada que es centrarà en l'anomenada: Associació per a la modernització, a la qual participin les dues zones i que s'estableixi oficialment amb la ratificació d'un memoràndum, a signar durant la recent inaugurada cimera.

Els objectius prioritaris seran ampliar les oportunitats per a la inversió en sectors clau que estimulen el creixement i la innovació; fomentar el comerç bilateral; crear un clima favorable per a les petites i mitjanes empreses; contribuir a l'equiparació d'estàndards i reglaments tècnics; promoure l'eficiència energètica, etcètera.

Altres assignatures prioritàries seran la indústria espacial, el funcionament del sistema judicial, la lluita contra la corrupció i el desenvolupament del diàleg amb la societat cívica.

El president rus, Dmitri Medvédev, va formular la iniciativa d'Associació per Modernització el novembre passat, durant l'anterior cimera Rússia-UE que va tenir lloc a Estocolm. Quatre prioritats fonamentals té aquest programa, segons Medvédev, l'homologació de reglaments tècnics entre les dues parts (inclosa l'adopció directa de certs estàndards europeus a Rússia); desenvolupament tecnològic i intercanvi de tecnologies; ingrés de Rússia a l'Organització Mundial de Comerç (OMC ), i avanç cap a la supressió recíproca de visats.

En els plans de renovació russos es troba la ciutat tecnològica de Skolkovo, als afores de Moscou, que amb suport europeu podria convertir-se en el Silicon Valley d'aquest costat de l'Atlàntic. I el tema dels visats serà tractat també dins d'aquest marc: La llibertat de trànsit és fonamental per al flux de la modernitat, entén Rússia.

Aquest és la trobada oficial número 25 entre l'UE i Rússia. En ella, la crisi de l'euro, la disputa pel programa nuclear iranià, la lluita contra la insurgència a l'Afganistan i, de nou, la seguretat energètica a Europa, seran altres dels temes a tractar.

Llibertat per a especialistes i inversors

Només començar l'esdeveniment, el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, va anar al gra en un dels assumptes que més interessen a Moscou: Un apropament real entre Rússia i la Unió Europea, segons va demanar el polític, en el tema de la cancel.lació de l'exigència mútua de visats. Sobretot a especialistes altament qualificats s'haurien de facilitar "radicalment" els viatges, a canvi d'afluixar les exigències d'entrada per als europeus que vulguin invertir a Rússia.

No obstant això, Europa sembla poc convençuda. És massa d'hora, consideren pel que sembla els diplomàtics comunitaris, per permetre l'ingrés lliure a la zona de l'UE als ciutadans russos. Passaports biomètrics, major seguretat en les seves fronteres asiàtiques i avenços en relació als drets humans són les condicions que posa Brussel.les per no demanar vises als que visitin la Comunitat des del país veí.

100 detinguts provisionals


I precisament el respecte dels drets humans va tornar a ocasionar problemes. L'article 31 de la Constitució russa contempla la llibertat de congregació. Per això, i malgrat que les concentracions havien estat àmpliament prohibides, unes 600 persones es van congregar a Moscou i Sant Petersburg per protestar per la denegació del permís per manifestar-se, que havien demanat en la capital i en altres localitats del país.

Durant els actes de protesta, que van transcórrer, almenys per part dels manifestants, pacíficament, la policia va detenir de manera provisional a més de 100 ciutadans, entre ells el polític opositor Ilya Yashin i la cap de redacció de la revista crítica amb el Kremlin The New Times, Yevgeniya Albaz, segons va informar el lloc web opositor d'en kasparov.ru.

L'activista moscovita Lev Ponormaryov va parlar d'un "procedir desproporcionadament violent de les forces de seguretat" contra els congregats, que s'havien reunit sota la consigna "A baix amb el Govern il.legal!" i que també van emetre crits com "Rússia sense (el primer ministre Vladimir) Putin". Els agents van avançar en conseqüència contra els manifestants, va comptar Ponormaryov, tirant a alguns contra el terra i arrossegant-los sobre l'asfalt. Imatges poc positives per als governants russos que van a la Cimera.
http://sp.rian.ru/onlinenews/20100601/126528371.html


Para leer en castellano ir a enlaces:

Aprovada la comissió del cas Millet

La junta de portaveus ha aprovat la creació de la comissió d'investigació sobre el cas Millet i sa suposada relació amb la financiació il.legal de Covergència Democràtica. La comissió es constituirà demà a 11h del matí. La juta també ha escollit el president, que serà Pere Vigo, d'ERC. Hi seran Jordi Terrades i Joan Ferran (PSC); Pere Bosch i Maria Àngels Cabasés (ERC); Lluís Postigo i Daniel Pi per part d'ICV-EUiA (amb Dolors Camats com a suplent).

Santi Rodríguez i Maria Àngels Olano (PP, amb Rafael López com a suplent), i Albert Rivera i Carmen de Rivera per part del grup mixt. El portaveu de CiU al Parlament, Oriol Pujol, serà un dels membres de la federació i estarà acompanyat molt probablement per Francesc Homs i Jordi Turull. Això sí, la votació sempre serà ponderada.

Aquesta comissió s'encarregarà d'investigar en seu parlamentària la relació entre els recursos que va rebre de Fèlix Millet la fundació de CDC (antiga Trias Fargas) i l'adjudicació d'obres públiques en temps de Jordi Pujol a empreses com Ferrovial, que després patrocinaven el Palau.

CiU s'ha abstingut en la votació però ha aprofitat per tornar a demanar que la comissió d'investigació inclogui també el cas Pretòria, ans el tripartit ho ha rebutjat. El portaveu de CiU al parlament, Oriol Pujol, ha denunciat un 'judici polític' contra la federació. S'ha oblidat que no és sols polític sinò que també és als jutjats.

La comissió es reunirà per primer cop dilluns que ve, i es votaran les compareixences. El tripartit demanarà la de l'ex-conseller de Política Territorial i secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, i la del responsable d'immigració convergent i impulsor del PI, Àngel Colom. També demanarà que comparegui Fèlix Millet i l'ex-directora financera del Palau, Gemma Montull. També s'estudien les compareixences de membres del Govern que tenen a veure amb auditories i fundacions.

Per la seva banda, CiU ja ha anunciat que demanaria explicacions al conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, per les adjudicacions d'obres que pugui haver donat a empreses que després patrocinaven el Palau, com ara Ferrovial. La federació també farà comparèixer el conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, per permetre el canvi d'usos d'un edifici amb l'objectiu de construir l'hotel del Palau. A més, no es descarten altres compareixences, com ara de membres de l'Ajuntament de Barcelona.

Fabra encausat per suborn i tràfic d'influències

El jutjat d'instrucció número 1 de Nules (Plana Baixa) ha ordenat obrir judici contra el president de la Diputació de Castelló i líder del PP a la demarcació, Carlos Fabra, i la seva dona, per diligències obertes per presumptes delictes de suborn, tràfic d'influències i irregularitats fiscals. El jutge d'instrucció entén que 'en principi i a l'espera de la qualificació final, els fets presumptament comesos pels encausats serien constitutius de delictes de suborn i tràfic d'influències'.

Aquest és l'anomenat 'cas Fabra', al qual hi ha 11 persones més encausades per suborn. A Fabra i la seva dona, però, se'ls imputa també un delicte contra la hisenda pública.

El jutjat de primera instància i instrucció de Nules farà el 25 de juny la compareixença prevista en la Llei del Jurat per a concretar l'encausament, sol·licitar el sobreseïment o demanar que s'obrin noves diligències d'investigació.

2% d'IRPF més a rendes sobre 120.000€

La Generalitat de Catalunya preveu d'apujar l'IRPF a les rendes de més de 120.000 euros en un 2%, i les de més de 175.000 en un 4%. Ho ha anunciat el conseller d'Economia Antoni Castells, que ha explicat que havia presentat les bases per a l'avantprojecte de llei sobre mesures fiscals per gravar els qui més tenen. Castells ha explicat que el govern s'havia compromès a presentar el text normatiu abans del 30 de juny, segons la proposta d'ICV-EUiA.

ICV-EUiA a la protesta i pel boicot a Israel

Una delegació d'ICV i EUiA, amb la portaveu i vicepresidenta d'ICV, Laia Ortiz, i el responsable de Moviments Socials, David Cid, el senador d'EUiA Joan Josep Nuet, la diputada Mercé Civit, entre altres, es van sumar ahir vespre a BCN a la concentració que s'han dut a terme davant la Cambra de Comerç Catalunya-Israel per protestar pels atacs comesos per l'exèrcit d'Israel contra la flota d'ajuda humanitària i que han causat víctimes mortals.

Ortiz ha qualificat l'atac d'"acte bàrbar" i ha emplaçat l'Estat espanyols, els organismes europeus i internacionals "a aturar aquesta impunitat amb què actua Israel i a posar fi a la violació sistemàtica dels drets humans i del dret internacional a Gaza".

Nuet, per la seva banda, va qualificar de "terrorisme" l'atac de les tropes israelianes i l'assassinat dels pacifistes per forces especials.

Petició de compareixença de Moratinos

Pel que fa a ICV, el seu diputat al Congrés, Joan Herrera, ha presentat avui mateix, conjuntament amb IU, la sol.licitud de compareixença del ministre d'Afers Estrangers, Miguel Ángel Moratinos, perquè expliqui a la Cambra Baixa les actuacions del Govern davant aquest atac.

Herrera també ha presentat na bateria de preguntes adreçades al Govern espanyol per saber si l'Executiu pensa continuar la política de venda d'armes i cooperació militar amb Israel i si realitzarà una declaració institucional de rebuig a l'atemptat. També demana saber quines mesures diplomàtiques pensa adoptar el Govern arran d'aquests "nous atacs il.legals" i quines mesures pensa prendre per la seguretat dels activistes espanyols que es desplacin als territoris ocuptats.

D'altra banda, l'eurodiputat d'ICV, Raül Romeva, ha anunciat que el grup Verd al Parlament Europeu demanarà la compareixença de Catherine Ashton, vicepresidenta de la Comissió i alta representant de la UE per a afers exteriors i política de seguretat, a qui exigiran "la creació ràpida d'una investigació internacional amb la màxima transparència per aclarir les circumstàncies d'aquest atac i per garantir la plena rendició de comptes".

Els Verds també demanaran "el suport de la UE i l'assistència a tots els presents als vaixells, per garantir que aquestes persones són tractades d'acord amb les normes internacionals de drets humans".

ICV-EUiA crida a la mobilització sindical

Jordi Miralles crida a Girona a la unitat d´acció de les forces d´esquerres i sindicals per: "Canviar les regles de joc i posar l´economia al servei de les persones. La solució a l´actual situació de crisi, que castiga els treballadors, està en la política i el sindicalisme”. El diputat per ICV-EUiA participa en l´acte: "Crisi: L'esquerra dóna respostes!", juntament amb el coordinador de la formació a les comarques gironines, Jordi Córdoba, i el secretari general de CCOO, Bartomeu Compte (Foto: F. Ortega).

El coordinador general d´EUiA i diputat al Parlament de Catalunya per la coalició ICV-EUiA, Jordi Miralles, ha afirmat avui en roda de premsa a Girona que: “La solució a l´actual situació de crisi, que castiga els treballadors, està en la política i el sindicalisme”. Miralles, que ha vingut a la ciutat a participar en l´acte organitzat per la seva formació sota el títol ´Crisi: L´esquerra dóna respostes!´, ha explicat que EUiA està treballant amb representants del moviment sindical al conjunt del territori, “colze a colze”, des de la convicció que les forces d´esquerres i els sindicats han de defensar junts els interessos dels treballadors, “tot i els matisos i les diferències que hi pugui haver”, front “els atacs dels especuladors i els poderosos que no passen per les urnes però són els qui dicten les mesures al marge de la política”, ha conclòs amb contundència.

El dirigent d´EUiA ha insistit en què “aquells que tenim propostes i representem els treballadors hem de reflexionar, proposar i actuar junts” doncs l´actual és “un moment d´unitat de les forces d´esquerres i sindicals”.

Miralles ha recordat que a Catalunya hi ha 600.000 persones aturades i que la desocupació a les comarques gironines és més alta que la mitja catalana, amb un 20,47%. Aquest fet l´ha atribuït a “un concepte de model de creixement basat en l´economia de casino, l´especulació, l´enriquiment fàcil i el treball precari”, que han fet “de l´economia un negoci”. Així, el coordinador general d´EUiA ha cridat a la mobilització “per a canviar aquesta lògica i posar l´economia al servei de les persones”. En concret, ha afirmat que “La sortida està en canviar les regles de joc, que vol dir creació de llocs de treball, defensa dels serveis públics i protecció social enlloc de retallar salaris i pensions”.

El missatge que ha proposat per a llançar a la ciutadania és ben clar: “o els mercats, o les persones” i ha marcat l´accent en què “sembla que els mercats ningú els pot regular ni criticar, però determinen les polítiques i quan no els hi agraden les que es fan, desestabilitzen governs”.

ICV-EUiA marca la diferència

Respecte a la retallada dels salaris dels funcionaris públics i de les pensions, el dirigent d´EUiA i vicepresident del grup parlamentari d´ICV-EUiA ha afirmat que “la nostra coalició hi estem radicalment en contra i defensem el mateix a Madrid i a Catalunya”. Miralles ha explicat que el grup no ha validat al Parlament el Decret llei proposat pel PSOE “amb la complicitat de CiU, que es va abstenir al Congrés”. El dirigent d´EUiA i diputat ha continuat senyalant que l´aprovació d´aquest decret condiciona Catalunya, doncs “obliga als poders públics per imperatiu legal”. Tot i així, ICV-EUiA ha aconseguit que aquí les coses es facin diferents: ha introduït en el pla català la proposta d´una clàusula de recuperació salarial un cop finalitzat el pla de reducció de despesa i ha arrancat el compromís d´augmentar l´IRPF a les rendes més altes. A més, ha destacat que “el govern de Catalunya ens comprometem a fer front al frau fiscal”, a diferència del govern Zapatero.

A l´acte posterior, que ha tingut lloc a la Casa de Cultura de Girona, el secretari de la Unió intercomarcal de CCOO, Bartomeu Compte, ha agraït la invitació d´EUiA a participar-hi i ha situat el seu sindicat dins l´esquerra. Compte ha explicat que ara estan treballant a dues velocitats, la del front quotidià i una altra d´intensitat especial marcada per la conjuntura. Així, el dirigent sindical de les comarques gironines ha situat que si fins ara lluitàvem contra la crisi, ara ho fem contra els mercats i que això requereix d´un canvi d´estratègia i de mobilització, doncs “ens hi juguem els drets laborals i socials i el sector públic”, va dir Compte.

“Ara ens parlen de retallar salaris, però d´aquí dos dies ens diran de retallar llocs de treball”, va advertir el secretari de la Unió Intercomarcal de CCOO, qui ha conclòs que el sindicat és una “eina sociopolítica molt útil” per a fer front a “un atac a l´interès general” i va cridar a “aplegar esforços” per a què la mobilització convocada pel 8 de juny en defensa del sector públic signifiqui un toc d´atenció important al Govern.

Arau, Tapial i Segarra, empresonats pels sionistes


Manuel Tapial i Laura Arau, residents a Vic, i el periodista valencià David Segarra, els tres activistes anaven en la flota humanitària cap a Gaza, han estat empresonats al centre de detenció de Beersheba, al sud de Tel-Aviv, després de negar-se a signar l'acta de deportació amb uns 70 activistes més, segons que ha explicat el ministre d'Afers Exteriors i Cooperació espanyol, Miguel Ángel Moratinos, confirmant que es troben bé de salut. Vídeo: El pare de Manuel Tapial, Manuel Espinar.

Manuel Tapial i Laura Arau són membres de l'associació Cultura, Pau i Solidaritat, i el periodista valencià David Segarra, cobria la flota per a Telesur i preparava un documental sobre Gaza.

Cap dels tres no va ser ferit en l'atac. Però ara es troben empresonats i hauran de fer front a un procés judicial per expulsar-los del territori. Moratinos ha explicat que el personal de l'ambaixada espanyola a Tel-Aviv havia mirat de convèncer-los perquè signessin l'acta de deportació per poder ser repatriats, però s'hi han negat.

A banda, encara hi ha retinguts centenars de cooperants que viatjaven en la flota. Entre ells, l'escriptor suec Henning Mankell.

ICV-EUiA: "Que pagui qui cobri més de 9.000 €"


Segons Joan Herrera, diputat per ICV-EUiA: "La nostra proposta és que els que guanyen més de 9.000 euros al mes paguin dos punts més d'IRPF, i després hi hauria un altre tram per a rendes més altes, amb 4 punts més".

EUPV per la Llei de Dependència a Vila-real

El col.lectiu d'EU de Vila-real celebrarà demà, 2 de Juny a les 19:30h, un acte sobre la dependència al Casal Jaume I (C/ Solades, nº 10), al que intervindran: Manuel Vilar coordinador del col.lectiu de Vila-real, Marina Albiol, Diputada a les Corts Valencianes, Mercedes Gual responsable de la FRATER de Castelló, Ricardo Julia President de AVANT i portaveu de la plataforma per la llei de la Dependència.

Alarcón amb els estudiants de Puerto Rico

Ricardo Alarcón de Quesada, president de l'Assemblea Nacional del Poder Popular, ha reiterat en nom del Parlament Cubà: "La nostra més ferma i completa solidaritat amb la joventut i el poble de Puerto Rico que lliuren aquesta bonica batalla per la llibertat i la cultura. Ells ens fan veure el futur amb optimisme; gràcies a ells algun dia Justícia i Dret no seran només nobles paraules per al seu i per a tots els pobles". Quan la vaga d'estudiants ja arriba al 40 dies.

En intervenir en la cloenda de la V Trobada Internacional Justícia i Dret, esdeveniment organitzat pel Tribunal Suprem Popular, Alarcón va invocar un nom: Natalia Sánchez López, una estudiant porto-riquenya de 21 anys que participava en la vaga del recinte universitari de Mayagüez i que el dia 24 de maig, davant les condicions d'amuntegament, manca de ventilació i d'aliments, es va desmaiar, després va ser portada a un hospital, on va morir l'endemà.

"Ahir els estudiants van desfilar pels carrers de Sant Joan, en impressionant manifestació que va comptar amb el suport generalitzat del poble. Cridaven amb energia: Som estudiants, no criminals. Ho han estat dient per 36 dies en els recintes universitaris. Però ni el Parlament europeu ni els demagogs barats, ni els mitjans servidors de l'imperi es donen per assabentats.

"Quantes vegades ha de morir Natalia?
"A qui més pensen matar?"

"Però els anomenats mitjans de comunicació imposen el silenci, són en realitat instruments de control ideològic al servei de l'imperi. Els cubans hem viscut mig segle per comprovar-ho", va denunciar.

En contrast, va recordar als delegats de 14 països d'Amèrica Llatina, Europa i Àfrica, el recentment recrudescència de la campanya mediàtica contra Cuba. "La desencadenar, va dir, manipulant grollerament la lamentable mort d'un pres comú que va decidir emprendre una vaga de fam; aquesta persona va ser traslladada a un hospital on es va fer tot el possible per intentar salvar-li la vida".

"Ho va fer l'únic poble del planeta que pateix un bloqueig econòmic genocida que li impedeix adquirir medicaments i equips mèdics o ha de pagar per ells xifres oneroses; ho va fer un país que tot i això garanteix a tot el poble l'assistència mèdica gratuïta. Res semblant al que existeix en la majoria dels països des d'on es profereixen crítiques contra Cuba, les quals són tan maldestres com cíniques.

"¿On eren els que ens censuren quan va començar la vaga estudiantil a Puerto Rico fa ja més de cinc setmanes? Què van dir quan les autoritats encerclar els recintes universitaris i suprimir els serveis d'electricitat i aigua? Protestar potser quan la policia va maltractar amb violència els que van tractar de portar aliments, aigua i medicines? Aquests nois no van decidir fer un dejuni voluntari a la recerca de publicitat, a ells se'ls imposa per la força i els mitjans callen vergonyosament ", va afirmar.

Una vegada més va denunciar l'injust empresonament dels nostres Cinc compatriotes cubans presos als Estats Units per lluitar contra el terrorisme des de fa ja gairebé 12 anys, i l'impediment que Olga i Adriana visitin als seus esposos. "Però la premsa d'aquest país calla, va dir, si el poble nord-americà conegués el cas, d'assegurança demanaria al president Obama justícia i llibertat per a aquests lluitadors antiterroristes".


Reitera Alarcón apoyo a estudiantes puertorriqueños

Ricardo Alarcón de Quesada, presidente de la Asamblea Nacional del Poder Popular, reiteró este viernes, a nombre del Parlamento Cubano, "nuestra más firme y completa solidaridad con la juventud y el pueblo de Puerto Rico que libran esta hermosa batalla por la libertad y la cultura. Ellos nos hacen ver el porvenir con optimismo; gracias a ellos algún día Justicia y Derecho no solo serán nobles palabras para su pueblo y para todos los pueblos".
Para leer más ir a enlace:

BCN: Taula rodona sobre la crisi

Avui dimarts, 1 de juny, a les 18:30h, a l'Espai Francesca Bonnemaison (Sala La Cuina) C/ Sant Pere més Baix, 7, BCN. Analitzaran la crisi mitjançant en una taula rodona amb la participació de Núria Lozano, responsable de món del treball d’EUiA; Joan Coscubiela, President de la Fundació Cipriano García; i Jordi Miralles, Coordinador General d’Esquerra Unida i Alternativa.

Hu Jintao vol un servei de salut universal

El president de la Xina Hu Jintao va demanar als governs de diferents nivells lluitar per garantir que tots els residents urbans i rurals estiguin protegits per un servei bàsic de salut, un tema de benestar clau al país. Hu, també secretari general del Comitè Central del Partit Comunista de la Xina (PCX), va fer la crida en un grup d'estudi dels membres del Buró Polític del Comitè Central del PCX.

Els membres del buró polític van sostenir discussions amb dos col.legues investigadors -Rao Keqin del Ministeri de Salut i Yanfeng del Centre d'Investigació i Desenvolupament del Consell d'Estat- que van donar discursos sobre els temes de la reforma de salut de la Xina i el desenvolupament global de la salut.

Hu va dir que la reforma ha de assolir l'objectiu d'atenció bàsica per a tots i que és una tasca principal accelerar la construcció d'un sistema de salut bàsic que cobreixi tant als residents urbans com als rurals.

Xina va iniciar la seva gran reforma de salut l'any passat que cerca oferir serveis d'atenció mèdica adequats i econòmics per a tots. El Consell d'Estat, o gabinet, va emetre una circular el mes passat detallant les metes específiques i les accions per a les reformes futures.

Hu va prometre una major participació del govern i finançament per als serveis de salut que va dir han d'estar orientats al públic.

Va afegir que garantir el dret de la gent a la salut ha de ser una prioritat per als governs i els comitès del PCX a tots els nivells i els va demanar treballar decididament per aconseguir l'èxit de la reforma.

En el seu discurs, Hu va demanar més esforços per establir un sistema nacional de medicaments bàsics, millorar els serveis de salut a nivell popular i avançar en la reforma pilot dels hospitals propietat de l'estat.


Presidente chino pide servicio básico de salud universal

El presidente de China Hu Jintao pidió a los gobiernos de distintos niveles luchar por garantizar que todos los residentes urbanos y rurales estén protegidos por un servicio básico de salud, un tema de bienestar clave en el país.
Para leer más ir a enlace:

La RAE censura el concepte 'nacionalitat'

La Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola ha reconegut un error en la nova definició de "nacionalitat" que apareix al diccionari de la seva pàgina web, cosa que ha provocat fortes crítiques per apreciar una intencionalitat política i censora, i ha assegurat que el corregirà en breu. D'acord amb l'actual edició del Diccionari de la Llengua Espanyola, com a primera definició de "nacionalitat" figura: "Condició i caràcter peculiar dels pobles i habitants d'una nació", accepció que se suprimeix en l'avanç de la 23ª edició, encara no impresa però sí a sa pàgina web.

A més, en l'edició encara vigent es diu que "nacionalitat" és també el: "Estat propi de la persona nascuda o naturalitzada en una nació", "comunitat autònoma a la qual, en el seu Estatut, se li reconeix una especial identitat històrica i cultural", i "denominació oficial d'algunes comunitats autònomes". En l'esmena ja no figura la primera accepció, i de les tres que es poden llegir, la primera és "condició de pertinença a un Estat per raó de naixement o naturalització". Això suposa censurar un concepte que ha estat segles al diccionari només per acontentar els feixistes a qui ara els reventa que el Tribunal Constitucional hagi de dependre de la definició del seu propi diccionari que demostra que "Catalunya és una nació".

El joc brut del feixisme espanyol, així com el servilisme indecent dels "acadèmics" no té mesura.

La segona accepció de nacio al diccionari monàrquic diu que es tracta del "vincle jurídic d'una persona amb un Estat, que li atribueix la condició de ciutadà d'aquest Estat en funció del lloc on ha nascut, de la nacionalitat dels seus pares o del fet de haver-li concedit la naturalització ". I la última és "comunitat autònoma a la qual, en el seu Estatut, se li reconeix una especial identitat històrica i cultural".

"Cerca divuit peus al gat"


Gaspar Llamazares, representant d'IU, ha afirmat que la nova interpretació "nega" el fet plurinacional de l'Estat i ha assegurat que aquest canvi té a veure amb la polèmica al voltant del preàmbul de l'Estatut.

Igualment contrària ha estat l'opinió del portaveu adjunt al Senat de l'Entesa Catalana de Progrés, Carles Bonet, que ha dit que la RAE torna a "immiscir-se" en debats constitucionals, com, segons el senador, ja va fer en intentar que a la Constitució es definís al català com espanyol i no com una de les llengües espanyoles.

Ara, ha assenyalat, sembla que la Reial Acadèmia "pren partit" i vulgui ajudar els que s'oposen al fet que en el preàmbul de l'Estatut català, pendent des de fa gairebé quatre anys de la sentència del Tribunal Constitucional, es parli de "nació catalana ".

La presidenta del PP català i senadora, Alicia Sánchez Camacho, tampoc s'ha mostrat favorable a la modificació que figura a la web i creu que s'hauria de mantenir la primera definició que es pot llegir en l'edició actual.

No obstant això, el diputat més veterà de la Cambra Baixa, Alfonso Guerra, del PSOE, que parla un idioma sense diccionari, ha defensat que l'esmena és "més pràctica" i d'acord amb el segle XXI i no s'aprecia, en absolut, que hi hagi intencionalitat política. I si algú la veu, ha assenyalat, "serà perquè vol buscar divuit peus al gat".

Advertida de les crítiques que aquesta esmena estava suscitant entre moltes de les forces polítiques, la RAE, a través d'un portaveu, ha assegurat que es tracta d'un error que quedarà corregit a la web abans de l'estiu i que la propera edició impresa mantindrà com primera definició la que figura en l'actual.

"Fer política"

Les modificacions introduïdes en la versió electrònica no han agradat gens a diferents forces polítiques i així, el portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, ha dit que amb aquest canvi el que està fent la Reial Acadèmia "és fer política".

El portaveu d'Educació i Cultura del PNB al Congrés, Aitor Esteban, ha lamentat el que per a ell és una "intencionalitat política" per part de l'Acadèmia, la qual, segons ell, hauria de romandre "absolutament immune" a qualsevol pressió política . Segons el diputat, "tothom sap" que Nació i Estat "no és el mateix" i hi ha "moltíssims" exemples en l'àmbit internacional que ho corroboren.

Tampoc ERC està conforme amb el canvi, i per al seu portaveu parlamentari, Joan Ridao, la institució lingüística vol eliminar així qualsevol vestigi de "concomitància" entre nació i nacionalitat.

Ha explicat que el vocable "nacionalitat" sorgeix com un "híbrid" a la Constitució per a no impedir la seva aprovació i en termes polítics expressa la idea que hi ha nacions, que "no són polítiques perquè no disposen d'Estat", però que ho són per raons històriques, lingüístiques i culturals i manifesten la seva voluntat de "afirmar-se i autogovernar-se".

Per entendre l'arrel de la polèmica llegir:
La nació catalana i el tribunal dels necis (en castellà):
http://lacasaeuropa.blogspot.com/2009/11/el-tribunal-de-los-necios-ccatalunya-es.html#507254036542671732


La RAE reconoce su error al definir 'nacionalidad'

La Real Academia de la Lengua Española ha reconocido un error en la definición de "nacionalidad" que aparece en el diccionario de su página web, lo que ha provocado ciertas críticas por apreciar una intencionalidad política, y ha asegurado que lo corregirá en breve.
Para leer más ir a enlace:

EUA: Protestes per la Llei d'inmigració

Més de 50.000 persones van sortir de nou als carrers de Phoenix per protestar contra la llei d'immigració aprovada per Arizona i que les organitzacions d'immigrants consideren racista. Els manifestants van exigir al Govern federal que intervingui perquè no entri en vigor el 29 de juliol aquesta llei. Els manifestants, molts arribats des d'altres estats nord-americans, van portar el seu propi menjar i aigua per no comprar res a Phoenix com a gest de boicot a la nova llei.

Grups de defensa dels drets civils i de treballadors de tot el país es van sumar a la protesta contra una llei que obliga els policies locals i estatals a investigar els possibles casos d'immigrants irregulars: 'Volem impedir que s'estengui la llei pel país', va explicar el director de la Xarxa Nacional d'Organització de Treballadors, Pablo Alvarado.

En concret, els manifestants van exigir al president Barack Obama que ordeni a les autoritats federals que no acceptin la permanència sota custòdia d'immigrants detinguts en virtut d'aquesta llei. També volen que Obama anul.li el conegut com acord 287G, que permet als agents de les policies locals aplicar la legislació federal sobre immigració.


Continúan protestas en EEUU por Ley antiinmigrantes
Más de 50.000 personas salieron, este sábado, de nuevo a las calles de Phoenix para protestar contra la ley de inmigración SB1070 aprobada por Arizona y que las organizaciones de inmigrantes consideran racista. Los manifestantes exigieron al Gobierno federal que intervenga para que no entre en vigor el 29 de julio esta ley, que consideran racista.
Para leer más ir a enlace:

Evo Morales: "EUA no té autoritat moral"

El president bolivià Evo Morales va sortir ahir en defensa del seu col.lega Luis Inácio Lula da Silva i va considerar que les autoritats dels Estats Units: "No tenen autoritat moral" per qüestionar un acord d'enriquiment d'urani amb l'Iran per part de Turquia i Brasil: "Els que posen en perill al món són els que porten militars a acabar amb vides en altres continents, en altres països, els que posen en perill al món són les bases militars d'Estats Units", va dir Morales en roda de premsa.

Per aquesta raó, els funcionaris del "govern dels Estats Units no tenen cap autoritat moral per acusar ningú", va afegir el mandatari.

La secretària d'Estat nord-americana, Hillary Clinton, digué que l'acord tendeix a "fer guanyar temps a l'Iran; permetre a l'Iran que ignori la unitat internacional que hi ha sobre el seu programa nuclear, fa al món més perillós i no menys perillós". De les bombes sionistes i els camps nazis d'Arizona o el mur racista amb Mèxic s'en va oblidar, com sempre. Deu ser l'edat, com deia el seu marit!

Segons Morales, les crítiques al seu col lega brasiler "només ha de ser cobdícia a un lideratge internacional de Lula expressat per la senyora Clinton" i va advertir que "no permetrem com Unasur (comunitat sud-americana de nacions) xantatges del govern dels Estats Units".




El futur de les tres xemeneies està assegurat

L'alcalde d'Adrià del Besòs afirma que el futur de les xemeneies està assegurat, encara que no està clar quina destinació se'ls donarà ni els costos que podria generar, sobretot en una època com l'actual de crisi econòmica. Jesús Maria Canga ha assegurat que el futur de les tres xemeneies de la central tèrmica està "garantit", al seminari Reciclatges, que forma part del Congrés Internacional Cerdà Postmetrópolis.

Segons ha explicat Canga, els processos urbanístics depenen de l'aprovació municipal i el consistori "vincularà qualsevol modificació amb la conservació de les tres xemeneies".

"No sé què és el que finalment acollirà el recinte, perquè econòmicament no estem en els millors moments", ha apuntat l'alcalde de Sant Adrià que ha afegit: "Potser no veiem cap horitzó clar a moltes de les il.lusions que ens fèiem fa un any".

Canga ha assegurat que l'àmbit de transformació va des de Badalona fins al riu Besòs i el fet de tractar-se "d'un símbol cultural" farà que portin endavant "una gran proposta que no oblidarà al campus universitari".

Tot i no definir cap projecte en concret, l'alcalde manté la seva aposta d'instal.lar un museu de l'Energia a la central tèrmica, que deixarà de funcionar a principis de 2011: "No hi ha dates, però intentarem que l'1 de gener de 2011 la gent comenci a fer-les seves", ha afirmat en al.lusió a les esmentades instal.lacions.

Quan la central deixi de produir energia començaran els processos urbanístics "lents i complicats", segons Canga, però que es tractaran "en un nivell participatiu molt alt, escoltant la veu de la gent.


El futuro de las tres chimeneas está asegurado.

El alcalde de Sant Adrià afirma que el futuro de las chimeneas está asegurado aunque no está claro que destino se les dará ni los costes que podría generar sobretodo en una época como la actual de crisis económica.

El alcalde de Sant Adrià de Besòs, Jesús Maria Canga, ha asegurado hoy que el futuro de las tres chimeneas de la central térmica está "garantizado", en el seminario Reciclajes, que forma parte del Congreso Internacional Cerdà Postmetrópolis.
Para leer más ir a enlace:


Investiguen Prisa, Vocento, Godó i Zeta

La Comissió Nacional de la Competència (CNC) ha decidit obrir un expedient sancionador als grups Prisa i Zeta, i un altre a Vocento i Godó per diferents acords assolits per vendre espais publicitaris de forma conjunta i que podrien ser contraris a la competència. D'una banda, s'ha obert un expedient sancionador a Godó i Vocento després de conèixer que els grups havien arribat a un acord de comercialització conjunta d'espais publicitaris dels suplements dominicals XL Setmanal i Magazine. La premsa del "movimiento" demostra així la seva interdependència i afinitat neofeixista.

D'altra banda, la CNC ha obert un expedient sancionador de Prisa, ediciones El País, Grup Empresarial de Mitjans Impresos i Zeta després de considerar que la creació d'una companyia entre Prisa i Zeta per comercialitzar espais publicitaris en premsa escrita i Internet "no era una concentració econòmica conforme" i podria anar contra la competència.

EUPV celebra que el TC no accepta el parany

La diputada autonòmica d’EUPV, Marina Albiol, ha mostrat la seua satisfacció per aquesta decisió del Tribunal Constitucional, la qual deixa en suspensió la Llei de Caça: “Aquest auto és un autèntic revés per al PP, per al PSPV i també per al Bloc, els quals defensen aquesta modalitat de caça absolutament reprovable. Esperem que la decisió última dels jutjats siga la prohibició definitiva del parany”, subratlla Albiol. Esquerra Unida recorda que aquesta Llei de Caça: “Incompleix la normativa europea i per tant no pot considerar-se el parany com una activitat legal”.

Albiol ha afegit que aquesta modalitat de caça “és massiva i indiscriminada i inclou aus protegides. Ahi estan, per exemple, les denuncies de l’Associació d’Agents Mediambientals de Castelló, que critiquen la permissivitat i l’empar que proporciona la Conselleria a les
associacions de caçadors, que inclús subvenciona amb diners públics”, explicà la diputada d’EUPV.