dimarts, 4 de desembre de 2012

Un nen robat per monges el 1965 troba als seus pares biològics

"Sento que m'han enganyat. No els meus pares, sinó les persones implicades en aquest procés perquè no han comercialitzat amb joguines sinó amb vides". Aquest ha estat un dels testimonis del relat d'un home de Huelva de 47 anys, que prefereix ser identificat com Quique i que va ser robat en néixer el 1965 en un hospital del nord d'Espanya i lliurat en adopció a Huelva. Ara coneix els seus veritables orígens perquè una prova d'ADN li ha possibilitat trobar la seva mare biològica.

Quique va afirmar que els seus pares adoptius mai li van ocultar que era adoptat, però que sempre van creure que va ser legal. Un dia va voler anar més enllà. "Un sent la curiositat d'esbrinar qui són els seus pares biològics, però després, comença a aprofundir i descobreix que hi ha coses irregulars". Quique comenta que la seva partida de naixement contenia dades confuses i fins i tot "contradictories". "D'una banda diu que vaig ser abandonat i, de l'altra, que no", ha precisat.

Quique es va posar en contacte amb l'Associació SOS Nadons Robats de Huelva, perquè pensava en com seria de difícil la situació per la seva mare biològica si confirmava les seves sospites.

Ara, després de trobar-la, s'ha topat amb una història cruel: "He pogut conèixer aquesta dura realitat". Quique va afirmar que la seva mare ha viscut aquests 47 anys sumida en una depressió, "plorant i resant perquè el que ha passat es produís". Quique va animar als seus pares adoptius a parlar i als biològics a "fer-se proves d'ADN".

La investigació ha durat dos anys, encara que no va ser fins fa dues setmanes, després de la confirmació de les proves d'ADN, quan Quique es va decidir a destapar tota la veritat.

"Va ser molt bonic perquè els meus pares vivien amb la certesa que no ens anàvem a veure mai. Això es va accelerar d'un dia per l'altre. Vaig agafar un avió i em vaig anar a conèixer-los", va relatar. El retrobament ha suposat un "cúmul d'emocions" per a tots. Ha descobert que té una germana de 42 anys. Encara estem fent a la idea del que ha passat", ha remarcat aquest Huelva que no ha volgut donar dades dels seus pares biològics ni de la ciutat de naixement per preservar el seu anonimat.

El relat de Quique tanca una realitat fosca i "dura" per les mares a les que els van arrabassar els seus fills només néixer. "La meva mare m'ha explicat que ella, que era mare soltera, estava en una habitació amb set o vuit dones més i que les monges no els deixaven veure els nadons, només per alletar-los".

La seva mare va sol·licitar a les religioses que gestionaven el centre sanitari "sortir a veure el seu nòvio", que és el pare biològic de Quique, i aquestes la van obligar a signar un document. Quan la seva mare va voler tornar per veure el petit, una d'elles l'hi va denegar: "Això no és un centre de venda de rosquilles per demanar nadons", li va dir. Quique ha subratllat que la seva història certifica el "terrible" del que ha passat. I per això va mostrar la seva col·laboració per ajudar a aclarir altres casos.

Per la seva banda, la presidenta de l'Associació SOS Nadons Robats de Huelva, Esperanza Ordeno, va destacar que la història de Quique "demostra que el robatori de nadons existir" i els va encoratjar a seguir lluitant malgrat el revés judicial rebut per l'Audiència Provincial de Huelva que els ha tancat la via penal en considerar que els delictes en els que poguessin sustentar aquests casos han prescrit. El col·lectiu va anunciar que elevarà el cas al Tribunal Constitucional per si se'ls obrís una altra porta.

La Sindicatura detecta irregularitats en obres de GISA a Girona

La Sindicatura de Comptes ha detectat irregularitats en adjudicacions d'obres de GISA a Girona entre els anys 2007 i 2009. Els informes, que s'han emès arran de la investigació del càrtel d'empreses que es repartia el pastís de l'obra pública, analitzen vint projectes de carreteres. Molts d'ells tenen com a adjudicatàries les constructores a qui el jutjat assenyala directament (com Rubau Tarrés, Xavier Alsina, AMSA o Aglomerats Girona). L'acomiadat l'exgerent de Carreteres de GISA a Girona, Jordi Vergé, imputat per presumptes irregularitats en l'adjudicació d'obres de la Generalitat, apareix ja a l'organigrama de GISA de 2001 com a responsable de la gerència de carreteres a Girona i tenia ja responsabilitats en aquesta empresa pública l'any 2001, quan CiU governava la Generalitat.

La sindicatura conclou que, en nou casos, l'empresa a qui es va encarregar l'obra no era la que tenia més puntuació objectiva. A més la Sindicatura recull que la comissió tècnica tampoc va incloure "cap comentari ni explicació" sobre el perquè d'aquestes adjudicacions.

L'expresident de GISA, Joan Ignasi Puigdollers, va ser responsable sota el mandat dels exconsellers de Política Territorial: Pere Macias i Felip Puig. Puigdollers també va ser conseller de Medi Ambient durant l'etapa de govern de Jordi Pujol (CiU). El PSC li recordà a Artur Mas -quan va distreure l'atenció manipulant l'origen de la corrupció a GISA- que el nom de Vergé, imputat per presumptes irregularitats en l'adjudicació d'obres de la Generalitat, apareix ja a l'organigrama de GISA de 2001 com a responsable de la gerència de carreteres a Girona i tenia ja responsabilitats en aquesta empresa pública l'any 2001, quan CiU governava la Generalitat.

Vergé, que ostentava el càrrec des del 2001, va ser detingut el febrer de 2011 per la Guàrdia Civil, acusat d'haver acceptat un suborn per part dels cervells de la trama de constructores que es repartien obres. Tot i que Vergé va rebre 35.000 euros per un error, en realitat n'havia de percebre 60.000. A l'expedient que li va obrir el tripartit, i que va acabar amb el seu acomiadament, el Govern hi feia constar que l'antic gerent va "abusar de la seva situació en benefici propi" i va actuar amb mala fe. L'acomiadament es va fer efectiu el 25 de maig de 2011.

Fonts socialistes li recordaren llavors a Mas que el nom de Vergé apareix ja a l'organigrama de GISA de 2001 com a responsable de la gerència de carreteres, que depenia d'una direcció general d'Obra Civil, que tenia al davant Jordi Joan Rossell.

El president i conseller delegat de GISA en aquell moment era Joan Ignasi Puigdollers, destacat dirigent de CiU i que va ser conseller de Medi Ambient, sota el mandat dels exconsellers de Política Territorial: Pere Macias i Felip Puig.

GISA: El «clan» d'empreses es va repartir les obres de l´AP-7 i l´Eix

El mercadeig de les licitacions d'obra pública entre les empreses que configuraven el presumpte càrtel que pactava les adjudicacions a Girona tenia controlades les subhastes i les mercantils que treballaven en l'asfaltatge de carreteres a la demarcació. Això li servia per forjar els pactes que, entre altres coses, li van permetre repartir-se les obres de l'AP-7 i l'Eix Transversal.

Qui actuaria com a principal coordinador d'aquest "clan", segons la Guàrdia Civil, seria l'apoderat de Construcciones Rubau, Xavier Esgleas Tarifa, qui pocs dies abans de l'adjudicació de les obres d'asfaltatge d'Acesa -concessionària de l'AP-7 d'Abertis- el passat mes de febrer, hauria explicat a Joan Mozo Llambi, conseller delegat de l'empresa Rubau Tarrés, com estaria estructurada una de les licitacions.

Així les coses, Pabesa perdria l'obra que cauria en mans de Rubau Tarrés-Amsa aprofitant que s'havia acordat que les mercantils Efach, Rogasa i Corsan no es presentessin.

Les obres de l'Eix Transversal entre Girona i Vic tampoc se salvaven d'aquests pactes a raó del recollit en les intervencions telefòniques efectuades per la Guàrdia Civil. En aquestes, Esgleas explicita a Ramón Soriguè l'acord de la partició informant que Comsa disposarà el primer tram, FCC el segon, el següent serà per Copcisa i el darrer per Copisa. Seguidament esmenta "...nosaltres no toquem els collons als asfalters en els trams d'aquí, de Girona, és a dir jo no dispararé contra Copcisa".

El repartiment també afecta els cinc trams entre Calaf i Vic, el primer dels quals és per Soriguè, el segon per Construccions Rubau, la meitat oriental és per Copcisa i FCC i la meitat occidental per Copisa i Comsa. Sobre aquesta darrera Esgleas no amaga el malestar que li suposa insinuant que s'hauria de decidir com actuar per evitar que participi del pastís ja que no forma part de la conxorxa. Una de les fórmules apuntades és aconseguir que no se li proporcioni aglomerat suficient per part d'una de les empreses del "clan" que opera en aquella zona.

L'organització de l'entramat permetia blindar Girona d'empreses forànies i boicotejar aquelles que molestaven, no s'avenien a pactar o traïen els acords. L'exemple més evident recau en Rogasa, "a qui no li toca absolutament res" després de cometre un greu error: aprofitant que havia de realitzar les obres d'asfaltatge de Maçanet a Girona va aconseguir que se li perllongués el tram on havia d'actuar entrant de ple en l'obra que una altra empresa de la trama havia de realitzar generant, d'aquesta manera, un evident conflicte d'interessos.

La comptable de Gisa falsificava xecs a nom seu


La comptable de la tresoreria de Gisa, empresa d'obra pública de la Generalitat, va reconèixer ahir davant la jutge que utilitzava el seu càrrec per falsificar xecs a nom seu i va suggerir que ho feia perquè és una compradora compulsiva, motiu pel qual part dels xecs els carregava en una targeta del Corte Inglés. Segons fonts judicials, Trinitat I.A., de 45 anys, va falsificar firmes en 207 xecs, des de 2007 fins a l'actualitat, per valor de 513.107 euros que o bé cobrava en finestreta, o ingressava en compte o els carregava en una targeta d'El Corte Inglés; i, si bé va reconèixer el 'modus operandi', es va mostrar sorpresa de la quantitat que Gisa reclama.

GISA, CiU i Jordi Pujol

A la primera fase, la societat va rebre l'encàrrec de finalitzar les obres d'infraestructures relacionades amb els Jocs Olímpics de Barcelona. Des de llavors la col.labaració i GISA amb el govern de CiU de Jordi Pujol va ser cada vegada més gran, amb xifres milionàries de negoci.

La competència de GISA es va centrar al principi en la millora de la xarxa de comunicacions viàries de Catalunya amb obres com l'Eix Transversal, els túnels de Capsacosta, l'autopista del Baix Llobregat A16, l'Autopista Mataró/Granollers, el metro del Baix Llobregat, el funicular de Vallvidrera dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i les línies 3 i 4 dels Ferrocarrils Metropolitans de Barcelona.

Paral·lelament, es van anar duent a terme altres actuacions tant de carreteres com d'infraestructures ferroviàries, així com millores en el sector del manteniment de carreteres i de l'edificació, com la construcció de centres docents, comissaries, centres d'atenció primària, edificis judicials, centres assistencials, etc.

En aquest sentit, va ser essencial la creació, l'any 1997, de la Direcció General d'Edificació. Aquesta divisió naixia per a col·laborar, en un principi, amb el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, amb el doble objectiu d'aconseguir una millora general dels equipaments escolars i l'adequació de l'oferta educativa a les exigències de la LOGSE.

En els darrers anys l'empresa ha desenvolupat per al Departament d'Interior la construcció de les comissaries i la millora i ampliació dels parcs de bombers; per al Servei de Salut, la reforma de l'atenció primària i millores en la xarxa hospitalària; per al Departament de Justícia, nous edificis judicials i reforma dels actuals jutjats; per a Benestar Social, residències, centres de dia i habitatges tutelats; per al Departament de Vicepresidència les seus de les Delegacions Territorials del Govern de la Generalitat i altres edificis administratius; per al Departament de Presidència, la restauració del Palau de la Generalitat, entre d'altres.

Darrerament, GISA, com a empresa de gestió de la construcció d'inversions públiques ha continuat licitant i executant obres d'inversió pública i en el sector de la construcció. La posada en servei de l'Eix Vic-Olot, la Comissaria Central dels Mossos d'Esquadra a Sabadell, la Ciutat la Justícia, l'Aeroport d'Alguaire, el perllongament de la L5 del metro a la Vall d'Hebron, els primers trams de l'L9 a Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Barcelona o l'intercanviador de Diagonal són obres executades en aquests anys.

CUP: «Que vingui Wert, l'estem esperant»

Reacció contundent del cap de files de la CUP al Parlament, David Fernàndez, a la iniciativa del ministre espanyol d'ensenyament, Jose Ignacio Wert, que fa perillar l'existència de la immersió lingüística: "Que vingui quan vulgui que l'estarem esperant".

En roda de premsa aquest migdia al Parlament, Fernàndez ha avisat:"Com voldrà aplicar aquesta llei? Tindrà un problema tècnic... Que vingui quan vulgui que l'estarem esperant", ha advertit el portaveu de la CUP per comparar després el ministre neonazi espanyol amb el General Espartero, el militar monàrquic que aconsellava bombardejar Barcelona cada 30 anys.

El projecte del feixista Werth aixeca Catalunya contra el neofranquisme del PP


La plataforma d'entitats Somescola ha convocat una conferència de premsa d'urgència per criticar que l’esborrany de llei que ha denunciat la consellera d'Ensenyament Irene Rigau 'porta la política educativa a un retorn d’un passat predemocràtic'. El PSC estudia recurs d'inconstitucionalitat contra la reforma educativa. ICV-EUiA: "Wert atempta contra un model de país".

Sindicats i oposició culpen la reforma laboral de l'atur i creuen que seguirà pujant

CCOO atribueix a la reforma laboral del PP "l'alarmant" augment de l'atur registrat al novembre i destaca que les mesures adoptades fins ara per Rajoy estan "enfonsant" més l'economia, de manera que considera que la situació "sembla no haver tocat fons". En un comunicat difós després de conèixer que el nombre de desocupats va augmentar el mes passat en 74.600 persones, el sindicat recalca que la reforma laboral de l'Executiu ha incrementat el nombre d'acomiadaments i d'expedients de regulació d'ocupació. Espanya ja supera els sis milions d'aturats.

A més, destaca que 37.983 cuidadors no professionals de persones dependents han passat a engrossir els registres d'atur "com a conseqüència de les mesures pressupostàries restrictives" del Govern en matèria de Dependència.

Comissions Obreres afegeix que el poder adquisitiu dels treballadors segueix baixant, i reclama responsabilitat als empresaris perquè moderin els seus beneficis i inverteixin en millorar la capacitat productiva de les empreses.

Les "retallades" del PP, la destrucció d'ocupació i les pujades d'impostos -assegura CCOO- dibuixen un panorama "realment negatiu" per l'estímul del consum i per les oportunitats de negoci. Per això, reclama millorar la flexibilitat interna de les empreses a través de la negociació col·lectiva, un aspecte que es "deteriora seriosament" en la reforma laboral.

El secretari d'acció sindical d'UGT, Toni Ferrer, ha sostingut que "ja és hora" que el Govern "canviï les polítiques" basades en el "ajust i en desmantellar l'Estat de Benestar" i ha demanat que centri "l'eix de les seves polítiques en el creixement i l'ocupació". "El Govern ha estat clarament deslleial amb la societat espanyola, que està patint la desocupació, les desigualtats i la pobresa", ha afirmat.

El sindicat de funcionaris CSI-F ha reclamat un pacte d'Estat en les Administracions Públiques per frenar la destrucció d'ocupació, després de conèixer que el novembre s'han perdut 192.385 ocupats en els sectors de l'administració pública i defensa, seguretat social, educació, activitats sanitàries i serveis socials.

El sector sanitari i de serveis socials, amb un total de 93.309 baixes, ha estat el que més ocupació ha destruït el passat mes de novembre.

Per la seva banda, la Federació Nacional d'Associacions de Treballadors Autònoms (ATA) ha subratllat que les dades d'atur de novembre són "per tremolar", de manera que exigeix ​​mesures per frenar les baixes dels autònoms a la Seguretat Social i demana apostar per aquest col · lectiu com a clau per crear ocupació.

A través d'una nota, després de conèixer que el novembre s'han donat de baixa del Règim Especial 337 autònoms al dia, l'organització ha destacat que aquestes dades dissipen qualsevol possibilitat de recuperació a curt termini.

Segons el seu president, Lorenzo Amor, ha subratllat com a únic dada positiva que el nombre de treballadors empleats pel col·lectiu autònom ha crescut un 2,1% en l'últim any, fins a situar-se en 791.000.

L'Associació de Grans Empreses de Treball Temporal (AGETT) preveu que aquest any acabi amb més de cinc milions d'aturats registrats i que al tancament del primer trimestre de 2013 el nombre de desocupats arribi als 5,5 milions.

Tanmateix, ha subratllat que la contractació temporal representa nou de cada deu contractes firmats el novembre, el que posa de manifest que és una de les poques vies de flexibilitat a què recorren els empresaris en moments d'incertesa com l'actual.

El secretari d'Organització del PSOE, Óscar López, ha qualificat les dades de l'atur de "molt dolents" i ha criticat la reforma laboral del Govern a la qual atribueix aquestes xifres negatives. "Des que governa el senyor Rajoy tenim a Espanya mig milió més d'aturats i hi ha 700.000 afiliats menys a la Seguretat Social", ha dit López.

Pel dirigent socialista, l'augment de la desocupació es deu, sobretot, al fet que la reforma laboral del Govern "està sent nefasta", segons ell "la pitjor reforma laboral en la història d'Espanya". "Rajoy no porta la recuperació econòmica que va prometre", ha insistit Óscar López, que ha qualificat les reformes del Govern com "molt injustes des del punt de vista social".

El portaveu de l'Esquerra Plural (IU-ICV-CHA) al Congrés, José Luis Centella, ha afirmat que les xifres de l'atur registrat de novembre "evidencien el fracàs de les polítiques del PP" i de la "filosofia" segons la qual la desocupació "s'acabarà simplement perquè els bancs puguin pagar els seus deutes", i ha reclamat la celebració d'un ple monogràfic sobre aquest tema al Congrés dels Diputats.

Centella ha denunciat el "fracàs d'una lògica" que va començar amb José Luis Rodríguez Zapatero i continua amb Mariano Rajoy, que té la seva plasmació en les seves respectives reformes laborals, i ha afirmat que "és un error" creure que solucionar els problemes del sector bancari comportaran automàticament una millora en l'ocupació.

Espanya ja supera els sis milions d'aturats

L'oficina d'estadística europea Eurostat calcula que els aturats a Espanya han superat el llindar dels sis milions, marcant un nou rècord que anticipa les previsions nefastes de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i de la Comissió Europea per al 2013 i 2014. Els espanyols no són els únics en patir els estralls de l'estafa neoliberal. Les dades publicades avui per l'institut estadístic revelen un panorama desolador.

Denuncien a Rajoy i a tots els seus ministres a la fiscalia per prevaricació

La Lliga Anticorrupció ha presentat avui una denúncia davant la Fiscalia General de l'Estat contra el president del Govern i el seu gabinet per la falta d'abstenció a l'hora de prendre decisions que entrin en conflicte amb els seus propis interessos.

La Lliga Anticorrupció presentava aquest matí una denúncia per prevaricació davant la Fiscalia General de l'Estat, segons ha sabut Diari l'agulló en exclusiva. Aquesta organització, presidida per un dels nebots de qui va ser president del Govern Adolfo Suárez, havia enviat amb anterioritat, el 5 de juliol d'aquest any, un escrit al Congrés que no va obtenir cap tipus de resposta tractant aquest mateix assumpte.

Aquesta denúncia es fonamenta en l'incompliment pel Govern en ple de la Llei que regula els conflictes d'interessos dels membres del Govern i dels alts càrrecs de l'Administració General de l'Estat que estipula l'obligació d'abstenir en la presa de decisions que afectin sectors en què es tinguin interessos privats, tal com ocorre en la totalitat de membres del Govern.

No s'ha produït cap tipus d'abstenció per part de cap membre del Govern, tot i que, segons les informacions publicades pels companys del Confidencial, molts tenen interessos que entren en conflicte amb les últimes decisions preses. A continuació detallem les dades més rellevants.

El president Mariano Rajoy té una important quantitat de diners invertits en borsa que l'any passat li va reportar 7.779 euros en dividends. Un interessant rendiment del 5,4% sobre els 143.181 euros que té en accions, segons la seva declaració de béns, que no especifica els valors en què ha dipositat la seva confiança.

El nostre president del Govern té 59.909 euros en comptes corrents, que l'any passat li van reportar 1.959 euros d'interessos, i, finalment, té 80.572 euros dipositats en assegurances d'estalvi. A "rendiments d'operacions de capitalització", sense més concreció, declara 5.528,26, en nombres rodons, 600.000 euros.

La cosa no es queda aquí, els ministres també tenen el seu historial inversor, per exemple, Miguel Arias Cañete, el ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient té 4.209 accions del Banc de Santander i 16.640 del Banc Bilbao Biscaia (BBVA), entre d'altres entitats, per valor de 72.041 euros. En Petrolifa Ducar SL té invertits 165.120 euros en participacions, i 160.979 euros més en Petrologis Canàries SA

La ministra de Treball, Fátima Báñez, no es queda enrere, amb una inversió de 326.884 euros en bons del Tresor i 78.523 participacions en l'empresa familiar Grup Báñez SL, sense valorar.

José Manuel Soria, ministre d'Indústria, Energia i Turisme, té invertits 270.000 euros, més altres 50.598 euros en accions del BBVA i 76.680 euros més en participacions en la societat Tarundanta.

Cristóbal Montoro, ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, té tres fons de pensions que sumen 119.429 euros.

Jorge Fernández, el ministre de l'Interior, és dels ministres que menys inversions ha fet, només té 4 títols d'una societat valorats en 18,16 euros, i 338 d'una altra per 5.100 euros, a més d'obligacions de CaixaBank (2.288 euros).

La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría té dos fons d'inversió, que sumen en total 99.817 euros. Per la seva banda, Ana María Pastor, ministra de Foment, que té dos comptes corrents amb 65.507 euros, però cap inversió coneguda. Els que menys quantitat de diners declaren, són el ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, que declara només 26.443 euros en un compte corrent al Banc de Santander i Ana Mato, ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, que declara 5.019 euros en borsa i 2.222 euros en accions i fons d'inversió.

Els ministres Luis de Guindos (Economia i Competitivitat), Pedro Morenés (Defensa), José Ignacio Werth (Educació, Cultura i Esport) i José Manuel García Margallo (Afers Exteriors i Competitivitat) no han presentat declaració de béns al Congrés perquè no estan obligats en no ser diputats.

Veïns de Sanlúcar es queden 2.000 quilos d'haixix després d'apedregar els duaners

Famílies de la zona de Bonanza (foto d'ahir), amb dones i nens inclosos, acorralaren a un agent de Vigilància Duanera en ple dia i es portaren entre 70 i 80 fardells d'haixix d'una pneumàtica interceptada a la platja. A destacar els significatius comentaris que alguns agents sentien l'endemà en el seu treball de recerca per la zona de Bonanza: "Aquest any segur que tinc per als reis del meu nen".

"Una cosa com aquesta no l'he vist en la meva vida", deia ahir Santiago Villalba, experimentat cap de Vigilància Duanera a Cadis, per descriure els fets ocorreguts el passat dimecres a la tarda a la platja del poblat mariner de Bonanza, on l'estuari del Guadalquivir comença a convertir-se en pur riu, més enllà de Sanlúcar. Un nombrós grup de persones, famílies amb dones i nens inclosos, van acorralar i van amenaçar un agent de Vigilància, dels coneguts com 'observadors', quan aquest havia baixat a fer-se càrrec d'una partida d'haixix, i es van dur tot el carregament, entre 70 i 80 fardells, uns 2.000 quilos de droga.

Els fets van passar pels volts de les vuit del vespre. Un helicòpter del Servei estava fent un seguiment d'una llanxa sospitosa que estava transbordant paquets a una altra més petita a la zona, i va observar que sortia gent de la platja a fer la partida. En posar-se l'aparell, els narcotraficants van sortir fugint. L'observador va saltar a terra per fer-se càrrec de la droga mentre es donava avís al personal de Vigilància Duanera de la zona perquè acudissin, així com a la Guàrdia Civil.

De seguida, l'agent a terra va veure que va començar a arribar molta gent de la barriada amb intenció d'apropiar-se dels fardells d'haixix. En principi, eren unes cinquanta persones, però el grup va anar augmentant fins a rondar el centenar, i entre ells hi havia fins i tot menors, d'una edat que els agents van calcular que rondaven "els onze o dotze anys", segons les fonts de Vigilància Duanera . Aquestes van confirmar que hi va haver intents seriosos d'agressió a l'observador, que va aguantar el temps que va poder, fent fins i tot el gest de recórrer a la seva arma. Alhora, d'entre el grup, alguns van llançar pedres i altres objectes contra l'helicòpter que estava vigilant la zona. Des d'ell, es va avisar forces de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i fins i tot la Policia Local perquè acudissin en auxili dels agents.

Davant el caire que estaven prenent els fets, els pilots van rescatar l'observador "que va córrer seriós perill", i junts van enlairar fins i tot amb les portes de l'aparell obertes, davant l'amenaça que patís una avaria seriosa pels atacs. L'helicòpter va prendre de nou terra a uns 400 metres d'allà i de seguida van tornar per intentar almenys assetjar amb vol rasant als veïns que s'estaven apoderant de l'haixix. Llavors es van repetir les escenes d'insults i atacs en què van participar tots els presents. Villalba descrivia ahir aquesta escena com un "maremàgnum de gent que van omplir la platja". "Pel que sembla, havien baixat famílies senceres", ha conclòs.

Després d'això, al poc temps van arribar els reforços demanats, però la droga ja havia desaparegut. Agents de la Policia Nacional que van rastrejar la zona van detenir un home que estava en possessió d'un fardell. Però això va ser tot. "El millor va ser que no hi va haver de lamentar danys ni personals ni en els mitjans aeris", va dir ahir Villalba, que es va mostrar convençut que la retirada va ser la millor decisió ("realment vam témer per la vida de l'observador"), i no era aconsellable enfrontar-se a una multitud en què hi havia nens. "Allà va agafar fardells tothom", diu Villalba. "No sé com qualificar això. Suposo que la gent està molt desesperada. Hem viscut fets de la mateixa naturalesa, però ni tan sols remotament semblants, fa anys, per exemple, en el Camp de Gibraltar. Era per assumptes de contraban de tabac, i havia barriades en les quals no es podia gairebé entrar".

A destacar els significatius comentaris que alguns agents sentien l'endemà en el seu treball de recerca per la zona de Bonanza: "Aquest any segur que tinc per als reis del meu nen".

CUP-AE: Fer el referèndum, aturar les retallades i prohibir els desnonaments, prioritats al Parlament

La CUP-Alternativa d'Esquerres s'ha marcat diverses prioritats immediates un cop comenci la nova legislatura: fer un referèndum d'autodeterminació, posar fi a les retallades socials i la privatització dels serveis públics, prohibir els desnonaments per raons econòmiques, i demanar la dissolució de la brigada mòbil dels mossos d'esquadra i la prohibició de les bales de goma.

En una compareixença al Parlament de Catalunya, els tres diputats electes de la CUP han fet una valoració positiva dels resultats electorals, ja que han aconseguit un dels objectius, que era 'fer arribar la veu dels sense veu' a la cambra catalana.

David Fernàndez, Quim Arrufat i Georgina Rieradevall han explicat que la seva funció al parlament serà la d'intentar 'revertir les tres crisis que arrossega el país: la nacional, la social i la democràtica'. I amb aquests reptes, han enumerat quines seran les iniciatives que marcaran com a prioritàries.

En primer lloc, un referèndum 'per avançar cap a la independència total dels Països Catalans', i demanen que sigui vinculant i es tradueixi en 'polítiques concretes l'endemà mateix de fer-se'. També aposten per obrir un procés constituent que integri tots els Països Catalans 'i estableixi les bases d'una república: confederació i democràcia directa'.

En segon lloc, es proposen 'aturar les privatitzacions encobertes a través de la política d'austeritat i les tisorades ordenades per la UE'. En aquest sentit, demanaran que es reobri la comissió d'investigació sobre la sanitat catalana que es va tancar quan es van convocar les eleccions.

També volen que s'aturin els desnonaments per raons econòmiques i que es creï un mercat públic de lloguer 'que es nodreixi de l'expropiació dels habitatges desocupats, propietat d'entitats financeres o que serveixin a finalitats especulatives'.

Finalment, critiquen les actuacions de la brigada mòbil dels mossos d'esquadra i demanen que es dissolgui, que es prohibeixin les bales de goma, i que els comandaments 'rendeixin comptes davant les instàncies que siguin pertinents'.

L'ONU insta Israel a obrir les seves instal·lacions nuclears a la inspecció

Israel va patir ahir dilluns una altra derrota a l'Assemblea General de l'ONU, després que 138 dels països membres acceptessin a Palestina com a estat observador. En una resolució que ha passat més desapercebuda, l'Assemblea mostra la seva preocupació per l'existència d'armes nuclears a l'Orient Mitjà i insta Israel a signar el Tractat de No Proliferació Nuclear (TNP) "sense més demora", ja que és l'únic estat de la zona que no ho ha fet. Foto: Centre nuclear de Dimona (Israel).

La resolució demana a l'estat hebreu que posi "totes les seves instal·lacions nuclears sota el control de l'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA)", el que significaria obrir-les a la inspecció internacional. El document insisteix que aquesta última condició "seria una important mesura per contribuir a la confiança entre tots els estats de la regió".

A més, el text rep "amb satisfacció" la iniciativa de convocar una conferència sobre no proliferació d'aquest tipus d'armes a la regió. Els països àrabs i Iran havien confirmat la seva assistència a la cimera, que s'havia de celebrar a mitjans de desembre a Hèlsinki.

Israel ja va anunciar que no assistiria i ara EUA ha insistit en cancel · lar a causa, oficialment, a la inestabilitat a la regió, segons recorda la cadena nord-americana CBS.

La resolució va ser aprovada finalment per 174 estats, amb sis vots en contra (EUA, Canadà, Micronèsia, les Illes Marshall, Palau i, òbviament, el propi Israel) i sis abstencions.

Mal moment per als sionistes

Aquesta no és la primera vegada que una votació d'aquest tipus es produeix a l'ONU. El mateix document reconeix que es tracta "d'una resolució tradicionalment polèmica".

No obstant això, en aquesta ocasió arriba quan el règim sionista insisteix, fins i tot a la mateixa seu de l'organisme multinacional, a frenar per tots els mitjans el programa nuclear de l'Iran.

El president israelià, Benjamin Netanyahu, va assegurar davant l'Assemblea que Teheran no havia de creuar "línies vermelles" i que les inspeccions de l'OIEA i les sancions internacionals eren insuficients.

El nuclear pot ser un altre front diplomàtic que s'hi aboqui a Israel després de la iniciativa palestina d'aconseguir el reconeixement com a estat, i les protestes de diversos països pel seu pla d'ampliació de colònies.

Israel mai ha reconegut ni negat la possessió d'armes nuclears, des que en els anys 80 el tècnic nuclear i pacifista israelià Mordejai Vanunu revelés el programa atòmic militar que s'estava desenvolupant a la central de Dimona.

Bustos deixa temporalment l'alcaldia de Sabadell

Manuel Bustos ha anunciat avui que deixa temporalment l'alcaldia de Sabadell per l'encausament en el cas 'Mercuri', de presumpta corrupció urbanística. Bustos ha dit que s'aparta 'uns quants dies o setmanes' de la primera línia institucional 'per no treure protagonisme' a la ciutat de Sabadell i ha nomenat el regidor Juan Carlós Sánchez batlle accidental. D'aquesta manera també vol 'atendre la família i asserenar el debat polític'.

Bustos ha posat d'exemple el cas d'avui, en què s'ha inaugurat la nova botiga d'Ikea a Sabadell. Diu que no hi ha pogut anar, perquè si ho hagués fet el protagonista hauria estat ell i no pas Sabadell o Ikea.

Bustos, que ha comparegut a l'ajuntament acompanyat d'alguns dels seus regidors, ha parlat en castellà 'perquè tothom el pogués entendre i no calgués fer traduccions'. I ha dit. 'És inacceptable el mal que han volgut fer a Sabadell, i als electes. I el mal que m'han fet personalment. Maldaré per defensar el nostre honor. Mai no hem cobrat comissions de ningú, no hem participat de cap trama'.

El fiscal atribueix a Bustos deu pràctiques irregulars

Més de sis hores davant d'un jutge i del fiscal anticorrupció donen per a molt. L'alcalde de Sabadell, el socialista Manuel Bustos, va declarar el diumenge per la seva presumpta implicació en la trama de corrupció urbanística amb epicentre al municipi, i està imputat per malversació de fons públics, tràfic d'influències, delicte contra l'administració pública i omissió del deure de perseguir delictes. Bustos va abandonar l'edifici amb el mateix somriure amb què havia entrat, agraït als irreductibles endollats -militants socialistes, càrrecs de confiança, empleats de l'ajuntament...- que van esperar a la intempèrie fins les 2.20. "Demà cal treballar", ha fet broma.

El suborn i el tràfic d'influències van augmentar un 40% el 2011

El número de procediments incoats per prevaricació administrativa ha experimentat un augment proper al 30% el 2011, mentre que el suborn s'ha vist incrementat en un 45% i el tràfic d'influències en un 44%. Les causes per malversació de cabals públics durant l'any passat van pujar en un 25%.

Al llarg de la seva compareixença, convocada perquè donés compte de l'última Memòria de la Fiscalia, corresponent a 2011, Torres-Dulce ha manifestat que els delictes contra l'Administració Pública han experimentat un lleuger descens en el seu conjunt, tot i que amb increments en modalitats delictives de gran transcendència.

Segons Torres-Dulce, aquests increments es deuen "potser a una major eficàcia de la persecució d'aquest tipus de delicte", si bé reconeix que hi ha un "deficient to ètic en l'exercici de determinats càrrecs" sobre el qual "hem de reflexionar" .

Tolerància zero

El fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, ha manifestat aquest dimarts que hi ha un ampli consens social respecte a l'establiment d '"un nivell de tolerància zero" davant de la corrupció, i que aquesta posició és la que assumeix el ministeri fiscal perquè no pot permetre que aquest fenomen "segueixi enverinant el funcionament de l'economia, la seva imatge internacional, la integritat de les arques públiques, la probitat en les relacions comercials i el just de les prerrogatives i funcions públiques".

Sobre la Fiscalia Anticorrupció, ha manifestat que "està assumint la investigació de les més complexes formes de delinqüència econòmica."

Per Torres-Dulce, "juntament amb la furiosa agressió del terrorisme no hi ha forma més devastadora d'atac a la democràcia i als seus valors que la devaluació de les institucions per la venalitat dels seus responsables".

Per això, el fiscal general d'Estat va insistir en la seva "bel·ligerant compromís contra aquesta xacra" amb la consciència clara que en aquesta partida ens hi juguem molt més que un mer interès econòmic".

El projecte del feixista Wert aixeca Catalunya contra el neofranquisme del PP

La plataforma d'entitats Somescola ha convocat una conferència de premsa d'urgència per criticar que l’esborrany de llei que ha denunciat la consellera d'Ensenyament Irene Rigau 'porta la política educativa a un retorn d’un passat predemocràtic'. El PSC estudia recurs d'inconstitucionalitat contra la reforma educativa. ICV-EUiA: "Wert atempta contra un model de país".

'És a dir: el control doctrinal de l’educació, la recentralització del sistema, la minorització de les llengües no castellanes, amb especial malvolença contra l’escola catalana i els programes d’immersió lingüística que han representat un dels millors èxits del nostre sistema educatiu en els darrers 30 anys'.

Somescola afegeix que el text és 'un atemptat a la llengua, a la cohesió social i a la promoció d’igualtat d’oportunitats que han presidit l’escola catalana'. En aquest sentit ha afegit que 'la gravetat del moment és màxima perquè mai ens havien proposat que esborréssim 35 anys d’escola democràtica catalana' i, per tant, ha exigit al govern 'la màxima contundència en la defensa d’un patrimoni pedagògic que hem construït entre tots'. Així mateix, Somescola ha cridat tots els centres escolars i educatius de Catalunya 'a un pronunciament unànime i a l’oportuna mobilització de tota la societat catalana en defensa de la nostra escola'.

Josep Maria Cervelló, representant d'USTEC, ha assegurat que sabien que seria una llei "centralitzadora", però ha afegit que el projecte ja és "esfereïdor". El representant sindical ha qualificat el projecte com una "irresponsabilitat" per part de l'estat que crea una situació "d'emergència", en paraules de Muriel Casals, presidenta d'Òmnium.

A més, des de Somescola.cat han alertat que el projecte provocarà una "segregació" dels alumnes catalans i que al govern català no li quedarà més sortida que la "insubmissió". I és que la plataforma creu que amb aquest projecte el govern espanyol trepitja l'autoritat del Parlament de Catalunya.

"És com tirar benzina al foc en la situació de tensió que hi ha com mai hi havia hagut entre Catalunya i Espanya", ha assegurat Cervelló, qui no ha dubtat a definir com un "acte de covardia política" el fet que el govern espanyol hagi esperat a després de les eleccions catalanes per fer públic l'esborrany d'aquest projecte.

El PSC estudia recurs d'inconstitucionalitat contra la reforma educativa

El primer secretari del PSC, Pere Navarro, ha anunciat aquest dimarts que els socialistes estudien la possibilitat de presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra la reforma educativa del Govern i ha cridat a fer un front comú a Catalunya per defensar el model d'immersió lingüística.

En declaracions a Catalunya Ràdio, el líder dels socialistes catalans s'ha referit així al projecte de Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (Lomce) que prepara el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, reforma que segons ell respon a una "voluntat de recentralitzar "l'educació. "Sembla que el senyor Wert continua amb la seva intenció d'espanyolitzar als nens", ha dit Navarro, que ha fet una crida a fer un front comú a Catalunya entre partits polítics i agents socials per defensar un model educatiu que ha estat un "èxit ".

Respecte a la reunió que va mantenir ahir amb el president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, el dirigent socialista ha reiterat que el seu partit no donarà suport a la investidura, tot i que el PSC s'avé a negociar els pressupostos catalans per al 2013: "caldrà veure el projecte del Govern i la capacitat que té per acceptar esmenes ", ha precisat Navarro. Ha afegit que el PSC està disposat a col · laborar amb la governabilitat de Catalunya, encara que ha retret a CiU manca d'autocrítica: "els primers responsables d'una pitjor governabilitat són ells", ha afegit Navarro, que ahir va traslladar a Mas la necessitat de celebrar un cimera sobre la crisi i abordar de nou el pacte fiscal amb el president del Govern, Mariano Rajoy.

ICV-EUiA: "Wert atempta contra un model de país"

Joan Herrera, exigeix ​​al president del Govern, Mariano Rajoy, el cessament immediat del ministre d'Educació i Cultura, José Ignacio Wert, per "atemptar contra un model de país" amb el nou esborrany de la Llei de Millora de Qualitat Educativa (Lomce) que per a ICV-EUiA pretén "el disbarat que és carregar-se el model d'immersió lingüística".

En declaracions als periodistes després de visitar aquest dimarts a treballadors de l'Hospital de Sant Pau tancats contra les retallades en sanitat, Herrera va sostenir que el ministre hauria de dimitir o ser cessat pel president del Govern "si han entès el que passa a Catalunya".

El dirigent ecosocialista ha instat també a la resta de forces catalanes a anar juntes al Parlament autonòmic per recórrer davant el Tribunal Constitucional la reforma "i no complir aquest disbarat que és carregar-se el model d'immersió lingüística".

La CUP qualifica d'atemptat sense bombes la reforma de Wert i aposta per la desobediència

El líder de la CUP, David Fernàndez, creu que l'esborrany de la reforma educativa del ministre José Ignacio Wert és un atemptat sense bombes a Catalunya. Fernàndez ha assegurat a "El matí de Catalunya Ràdio" que davant d'aquests atacs cal apostar per la desobediència. "Molta tranquil·litat i molta desobediència. Em sembla que és un decret absolutament inaplicable. I nosaltres, la CUP, som una part de la societat que ens posem a disposició de Som Escola i de la comunitat educativa.

El fiscal atribueix a Bustos deu pràctiques irregulars

Més de sis hores davant d'un jutge i del fiscal anticorrupció donen per a molt. L'alcalde de Sabadell, el socialista Manuel Bustos, va declarar el diumenge per la seva presumpta implicació en la trama de corrupció urbanística amb epicentre al municipi, i està imputat per malversació de fons públics, tràfic d'influències, delicte contra l'administració pública i omissió del deure de perseguir delictes. Bustos va abandonar l'edifici amb el mateix somriure amb què havia entrat, agraït als irreductibles endollats -militants socialistes, càrrecs de confiança, empleats de l'ajuntament...- que van esperar a la intempèrie fins les 2.20. "Demà cal treballar", ha fet broma.

Abans, en un extens interrogatori, Bustos va haver de donar compte d'alguns dels projectes que estan sota sospita en l'operació Mercuri. La fiscalia va tractar d'esbrinar la implicació de l'alcalde en una xarxa que, suposadament, exigia a empresaris el pagament de comissions a canvi d'adjudicacions i altres favors. L'alcalde de Sabadell i president de la Federació de Municipis de Catalunya va escoltar desenes de converses telefòniques amb els seus subordinats i el seu oncle, el constructor Melquíades Garrido. En l'interrogatori, el fiscal va confrontar les troballes de la seva investigació amb Bustos, a qui manté imputat per malversació de fons públics, tràfic d'influències, delicte contra l'administració pública i omissió del deure de perseguir delictes. Aquests són els assumptes que es van tractar:

La inversió en Audi. La Fiscalia Anticorrupció sospita que Bustos va tractar d'afavorir al seu oncle, el constructor Melquíades Garrido. Per això, hauria intentat que s'instal·lessin a la ciutat unes instal·lacions de la marca de cotxes Audi. "Així faré una nau", li diu Garrido al seu nebot en una de les trucades. Bustos va relatar que va tractar d'atreure el projecte per crear riquesa i treball a la ciutat. "Jo parlo amb els bancs", va dir. Garrido, però, va frenar les seves aspiracions en anunciar que ni Audi ni el Banc de Sabadell estaven disposats a emprendre una inversió que ronda els vuit milions. El projecte mai es va dur a terme.

La urbanització milionària. Els accessos a aquest mateix polígon, al Parc Vallès-on avui s'inaugura la botiga Ikea més gran d'Espanya-també està sota sospita. L'alcalde va aclarir, però, que es tracta de terrenys de titularitat privada, segons fonts del seu entorn. Encara que va admetre que va tractar de que els serveis s'adjudiquen a constructors de Sabadell. El gremi local està dirigit pel seu oncle, a qui el cap d'Urbanisme comentar la necessitat de mantenir reunions "discretes" amb aquesta finalitat. Bustos va justificar que havia de ser així per no aixecar falses expectatives. L'empresa promotora no va comptar, finalment, amb els empresaris locals.

Ajuda a refugiats. Un dels quatre delictes que s'atribueix a Bustos (malversació de fons públics) procedeix d'un projecte finançat per la Federació Catalana de Municipis (FMC), que ell mateix presideix. L'ens municipalista va pagar 24.000 euros al projecte d'una fundació d'ajuda al refugiat. El fiscal sospita que l'edil va tractar de "donar feina" a una dona equatoriana i que el projecte no tenia base. En una trucada, Bustos demana un responsable de la federació "renovar" el programa. Aquest li adverteix que, l'any anterior, pràcticament van haver "inventar" el projecte. Davant el jutge, Bustos va aclarir que van haver de donar forma a les iniciatives que va proposar l'activista, va negar les acusacions i va subratllar que el programa es va executar.

Escombraries i cementiris. Bustos va defensar la legalitat de la concessió del servei de neteja de la ciutat a l'empresa Smatsa. La fiscalia sosté que es "va forçar" el plec de condicions, que al juny va prorrogar el contracte amb Smatsa per 15 anys i un import de 18,5 milions. Encara que no va ser preguntat per l'assumpte, el fiscal també investiga la cessió del cementiri municipal a una funerària a canvi del compromís d'escometre obres per 8,7 milions. L'intermediari de la trama, l'exregidor del PP Jordi Soriano, "recomanar" a la funerària que constratara a una empresa.

Dietes i pagaments. El fiscal va preguntar a Bustos per la percepció, presumptament irregular, d'unes dietes a través de la federació. L'alcalde va admetre que, només en una ocasió, va carregar amb compte a l'ens municipalista una nit en un hotel de luxe de Madrid. En un altre assumpte, l'alcalde demana al seu germà, el també imputat Francisco Bustos, 1.500 euros "per al jutge". L'alcalde va dir que el seu germà li va donar aquests diners de la seva butxaca per mantenir una sèrie d'atencions amb un jutge de Sabadell.

Visita a l'alcaldessa. Bustos va admetre que va enviar al seu germà a parlar amb l'alcaldessa de Montcada, María Elena Pérez, que havia rebutjat contractar un càrrec de confiança que havia recomanat el número dos del PSC, Daniel Fernàndez. Bustos ho va fer, va dir, "indignat" perquè l'alcaldessa estava "col · lapsada" i havia rebutjat la candidata per no superar el test psicotècnic. El fiscal sospita que el concurs es Amano.

Atent a la mesquita. La mare de Bustos va informar de la remor que circulava pel seu barri sobre l'obertura d'una nova mesquita. L'alcalde va cridar al seu regidor d'Urbanisme, Joan Manau: "Vés i míratelo bé, ja m'entens". La fiscalia sospita que Bustos va voler afavorir els seus interessos particulars davant la possible petició d'una llicència per obrir un oratori musulmà al costat de l'habitatge de la seva mare. Al final, ningú va demanar cap llicència. Bustos va defensar que només es va interessar per un assumpte important per a la ciutat.

Setge a les discoteques. En una trucada, un empresari de l'oci nocturn denuncia que l'ajuntament li assetja a força de sancions. Bustos va explicar davant del jutge que el ple va acordar desplaçar les discoteques de la Zona Hermètica per evitar molèsties als veïns. Per aquest motiu, va admetre, eren severs en aplicar sancions a la zona.

"Això té delicte". Va ser l'expressió que l'alcalde va emprar en observar un comportament fiscal anòmal en un responsable de l'Companyies d'Aigües de Sabadell que també està imputat. Una cosa semblant va dir sobre un document que guardava al seu despatx amb les subvencions concedides per la Diputació de Barcelona a associacions locals. La fiscalia sospita que, tot i conèixer les irregularitats, no va fer res per evitar-les.

Sospites prèvies. El fiscal va preguntar a l'alcalde si coneixia que Soriano demanava comissions a empresaris en nom de l'Ajuntament. Bustos va dir que no. Però va afegir que va tenir "lleugeres sospites" que algú ho hagués fet temps enrere. Després de la denúncia d'un empresari, Bustos va obrir una investigació que no va donar resultats.

El cap de Protocol de la Diputació contradiu la versió de Torramadé

El cas Jaume Torramadé (a la foto amb el fatxenda Duran-Lleida) va saltar a la llum quan faltaven pocs dies per les eleccions i ho va fer després que el president de la Diputació presentés una denúncia per extorsió contra l'assessora de l'organisme que l'acusa d'assetjament sexual. En aquell moment, l'alcalde de Salt i també president d'Unió a les comarques de Girona no va voler fer gaires declaracions i es va limitar a dir que negava "taxativament" els fets. Ara Josep Maria Amargant desmunta la versió del president afirmant que li va reconèixer els fets que ara nega.

Ara aquesta versió queda en entredit. El cap de Protocol i Premsa de la Diputació, Josep Maria Amargant, explica en un contundent i detallat article el que ell ha viscut des d'aquella nit del 8 de novembre quan presumptament es van produir els abusos sexuals. Amargant, que ha participat en les negociacions amb l'assessora Minerva Amador per intentar reconduir la situació, assegura que Jaume Torramadé li va reconèixer els fets i que li va demanar ajuda a ell i a altres càrrecs de la Diputació i d'Unió perquè el cas no es fes mai públic.

En dues ocasions el cap de Protocol assegura que el president de la Diputació li va reconèixer els fets denunciats, que haurien ocorregut en el sopar d'obertura de la campanya electoral: "Quan ens quedem sols m'admet els fets i em suplica que l'ajudi i textualment em diu "quina senyora voldrà entrar a la meva consulta si aquests fets surten a la premsa". I Amargant afegeix: "És sorprenent, també, que si el senyor Torramadé em reconeix els fets, motivats segons ell 'perquè anava tan embalat que no recordo res', en la seva declaració davant els Mossos ho negui tot".

Sempre segons la versió de l'alt càrrec de l'ens provincial, Torramadé és conscient en tot moment que en cas que el presumpte assetjament es faci públic, seria la fi de la seva carrera "professional i política".

Tampoc en surten gaire airosos la majoria de les persones que el 8 de novembre passat van participar en el ja famós sopar. Tots els que van ser consultats per aquest diari van afirmar que no havien vist res i alguns fins i tot es van mostrar estranyats quan se'ls va preguntar. Pocs dies després es coneixia que els onze possibles testimonis havien firmat un document on asseguren que no van veure res i tres de les regidores de Salt que van assistir a l'àpat van fer una compareixença de premsa (sense dret a preguntes) afirmant que no havien vist res.

Josep Maria Amargant també desmunta aquests extrems: "És sorprenent que altres regidores afirmin amb una frivolitat preocupant que els esmentats fets no succeiren quan companys de la mateixa taula han dit públicament el contrari, i dient-ho amb una compareixença davant els mitjans de comunicació sense admetre cap pregunta, cosa que un polític mai pot fer si no ha d'amagar res ja que li resta tot tipus de credibilitat".

Un dels que queden més en entredit en l'article és l'alcalde de Bescanó i vicepresident de la Diputació, Xavier Soy. El cap de Protocol de la Diputació afirma que Soy,

L'Europa neonazi tanca l'última porta a les víctimes del franquisme

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va rebre el passat 5 d'octubre una demanda que no deixava caps per lligar. Fausto Canales, fill de Valerico Canales -desaparegut el 20 d'agost de 1936 a Pajares de Adaja (Àvila)- va demandar l'Estat espanyol davant el TEDH per la manca de recerca a la desaparició del seu pare. Jutges que ni llegeixen les demandes i que se les treuen de sobre amb el desvergonyiment del nazisme imperant són la classe de xusma corrupte que l'Europa nazi manté i paga. El Reich dels assassins.

La formulació de la demanda va anar a càrrec de l'equip de juristes de Right International Spaisn (RIS) que també va incloure informes pericials d'experts com Carlos Castresana-fiscal del Tribunal Suprem-. Tot i complir amb la línia argumental bàsica d'haver esgotat la via judicial a Espanya, el TEHD ha fulminat tota esperança per les víctimes del franquisme en no admetre a tràmit la denúncia i no permetre la possibilitat d'interposar més recursos.

"La decisió és definitiva i no pot ser objecte de cap recurs davant el tribunal, a la Gran Sala ni davant d'un altre òrgan", sentència Estrasburg en la resposta dirigida a Canals. Amb aquest forrellat, el tribunal europeu posa fi, sense justificació concreta alguna, a la recerca de justícia en instàncies europees en el cas dels delictes de la dictadura militar de Francisco Franco.

En només dues setmanes, el TEHD ha donat carpetada al cas de la desaparició de Valerico Canals i, a la vegada, ha assegut jurisprudència en aquest sentit en comptabilitzar ja més d'una desena dels casos similars no admesos pel tribunal d'Estrasburg. Entre el 25 d'octubre i el 8 de novembre, el TEDH va deliberar sobre si admetia la demanda interposada per Fausto Canals. L'últim dia, l'únic jutge encarregat d'estudiar el cas va optar per la inadmissió, comunicándosela al demandant mitjançant un escrit de cinc paràgrafs amb què contestava a una extensa i argumentada demanda de prop de 200 pàgines (inclosos els informes d'experts).

"A les víctimes ens exigeixen diligència per denunciar i cap a l'Estat espanyol no fan cap consideració"

"A la llum del conjunt d'elements en la seva possessió i en la mesura que és competent per decidir sobre les queixes formulades, el Tribunal ha considerat que la seva demanda no compleix amb els requisits d'admissibilitat establerts als articles 34 i 35 del Conveni" , segons consta en l'escrit de resposta del TEDH. És a dir, el tribunal remet a Canals a un cas recentment admès, el del diputat socialista el 1936 Lluís Dorado Luque, en què s'al · legava "falta de diligència deguda".

En aquest cas, la resposta va qualificar com "tardana" la demanda dels familiars de Daurat Luque per considerar que fins a la dècada del 2000 no havien començat a emprendre accions legals. "Tant en aquest cas com en les demandes presenteu per la Unió General de Treballadors i per la néta de Juan Negrín, el tribunal utilitza els mateixos tres paràgrafs en totes", denúncia Lydia Vicente, membre de RIS.

Per anteposar a la possibilitat que Estrasburg es decantés per l'argument de la manca de "diligència deguda", l'equip de juristes va redactar un extens informe i va comptar amb proves pericials que expliquen el context espanyol. "Ni tan sols han entrat a llegir-lo, això és el que deduïm", lamenta Fausto Canals en converses amb públic. "A les víctimes ens exigeixen promptitud i diligència a l'hora de denunciar aquests crims i cap a l'Estat espanyol, que no ha fet res, no fan cap consideració".

"El TEDH empara l'Estat en les seves violacions greus de drets humans, ia nosaltres ens maltracta", afegeix Fausto, el pare, Valerico, va ser tret de casa de matinada per un grup de falangistes i mai més van tornar a saber d'ell. La família creu que el seu cos pogués trobar a la cripta de la Vall dels caiguts.

Canals, que rebutja la resposta d'Estrasburg, recorda que porta tota la seva vida investigant el parador del seu pare però "ningú ens atenia". L'ex jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón sí es va fer ressò del seu cas i el va incloure en l'acte pel qual es va declarar competent per investigar els delictes del franquisme, circumstància per la qual va ser acusat per un grup ultradretà de prevaricar i va afrontar un judici el gener passat per això. "Em sento profundament decebut i indignat, i rebuig aquesta decisió", emfatitza Canals, alhora que anuncia que seguirà lluitant.

"Estrasburg empara a l'Estat en les seves violacions greus de drets humans, ia nosaltres ens maltracta"


L'equip de RIS també posa en evidència l'actuació del tribunal d'Estrasburg i subratlla el desemparament en què es queden les víctimes del franquisme, que després d'aquesta última resposta tindran "molt difícil" l'aprofitament d'aquesta senda per veure satisfetes les seves demandes de justícia i reparació. "Per Fausto ha quedat ja tancada la via del TEDH i, en haver acudit a aquest tribunal, també es tanquen altres vies internacionals, com portar una comunicació individual al Comitè de drets humans", aclareix Vicente.

"La querella contra el franquisme que segueix el seu curs des de Buenos Aires és ara l'últim cartutx que li queda", apunta l'advocada.

Albiol: “Andrea Fabra i els seus amics continuen burlant-se dels aturats i aturades”

La diputada d'EUPV, Marina Albiol assegura que gent d'una condició moral i cívica tan baixa no poden continuar representant la ciutadania en el Congrés dels Diputats. “L'atur és una tragèdia que afecta sis milions de persones en tot l'estat, no pot ser objecte de burles, insults i espectacles com el premi a Andrea Fabra pel ‘que se jodan’. Aquestes persones no són diputats, són autèntics bufons”.

Albiol considera un espectacle lamentable el premi que ha rebut la diputada castellonenca del Partit Popular, Andrea Fabra, de part dels seus companys de grup parlamentari, per la trista i famosa frase del “que se jodan”. “Aquests fills de papa, amics de Fabra, continuen burlant-se dels milions d'aturats i aturades de l'estat espanyol sense cap pudor i ací no passa res”, recrimina la representant d'esquerres, “es comporten com una elit insensible i despreocupada dels problemes de la gent, han de tindre molta mala sang per fer el que han fet”.

La diputada recorda que el seu grup ja va exigir en els seu moment la dimissió immediata de la diputada Andrea Fabra per la seua reprovable conducta, “tornem a demanar-la, i exigim al grup parlamentari del PP que sancione a la colla de diputats que li han donat un premi per aquestes paraules, resulta intolerable i impropi de representants públics”.

“Aquest premi a Andrea Fabra ens fa entendre clarament la distància que existeix actualment entre el Partit Popular i la gent normal i correnta, que està pagant una crisi que no ha provocat, mentre una autèntica gentola es continua rient d'ells”, afirma la representant d'esquerres.

La diputada finalitza considerant que Andrea Fabra solament ha tingut una iniciativa en el Congrés dels Diputats, “traslladar l’estil insultant i despectiu del seu pare, l’expresident de la Diputació de Castelló, i rodejar-se d’una cort que fa de palmer, ha tingut bon mestre”.