dimecres, 13 de novembre de 2013

Malta posa a la venda la nacionalitat per 650.000 euros

El Parlament de Malta va aprovar la venda de la ciutadania d'aquest país per 650.000 euros, informa avui la premsa belga. La iniciativa busca engrossir les arques de l'Estat i atreure al país -un paradís fiscal britànic- a residents adinerats. Foto: euro amb la creu de l'Ordre de Malta: pagant, Sant Pere canta!

El passaport maltès permet al seu titular residir i treballar legalment a qualsevol país de la Unió Europea. Malta és un petit país insular al sud d'Itàlia, excolònia britànica i un paradís fiscal com Gibraltar o les Caiman, que va ingressar en la UE en 2004 gràcies al suport de les oligarquies del PP europeu.

Junqueras amenaça al PP d'aturar l'economia catalana una setmana

El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha advertit les 'institucions espanyoles' que Catalunya utilitzarà 'tots els instruments de mobilització social democràtica' que tingui al seu abast i ha amenaçat 'd'aturar l'economia espanyola durant una setmana'. 'Donat que Catalunya representa una quarta part dels ingressos fiscals de l'estat espanyol i donat que nosaltres hem demostrat que podem posar dos milions de persones a les carreteres, algú creu que no som capaços d'aturar l'economia catalana durant una setmana? I si ho fem, quin impacte tindrà sobre el PIB espanyol? I quina opinió tindran els creditors del deute espanyol? I què passa amb la prima de risc?', ha avisat.

Junqueras explica en una conferència al parlament europeu el procés d'independència de Catalunya. 'Esperem que ala UE predominin els drets democràtics, no els interessos particulars i egoistes d'un estat en concret', ha dit Junqueras, que també s'ha declarat convençut que 'si la societat continua empenyent, trobarem la manera de celebrar el referèndum'. De fet, ha reiterat que les plebiscitàries no són la via preferida dels republicans, malgrat els bons resultats en les enquestes. 'No tenim cap temptació de convocar eleccions avançades'.

Junqueras participa aquest dimecres a Brussel·les en la conferència 'The right to decide: A democratic right', que organitza l'Aliança Lliure Europea, informa Laura Ruiz Trullols. El president d'ERC va ser eurodiputat el juliol del 2009 al desembre del 2011. Des de l'eurocambra, Junqueras ha advertit la direcció del PSC que "la força i la constància de la societat catalana donarà o traurà la raó a les accions que facin els partits polítics". "Òbviament nosaltres mantenim la nostra mà estesa a tothom, però el que és evident que que no renunciarem en cap cas als objectius que volem assolir", ha avisat a Pere Navarro.

Junqueras ha parlat del dret d'autodeterminació. 'És un dret habitual a Europa. Si alguna cosa caracteritza l’època contemporània és la creació de nous estats', ha recordat, afegint: 'És un dret normal. La societat catalana aspira a sumar-se a aquesta normalitat democràtica de poder escollir el seu futur lliurement.'

I ha destacat que 'ningú a Europa ningú no es planteja que Escòcia pugui quedar fora de la UE; tampoc que si Flandes s’independitzés no formés part de la UE, entre més coses perquè la capital europea en quedaria fora.'

Més: 'Des del punt de vista legal no hi ha cap tractat ni directiva que prevegi l’exclusió de la UE de les societats que exerceixin els seus drets, com ara el de l’autodeterminació. La democràcia està per sobre dels marcs constitucionals, i així ho diuen les sentències del tribunal de la Haia. I si la societat segueix empenyent, estem convençuts que trobarem la manera de celebrar el referèndum.'

No veu possible la candidatura unitària a les europees


Junqueras ha admès que "malauradament" tot apunta a que la candidatura unitària a les eleccions europees de l'any que ve no serà possible. "Nosaltres voldríem que hi fos ICV, la CUP i tothom, però ens sembla que malauradament ni Iniciativa ni Convergència no semblen gaire predisposats a anar plegats", ha lamentat. El líder d'Esquerra, però, li ha tret importància i ha proposat, a canvi, acordar "alguns elements comuns en els programes electorals" amb la resta de formacions a favor del dret a decidir. "El que és important és l'acció conjunta a Europa i en aquesta legislatura tenim un exemple extraordinari, amb la feina que hem fet el Ramon Tremosa, el Raül Romeva i jo mateix", ha demanat Junqueras. I és que "bona part de la visibilitat que tingui la societat catalana passarà també per les institucions europees", ha recordat.

Si l'Estat es nega a autoritzar la consulta, Junqueras avisa que ERC es mantindrà "fidel a la causa de la democràcia, al dret dels ciutadans a votar, a la interpretació dels principis generals del dret i a la jurisprudència del Tribunal de la Haia que determina que la democràcia està per sobre dels marcs constitucionals".

La Policia científica recupera les fotos esborrades per una mossa de la detenció de Benítez

La policia científica del Cos Nacional de Policia (CNP) ha pogut recuperar 16 fotografies preses per una veïna del carrer Aurora del Raval de Barcelona que captaven la reducció de l'empresari Juan Andrés Benítez el 5 d'octubre i que, segons ella mateixa va explicar, va esborrar quan va ser obligada per una Mossa d'Esquadra. Els mossos declaren que van reduir Benítez després que ell sacsegés una agent agafant-la pels cabells. Foto: Vint mossos escorten a quatre dels companys imputats, amb ulleres de sol.

Segons han informat fonts policials, els investigadors han aconseguit recuperar les imatges esborrades del mòbil de Caroline Isabelle Couret, i almenys en quatre es veuen clarament moments de la reducció. El CNP ha lliurat els documents aquest dimecres a la titular del Jutjat d'Instrucció 20 de Barcelona, que instrueix el cas de la mort de Benítez i que pren declaració aquest mateix dimecres als vuit mossos imputats en el cas.

La testimoni va relatar al CNP que va esborrar les imatges que havia pres amb el seu mòbil de la intervenció policial després de rebre la visita d'una agent del cos autonòmic a la seva pròpia casa.

Acta de la declaració


Segons l'acta de la declaració, Couret, d'origen francès, va assegurar el dimarts 5 de novembre als agents que "durant el temps que va romandre en la balconada, uns tres minuts, va observar com una agent (dona) de Mossos d'Esquadra requeria que s'obrís la porta d'accés a la seva finca, alhora que seguidament va escoltar sonar el timbre del seu habitatge". Aquesta dona afegeix davant els investigadors de la Brigada Provincial de Policia Judicial que en aquests moments va veure a aquesta agent que, dirigint-se a ella, "li va preguntar si havia pres fotos dels fets que estaven ocorrent al carrer".

Segons l'acta de la declaració, li va contestar que sí i va ser ella mateixa la que voluntàriament es va oferir a esborrar-les "immediatament, cosa que va realitzar en presència de la referida policia, la qual es va marxar una vegada que va veure com la declarant realitzava aquesta acció".

Els mossos declaren que van reduir Benítez després que ell sacsegés una agent agafant-la pels cabells


Els tres agents dels mossos d'esquadra que han comparegut aquest matí davant la jutgessa que investiga el cas del Raval han declarat que van començar la reducció de Juan Andrés Benítez després que aquest agredís una agent agafant-la pels cabells i sacsejant-la. Aquesta policia ha portat la camisa del seu uniforme, tacada amb la sang de Benítez, per demostrar que ja estava ferit, i unes fotografies per mostrar les marques d'una mossegada al braç. També ha explicat que va veure com Benítez es va colpejar contra el terra mentre tenia els policies al damunt. Tots tres, segons el seu advocat José María Fuster-Fabra, han defensat tota l'actuació i l'han qualificat de 'correcte'.

Els vuit agents encausats en el procés que investiga la mort de Benítez al Raval de Barcelona comencen a declarar avui. La jutgessa que instrueix el cas va decidir d'encausar els agents que el 5 d'octubre havien intervingut en la detenció i reducció de Benítez, que va morir més tard a l'Hospital Clínic. Considera que es van extralimitar en l'actuació i els imputa delictes contra la vida, contra la integritat moral, coaccions i obstrucció a la justícia.

Tan bon punt van ser encausats, els vuit agents van ser suspesos de sou i feina. Paral·lelament a la investigació judicial, el departament d'afers interns dels mossos també n'ha obert una de pròpia, amb l'autorització de la jutgessa, i divendres passat va començar a interrogar els mossos encausats.

Un testimoni del cas Raval confirma el ja sabut: "Una agent li va donar un cop per l'esquena"


Un jove que el passat 6 de octubte va presenciar des de la seva balconada la contundent detenció al carrer Aurora del Raval de Juan Andrés Benítez, qui posteriorment va morir en un hospital pels cops rebuts segons l'autòpsia, va relatar l'endemà que "una agent el va colpejar per l'esquena" quan tractava d'anar-se, confirmant d'altres relats que apuntaven a una mosso d'esquadra com l'agent que va inciar la repressió sent culpable del tot el succeït després, doncs la feixista va amagar els fets i va mentir descaradament en els informes. En rebre el cop, l'home es va donar la volta i instantàniament "vuit mossos" se li van tirar "damunt" i van començar "a colpejar-ho tots alhora".

Comencen a declarar els mossos imputats pel cas del Raval

Entre les 10.30 i les 11 del matí, amb una hora de retard, ha començat a declarar davant de la jutgessa el primer dels mossos imputats per la mort al Raval de l'empresari Juan Andrés Benítez. Dels vuit agent imputats, quatre està previst que declarin aquest dimecres al matí, i la resta ho faran a la tarda. Estan imputats per delictes contra la vida, contra la integritat moral, coaccions i obstrucció a la justícia.

El PCX anuncia "l'aprofundiment integral de les reformes"

El XVIII Comitè Central del Partit Comunista de Xina (PCX) ha aprovat avui una decisió sobre les "qüestions principals relatives a l'aprofundiment integral de les reformes" en concloure la sessió plenària de quatre dies de durada. "El poder ha de ser supervisat per la gent i ser exercit de manera transparent". "Xina ha de considerar la realitat fonamental que segueix en l'etapa primària del socialisme i que continuarà molt temps així mentre persegueix la reforma integral i més profunda".

En nom del Buró Polític del Comitè Central del PCX, Xi Jinping, secretari general del Comitè Central del PCX, va presentar un informe de treball a la Tercera Sessió Plenària del XVIII Comitè Central del PCX, que es va celebrar del 9 al 12 de novembre en Beijing.

L'objectiu fonamental de les reformes aprovades és millorar i desenvolupar el socialisme amb característiques xineses i seguir endavant amb la modernització del sistema i les capacitats de govern del país, diu un comunicat emès després de la sessió.

"Xina ha de considerar la realitat fonamental que segueix en l'etapa primària del socialisme i que continuarà molt temps així mentre persegueix la reforma integral i més profunda", diu el document. Xina ha d'adherir-se al judici estratègic que el desenvolupament segueix sent clau per solucionar tots els problemes a Xina, afegeix el comunicat.

El més important és adherir-se al lideratge del PCX


La reforma econòmica és clau i la solució central és la relació adequada entre el govern i el mercat, deixant que el mercat exerceixi un paper decisiu en l'assignació de recursos i que el govern exerceixi un millor paper, agrega. S'han d'obtenir resultats decisius en els sectors clau i ha d'entrar en funcionament pel 2020 un marc ben desenvolupat, científic, basat en procediments i efectiu, amb l'objectiu de garantir que les institucions de tots els sectors siguin més madures, diu el text.

Xina s'adherirà al paper dominant de la propietat pública, tenint el paper directriu de l'economia estatal, al mateix temps que encoratja, recolza i guia al sector no públic, millorant la seva vitalitat i creativitat, esmenta el comunicat.

També indica que es construirà un sistema de mercat unit i obert, amb competència ordenada, perquè el mercat tingui un paper "decisiu" en l'assignació de recursos.

Les funcions del govern ha de ser transformades d'una manera en què es construeixi un govern basat en la llei i que estigui orientat al servei. La reforma també inclou contruir un sistema fiscal modern que recolzi la iniciativa tant dels governs centrals com dels locals.

Xina té l'objectiu de millorar un nou tipus de relacions entre la indústria i l'agricultura i entre les àrees urbanes i rurals


Xina disminuirà el llindar d'inversió, intensificarà el desenvolupament de les zones de lliure comerç i incrementarà l'obertura de les àrees interiors, costaneres i frontereres.

Així mateix, s'atorgarà major importància a perfeccionar un sistema democràtic i a enriquir els estils democràtics per mostrar els avantatges del sistema polític socialista de Xina.

Xina aprofundirà la reforma del sistema judicial i intensificarà la construcció d'un sistema judicial socialista caracteritzat per la justícia, l'alta eficiència i autoritat per protegir els drets i interessos de la gent.

El poder ha de ser supervisat per la gent i ser exercit de manera transparent


Xina seguirà el camí de desenvolupament d'una cultura socialista amb característiques xineses. Les reformes han d'accelerar-se en el sector social, inclosa l'educació, ocupació, distribució d'ingressos, seguretat social i salut pública.

El país establirà un comitè estatal de seguretat, millorant els sistemes i les estratègies per garantir la seguretat nacional, diu el comunicat, el qual demana innovació dels sistemes per evitar i acabar efectivament amb les disputes socials i millorar la seguretat pública.

El comunicat també demana construir un sistema integral de progrés ecològic que protegeixi el medi ambient. Es construiran forces armades modernes amb caracterísitcas xineses, indica.

El PCC establirà un equip de líderazgo central per al "aprofundiment integral de la reforma". Estarà a càrrec de dissenyar la reforma, ordenar i coordinar la reforma, impulsar la reforma i supervisar l'engegada dels plans. Un total de 204 membres titulars i 169 membres alterns del Comitè Central del PCCh van assistir a la sessió plenària.

Els membres del Comitè Permanent de la Comissió Central de Control Disciplinari del PCX, importants funcionaris dels departaments corresponents, alguns delegats de les bases del XVIII Congrés Nacional del PCX, així com experts i acadèmics també van estar presents en la sessió plenària com a delegats sense dret a vot.

La Fiscalia de l'AN acusa per primera vegada de terrorisme a un grup feixista

La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha acusat per primera vegada de la comissió de delictes de terrorisme a membres d'un grup de l'extrema dreta. El Ministeri Públic ha sol·licitat set anys de presó per a tres integrants del grup 'Falange i Tradició' per la comissió de delictes de danys amb finalitat terrorista i amenaces amb finalitat terrorista, en un escrit fet públic aquest dimecres.

La Fiscalia acusa a José Ignacio Irusta, àlies 'El Barbas' i 'El Pater', Javier López Monreal, 'El Llanes' i Borja Illera de "executar una sèrie d'accions dirigides contra persones de l'esquerra abertzale o comunistes, a fi d'atemorir-les".

En el seu escrit d'acusació, la Fiscalia indica que els tres acusats van pintar en un vehicle propietat de l'Ajuntament de Orkoyen (Navarra) llegendes contra el seu alcalde en les quals podia llegir-se "Julio Kontuz, mira sota" i "Zerri comunista", acompanyades del jou i les fletxes. A més, van efectuar pintades en la façana de l'Ajuntament navarrès de Albizu on s'advertia a l'alcalde i tres regidors: "avui se us vigila, demà us matem". També van realitzar "altres pintades al·lusives a assassinats de republicans ocorreguts en 1936".

Danys en cementiris


L'escrit detalla que els tres acusats van amenaçar també amb "volar" una antena de la ETB i van trencar plaques d'homenatge a presos del franquisme enterrats en el cementiri d'Artica i de Berrioplano i en punts com l'Alt de Igal i la muntanya Ezkaga. Van estampar en les làpides la llegenda "Viva Crist Rei". També van pintar la bandera d'Espanya en el cartell del carrer Dolores Ibarruri d'Orkoyen.

El grup va reivindicar les seves accions en un escrit remès a l'agència Efe. Per a les seves comunicacions, els acusats van obrir un apartat de correus en Sanesteban a nom d'una quarta persona la participació de la qual en els fets no ha quedat acreditada.

La Guàrdia Civil els va detenir al costat d'altres dues persones a l'octubre de 2009. En els registres efectuats als seus domicili es va confiscar munició de guerra, armes blanques, objectes de simbologia nazi, plànols de les localitats on es van produir les accions, efectes emprats per algunes de les accions delictives (material per realitzar pintades), així com altres objectius prohibits.

Entre el material aprehendido els agents van localitzar una palca de ferro i una estaca de fusta acabada en punta metàl·lica a més de fulles manuscrites amb instruccions de seguretat i la descripció d'itineraris de les seves accions. També van trobar un esbós escrit a mà amb les idees i directrius de 'Falange i Tradició'.

Un alcalde gallec col·loca plaques antifranquistes en monuments de la dictadura

“Aquestes imatges pertanyen a la propaganda d'una dictadura que va ocupar amb els seus símbols els espais públics més emblemàtics. Romanen aquí com a denúncia històrica d'aquell règim opressor”. Aquest missatge lluirà en fonts o escoles del municipi ourensà de Amoeiro (2.278 habitants). El seu alcalde, Rafael Rodríguez (PSdeG-PSOE), ha ordenat instal·lar plaques amb aquest text en les construccions públiques retolades amb simbologia feixista que romanen en peus al seu ajuntament.

De moment ja ha anunciant que la placa penjarà en 13 fonts i una escola perquè “ha de donar resposta a les demandes de la ciutadania apel·lant a l'esperit fundacional de concòrdia de la nostra democràcia i en el marc de la Constitució".

L'Ajuntament va presentar el passat 23 de setembre davant la Comissió Territorial de Patrimoni Històric d'Orense (CTPHOU) una sol·licitud d'autorització per instal·lar “plaques explicatives de memòria històrica en llocs públics retolats amb simbologia feixista”. I un mes després va obtenir el vistiplau d'aquest òrgan supervisor depenent del Govern gallec que regula les intervencions que afectin als béns inclosos en l'inventari general del patrimoni cultural de Galícia. Fa una mica més de dues setmanes la CTPHOU va informar favorablement.

L'alcalde explica que “un dels símbols d'identitat de la dictadura va ser l'apropiació dels llocs públics emblemàtics” mitjançant la instal·lació dels seus signes d'identificació (jous, fletxes, àguila, etc.), “elements que causen gran malestar i repulsa entre familiars de represaliados, associacions cíviques i, en definitiva, entre els demòcrates”.

A més recorda que amb la instal·lació de les plaques “assumeix” la condemna del franquisme continguda en l'informe de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa signat a París al març de 2006 i “respecta” la Proposició no de Llei aprovada en 2002 per la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats que explica que “ningú pot sentir-se legitimat per utilitzar la violència amb la finalitat d'imposar les seves conviccions polítiques i establir règims totalitaris contraris a la llibertat i dignitat dels ciutadans”.

La col·locació del missatge antifeixista té quatre funcions: pedagògica en reflectir la “finalitat propagandística i opressora de l'ocupació simbòlica de llocs públics”, de reparació del sentiment de repulsa “en actuar com a expressió de denúncia dels abusos escomesos”, de conscienciació respecte a “les dramàtiques conseqüències de la dictadura i de les ideologies que prevalen la imposició sobre el diàleg, i de contribució a crear concòrdia “en declarar la supremacia de la pau i a democràcia sobre els totalitarismes i la violència”.

No és la primera vegada que el regidor de Amoeiro s'alça contra la dictadura o els privilegis de l'Església Catòlica. En 2009 va homenatjar als mestres que van exercir en aquesta zona limítrofa amb la capital i que van ser represaliados després de la Guerra Civil amb el desterrament, la presó o la mort. A més, Rodríguez va ser el primer alcalde que va intentar cobrar l'impost de béns immobles (IBI) de propietats eclesiàstiques no incloses en el Concordato establert amb la Santa Seu l'any 1979.

El 25 de febrer de 2013 va interposar un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem contra una sentència emesa anteriorment pel Jutjat del Contenciós Administratiu Un d'Orense que va donar la raó a la diòcesi ourensana després de reclamar administrativament l'IBI de 2010 i 2011 corresponent a finques rústiques i urbanes no utilitzades.

El Portal de l'Àngel i Preciados, els carrers més cars d'Espanya

El Portal de l'Àngel a Barcelona (foto) i Preciados a Madrid són els carrers comercials més cars a Espanya, segons desvetlla l'informe 'Main streets across the world', que elabora la consultora immobiliària Cushman & Wakefield. Llogar un metre quadrat en la via barcelonina val de mitjana 3.180 euros a l'any, al carrer madrileny, 2.880 euros a l'any.

La via barcelonina té el preu mitjà de lloguer comercial més car d'Espanya, que se situa en 3.180 euros per metre quadrat a l'any, mentre que el madrileny carrer Preciados se situa en segon lloc, amb un lloguer de 2.880 euros per metre quadrat a l'any. El tercer lloc del rànquing nacional ho ocupa el Passeig de Gràcia de Barcelona, seguida pels carrers de Serrano i de José Ortega i Gasset de Madrid, tots ells amb un lloguer mitjà de 2.589 euros per metre quadrat.

L'estudi ofereix un baròmetre del mercat comercial mundial a partir de l'anàlisi dels preus de lloguer dels 333 carrers comercials més cars de 64 països. A Espanya es van analitzar els preus de lloguer comercial de 15 carrers de Barcelona, Madrid, Màlaga, Palma de Mallorca, Sevilla, Bilbao, València i Zaragoza.

L'informe mostra que es manté la demanda dels comerciants per llogar nous espais a Espanya, però sempre en localitzacions 'prevalgui' com els principals carrers i centres comercials. Això aguditza la polarització que experimenta el país entre els preus de localitzacions 'prevalgui' i secundàries.

El sector del luxe és el que millor ha rendit durant l'any, amb especial activitat de les tendes de joieria, roba per a dones i accessoris. A més de Barcelona i Madrid també se situen entre els carrers més cars d'Espanya les situades a Palma de Mallorca i Port Banús (Màlaga), com a conseqüència del turisme, especialment internacional, i de l'augment de la despesa dels visitants de les economies emergents.

L'informe de 'Main streets across the world' inclou un rànquing dels carrers més cars del món per països, i Espanya se situa en el lloc 15 per darrere de Brasil i abans que Singapur, sent Hong Kong qui ocupa el primer lloc de la classificació amb el carrer Causeway Bay, amb un preu mitjà l'any passat de 24.983 euros per metres quadrats.

La Cinquena Avinguda de Nova York és el segon carrer en aquesta classificació, amb un preu mitjà de 20.702 euros per metre quadrat, mentre que en tercera posició està l'Avinguda dels Campos Elíseos de París, amb un lloguer de 13.255 euros.

Els preus mundials de lloguer de tendes en ubicacions 'prevalgui' s'han incrementat una mitjana d'un 3,2%, la qual cosa suposa un creixement per tercer any consecutiu. El continent on més han pujat els preus és Amèrica, amb un increment del 5,8% en lloguers 'prevalgui', mentre que els preus a Europa i Orient Pròxim pugen un 2,1%, gràcies a la millora de les notícies econòmiques per al 'Vell Continent'.

Palestina, "molt molesta" amb Artur Mas per definir a l'Estat d'Israel com un exemple

L'ambaixador de Palestina a Espanya, Musa Amer Odeh, ha manifestat aquest dimecres el seu descontentament amb la visita d'Artur Mas a Israel i ha assegurat que els palestins estan "molt molests" per les declaracions del president de la Generalitat de Catalunya en les quals ha definit a l'Estat israelià com "un exemple a seguir". "Les relacions econòmiques no ho són tot, també existeixen els principis".

Amer ha assenyalat que, igual que Palestina "no intervé en assumptes interns de cap país", el president català hauria d'haver fet el mateix. "Mas va dir que Israel és un exemple a seguir, on es pot aprendre. Com Israel pot ser un exemple si viola el Dret Internacional i els drets del poble palestí?", ha protestat l'ambaixador durant una trobada amb la premsa a l'Ambaixada.

L'ambaixador també ha denunciat que la visita d'Artur Mas a Israel, que ha tingut lloc aquesta setmana, hagi estat coordinada per la part israeliana i que el president català "no ha tingut en consideració" al poble palestí durant la seva visita als territoris ocupats, en els quals s'ha reunit amb dirigents d'Israel, en referència al seu pas per Jerusalem Aquest. "Si Artur Mas hagués consultat amb el consolat espanyol a Israel, no hauria fet així la visita", ha assegurat.

"Els dirigents europeus que visiten Jerusalem est han de fer-ho amb la part palestina, ja que és un territori ocupat per la força". Amer ha expressat la seva decepció pels interessos del president de la Generalitat en la seva visita a Israel i ha advertit que "les relacions econòmiques no ho són tot, també existeixen els principis".çç

Mas, Trias i Mas-Colell, amb el botxí Shimon Peres

El president de la Generalitat, Artur Mas; l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i el conseller de Economia i Coneixement de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, mantenen aquest dimarts al matí una trobada amb el president d'Israel, el sionista i assassí Shimon Peres, en el Palau Presidencial de Tel Aviv.

Mas vol que Israel sigui 'company de viatge' de Catalunya en aquest moment 'únic'

Artur Mas, de viatge turístic amb ampli sèquit pagat amb els diners del poble a qui li roben la sanitat, l'educació i els drets socials, diu que 'aposta' perquè l'estat sionista i criminal d'Israel sigui 'company de viatge' en el moment 'únic' que viu Catalunya. 'Estem aquí pel gran interès que Israel genera a Catalunya com a model, com a soci per a la innovació, però també perquè en aquest moment únic,

La Dictadura absolt tots els acusats pel desastre del PP-Prestige

L'Audiència del PP a La Corunya ha absolt tot els acusats pel cas Prestige: el capità del petroler, el cap de màquines, i José Luis López-Sors, ex-director general de la marina mercant, únic càrrec oficial encausat per la tragèdia doncs el llavors govern responsable del PP d'Aznar i Rajoy el de "los hillos" va ser considerat irresponsable i lliure de càrrecs. Hi ha un quart encausat, el primer oficial Irineo Maloto, però no se sap on és i ha estat declarat en rebel·lia. La fiscalia demanava penes de presó d'entre quatre anys i dotze. Tan sols el capità, el grec Apostolos Mangoura, ha estat condemnat a nou mesos de presó (que no haurà de complir) per desobediència.

La sentència conclou que no es pot saber la causa de l'enfonsament del vaixell, i que no hi pot haver cap responsabilitat penal, ni per als oficials que hi havia al càrrec ni per al govern espanyol. De fet, el jutge avala la decisió de l'executiu d'allunyar el vaixell de la costa.

Ha estat un macrojudici, amb 2.128 parts personades, 133 testimonis, 98 pèrits, 58 advocats i 21 procuradors. Per això l'Audiència Provincial de la Corunya ha habilitat el recinte d'Expocoruña per fer-hi la vista oral.

Una catàstrofe ecològica i sanitària


El Prestige anava carregat amb 77.000 tones de fuel i va afectar la zona entre el nord de Portugal i les Landes de França, amb especial importància a la costa gallega. El 13 de novembre de 2002 va explotar un dels tancs i es van vessar 63.000 tones de fuel. Sis dies després, el vaixell es partia en dos, quan es trobava a 250 km del litoral gallec. El govern espanyol havia ordenat que s'allunyés perquè s'enfonsés en alta mar, però el fuel va arribar a la costa. El dia 19 apareixien les primeres taques negres.

Tant el govern gallec com l'espanyol, en aquell moment governats tots dos pel PP, van minimitzar en tot moment l'afectació del vessament, que va afectar greument el medi i també la indústria pesquera gallega. Encara hom recorda l'expressió de l'actual president espanyol Mariano Rajoy, aleshores vice-president del govern d'Aznar, que va referir-se al vessament com a 'filets de plastilina'.

La plataforma Nunca Máis va organitzar manifestacions per tot l’estat espanyol i milers de voluntaris es van mobilitzar per netejar la costa gallega. Una 'marea blanca' de solidaritat que va impressionar tothom i que va causar malalties respiratòries greus als activistes i voluntaris.

Comencen a declarar els mossos imputats pel cas del Raval

Entre les 10.30 i les 11 del matí, amb una hora de retard, ha començat a declarar davant de la jutgessa el primer dels mossos imputats per la mort al Raval de l'empresari Juan Andrés Benítez. Dels vuit agent imputats, quatre està previst que declarin aquest dimecres al matí, i la resta ho faran a la tarda. Estan imputats per delictes contra la vida, contra la integritat moral, coaccions i obstrucció a la justícia.

Els agents han arribat poc després de les nou del matí a la Ciutat de la Justícia de Barcelona acompanyats per altres policies, que han entrat amb ells fins davant la porta de la sala de vistes.

La imatge ha creat sorpresa, perquè habitualment els mossos imputats en altres casos han entrat al jutjat per conductes interns o sense fer-se veure tant per la premsa. També ha sorprès la imatge d'alguns d'ells amb ulleres de sol, gorres o bragues que els amagaven la cara. Acte seguit, la vintenta d'acompanyants han tornat a sortir i els imputats s'han quedat al passadís on hi ha la sala de vistes, fora de la mirada de les càmeres de televisió.

Simultàniament, poc més de 50 veïns del Raval, membres del col·lectiu 'iaioflautes' i de les entitats de suport a Juan Andrés Benítez s'han concentrat durant uns minuts davant de la Ciutat de la Justícia per protestar contra la "impunitat policial" i reclamar justícia per la mort de Benítez.

Juan Andrés Benítez tenia una quantitat insignificant de cocaïna quan va ser mort


L'empresari barceloní Juan Andrés Benítez no es trobava sota els efectes de les drogues quan va ser reduït fins a la mort pels Mossos d'Esquadra, segons l'informe toxicològic. L'anàlisi que li van fer després d'haver mort ha detectat restes d'alcohol (menys de 0,1 g/l de sang) i cocaïna (menys de 0,01 mg/l de sang) però en quantitats massa baixes com per tenir efectes en l'organisme, segons el document mèdic. Foto: La Conselleria d'Interior inicia una campanya de criminalització de l'empresari mort en el Raval.

Un testimoni del cas Raval confirma el ja sabut: "Una agent li va donar un cop per l'esquena"


Un jove que el passat 6 de octubte va presenciar des de la seva balconada la contundent detenció al carrer Aurora del Raval de Juan Andrés Benítez, qui posteriorment va morir en un hospital pels cops rebuts segons l'autòpsia, va relatar l'endemà que "una agent el va colpejar per l'esquena" quan tractava d'anar-se, confirmant d'altres relats que apuntaven a una mosso d'esquadra com l'agent que va inciar la repressió sent culpable del tot el succeït després, doncs la feixista va amagar els fets i va mentir descaradament en els informes. En rebre el cop, l'home es va donar la volta i instantàniament "vuit mossos" se li van tirar "damunt" i van començar "a colpejar-ho tots alhora".

Demanen dos anys i mig de presó per a un Mosso per apallissar a uns menors


La Fiscalia demana dos anys i mig de presó per al mosso d'esquadra Lluís P. acusat de pegar cops de puny, puntades de peu i ruixar amb un aerosol d'autodefensa a tres menors que havien entrat a robar en l'hort de la seva mare la tarda del 2 de juny de 2009, quan l'agent es trobava fora de servei. A un dels joves, el mosso el va patejar al terra i el va colpejar amb la seva porra extensible, a més de ruixar-li amb aerosol en la cara: "Això per la meva mare", li va dir.

La dictadura franquista criminalitza les protestes, escratxes i manifestacions davant institucions

El ministre de l'Interior de l'Opus Dei, Jorge Fernández Díaz (PP), ha confirmat avui l'avantprojecte de llei de seguretat ciutadana, que preveu ampliar la tipificació de delictes als escratxes, la crema de contenidors i les simples manifestacions davant institucions de la Dictadura franquista, anunci realitzat al Congrés dels Diputats, on ha defensat els pressupostos del seu departament per a l'any proper, amb un increment de la despesa en repressió de l'1,3% respecte als del present exercici, quan el conjunt de les partides generals de l'Estat ha sofert un descens del 4,7%. Foto dels dos ministres de l'Opus Dei i capdavanters del feixisme nazicatòlic.

Es tracta d'un text que amb tota probabilitat es presentarà al Consell de Ministres abans que acabi el mes i en el qual es tipificaran amb més duresa -Espanya té les penes més dures d'Europa, amb excepció de la corrupció i el frau fiscal que són impunes- conductes "contra la seguretat publica i contra les forces de seguretat", és a dir, contra la dictadura feixista governant i les seves forces repressives.

Preguntat per algunes d'aquestes conductes, el ministre ha apuntat la crema de contenidors, que deixarà de ser una falta i serà una infracció administrativa i ha afirmat que la reforma del Codi Penal elimina totes les faltes i les converteix en delictes o infraccions de diferent gravetat.

La nova norma també inclourà sancions per a aquells que es concentrin o manifestin enfront d'institucions de l'Estat com el Congrés, el Senat i el Tribunal Suprem sense haver comunicat la seva protesta amb anterioritat tal com obliga la llei, mentre la Costitución diu el contrari, però el PP fa el que li dóna la gana al marge de llei o dret, com és propi del règim nazionalcatòlic.

Es tracta d'unes conductes que, segons ha explicat el ministre, seran considerades com a infraccions administratives molt greus. Així mateix, accions com els escratxes s'inclouran igualment en el projecte com a infraccions administratives.

Durant la seva intervenció en el Ple del Congrés Jorge Fernández Díaz ha explicat que el pressupost d'Interior ascendeix a 8.028 milions d'euros, xifra que suposa un increment de l'1,3% respecte als del present exercici, en un moment en el qual el conjunt de les partides generals de l'Estat ha experimentat un descens del 4,7%, la qual cosa al seu judici reflecteix la "sensibilitat" del PP amb la seguretat, és a dir, la repressió.

Andalusia garantirà per llei subministraments mínims d'aigua i llum als perceptors del salari social

El vicepresident de la Junta i conseller d'Administració Local i Relacions Institucionals, Diego Valderas (IU), ha assegurat aquest dimecres que Andalusia es va a convertir en la primera comunitat autònoma a comptar amb "mesures legislatives" encaminades a "garantir subministraments mínims vitals d'aigua i energia elèctrica" per als perceptors de l'ingrés mínim de solidaritat, més conegut com a salari social (SMI). El govern de PSOE-IU vol una Andalusia "lliure de desnonaments energètics", crear un Banc de Terres i declarar una moratòria al cultiu de transgènics. Foto: Diego Valderas i José Manuel Gordillo, diputats d'IU.

Valderas ha fet aquest anunci a Sevilla durant la seva intervenció en un desdejuni informatiu organitzat per Fórum Europa en el qual ha estat presentat pel coordinador general de IULV-CA, Antonio Maíllo, i al que, a més de la plana major de IULV-CA, també han assistit l'expresident de la Junta José Antonio Griñán, el conseller de la Presidència, Manuel Jiménez Barris, i la presidenta del PSOE-A, Amparo Rubiales.

100 litres d'aigua potable al dia


Segons ha detallat, aquestes "mesures legislatives" figuren en una proposta de decret-llei de la Vicepresidència de la Junta elaborada per un grup de professors que va iniciar els seus treballs al setembre i les conclusions dels quals va a posar "immediatament" a la disposició del Consell de Govern.

Valderas ha indicat que la previsió inicial és que es garanteixi per llei als perceptors del salari socials "l'establiment gratuït d'almenys 100 litres d'aigua potable al dia", la qual cosa suposa un consum de 3.000 litres al mes.

Pels quals a més siguin titulars d'un contracte de subministrament elèctric es garantiran 1.400 kilowatios a l'any, amb el que es "cobriran part de les necessitats essencials estimades en 2.519 kilowatios anuals".

Gràcies a aquests tres metres cúbics d'aigua potables garantits mitjançant decret-llei se superarà el marc Mínim establert per les Observacions Generals dels organismes de Nacions Unides que xifren la quantitat en 50 litres per persona i dia, donant compliment al dret d'accés a l'aigua potable i sanejament en la Comunitat a un total de 54.181 andalusos.

El 'número dos' del Govern andalús ha apuntat que des de l'any 2007 s'han produït més de 86.000 desnonaments a Andalusia i que només entre l'1 de gener de 2011 i el 31 de desembre de 2012, segons les dades dels distribuïdors d'energia elèctrica, s'han executat 510.864 corts de llum en llars andaluses.

Andalusia "lliure de desnonaments energètics" i per declarar una moratòria al cultiu de transgènics


Est decreto-llei que garantirà els subministraments mínims vitals convertiran a Andalusia, segons ha subratllat Valderas, en una comunitat autònoma "lliure de desnonaments energètics". "Per desgràcia a Espanya a moltes famílies els tallaran l'aigua i la llum, però podrem dir que, gràcies a aquest govern, cap és andalusa", ha destacat el vicepresident de la Junta.

Preguntat sobre el pressupost amb el qual explicaria aquesta iniciativa, el dirigent d'esquerres ha indicat que es farien necessaris 20 milions. Per obtenir-los, segons ha precisat, hi hauria "dos camins" possibles, el fons de solidaritat de la Junta o obrir un espai a la fiscalitat. Tots dos s'estan estudiant en aquests moments atès que l'elaboració del decret encara no ha estat acabada.

Durant la seva intervenció en est desdejuno-col·loqui, Valderas ha insistit també en la necessitat d'elaborar un "mapa amb un full de ruta" que temporalice i posi en valor l'acord polític signat, en la convicció que el compliment d'aquest programa permetrà sortir de la crisi de "una altra manera".

Per Valderas, aquest mapa ha de girar sobre l'eix d'uns drets de ciutadania que parlin de la construcció d'una ciutadania "activa, inclusiva i conscient, construïda sobre lleis noves i justes". "Avui podem dir que Andalusia és avantguarda legislativa amb lleis de transparència, participació ciutadana, funció social de l'habitatge o contra el frau fiscal, entre unes altres", ha apuntat.

Banc Públic de Terres

Després de defensar la necessitat de conduir tots els esforços cap a una economia social "de rostre humà" que es connecti amb la reclamació de la funció social de la propietat, el vicepresident de la Junta ha considerat "essencial" emprar les propietats agrícoles i forestals de la Junta reunides en un Banc de Terres.

"Vull reclamar avui que han de ser transferides totes aquelles propietats rústiques de titularitat de l'Estat a la nostra comunitat perquè quedin incorporades per al seu ús i explotació", ha afirmat Valderas, qui considera que iniciatives com aquestes han de veure's acompanyades d'altres eines de crèdit.

En aquesta línia, ha dit que les conclusions del grup de treball creat al Parlament andalús per debatre sobre el futur Institut de Crèdit Andalús han d'orientar cap a la creació d'una estructura "senzilla i eficaç" que faci arribar el crèdit a qui ho necessita des de la intervenció pública al mercat del crèdit.

En la seva opinió, els poders públics andalusos han d'oposar-se a la limitació en l'extensió i ús de les energies renovables fent front a la pressió dels sectors d'energies fòssils que permetin avançar en el sector per crear una cultura energètica "neta, barata i exportable" i declarar una moratòria al cultiu de transgènics.

Israel, obligat a anul·lar el seu nou pla de colonització

Sota les pressions de la comunitat internacional, el primer ministre del règim sionista d'Israel, Benyamin Netanyahu, s'ha vist obligat a cancel·lar el pla de construcció de milers de nous habitatges il·legals per als colons als territoris palestins.

El premier del règim israelià va prendre el dimarts aquesta decisió, hores després que el president de l'Estat de Palestina, Mahmud Abás, amenacés amb posar fi a les anomenades converses de pau si aquest règim segueix amb els seus nous plans d'expansió d'assentaments: "Si el règim d'Israel no retira la seva última decisió de construir assentaments, això significarà una declaració oficial de la fi del procés de pau", va afirmar aquest mateix dia el negociador palestí, Saeb Erekat, citant a Abás.

Erekat va agregar que "Abás ha anunciat el seu ultimàtum també a la Lliga Àrab (LA) i al Quartet per a Mitjà Orienti" (Estats Units, l'Organització de les Nacions Unides, la Unió Europea i Rússia).

El grup opositor israelià a la construcció d'assentaments Paz Ara va revelar que el ministeri d'habitatge del règim de Tel Aviv planifica 20.000 nous habitatges en la Cisjordània palestina ocupada.

Netanyhau va afirmar que ha ordenat al ministre d'habitatge israelià, Uri Ariel, “reconsiderar totes les mesures relacionades amb la planificació [d'aquests habitatges per als colons], preses sense coordinació prèvia”, va indicar mitjançant un comunicat l'oficina de Netanyahu.

Segons el comunicat, el premier israelià va afirmar a Ariel que els plans “eren d'un gest inútil -legalment i en la pràctica- i d'una acció que provoca una confrontació innecessària amb la comunitat internacional en moments en què ens esforcem a convèncer a membres de la mateixa comunitat a arribar a un millor acord amb Iran” sobre el seu programa d'energia nuclear.

El PP clausura en directe un programa de ràdio per parlar del tancament de RTVV

El tancament imminent de les emissions de RTVV pels feixistes del PP ha encès la societat valenciana i ha portat la por al franquisme. Tant és així que ahir van tancar en directe el programa 'Por la tarde, que no es poco', de Radio Siete, i va ser suspès definitivament, mentre emetia un debat sobre el tancament de RTVV. Hi van participar el treballador acomiadat de Canal 9, Javier Quintanilla; el professor de secundària d'imatge, Ivan Burriel; el diputat del PSPV i portaveu de la comissió parlamentària de Control de RTVV, Josep Moreno; els diputats de Compromís i EUPV, Mònica Oltra i Ignacio Blanco respectivament, i el vice-president del PP valencià, César Sánchez. RTVV dóna vacances al miler de treballadors readmesos.

És al final del debat, quan el locutor parla amb Sánchez i li pregunta pel tancament, que es pot senrtir de fons una veu que crida 'Burro, què fas? Mecagon Déu, tu estàs bé del cap?' Un cop Sánchez acaba de parlar el presentador diu: 'preguntaria més coses però a vegades no ens deixen. No podem parlar ara mateix [...] Igual com passava a Canal 9, que la informació no es donava'. I més tard diu: ¡volíem fer un periodisme una mica lliure però es veu que no podem. No ens deixen, potser és l’últim programa. És una llàstima sentir això en directe'. Finalment, després d'una cançó i d'anunciar que el proper convidat és l’humorista Santi Millán, el locutor diu: 'ha entrat algú que no podem explicar i ens tanquen el programa. Era el primer programa que es parlava de política perquè és el nostre deure. Intentàvem fer periodisme'. I finalment el programa s'acaba, sense la intervenció de Santi Millán, dient: 'Ens van a tallar l’emissió ara mateix'.

El perfil de Facebook del programa ja anunciava ahir a la nit que el programa havia estat tancat definitivament.

Radio Siete és propietat del grup Mecomlys, dedicat a l'audiovisual i en el qual hi ha productores, una cadena de televisió (Canal7 TeleValencia) i serveis web. Com a part de la UTE Videac, Mecomlys va participar en la licitació de la privatització de RTVV, guanyant dos dels tres lots en competició, segons que informa Mèdia.cat. Alguns dels propietaris provenen de l'antiga Tele7, el canal de José Luis Uribarri conegut popularment com TeleGürtel i que va rebre una pluja de llicències de TDT durant la presidència de Francisco Camps.

RTVV dóna vacances al miler de treballadors readmesos


Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) donarà vacances al miler de treballadors que s'hi havien de reincorporar després de la sentència que va anul·lar l'expedient de regulació d'ocupació (ERO). Segons que va explicar ahir la Intersindical Valenciana, el nou director de l'ens, Ernesto Moreno, va comunicar al consell d'administració i als representants dels treballadors que l'empresa readmetria els treballadors acomiadats però no els faria tornar a treballar. D'entrada, faran les vacances pendents a què tenen dret, després tindran un permís retribuït i únicament en cas de necessitats productives s'incorporaran al lloc de feina.

En aplicant la sentència, els treballadors acomiadats tornaran a cotitzar a la Seguretat Social, de manera que tècnicament no hauran estat desocupats. L'empresa calcularà el salari de tramitació que ha de cobrar cada treballador i la indemnització que ha de retornar.

Botín 'embarga' 1.152 oficines del propi Santander al fons d'Oleguer Pujol

El que semblava una operació innovadora i d'èxit en 2007 s'ha convertit en un mal de cap per a Banc Santander. L'entitat presidida per Emilio Botín va a haver de sortir al rescat dels fons d'inversió als quals fa sis anys va vendre un paquet de 1.152 oficines per 2.040 milions d'euros i que ara no poden fer front al deute. Entre els fons que van adquirir aquesta xarxa de sucursals en ple boom immobiliari estaven Sun Capital, Pearl Insurance i Drago Real Estigues Partners, aquesta última assessorada fins a principis d'aquest any per Oleguer Pujol Ferrusola. Foto: La Ciutat Grup Santander, a Boadilla de la Montaña, Madrid.

El fill menor de Jordi Pujol, que va deixar la societat d'inversió immobiliària per les seves suposades operacions irregulars, va ser el que va assessorar la transacció per la qual Banc Santander va obtenir unes plusvàlues de 860 milions.

Aquella compra es va fer amb dues línies de crèdit, una denominada sènior d'1.600 milions, la que primer cobra en cas d'impagament, i una mezzanine, de major risc per al prestador, però al mateix temps més lucrativa, de 300 milions. Passats sis anys de l'operació, Sun Capital, Pearl Insurance i Drago Capital han vist com el valor d'aquests actius immobiliaris –la xarxa d'oficines– és substancialment menor al volum del seu deute, un passiu que no poden retornar.

Segons han confirmat fonts properes al primer grup bancari espanyol, en aquests moments s'estan duent a terme les negociacions per refinanciar tots dos crèdits. Una de les primeres conclusions és que els creditors van a capitalitzar el deute en accions del vehicle a través del com Sun Capital, Pearl Insurance i Drago Capital van adquirir les sucursals, per la qual cosa es convertiran en accionistes de la societat i amos de les oficines. El bescanvi o dació en pagament s'aplicarà tant per al deute sènior com la mezzanine.

Entre els principals prestadors dels fons es troben el propi Banc Santander, BNP Paribas, Société Générale i The Royal Bank of Scotland, així com un grup de bancs australians. En convertir el préstec en capital, l'entitat presidida per Emilio Botí recomprará de forma indirecta les oficines que en el seu moment li va vendre als citats inversors institucionals mitjançant una operació denominada surt & lease back.

Pèrdues garantides

El paquet d'1.152 oficines en mans de Sun Capital, Pearl Insurance i Drago Capital té un valor proper als 1.500 milions d'euros, per la qual cosa la pèrdua mínima és del 25%, segons fonts properes al procés. Unes altres eleven aquest descompte fins al 40% lloc que a l'inici de l'any Allied Irish Bank, un dels prestadors originals, va vendre la seva posició creditora un 20% per sota del seu preu nominal. El banc irlandès va col·locar 400 milions d'euros de deute a diversos hedge funds que van pagar uns 320 milions per aquest passiu.

Els tres fons han incomplit diverses de les clàusules –covenants– incloses en les dues línies de crèdit, el venciment del qual expira al novembre de 2014. Segons fonts coneixedores de les converses, al costat de la capitalització del deute, els creditors li van a concedir entre dos i tres anys més a Sun Capital, Pearl Insurance i Drago Capital per pagar els 1.900 milions. Els restants 140 fins a arribar als 2.040 que van pagar per les oficines els van abonar en metàl·lic, inversió que ja es dóna per perduda.

Simultàniament a la venda, Banc Santander va formalitzar un contracte d'arrendament dels citats immobles per un termini total d'entre 45 i 47 anys, reservant-se un dret d'opció de compra sobre els mateixos. Alguna cosa similar va fer amb el traspàs de la seva seu central en Boadilla de la Montaña (Madrid), coneguda com a Ciutat Financera, a la signatura britànica Propinves per 1.900 milions. A l'una, va col·locar deu edificis emblemàtics del grup a Pontegadea, una de les societats patrimonials de Amancio Ortega, per 458 milions. Tot aquest maó té avui un valor molt inferior.

El PP homenatja a l'assassí que va bombardejar ciutats matant milers de dones i nens en l'alçament feixista

El ministre de Defensa dels franquistes i nazis del PP va inaugurar ahir la 25 edició del seminari que organitza l'Exèrcit de l'Aire en el marc de la càtedra Kindelán, en honor al general colpista i assassí responsable dels atacs aeris de l'aviació de Franco sobre la població civil. El monarca hereu del genocidi figura de president de "honor", de la banda de criminals que mai el va conèixer. Foto: les víctimes del nazi Kindelán a Barcelona.

El 30 de juliol de 1936, dues setmanes després de la rebel·lió monàrquica i feixista de traïdors a sou que va acabar amb la Segona República, el general de brigada Alfredo Kindelán Duany va ser nomenat cap dels Serveis de l'Aire. Aquesta distinció li va convertir en el responsable de totes les forces aèries que van combatre al costat els mercenaris traïdors, inclosa la legió alemanya Còndor i l'aviació legionària italiana.

Sota el seu comandament es van cometre atacs aeris que van acabar amb la vida de milers de persones. El rastrero Kindelán va ser un dels militars de confiança de Franco i, en finalitzar la contesa, els seus serveis van ser gratificats amb diverses condecoracions feixistes, com la Gran Creu de Sant Hermenegildo en 1941 i la Gran Creu de l'Ordre del Mèrit Militar en 1941 i en 1944. També va rebre del rei, el títol de marquès, en 1961.

En 1988, sent ministre de Defensa el "socialista" i estafador Narcís Serra, es va crear amb la desvergüenza de l'atracador de Caixa Cataluya i vell servidor del feixisme la càtedra que porta el seu nom i per la qual s'imparteix cada any un seminari per al "debat, estudi i intercanvi d'idees i experiències sobre assumptes relacionats amb la doctrina aèria", segons el text de presentació en la web de l'Exèrcit de l'Aire.

El rei Juan Carlos ostenta la "presidència d'honor" d'aquesta càtedra formada per gent sense honor, criminals i basts assassins i lladres, a la qual, en 2011, va dedicar unes paraules en l'acte d'inauguració. El monarca va presidir així mateix el primer acte inaugural del seminari per a assassins.

Ahir, l'actual ministre de Defensa, el traficant d'armes i mafiós Pedro Morenés, va obrir l'edició número 25 d'aquestes jornades didàctiques que realitza l'Exèrcit de l'Aire.

Els mèrits que avalen que la denominació de la càtedra reti homenatge a un militar colpista passen per alt la participació i els assassinats del covard Kindelán en la Guerra Civil. Segons s'indica en la pròpia web de Defensa, "el nom triat no va poder ser més encertat, ja que Alfredo Kindelán Duany, sent Capità, va anar el primer cap de la branca d'Aviació del Servei d'Aeronàutica Militar, creada el 28 de febrer de 1913".

"El nom obeeix a un històric de l'aviació espanyola; independentment d'en quin bàndol va combatre. Busquem que tots els pilots siguin reconeguts, tant d'un bàndol com de l'altre", explica el capità José Guerreria, de l'Exèrcit de l'Aire, a Públic. Guerreira desconeix si existeix iniciativa de retirar el nom de Kindelán a la càtedra sobre aviació en compliment de la Llei 52/2007 de Memòria Històrica. Aquesta norma estableix en el seu article 15, relatiu a la simbologia franquista, la retirada dels "esments commemoratius d'exaltació personal (...) de la revolta militar, de la Guerra Civil (...)". Així mateix indica que les Administracions públiques han de prendre les mesures oportunes per al compliment d'aquest precepte.

En la web de l'Exèrcit de l'Aire figura un llistat de pilots amb informació sobre la seva trajectòria en l'àmbit de l'aviació i mèrits realitzats en diferents campanyes, entre les quals s'inclou la mal cridada Guerra Civil espanyola, que va anar un cop feixista i monàrquic que van vèncer els mercenaris italians i alemanys, davant la incompetència i covardia del castrat Franco.

El capità Guerreira recorda que en 2014 se celebra el 75 aniversari de la creació de l'Exèrcit de l'Aire, i que entre les iniciatives figura la de recordar als pilots històrics de l'aeronàutica. "És independent el bàndol en el qual participessin [durant la Guerra Civil] sempre que hagin realitzat gestes importants al món de l'aviació", incideix, com assassinar nens.

Una carrera de llepaculs al costat dels assassins franquistes


L'hemeroteca adona de la carrera d'Alfredo Kindelán (1879-1962) com a alt comandament franquista i de les seves relacions amb els militars revoltats. A l'agost de 1936, va arribar a Sevilla amb el general Varela per reunir-se amb Francisco Franco i Queipo de Pla. Després de la trobada, Varela va comunicar als periodistes que les seves tropes havien abatut "bravament" unes concentracions marxistes en Baena i Mirall (Còrdova). Des de Sevilla, Kindelán va partir cap a Burgos acompanyant a Franco per visitar la caserna del general Mola, un altre dels artífexs del cop d'estat, i participar en una reunió de militars d'alt rang.

Al desembre d'aquest mateix any, va assistir a un menjar a Madrid organitzada pel secretari general d'Estat franquista i el cap del gabinet diplomàtic alemany a Salamanca, amb alts comandaments entre els quals figurava el fundador de la legió José Millán Astray. D'altra banda, el periòdic ABC d'aquesta mateixa jornada va descriure un "duríssim bombardeig practicat per la nostra aviació [aquest diari es va posicionar a favor de Franco durant la contesa] a primera hora de la tarda i sobre el sector de Arguelles, Rosers i Ciutat Universitària".

Al costat de l'aviació militar franquista va participar en la contesa la legió Còndor, de l'Alemanya nazi, i la Squadra Legionària italiana. Els avions estrangers van ser responsables dels bombardejos sobre Durango i Guernica (Biscaia) en 1937, de la metralla sobre els refugiats que fugien per la carretera de Màlaga a Almeria i de les bombes que van caure sobre Barcelona i Alacant en 1938. Al maig de 1939, Kindelán va romandre al costat de Franco mentre est realitzava el seu discurs en l'acte de comiat de la legió d'assassins nazis Còndor en l'aeròdrom de la Verge del Camí (León).

La policia diu que només la denunciant es queixava del piano

La segona sessió del judici contra la pianista de Puigcerdà Laia Martín Hernández (foto amb els pares), que afronta 7,5 anys de presó per tocar l'instrument, es va centrar en les declaracions dels policies locals que van realitzar les medicions sonomètriques a l'edifici del carrer Claustre entre el 2006 i el 2008. Les proves d'emissió de soroll es van realitzar tant en el domicili familiar de la jove de 27 anys com al pis superior, propietat de la veïna histèrica i egòlatra que l'ha denunciada per un delicte contra el medi ambient per contaminació acústica i un altre de lesions psíquiques.

Els interrogatoris van ser reiteratius i força coincidents, a excepció de les preguntes que afectaven el sonòmetre i que van posar en qüestió la seva efectivitat i precisió. Alguns agents manifestaven que l'aparell no havia sigut calibrat ni estava homologat, d'altres deien el contrari però afegien desconèxier saber per què l'enginyer municipal considerava que no mesurava correctament, n'hi havia que no sabien si l'aparell estava en condicions òptimes i un dels policies va arribar a explicar que tenien dubtes sobre el sonòmetre, cosa que el va dur a comprovar que funcionava correctament provant la sonoritat d'una motocicleta.

En el que sí van coincidir tots és en indicar que només la veïna que va denunciar la pianista i els seus pares és qui va queixar-se pel so de l'instrument en reiterades ocasions. Fins i tot poques setmanes abans que els policies anessin a precintar el piano i comprovessin que ja no es trobava al pis.

La mitja dotzena de policies van poder ser més precisos a l'hora de parlar de les seves intervencions presencials a l'edifici i de com havien percebut el so del piano: "Des de l'escala se sentia el piano"; "Era un so normal de piano"; "Insuportable no, era un so de piano"; "Se sentia molt fluix"; "Si fos un so intolerable l'hauria aturat".

El magistrat-president de la secció quarta, Adolfo García Morales, va preguntar als municipals sobre les hores en què van ser requerits, a la qual cosa van contestar que eren "normals", a mig matí o mitja tarda, no en moments intempestius.

La defensa -Marc Molins- va aprofitar aleshores per demanar als agents que li especifiquessin els dies en què acostumaven a visitar l'edifici del carrer Claustre a causa dels soroll: majoritàriament caps de setmana però els dies que eren entre setmana coincidien amb els períodes festius del calendari escolar. Aquestes respostes donaven ales a la presència "anecdòtica" de la pianista a Puigcerdà, com va subscriure la defensa en la primera sessió però la fiscal Emma Ruiz també va voler concretar aquest punt. Sabia exactament els dies que s'havien realitzat les intervencions i tenia prou preguntat als agents si es ratificaven amb el que havien manifestat en fase d'instrucció. D'aquesta manera evitava contradiccions.

Durant la jornada d'ahir també va declarar un metge psiquiatre de l'hospital de Puigcerdà, qui subscrivia que la veïna denunciant patia un "estrès auditiu" pel so del piano. Això no significa que acabi degenerant en un problema mental, "no és típic". Només "si no es resol la situació una personalitat predisposada a patir un trastorn és possible que tingui problemes mentals", va esclarir.

El judici seguirà avui i està previst que finalitzi divendres amb els informes de les parts.

Una pianista s'enfronta a set anys de presó per destorbar una veïna


Avui comença a l'Audiència de Girona el judici a la noia pianista de Puigcerdà que s'enfronta a una pena de 7 anys i mig de presó per destorbar la veïna histèrica del pis de dalt amb els seus assajos a casa entre els anys 2003 i 2007. La fiscalia i l'acusació particular de l'Espanya caníbal i descerebrada demanen que la condemnin per un delicte de contaminació acústica i un altre de lesions psíquiques, perquè afirmen que la veïna va patir seqüeles com ara problemes per dormir o ansietat per escoltar durant vuit hores al dia el so del piano a més decibels dels permesos.

Portugal: 70.000 famílies han perdut la RSI des 2010

140.000 famílies amb dues o més persones van rebre la Renda Social d'Inserció (RSI, l'SMI català) en 2010 a Portugal. En 2012 la meitat d'aquestes famílies ja no rebien aquest ingrés. Entre març de 2010 i setembre de 2013, 152.000 beneficiaris directes deixaren de rebre la RSI. "L'ideologia que existeix que els pobres són molt ganduls i no volen treballar s'està tornant el mite dominant”.

Les retallades en la RSI, i especialment l'augment de la renda màxima per accedir-hi, que es van dur a terme primer pel govern del socialista Sòcrates i després per l'actual govern neoliberal PSD/CDS-PP en l'estiu de 2012 i principi de 2013, són el principal factor per a la disminució dràstica dels beneficiaris de l'ingrés. L'Expresso simplifica: “En 2010, una parella amb dos fills havia de guanyar menys de 569 euros al mes. Ara ha de guanyar menys de 374 euros”.

L'investigador Carlos Rodrigues Farinha, en un article publicat a l'Expresso, assenyala: “malgrat la profunda crisi que el país sofreix en comptes de potenciar l'augment en el número de beneficiaris, ja sigui per mitjà del fort augment de la desocupació, sigui per la reducció dels ingressos obtinguts, aquest s'ha reduït significativament: de prop de 400.000 al gener de 2010 fins a aproximadament 255.000 al setembre en 2013”.

El ministre de la Solidaritat, Ocupació i Seguretat Social, Pedro Mota Soares, justifica al periòdic les noves regles dient que “serviran per separar la palla del blat, és a dir, per assignar la prestació als qui efectivament necessiten del suport de l'Estat”, lluitant contra “l'abús i frau als quals la RSI era permeable”. No obstant això, l'argumentació del ministre del CDS-PP -la mateixa que han fet a Espanya y Catalunya PP i CiU- es revela falsa davant les dades facilitades pel seu propi gabinet: des de la modificació de les regles en 2012, de 44.000 famílies que ja no reben la RSI només l'1,5% dels casos (645) eren deguts a declaracions falses dels beneficiaris.

Sandra Araújo, directora-executiva a Portugal de la Xarxa Europea Anti-pobresa (EAPN), declara a l'Expresso: “estem presenciant una disminució dramàtica en el nombre de persones cobertes i retallades molt substancials en els muntants. Aquesta ideologia que existeix que els pobres són molt ganduls i no volen treballar s'està tornant el mite dominant”.

En el seu article el professor Carlos Rodrigues Farinha subratlla: “(…) el que presenciem avui és la introducció de retallades generalitzades en les prestacions, l'estigmatització d'algunes polítiques com la RSI i la substitució progressiva d'una política social, basada en el reconeixement de drets i deures, per una política paternalista que tendeix a devaluar el paper de l'Estat en la lluita contra l'exclusió social”.

Mathias Eistrup
Corresponsal Portugal

Portugal: Nova onada de vagues contra l'austeritat neoliberal en els transports i les comunicacions

En una reunió dels sindicats i les comissions de treballadors, s'ha fet una crida “a l'enfortiment de la unitat en l'acció contra l'ofensiva que el govern desenvolupa contra els treballadors i pensionistes”, i s'ha decidit proposar als treballadors de les empreses estatals de transports i comunicacions la continuació de la lluita amb la realització d'una nova ronda de combats/vagues entre els dies 29 de novembre i 6 de desembre. Són els treballadors els que ara han de definir quin dia aniran a la vaga, segons José Manuel Oliveira, de la Federació de Sindicats de Transports i Comunicacions (Fectrans).