dissabte, 12 de gener de 2013

ICV-EUiA i la CUP elaboren propostes alternatives a la de CiU i ERC

La coalició ICV-EUiA i la CUP han elaborat sengles propostes de resolució alternatives a la declaració de sobirania pactada aquesta setmana entre CiU i ERC. La formació ecosocialista ha convocat per demà una roda de premsa en la qual la portaveu d'ICV-EUiA al Parlament, Dolors Camats, informarà sobre la proposta de la coalició ecosocialista.

Joan Herrera, ha valorat el contingut de la proposta de resolució tancada per CiU i ERC sobre la declaració de sobirania del poble català: "Aquells que vulguin que nosaltres ens despengem del dret a decidir no ho aconseguiran", ha dit Herrera que ha criticat les formes i el contingut com ambdues formacions han fet el procés d'aquesta resolució. "Per molt que siguin maldestres, per molt que en les formes ho facin fatal i que ens els continguts busquin més un plebiscit que no pas una consulta, nosaltres el que farem és eixamplar i créixer", ha dit Herrera que ha promès una actitud responsable de la seva formació.

Herrera ha explicat que té la "impressió que hi ha una àmplia majoria molt més àmplia a favor de la consulta que del plebiscit de la independència", ha dit Herrera que ha proposat "fer-ho amb una àmplia majoria a favor del dret a decidir". "Sé que per càlcul electoral d'algú això no convé però pel càlcul del país això sí que convé", ha dit Herrera que ha anunciat que ICV-EUiA treballarà "amb l'objectiu d'eixamplar l'acord i que molta gent s'incorpori i intentant no caure en exercicis partidistes".

En aquest sentit el president del grup ecosocialista ha dit que la forma "li és igual" però que vol "buscar una àmplia majoria que inclogui a CiU, ERC, ICV-EUiA, les CUP i també al PSC, perquè hi ha una àmplia majoria a favor del dret a decidir".
Per la seva banda, la CUP ha anunciat avui, en un comunicat, que dimarts que ve, 15 de gener, presentarà una "proposta de declaració de sobirania" en el primer ple del Parlament de la nova legislatura.

La CUP vol que "el protagonisme tingui base popular"


La Candidatura d'Unitat Popular, que avui ha celebrat una reunió del seu òrgan de seguiment parlamentari, assegura que "els intents d'encaixar els Països Catalans dins dels marcs estatals francès i espanyol són ja una via sense recorregut", i insta a "portar endavant un procés de diàleg amb els Països Catalans per sumar-se al procés ja iniciat al Principat". Segons la seva opinió, aquest procés ha de servir per "construir un marc més democràtic, igualitari i just".

Aquesta formació apel·la al Parlament a reconèixer que en el procés de convertir Catalunya en un nou Estat "el protagonisme tingui base popular" i que es contempli, "si cal", la desobediència civil "com una forma d'esquivar les traves legals per exercir la sobirania".

En aquesta línia, la CUP adverteix també que "no es poden posar condicions al futur Estat", fins i tot pel que fa a les relacions internacionals. La CUP celebrarà el dissabte 19 de gener un Consell Polític on debatrà sobre el procés d'autodeterminació, mentre que obre en paral·lel una procés de converses amb la resta de forces polítiques del Parlament sobre el contingut de la resolució.

CiU i ERC han pactat aquesta setmana una proposta conjunta de redactat per una declaració del Parlament a favor d'exercir el dret a decidir i de l'Estat propi que van donar a conèixer dijous als altres grups parlamentaris.

La proposta insta el Parlament a declarar la sobirania del poble de Catalunya com a subjecte polític i jurídic i obre el procés per "fer efectiva la voluntat de constituir Catalunya en un nou Estat dins el marc europeu".

Mentre que el PP i Ciutadans són totalment contraris al dret a decidir, el PSC ha assegurat que no subscriurà un redactat que creu aposta per la independència, i ICV-EUiA es va mostrar molesta per sentir-se relegada en aquest procés.

2012: 36.100 protestes contra la dictadura del PP, 120 diàries

La nova reforma laboral, les retallades en sanitat i educació, l'augment de la jornada laboral i l'eliminació de la paga extra als funcionaris, la implantació de les taxes judicials, les preferents... Durant el primer any de govern del Partit Popular, s'han celebrat una mitjana de 120 manifestacions diàries a Espanya, superant les 36.100, gairebé el doble de les que es van celebrar el 2011 (18.400). Al compte no hi són les 'protestes' individuals i desesperades com la del ciutadà de Màlaga de la foto que per la dictadura no compten ni vius ni morts.

Per comunitats autònomes, a Andalusia es van comptabilitzar en els deu primers mesos de l'any 7.141 manifestacions i concentracions, seguida de Castella i Lleó, amb 4.435; Comunitat Valenciana, amb 3.147, i Catalunya, amb 3.116 protestes. Els ciutadans de les illes Balears van protagonitzar més de 3.100 actes de protesta, convertint-se en la quarta comunitat autònoma amb més mobilitzacions el 2012, superant fins i tot a la capital espanyola, on es van registrar un total de 2.846.

Són dades recopilades per les delegacions del Govern a instàncies del diputat de l'Esquerra Plural Ricardo Sixto (EUPV), i que apunten a un increment sostingut de la conflictivitat en els últims vuit anys.

Si el 2004 es van registrar 10.568 manifestacions o concentracions segons les estadístiques del Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques, el 2008 es van comptabilitzar ja 16.118, i el 2010, gairebé 20.000.

El 2011, any del sorgiment del moviment 15-M i dels "indignats", hi va haver, però, un lleuger descens d'aquest fenomen, que s'ha disparat exponencialment l'any passat, fins a prop de 40.000 mobilitzacions.

Ja en la seva presa de possessió en els últims dies del 2011, el ministre de l'Interior de l'Opus Dei, Jorge Fernández Díaz, ha reconegut que s'acostaven "temps durs" que anaven a requerir "mà dreta i mà esquerra" per preservar la "pau social "que és com el PP crida a la repressió.

Fernández Díaz va dir que les Forces de Seguretat vetllarien perquè es complissin les lleis i es poguessin exercir drets fonamentals com el de manifestació, fent compatible amb els drets d'altres ciutadans a circular pel carrer "amb normalitat", el que no ha complert reprimint per mitjans desconeguts des del franquisme com falsificar proves.

A falta de les dades del País Basc, les competències estan transferides, un percentatge significatiu de les 36.232 protestes registrades des l'1 de gener al 26 d'octubre de 2011 no van ser comunicades a la corresponent delegació del Govern.

Destaquen les 623 manifestacions no comunicades a la Comunitat de Madrid, davant de les 2.223 que sí van complir el tràmit davant la Delegació del Govern madrilenya, el que suposa més de 21 per cent del total.

Exemple d'aquestes manifestacions que no comptaven amb comunicació prèvia a les autoritats van ser les últimes concentracions convocades per la coordinadora "Envolta el Congrés" i que van acabar amb càrregues policials i detinguts a Madrid.

Per al diputat Ricardo Sixto, l'increment de la conflictivitat social és fruit directe de la situació de crisi econòmica, de les retallades socials i de l'incompliment sistemàtic de les promeses electorals per part del Govern.

En declaracions a Efe, Sixto s'ha mostrat convençut que 2013 serà encara més difícil als carrers davant l'allau de mesures impopulars que, segons ell, s'estan adoptant en els últims temps.

El diputat de l'Esquerra Plural ha criticat també les multes imposades per l'administració als convocants de manifestacions no comunicades com a part d'una "estratègia deliberada" per "fer por a la gent" i coartar la llibertat d'expressió.

La multitud congregada a Bilbo és una mobilització històrica

Pràcticament tot el trajecte que realitzarà la manifestació estava ja abarrotat de gent abans que la marxa donés els seus primers passos. El que s'apuntava que seria una nova mobilització històrica ha superat els millors auguris. Mitja hora abans de l'inici de la marxa el carrer Autonomia de Bilbo ja estava abarrotat i ara la massa humana no es pot ni moure i es fan manifestacions paral.leles. La d'aquest dissabte és una nova mobilització històrica en defensa dels drets dels presos a Euskal Herria.

L'autobús per traslladar als periodistes està preparat, els familiars dels presoners, que obriran la marxa, també s'han situat en els seus llocs i els agents socials, polítics i sindicals estan ja al lloc, després de fer declaracions.

L'esquerra abertzale, Aralar, EA i Alternatiba han enviat una àmplia representació; des de Catalunya estan Joan Tardà (ERC) i David Fernández (CUP), entre d'altres.

La marxa serà silenciosa i conclourà a l'Ajuntament.

Tot el recorregut de la manifestació està abarrotat


Les furgonetes que setmanalment traslladen als familiars dels presos han estat les encarregades d'obrir la marxa, passades les 18.45. En aquells dies, però, tot el trajecte, des de La Casella fins a l'Ajuntament, ja estava abarrotat de gent.

Després de les furgonetes es situen els familiars de presos i refugiats, en files i amb banderoles per la repatriació. Ells obren camí a la pancarta principal en què es recull el lema de la mobilització: 'Gizeh eskubideak, irtenbidea, Bakea. Euskal presoak Euskal Herrira. Repatriate all basque prisoners'.


Porten la pancarta alguns dels impulsors de la mobilització, com Eñaut Gantxegi, Iñaki Olasolo, Paulo Agirrebaltzategi, Arantza Gutiérrez, Paco Letamendia, Eba Ferreira, Itxaso Fernández, Estitxu Garai, Irati Tobar, Begoña Zabala, Joan Ibarrondo, Juanje Sòria i Oskar Bañuelos.

Els representants dels agents polítics, socials i sindicals que han mostrat la seva adhesió, tant d'Euskal Herria com l'àmbit internacional, se situen darrere seu i, després, milers i milers de persones.

EH Bildu, l'esquerra abertzale, EA, Aralar i Alternatiba han enviat una àmplia representació (Laura Mintegi, Pernando Barrena, Tasi Erkizia, Rufi Etxeberria, Pello Urizar, Oskar Matute, Patxi Zabaleta ....); des de Catalunya han acudit Joan Tardà (ERC) i David Fernández (CUP), per ELA i LAB assisteixen els seus màxims responsables, Adolfo Muñoz i Ainhoa ​​Etxaide, i les dones de Ahotsak estan representades per Jone Goirizelaia i Ainhoa ​​Aznarez, entre altres.

La marxa, silenciosa, s'atura en molts moments pel fet que tot el recorregut està a rebentar i davant la impossibilitat d'avançar s'han improvisat manifestacions espontànies als carrers adjacents.

Ortuzar demana la "llibertat absoluta" del País Basc

El nou president de l'EBB del PNB, Andoni Ortuzar, ha proclamat que hi haurà "més nació basca" i, després d'assenyalar que l'actual model d'Estat "no val" ni per a Euskadi ni per a Catalunya, ha realitzat un oferiment a l'Estat per "parlar" i, si és possible acordar "en base a dues premisses: la bilateralitat i el reconeixement de la identitat nacional basca i el dret a decidir el seu futur".

Després de ser elegit per l'Assemblea Nacional del PNB com a nou president de l'EBB del PNB, Ortuzar, que ha assenyalat que fins que no aconsegueixin una Euskadi "lliure", no "pararan", ha indicat que han de aconseguir que "prengui" la identitat basca fins a aconseguir la "llibertat absoluta del nostre país".

"Som un partit instrument per construir la nació basca. I tindrem més nació com més ciutadans del nostre país es reconeguin en aquesta identitat nacional basca. Aquesta és la nostra missió juntament amb la de governar amb eficàcia i justícia social les institucions per decisió popular", ha assenyalat. Segons ha indicat, mai han entès que es posin "bombes" per defensar la llibertat però ha assegurat que tampoc entenen la "por" a la llibertat de qui "no vol preguntar al seu poble ni escoltar la seva resposta".

"Braços oberts per somiar la llibertat", ha assegurat. Ortuzar ha indicat que l'actual model d'Estat "no val" i ha assenyalat que, com més aviat "assumeixin que aquell dibuix de la Constitució de 1978 ja no val avui" i que cal fer un altre "millor". "El d'avui no val per a Euskadi, no val per a Catalunya, però tampoc sembla que val per a Espanya".

En el 78 no van voler sumar-nos a l'acord constitucional, avui 35 anys després tornem a mostrar la nostra disposició a parlar i, si és possible acordar", ha assenyalat. El dirigent nacionalista ha afirmat que només posen "dues premisses bàsiques" la bilateralitat i el reconeixement de la identitat nacional basca i el dret a decidir el seu "futur". "Aquestes són les nostres condicions, en tot cas, l'oferiment està fet i esperem que no caigui en sac foradat", ha afegit.

A més, ha indicat que a ell i al PNB "no li tremolar les cames" en "la defensa dels nostres interessos com a poble". "A aquest president ja aquest EBB mai se li van a doblegar els genolls davant de res i davant ningú que s'oposi a la voluntat de la ciutadania basca", ha afegit. Finalment, ha mostrat la seva voluntat d'acordar amb altres partits i ha assenyalat que contribuiran a construir entre tots el futur d'un país en pau".

'Duran ha pagat per no declarar i jo vaig demanar testificar'

El president del PP a Girona i exdirigent d'UDC, Josep Enric Millo, no va voler entrar ahir a contraatacar el líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, pel que aquest havia dit d'ell la nit abans en una entrevista però sí que va llançar diversos missatges al que havia estat el seu cap de files anys enrere: "La diferència entre ell i jo en aquest cas és que ell ha pagat per no anar a declarar sota jurament i jo vaig demanar anar a declarar".

D'aquesta manera, Millo contestava ahir a les declaracions que Duran havia fet dijous al vespre des de Xile a 8Tv. El líder d'Unió va dir que el polític popular "sap més coses que jo" del cas Treball i va assegurar que l'havia vetat a les llistes per la seva relació amb un afer que "va començar a Girona".

Millo va negar ahir els extrems. Segons ell, tot el que sap sobre aquest assumpte ja ho va explicar en la seva declaració al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Pel que fa al fet de no haver anat a les llistes d'Unió, va assegurar que és "una falsedat absoluta". I afegeix: "Si la raó que dóna Duran fos certa m'hauria de demanar perdó, perquè a mi els tribunals em van exculpar".

El líder d'Unió també va dir que el cas havia començat a Girona quan Millo era el delegat de Treball. També ho desmenteix el diputat del PP al Parlament. "Jo no era delegat de Treball quan tot això passava". Josep Enric Millo recorda que quan la jutgessa el va imputar ell va demanar anar a declarar "fins i tot renunciant a la meva condició d'aforat". I seguidament dispara amb bala: "Ningú no ho ha fet en aquest cas i alguns s'han amagat darrere la seva condició d'aforat per no anar-hi".

Quan el TSJC el va desimputar el gener de 2008, Millo va dir en roda de premsa que alguns aforats podien aportar moltes dades sobre el cas, però no va voler revelar els seus noms. De fet, a part d'ell, els dos aforats als quals se'ls va sol·licitar la imputació i el Suprem la va negar, van ser Josep Sánchez Llibre i Pere Grau.

El polític gironí també va posar en dubte el desconeixement dels fets que argumenta Duran per negar-se a dimitir. "Sembla una contradicció que digui que no sabia res del que organitzava la persona que era la seva mà dreta i tothom sabia que aquesta és la persona que actuava sempre per ordres d'ell [es refereix al condemnat Vicenç Gavaldà]. Com pot dir que no sabia res, quan a més a més, la Secretària d'Organització adjunta era la seva cunyada".

Sense judici


Millo lamenta que no s'hagi celebrat el judici: "No és gens bo per a la democràcia, quan en aquests casos hi hauria d'haver una exemplarietat contra la corrupció". Per a ell, "el pacte no és un judici" i està convençut que Duran hauria de dimitir "encara que ell no sabés el que passava". Enric Millo conclou que, per a Duran, "que defensa sempre els principis de transparència, ara seria un bon moment per fer un sacrifici".

Millo va ser imputat en el cas Treball i en ser diputat al Parlament, la jutgessa que instruïa la causa la va enviar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Aquest organisme va concloure el gener de 2008 que no hi havia indicis suficients per a la imputació del polític gironí i va tornar la voluminosa investigació al jutjat 9 de Barcelona.

IU: Mentre Duran atacava als andalusos i al PER, Unió "posava la mà"

El portaveu del grup parlamentari de l'Esquerra Plural i diputat d'IU per Sevilla, José Luis Centella, ha recordat aquest dimecres, al fil del 'Cas Pallerols', les crítiques del líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, als andalusos que es beneficiaven de l'antic Pla d'Ocupació Rural (pER) i ha destacat que, mentre Duran atacava als seus paisans, el seu partit "posava la mà" per obtenir diners de manera il·legal.

Un govern i una policia franquistes, feixistes i imbècils

"Algun desgraciat que es dedica a tocar la pera" és el responsable, pensava Josep Vilalta, veí d'Esclanyà, quan descobrí al seu nou DNI, en què volia catalinatzar el seu nom, que li han afegit Antonio i Pedro pel morro d'algun serv feixista dels opusitoris del PP a Madrid. No és l'únic cas, ans sembla que els irresponsables porcs del PP-Opus es dediquen a tocar els pebrots, a part de robar, reprimir, falsejar les lleis o directament actuar com la púrria franquista que són: feina es veu que no en tenen gaire.

Aquests dos noms apareixen en la partida de naixement, si bé en un lloc diferent al que apareix "José Vilalta Subirà". A més, com ha concretat Vilalta, ell va sol·licitar canviar "José" per "Josep", res més.

En tot cas, no és la primera vegada que passa això en peticions per catalanitzar el nom que apareix al DNI: el passat novembre, Diari de Girona ja va informar d'un altre cas clavat, el d'una dona que volia canviar el nom d'Ermesinda pel d'Ermessenda, i es va trobar en el document el nom d'"Ermessenda Dolores Eulalia". Segons ha explicat Vilalta, al registre civil dels jutjats de la Bisbal, on va haver d'acudir pel cas, li van dir que ja s'havien trobat casos iguals.

Vilalta, que va denunciar el seu cas a través de la revista El Nou, la guia del Baix Empordà, ha explicat a aquest diari que el novembre va iniciar els tràmits per catalanitzar el seu nom en el DNI. Va fer les gestions amb l'Ajuntament de Begur per tenir el certificat de petició de canvi del nom. A la comissaria de la Policia Nacional de Sant Feliu de Guíxols li van donar dia i hora per anar a recollir el seu nou DNI el passat desembre, ja que en no ser una renovació, sinó un canvi de nom, la tramitació s'ha de fer des de Madrid.

La seva sorpresa i indignació va ser a la mateixa comissaria, quan va comprovar que li havien afegit "Antonio Pedro". Segons Vilalta, es va queixar enèrgicament que aquell no era el seu nom ni era el canvi que ell havia sol·licitat. No obstant això, va veure que allà no solucionaria res ja que és un tema que ve de Madrid. Malgrat l'error en l'expedició, explica que li van reconèixer que tenia tota la raó en la seva queixa i el seu posicionament enfadant-se pel DNI que li havien entregat.

Ara, està de nou amb el procés de canviar de nom però a través del registre civil dels jutjats de la Bisbal. Allí "em van dir que en l'últim mes s'han trobat en altres casos". En uns tres mesos li han de donar un nou certificat en què es comuniqui que vol canviar el nom del document d'identitat pel de "Josep", únicament; i tornar a la comissaria ganxona on expedeixen els DNI.

Josep Vilalta té clar que el que s'ha trobat en el document d'identitat "no és un error, sinó una tocada de nassos que l'únic que aconsegueix és que cada vegada hi hagi més independentistes".

Antonio té raó: Endesa és una empresa de "corsaris"

La companyia elèctrica reclamava a Antonio Moreno, enginyer industrial, 50.000 euros més IVA i el tancament de la seva pàgina web per "intromissió il·legal en l'honor" de l'empresa. L'home continua la seva batalla personal i acusa Endesa de tenir comptadors electrònics amb gairebé un 500% d'error en el càlcul del consum. És que els assessors d'Endesa són també corsaris, lladres, pirates i quinquis: saburra franquista del PP-PSOE.

Antonio Moreno, enginyer industrial jubilat, no va atemptar contra el dret a l'honor d'Endesa quan va qualificar la companyia de "corsaris" i va il·lustrar el seu article amb una vinyeta en la qual apareixia l'edifici de la multinacional energètica coronat per una bandera corsària. Així ho ha decidit el jutjat de primera instància número 86 de Madrid, que ha considerat que ha de prevaler el dret a les llibertats d'expressió i informació del demandat [Antonio Moreno] sobre el dret a l'honor de l'entitat demandant [Endesa] i, per tant, ha absolt l'enginyer industrial.

"Quan el meu advocat em va passar la sentència es em van humitejar els ulls. Ha estat la primera vegada en 18 anys que l'Administració de Justícia es comporta amb mi de forma objectiva i independent. La meva pensió és de 980 euros bruts mensuals. La multa que demanava Endesa suposava meus ingressos de gairebé 5 anys. Una salvatjada", assegura a Públic Antonio Moreno, que afirma que hauria preferit pagar els 60.500 euros que li tanquessin el portal web www.estafalaluz.com, com reclamava Endesa.

Per a Antonio, el principal objectiu d'Endesa amb la seva denúncia era tancar l'esmentat portal, ja que gràcies a ell els afectats poden informar-se de les irregularitats de les quals són víctimes i obtenir impresos els corresponents escrits personalitzats de reclamació.

"El motiu real pel qual Endesa demana el tancament de la meva pàgina web és impedir que els clients de les companyies elèctriques s'informin de les il·legalitats que detecto en el rebut de la llum i reclamin a través de l'aplicació informàtica. Cal no oblidar que cada reclamació que la companyia no respongui motivadament en un termini màxim de cinc dies hàbils dóna dret als reclamants a rebre una indemnització de 30,05 euros", assegura.

Una batalla de 18 anys

La lluita d'Antonio Moreno contra les companyies elèctriques començar fa 18 anys quan, afirma, va ser acomiadat de la filial espanyola del primer fabricant mundial de comptadors de la llum, Landis&Gyr;, en represàlia per negar-se a participar "al grup clandestí Contact, integrat per un o dos directius de cada empresa, amb la finalitat de repartir consensuadament el mercat i aplicar preus molt superiors als que resultarien de la lliure competència".

"Vinc d'una família humil. Els meus pares van fer un sacrifici brutal perquè jo pogués estudiar. No vaig a permetre que el seu sacrifici quedi en va amb una denúncia falsa. El meu bon nom està unit al sacrifici dels meus pares", assegura Antonio, que des de llavors s'ha dedicat en cos i ànima a ajudar els usuaris a defensar-se dels fraus de les companyies elèctriques i la seva patent de cors a l'Espanya feixista.

Segons els seus càlculs, només en una de les vint-i-una il·legalitats que porta detectades en la factura de la llum, les empreses han cobrat més de 10.000 milions d'euros als clients de manera fraudulenta. De fet, les dues seves reclamacions han permès als usuaris estalviar al voltant de 500 milions, ja que, a causa d'elles, el Govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero va reduir el preu de lloguer dels comptadors en un 10% i va prohibir el cobrament de drets d'enganxament per la substitució del comptador electromecànic per l'electrònic.

Un error del 488%


Gràcies al seu portal web ia les desenes de consultes de particulars que rep cada dia, Antonio Moreno assegura haver destapat una nova irregularitat d'Endesa, que se suma a altres tantes, que aquest diari va publicar el passat mes d'agost.

Si l'estiu passat Antonio va denunciar que Endesa estava infringint la llei al escometre la substitució dels vells comptadors electromecànics pels nous electrònics sense avisar prèviament als abonats i la Junta d'Andalusia li va donar la raó i va instar Endesa a comunicar "fefaentment" al reclamant la data i l'hora del canvi, ara assegura que aquests nous comptadors que Endesa està instal·lant no han estat sotmesos als controls previs necessaris per garantir el seu correcte funcionament.

Per fer aquesta asseveració, Antonio Moreno es basa en els missatges que rep d'usuaris que asseguren que la seva factura s'ha disparat després de la instal·lació del comptador electrònic. El cas més escandalós és, per ara, el d'una veïna de Cadis.

"La senyora estava pagant entre 40 i 60 euros mensuals de llum. Tot d'una, li va arribar una factura de 2.206 euros després de la instal·lació del comptador electrònic. La senyora, el marit està a l'atur, va parlar amb Endesa per fer-li veure que hi havia un error. Endesa, però, li va tallar la llum", afirma Antonio.

És en aquest moment quan Antonio intervé en el conflicte i contacta amb l'empresa pública VEIASA (Verificacions Industrials d'Andalusia, SA, dedicada al control metrològic d'equips de mesura) per a la seva verificació. L'examen constatar que l'error del comptador és del +488,39%, la qual cosa implica que per cada kWh consumit per l'usuari, el comptador marca gairebé 6 kWh (segons les especificacions tècniques, el comptador d'Endesa té un error comprès entre -1% i +1%)

Basant-se en l'informe de VEIASA, la Junta d'Andalusia va emetre el 6 de novembre una resolució en què imposa a Endesa el pagament de les despeses de la verificació i comunica a aquesta companyia que "a la primera facturació següent a la notificació de la Resolució haurà de tornar les quantitats indegudament facturades, incrementades en l'interès legal vigent en el moment de la refacturació".

Segons Antonio Moreno, el qual un comptador electrònic instal·lat tingui un error del 488% demostra que aquests comptadors surten de fàbrica sense haver estat verificats, és a dir, sense garantia d'exactitud en la mesura, cosa que no succeïa amb els antics comptadors, els quals, després de sortir de la cadena de muntatge, eren regulats un a un per garantir que el seu error estava comprès entre -2% i +2%.

Més enllà de l'error en el comptador, Antonio critica també l'actitud de la companyia quan va decidir tallar la llum de la veïna ja que, segons ell, un "simple cop d'ull" a la factura permetia descobrir que hi havia errors en el càlcul.

"Es dóna la circumstància que el consum facturat per Endesa (13.739 kWh) és impossible. El motiu és obvi, ja que el comptador electrònic té integrat el ICP (que no permet connectar una potència superior a la contractada) i si es multiplica la potència contractada (4,4 kW) pel nombre d'hores del període entre lectures reals (113 dies x 24 hores / dia = 2.712 hores), el consum és 11.933 kWh, inferior en gairebé 2.000 kWh al consum facturat per Endesa. Malgrat de ser un error tan fàcilment detectable, Endesa no va atendre la reclamació de l'usuari i va tallar la llum", conclou Antonio.

La Tobarra persegueix Gallifa per la minibandera

La delegació del govern espanyol a Catalunya demandarà l'ajuntament de Gallifa després de la decisió del consitori de col·locar a la façana de l'edifici una banderola espanyola d'un pam que ha presentat com la manera de complir la llei de banderes; aquesta és la solució que ahir va anunciar el batlle, Jordi Fornàs (SI), després dels requeriments que li havia fet la fatxenda delegada del govern perquè tornés a col·locar la bandera espanyola.

Ara la banderola espanyola és a la façana de l'edifici, 'en un lloc preferent i d'honor de l'edifici', tal com diu la llei, i l'estelada, la senyera i la bandera de Gallifa són en tres pals al costat de l'edifici de l'ajuntament.

Però segons la premsa espanyola, la delegació diu que la banderola incompleix l'article 4 de la llei, que diu que en les comunitats autònomes els estatuts de les quals reconeixen una bandera pròpia, aquesta haurà d'estar al costat de l'espanyola, però que mai no podrà tenir una mida més gran. I, alhora, l'article 6 diu que la bandera d'Espanya ha d'ocupar 'un lloc destacat, visible i d'honor'. I amb aquests arguments la Tobarra feixista presentarà la demanada contra l'ajuntament.

El batlle ha indicat que la llei de banderes no concreta pas quina mida ha de tenir la bandera espanyola; diu que no pot ser més petita que les altres, 'i això es compleix en aquest cas, perquè no hi ha altres símbols a la façana.'

La bandera espanyola va ser comprada en un quiosc de Les Rambles de Barcelona i va tenir un cost de dos euros. L'Ajuntament en va comprar tres per tenir-ne de recanvi. De fet, aquesta és la segona que instal·len perquè la primera "va desaparèixer", ha comentat l'alcalde als mitjans de comunicació.

Jordi Fornas, d'altra banda, ha animat els municipis que es troben en la mateixa situació a aplicar aquesta solució.