diumenge, 17 de març de 2013

El règim turc trasllada terroristes iemenites a Síria

Un responsable en el cos de seguretat iemenita ha revelat que "un equip de l'aparell d'intel·ligència turc es troba al Iemen per supervisar l'enviament de terroristes armats del moviment de Germans Musulmans a Turquia i després a Síria", destacant que l'Aerolínia turca ha obert vols directes de Iemen per Turquia amb aquesta finalitat.

El responsable iemenita va divulgar al diari saudita "al-Sharq" que "Turquia està atraient a combatents de diversos països per enviar després Síria, després que el seu servei d'intel·ligència s'havia adonat de l'eficiència dels grups vinculats amb Al-Qaida al camp de batalla al territori sirià".

Així mateix, va afegir que el cap de la Intel·ligència turca que havia visitat al Iemen el mes passat, va examinar aquest tema amb els comandaments de la Germandat Musulmana en aquest país, demanant suport als Germans Musulmans a Síria per aconseguir èxits en el terreny i no deixar als grups d'al-Qaida atreure als terroristes al seu camp amb plena llibertat.

En aquest context, el responsable iemenita va confirmar que "un important nombre de iemenites afiliats als Germans Musulmans, van partir rumb a Síria per combatre allà".

Maharajàs i emirs wahabís forgen una aliança contrarevolucionària a Àsia

A l'Àsia les plutocràcies forgen un tàndem econòmic, entre les dues majors economies de la regió, irreconciliables en la societat civil per la propaganda fonamentalista dels dos respectius grups religiosos: Aràbia Saudita i l'Índia. Aràbia Saudita -la principal finançadora del terrorisme plutocràtic internacional, sigui a Síria o darrera Al-Qaida i els seus atemptats suïcides- ha pactat una unió capitalista amb els maharajàs i olgarques de l'Índia, una de les majors economies d'Àsia en termes d'inversió, especialment en el sector de les telecomunicacions, el desenvolupament de xarxes elèctriques i tecnologies informàtiques.

Aràbia Saudita anuncia que invertirà més de 624.000 milions de dòlars a l'Índia. Si bé la cooperació entre els dos països s'incrementa, el marge de creixement és encara gran.

"Crec que la xifra real és molt més gran del que diuen els documents del govern. Però en un any o una mica més augmentarà considerablement", va dir l'ambaixador d'Aràbia Saudita a l'Índia Saud Mohammed Al-Sati.

Dues potències en mans d'oligarquies tiràniques


El volum anual del comerç entre l'Índia i Aràbia Saudita és de prop de 37.000 milions de dòlars. No obstant això, el superàvit comercial mostra que el gruix de les importacions índies el conformen els subministraments de combustibles.

El volum del comerç pot augmentar dràsticament en un futur proper, ja que l'Índia pot renunciar al petroli de la república popular xiïta de l'Iran, donant així suport a les sancions cada vegada més severes que els sunnites wahhabís, els EUA i els sionistes imposen a la UE, els seus socis habituals de les monarquies europees neoliberals. Això podria suposar per a l'Iran una pèrdua de 11.500 milions de dòlars, amb el que pretenen donar un nou cop dur a l'economia del país empobrida per les sancions unilaterals de l'imperialisme i les polítiques neoliberals.

L'estreta cooperació entre els dos països és beneficiosa per ambdues plutocràcies -contestades per la població i violentament reprimides-, ja que l'Aràbia Saudita té un enorme mercat per al seu petroli, mentre que l'Índia té l'oportunitat d'enfortir la seva posició geopolítica a la regió, rearmar el seu exèrcit i llançar-lo contra les milícies maoistes que ocupen amplis territoris totalment fora del control governamental.

El tàndem econòmic entre Aràbia Saudita i l'Índia té un gran potencial per al desenvolupament capitalista, ja que ambdós països seran capaços de contenir l'expansió econòmica de la RP Xina i la influència de la R.P. de l'Iran, o al menys aquest és l'objectiu de l'aliança.

CiU retalla la RMI un 4,4% i redueix la llista en 2.775 persones sense recursos

La reforma de la renda mínima d'inserció (RMI) impulsada per Francesc Xavier Mena fa dos anys ha culminat amb una retallada de 20,55 euros de la quantia mitjana mensual que reben els beneficiaris d'aquesta ajuda d'emergència -de 471,30 euros de mitjana en 2011 a 450,75 el 2012-, un 4,4% menys, segons la Conselleria d'Empresa i Ocupació i que dirigeix ​​ara Felip Puig.

També s'ha registrat un descens dels beneficiaris, tenint en compte que el 2011 va acabar amb 59.061 destinataris -totes les persones que es beneficien d'aquesta ajuda, incloent-hi la parella i fills dels titulars-, mentre que el 2012 ha acabat amb 56.286. És a dir, 2.775 menys.

La llista la engrossiran, segons la presidenta d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS), Teresa Crespo, "milers" de famílies en llista d'espera.

Despeses corrents

Crespo assegura que, a més de "expulsar" del cobrament 2.775 destinataris, durant el 2012 no s'han aprovat nous expedients, i ha deplorat que s'hagi retallat l'ajuda mensual als ja beneficiaris. També ha recordat que aquests 20,55 euros de reducció permeten pagar despeses corrents com l'aigua o la llum.

La caiguda s'ha repetit en el cas dels perceptors-persones que compten com a titulars d'un pla individual d'inserció social i laboral que perceben la renda-: 2012 va acabar amb 23.123 perceptors mentre que a finals del 2011 havia 24.541, el que suposa una reducció del 5,88%.

Més condicions

El descens en perceptors es va produir després de l'enduriment de condicions d'accés al cobrament i la retirada de prestacions a tots aquells que no compleixin els nous requisits, com no poder sortir de Catalunya sense comunicar i l'obligació de tots els aturats d'acreditar "dificultats socials afegides".

El govern català va voler, l'estiu de 2011, reformular la RMI -també coneguda com PIRMI- per garantir que no hi havia frau en el cobrament d'aquesta prestació, en detectar alguns casos.

"Sense importar la misèria"

Darrere d'aquestes xifres "s'amaga una única intenció d'estalviar pressupost, sense importar la misèria que estan passant les persones", després que durant 2010 es registrés una gran entrada de beneficiaris, fins arribar a la xifra de 32.000, gairebé 9.000 més que actualment.

"La RMI ja no és la veritable ajuda de les persones més vulnerables, ara la gent ja no té el suport de l'administració", afirma Crespo, que ha recordat que les persones excloses del cobrament d'aquest ajut han d'acudir a serveis socials municipals i entitats d'ajuda humanitària com la Creu Roja i Càritas.

El perfil del perceptor

El 58,46% dels perceptors actuals són de nacionalitat espanyola, col·lectiu que ha disminuït en 1.697 persones amb la reforma, tenint en compte que el 2012 la xifra era de 13.520 persones, mentre que un any abans era de 15.217.

Els marroquins són el segon col·lectiu en volum de perceptors, encara lluny dels espanyols, amb un 25,63% i 5.927 persones, 59 més que el 2011, mentre que els romanesos ocupen el tercer lloc, amb 322 perceptors, 19 menys.

Menys pressupost

A més de la retallada en els ingressos mensuals i el nombre de beneficiaris, la Generalitat ha reduït en un 24,7% la partida pressupostària anual destinada a aquest ajut i ha passat de 172.800.000 d'euros el 2011-129,9 el 2012, 42.800.000 menys.

La partida prevista per al 2012 era de 130 milions -100 en concepte de RMI i 30 més per complements d'inserció laboral-, de manera que la partida s'ha consumit en la seva totalitat-.

El govern neoliberal grec posposa la votació, amb la por d'haver de dimitir en massa

La sessió Parlamentària prevista per aquest diumenge a Xipre per tal de votar el projecte de llei que decreta una taxa especial imposada per la UE a tots els dipòsits bancaris s'ha retardat 24 hores. La ràdio xipriota informa que la votació al Parlament sobre el projecte de llei per pagar part del rescat a través de l'aplicació de taxes als estalviadors s'ha posposat fins dilluns. I és que el govern neoliberal podria caure segons tots els indicisdavant la postura de rebuig absolut al robatori per l'oposició comunista i socialista i la ciutadania en ple.

El govern també està considerant mantenir els bancs tancats no només demà dilluns, dia festiu a Xipre, sinó també dimarts, davant el temor a un flux massiu de la població per retirar els seus dipòsits després de la controvertida imposició d'una taxa sobre els estalvis com a part del rescat de l'eurogrup el país.

Abans del vot al Parlament s'haurà de fer una altra reunió del gabinet de govern i una trobada de les cúpules dels partits. Aquests últims van rebre l'esborrany en la nit de dissabte. També es va retardar un discurs a la televisió del president Nikos Anastasiades.
Estalviadors xipriotes veuen amb temor el projecte de llei de taxes. Estalviadors xipriotes veuen amb temor el projecte de llei de taxes.

Els petits estalviadors també es veurien afectats


El resultat de la votació parlamentària és incert, perquè Anastasiades no té una clara majoria a la cambra de representants. Els dos partits de centre dreta que hi donen suport, DISY i DIKO, només compten amb 28 dels 56 escons, després que un diputat del partit neoliberal DIKO l'abandonés indignat.

La controvertida taxa imposada als propietaris de dipòsits bancaris oscil · la entre el 6,75% per estalvis inferiors als 100.000 euros i un 9,9% per a quantitats superiors i és part del paquet de rescat aprovat a la nit pel eurogrup per Xipre. Així es pretenen recaptar 5.800 milions d'euros, del total de 10.000 milions previstos per al rescat al país.

Si s'aprova la llei, afectaria no només als grans especuladors i oligarques sinó també als més petits estalviadors, majoritàriament treballadors, que ja temen pels seus dipòsits i van manifestar el seu desacord i indignació davant aquesta possibilitat que els feixistes de la UE havien negat que mai pogués succeir.

Xipre: una víctima propícia de la fallida grega i l'estratègia neoliberal

Les mesures draconianes dels usurers neoliberals de l'UE a Xipre i la fallida dels seus bancs són conseqüència directa i planejada des de Berlín i Brussel·les per eliminar un enemic incòmode -comunista- del govern de l'illa. Doncs els bancs xipriotes paguen ara la seva intensa relació i dependència amb els seus germans i veïns grecs, sotmesos a les mesures inútils i contraproduents que estan enfonsant en la misèria les classes treballadores i mitjanes d'Europa amb un xantatge atroç. I el més repugnant -i sempre silenciat- és que Mario Draghi (BCE) era el capo del banc sionista Goldman Sachs que, amb el coneixement d'Alemanya, va falsificar els comptes del PP grec (ND) perquè els seus diputats sumessin feixistes al parlament de Brussel·les. Ho sabien i ho premeditaren tot: des del IV Reich.

Les clàusules abusives esmentades a la Directiva europea de Consum

La Directiva del Consell que regula les clàusules abusives, que és d'aplicació a tots els Estats membres, enumera en el seu annex una sèrie d'exemples, si bé la llista no és exhaustiva. A més, no se centra només en els contractes hipotecaris sinó que són extensibles a qualsevol tipus de contracte subscrit pel consumidor. Són aquelles clàusules que tinguin per objecte o per efecte:

Excloure o limitar la responsabilitat legal del professional en cas de mort o danys físics del consumidor deguts a una acció o omissió de l'esmentat professional.
Excloure o limitar de manera inadequada els drets legals del consumidor pel que fa al professional oa una altra part en cas d'incompliment total o parcial, o de compliment defectuós de qualsevol de les obligacions contractuals pel professional, inclosa la possibilitat de compensar els seus deutes respecte del professional mitjançant crèdits que ostenti en contra d'aquest últim.
Preveure un compromís en ferm del consumidor mentre que l'execució de les prestacions del professional està supeditada a una condició de la que la realització depèn únicament de la seva voluntat.
Permetre que el professional retingui les quantitats abonades pel consumidor, si aquest renúncia a la celebració o l'execució del contracte, sense disposar que el consumidor té dret a percebre del professional una indemnització per una quantitat equivalent quan sigui aquest el que renunciï.
Imposar al consumidor que no compleixi les seves obligacions una indemnització desproporcionadament alta.
Autoritzar el professional a rescindir el contracte discrecionalment, si al consumidor no se li reconeix la mateixa facultat, o permetre que el professional es quedi amb les quantitats abonades en concepte de prestacions encara no efectuades si és el propi professional qui rescindeix el contracte.
Autoritzar el professional a posar fi a un contracte de durada indefinida, sense notificació prèvia amb antelació raonable, excepte per motius greus.
Prorrogar automàticament un contracte de durada determinada si el consumidor no es manifesta en contra, quan s'ha fixat una data límit massa llunyana perquè el consumidor expressi la seva voluntat de no prorrogar-lo.
Fer constar de manera irrefragable (que no es pot contrarestar) l'adhesió del consumidor a clàusules de les quals no ha tingut l'oportunitat de prendre coneixement real abans de la celebració del contracte.
Autoritzar el professional a modificar unilateralment, sense motius vàlids especificats en el contracte, els seus termes.
Autoritzar el professional a modificar unilateralment sense motius vàlids qualssevol característiques del producte que ha de proporcionar o del servei per prestar.
Estipular que el preu de les mercaderies es determini en el moment del seu lliurament, o atorgar el venedor de mercaderies o al proveïdor de serveis el dret a augmentar els preus, sense que en ambdós casos el consumidor tingui el corresponent dret a rescindir el contracte si el preu final resulta molt superior al preu convingut en celebrar el contracte.
Concedir al professional el dret a determinar si la cosa lliurada o el servei prestat s'ajusta a l'estipulat en el contracte, o conferir el dret exclusiu a interpretar una qualsevol de les clàusules del contracte.
Restringir l'obligació del professional de respectar els compromisos assumits pels seus mandataris o supeditar els seus compromisos al compliment de formalitats particulars.
Obligar el consumidor a complir amb totes les seves obligacions encara que el professional no hagi complert amb les seves.
Preveure la possibilitat de cessió del contracte per part del professional, si pot engendrar minva de les garanties per al consumidor sense el consentiment d'aquest.
Suprimir o obstaculitzar l'exercici d'accions judicials o de recursos per part del consumidor, en particular obligant-lo a dirigir-se exclusivament a una jurisdicció d'arbitratge no coberta per les disposicions jurídiques, limitant indegudament els mitjans de prova a la seva disposició o imposant una càrrega de la prova que, d'acord amb la legislació aplicable, hauria de correspondre a una altra part contractant.

Nicolas Sarkozy va ordenar assassinar el president de Veneçuela Hugo Chávez

La ministra de Serveis Penitenciaris de Veneçuela, Iris Varela, va anunciar en el seu compte a Twitter l'expulsió d'un ciutadà francès identificat com Frederic Laurent Bouquet, el 29 de desembre de 2012. Bouquet (foto) havia estat arrestat a Caracas el 18 de juny de 2009 juntament amb 3 ciutadans dominicans i en possessió d'un veritable arsenal.

A l'apartament comprat per Bouquet, la Policia Científica Veneçolana trobar 500 grams d'explosiu plàstic C4 (d'ús militar), 14 fusells d'assalt -5 de ells dotats de mires telescòpiques, 5 amb sistemes de punteria làser i 1 amb silenciador-així com cables especials, 11 detonadors electrònics, 19.721 cartutxos de diversos calibres, 3 metralletes, 4 pistoles de diferents calibres, 11 equips de comunicació per ràdio, 3 walkie-talkie i una base de ràdio, 5 fusells de caça calibre 12, 2 armilles blindades, 7 uniformes militars, 8 granades, 1 màscara antigàs, 1 ganivet de combat i 9 recipients de pólvora de canó.

En ser jutjat, Bouquet va admetre haver rebut entrenament a Israel i ser un agent dels serveis secrets francesos (DGSE). Va reconèixer a més que estava preparant un atemptat per assassinar el president constitucional de Veneçuela, Hugo Chávez. Al final del procés, Bouquet va ser condemnat a 4 anys de presó per «ocultació d'armes de guerra».

En expirar la seva condemna va ser extret de la seva cel.la, en compliment de l'ordre N° 096-12 de la jutge Yulismar Jaume, i expulsat de Veneçuela per «amenaça a la seguretat nacional», en virtut de l'article 39 acápite 4 de la Llei de Estrangeria i Migració de Veneçuela. Les autoritats veneçolanes s'havien abstingut fins principis d'aquest any d'esmentar aquest tema. Els fets van ser confirmats pel portaveu del ministeri francès de Relacions Exteriors, Philippe Lalliot.

L'ambaixada de França a Caracas es va negar comentar la informació. La nostra investigació ens permet arribar a les següents conclusions: 1) L'(ex) president francès Nicolas Sarkozy va ordenar assassinar el seu homòleg veneçolà Hugo Chávez. 2) L'operació va resultar un fiasco. 3) França va haver de concedir importants compensacions per evitar que el cas sortís a la llum durant el mandat presidencial de Nicolas Sarkozy.

Els mapes més antics de Catalunya en facsímil

'El tresor cartogràfic de Catalunya' que ha publicat l'editorial Base és tot un esdeveniment. El projecte és de gruix: una capsa de 72x51 que conté els seixanta-cinc mapes més antics de Catalunya, dels segles XVII i XVIII, en edició facsímil i a mida natural. La capsa va acompanyada d'un llibre amb l'estudi científic de cada mapa, que és una mena de guia d'introducció a la cartografia de Catalunya.

El projecte és obra de Jordi Estruga i Estruga, president de l'associació de bibliòfils de Barcelona, que té la col·lecció privada de mapes més important de Catalunya. Jordi Estruga, a més de l'editor, Santi Sobrequés, i l'historiador Jaume Sobrequés, han presentat aquesta setmana el projecte a l'Espai VilaWeb.

L'editorial Base presenta 'El tresor cartogràfic de Catalunya' amb aquests termes: 'Fins ben entrat el segle XVIII no hi ha mapes de Catalunya realitzats per autors catalans. I, malgrat això, Catalunya conserva una molt important representació cartogràfica elaborada per cartògrafs europeus que, per motius sobretot militars, varen rebre l’encàrrec dels seus governs, sobretot francesos, d’elaborar mapes del Principat. No hem d’oblidar els magnífics mapes de Catalunya sorgits de l’escola cartogràfica holandesa.

Aquest treball forà ens ha llegat una molt impressionant col·lecció de mapes impresos a partir del segle XVII. "El tresor cartogràfic de Catalunya" és una edició excepcional, elaborada amb la màxima exigència tipogràfica, dels mapes de Catalunya impresos durant els segles XVII i XVIII. És el resultat d’una feina pacient, obstinada i plena d’erudició de Jordi Estruga i Estruga, que durant molts anys ha anat aplegant una de les col·leccions privades més valuoses de cartografia catalana.' Se n'han fet 998 exemplars.

Dels seixanta-cinc mapes que conté la capsa, només n'hi ha dos que siguin fets de cartògrafs catalans, un del 1686 i un altre del 1720. La resta provenen de cartògrafs francesos, neerlandesos, belgues, alemanys, austríacs i algun de castellà. Els mapes sovint es feien a requeriment dels governs respectius. I això ens dóna una idea de l'interès que els països europeus tenien per aquest territori als segles XVII i XVIII, sobretot per la situació estratègica i l'interès militar.

Ho explica Jaume Sobrequés, que remarca que els mapes, com no podia ser de cap més manera, corresponen a èpoques de crisi i moments polítics cabdals: el Tractat dels Pirineus, la guerra de Successió… El primer mapa recollit és neerlandès, datat del 1605. 'Aquest projecte posa en relleu que Catalunya ja era una entitat política que interessava Europa', diu Sobrequés.

Soldats espanyols van torturar presoners iraquians el 2004

En ocasió dels deu anys de la guerra de l'Iraq, el diari El País publica avui un llarg reportatge, amb vídeo inclòs, en què s'acusa un grup de soldats espanyols d'haver maltractat presoners iraquians a la base de l'exèrcit espanyol a Diwaniya. Les imatges són del 2004 i s'hi veu com cinc soldats entren en una cel·la i agredeixen dos reclusos indefensos. El diari també aporta un manual de l'exèrcit en què s'instava a fer servir 'la violència mínima imprescindible abans de la detenció i després'.

El vídeo, de quaranta segons, mostra com un grup de cinc soldats espanyols entren en una cel·la i comencen a maltractar dos presoners. Hi ha també soldats mirant l'escena des de la porta, a més del que enregistra. Un militar, que s'ha quedat mirant l'agressió des de fora, comenta al final: 'Ostres! A aquest, ja se l'han carregat.' Va passar els primers mesos del 2004 a Diwaniya, la base principal de les tropes espanyoles que van participar en la invasió de l'Irac, de la qual farà deu anys dimecres vinent.

El País també ha tingut accés a un document de la secció d'Intel·ligència de l'estat major, 'Procediment de detenció i actuació amb el personal detingut', que ordenava que 'durant la detenció i després es fes servir la violència mínima imprescindible' i que es mantingués 'en tot moment el respecte pels drets del detingut'.

Els motius de detenció, explica el diari a partir del manual, eren molt amplis: 'Qualsevol persona es pot detenir si creus que representa una amenaça contra les forces de la coalició' o si 'tens la sospita raonable que ha comès un delicte'. El manual incloïa un catàleg de drets del detingut i s'hi deia que no se'l podia sotmetre, 'durant l'interrogatori, a violència, amenaces o qualsevol mètode d'interrogatori que redueixi la seva capacitat de decisió o judici'. Però com que al capdavall no hi havia cap control judicial sobre les detencions, el mateix manual confiava en 'el bon judici i sentit comú' de l'oficial de torn, rebla el diari.