dimecres, 22 de febrer de 2012

Nuet reclama una "major defensa de l'Estat palestí, la descolonització del Sàhara i la fi del bloqueig a Cuba"

El portaveu de L'Esquerra Plural a la Comissió d'Exteriors, Joan Josep Nuet, reclama durant la compareixença del ministre d'Exteriors al Congrés una "reorientació tant de l'actual orientació econòmica d'Europa com de la seva arquitectura política. Ens oposarem a qualsevol orientació que suposi una UE de dues velocitats, el desmantellament del model social europeu, la invitació al rearmament i la reforma dels tractats sense una consulta vinculant als europeus".

Joan Josep Nuet, ha exposat avui al titular d'aquest departament, José Manuel García Margallo, les línies bàsiques de la política exterior que defensa aquesta formació per a l'Estat espanyol. Així, demanda al ministre una "major defensa per a la creació de l'Estat palestí, per la descolonització del Sàhara i actuacions per posar fi al bloqueig a la República de Cuba", entre altres qüestions.

Nuet ha realitzat aquesta exposició durant la primera compareixença de García Margallo al Congrés per exposar les línies generals sobre política exterior en què treballarà el Govern del PP durant aquesta legislatura. El parlamentari d'IU no va tenir inconvenient a començar la seva intervenció mostrant la seva satisfacció per la moderació mostrada pel ministre en determinats temes, en contraposició amb el que va denominar "principis caducs i més propis de la Guerra Freda que del segle XXI" mostrats pel PP la passada legislatura.

"Sembla -va dir irònic- que una cosa és fer oposició i una altra governar. Al PP el seu discurs li pot semblar el d'un Quixot, però esperem que segueixi per aquesta línia i que no canviï".

Joan Josep Nuet ha desgranat per àrees i països les seves propostes, començant per la més propera, Europa, i ha mostrat la seva coincidència amb el ministre en què està immersa en una "crisi política", agreujada per una "economia fracassada i decidida de forma no democràtica".

Ha destacat que "no ha fracassat Europa sinó el model de construir-la" i ha advertit que la solució "no passa per governs tecnòcrates com els d'Itàlia o Grècia, que no aprofundeixen en els valors que han identificat a Europa com el de la pau, supeditat al seguidisme als EUA i l'OTAN, o el de la defensa del model social, actualment en crisi i en fase de desmantellament".

El diputat d'IU ha reclamat per al projecte europeu una "reorientació tant de la seva actual orientació econòmica com de la seva arquitectura política. El nostre grup parlamentari mantindrà una oposició a qualsevol orientació del Govern que suposi una UE de dues velocitats, el desmantellament del model social europeu, la invitació al rearmament i la reforma dels tractats sense una consulta vinculant als europeus".

Mostrà també la seva "preocupació per les veus que adverteixen d'amplies retallades en matèria de cooperació" i ha reclamat al Govern una "alternativa per al compliment del nostre compromís amb l'ajuda al desenvolupament, concretament amb el 0'7 que estava pactat per totes les forces polítiques per 2015".

Sobre Amèrica Llatina i el Carib, Nuet ha reclamat el "suport a la seva integració regional, a la recentment creada Comunitat d'Estats Americans i Carib (CELAC), en el respecte als seus processos plurals sense ingerències i mantenint unes relacions comercials basades en les asimetries, la complementarietat i el comerç just".

El parlamentari d'IU ha traslladat també el seu interès per la "situació dels Drets Humans a Colòmbia i Mèxic" i ha dit que els Acords de Lliure Comerç de la UE amb aquests països "no consideren prou aquest aspecte i no respecten en la seva part comercial les asimetries i el comerç just".

"Considerem igual que la CELAC que els Estats Units d'Amèrica han de posar fi al bloqueig a la República de Cuba i demanem al seu Govern que no intenti recompondre la posició comuna de la UE respecte a Cuba, entre altres coses perquè hi ha diferents posicions".

Sobre els països àrabs, Nuet ha mostrat una "plena coincidència" amb els processos democratitzadors de les 'primaveres àrabs', esperant que els moviments desenvolupats en diversos països "es generalitzin també en llocs com el Marroc o les monarquies feudals del Golf".

El portaveu d'IU a la Comissió d'Exteriors ha destacat que "mantindrem la nostra posició contrària a qualsevol intervenció militar que pretengui imposar un canvi de règim en el context dels països àrabs i Orient Pròxim, després de la negativa experiència acumulada amb un cost en centenars de milers de vides humanes a l'Iraq, Afganistan o Líbia", alhora que exigí "la retirada de les tropes espanyoles de qualsevol acció de guerra".

"L'acció diplomàtica ha de centrar els seus esforços en reclamar actuacions conduents a posar fi a la situació de Síria, Aràbia Saudita, Bahrain, Iran i qualsevol dels estats que es regeixen per estructures no democràtiques, i amb ple respecte als drets humans".

Sobre dos temes especialment sensibles per Izquierda Unida -Palestina i el Sàhara Occidental- Joan Josep Nuet ha demanat "una acció diplomàtica en defensa de la creació de l'Estat Palestí i, per tant, una actuació crítica enfront de l'actual política del Govern d'Israel, que amb actuacions il·legals, com els assentaments o el bloqueig naval de Gaza, impedeixen una solució negociada".

"Exigirem al seu Govern -comentà a García Margallo-, igual que exigim als anteriors, que Espanya assumeixi l'administració del procés de descolonització del Territori del Sàhara Occidental, actualment ocupat una part per l'Exèrcit i Policia del Regne del Marroc".

Ha insistit que "demanarem que la diplomàcia espanyola mantingui una posició exigent a les Nacions Unides perquè el poble sahrauí pugui exercir el seu dret a l'autodeterminació mitjançant un referèndum".

La missió desplegada per l'ONU al Sàhara (MINURSO): "Ha de protegir i monitoritzar els drets humans del poble sahrauí sotmès a una permanent repressió per la força colonial marroquina", comentà.

Nuet ha assenyalat contundent que "ha estat i és un escàndol que la UE mantingui uns Acords d'Associació amb el Marroc amb l'única finalitat de liberalitzar l'intercanvi comercial sense tenir en compte les condicions de vida i els drets humans de les persones".

"No li demanem un nou 'Peregil', no és el seu estil, però sí una actitud exigent per motius democràtics, de Drets Humans i de drets del poble sahrauí, enfront del regne del Marroc", va tancar aquesta qüestió.

Sobre l'OTAN i la presència de bases nord-americanes en territori espanyol, ha considerat que és necessària "la dissolució de l'Aliança Atlàntica, que va decidir, des de 1999 a la seva Cimera de Washington, renovada a la de Lisboa, intervenir militarment sense el mandat exprés del Consell de Seguretat de Nacions Unides i que manté la possibilitat d'utilitzar el seu arsenal nuclear".

"Som partidaris de denunciar l'actual conveni bilateral amb els EUA perquè abandonin les bases de Rota i Morón i, per tant, considerem molt greu, perillós i negatiu per als interessos en política exterior d'Espanya la cessió de la base de Rota com a part del component naval de l'escut antimíssils", ha conclòs.

El senyor sionista dels casinos Adelson: "Podria donar a Gingrich 100 milions"

Jueu americà i empresari multimilionari Sheldon Adelson -que ahir es va reunir amb Artur Mas i Andreu Mas Colell per escoltar les ofertes de CiU per instalar el negoci dels casinos prop de Barcelona- va dir a la revista Forbes, en una entrevista, que el seu suport financer del candidat presidencial republicà Newt Gingrich 'es basa en alguna cosa més' que en el suport incondicional a Israel del candidat d'extrema dreta, sionista i antisemita declarat Gingrich.

"El que m'espanta és la continuació de l'economia socialista de l'estil que hem estat experimentant des de fa gaireb�� quatre anys", diu Adelson, segons va ser citat, referint-se a l'actual administració dels EUA del president Barack Obama. "Això m'espanta, perquè la redistribució de la la riquesa és el camí cap a més socialisme, i més poder del govern per a controlar la vida de les persones.

Adelson és un estret aliat del primer ministre Benjamin Netanyahu, i és el propietari del diari israelià Hayom Israel. Just aquesta setmana la Lliga Àrab ha condemnat les declaracions racistes de Netanyahu: "Vull la mort per a tots els àrabs".

Adelson ha donat ja 11 milions de dòlars al racista i ultradretà Gingrich per la campanya electoral i s'espera que doni 10 milions més.

CiU a per tot el que sigui negoci... per ells

Hi ha gestos que valen més que mil paraules. El Govern català, amb el president Artur Mas al capdavant, ha evidenciat avui que aposta decididament pel macrocasino Eurovegas impulsat pel magnat Sheldon Adelson, que suposaria una inversió uns 15.000 milions d'euros. Els consellers d'Economia i Territori, Andreu Mas-Colell i Lluís Recoder, respectivament, es van reunir al Palau de la Generalitat dues hores amb Adelson i el seu equip acompanyats d'un grup selecte d'empresaris per reforçar la posada en escena: Isak Andik, amo de Mango, Marc Puig, de Colònies i Puig, i Carles Vilarrubí, entre d'altres. A mitja entrevista, Mas es va presentar per certificar l'interès en el projecte.

El macrocasino havia despertat recels al Govern català per la infinitat de normes que implicaria suavitzar en tots els fronts legals. Però aquests ressentiments van desaparèixer ahir. "No és el que pensàvem. És un projecte que prioritza el centre de convencions al costat de places hoteleres de qualitat", va al.legar una font del Govern. Aquesta és la part, diuen, positiva. La mala és que admeten que la Comunitat de Madrid surt amb avantatge. La presidenta Esperanza Aguirre va recordar ahir que s'ha vist cinc vegades amb Adelson i que està disposada a donar-li facilitats.

Abans de la reunió, Adelson. va mantenir una cita a l'aeroport -coneguda per la Generalitat- amb el secretari d'Estat per al Comerç, Jaime García-Legaz, per revisar les lleis que hauria de reformar el Govern de Mariano Rajoy per autoritzar l'Eurovegas. La Generalitat, en el cas que el macrocasino recaigués a Catalunya, es faria càrrec d'eliminar les vinculades a Urbanisme.

Mas baralla quatre possibles emplaçaments a l'àrea metropolitana ia la segona corona: el Prat, Alella, Montcada i Gavà. L'alcalde del Prat, l'ecosocialista Lluís Tejedor, s'oposa frontalment a la iniciativa. I l'entitat Ecologistes en Acció ja ha iniciat una campanya de recollida de signatures contra el Eurovegas.

El Govern diu que no hi ha res decidit i que cal estudiar una inversió d'aquesta magnitud: "Seria una irresponsabilitat no fer-ho en temps de crisi". Però hi ha gestos delators del servilisme de CiU: Andelson té la mobilitat reduïda, però va entrar al Palau amb cotxe amb els honors reservats als alts mandataris i als Mossos.

Gavà, Viladecans i el Prat rebutgen un Las Vegas al municipi


ICV-EUiA de Gavà rebutja l'instal·lació d'Eurovegas al municipi i defensa “un model de desenvolupament digne i sostenible”: En referència a l'informació respecte l'oferiment per part del Govern de la Generalitat de Catalunya a Eurovegas de terrenys a Gavà, per a la possible instal·lació d'un complex hoteler i de sales de joc, la portaveu del grup municipal d’ICV-EUiA a Gavà, Emma Blanco, manifestà que la coalició "no ho facilitarà en cap cas”.

ICV-EUiA de Viladecans rebutja la possible instal·lació del projecte 'Eurovegas' en el seu litoral

Davant les informacions aparegudes al mitjans de comunicació pel que fa a la possibilitat que el projecte de macro casino ‘Eurovegas’, del multimilionari nord-americà Sheldon Adelson, s’ubiqués en el litoral de Viladecans, la regidora d’ICV-EUiA, Idoia Baixench, ha manifestat que “des de la nostra responsabilitat en el govern municipal, ens oposem al desenvolupament d’aquest projecte en el nostre terme municipal”. La regidora roig i verda considera que “aquest projecte de joc que vol fer del nostre territori un nou ‘Las Vegas’, no representa els valors que nosaltres, i pensem que la majoria dels nostres ciutadans, volem per al futur de la nostra ciutat i del nostre Parc del Delta.”

L’Àrea de Medi Ambient d’EUiA s’oposa a la instal·lació del projecte ‘Eurovegas’ al Delta del Llobregat


Remarca els impactes que tindria sobre una àrea de valor natural excepcional, que inclou un Parc Natural on hi ha hàbitats d’interès comunitari europeu i espècies en perill d’extinció

Els municipis que s'haurien posat per la Generalitat 'a disposició' del grup inversor americà són del Prat de Llobregat, Gavà, Abrera i Montcada i Reixac. També l'alcalde de El Prat, Lluís Teixidor (ICV), va rebutjar ahir el negoci de CiU i Eurovegas al municipi.

Els estudiants valencians encapçalen una gran manifestació contra la violència

Els estudiants de l'IES Lluís Vives encapçalen la manifestació multitudinària d'aquesta vesprada que torna a omplir els carrers del centre de València contra la violència policíaca i les retallades i demanant la dimissió de la delegada del govern espanyol, Paula Sánchez de León. A mesura que avança, la manifestació es va fent més i més gran. El lema és 'Som el poble, no l'enemic', i la manifestació acabarà davant de la delegació del govern espanyol. Hi participen tot d'entitats cíviques, els partits de l'oposició (Compromís, EUPV-EV i PSPV), pares i mares i professors d'institut.

Davant de l'institut s'ha anat aplegant des de poc abans de les sis de la vesprada gent de totes les edats: estudiants d'institut i universitaris, pares i mares, gent gran... I hi ha dos crits que predominen: 'Delegada dimissió', en referència a Paula Sánchez de León (PP), i 'menys policia i més educació'.

Bandes de Valencia interpreten el Mater Mea contra la violència policial


Estació del Nord a València: tots els músics estaven convocats per a portar els instruments i tocar 'Mater mea' contra la violència policial del PP.

La manifestació ha arrencat a quarts de set del vespre, i cada vegada ha anat arribant més gent al carrer Xàtiva per afegir-se a la protesta.

La manifestació té tres capçaleres: una amb estudiants, una altra amb entitats de tota mena, des del Micalet fins a Acció Cultural, passan per Escola Valenciana, i una altra amb dirigents dels partits de l'oposició: Jorge Alarte, Enric Morera, Marga Sanz...

Les diferents capçaletes han anat arribant davant de la delegació del govern espanyol, blindada amb la presència d'uns quants furgons de la policia espanyola. Tot seguit, la manifestació s'ha anat fragmentant en diferents grups.

Moren en la batalla d'Homs oficials militars sirians i periodistes estrangers

"Les bandes terroristes fortament armades pels serveis especials de l'OTAN amb equips d'última generació estan oposant forta resistència a les forces armades i de seguretat sirianes que lluiten per restaurar la llei, l'ordre i la tranquil·litat en l'últim barri de la ciutat d'Homs en poder dels pro imperialistes, Bab Amr. Els terroristes han assassinat amb llançagranades facilitades pels esmentats serveis especials en el pont d'Al Zara a dos oficials militars, el capità Gafran Abdelatif Ahmad i el tinent Imad Suleiman Mohamed. L'exèrcit ha destruït un centre de propaganda del grup terrorista autodenominat "Exèrcit sirià lliure" creat en bases de l'OTAN a Turquia. En l'acció han perdut les vida dos periodistes occidentals i han resultat 3 o 4 ferits". Foto: La periodista nord-americana morta del Sunday Times, Marie Corvin.

Periodistes entrats il·legalment al país que integraven l'ampli dispositiu de propaganda orquestrat pels grans monopolis de la comunicació, l'oficina de propaganda de l'OTAN i dels serveis d'informació per criminalitzar el govern legítim de Síria i justificar internacionalment l'armament de bandes criminals formades per mercenaris libis, saudites, afganesos, libanesos i d'altres nacionalitats que cada dia assassinen policies, militars, funcionaris, religiosos civils, destrueixen oleoductes, col · loquen carros-bomba i tracten de liquidar la independència de Síria.

Han perdut la vida el jove fotògraf francès Remi Ochlik i la periodista nord-americana de Sunday Times Marie Corvin (foto). Ha resultat ferida la periodista per lliure per a Le Figaro de París Edith Bounes.

Exclusiva: Síria. 120 soldats francesos infiltrats, detinguts

"Els serveis especials sirians han detingut una brigada de transmissió francesa que es compon de 120 militars, a Zabadani" (Síria). Aquesta notícia explica el canvi en el to del París imperial contra la nació siriana, que ara és de perfil baix, per por que aquest cas afecti la campanya electoral de Nicolas Sarkozy (UMP). Alain Juppé (foto) -Ministre d'Afers Exteriors- és el responsable de negociar amb el seu homòleg rus, Serguei Lavrov, per trobar una solució i alliberar els 120 soldats francesos sense aixecar gaire polsaguera.

Talls de trànsit a diverses ciutats en solidaritat amb l'IES Lluís Vives

Estudiants d'institut i universitaris han sortit al carrer a diverses ciutats, convocats pel Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, en protesta per la violència policíaca d'aquests últims dies a València i en suport als alumnes de l'IES Lluís Vives, que van començar les concentracions contra les retallades la setmana passada. Així, un grup d'alumnes de l'IES Abastos de València tallen a aquesta hora el carrer Àngel Guimerà, tal com havien anunciat ahir.

Uns 200 estudiants han tallat aquest migdia l'avinguda Diagonal de Barcelona, a l'altura de Palau Reial, en solidaritat amb els alumnes de l'IES Lluís Vives. 'Si toquen a una, ens toquen a totes' ha estat un dels lemes que es podien llegir en les pancartes dels estudiants, que han començat una concentració a les 12.00 i després han tallat la Diagonal durant vint minuts.


Els periodistes de Canal 9 protesten pel tractament dels "desinformatius" manegats pel PP descaradament i demanen la dimissió del cap Gabriel López Jaraba i d'altres càrrecs col.locats pel PP.

A Tarragona, unes tres-centes persones han tallat la Imperial Tarraco durant una altra protesta estudiantil contra les agressions de la policia a València. També hi ha hagut concentracions i talls de trànsit a Badalona, Granollers, Sabadell, Mataró, etc.

A més, a Palma, l'assemblea de la comunitat universitària de la UIB i el SEPC han convocat una concentració fins a les 17.00 al Propileu, en suport als estudiants de l'IES Lluís Vives.

Mataró: Estudiants del Satorras i el Campeny, solidaris amb València

Estudiants dels instituts Alexandre Satorras i Damià Campeny han participat aquest dimecres, dia 22, al matí, en una manifestació en suport dels seus companys valencians. Els estudiants han desfilat pels carrers del centre i han provocat alguns talls de trànsit fins arribar a la Plaça Espanya, on han confluït els alumnes dels dos centres. Amb aquesta manifestació han volgut expressar el seu rebuig a la violència policial patida aquests últims dies al País València arran de les protestes de l’IES Lluís Vives.

Durant la manifestació s’han pogut sentir crits de rebuig a la policia per els seus actes, també a favor de l’escola pública i contra les retallades al sector públic dels governs català i valencià. Durant la concentració s’ha anat afegint gent. S’ha fet una parada davant l’institut Damià Campeny i s’ha llegit un manifest de rebuig a tot el que està succeint i una crida a participar de les diferents convocatòries que vagin apareixent. La manifestació ha acabat davant l’ajuntament on s’hi ha fet una sentada plena de consignes.

Els aturats que combinin l'atur amb el seu sou perdran "gran part" de la prestació

Els aturats que siguin contractats amb el nou contracte indefinit creat per la reforma laboral i que decideixin compatibilitzar el seu sou amb el 25% de la seva prestació per atur perdran part de la mateixa, segons ha denunciat aquest dimecres la secretària d'Ocupació de CCOO, Paloma López. El nou contracte indefinit de suport als emprenedors ofereix als aturats que siguin contractats sota aquesta modalitat la possibilitat de compatibilitzar cada mes i de manera voluntària el 25% de la seva prestació per desocupació amb el salari que li pagui l'empresari.

En la norma s'especifica que qui no decideixi compatibilitzar el cobrament de la prestació per desocupació amb el seu salari mantindrà el seu dret a percebre en el seu moment l'import pendent de percebre.

Segons López, els aturats que decideixin compatibilitzar prestació perdran part de la mateixa en percebre només el 25% de l'import de la prestació "diària" que li correspondria. "Es consumirà el 100% de la quantia diària, però només cobraran el 25%", explica López. És a dir, el treballador perdria cada dia el 75% de la prestació per desocupació i només tindria dret a cobrar l'equivalent al 25% de la prestació diària.

La quantia de les prestacions per desocupació es calcula en funció de la base reguladora diària. Si el treballador té dret a 180 dies de prestació (per al que haurà d'haver treballat entre 540 i 719 dies en els sis anys anteriors) cobrarà el 70% de la base reguladora durant aquest temps. Si té dret a més dies de prestació, a partir del dia número 181 percebrà el 60% de la base reguladora.

"Les prestacions serviran per sufragar els costos empresarials per una doble via: incentius fiscals per contractar beneficiaris d'una prestació contributiva per desocupació i traspàs de la despesa del 75% de la prestació del treballador, que només percebrà el 25% de la prestació, a incentivar a l'empresa ", asseguren des de CCOO Per al sindicat, això suposa" un aprofitament per als empresaris dels diners públics ".

Caldrà veure si el treballador contractat sota aquesta modalitat pot cobrar la prestació pendent de percebre si és acomiadat. En la legislació actual, sí que es permet als treballadors acomiadats que tornen a estar a l'atur cobrar el que tenien pendent (sempre que no se n'anessin de l'anterior empresa) o si han generat nous drets en el seu últim lloc de treball (per a que es necessita un any de cotització, que dóna lloc a quatre mesos d'atur) poden triar entre el pendent o el nou dret generat.

Cristina de Borbón gastava al mes gairebé 3.000 euros de diners públics

A Ignacio Urdangarin i Cristina de Borbó se'ls acumulen els problemes a falta de quatre dies perquè el primer hagi de declarar com a imputat davant del jutge de Palma José Castro. L'Agència Tributària ha detectat en la comptabilitat de Aizoon que Cristina carregava a aquesta societat, a la qual es desviava presumptament diners públics, despeses personals d'entre 600 i 700 euros euros a la setmana, gairebé 3.000 euros al mes. Arxivada la denúncia de l'advocat d'Ignacio sobre les filtracions que ell mateix realitzava i va imputar al jutge del cas. Urdangarin es va entrevistar ahir en secret amb Juan Carlos i Felipe.

Al marge de la comptabilitat, entre la documentació que apareix en el sumari figuren a més correus electrònics que l'assistent personal de la filla del Rei va enviar als responsables financers de l'Institut Nóos per preguntar com es podien carregar les factures a la patrimonial. Hisenda ha trobat despeses de tot tipus, encara que la investigació encara no ha acabat i falten encara detalls per determinar.

El que sembla ja provat és que els ducs van pagar també una part del seu Palauet de Pedralbes (Barcelona) i les obres del mateix-en total van ser gairebé 7 milions d'euros-amb càrrec a la signatura patrimonial. I que fins i tot abonaven el sou al servei domèstic de la casa amb càrrec també a aquesta mateixa societat.

Cristina imputada?

La investigació pot donar ara un tomb radical després que, per primera vegada, el jutge emetés ahir un acte en què pregunta a la Fiscalia si ha de trucar com a imputada la infanta Cristina en el marc d'aquestes presumptes irregularitats. El jutge atén així a la petició formulada per Mans Netes, el pseudosindicato de funcionaris d'extrema dreta que ha demanat que la investiguin i la cridin a declarar per la seva presumpta implicació en el cas.

Fins ara la Fiscalia ha rebutjat en tot moment investigar la infanta, perquè considera que Urdangarin "la va enganyar" i que estava al marge de totes les decisions que es prenien. Això tot i que, a més de tenir el 50% de Aizoon, formava part també de la junta directiva de l'Institut Nóos.

El Consell General del Poder Judicial ha arxivat, mentrestant, les diligències informatives obertes contra el jutge instructor arran de la queixa que va presentar l'advocat Antonio Alberca, defensor de l'expresident balear Jaume Matas (PP), per les filtracions a la premsa del sumari.

Urdangarin es va entrevistar ahir amb Juan Carlos i Felipe

Iñaki Urdangarin es va entrevistar ahir al palau de la Zarzuela amb el Rei i el Príncep d'Astúries després d'aterrar a Madrid en un vol procedent de Filadèlfia. Aquesta és la segona reunió, segons ha transcendit, que manté amb el rei Joan Carles i Felip, després de la seva imputació. Les relacions de l'espòs de la infanta Cristina amb el Rei i el Príncep són molt tenses després de la seva imputació en el cas Palma Arena.

Urdangarin ha intentat que els seus passos a Madrid siguin el més discrets possibles, com sempre que ve a Espanya. Però se sap que després d'estar algun temps a l'aeroport de Barajas on pel que sembla va mantenir alguna reunió, va abandonar la terminal d'autoritats en un cotxe oficial que el va portar al palau de La Zarzuela i no camí de Barcelona, ​​com en un principi es va pensar.

La Casa del Rei no informa de les activitats d'Urdangarin ja que es consideren privades, però El País ha pogut saber que la reunió al palau de La Zarzuela es va produir. La mediació de Cristina, que fa dues setmanes va estar visitant la seva família, ha estat decisiva com també la intermediació de la reina Sofia, que sempre ha estat propera a la seva filla i gendre.

L'última vegada que el Rei i el Príncep es van trobar amb Urdangarin la tensió va ser màxima. Felipe, que va ser qui va portar la veu en la reunió, va tenir paraules molt dures amb el procedir del seu cunyat. Des de llavors la seva relació amb ell es va interrompre. Urdangarin, per la seva banda, se sent molest per haver estat apartat de la vida oficial de la família reial i perquè el seu comportament hagi estat qualificat per la Casa del Rei com "res exemplar". Bona prova del distanciament familiar és que els ducs de Palma i els seus fills no van passar el Nadal amb la resta de la família reial.

Urdangarin va arribar dimarts a Madrid per preparar amb els seus advocats la declaració que efectuarà el proper dissabte davant el jutge José Castro, prevista per a les nou del matí. Mario Pascual Vives, el seu portaveu i un dels seus lletrats, va intentar que el viatge del duc de Palma passés inadvertit. Sí confirmar que Urdangarin emetrà un comunicat després de la seva compareixença davant del jutge. Fins ara només ha emès dos, un per declarar-se innocent i un altre per discuparse pel dany causat a la Casa del Rei.

La infanta Cristina s'ha reunit avui a Madrid amb el seu marit. La filla menor dels Reis va arribar a Barajas aquest matí en un vol procedent de Filadèlfia. El seu desig és acompanyar Urdangarin en els dies previs a la seva compareixença davant el jutge. La infanta està al palau de La Zarzuela.

CiU vol privatitzar la gestió d'Aigües Ter-Llobregat i regalar-la als amics per 500 milions d'€


La licitació es podria plantejar en breu davant amb la falsa excusa del mal estat financer de l'entitat, causat per l'incompetència i la complicitat de CiU, amb un deute de 700 milions d'€ que fa només set anys era de 100 milions. La privatització de la gestió de l'empresa pública Aigües Ter-Llobregat, que subministra a 4,5 milions de persones de l'àrea de Barcelona, ​​és totalment "viable", segons el seu president, Leonard Carcolé, també director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que apunta que el que la concessionària haurà de pagar rondarà els 500 milions d'€. Als 2 vídeos s'exposen les mentides de CiU.

"El Govern ja ha avançat que ho està considerant i ens ha demanat informació i col·laboració en l'elaboració dels documents de licitació, treball que ja està fet", ha dit Carcolé, també director de l'Agència Catalana de l'Aigua, ens adscrit igualment al Departament de Territori i Sostenibilitat. L'operació passaria per un concurs de concessió administrativa del servei, igual que els existents amb els serveis municipals denominats "en baixa" -que subministren des dels dipòsits a les llars-, encara que en aquest cas seria "en alta", des dels cursos fluvials fins als dipòsits dels municipis.

Per Carcolé, un període de concessió raonable seria de 50 anys,
ja que qui guanyi el concurs haurà de comprometre a realitzar una inversió en el sistema per mantenir-lo en perfecte funcionament. Quan el Govern prengui la decisió, el procés comportarà un termini d'uns sis mesos -des de la presentació de concurs, al·legacions i altres tràmits-, per la qual cosa, com a molt aviat, la privatització del servei seria efectiva després de l'estiu.

"El més lògic és fer-ho el 2012, perquè la ATLL té un endeutament molt alt, insostenible", repeteix un i altre cop el mateix fals argument el convergent Carcolé. El deute, argumenta Carcolé, és fruit d'un "paquet d'inversions enormes" realitzada durant la gestió de l'anterior equip, com la dessalinitzadora del Prat -obra d'urgència en plena sequera pel mal estat de la xarxa i les seves pèrdues generalitzades d'aigua per les canonades trencades que en 25 anys CiU no va tocar-.

Un altre de les qüestions per determinar -segons CiU- és si la concessionària es farà càrrec o no del deute. "Una opció és que els actius i passius es quedin a la Generalitat i que hi hagi una tarifa suficient per pagar l'amortització financera, un tram que cobraria l'explotador i un altre per pagar l'amortització", indica. Evidentment, tot surtiria de l'augment del cost de l'aigua als ciutadans que ja és dels més cars d'Espanya.

Diu Carcolé que 'hi ha almenys mitja dotzena de grups empresarials que han mostrat interès per la concessió', sense nomenar cap tot i que se sap que les negociacions són exclusivament amb Agbar, on La Caixa-Criteria i els finançadors de CiU tenen sentències de jutjat sobre l'il.legalitat de la concessió i les tarifes que cobra.

Sobre l'afecció del procés en la factura del ciutadà, Carcolé assegura que la pujada de tarifes és una cosa que s'haurà de revisar "inevitablement", tant si es produeix la privatització com si no, però que aquesta serà modulada en diversos exercicis. Afirmacions negades per qui va ser director de l'ACA, Jaume Solà i Capmany, així com per Enginyers Sense Fronteres i la plataforma ciutadana d'entitats Aigua és Vida.

Untitled from aigua es vida on Vimeo.


Jaume Solà, director de l’ACA (2004-2006), denuncia la mala gestió i la privatització

Jaume Solà va ser director de l’Agència Catalana de l’Aigua entre el 2004 i el 2006. En aquesta entrevista per la Plataforma Aigua és Vida analitza la situació d’Aigües Ter–Llobregat, els motius del deute que acumula i els riscs associats a la seva privatització que ara planegen CiU, PP i els seus socis d'Agbar: Criteria-La Caixa i GDF Suez. "Fa 10 o 15 anys que es busca fer l'operació (de privatització), esperant el moment oportú, que sembla és ara". "És mentida que la gestió privada sigui millor que la pública". Avui mateix CiU i PP han pactat una rebaixa del 25% a la taxa que havia de gravar les subministradores d'aigua.

Exclusiva: Denuncien Agbar per "la situació il·legítima en què es troba"


Nombroses organitzacions de la societat civil catalana han denunciat el conveni signat entre la Fundació AGBAR i el CGPJ per promoure un fòrum de debat sobre Drets d'Aigua, ja que Aigües de Barcelona (AGBAR) té una sentència, recorreguda per la multinacional, que afirma la "inexistència de contracte de concessió a la ciutat de Barcelona" i és un actor amb interessos privats en la matèria que no garanteix un debat plural, sinó esbiaixat. A més, aquest conveni promourà la visió mercantil de l'aigua i anteposarà els interessos privats als de la ciutadania i els ecosistemes aquàtics.

Ara, la poderosa Agbar, de Criteria-La Caixa i la multinacional GDF Suez, de capital estatal francès i privat, pressionen a través del PP català perquè es retiri una taxa que gravi els seus privilegis sobre un bé comú públic i fonamental del qual es va apropiar il·legal i fraudulentament. "AGBAR, com la resta d'empreses del sector privat, busca el lucre per sobre de garantir un dret humà, repartint-se 90 milions d'€ de dividends entre els seus accionistes el 2010".

Els directors d'instituts alerten que no podran pagar factures

La situació econòmica dels instituts ja és "límit" i "fràgil", segons denuncia la Junta Central de Directors de Secundària, i n'hi haurà que no podran pagar factures degut a la reducció de l'assignació del Govern per a pagar despeses de funcionament: denuncien que gairebé un 50% aquest 2012 -tenint en compte la inflació-, que l'any passat ja va ser d'un 40% i l'anterior a voltant del 20%. Un total de 36 instituts de secundària de Catalunya ja no poden pagar les factures i d'altres 99 no podran passar un altre curs amb la mateixa assignació que els fa arribar el departament d'Ensenyament.

Aquesta Junta ha realitzat un sondeig en 193 centres de tot Catalunya de la situació econòmica en què es troben i la resposta ha estat que en 36 ja no es poden pagar les factures de funcionament dels centres, 99 encara poden abonar però els seus directors asseguren que no podran passar un altre any amb la mateixa assignació, 55 van "justos" i només tres no tenen especials dificultats econòmiques.

Els representants dels directors catalans -entre els quals n'hi ha de la junta territorial de Girona- han alertat la Conselleria de les dificultats pressupostàries que pateixen bona part dels instituts, i li han demanat que es replantegi tant el procediment que segueix per fixar les aportacions econòmiques com les quantitats que ha previst per a aquest any.

Retallades i impagaments


Vint-i-quatre directors d'institut han signat una carta adreçada al secretari de Polítiques Educatives del Departament d'Ensenyament de la Generalitat, Lluís Font, -que van entrar al registre de la Conselleria el 9 de febrer, una setmana abans que el Parlament aprovés els pressupostos-. El document tanca la descripció dels problemes econòmics dels centres amb un advertiment clar: el Govern ha de revisar el sistema i les assignacions per a aquest any, "abans que s'hagi d'arribar a una situació que posi de manifest la crítica situació, amb la publicitat negativa que això suposaria per al sistema".

L'Ajuntament de Màlaga desemborsa 20.000 euros en propaganda del drap fals de Torí

El PP de Màlaga, amb el seu fanatisme descerebrat i ignorant, es gasta 20.000 euros de diners públics en propaganda inquisitorial i feixista del frau que fins Hitler va comprovar i malgrat que les proves del carboni 14 -que el 1988 van realitzar tres universitats de Zuric, Oxford i Arizona- van situar la fabricació del frau en l'edat mitjana, entre els anys 1260 i 1390. Tot i això, la secta criminal i els seus sectaris persisteixen en la superxeria sobre el drap en què suposadament es va embolicar el cos d'un 'Yashua' que -a més- mai va existir, com han demostrat desenes d'historiadors del prestigi d'Arnold Toynbee.

Obviant no només la polèmica de la qual es nodreix la pseudociència, sinó a més la separació entre religió i Estat, l'Ajuntament de Màlaga, governat pel PP, ha donat suport institucional i fins i tot econòmic a l'exposició, promoguda per l'empresa D Blanc Produccions. A través de l'Àrea de Turisme, el consistori ha desemborsat 20.000 euros.

També va a càrrec de les arques públiques el suport logístic que s'ha prestat mitjançant els serveis operatius del consistori, i la promoció que de l'exposició s'està realitzant tant a la ciutat com en altres capitals a través d'un conveni signat amb una agència de viatges d'àmbit nacional. No hi ha diners? Per a subvencionar la secta més rica i criminal del món, n'hi ha de sobres.

El llenç de Torí dels Savoia i Hitler, el turisme i el Grial

Des 1578, la peça, que durant més de 500 anys va ser propietat de la dinastia dels Savoia, es guarda a la catedral de Torí. Umberto II, l'últim rei d'Itàlia que va governar, el 1946 la va deixar en herència a Joan Pau II, qui va encomanar la seva custòdia a l'Arquebisbe de Torí.

El Sudari es troba a la capella reial de la Catedral de Sant Joan Baptista de Torí. L'imatge del rostre va ser vista per primera vegada el 1898, quan es va fer la primera foto de la tela. Llavors van ser recognoscibles, sobre el negatiu, els trets d'aquest home barbat.

Durant molts anys s'ha debatut sobre la molt dubtosa autenticitat d'aquest llenç, com de la major part de dogmes i "miracles" de l'esglesia, que no han resistit mai les proves científiques. Tota la comunitat científica, a part dels que viuen a sou del Vaticà, saben que el sudari és un frau i una falsificació més de tantes reliquies inventades i fabricades a l'època Medieval, per estafadors amb sotana que les venien a preus desorbitats a la nobleça fanàtica i ignorant o les exhibien com atractiu turístic per pelegrins i malalts desnonats, ara com a Lourdes, on l'aigua de la cova és la mateixa de la xarxa vilatana que surt per les aixetes, segons la normativa de salut pública francesa.

La màxima discussió es va celebrar el 1988 després de la datació del teixit amb el mètode del carboni 14, que apuntava a un origen baix medieval del drap, cap a l'any 1300. Per a alguns, els científics, aquesta data ha tancat per sempre l'assumpte, demostrant que el sudari és una falsificació del segle XIV.


Nova troballa mostra frau del llenç a Torí

A més, un equip d'arqueòlegs va trobar, el mes de març de 2010 en una tomba de Jerusalem, els fragments d'un sudari de l'època d'August que reforça les certituts sobre la falsetat del de Torí. Els investigadors de l'Universitat Hebrea de Jerusalem i d'institucions al Canadà i Estats Units anunciaren que la mortalla recent descoberta és molt diferent del polèmic sudari, informà The Daily Mail. El llenç va ser trobat a una tomba que es troba dins de la Ciutat Vella de Jerusalem.

A més de ser prou antic, el sudari està teixit amb una tècnica més simple i d'acord amb el temps que es pregonen com del 'naixement de Jesus' (totes les investigacions històriques demostren que el personatge no va existir i és un invent literari de sectes gnòstiques com els mitraistes, coptes, esenis i mazdeistes inspirades en el rei Mithradates VI Eupator (-120 a -60 ane), mentre el Sudari de Torí va ser fet amb un mètode que hauria estat desenvolupat mil anys després, coincidint, precisament, amb el marge d'error del C-14.

Una altra particularitat de la nova troballa és que està format per capes de teixit superposades més un retall per al cap, mentre que el sudari considerat com a 'veritable' en el negoci turístic és un sol tros de tela d'una sola peça.

Segons el cap de l'equip arqueològic, Shimon Gibson, el famós Sudari de Torí no es correspon amb les descripcions de les cerimònies funerals de Palestina del segle I: "Les diferents capes de teixit per cobrir el cap i el cos van ser la pràctica comú", explica l'investigador. La capa separada per al cap va tenir prou significació: "Quan es preparaven per enterrar a algú, posaven aquesta capa sobre la cara del cadàver perquè l'home que no havia mort realment i només havia perdut el sentit, en recobrar-lo pogués bufar el teixit i cridar demanant ajuda", continua Gibson.

Els investigadors que examinaven les restes d'un home coberts pel teixit opinen que es tractava d'un sacerdot jueu o un membre de l'aristocràcia que va morir de lepra, una malaltia bastant difosa en l'antiguitat. Suposadament, la cripta es va tancar hermèticament per això, per evitar la contaminació. La tomba forma part d'un cementiri anomenat Camp de Sang, on s'hauria suïcidat Judes, de la secta nacionalista hebrea dels zelots o sicaris, (Iscariot: "que porta ganivet") segons la novel.la corrresponent.

CiU i el magnat Sheldon Adelson es reuneixen per negociar l'Eurovegas

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell (CiU), s'ha reunit aquesta tarda amb el magnat dels casinos Sheldon Adelson al Palau de la Generalitat, seu del govern català que dirigeix ​​Salvador Alemany i titula Artur Mas, amb qui també es reuní el cap mafiós d'EUA. Adelson s'ha desplaçat a Barcelona per temptejar quines possibilitats hi ha que albergui el macrocomplex Eurovegas de casinos, clubs de golf i altres atractius per la copiosa màfia internacional que es refugia a Barcelona (veure Roberto Saviano).

El govern català que lidera Artur Mas està molt interessat en acollir aquest "complex d'oci" -que, segons denuncien els experts, és un centre de blanqueig de diners i tràfic d'estupefaents, armes, blanques, prostitució infantil...-, encara que ha deixat clar que no a qualsevol preu, i ja ha posat sobre la taula diversos terrenys que podrien acollir el projecte. Els alcaldes del Prat i Gavà ja han dit que en els seus municipis -oferts pels nazionalistes de CiU-PP- ni parlar.

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre (PP), sempre en competència pel bon negoci i més si és contra els catalans, ja ha dit avui que "sabia que Sheldon Adelson havia visitat Catalunya" -el servei d'espionatge i 'correveydiles' amb la Botella va bé-, però ha recordat que en els últims sis anys el magnat nord-americà s'ha reunit amb ella "més de cinc vegades" perquè fos Madrid la destinació final del seu projecte a Europa.

Mas insisteix en els beneficis de l'Eurovegas

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha defensat avui el projecte Eurovegas perquè considera que convertiria Catalunya en el principal líder turístic d'Europa. Mas, el conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, es van reunir ahir a la tarda amb el magnat dels casinos Sheldon Adelson, que cerca un lloc a Europa per a instal·lar-hi el gran complex Eurovegas. Madrid té molt d'interès a ser-ne la seu.

En una reunió, en principi secreta, al Palau de la Generalitat es van estudiar les possibilitats d'emplaçar el projecte a Catalunya. El president Mas va assistir a la reunió una estona. També hi prengueren part un grup d'empresaris catalans, com Isak Andic, president de Mango, i Carles Vilarrubí, vice-president del FC Barcelona. Ara, després de la reunió, la sensació de l'executiu català era que la comunitat de Madrid, que també vol fer-se'l seu, tenia força més possibilitats.

Així ho ha tornat a dir avui Artur Mas, que ha explicat que la proposta del macroprojecte cerca liderar l'oferta turística a partir de congressos, convencions i espectacles fixes. Per la seva banda, la presidenta del PP, Alícia Sánchez-Camacho s'ha ofert a col·laborar amb el govern en aquesta qüestió, però ha demanat a Mas deixi de parlar d'independència en entrevistes a diaris europeus.

El portaveu del govern, Francesc Homs, va dir ahir que les informacions que situaven l'Eurovegas al Prat de Llobregat eren simples especulacions, que no havien sortit del govern; que aquest projecte, en fase d'estudi, s'examinava com qualsevol altre que pogués portar riquesa i crear ocupació. Això sí, va recalcar, tota inversió 'ha de seguir i complir les regles i ha d'acordar-se amb la manera de funcionar del país'.

Mentre el govern insisteix en els beneficis econòmics del projecte, altres partits i entitats s'hi han mostrat contraris. ICV-EUiA i SI rebutjaven fa uns dies la idea i la qualificaven d'especuladora, mentre que ERC i PSC també han mostrat molts dubtes al respecte d'un model econòmic basat en un macrocasino. A més, entitats com Ecologistes en Acció han dit que el suport del govern a l'Eurovegas és una 'greu irresponsabilitat' i consideren que el model d'economica en què es basa no és productiu i que el projecte tindria un elevat cost social i urbanístic.

ICV-EUiA de Gavà rebutja l'instal·lació d'Eurovegas al municipi i defensa “un model de desenvolupament digne i sostenible”

En referència a l'informació respecte l'oferiment per part del Govern de la Generalitat de Catalunya a Eurovegas de terrenys a Gavà, per a la possible instal·lació d'un complex hoteler i de sales de joc, la portaveu del grup municipal d’ICV-EUiA a Gavà, Emma Blanco, ha manifestat que la coalició "no ho facilitarà en cap cas”. Els municipis que s'haurien posat per la Generalitat 'a disposició' del grup inversor americà són del Prat de Llobregat, Gavà, Abrera i Montcada i Reixac. També l'alcalde de El Prat, Lluís Teixidor (ICV), va rebutjar ahir el negoci de CiU i Eurovegas al municipi.
http://baixllobregat.sirius.cat/2012/02/icv-euia-de-gava-rebutja-linstallacio.html

Exclusiva: Síria. 120 soldats francesos infiltrats, detinguts

"Els serveis especials sirians han detingut una brigada de transmissió francesa que es compon de 120 militars, a Zabadani" (Síria). Aquesta notícia explica el canvi en el to del París imperial contra la nació siriana, que ara és de perfil baix, per por que aquest cas afecti la campanya electoral de Nicolas Sarkozy (UMP). Alain Juppé (foto) -Ministre d'Afers Exteriors- és el responsable de negociar amb el seu homòleg rus, Serguei Lavrov, per trobar una solució i alliberar els 120 soldats francesos sense aixecar gaire polsaguera.

Siria: 120 soldados franceses, detenidos
"Los servicios especiales sirios han detenido una brigada de transmisión francesa que se compone de 120 militares, en Zabadani". "Esta noticia explica el cambio en el tono de París, que, ahora es de perfil bajo, por temor a que este caso afecte a la campaña electoral de Nicolas Sarkozy. Alain Juppé es el responsable de negociar con su homólogo ruso, Sergei Lavrov, para encontrar una solución y liberar a los 120 soldados franceses".

120 militaires français, arrêtés
IRIB- «Les services syriens spécialisés ont arrêté une brigade française de transmission composée de 120 militaires, à Zabadani». «Cette nouvelle explique le changement de ton de Paris, qui fait, désormais, profil bas, de peur que cette affaire n’affecte la campagne de Nicolas Sarkozy. Alain Juppé a été chargé de négocier avec son homologue russe, Sergueï Lavrov, pour trouver une solution et libérer les 120 militaires Français».

Les presons d'Europa plenes fins a 6 cops la seva capacitat

A la República Txeca hi ha 8.000 presos més dels que la capacitat permetria, en Polònia, 23.000; a Espanya uns vint centres penitenciaris estan al 200% de la seva capacitat; Bèlgica, per cobrir el seu dèficit, exporta els seus presos a Holanda i les presons franceses també estan superpoblades. A Grècia s'anunciava a finals de gener que tots els seus centres estan també superpoblats: a la presó d'alta seguretat de Pireus, en un espai concebut per a 800 persones hi ha 2.345. Foto: C.P. Can Brians 1 (La Roca del Vallès, Barcelona). Cel.la Nº 216.

Després que la Comissió Europea presentés el desembre un informe sobre les instal·lacions carceràries en diversos països de la Unió Europea, les alarmes no han deixat de sonar en els comitès de Drets Humans i Llibertats Civils i Justícia. Més encara quan des de Grècia s'anunciava a finals de gener que tots els seus centres estan també superpoblats: a la presó d'alta seguretat de Pireus, en un espai concebut per a 800 persones hi ha 2.345.

Un informe europeu sobre l'estat de les presons, una reunió de l'OSCE i els successos a Amèrica Llatina -400 morts a Honduras en un incendi i 35 a Mèxic- subratllen l'actualitat del tema dels drets humans a les presons.

Comparació amb Amèrica Llatina


Com comparació: Hondures té 11.550 reclusos en un espai amb capacitat per a 8.280 i El Salvador, a 24.000 amb una infraestructura carcelaria pensada per a un màxim de 8.110. L'importància i l'actualitat del tema es veuen ratificades, des de l'altre costat del mar, per l'onada de violència a presons d'Amèrica Llatina, per les quals l'oficina de drets humans des de Ginebra ha demanat una investigació.

Grècia informa que les seves presons estan superpoblades

"La manera com tractem els marginals de la societat indica quin tipus de persones som", afirma sobre això Claude Moraes, eurodiputat laborista britànic, defensor dels drets fonamentals. Cal ressaltar que les regles mínimes per als centres penitenciaris, acceptades internacionalment, són bastant clares.

Sis metres, roba neta, llum


"Els locals destinats als reclusos han de proporcionar un volum suficient d'aire, superfície mínima, enllumenat, calefacció i ventilació", s'afirma al manual "Els drets humans i les presons", l'Alt Comissionat de Nacions Unides.

Concretament, sis metres quadrats per persona preveu el Comitè Europeu per la Prevenció de la Tortura i de les penes o els tractes inhumans o degradants. En cas que hi hagi dormitoris col·lectius, en 25 metres quadrats han de ser allotjats com a màxim sis presos.

A més, "les cel·les hauran de tenir finestres prou grans perquè el reclús pugui llegir i treballar amb llum natural i estar disposades de manera que pugui entrar aire fresc, hi ha ventilació artificial".

Una alimentació suficient i en horaris regulars, accés a aigua potable, a vestimenta, a llit i roba de llit rentada regularment ha també d'estar assegurada per cada Estat, el garant del compliment d'aquests acords que, en el sistema europeu estan emparats pel Consell d'Europa.

No hi ha cap país exemplar a Europa


"La superpoblació, un nombre considerable de persones detingudes provisionalment de manera abusiva i suïcidis: cap Estat membre de la UE és en aquest moment exemplar", diu en un comunicat de les eurodiputades Eva Joly i Hélène Flautre, que afirmen que hi ha una clara violació dels drets fonamentals.

"Certament, les condicions de detenció podrien semblar per poc un subjecte de segon rang en temps de crisi", afirmen Joly i Flautre, però "són el mirall de les nostres societats i mereixerien ser millorades", conclouen recordant que la finalitat última de les estades a la presó ha de ser la reinserció de l'individu en la societat.

D'altra banda, "amb quins instruments compte la Comissió Europea per garantir i controlar el compliment dels drets humans a les presons en territori europeu?", preguntava a finals de gener l'eurodiputat d'IU Willy Meyer.

Des d'Alemanya, "els drets fonamentals són vàlids també a les presons", recorda d'altra banda la socialdemòcrata Doris Barnett (SPD).

Les condicions a les presons europees serà el tema de la propera reunió a Viena (el 23-25 ​​de febrer) de l'Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), on també es tractarà el tema de les presons no europees.

Sindicats europeus i d'Amèrica Llatina es solidaritzen amb els treballadors espanyols

CCOO ha rebut missatges de suport i solidaritat dels sindicats grecs i portuguesos, així com de la DGB d'Alemanya i el BNS de Romania. L'ENS de Colòmbia, la CTC de Cuba, la CGT d'Argentina i la Coordinadora de Centrals Sindicals del Con sud, entre altres, han expressat igualment la seva solidaritat. La Reforma Laboral del Govern espanyol ha provocat preocupació entre els sindicats d'Europa i Amèrica Llatina que han mostrat la seva solidaritat amb els treballadors espanyols.

La secretaria d'Internacional de CCOO ha rebut missatges de suport i solidaritat dels sindicats grecs i portuguesos, així com de la DGB d'Alemanya i el BNS de Romania. L'ENS de Colòmbia, la CTC de Cuba, la CGT d'Argentina i la Coordinadora de Centrals Sindicals del Con sud, entre altres, han expressat igualment la seva solidaritat.

La Reforma és una de les més agressives empresa pels governs europeus i així ho estan considerant els sindicats d'altres països. A Portugal, el sindicat CGTP-IN ha convocat una vaga general el 22 de març, dia en què es convalidarà l'acord polític assolit recentment que donarà pas a una Reforma Laboral que, també en aquell país, representa un greu retrocés per als drets de els treballadors.

En aquest context de protestes i mobilitzacions, la Confederació Europea de Sindicats (CES), ha convocat una Jornada Europa de mobilització per al proper dia 29 de febrer. A Espanya CCOO i UGT organitzaran manifestacions en les principals ciutats.