dijous, 14 de juny de 2012

El Tribunal de Comptes investigarà el diputat de CiU que va embutxacar-se un sou opac quan era alcalde

Xavier Crespo [a la imatge], alcalde de Lloret de 2003 a 2011, hauria comès un seguit d'irregularitats a través d'una empresa de la sanitat pública. La Sindicatura de Comptes va arxivar un informe, però ara s'ha reobert la investigació.

Els intents del Govern de la Generalitat de Catalunya i dels grups parlamentaris de CiU i del PSC per evitar l’obertura d’una investigació per les presumptes irregularitats comeses en l’anomenat cas Crespo, que té com a màxim protagonista el diputat de CiU i exalcalde de Lloret Xavier Crespo, han fracassat. La Fiscalia del Tribunal de Comptes ha decidit obviar l’opinió de la Sindicatura de Comptes i iniciar una investigació per aclarir si les irregularitats detectades en un informe realitzat el 2006 per l’aleshores membre de la Sindicatura Agustí Colom “poguessin donar lloc a l’existència de responsabilitat comptable”. La Sindicatura, però, va decidir arxivar l'informe fa sis anys.

El document va posar de manifest un suposats pagaments irregulars de l’empresa Centres Mèdics Selva Maresme (CMSM), propietat al 100% de la Corporació de Salut del Maresme Selva (CSMS) –la societat pública que, entre d’altres, gestiona els hospitals de Calella i Blanes-, per valor d’1,3 milions d’euros, a banda de pèrdues patrimonials i d’ingressos pels esmentats hospitals. Els fets investigats van ocórrer entre el 2000 i el 2005 i, segons l’informe de la Sindicatura, la responsabilitat de les irregularitats seria de Xavier Crespo i altres gestors i metges de l’empresa, com la regidora socialista de Pineda de Mar Carme Aragonés i l’edil de CiU a Santa Susanna Xavier Rius Moya.

Entre d’altres aspectes, Crespo i la seva dona, la metge Guadalupe Oliva Pujol, s’haurien embutxacat 209.000 euros de manera irregular de la CMSM. A més a més, un cop aquesta societat es va dissoldre, van quedar-se dos consultoris pagant un preu molt per sota del seu valor real, una pràctica que també haurien portat a terme altres membres de la CMSM.

El document també posava de manifest que Crespo s’hauria embutxacat un sou opac de 3.000 euros mensuals a partir de 2003, quan va deixar de ser gerent de la societat i va convertir-se en alcalde de Lloret, càrrec que va ocupar fins el 2011 i pel qual s’embutxacava més de 50.000 euros bruts anuals. Segons la llei, la remuneració extra està prohibida. En una nota de premsa de la Fiscalia del Tribunal de Comptes, també s’ha deixat clar que hi podrien haver responsabilitats penals, més enllà de les comptables.

Les quatre marxes mineres conflueixen en defensa del carbó

Les quatre marxes mineres que a primera hora d'aquest matí van començar el seu caminar en les diferents conques mineres de la província, arribaren a primera hora d'aquesta tarda als seus destins: el pou Santa Creu i la Diputació de Lleó, on des de fa dies romanen tancats diversos miners en senyal de protesta per la reducció pressupostària anunciada pel Govern per al sector del carbó per a aquest any.

En total, milers de persones han recorregut les carreteres de la província per demostrar a l'Executiu el seu rebuig a aquesta mesura i que tant el carbó com els seus treballadors «som necessaris».

La marxa més matinera va partir a les vuit del matí de Villablino, en direcció al pou Santa Creu, on també van desembocar les marxes iniciades en Fabero i Toreno, on des de fa 25 dies romanen tancats 07:00 miners. L'altra marxa va partir passades les 10 hores de la Robla i va concloure a les cinc de la tarda davant la Diputació provincial, a Lleó capital, en senyal de suport als sis miners tancats a la institució des de fa onze dies.

Aquesta última marxa, composta per més de 500 persones, va arribar a la capital lleonesa a les cinc en punt de la tarda enmig de crits de 'Menys policia i més mineria' o 'Si això no s'arregla, guerra, guerra, guerra', càntics ja habituals en les últimes jornades de protesta del sector, acompanyats pels habituals petards i el so de les botzines. Amb una asseguda simbòlica davant de la finestra en la qual esperaven els sis tancats, s'ha donat per conclosa la marxa després de prop de set hores de camí.

Tant els integrants de la marxa com els miners tancats es van rebre amb aplaudiments recíprocs durant uns minuts i amb crits de 'No esteu sols', abans de cantar l'himne miner davant la Diputació provincial i amb els bastons en alt al compàs de la música que es podia sentir a través d'uns altaveus instal·lats pels tancats a l'interior de la institució provincial.

Els protagonistes del tancament van recordar que els miners són «treballadors», i van demanar als polítics que utilitzin «menys paraules» i als ciutadans «que s'impliquin» en aquesta «acció». També agrairen la marxa «pacífica» que demostra un dia més que «si ens deixen treballar, som uns oncles collonuts», encara que han aclarit que «no queda més remei» que sortir al carrer «per lluitar pel nostre».

D'altra banda, s'han dirigit al Govern i a la «neurona que tenen parada», i han reclamat «que la posin a funcionar» perquè s'adonin que tant el carbó com les conques i els seus ciutadans «som necessaris». Finalment, han agrait l'esforç que està fent tot el sector i han insistit alhora d'exigir als partits polítics, també a nivell nacional, "que s'impliquin» perquè els miners «som alguna cosa especial».

Per la seva banda, el secretari general de la Federació d'Indústria de CCOO a Lleó, Alberto González Llamas, va fer una crida per demostrar que el sector miner «segueix en la baralla» i va advocar per seguir fent un esforç per «mantenir viu el conflicte» perquè «no ens donen una solució. Va aclarir que el que està demanant la mineria no és més diners, sinó que el Govern sigui «lleial amb els acords que van signar» i que es permeti la continuïtat de l'activitat minera.

Llamas ha lamentat que el ministre d'Indústria, José Manuel Soria hagi tornat a «menysprear» el sector del carbó en dir que el diàleg «està obert», cosa que segons els sindicats «està confonent a la població», a qui va instar a fer veure que «això no és així». Per això, va apostar per «seguir units" i "posar l'accent a Madrid» mitjançant accions que està previst que es donin a conèixer la setmana que ve.

La contrarevolució sunnita mostra la cara: El TC dissol el Parlament egipci i l'exèrcit reprèn el poder absolut

A dos dies de les eleccions presidencials, el Tribunal Constitucional d'Egipte ha declarat aquest dijous invàlida l'elecció d'un terç dels escons del Parlament, que haurà de ser elegit novament, però contra un candidat de l'exèrcit i de la mateixa oligarquia corrupte -aliada, subornada i nodrida per l'OTAN i Israel- des de l'assassinat de Gamal Abdel Nasser i Anuar el Sadat: Ahmed Shafik, l'últim primer ministre del president Hosni Mubarak. Foto: Les tropes envolten el tribunal.

Manifestants egipcis criden consignes contra els militars al poder durant una protesta al davant dels soldats que custodien la més alta cort d'Egipte, el Tribunal Constitucional Suprem, al Caire, que ha decidit que Ahmed Shafiq, l'últim primer ministre del president Hosni Mubarak abans que fos enderrocat el febrer de 2011, pot participar en la segona volta de les eleccions presidencials.

Centenars de policies i soldats envoltaven la més alta cort d'Egipte el dijous abans d'un error sobre les eleccions presidencials del país i la legitimitat del nou Parlament dominat pels islamistes.

La cort egípcia ha declarat inconstitucional l'elecció d'un terç dels escons de la Cambra baixa, que estaven reservats perquè candidats de partits polítics puguin presentar-se com a independents. La decisió implica que els diputats de les dues cambres parlamentàries han de ser elegits de nou, segons ha informat la web de notícies estatal Al-Ahram, citant el Tribunal Constitucional.

La candidatura de l'exMubarak Shafik és legal


Poc abans, la mateixa cort havia aprovat la candidatura d'Ahmed Shafik a les eleccions presidencials, en considerar inconstitucional una llei que prohibeix als alts càrrecs de l'era de Hosni Mubàrak la participació en política.

Shafik, excomandant de les forces aèries egípcies, va ser l'últim primer ministre de Mubarak. Després d'aconseguir un 23,7 per cent dels vots en la primera ronda dels comicis presidencials, aquest cap de setmana s'enfrontarà al candidat dels Germans Musulmans, Mohammad Mosri, qui va obtenir un 24,8%.

Protestes al Caire

Després de la decisió, es van desencadenar enfrontaments entre la policia i joves fonamentalistes a les portes del Tribunal Constitucional.

El candidat islamista Abdul Moneim Futuh, que a la primera volta no va aconseguir el suport necessari, ha criticat que Shafik no fos exclòs de la cursa presidencial mentre es declaraven invàlides les eleccions parlamentàries. Es tracta d'un "cop d'Estat", va apuntar, sobretot tenint en compte que l'Exèrcit va decidir poc abans permetre la detenció de civils a la policia militar.

Mentre, condemnat a cadena perpètua, el titella obedient de l'OTAN i els EUA Hosni Mubàrak es troba en coma.

Sí, un cop d'estat

Vicenç Navarro: Aquest article assenyala que el rescat financer imposat a Espanya per la eurocràcia de l'Eurozona i també pel Fons Monetari Internacional i pel govern Merkel a Alemanya, ha suposat una pèrdua de la sobirania espanyola transformant el govern espanyol en una mera corretja de transmissió de les decisions preses per aquelles institucions.

En un article que publiquem ahir Juan Torres i jo a Público titulat "El rescat portarà més retallades i no serveix per sortir de la crisi", assenyalàvem que a Espanya estava passant un cop d'Estat contra la democràcia, que s'havia estat gestant en els últims anys i que havia culminat amb el rescat financer.

L'article ha tingut certa repercussió, ja assenyalàvem que no era cert-com el Govern Rajoy estava anunciant-que les condicions que des de les institucions europees s'estaven imposant a l'Estat espanyol afectarien només al sistema financer, sinó que afectarien també a les polítiques fiscals i macroeconòmiques de l'Estat espanyol (tant central com autonòmic). L'article mostrava parts de la resolució aprovada per la Comissió Europea, on es confirmava que la intervenció abastava també polítiques econòmiques i fiscals, fet confirmat per altres portaveus de la Comissió Europea i, igualment important, per portaveus del Govern alemany presidit per la cancellera Angela Merkel.

Entre les respostes al nostre article, mereix especial menció per la seva representativitat, la del programa econòmic de Catalunya Informació (ràdio pública de la Generalitat de Catalunya, pròxima a la coalició conservadora i liberal que governa Catalunya). En aquell programa de tints conservadors es va criticar el nostre article definint-lo com exagerat, utilitzant la nostra definició del que estava passant com "un cop d'Estat" com a senyal i indicador de la nostra exageració. Sent jo el que va suggerir aquest nom, i tots dos, Joan Torres i jo, els que, a través dels nostres impostos financem tal ràdio pública (que exclou sistemàticament autors d'esquerra) em sento en la necessitat de respondre.

Començo, doncs, per indicar que encara que he rebut tota classe d'insults o epítets al llarg de la meva llarga vida professional, el de "hiperbòlic" és nou. Sòl evitar el llenguatge exagerat comú en la cultura política i mediàtica espanyola, i d'aquí la meva sorpresa d'aquella observació referent al nostre article (que vaig sentir mentre conduïa el cotxe camí de casa meva). Vegem, doncs, si tal programa portava o no raó. I analitzem si anomenar "cop d'Estat" al que està passant a Espanya és o no és un cop d'Estat.

Definim immediatament què vol dir un cop d'Estat. Doncs bé, aquesta definició inclou un procés que interromp un Govern mitjançant la força per substituir-lo per un en què les decisions són preses per grups fàctics nacionals i/o internacionals, que imposen les seves decisions amb mesures repressives. Tal força no ha de ser militar. No cal assumir que tots els cops d'Estat suposen una intervenció militar. Pot ser una força financera, econòmica, religiosa, o el que sigui, i la repressió no ha de ser militar. Pot ser policial o polític-mediàtic, prohibint o reduint de forma significativa la llibertat d'expressió.

Vegem doncs què ha estat passant a Espanya. Des que ha passat la crisi, l'Estat espanyol (incloent els seus governs autonòmics) ha estat imposant tot un seguit de polítiques públiques que estan danyant la qualitat de vida i el benestar de la població-i molt especialment de les classes populars-sense haver el mandat popular per a la seva realització. Cap d'aquestes polítiques públiques estava al seu programa electoral. En realitat, en el cas del Govern Rajoy, la seva oferta electoral va negar el que ara ha estat fent.

Els Governs espanyols (i d'una manera molt accentuada el Govern Rajoy) i la Generalitat de Catalunya, governada per CiU, estan imposant polítiques que, tal com documentem en el nou llibre "El que Espanya necessita. Una rèplica amb propostes alternatives a la política de retallades del PP" (Vicenç Navarro, Juan Torres i Alberto Garzón) compta amb el rebuig de la majoria de la població. Formalment, però, podria adduir-se (encara que amb escassa credibilitat) que el Govern que duia a terme aquestes polítiques espanyoles les implementava per pròpia voluntat.

Ara bé, a partir del rescat, aquest argument ja és insostenible. No només en les àrees financeres, sinó també en les àrees macroeconòmica i fiscal, els que dictaran què s'ha de fer seran funcionaris de la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i del Fons Monetari Internacional. En realitat, així ho han dit i consta en les seves declaracions. L'últim informe de la Comissió Europea sobre Espanya (que coincideix amb l'últim informe de l'FMI sobre el nostre país) ho deixa molt clar: s'exigeix ​​un major aprofundiment en la devaluació domèstica -que vol dir abaixar els salaris- i un major desmantellament de l'Estat del Benestar, mesures totes elles àmpliament rebutjades per la gran majoria de la població.

Tots aquests fets queden ben definits per l'expressió "cop d'Estat".


El fet que els interessos bancaris i les entitats empresarials europees, centrats en el capital alemany, no hagin utilitzat exèrcits no nega l'adequació del terme. 'Avui a Espanya es fa el que el Govern alemany imposa i la Comissió Europea disposa, mesures que es prenen en col·laboració amb el Govern espanyol, que no té mandat per a realitzar'. No hi ha dubte que el cost polític de tal cop per a la legitimitat democràtica de l'Estat espanyol és enorme, situació que hauria de preocupar a totes les persones amb sensibilitat democràtica al nostre país.

Tal cost polític també serà enorme per al partit governant, com mostren ja les últimes enquestes. Ara bé, el que considero també preocupant no és el declivi del partit governant, sinó la manca de canvi del partit a l'oposició, el PSOE, que és qui té més possibilitats de governar de nou. És frustrant veure que al país, Espanya, on la crisi (juntament amb Grècia, Portugal i Irlanda) és més accentuada, les propostes del partit de l'oposició amb possibilitats de governar de nou, continuen estancades en el mateix pla conceptual que les polítiques de Zapatero, causa del gran rebuig que tal partit va rebre en les últimes eleccions.

Una conseqüència d'això és que el descens del PP no va acompanyat de l'augment del suport popular al partit socialista. Un gol semblant passa a Catalunya, on la coalició conservadora-liberal no ha baixat com ho ha fet el PP per la seva habilitat i astúcia política d'ocultar el conflicte de classes sota el conflicte de nacions, atribuint la crisi dels comptes de la Generalitat al "espoliació" per part d'Espanya, oblidant-se que, encara que tal suposat "espoliació" s'eliminés, Catalunya continuaria amb la despesa pública social per habitant més baixa de la UE-15, resultat de l'escassa contribució a l'Estat de les classes socials i grups financers i econòmics que els financen, donen suport i sustenten al partit governant.

Però, igualment frustrant a Catalunya és el continuisme de les polítiques econòmiques i fiscals del PSC; s'ha vist en les últimes setmanes, economistes de tal tradició política, com Josep Oliver, recolzar la política de retallades de despesa pública realitzades pel Govern de la Generalitat, i fins i tot, ahir, Joan Majó, a la televisió catalana TV3, defensar el rescat financer.

És més que preocupant que l'alternativa al Govern actual sigui aquesta. En un partit en què totes les seves corrents destaquen la necessitat d'obrir-se a la societat, brilla la seva falta d'obertura en temes econòmics, en què s'exclou dels seus debats sistemàticament a economistes de sensibilitat socialdemòcrata, crítics del seu conservadorisme. Una mica semblant passa a nivell de l'Estat amb el PSOE. Avui la socialdemocràcia espanyola està encara enquistada en el seu socioliberalisme, causa de la seva derrota.

Alguna cosa està passant a la socialdemocràcia a Europa, però molt insuficient. Sense desmerèixer el valor que tindrà per a les classes populars de l'Eurozona la victòria socialista a França, el fet és que el seu suport al Pacte Fiscal (mesura que impossibilitarà el desenvolupament de l'Europa Social) i el seu escàs compromís amb la política de creixement limita el que hauria de ser (i encara espero que sigui) un pas important en la urgent reforma progressista a l'Eurozona.

Avui la gran esperança és l'Esquerra Grega (Syriza), que és la primera amb possibilitats de governar que ha criticat de front les polítiques d'austeritat. És improbable que guanyi, resultat de l'enorme domini anti democràtic dels euròcrates en la política domèstica de Grècia, imposant una por a la població que pot produir, com ha passat en el referèndum a Irlanda, suport a les mesures d'austeritat, suport, en realitat, inexistent en aquell país. Però, amb la seva pèrdua, s'haurà perdut la possibilitat de fer un canvi profund en aquesta zona monetària obrint un enorme interrogant sobre el futur de l'Eurozona i de la Unió Europea.

Vicenç Navarro és Catedràtic de Polítiques Públiques. Universitat Pompeu Fabra, i professor de Public Policy. The Johns Hopkins University

Banc de València no pagarà demà les participacions preferents

Banc de València no repartirà el cupó d'una emissió de participacions preferents pagador demà 15 de juny per manca de capital, davant la negativa del seu propietari, BFA, la casa matriu de Bankia, a recapitalizarlo, segons ha informat el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

"El motiu pel qual no es procedeix al pagament de l cupó es relaciona amb les limitacions imposades per la normativa espanyola sobre recursos propis de les entidadades de crèdit, quan l'entitat no compleix actualment amb els coeficients de recursos propis exigits per la normativa aplicable", explica el FROB.

L'organisme dependent del Banc d'Espanya és l'administrador provisional del Banc de València, intervingut pels seus problemes de solvència després que Banc Financer i d'Estalvis (BFA), matriu de Bankia, es negués a recapitalizarlo, i es troba amb Novacaixa i Caixa Catalunya, entre les entitats que la CE ha alertat que deurien liquidar-se, malgrat les desenes de milions d'euros aportats ja per salvar-los -de la fallida provocada per la corrupció dels seus gestors del PP-PSOE-CiU...- de l'erari públic.

El FROB va assistir el passat exercici 2011 al Banc de València mitjançant una injecció de capital de fins a 1.000 milions d'euros i una línia de liquiditat de fins a 2.000 milions.

Així, no rebran el cupó corresponent als beneficis promesos pels estafadors bancàris "els beneficiaris" suscriptors de la sèrie de participacions preferents per import nominal de 170 milions d'euros anomenada 'primera emissió' i inscrita a la CNMV en data de 21 de desembre de 2006.

Interior i Abertis conxorxats per a putejar als #novullpagar insubmisos

Gairebé tres mesos després de l'inici de la campanya #novullpagar, quan ja hi ha comptabilitzats 60.000 casos d'impagament i els cobradors dels peatges tenen establert el protocol d'actuació, un conductor va viure divendres passat un suplici al peatge del Túnel del Cadí. L'advocat Xavier Navarro explica l'experiència que ell i el seu germà Jordi van patir al peatge, on van ser retinguts durant més de dues hores en uns fets que demostren l'existència d'una conxorxa entre Mossos, el 112 i la conselleria d'Interior per castigar als insubmissos amb un calvari de provocacions.

Xavier Navarro va arribar al peatge del Túnel del Cadí, en direcció Puigcerdà, cap a dos quarts de vuit del vespre. Un cop pagat el peatge, va esperar a que el seu germà Jordi, que anava darrere en un altre cotxe, també el passés, però fent un #novullpagar. 'Els de la cabina, una mica durs, van dir-li que no li obririen la barrera de cap de les maneres, que fes marxar enrere, saltés la mitjana i tornés per on havia vingut si no volia pagar'.

En Jordi Navarro va negar-se a fer-ho, al·legant que allò era una infracció i que a més, corria el risc de ser envestit per darrere. 'Els va dir que que en tot cas trucaria als agents de l'autoritat perquè pogués fer la maniobra amb garanties. Aleshores, els treballadors li van dir que fes el que fes, es passaria una hora allí tancat'.

En aquell moment, Jordi Navarro va decidir trucar els mossos d'esquadra. Per sorpresa seva, va ser transferit al servei d'emergències 112. Va explicar la situació a l'operador, que va dir-li que que els mossos el trucarien. 'Al cap d'una estona el van trucar, i li van dir que havia de pagar o bé fer marxa enrere'. Ell va respondre que no hi havia cap normativa que l'obligués a fer això i que no faria marxa enrere perquè era una infracció de trànsit, a més, perillosa.

Tot seguit, va demanar a qui l'atenia al telèfon que s'identifiqués, però van penjar. Xavier Navarro explica així què va fer aleshores el seu germà: 'Va tornar a trucar al 088, el van tornar a passar al 112, va demanar que el passessin amb els mossos i, un altre cop, el van acabar passant amb la mateixa persona. Quan li va demanar si era mosso, li va respondre que no, que ell s'encarregava de les autopistes. Però en Jordi volia parlar amb mossos, el van tornar a penjar. És a dir, el 112 no el va voler passar en cap moment amb els mossos'.

Les indicacions dels mossos

No va ser fins que Xavier Navarro va intercedir pel seu germà i va trucar identificant-se com advocat que va poder parlar amb els mossos. 'Vaig dir-los que era una retenció il·legal, tipificada al codi penal i demanava que es solucionés la situació'. Després d'aquesta conversa, els mossos no van trucar-lo de nou ni van fer acte de presència al peatge. 'Finalment vaig trucar a la comissaria de Puigcerdà i la resposta va ser la mateixa: que fes marxa enrere. Vaig dir que no ho faria, perquè posava en perill la seva integritat física i que, per tant, en aquesta situació, considerava que el mantenien retingut'.

Segons assegura, els mossos van dir-li que no era així, perquè no li havien posat cap obstacle rere el cotxe i que, per tant, podia fer marxa enrere. 'Vaig dir-los que o hi havia un policia que l'habilitava a sortir o no faria pas la maniobra'. Navarro va explicar-los que havien donat les dades del cotxe a la concessionària i que per tant no tenia cap inconvenient en ser demandat. De fet, els treballadors de la concessionària també volien fer-los signar un paper reconeixent el deute, però s'hi van negar. 'No hi estem obligats i, a més, aquestes dades no sé com són tractades ni on van a parar'.

Navarro va continuar parlant una estona més amb els mossos, mirant de fer-los entendre que es tractava d'una retenció il·legal. Finalment, l'agent que l'atenia va dir que faria una trucada per demanar que alcessin la barrera. 'Van aixecar la barrera i en Jordi va passar, dues hores i quart després d'haver arribat al peatge'.

Per a Navarro, el més greu són dues coses: que els demanessin cometre una infracció perillosa i que malgrat haver trucat als mossos, els passessin amb una persona que no es volia identificar. 'Fins que no vaig trucar jo identificant-me com advocat no vam poder parlar amb cap policia'.

VilaWeb ha contactat amb la comissaria dels mossos de Puigcerdà i amb l'empresa concessionària, però ni uns ni altres no han donat cap explicació sobre aquest incident.

Euskal Herria: L'intent de tupinada del PP és el colonialisme del segle XXI


L'Esquerra Abertzale ha fet pública la seva lectura sobre l'última proposta del PP amb la qual pretén canviar el cens electoral de Hego Euskal Herria -amb vots afegits dels seus votants de tota Espanya- i crida a la ciutadania a respondre com a poble contra la tupinada "del nou colonialisme" del PP. Vídeo en castellà.

Facebook veta una portada de la revista 'El Jueves'. 20 € per 1.000 "megusta"

Facebook ha vetat una vella foto de la portada de la revista El Jueves i ha sancionat a l'administrador de la pàgina, Guille Martínez-Vela, amb 30 dies de suspensió sense poder penjar imatges i textos a la xarxa social. A Sírius hem passat aquesta nit de 4.955 amics aprovats a 5.503 sense que ningú l'hagi aprovat, tot i que tenim un nombre similar de trolls bloquejats. I aquest mateix matí algú des d'aquí (clicar) ens ha ofert -mitjançant el xat de fb- 1.000 "m'agrada" més en la nostra altra pàgina (http://www.facebook.com/siriusnoticies) per cada 20 euros de pagament, alguna cosa que havíem denunciat que succeïa per les europes i que mostra la xusma que es mou darrera dels despatxos de fb.

La censura a El Jueves s'ha conegut a través del Twitter de la mateixa revista, que ha penjat la portada de la publicació, aprofitant aquest nou tema per recordar altres fet similars en la seva edició de paper.

Desapareix l'enginyer informàtic del Vaticà, amb les claus dels secrets

Desaparegut. Des de fa un temps que no es vol aclarir ningú sap el parador de l'home que millor coneix els secrets vaticans. El conegut com "enginyer" del papa està en un lloc de parador ignot. Aquest jove, de 36 anys, és qui ha creat el sistema de protecció de dades i la delicada central d'ordinadors que es troba en els subterranis del Palau apostòlic. Per tot això és dipositari d'importants dades i claus. La seva identitat mai s'ha conegut. Se sap que era un antic hacker que va ser capaç d'entrar en el sistema informàtic pontifici i descarregar-se les claus.

D'aquesta manera, la Santa Seu, ​​en lloc de castigar-lo, el va fitxar per controlar els seus secrets. Amb el vistiplau de la Secretaria d'Estat i la Gendarmeria va esdevenir el custiodo absolut de delicadíssims temes. Els experts asseguren que la xarxa informàtica creada pels ell és comparable amb la de la CIA.

Tresorer dels secrets vaticans


El linx informàtic mai va ser assumit com a personal de la Santa Seu. D'aquesta manera pot treballar de forma manera temporal en altres àmbits i països. És el que es coneix sobre la identitat secreta d'un individu que és lleial al papa. És l'únic que sap com entrar a la xarxa vaticana.

L'ex hacker és coneixedor de missatges electrònics, claus del Banc Vaticà i, potser fins dades sobre els gola profunda que han filtrat notícies a la premsa.

Ara s'ha evaporat amb els seus secrets. Hi ha molta especulació sobre això però la teoria més consistent és que l'informàtic vaticà ja no es fia, ni tan sols de la gent que el va contractar i, per això, ha decidit, desaparèixer.

Els bancs espanyols deuen 287.813.000 € al BCE, nou rècord històric

El deute dels bancs espanyols amb el Banc Central Europeu (BCE) s'ha disparat fins 287.813.000 d'euros el mes de maig, fet que suposa un augment del 9,2% respecte als 263.535.000 que havia a l'abril. Així s'ha marcat un nou rècord històric, segons les dades difoses avui pel Banc d'Espanya. Aquest import és el saldo viu que els bancs espanyols tenen pendent de retornar a l'organisme emissor europeu com a conseqüència del finançament que el BCE els ha concedit. Els bancs espanyols necessitaran entre 60.000 i 70.000 milions més.

El finançament net concedit al maig per l'Eurosistema a les entitats espanyoles va representar el 82,9% del total de l'Eurozona, que va pujar a 347.195.000 d'euros.

Aquestes dades demostren les dificultats que han trobat les entitats espanyoles en l'últim any per finançar-se en el mercat interbancari, ja que el crèdit sol·licitat per la banca espanyola al BCE es va multiplicar per cinc respecte al registrat al maig de 2011 (53.134 milions).

Recels entre els bancs europeus paralitzen el crèdit entre ells


Així es desprèn de les dades publicades pel Banc d'Espanya, que inclouen la subhasta de liquiditat realitzada pel BCE al febrer i que es va començar a comptabilitzar al març, en la qual es van prestar més de mig bilió d'euros, dels quals una quarta part van anar a parar a bancs espanyols.

Les tensions que imperen encara en el mercat, i que cada vegada s'estenen a més països de la zona de l'euro, fan que els bancs recelen els uns dels altres i es resisteixin a prestar-se diners, de manera que molts decideixen tornar a dipositar en el BCE la liquiditat que no necessiten de forma immediata, tot i que l'interès ofert per l'organisme europeu és molt més baix al que obtindrien en el mercat interbancari.

Així, segons les dades del Banc d'Espanya, les entitats espanyoles van dipositar en el BCE 36.829.000 al maig, 16.575.000 menys que l'abril, quan van deixar dipositats a l'entitat 53.404.000.

D'aquesta manera, la posició neta de la banca espanyola, és a dir, la diferència entre el que van demanar les entitats al BCE i el que van deixar dipositat, es va situar al maig en 287.813.000 d'euros, també la xifra més alta de la que es té registre fins al moment.

La quarta part de la liquiditat concedida pel BCE fins al maig


Així mateix, les peticions de liquiditat realitzades fins al maig per la banca espanyola seguien representant, igual que el mes passat, gairebé la quarta part del total sol·licitat al BCE per tota la banca de la zona de l'euro, que va arribar als 1,07 bilions d'euros.

El BCE pretenia amb l'esmentada injecció de liquiditat a tres anys, la segona en tres mesos, facilitar crèdit a un interès molt baix (1%) als bancs de l'Eurosistema perquè aquests, al seu torn, l'utilitzessin per comprar deute sobirà i per prestar-los a famílies i llars, reactivant així l'economia.

De tota manera, el cert és que aquesta inseguretat de la banca espanyola sembla haver-se suavitzat en els últims mesos, ja que al març van decidir dipositar al BCE 88.742.000, quantitat que gairebé va quadruplicar els 19.665.000 del mes anterior i que és molt més elevada que les dels dos últims mesos.

En el conjunt de la zona de l'euro, els dipòsits de tots els països que la integren sumaven a finals de maig 771.324.000 d'euros, gairebé 7.000 milions més que l'abril, segons aquestes dades.

Els bancs espanyols necessitaran entre 60.000 i 70.000 milions


El govern espanyol tindrà dilluns la xifra concreta de les necessitats de la banca espanyola, segons les anàlisis de dos consultors independents. Segons l'agència Reuters, la banca necessitarà entre 60.000 i 70.000 milions d'euros. D'aquesta manera, el govern espanyol podrà anar a la reunió del G-20, que comença dilluns mateix, amb els diners que necessitarà el sistema bancari. L'FMI havia apuntat una xifra de 40.000 milions, però recomanava que hi hagués un coixí d'entre 60.000 i 80.000 milions.

El govern de Rajoy ha contractat dos consultores, Roland Berger i Oliver Wyman, per fer l'una anàlisi del sistema financer espanyol. Bankia absorbiria els 19.000 milions d'euros demanats per a la recapitalització. Les també nacionalitzades Catalunya Caixa i NCG podrien requerir segons, les fonts que cita Reuters, un s 20.000 milions més entre les dues; la resta es repartiria entre algunes de les antigues caixes.

Espanya ja paga més d'un 7% d'interès pels bons

La prima de risc que ofereixen els inversors pels bons espanyols a deu anys respecte els alemanys s'ha situat als 550 punts bàsics aquest matí, amb una rendibilitat de més del 7%. Espanya, doncs, ja paga un interès pels bons a deu anys que suposa un nou màxim des de l'entrada de l'euro i supera la línia vermella de la zona d'intervenció, tenint en compte que Grècia, Irlanda i Portugal van ser intervinguts quan van superar el 7% d'interès. Merkel elogia a Rajopy per acceptar la política imposada per Alemanya i titlla d'irresponsable la política espanyola dels últims 10 anys. Almunia diu que el govern espanyol tancarà algun banc nacionalitzat.

La prima de risc espanyola s'ha apujat deu punts després de la rebaixa de qualificació del deute que ha fet Moody's, amb perspectiva negativa, que deixa la prima de risc a punt del bo escombraria.

El comissari europeu de competència, el socialista Joaquín Almunia, va apuntar ahir els noms de les tres entitats intervingudes de moment per l'estat espanyol, Banc de València, Catalunya Caixa i Novagalicia Banco, i va dir que el govern espanyol n'haurà de liquidar un d'aquests. Però no va dir quin. L'argument, segons Almunia, és que en algun cas surt més a compte, és menys car, tancar una entitat que no rescatar-la i reestructurar-la. Ara, fonts del govern de Mariano Rajoy que citen alguns diaris espanyols asseguren que no tenen pas la intenció de liquidar cap entitat.

'Si no m'equivoco, un dels tres, segons les intencions de les autoritats espanyoles, s'encamina cap a una liquidació, perquè no sigui una preocupació constant després de la reestructuració, va dir Almunia en una entrevista a l'agència Reuters. Es referia a aquestes tres entitats, Catalunya Caixa i Novagalicia Banco, que han estat nacionalitzats, i el Banc de València, intervingut, pendent de l'aprovació de la comissió europea per a la reestructuració. Bankia encara ha de demanar formalment l'aprovació per al pla de recapitalització.

'En cada anàlisi de cada institució financera sempre intentem estimar el cost alternatiu d'una liquidació', va dir. Però va precisar que 'si el cost de la liquidació és menor per als contribuents que no el rescat, optem per una liquidació ordenada de l'entitat'.

Aquestes declaracions del comissari Almunia van fer més evident que mai que la UE no pensa donar crèdit a Espanya sense condicions, ni tan sols suaus. Justament ahir es va saber que la Unió Europea exigeix al govern espanyol, com a condició per rebre el rescat bancari de fins a 100.000 milions d'euros, que tanqui els bancs amb problemes i la fallida dels quals no desestabilitzi l'economia. 'No hem de salvar tots els bancs si no és estrictament necessari', va dir un alt funcionari europeu citat per Europa Press: 'Hi ha casos en què s'hauran de liquidar entitats'.

Merkel elogia a Rajopy per acceptar la política imposada per Alemanya i titlla d'irresponsable la política espanyola dels últims 10 anys


La cancellera neoliberal alemanya, Angela Merkel, ha qualificat la política imposada pel seu govern i els seus bancs a Espanya de "valenta política anticrisi": "Espanya pateix els efectes d'una bombolla creada per un comportament irresponsable durant els últims deu anys", va destacar Merkel davant el Parlament a Berlín durant una declaració sobre la cimera del G20 la setmana a Mèxic.

Merkel va considerar per això "correcte" que Espanya acordés per fi sol · licitar ajuda del fons de rescat europeu "per superar els efectes del passat, ajudar a recapitalitzar seus bancs i garantir el funcionament del circuit econòmic". "Com més aviat arribi la sol·licitud d'Espanya, millor", va concloure.

La cristianodemòcrata va assegurar que Madrid pot comptar amb la "solidaritat" d'Alemanya i d'Europa, però va advertir que les ajudes amb les quals Espanya recapitalitzarà seva banca es lliuraran amb condicions que no ha volgut precisar.

Rebuig a la "propaganda de guerra" del president alemany

A Alemanya creix el rebuig davant de les recents declaracions del President Federal neoliberal Joachim Gauck. En un discurs davant alts oficials de l'exèrcit federal alemany (Bundeswehr), va elogiar les intervencions de tropes alemanyes en altres països com Afganistan, afirmant que "una democràcia que funciona necessita esforços, atenció, coratge i de vegades el màxim que un home pot donar: la pròpia vida. Que ja hi ha nous caiguts alemanys és una cosa que la nostra societat, addicta a la sort, només difícilment pot suportar".

Artistes, polítics i representants del moviment pacifista han entès aquestes declaracions del, segons el protocol, màxim representant de l'estat alemany, com una proclamació a favor de noves guerres i intervencions alemanyes. El diari »junge Welt«, de tendència marxista, titula avui: »Morir per Alemanya? No en el nostre nom!". I recopila respostes de destacades personalitats alemanyes davant de la propaganda bel·licista de Gauck.

Entre ells hi ha el cantautor Konstantin Wecker, que afirma: "Si algú em vol daurar la píndola per morir per la pàtria, això em posa molt nerviós i atent. Em recorda a una retòrica de guerra que considerava vençuda ja des de fa molt temps. A més, és una mentida que es defensi la nostra llibertat a l'estranger. Només es tracta de la llibertat del mercat".

La presidenta del partit Die Linke (L'Esquerra), Katja Kipping, insisteix que la participació de soldats alemanys en guerres a l'exterior »és, per a Die Linke, una clara violació de la Constitució". El discurs de Gauck el considera »mera propaganda de guerra« i afegeix: »La llibertat d'Alemanya es defensa a les urnes electorals i no en el Hindukush. La guerra no ha de ser un mitjà de la política, enlloc del món".

La presidenta del Partit Comunista Alemany (DKP) Bettina Jürgensen demana que es respecti la voluntat majoritària de la població alemanya i que es retirin immediatament totes les tropes alemanyes de l'Afganistan: »Això seria una part de democràcia que funciona".

L'últim president del Consell d'Estat de la desapareguda República Democràtica Alemanya (RDA), Egon Krenz, es queixa especialment sobre els atacs de Gauck contra les forces armades de la RDA: »L'únic exèrcit alemany que mai va participar en una guerra i que, a la tardor de 1989, va fer tot per evitar violència". Krenz pregunta: "Quant d'odi ha de sentir una persona per ficar el poder nazi fins a 1945 i l'existència de la RDA fins a 1990 en el mateix sac?

El teòleg catòlic Eugen Drewermann, que per ordre del Vaticà no pot treballar com a sacerdot, afirma: "La guerra mai pot crear pau, com tampoc un sac ple de mentides, encara que quan l'hagi omplert el President Federal. El que defensa el Bundeswehr no són els drets humans, ni parlar de la llibertat en el món. L'extensió de l'OTAN persegueix un sol objectiu: la defensa dels interessos del capitalisme i la creació d'un setge sobre Índia i Xina". Drewermann demana que Gauck, que durant la RDA passava per ser pastor evangèlic, també indiqui el "problema moral" de que a un soldat no només s'el demani que "mori amb coratge", sinó que mati.

El diari »junge Welt« ha cridat els seus lectors a aportar comentaris sobre el discurs de Gauck. Diverses dotzenes d'ells ja van respondre amb correus electrònics a la redacció del diari a Berlín. El director del »junge Welt«, Arnold Schölzel, va anunciar que aquestes veus de la ciutadania alemanya seran publicades en l'edició de demà.

André Scheer, Corresponsal de Sírius a Berlín.

Concentració de miners a Oviedo. Expulsats miners del Congrés pel senyoret del PP


Els miners es concentren 'de manera permanent' a la Plaça d'Espanya d'Oviedo. "A la tribuna de convidats i en el moment oportú, Vicente Miró, secretari general de CCOO a El Bierzo, el miner i secretari de la Federació d'Indústria de CCOO a Lleó, Alberto González Llamas, el secretari d'Indústries Extractives de CCOO, Joan Carles Álvarez Liébana i el secretari general del PSOE de Lleó, Tino Rodríguez, van desplegar sengles samarretes negres amb els lemes «No al tancament de la mineria del carbó» i «Volen acabar amb tot».

Va donar temps a captar la imatge, però Jesús Posada, aristocràtic president del Congrés del PP, 'seguint el reglament' que només s'aplica a l'oposició, com les lleis, va ordenar una expulsió que es va produir sense incidents enmig d'una sonora salva d'aplaudiments de l'oposició d'esquerres.

A la sortida de l'hemicicle, els expulsats comentaven gairebé de broma que aquesta foto pot portar fins conseqüències penals. Però, de debò, asseguraren que protestaran sense descans i que oferiran diàleg sempre. Els tres coincidiren en un avís: «Temem que el proper interlocutor en lloc de ser el ministre d'Indústria sigui el d'Interior».

Estafabanca Mataró: Dia de l'euro contra Caixa Laietana


Cada dimarts al matí en una sucursal sorpresa es forma una cua de estafats per la banca i les caixes, per treure per finestreta 1 euro i després es tornen a posar a la cua. Ara al juny és "Dimarts dia del euro amb sorpresa": Aquest dimarts la gent treia fins 2.999 € que és el màxim que es pot exigir treure al comptat i al moment.

La Caixa Laietana va haver de trucar a la central perquè li portessin caixes amb diners en efectiu i es van posar molt nerviosos, l'objectiu era que si es quedaven sense efectiu, sortir al carrer i cridar que el banc no tenia diners... corralito, etc.

Es van arribar a treure més de 40.000 €: "Vam anar a una oficina diferent a la planificada perquè la directora de la mateixa es va negar a segellar una reclamació a un avi estafat, que va haver d'esperar dues hores fins que Estafabanca va trucar a la Policia local i el va obligar a posar el segell. La policia local està del nostre costat però, clar, han de controlar. Els Mossos d'a peu també, els superiors ja és una altra cosa", afirmen els manifestants. Van acudir més de 70 estafats a la protesta.

Damasc acusa els EUA d'encobrir a terroristes

El Ministeri d'Exteriors sirià ha acusat els Estats Units d'interferir en els assumptes interns del país a través del "suport obert als terroristes i l'encobriment dels seus delictes".

Segons la premsa local citant fonts d'aquesta cartera, l'augment de les activitats terroristes al país està directament relacionat amb les declaracions de les autoritats nord-americanes, qui distorsionen els fets sobre els esdeveniments al país, instant més nacions a unir-se a l'aïllament diplomàtic de Síria.

A més, indiquen que el pla de pau de l'enviat especial de l'ONU, Kofi Annan, va ser acollit per totes les parts en conflicte, a excepció d'aquells grups armats recolzats pels EUA. Precisament, aquestes organitzacions perpetren matances, segrestos i actes de vandalisme i així eviten que el pla d'Annan es concreti.

"Tots aquells que donen suport als rebels, proporcionant diners, armes i encobrint els seus crims són els responsables directes per la mort de civils sirians", assegura.

Així mateix, el règim de Damasc va negar que estiguin travessant una guerra civil. En la seva opinió, el que hi ha és un conflicte contra grups armats "que han triat el terrorisme per aconseguir els seus objectius".

D'aquesta manera, el Govern sirià va respondre a les declaracions del subsecretari general per a Operacions de Pau de l'ONU, Hervé Ladsous, que va afirmar que la situació de Síria ja és de guerra civil amb "un enorme augment de la violència".

"Síria sempre ha esperat, i encara espera, dels responsables de l'ONU i sobretot de Ladsous, que tractin amb objectivitat i precisió la situació actual, especialment després del desplegament d'observadors en la majoria de les províncies", sosté un comunicat del Ministeri sirià d'Exteriors.

Netanyahu va errar en l'acció contra la "flota de la llibertat"

El cap de govern israelià va errar durant l'acció militar ordenada per frenar l'avanç de la flota internacional amb ajuda humanitària per a la franja de Gaza, al maig de 2010, va concloure una investigació oficial.

El defensor del poble, Micha Lindenstrauss, va presentar l'informe que va investigar l'operatiu militar que va acabar amb la mort de nou turcs que anaven a bord del "Mavi Marmara" el 31 de maig de 2010. Centenars d'activistes palestins van viatjar en diversos vaixells amb ajuda humanitària amb la intenció de fer-la arribar a la Franja de Gaza, aïllada des de fa anys pel bloqueig (també marítim) imposat per Israel.

"El procés de la presa de decisions del primer ministre es va fer sense l'adequada coordinació, documentació o preparació malgrat el fet que el govern, els alts càrrecs de militars en Defensa i els principals comandaments de la intel·ligència havien estat advertits que la flotilla turca no era com les flotilles precedents", cita el diari "Haartez" l'informe del defensor del poble.

Es lamenta a més en el document que no es valoressin prou altres alternatives, que es fes un càlcul equivocat dels riscos i que es violessin normes internes. El govern ha assegurat que s'ha après dels errors.

Un comando d'elit en llanxes ràpides i helicòpters va atacar el "Mavi Marmara" a la matinada del 31 de maig de 2010. En aquesta embarcació i en la resta havia 10.000 tones de material humanitari. El polèmic operatiu va conduir a un empitjorament de les relacions entre Turquia i Israel, que fins fa uns anys eren bones.

Iaioflautas: Què som i que volem


Per primera vegada, el moviment iaioflautas explica amb detall en un vídeo com preparen les seves accions, com s'organitzen i quins són els seus objectius.

Els EUA reconeixen haver orquestrat les anteriors revolucions de colors a Rússia

Les anteriors administracions nord-americanes sí van orquestrar una revolució de colors a Rússia, encara que l'actual no té res a veure amb aquest tipus d'accions. Així ho ha declarat aquest dimecres l'ambaixador dels EUA. a Moscou, Michael McFaul. "No ens dediquem a això aquí. És la nostra clara política. Altres administracions sí que ho van practicar i és veritat", va afirmar McFaul en el marc del seu discurs a l'Escola d'd'Estudis Polítics de Moscou, segons el cita l'agència russa Interfax i reprodueix Russia Today.

"Als Estats. Units, el canvi de govern significa el canvi de la política exterior. L'ex secretària del Departament d'Estat i professora de la Universitat de Stanford, Condoleezza Rice, no va poder ser autora del curs de 'perezagruzka' (reactivació de les relacions entre els EUA i Moscou), ja que fa vuit anys estava portant a terme una política exterior diferent cap a Rússia", va proclamar l'ambaixador.

Alhora, McFaul va destacar: "Jo sé el que és una revolució de colors. Conec als que les estan portant a terme. Normalment la realitza la gent que es troba al país, i no el Departament d'Estat".

KKE: l'Alba Daurada és "un puny de ferro del sistema"


El KKE (Partit Comunista de Grècia) denuncia l'atac brutal del representant del Alba Daurada contra la diputada del KKE, Liana Kanelli, i en general el seu comportament en el programa de televisió "Bon dia Grècia" contra els representants d'altres partits com SYRIZA. Veure el vídeo de l'agressió al programa "Bon dia Grècia".

La formació nazi s'enfronta al propi poble gràcies a l'enfortiment i la radicalització del moviment obrer i popular. Només un moviment de ruptura i enderrocament pot eliminar d'un cop a les organitzacions que operen com a punys de ferro del sistema. De fet, l'Alba Daurada porta anys recolzant els mecanismes de la patronal contra els treballadors per trencar les vagues etc.

"Els treballadors, els joves, els jubilats que van votar per l'Alba Daurada, l'han abandonar i unir-se a la seva classe i al KKE"

Extractes del discurs de la Secretària General del CC del KKE, Aleka Papariga, en la Conferència de Premsa sobre aquest esdeveniment.

"Permetin-me denunciar en nom del partit el conegut atac brutal del candidat de l'Alba Daurada contra Liana Kanelli i la candidata de SYRIZA, Rena Dourou. Nosaltres aclarim la nostra posició: la resposta a l'Alba Daurada no pot ser ni dent per dent, ni una política de venjança. En primer lloc la resposta l'ha de donar el poble a les eleccions. Per descomptat no tirem la culpa als que van votar per l'Alba Daurada per les accions i l'orientació d'aquest partit. No obstant això, s'han d'adonar que tenen l'arma del vot i han de dur al marge de les eleccions l'Alba Daurada perquè això és el que es mereix.

No obstant això, per sobre de tot, aquestes formacions nazis poden ser confrontades per un moviment obrer i popular ben organitzat i profundament polititzat. Diem que ha de ser profundament polititzat perquè són diferents els criteris al moviment orientat en condicions de crisi que en qualsevol altre període que hem experimentat.

Hem de recordar una cosa més: l'Alba Daurada ha estat sempre disponible a oferir els seus serveis a la patronal o al sindicalisme groc i han sol·licitat en diverses ocasions aquest tipus de serveis per trencar les vagues intimidant i per a conviddar amb la por i la violència als treballadors a abandonar aquestes formes de lluita.

Crec que ha arribat el moment per als treballadors de pensar de nou per què el KKE ha estat escèptic i reservat als diferents moviments que van sorgir durant la crisi, i que malgrat les seves consignes, van ser moviments sense una identitat clara. En aquests moviments, sense que tinguin la culpa els que van participar, l'Alba Daurada va ser una de les forces que va operar de forma sistemàtica i va tractar de substituir les demandes populars genuïnes o espontànies per consignes conegudes com "els 300 al lloc d'execució en Goudi" , "a cremar el parlament" etc. com deien. I fins i tot amb les consigna "fora dels partits", "fora els sindicats". En aquests moviments sense una identitat clara, que fins a cert punt poden haver tingut un caràcter espontani, aquestes organitzacions poden operar còmodament i poden tenir un paper molt perjudicial pel que fa a la politització de les masses obreres i populars, però sobretot a la dissolució de qualsevol manifestació espontània genuïna mitjançant la provocació i el menyscabament".