dijous, 20 de setembre de 2012

Adolescents polonesos llepen la nata dels genolls d'un sacerdot

Unes fotos en què es veu com uns adolescents agenollats, estudiants d'una escola catòlica polonesa, llepen la nata batuda dels genolls d'un sacerdot, han provocat una gran polèmica en la societat polonesa. A les fotos el sacerdot apareix assegut en una butaca, vestint pantalons curts i amb una mena de bastó a les mans.

El protagonista principal de les polèmiques imatges, el pare Marcin Kozyra, que és a més el director de l'escola on es van prendre les fotos, va assenyalar a la televisió local que es tractava d'una cerimònia d'iniciació per als estudiants del primer any i d'un esdeveniment habitual que es realitzava cada any sense que "els estudiants o els pares presentaran queixa".

Però pel que sembla, llepar els genolls del director no és l'única cosa que han de fer els adolescents de 13 anys en iniciar els seus estudis al col · legi de la ciutat de Lubln. Així, en altres fotos es veu com els joves pugen quatre grapes per les escales.

Mentre els representants d'algunes ONG de defensa dels drets de l'infant qualificar el comportament de Kozyra de inapropiat, la fiscalia local ha assenyalat que aquest "va excedir els límits de bon gust, però no s'ha comès cap delicte, ni haver una intenció de caràcter sexual".

Totes aquestes imatges es van filtrar a la premsa després de ser publicades a la web del col·legi. Posteriorment van ser esborrades del lloc.

Sant Jaume, de gom a gom, crida Independència

La plaça de Sant Jaume de Barcelona s'ha omplert a vessar aquest vespre amb crits d'independència. L'Assemblea Nacional Catalana havia fet una crida aquest migdia en què animava la gent a anar-hi per demanar que el procés cap a la independència no s'aturi. També la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) ha fet una convocatòria a través de Twitter, a la mateixa hora a la plaça de Sant Jaume, 'per rebre el president Mas'.

'Tothom a la Plaça Sant Jaume a les 19:30 hores! Mantenim el clam de l'#11s2012 per la Independència!', ha estat la convocatòria de l'ANC. Aquest és el comunicat que han enviat:

'Després de la reunió mantinguda entre els presidents de la Generalitat i del govern espanyol, l’Assemblea Nacional Catalana considera:

Que Catalunya ha d’iniciar, responent al clam històric d’aquest 11 de setembre, el camí cap a la consecució d’un estat independent.

Que aquest camí ha de ser irreversible i ferm, amb un calendari establert que no s’allargui en excés amb el temps; i que l’han de fer junts Govern, institucions i societat civil.

Que si el MH President de la Generalitat sr. Artur Mas actua en aquesta direcció de manera inequívoca, comptarà amb el suport de l’ANC.

Així mateix, l’Assemblea Nacional Catalana es compromet a seguir treballant sense descans per ampliar la majoria social ja existent al país favorable a la independència; en un projecte constructiu i inclusiu que compta amb tots els catalans que desitgin viure en un país més just, pròsper i democràtic.

Finalment, convoquem als catalans i catalanes a anar a la Plaça Sant Jaume a les 19:30 hores per reafirmar el clam independentista de la Marxa de l’11 de setembre a l’arribada del President de la Generalitat.'

La banca, el frau fiscal -Botín- i el New York Times

Vicenç Navarro: El New York Times ha publicat una sèrie d'articles sobre Emilio Botín, presentat pel tal rotatiu com el banquer més influent d'Espanya, i president del Banc de Santander, que tenen inversions financeres de gran pes al Brasil, a Gran Bretanya i als Estats Units, a més d'Espanya. Als EUA el Banc de Santander és propietari del Sovereign Bank.

Aquest article critica la manca de cobertura de temes de frau fiscal per part dels mitjans de major difusió del país, resultat de l'enorme influència que la banca té sobre aquests mitjans, sent la banca i els banquers alguns dels que contribueixen més a aquest frau.

El que interessa al rotatiu nord-americà no és, però, el comportament bancari del Santander, sinó el del seu president i el de la seva família, així com la seva enorme influència política i mediàtica a Espanya. Un indicador d'això últim és que cap dels cinc rotatius més importants del país ha citat o fet comentaris sobre aquesta sèrie d'articles al diari més influent dels EUA i un dels més influents del món. És de suposar que si s'escrivissin articles semblants, per exemple, sobre el President Zapatero, com reportatges serien notícia. No així en el cas d'Emilio Botín.

Una discussió important d'aquests articles és l'ocultació per part d'Emilio Botín i de la seva família d'unes comptes secrets establertes des de la Guerra Civil a la banca suïssa HSBC. Segons sembla, en els comptes de tal banc havia 2.000 milions d'euros que mai s'havien declarat a les autoritats tributàries de l'Estat espanyol. Però, un empleat de tal banc suís, despitat pel maltractament rebut per tal banc, va decidir publicar els noms de les persones que dipositaven els seus diners en aquesta banca suïssa, sense mai declarar en els seus propis països. Entre ells hi havia ni més ni menys que 569 espanyols, incloent a Emilio Botín i la seva família, amb grans noms de la vida política i empresarial.

Segons el New York Times, aquesta pràctica és molt comuna entre les grans famílies, les grans empreses i la gran banca. El frau fiscal en aquests sectors és enorme. Segons la pròpia Agència Tributària espanyola, el 74% del frau fiscal es centra en aquests grups, amb un total de 44.000 milions d'euros que l'Estat espanyol (inclòs el central i els autonòmics) no ingressa. Aquesta quantitat, per cert, gairebé arriba a la xifra del dèficit de despesa pública social d'Espanya respecte la mitjana de la UE-15 (66.000 milions d'euros), és a dir, la despesa que Espanya hauria gastar-se en el seu Estat del Benestar (sanitat, educació, escoles bressol, serveis a persones amb dependència, i altres) pel nivell de desenvolupament econòmic que té i que no es gasta perquè l'Estat no recull aquests fons.

I una de les causes que no es recullin és precisament el frau fiscal realitzat per aquests col · lectius esmentats al New York Times. El resultat de la seva influència és que l'Estat no s'atreveix a recollir-los. En realitat, la gran majoria d'investigacions de frau fiscal de l'Agència Tributària es centra en els autònoms i professionals liberals, el frau fiscal representació segons els tècnics de l'Agència Tributària de l'Estat espanyol-només el 8% del frau fiscal total.

És també coneguda la intervenció d'autoritats públiques per protegir el Sr Emilio Botín de les indagacions de la mateixa Agència Tributària. El cas més conegut és la gestió realitzada per l'ex vicepresidenta del Govern espanyol, la Sra De la Vega, per interrompre una d'aquestes investigacions. Però el Sr Botín no és l'únic. Com assenyala el New York Times, fa dos anys, César Alierta, president de Telefónica, que estava sent investigat, va deixar d'estar-ho.

Com escriu el New York Times amb certa ironia, "el Tribunal va desistir de continuar estudiant el cas perquè, segons el jutge, ja havia passat massa temps entre el moment dels fets i la seva presentació al tribunal". Una mesura que juga a favor dels fraudulents és la ineficàcia de l'Estat i la seva por a realitzar la investigació. Va ser ni més ni menys que el president del Govern espanyol, el Sr José M ª Aznar, que en un moment de franquesa va admetre que "els rics no paguen impostos a Espanya".

Tal tolerància per part de l'Estat amb el frau fiscal dels súper rics es justifica amb l'argument que, tot i que no paguen impostos, les conseqüències d'això són limitades perquè són pocs. El President de la Generalitat de Catalunya, el Sr Artur Mas, ha indicat que la pujada d'impostos dels rics i súper rics té més un valor testimonial que pràctic, ja que el seu nombre és escàs. La solidesa d'aquest argument, però, és nul·la.

En realitat, aconsegueix nivells de frivolitat. Ignora l'enorme concentració de les rendes i de la propietat existent a Espanya (ia Catalunya), un dels països on les desigualtats socials són majors i l'impacte redistributiu de l'Estat és menor. Els 44.000 milions d'euros a l'any que no es recapten dels súper rics per part de l'Estat haguessin evitat els enormes retallades de despesa pública social que l'Estat espanyol està avui realitzant.

Però una altra observació que fa el New York Times sobre el frau fiscal i la banca és el silenci que hi ha en els mitjans d'informació sobre aquest frau fiscal. Tal rotatiu cita Salvador Arancibia, un periodista de temes financers a Madrid, que va treballar per al Banc Santander, que assenyala com a causes d'aquest silenci el fet que el Banc Santander gasta molts diners en anuncis comercials, sent la banca un dels sectors més importants en el finançament dels mitjans, no només comprant espai d'anuncis comercials, sinó també proveint crèdits-aclareix el Sr Salvador Arancibia-".... mesures d'enorme importància en un moment com l'actual, on els mitjans estan en una situació financera molt delicada".

Per aquest motiu hagi de agrair al diari que s'atreveixi a publicar, perquè avui, articles com els que publica el New York Times i el meu propi, no tenen fàcil publicació al nostre país. És el que anomenen "llibertat de premsa".

Els sindicats de funcionaris units contra les retallades

14 formacions sindicals d’empleats de la funció pública han constituït la Plataforma Sindical Unitària que ha convocat una gran concentració el proper 28 de setembre amb motiu de la presentació dels Pressupostos Generals de l’Estat.

La Plataforma Sindical Unitària s’ha constitut dijous amb la participació de 14 sindicats de funcionaris i amb la intenció de fer front comú a la “brutal agressió que vénen patint els empleats públics per part de les diferents administracions a Catalunya”. En concret es tracta dels sindicats UGT de Catalunya, CCOO de Catalunya, IAC, CSIF, USOC, Metges de Catalunya, SATSE, USAE, SAC, CSC, STAJ, ASPEC, GESTHA i ANPE, que s’han ajuntat per donar una resposta a través de “l’acció sindical conjunta, la convocatòria de mobilitzacions i totes aquelles mesures de pressió que es considerin oportunes”.

El seu cavall de batalla serà totes les retallades de drets laborals i salaris que els funcionaris han patit, i en concret el recent Reial Decret 20/2012 de 13 de juliol, pel que se suprimeix la paga de Nadal però també es retallen multitud de drets laborals.

Els funcionaris denuncien en el manifest conjunt de la plataforma que han perdut més del 20% de la seva capacitat adquisitiva i demanen a les administracions que enlloc de retallar-los a ells es redueixin “altres despeses menys justificades” i que s’incrementin els ingressos “a través d’una reestructuració del sistema fiscal fent-lo més progressiu i que realment pagui qui més tingui”. També consideren que sense empleats públics no hi ha serveis públics i que sense serveis públics no hi ha estat del benestar.

La Plataforma ha acordat donar suport a les reivindicacions i manifestacions ja en marxa, com els “divendres negres”, en que funcionaris de diferents àmbits reivindiquen les seves condicions i drets laborals. També han coincidit en difondre el manifest i han convocat una concentració el divendres 28 de setembre davant la subdelegació del Govern a Barcelona, coincidint amb la presentació dels Pressupostos Generals de l’Estat.

El PP retallarà un 22% les prestacions als funcionaris de Muface

El Govern de Rajoy està preparant una retallada del 22% en les prestacions socials que reben els funcionaris que estan en el règim de Muface, assegura el sindicat CSI-F. L'aportació de l'Estat es reduiria un 12,41%, segons recolliran els PGE del 2013.

El sindicat de funcionaris CSI-F ha avançat que el Govern està preparant en el marc dels pròxims Pressupostos una nova retallada als funcionaris, aquesta vegada del 22% en les prestacions socials de 1,4 milions de funcionaris de l'Administració civil de l'Estat integrats en el règim assistencial de la Mutualitat General de Funcionaris Civils de l'Estat (Muface), als quals se sumen 700.000 més beneficiaris entre fills i altres persones a càrrec sense ingressos.

El sindicat assegura en un comunicat que el director general d'aquesta mutualitat, Gustavo Blanco, va avançar ahir que l'Executiu prepara aquesta nova retallada per al col · lectiu de funcionaris en els pressupostos generals de l'Estat (PGE) per al pròxim any, que es faran públics la setmana que ve al Consell de Ministres i del qual els sindicats tindran compte d'ells en una reunió prèvia de la Mesa General de les Administracions Públiques. Segons el sindicat, Blanco ha informat d'aquesta retallada al Consell General de l'entitat, en la qual té representació majoritària el CSI-F.

En el model Muface, les mutualitats de funcionaris concerten la provisió d'assistència sanitària amb entitats d'assegurança privades i amb l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), abonant a les entitats concertades la quota caritativa mitjançant una prima mensual per persona protegida.

Muface depèn del Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques, i els seus beneficiaris tenen ajudes per incapacitat (incapacitat temporal, gran invalidesa, indemnització per lesions permanents), subsidi per risc d'embaràs i durant la lactància, prestacions familiars per part múltiple o fill discapacitat, ajudes a la dependència, subsidi per jubilació, defunció o les beques a l'estudi, entre d'altres.

La Caixa i l'oligarquia catalana s'alien amb el PP

“Ofensiva de Rajoy perquè els grans empresaris no donin suport a Mas”. La capçalera de El Mundo del PP ratifica en l’edició d’avui, que el President del Govern espanyol ha encarregat als seus ministres exigir als 50 empresaris més importants de Catalunya que pressionin al president Mas per abandonar el camí cap a les estructures d'estat i l'independència. L'Espanya franquista utilitza amb totes les seves forces el xantatge i la pressió per tombar la voluntat del poble de Catalunya. El diari més influent del PP-PSOE explica amb tot detall les actuacions d’Espanya per evitar que Mas trenqui el camí constitucional.

Van enviar el Rei, i ara els grans lobbys empresarials, la majoria d’ells viuen del negoci del butlletí oficial de l’Estat.

Xantatge a Josep Oliu (Banc de Sabadell) per les ajudes rebufes per la compra de la CAM


El Mundo no s’amaga, i explica com utilitzen al president del Banc de Sabadell, Josep Oliu, el consideren simpatitzant de CiU i diuen que està molt molest amb el president Mas per la seva deriva independentista, però com diu el mateix diari, el problema per Oliu, és el xantatge que rep per part d’Espanya per les ajudes rebudes per la compra de la CAM, aquesta és la manera com Espanya actua contra Catalunya.

Isidre Fainé, exemple de poca estima cap el país


Ho portem dient des de fa setmanes, ahir ho vam explicar amb pels i senyals, i avui El Mundo ho confirma i ho explica sense cap mena de vergonya, Isidre Fainé treballa per Espanya i Rajoy i per tal de conservar els seus atributs a La Caixa s’enfronta al president del seu país i lidera el grup de grans empresaris que ja van pressionar durant la tramitació de l’estatut i ara estan pressionant, fins i tot amb males forme,s per tal que el president Mas s’arronsi.

Isidre Fainé o dimissió o cessat al capdavant de La Caixa

Un cop descoberta la traïció sigui aquesta o qualsevol altre, qualsevol traïdor dimiteix per salvar la dignitat o és cessat per vergonya seva. No és acceptable que el president de l’entitat financera més important de Catalunya doni l’esquena al país i al seu president en un dels moments més importants i decisius de la història del país.

França contractarà a 40.000 professors el 2013

El ministre francès d'Educació Nacional, Vincent Peillon, ha anunciat avui a la ràdio France Culture que l'Estat francès contractarà prop de 40.000 professors el 2013. D'ells, uns 22.000 seran substituts dels professors que passen a la jubilació. La notícia confirma la promesa electoral dels socialistes de crear 60.000 nous llocs per a l'escola republicana, i es confirmarà en detall amb l'aprovació de la llei de pressupostos per al 2013, que serà ratificada en unes setmanes.

Contra el que aconsella la Comissió Europea, i invertint la tendència de l'anterior Govern, que va programar suprimir 80.000 llocs de professors entre 2007 i 2012, François Hollande va prometre reforçar l'escola pública. Per a la tornada a l'escola d'aquest any, el nou Executiu ha reduït en 13.000 el nombre de supressions de llocs de treball previst per Nicolas Sarkozy seguint la norma de la no substitució d'un de cada dos funcionaris que es retiren.

"A més de resoldre el problema de la manca de professors, tenim una gran ambició", ha dit Peillon, la de "potenciar i canviar l'escola pública".

Família Carrillo: "Estem aclaparats i impressionats"

El fill gran de Santiago Carrillo, que porta el nom del seu pare, ha agraït les nombroses mostres d'afecte ofertes al llarg d'aquest dimecres per les milers de persones que s'han acostat fins l'auditori Marcelino Camacho de CCOO per acomiadar l'històric dirigent del PCE. Madrid acomiada Santiago Carrillo amb un seguici fúnebre pel centre de la ciutat.

La família, amics, companys i ciutadans en general acompanyaran les restes mortals de l'històric dirigent de PCE, Santiago Carrillo en un seguici fúnebre pel centre de Madrid abans del seu trasllat al cementiri de l'Almudena. A les 9 i mitja, ha començat un acte de comiat a l'Auditori de CCOO on ha estat oberta al públic des d'aquest dimecres la vetlla per la qual han passat, segons CCOO, unes 30.000 persones.

Des d'aquí i en seguici fúnebre, els assistents acompanyaran el cos de Carrillo pel passeig del Prado fins a la plaça de Neptú de Madrid on li acomiadaran amb un aplaudiment.

El cotxe que trasllada les restes mortals de Carrillo està engalanat amb corones de flors enviades per Izquierda Unida, Comissions Obreres, la Conferència de Rectors d'Universitats d'Espanya i Joaquín Sabina.

El seu fill Santiago ha agraït a polítics, autoritats, mitjans de comunicació, "vells camarades" i als espanyols en general el suport rebut aquests dos dies.
Després de l'acte celebrat a l'auditori Marcelino Camacho, les restes mortals de Carrillo, mort dimarts a Madrid als 97 anys, van ser traslladats al crematori del cementiri de l'Almudena, on van ser incinerats.

Desenes de persones van tornar a donar avui l'últim adéu a Carrillo a la capella ardent, oberta des de les nou del matí i presidida per una imatge de l'històric dirigent amb la frase "El capitalisme pot arribar a destruir l'espècie humana".

Al costat del fèretre hi havia la seva dona, Carmen Menéndez, els seus tres fills Santiago, Jorge i Pepe, així com els seus néts, acompanyats pel secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo.

Santiago Carrillo fill ha agraït les mostres de suport rebudes des de dimarts, especialment als polítics i les autoritats, als "vells camarades" -"tan presents, tan a prop, amb tanta calor"-, als mitjans de comunicació, a CCOO i en general a les "desenes de milers de persones" que els han donat suport.

Ha assenyalat que la família se sent "aclaparada" per tantes mostres d'afecte i ha destacat especialment la presència de "molts joves". "A Santiago li hauria agradat molt", ha afegit.

Visiblement emocionat i amb llàgrimes als ulls, Jaume fill ha apuntat que, a més d'un "camarada i un company", es va "un marit després de 67 junts" amb Carmen, "un pare i un avi molt estimat". "Li donarem un cop molt a faltar", ha dit.

Ha apuntat que en aquests "temps molt difícils" l'exemple del seu pare ensenya que "mai cal abandonar ni rendir-se mai". "Moltes gràcies i fins sempre pare", ha conclòs, el que ha estat acompanyat per un llarguíssim aplaudiment i la música de "La Internacional" que l'auditori ha escoltat amb el puny en alt.

Toxo també ha pres la paraula per destacar la figura de Carrillo i afirmar que durant la seva llarga vida "sempre va estar a l'altura", alhora que ha posat en valor la seva "vida de compromís, coratge i renúncies". "Ara que la política no viu els seus millors hores, és el moment de reivindicar la figura de Santiago Carrillo", ha destacat.

El seguici fúnebre ha sortit de la seu de CCOO, al madrileny carrer Lope de Vega, on desenes de persones s'han amuntegat per donar-li el seu últim adéu.

Com era el desig de qui va ser secretari general del Partit Comunista d'Espanya (PCE), les seves cendres seran escampades al mar Cantàbric, concretament a la costa del seu Gijón natal.

Artur Mas explica la trobada amb Rajoy: "Això no ha anat bé"

En català ha començat el president de la Generalitat, Artur Mas, a explicar la seva llarga conversa amb Mariano Rajoy. "Els esforços dins de l'Estat espanyol han de ser justos i equilibrats, i ara es demanen més ajustos -en sanitat i serveis bàsics- que amb un repartiment més just a l'Estat espanyol es podrien arreglar"... "La part sustancial del Pacte Fiscal... Miri, jo els hi faré un resum: Cal que es digui la veritat perquè s'acceptin les coses. Això no ha anat bé".

"En aquesta part de la reunió la música no ha estat dolenta i el president Rajoy ha dit que s'ho estudiaria".

"La part sustancial del Pacte Fiscal, miri, jo els hi faré un resum: Cal que es digui la veritat perquè s'acceptin les coses. Això no ha anat bé, i ho dic no content, més aviat trist perquè creia que era important que això obrís una porta clara per poder parlar a fons del Pacte Fiscal, que no és només un tema de diners sinó de tenir un status diferent d'acord amb el nostre país".



"Rajoy m'ha dit que el Govern central no tenia marge pel Pacte Fiscal, i que entastar-se seria un error. Això avui no ha anat bé i a Catalunya cal fer una reflexió a fons. Al debat al Parlament la setmana que ve, esperem una discusió serena i positiva".

La Fiscalia demana 4 anys de presó contra un implicat en la protesta minera

A la Fiscalia no li ha tremolat el pols. El mateix fiscal superior del Principat, Gerardo Herrero, va anunciar ahir que el ministeri públic ja ha formalitzat la sol · licitud de quatre anys de presó per a un miner que va ser detingut el passat 12 de juny-en el context dels disturbis que van tenir lloc a la regió al voltant del conflicte del sector-durant uns enfrontaments amb les forces de l'ordre en el concejo de Lena, concretament als voltants de l'autopista A-66.

La Fiscalia acusa J. C. G. G., ​​que té 48 anys i està domiciliat en el concejo d'Aller, d'un delicte d'atemptat contra un agent de l'autoritat amb l'agreujant de disfressa, en considerar provat que el miner portava una gorra i la cara coberta amb una bufanda a el moment de la seva detenció amb la finalitat de dificultar la seva identitat.

Es tracta de la primera acusació formal de la Fiscalia que es presenta davant un jutjat per les últimes mobilitzacions del sector del carbó, encara que tot apunta que no serà l'última, ja al llarg del conflicte s'han repetit els episodis de violència i es han registrat més de mig centenar de detencions.

Els testimonis acusen l'AEPA del tràfic de nens robats

Responsables dels tràmits d'adopció, entre ells l'exsenadora Belén L., declararan avui davant del jutge Adolfo Carretero dins de la causa que investiga la monja Maria Gómez Valbuena per la seva implicació en el presumpte robatori de nadons en hospitals madrilenys. Davant el jutge Carretero passarà també Isabel L., una ex assistenta social de l'Associació Espanyola per a la Protecció de l'Adopció (AEPA).

Les diligències s'emmarquen en el procediment judicial que dirigeix ​​Carretero contra Sor Maria pel presumpte robatori d'una nena a la Clínica Santa Cristina el 31 de març de 1982. Es tracta d'un dels primers casos de nens robats en què mare, Maria Luisa Torres, i filla, Pilar alcalde, es van retrobar gairebé 30 anys després.

Segons fonts jurídiques, Landaburu també té relació amb la AEPA, l'organisme que va gestionar l'adopció de Pilar alcalde. Precisament, el seu pare va acudir a aquest lloc i li van remetre a Sor Maria, que operava.

Dimarts passat, el jutge va prendre declaració al director de la Clínica Santa Cristina de Madrid, José Zamarriego, que va defensar la seva innocència. "Sóc innocent, dic la veritat al jutge ia tots", ha afirmat després de prestar declaració.

Dos metges d'aquesta clínica i la funcionària del registre civil van comparèixer davant del jutge, defensant la seva "innocència" i "desconeixement", assenyalant que les investigacions han de dirigir contra les persones que duien a terme els tràmits d'adopció.

Un badaloní, protagonista del marxandatge de la campanya d'Obama

La fotografia d'un jove de Badalona, ​​Sergi Labori Plana (foto), apareix en xapes de la campanya de propaganda que està fent el Partit Demòcrata dels EUA en vistes a la reelecció del president Barack Obama. Labori ha explicat que ell no ha donat en cap moment el seu consentiment perquè la seva imatge sigui utilitzada per una campanya política. Ara està consultant amb advocats si pot fer algun tipus de denúncia, encara que la veritat és que la fotografia en qüestió es va publicar mesos enrere en una pàgina web de compra-venda d'instantànies.

"Un amic meu que és fotògraf va voler fer-me unes fotografies per a la seva 'book', i les va penjar en un banc d'imatges que es diu 'Istockphoto" fa mig any, ha explicat. "Després em va dir que li havien ofert 20 euros per comprar-les", i la setmana passada, una noia va contactar amb mi a través de les xarxes socials "preguntar si ell era el que apareixia en aquestes xapes.

"Hi ha moltes xapes amb la meva imatge, i estic en discussions amb advocats, perquè no sé si per una campanya política poden utilitzar la meva imatge" sense haver donat el consentiment, ha afegit. Labori és de Badalona, ​​té 25 anys, va estudiar criminologia i treballa com a detectiu privat, i en declaracions a Europa Press, la seva mare, Maria Carme Plana, ha assegurat que tota la família està "sorpresa".

"Ens han dit que per tot Estats Units apareix la seva cara", comenta Plana. Les xapes en què apareix la cara de Sergi es van fer per la convenció demòcrata, en què persones de diferents col · lectius donen suport al candidat. Concretament, la imatge de Sergi Labori apareix sota el lema "hipsters for Obama 2012".

Amb aquesta paraula, 'hipsters', es designen els joves de classe mitjana urbana que consumeixen música i cinema independents i les ulleres de pasta és una de les indumentàries que els singularitza més fàcilment.

En aquesta mateixa campanya dels demòcrates, es van fer altres xapes on apareixien imatges de diferents col · lectius, com una ballarina (amb el lema 'Dancers for Obama 2012'), una monja ('Sisters for Obama 2012'), o un pescador (' Fisherman for Obama '). "Jo no puc votar Obama ni auque volgués perquè sóc d'aquí i la política nord-americana tampoc és que m'importi molt", ha afegit.

Obama va aprovar el programa de «assassinats selectius»

L'Agència Central d'Intel·ligència dels EUA (CIA) haurà de comparèixer aquest dijous a judici per perpetrar assassinats mitjançant l'ús d'avions no tripulats. Tot i les referències fetes pel president Obama i el secretari de Defensa, l'agència va rebutjar la sol·licitud de confirmar l'ús de drons.

La Unió Americana per les Llibertats Civils (ACLU) va decidir portar als tribunals a la CIA per la negativa de l'agència a complir amb una sol·licitud de lliurar documents relacionats amb el programa de «assassinats selectius» amb drons durant l'administració de Barack Obama.

Amb aquest pas l'ACLU busca «esbrinar quan, on i contra qui els avions no tripulats poden ser autoritzats, i com EUA garanteix el compliment de les lleis internacionals en matèria d'execucions extrajudicials».

«El públic té dret a decidir per si mateix si el programa és legal o moral», va proclamar Jameel Jaffer, sotsdirector jurídic de l'ACLU. «Si el programa de la CIA d'assassinats selectius és legal, llavors no hauria d'haver cap raó per amagar els documents», va prosseguir Jaffer.

«Secret» públic


La CIA afirma que el seu programa d'avions no tripulats -presumptament establert pel Govern per matar militants del Qaeda i altres grups terroristes, incloent-hi ciutadans nord-americans- és «secret», tot i que tant el president, així com el secretari de Defensa, Leon Panetta, i alts funcionaris del Govern en reiterades ocasions han parlat públicament sobre ell.

Al maig, el diari New York Times va revelar que la Casa Blanca va elaborar una llista concreta de persones a les que Washington té previst «eliminar» i en qualsevol moment pot autoritzar el Pentàgon i la CIA iniciar una operació amb l'ús de drones per complir amb ella.

Els assassinats amb drones de sospitosos de terrorisme van començar el 2004, però es van intensificar des de l'arribada de Barack Obama al Govern. La sèrie d'execucions selectives entre 2011-2012 va formar part destacada del programa d'aviació no tripulada als EUA, al qual es vincula amb les execucions de centenars de civils a l'estranger durant els últims anys.

En cas que l'ACLU guanyi el procés judicial, la CIA es veurà obligada a revelar informació sobre el seu maneig del programa d'avions no tripulats.

La "princesa d'Altai", de 2.500 anys, torna a la terra natal

La mòmia de la "princesa d'Altai", que després de trobada fa 17 anys va ser estudiada a la ciutat siberiana de Novosibirsk, ha arribat avui en helicòpter a la seva terra d'origen, ha informat la directora del museu de l'Institut d'Arqueologia i Etnografia de Novosibirsk, Irina Sálnikova.

A la República d'Altai, sud de Sibèria, estaven esperant amb impaciència la seva arribada. Fins administrar uns ritus especials demanant que el vol transcorri bé. La mòmia va viatjar en un sarcòfag blindat embolicada en silicona, per impedir el menor dany.

Les restes d'aquesta dona que va viure fa més de 2.500 anys van ser trobats el 1993 en un túmul, prop de la frontera amb Mongòlia, per uns arqueòlegs de Novosibirsk. La troballa va ser valorat com un dels més importants dels últims temps.

Els habitants d'Altai van estar insistint durant aquests 17 anys en el retorn de la "princesa", la qual consideren la seva mare ancestral. Però els científics es negaven a tornar sota diversos pretextos. Va sorgir un conflicte. Les autoritats de la república fins i tot prohibir realitzar excavacions a la regió on va ser trobada la mòmia.

Per resoldre el conflicte, en Gorno-Altaisk, capital de la república, va ser reconstruït un museu per tal de garantir les condicions per a la conservació de la mòmia. A Alemanya va ser adquirit un instrumental que permet mantenir la temperatura i la humitat requerides.

Segons experts, la mòmia no va ser una princesa, ni de bon tros. Els objectes trobats en el seu enterrament permeten concloure que no era de procedència noble, però probablement posseïa uns coneixements especials: de remeiera, endevinadora o narradora de contes màgics.

Els científics van afirmar que la "princesa" pel seu origen ètnic no procedeix d'Altai. Però aquestes revelacions no van influir de cap manera sobre el vehement desig dels habitants d'Altai de tornar a veure a la seva terra, ja que la "princesa" ocupa un lloc especial en la seva mitologia.

Els xamans locals afirmaven que la mòmia és de la princesa Kidin, la qual sempre va ser adorada per la població aborigen. Però els científics de Novosibirsk argüien que la mòmia forma part del patrimoni històric mundial i que al museu de Gorno-Altaisk no havia condicions apropiades per conservar-la.

Però després prendre la decisió de reconstruir aquest museu (les obres seran finançades per Gazprom), el problema pot quedar resolt, i els habitants d'Altai podran veure a la "princesa" a la seva terra.

El descobriment de la mòmia era una autèntica sensació científica. Per primera vegada en la història de l'arqueologia mundial es van obtenir restes mortals en tan bon estat que permetien fer anàlisis d'ADN i recrear la imatge de les persones que havien viscut en l'època d'Alexandre el Gran, rei de Macedònia.

Balears: L'atur s'ha multiplicat per dotze entre els majors de 55 anys

A dia d'avui a Balears hi ha un total de 12.800 persones sense feina majors de 55 anys, quan a l'inici de la crisi just n'hi havia 1.000. Això implica un increment d'11.800 persones més que el 2007, és a dir, que la xifra s'ha multiplicat per 12,8. La taxa d'atur entre els balears majors de 55 anys és del 15,6%, i a l'inici de la crisi era de l'1,7%.

Del total de 11.800 nous desocupats balears majors de 55 anys generats durant la crisi, el 16,1% s'han generat a l'últim any, i així ho reflecteix un informe de la patronal de grans empreses de treball temporal (Agett) elaborat a partir de les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) del segon trimestre.

Aquest mostra com les dones majors de 55 anys s'animen més a la recerca activa d'ocupació, i a un major ritme que els homes d'aquesta edat, ja que des que va començar la crisi les dones balears han incrementat els seus actius laborals un 69,8% (+15.000 des del 2007), mentre que els homes tan sols els incrementen un 15,4% (+6.100)

L'estudi també revela que des que va començar la crisi, Balears ha creat un total de 9.300 ocupacions per a persones majors de 55 anys (+15,5%), dels quals, el 61,3% s'han creat a l'últim any (+9%; +5.700 ocupacions).

Tanmateix, la taxa d'atur entre els balears majors de 55 anys és del 15,6%, i a l'inici de la crisi era de l'1,7%; així la taxa d'activitat d'aquest col·lectiu passa del 23,6% al 30,1% entre l'any 2007 i l'actualitat, i la seva taxa d'ocupació apuja del 24,6% al 25,4% en el mateix període.

A les Illes Balears el 9,3% de les llars amb almenys un actiu, té tots els seus membres a l'atur, molt per sota de la mitjana nacional (13,3%), mentre que el 41,9% dels aturats balears duu més d'un any cercant, sense èxit, una feina, i se situa com la Comunitat amb un menor pes d'aquests aturats sobre el total, molt per davall de la mitjana de l'estat (52,2%).

Per la seva part, Balears destrueix tanta ocupació pública (-2%; -1.300 assalariats públics) com privada (-2,1%; -6.700) de forma interanual.

Dada estatal

A nivell estatal, el nombre d'aturats majors de 55 anys va assolir els 495.700 aturats al tancament del segon trimestre de l'any, xifra que multiplica per gairebé quatre l'existent en el tercer trimestre de 2007, quan va esclatar la crisi, i que és a més la més elevada de tota la sèrie històrica comparable.

Les bones "males" herbes


En els boscos, jardins ia la vora dels camins, creixen plantes totalment comestibles que no tenen res a envejar a les enciams, els tomàquets o qualsevol altra verdura de les que acostumem a portar al nostre plat. Hi ha qui els anomena males herbes, però això depèn del punt de vista amb què es miri.

En aquest reportatge de Miquel Figueroa, l'agricultor Josep Pàmies ens mostrarà un seguit de plantes comestibles que creixen al voltant de les terres que ell treballa. Aquestes varietats són típiques d'un lloc i un temps concrets, de manera que, si ho desitgem, cadascú haurà de sortir a la recerca de les espècies que creixen on vivim.

Com diu Josep, aquest coneixement pot servir en temps de crisi, ja que es tracta d'un regal de la naturalesa que no ens costa ni un cèntim.

Penes de presó per a 23 agents de la CIA a Itàlia

El Tribunal Suprem de Cassació d'Itàlia va confirmar ahir les penes de presó que pesen contra els 23 nord-americans autors del segrest d'un clergue egipci el 2003. Tots els nord-americans -22 agents de l'Agència Central d'Intel·ligència dels Estats Units (CIA) i un pilot de la Força Aèria- van ser condemnats el desembre de 2010 a penes de set a nou anys de presó. L'excap de la CIA a Milà Bob Seldon Lady va rebre la pena màxima, nou anys de presó.

Estats Units, on es creu que estan en llibertat els agents, va rebutjar extradir-los, però no podran viatjar a Europa sense córrer el risc de ser empresonats.

La Cort també va informar que cinc alts càrrecs dels serveis secrets italians, entre ells un antic cap de l'SISMI (l'antiga agència d'intel·ligència militar italiana), podrien ser jutjats per la seva implicació en el segrest.

El clergue Osama Mustafa Hassan, conegut com Abu Omar, va ser segrestat en un carrer de la ciutat italiana de Milà el 2003, en una operació coordinada per la CIA i el SISMI, i va ser portat a Egipte, on va assegurar haver estat torturat.

Detingut l'alcalde d'Ourense per tràfic d'influències

L'alcalde d'Ourense, el socialista Francisco Rodríguez Fernández, ha estat detingut per ordre del servei del Vigilància Duanera de Pontevedra aquest dijous i acusat de presumptes delictes de tràfic d'influències. Tot i que encara es desconeixen els motius dels càrrecs que pesen sobre el dirigent socialista, el regidor hauria estat traslladat ja a Pontevedra.

Francisco Rodríguez, conegut popularment com Paco Rodríguez, és alcalde d'Ourense des de 2007 i després d'imposar a les eleccions municipals de 2011, el seu segon mandat. Es va convertir en el candidat socialista que més va incrementar el seu nombre de regidors d'Espanya, tot i que va haver de pactar amb el BNG amb qui governa en coalició.

És membre del Comitè Nacional Galego do PSdeG-PSOE, membre del Comitè Federal del PSOE, vocal de la Comissió de Cooperació al Desenvolupament de la FEMP i vocal a la FEGAMP.

Eleccions a la tardor si Mas i Rajoy no acorden un pacte fiscal

El Financial Times ha publicat avui un editorial titulat 'El discurs del rei', en què acusa Mariano Rajoy de ser incapaç de gestionar la crisi i l'independentisme de Catalunya. El text es refereix a la carta que va publicar a la web el rei espanyol Juan Carlos I, contra la independència de Catalunya i cridant a la unitat dels espanyols. 'És feina del govern de cercar compromisos amb els catalans i els bascos. Avui el senyor Rajoy es reuneix amb el president català, Artur Mas. Si no fa cap gest plausible sobre les demandes catalanes, el separatisme serà imparable, digui què digui el rei', opina el diari. El fracàs del pacte fiscal obre la porta de les eleccions a la tardor.

En aquest editorial, el Financial Times diu que la publicació de la carta del rei espanyol fou un gest insòlit, i que l'últim precedent que hi va haver fou el missatge durant l'intent de cop d'estat del 1981. Considera que Juan Carlos intenta suplir la manca de sentit d'estat de Mariano Rajoy.

Mas pot convocar-les dimarts i es farien al novembre · Demana coratge als catalans per a seguir el nou camí que s'obre al país

El president de la Generalitat, Artur Mas, pot convocar eleccions avançades per a aquesta tardor. El fracàs de la proposta de pacte fiscal, que pot consumar-se avui a les onze del matí en la reunió amb Rajoy a Madrid, emmena a la convocatòria d'eleccions. Hom especula amb algunes dates que van del 18 de novembre al 2 de desembre. Però perquè es puguin fer en aquestes dates, Mas les hauria de convocar dimarts, perquè han de passar 54 dies des de la dissolució del parlament.

El context, afavorit per la grandiosa manifestació de l'Onze de Setembre, els discursos del president Mas assumint-ne el clam i la crisi interna del PSC, que no té candidat definit, brinda una situació que CiU pot voler aprofitar per reforçar la seva majoria parlamentària.

Si la reunió amb Rajoy s'acabés amb el cop de porta anunciat aquests dies, el govern podria convocar eleccions dimarts aprofitant la reunió del consell executiu del matí i l'obertura del Debat de Política General al parlament, a la tarda.

CiU veu aquestes eleccions avançades com un plebiscit, amb un programa electoral que inclouria l'objectiu de l'estat propi, assumit per CDC al darrer congrés. Això pot ser un punt de fricció amb el soci de federació, Unió, que al seu congrés va optar per una proposta confederal amb Espanya.

Tot amb tot, la idea del govern d'avançar les eleccions també inclou que al Parlament de Catalunya hi hagi una àmplia majoria de diputats, de formacions de signe divers que proposin la independència i l'estat propi al programa electoral.

Mas demana coratge als catalans

Catalunya es troba en un moment en què cal 'un grup prou gran de gent que hi vegi clar i que tingui el coratge de tirar endavant' en aquest nou camí que vol recórrer el país 'encara que els altres facin els possibles perquè aquest camí no es pugui fer', va dir Mas ahir. I és que sempre que es comencen processos 'molt complicats' no tothom arriba a entendre'n el final, va precisar.

El president Mas va trigar ben poc ahir a replicar a les declaracions de Mariano Rajoy, que ahir mateix va dir taxativament que respondria amb un cop de porta a la demanda de concert econòmic del parlament: 'Fins ara s'ho miren com un problema; demà miraré d'explicar que és part d'una possible solució. Procurarem que sigui per la via de l'acord, però en molts àmbits Catalunya ha de fer el seu camí' (vídeo).

El president de la Generalitat també va dir: 'Catalunya no pot renunciar al seu present ni al seu futur. Si ho veiem clar i ho tenim assumit, passi què passi aquests dies i mesos vinents, aquest camí, el podrem fer en la línia d'allò que el país es mereix i necessita'.

I sobre la reunió d'avui: 'Com a president, demà provaré de defensar el pacte fiscal al president Rajoy. Espero que, si més no, ens escolti, sense prejudicis, veient en la nostra proposa més una solució que no pas un problema'.

Rajoy enrocat i Mas amenaçant amb eleccions el novembre o desembre

El president del Govern, Mariano Rajoy, rep aquest dijous a la Moncloa el president de la Generalitat, Artur Mas, amb l'amenaça d'un possible avançament electoral al novembre o desembre si el PP no accepta el pacte fiscal que CiU vol per a Catalunya.

L'amenaça -des de CiU ja s'ha deixat la porta oberta a la convocatòria d'eleccions anticipades-, pren forma en conèixer que Artur Mas, en un gest sense precedents, no atendrà els mitjans de comunicació després de la seva entrevista amb Rajoy a la Moncloa, sinó a la delegació del Govern a Madrid.

Fonts de la federació nacionalista han confirmat a Efe que no es descarta un avançament electoral a Catalunya si fracassa la reunió amb el president del Govern, uns comicis que podrien celebrar-se al desembre o fins i tot a finals de novembre. També hi ha la possibilitat que l'anunci electoral es pugui fer durant el debat de política general a Catalunya, que arrencarà dimarts al Parlament amb el discurs de Mas.

Fonts del Govern consultades han assegurat que Mas ha declinat l'oferiment de celebrar la roda de premsa al Palau de la Moncloa. Es tracta d'un gest inusual perquè ni Mas ni cap altre president autonòmic ho havien fet abans.

Segons fonts governamentals, Rajoy tenia previst demanar a Mas que no provoqui més inestabilitat institucional amb una convocatòria anticipada d'eleccions com a resposta a la negativa de l'Executiu central al pacte fiscal.

Sobre el contingut d'aquesta reunió, Mariano Rajoy i Artur Mas ja han avançat aquests dies gran part dels arguments que s'intercanviaran al Palau de la Moncloa, i mentre el president de la Generalitat ha avisat que Catalunya "farà el seu camí passi el que passi", el cap del Govern ha apel·lat a la Constitució com a dogma de fe.

La cita, per les 11.00 hores, s'havia fixat fa temps a petició del dirigent català per exposar la proposta de pacte fiscal a què aspira, però l'evolució dels esdeveniments ha fet que sobre la taula hagin d'estar també les reivindicacions sobiranistes impulsades amb la manifestació de la multitudinària Diada, amb dos milions de catalans demanant no el pacte fiscal sinó l'independència.

Des Moncloa es recalca que la resposta a sol·licituds d'independència són a la Constitució i les lleis, i és el que Rajoy ha deixat clar aquest dimecres a la sessió de control del ple del Congrés. Allà també instava CiU que no es deixi "arrossegar pels esdeveniments" ni s'obstini en l'error perquè "les coses se'ls poden anar de les mans".