dilluns, 16 de juliol de 2012

Joan Carles Gallego: "No és economia és ideologia, no és democràcia és plutocràcia"

El secretari general de CCOO de Catalunya carrega en el seu bloc contra les mesures reaccionàries plantejades pel govern de Rajoy que titlla d'"inutilitat" i d'"injustícia".

Les darreres mesures del govern central s’han etiquetat com “destralada”. Una imatge que deixa clar que estem davant d’un conjunt de mesures que volen desmuntar l’actual model social. No és una resposta als problemes econòmics de la societat. És una bateria de propostes econòmiques, laborals, socials i institucionals que volen canviar les bases de l’organització social construïda al llarg dels darrers anys.

Les mesures es presenten com inevitables i ens volen fer creure que és el sacrifici necessari a tants anys d’excessos econòmics. Ni s’explica com s’ha creat el deute, ni qui se n’ha beneficiat o qui n’ha estat el responsable. Volen que acceptem acríticament les mesures pel nostre bé, ja que som culpables de tots els mals en què ens trobem, i es presenten com les úniques possibles i acceptables. No es contrasta amb el que fan altres països, ni es presenten altres possibles alternatives. S’imposen.

De l’anàlisi de les mesures la conclusió clara és la inutilitat i la injustícia de les mateixes. Mesures que comportaran un esfondrament del país, augmentant la pobresa i la desigualtat, allargant la permanència en la crisi, desmuntant molts dels avenços socials assolits els darrers anys i afeblint encara més la qualitat de la nostra ja depauperada democràcia. Les mesures afecten als sectors socials més febles, als que viuen de la pensió, la prestació d’atur o el salari. Sigui l’IVA, la prestació d’atur o la paga extra, són mesures que augmenten la pobresa relativa de els persones (no oblidem que també puja la llum, l’aigua, el transport...) i faran caure el consum, contraient encara més la demanda interna i frenant tota recuperació de l’activitat econòmica. Contrasta amb la baixada de cotitzacions socials o la modificació de la llei de costes, que beneficia als sectors empresarials i propietaris.

Preocupa la posició maniquea del govern (com ja va fer el govern de CiU l’estiu passat amb la RMI) quan ataca la prestació d’atur. Es culpabilitza i criminalitza al perceptor de la prestació d’atur com a possible font de frau i s’obvia que la prestació és un dret generat per una assegurança prèviament cotitzada. La retallada afegeix dolor al dolor de qui no té feina ni perspectiva de trobar-la, per la manca real d’ofertes i per la insuficiència de les polítiques actives d’ocupació que podrien millorar la seva ocupabilitat. La doble moral d’un govern que és benèvol amb els autèntics defraudadors (amnistia fiscal, per no parlar de com Millet i Montull segueixen gaudint dels seus béns). Potser el que realment es vol es forçar la caiguda general dels salaris d’entrada al mercat de treball obligant a acceptar qualsevol oferta encara que sigui precària i mal pagada.

Ni és economia, ni és democràcia. La gestió de la crisi que està fent el govern és ideologia, i la forma amb que ho fa és plutocràcia.

Diu el diccionari de la llengua que economia és l’administració ordenada dels béns d’una comunitat, que és la ciència que té per objecte l’anàlisi de la realitat econòmica, dels mecanismes segons els quals hom assigna els recursos, determina els preus, reparteix la renda, i té lloc el creixement econòmic (després aclareix que economia de guerra és la reestructuració del sistema productiu d’un estat en situació d’excepció, en què totes les forces productives es posen en funció de les necessitats bèl•liques prioritàries, una definició que s’apropa al que estem vivint). Això no és el que fa avui el govern. Més aviat és ideologia, entesa com un conjunt de conceptes, creences i ideals, d’abast factual i normatiu que no estan demostrades. Ideologia entesa com un sistema d’idees estrafetes i desorientadores, que es contraposen a la teoria “científica”, amb el qual la classe dominant pretén justificar la seva posició

I això es fa amb una forma de govern no democràtica. Ja que si democràcia és la intervenció del poble en el govern i en l’elecció dels governants, avui la primera condició no es compleix, ja que es governa al marge (i en contra) de les propostes electorals. Sembla que estem instal•lats en una plutocràcia, que és la forma de govern on el poder resideix en un grup social minoritari o reduït, privilegiat per raó del seu poder econòmic. Com, sinó, podem explicar que els aplaudiments a les mesures les fa la CEOE, les grans entitats financeres i las grans corporacions transnacionals. Allò que li diuen “mercats”.

Davant la profunditat de les mesures i els atacs al model social, hem d’omplir els carrers i expressar el rebuig (el 19 de juliol els carrers han d’evidenciar que no callem) i fer créixer el suport social a les alternatives reals existents. Cal deixar clar que la pressió i la mobilització ha de ser continuada, creixent i unitària per tal de sumar forces i voluntats que obligui al govern a rectificar i refer les bases d’un model de cohesió social. Per això hem de reclamar també la necessitat de sotmetre a vot popular les lleis i actes administratius dels governs (sigui a Catalunya, a través de la consulta ciutadana prevista en l’Estatut o a l’Estat amb un referèndum), perquè sigui el poble qui ratifiqui unes mesures que no han passat pel debat electoral.

L'#acampadafuncionarios mobilitza a milers de persones al centre de Madrid



Milers de persones van prendre aquest diumenge el centre de Madrid per mostrar el seu rebuig a les retallades del Govern espanyol en una mobilització espontània sorgida a través de les xarxes socials i en la qual es van donar cita milers de funcionaris.

La convocatòria, feta a través del hashtag #acampadafuncionarios va fer una crida a acampar davant del Congrés dels Diputats, davant el que la policia va blindar la zona per impedir l'accés a la multitud que començava a reunir-se a partir de les 20h.

Així, davant la impossibilitat d'acostar-se a l'edifici del Congrés, els funcionaris, entre els quals hi havia persones amb samarretes verdes identificatives de la defensa de l'Educació Pública i policies vestits de paisà, van concentrar-se als voltants de la plaça de Neptú i van tallar el trànsit.

Els concentrats van emprendre camí cap a Cibeles, i van arribar fins al carrer Gènova, on està situada la seu del PP, per a posteriorment dirigir-se novament fins a Cibeles, on els Bombers de Madrid els van saludar amb les seves motoserres després podar els arbres de la plaça.

Palestina realitzarà un nou intent per ingressar a l'ONU

El president de Palestina, Mahmud Abbàs, anunciarà a la Lliga Àrab (LA) a Doha, el proper dia 22 de juliol, un nou intent d'ingressar a l'Organització de les Nacions Unides (ONU), en aquesta ocasió com a Estat no membre.

Un dels principals assessors d'Abbàs, Saeb Erakat, ha indicat que els palestins es dirigiran en aquesta ocasió a l'Assemblea General a la recerca de l'estatus d'Estat no membre, que previsiblement obtindrien, a diferència de la fallida temptativa de setembre passat de reconeixement com a Estat de ple dret pel Consell de Seguretat.

En declaracions a l'emissora "La veu de Palestina" i segons destaca la premsa internacional, Abbàs sol·licitarà a la comissió de la LA que marqui una data per a la presentació a les Nacions Unides de la nova demanda.

S'estudien tres opcions de dates per llançar la iniciativa. Una seria al setembre, amb motiu de la reunió anual de l'Assemblea General, com es va fer l'any passat, una altra el 29 de novembre, en coincidència amb la sessió especial de l'ONU per l'efemèride del pla de partició de Palestina, i una tercera en una data indeterminada d'aquest mateix estiu, per no retardar més el procés.

Les fonts van destacar la importància d'obtenir de l'Assemblea no només l'aprovació de l'estatus, que es dóna gairebé per descomptada, sinó "una victòria contundent" que simbolitzi el suport internacional a la causa palestina.

Han precisat que Palestina hagués reiterat la seva demanda al Consell de Seguretat de reconeixement com a Estat de ple dret si tingués clar que comptava amb els vots per obtenir-lo, però "no és el cas amb la seva actual composició.

En l'Assemblea General, Palestina elevaria el seu grau al d'Estat observador no membre, el mateix que té el Vaticà o el que va tenir Suïssa fins al 2002 i que li obriria les portes a diverses agències de l'ONU.

Actualment està reconeguda com a entitat permanent observadora, pel que està convidada a participar a les sessions i en els treballs de l'Assemblea General, així com a mantenir una missió permanent i un ambaixador.

El 2011, Palestina va sol·icitar que l'ONU la reconegués com el 194 estat membre, per així tenir un nou ordre polític i jurídic, la qual cosa li donaria més eines en la seva lluita per ser reconegut com un Estat i així complir amb el que estableix la resolució 238 de l'ONU.

Ciutadans de l'"imperi" emigren a les excolònies


Les salvatges polítiques de retallades socials que s'estan portant a terme amb l'excusa de la crisi estan impulsant l'emigració de ciutadans de nacionalitat espanyola cap a l'estranger. El destí d'aquests emigrants no són només els països del nord, tradicionalment més pròspers, sinó també els països emergents del sud. Dos reportatges de televisions estrangeres ens parlen d'una nova emigració, la d'espanyols a l'Amèrica Llatina i al Marroc, antigues colònies espanyoles, quan les "Espanyes" s'enorgullien de ser un Imperi.

Russia Today ens explica en un recent reportatge l'augment de l'emigració de treballadors espanyols cap a l'Amèrica Llatina i un reportatge de la televisió del Marroc ens descriu una situació similar en aquest país.




El TC té a la seva taula 21 recursos admesos a tràmit contra la "doctrina Parot»

El Govern espanyol amenaça de declarar-se insubmís contra la sentència del Tribunal Europeu sobre la «doctrina Parot» en negar-se a alliberar Inés del Río, però l'impacte de la decisió sembla imparable a mitjà termini. Per exemple, el Tribunal Constitucional espanyol té sobre la seva taula ja 21 recursos admesos a tràmit relatius a altres tants presos que van haver de quedar lliures el 2008 i els anys posteriors. I hi ha uns altres 18 casos trucant a la seva porta, encara sense passar el primer filtre.

L'intent del Govern espanyol de boicotejar el dictamen europeu sobre Inés del Río- i en extensió sobre tota la "doctrina Parot»- no només depèn d'ell. Si bé la primera resposta del ministre d'Interior ha estat llançar un missatge insubmís amb la negativa a alliberar la presa de Tafalla, hi ha decisions que no estan en mans de l'Executiu sinó de les instàncies judicials espanyoles, que tindran més difícil desobeir als òrgans jurídics europeus.

Així, segons el recent informe presentat per Etxerat per a la seva assemblea general extraordinària, a la seu del Tribunal Constitucional espanyol hi ha pendents de decisió 21 recursos ja admesos a tràmit, a més d'altres 18 que esperen a la resposta a aquest primer filtre. És a dir, 39 casos que haurien de ser contestats en el màxim tribunal espanyol amb el nou criteri marcat per Estrasburg. Al marge, òbviament, de tots els que posteriorment arribin a Europa, com ha passat amb el d'Inés del Río.

Al març, abans d'aquesta primera sentència europea sobre la «doctrina Parot», el Constitucional va apostar per avalar majoritàriament aquesta pràctica. Era el seu primer posicionament sobre el tema. Com és sabut, només s'han alliberat quatre presos en acceptar els seus recursos (José Mari Pérez, Juan Mari Igarataundi, José Ignacio Gaztañaga i, més recentment, Pello Etxeberria) mentre s'ha decidit mantenir a la presó els altres dinou.

Els casos pendents

Entre els casos pendents destaca la presència de quatre persones greument malaltes. Són Gotzone López de Luzuriaga, Jose Ángel Biguri, Iñaki Erro i Jesús Mari Mendinueta, que continuen a la presó a l'espera d'una decisió per part del TC. En cas que no es revoqués l'aplicació de la doctrina 197/2006, cap d'ells recuperarà la seva llibertat abans de 2017, una data molt llunyana per a aquells que lluiten contra la malaltia des d'una cel·la.

Així mateix, destaca la situació d'Iñaki Pujana i de José Ramón Martínez de la Fuente, ja que en cas d'haver de complir l'imposat pel Suprem el primer no abandonarà la presó fins l'any 2021, havent passat 34 anys empresonat, i el segon no podrà tornar com a home lliure a Euskal Herria fins al 2020, després de passar 35 anys a la presó. Dos casos greus que superarien al viscut per Joxe Mari Sagardui, Gatza, que va romandre 31 anys a la presó.

De tota manera, la resta de persones afectades per la «doctrina Parot» no correrà millor sort que els represaliats anteriorment citats, perquè la pena de presó imposada pels tribunals espanyols per a la majoria dels presos recurrents arriba als 30 anys. Aquest és el cas d'Iñaki Orotegi, Imma Pacho, Maitane Sagastume, Raul Ibañez, Jon Aginagalde, Bautista Barandalla, Josu Díaz de Heredia, Iñaki Fernández de Larrinoa, Juan Mari Gabirondo, Nicolás Francisco, Kepa Solana, Inaxio Mendiburu, Francisco Lujanbio, Oscar Abad, Juan Carlos Arruti, Santos Berganza, Fernando Díez, Jose Etxeberria, Elias Fernández, Xabier Goldaraz, Antzon López, Jibi Martínez, Peio Odriozola, Jokin Sancho, Iñaki Urdiain i Jon Ander Urkizu, que no recuperaran la seva llibertat fins a entre el 2016 i el 2023 llevat que el TC admeti seus recursos.

Per la seva banda, Iñaki Arakama, Santi Arrozpide, Jose Mari Beristain, Unai Parot- entre els casos pendents de ser admesos a tràmit- i Josu Amants- entre els ja acceptats- han vist com la seva condemna es prorrogava, sense saber encara fins quan.

Deu casos en aquest any

D'altra banda, Juan Ignacio Delgado, Manu González, Gonzalo Rodríguez, Iñaki Zugadi, Juan Jose Zubieta, Josune Onaindia, Alberto Plazaola, Oskar Cadenes, Asier Ormazabal i German Rubenach han patit l'aplicació de la «doctrina Parot» aquest mateix any. Els tribunals espanyols no han esperat que Europa es posicionés sobre el cas de Del Río, sabent que amb això marcaria el camí.

Lorente queda lliure després de comparèixer a Madrid

La nit del divendres, els veïns del casc antic de Bilbo van rebre a l'expres Aitor Lorente, detingut l'any 2007 a la localitat francesa de Bagnères-de-Bigorre i empresonat des de llavors. Segons va explicar Herrira, Lorente va tornar a la capital biscaïna després d'estar cinc anys empresonat a l'Estat francès, que dimecres passat va decidir lliurar-lo a la Justícia espanyola.

Un cop a Madrid, les autoritats judicials van ordenar l'ingrés a presó del ciutadà basc, que, després d'una breu estada al penal de Soto del Real, va comparèixer dijous davant l'Audiència Nacional. Després de prendre-li declaració el tribunal va decretar la seva posada en llibertat.

El seu alliberament xoca amb la informació publicada el passat dimecres a la agències espanyoles, ja que, segons afirmaven Efe i Europa Press, Lorente havia estat lliurat de manera definitiva i per complir una condemna.

Aquesta és la segona vegada que Lorente queda en llibertat, després que l'any 2000 fos detingut a Saragossa al costat de Dabid Pla. Va abandonar la presó el 2006 per una decisió judicial que va motivar una notable polseguera mediàtica.

A Bermeo 50 persones van donar suport ahir als presos a carreteres de la zona.

Més de 100 dones han estat assassinades a la regió colombiana d'Antioquia

El nombre de dones assassinades durant el 2012 ascendeix a 110 en el departament colombià d'Antioquia, al nord-occident de la nació sud-americana. En declaracions ressenyades per Prensa Latina, el comandant de la policia metropolitana de Medellín, Yesid Vásquez, va informar que una de les últimes víctimes va ser tirotejada per pistolers a bord d'un automòbil a Envigado mentre sortia d'una clínica on s'havia sotmès a una cirurgia estètica.

"Les investigacions sobre els homicidis de dones de vegades són difícils i complexos perquè són molts els factors que incideixen en la comissió dels mateixos", va manifestar Vásquez a Caracol Radio.

Encara moviments per a la defensa de la dona exposen que "es tracta d'un problema que exigeix ​​un canvi cultural", Vásquez va assenyalar que no existeix cap organització dedicada a l'atac selectiu de gènere a Antioquia.

També ha indicat que les bandes delictives que operen a Medellín i la seva àrea metropolitana estan conformades almenys en un 18% per dones, a més va afegir que en molts dels assassinats s'hi mesclen assumptes passionals que dificulten el seu esclariment.

Uribe fa campanya contra Chávez



L'expresident colombià, Álvaro Uribe, es reuneix per segon dia consecutiu amb representants de l'oposició veneçolana a Cúcuta per debatre sobre el que ell qualifica "com la dictadura d'Hugo Chávez". Uribe va acusar el president Chávez d'albergar a terroristes a la nació sud-americana.

L'expresident colombià, Álvaro Uribe, encapçalarà aquest diumenge per segon dia consecutiu una sèrie de reunions i activitats juntament amb representants de l'oposició veneçolana per debatre sobre el que ell qualifica "com la dictadura d'Hugo Chávez".

En aquest sentit el corresponsal de Telesur a Colòmbia, Milton Hainaut, va dir que "Uribe té previst a les 11h locals (16h GMT) una trobada amb el governador de l'estat fronterer del Zulia (occident), Pablo Pérez, i candidats a alcaldes de la zona, tots membres del bloc opositor de Veneçuela".

D'altra banda, el reporter ha indicat que aquest dissabte "hi va haver crítiques sobre la decisió de fer aquest tipus d'actes polítics en una universitat pública, per la qual cosa s'espera que per aquest segon dia de reunions un grup d'estudiants vagi a la seu de la Universitat de la Guajira per manifestar el seu rebuig a l'activitat encapçalada per Uribe ".

Sobre l'agenda per aquesta setmana, Hainaut va sostenir que encara es desconeix si continuaran les reunions, tot i que "s'ha difós que possiblement representants del candidat presidencial de l'oposició veneçolana, mantinguin una trobada amb l'excap d'Estat colombià".

El corresponsal de Telesur també va recordar que a les primeres reunions de debat fetes per Uribe aquest dissabte "es van desenvolupar amb poca assistència, l'auditori tenia capacitat per a unes 400 persones i només hi van assistir unes 50, fins i tot el governador de l'estat Táchira (oest) no va assistir-hi".

Durant els primers debats també es va abordar la situació del conflicte al Cauca colombià, "el que va ser aprofitat per l'exmandatari colombià per fustigar la gestió del president Juan Manuel Santos", va dir Hainaut.

Mentre aquestes trobades es duien a terme, el periodista va reportar que "un grup de simpatitzants del candidat presidencial i president Hugo Chávez va fer acte de presència per expressar el seu suport a la gestió del govern veneçolà, i fins i tot van debatre amb Uribe".

La Unió Africana exigeix ​​la dissolució de la junta militar a Mali

La Unió Africana (UA) ha exigit aquest cap de setmana la immediata dissolució de la Junta Militar que va donar un cop d'estat a Mali el 22 de març i ha denunciat les seves "inacceptables interferències" en el procés de transició obert en aquest país. En aquest sentit, l'organisme panafricà ha exigit, en el termini de dues setmanes, la creació d'un govern d'unitat nacional i ha amenaçat amb sancions en cas contrari.

Fins al 31 de juliol. Aquesta és la data límit que ha donat el Consell de Pau i Seguretat de la UA, reunit aquest dissabte a Addis Abeba (Etiòpia) per a la formació d'un nou govern d'unitat nacional a Mali, qüestió que no sembla senzilla. Mali enfronta per una banda, les enormes diferències que separen els partits polítics i a la societat de Mali i, per l'altra, les "ingerències" de la junta militar que va protagonitzar el cop d'estat del 22 de març i que, tot i haver deixat formalment el poder a un govern interí, és qui segueix dictant les ordres i prenent decisions des del seu quarter general a Kati, a 15 quilòmetres de la capital.

La UA manté la seva confiança en el president interí designat a instàncies de la CEDEAO, Dioncounda Traoré, i en el seu primer ministre, Cheikh Modibo Diarra, però exigeix ​​que tots dos designin un nou govern després de consultar a partits polítics i societat civil. No obstant això, el president interí és molt qüestionat per una part dels malians que consideren que no és la persona adequada per pilotar la transició donada la seva pertinença a Adema, el partit que ostentava el poder fins fa uns mesos i pel qual Traoré era candidat a la Presidència.

El principal problema és que Traoré tampoc compta amb el suport de la junta militar. Els colpistes, encapçalats pel capità Amadou Haia Sanogo, van acceptar que va ser president interí per un període de quaranta dies, el que estableix la Constitució en cas de cessament del president, però no l'accepten com a president durant un període d'un any, que és el temps establert per la CEDEAO per a la transició fins a la celebració d'eleccions. Per això, els militars no van actuar en defensa de Traoré quan una massa incontrolada va penetrar al Palau Presidencial i va colpejar el president interí, que ara es troba a París a on va anar a curar-se de les ferides.

Mentre Bamako intenta sortir del mal pas polític, les notícies que arriben del nord segueixen apuntant en la direcció d'una intervenció militar per expulsar els grups islamistes de les principals ciutats, Gao, Kidal i Tombuctú, i recuperar el control de les tres regions. Encara falta per saber quines forces seran les que intervinguin en aquesta ofensiva, sí que es van aclarint algunes incògnites respecte al paper d'uns i altres.

El Moviment Nacional d'Alliberament del Azawad (MNLA), els tuaregs que van desencadenar la rebel·lió a mitjans de gener passat, ha perdut ja tot el control de la situació i ha estat desplaçat per altres grups radicals, molt millor armats, com Ansar Dine, AQMI i Mujao, principalment, que són els nous amos del nord. No obstant això, els islamistes no actuen tampoc com una unitat, cada grup té la seva pròpia estratègia i el seu propi full de ruta, tot i que mantenen aliances estratègiques.

Aquest cap de setmana, el MNLA, els efectius del qual, minvats i baixos de moral s'estan reagrupant al desert al nord de Kidal, ha deixat entreveure dues qüestions clau que no fan sinó confirmar la seva pròpia debilitat. En primer lloc, que està disposat a renunciar a la seva màxima aspiració de la independència del Azawad, proclamació que va tenir lloc a principis del passat mes d'abril i que no ha estat acceptada per cap país ni organisme internacional, quedant-se només amb reivindicacions com una major defensa de la seva cultura, etc.

En segon lloc, el MNLA, per boca del seu portaveu, s'ha ofert al Govern per expulsar els islamistes radicals del nord. Seria molt curiós veure lluitant junts a soldats malians i rebels tuaregs, però és una possibilitat que està en aquest moment sobre la taula de la negociació.

En previsió d'una possible intervenció militar, els islamistes estan reclutant efectius entre la població de les ciutats que controlen i, a més de continuar amb la destrucció del patrimoni arquitectònic de Tombuctú (una desena de mausoleus, dos d'ells de la Gran Mesquita, i la porta sagrada de la mesquita Sidi Yayia de moment) han sembrat de mines a prop de Gao, una ciutat on hi ha una epidèmia de còlera en curs per les males condicions sanitàries i d'accés a l'aigua.

Video: Thierry Meyssan sobre l'atac contra el canal sirià de televisió Al-Ikhbariya



Thierry Meyssan denuncia en un vídeo la matança de periodistes del canal sirià de televisió Al-Ikhbariya i la hipocresia dels mitjans occidentals quan parlen de Llibertat d'Expressió.

La matinada del dimecres 27 de juny de 2012, un important comando va llançar un atac llampec contra la seu del canal de televisió privat sirià Al-Ikhbariya deixant un saldo de set empleats morts. Els altres treballadors d'aquest mitjà de premsa sirià van ser segrestats pels atacants, que a més van volar les instal·lacions.

Hores després de l'atac, el canal va reprendre les seves transmissions des d'estudis improvisats.

Indignació als EUA: Avions militars fumiguen a ciutadans

La imatge publicada a Facebook d'un avió militar C-130 fumigant la localitat de Homestead a Florida (EUA) ha suscitat una forta polèmica a la societat nord-americana i demostra la preocupació per la intervenció de l'Exèrcit en els assumptes interns del país. La imatge va ser presa per Tico Vilarioo, un veí de la localitat que ara acusa el Govern de la violació de la Posse Comitatus Act, una llei federal que estableix límits al Govern en l'ocupació de militars com a forces de l'ordre.

"Ara els militars fumiguen insecticides. Estan usant avions C-130, que volen a 50 metres sobre els nostres caps. Jo vaig ser li aeralment fumigat perquè estava fora de casa netejant i donant de menjar als animals. Per què els militars han estat autoritzats a participar en operacions civils?

Em sembla que això infringeix la Posse Comitatus Act de l'any 1878, no? Aquest avió va sobrevolar diverses vegades casa meva", s'indigna Vilarioo. Segons la premsa nord-americana, la fumigació no només va ser realitzada a Homestead, sinó també en altres ciutats de l'estat de Florida, com Doral, West Sweetwater, Kendall i Florida City.

La imatge va causar la ira de molts usuaris de Facebook, que van expressar molt clarament la seva opinió: "El Govern ara no fa cas de la Carta de Drets i la Constitució". "Quant costa això? Està pagat amb els nostres impostos? Això no pot ser bo per als humans!".

Fins ara el Pentàgon no ha comentat aquesta informació. Els mitjans locals assenyalen que a tot el país l'Exèrcit porta a terme periòdicament operacions amb la finalitat que els nord-americans s'acostumin al seu paper de forces de l'ordre al seu propi país.