dimecres, 12 d’octubre de 2011

Detenen el regidor del PP que atropellà dos independentistes que havien despenjat una bandera espanyola

La policia local ha detingut aquest dimecres el regidor del partit independent Força Masquefa, Juan José García Mora, per haver atropellat l'exregidor d'urbanisme d'Independents per Masquefa (IPM), Xavier Manuel, i el veí de la localitat J.I. Els fets han passat després que l'exedil hagi despenjat una bandera espanyola que el presumpte agressor, que també ha estat amb anterioritat regidor del PP, havia penjat sense cap autorització en una barana situada davant de l'Ajuntament. Les dues víctimes estaven parlant en un carrer lateral al consistori quan García Mora els hauria atropellat amb el seu cotxe. L'ajuntament de Masquefa, a l'Anoia, ha convocat un ple extraodinari aquest vespre, a les 20.30h, per condemnar el fets.

Els fets han tingut lloc aquest migdia quan García, regidor a l'Ajuntament de Masquefa, ha atropellat deliberadament un exregidor i un veí de la població que estaven parlant en un carrer proper al consistori de Masquefa després que el primer hagués retirat la bandera espanyola. Una bandera que, segons fonts de l'Ajuntament, havia estat penjada sense cap mena d'autorització en una barana pública ubicada davant de l'edifici consistorial.

El veí amb qui estavan parlant l'exregidor, i que respon a les inicials J.I., és la víctima que ha resultat més malparada de l'agressió, ja que García, després d'atropellar els dos joves, ha baixat del cotxe amb un pal i ha colpejat el noi, provocant-li diverses contusions.

Segons fonts de l'Hospital Sant Joan de Déu de Martorell, on ha estat evacuat, el jove ha patit una fractura a la tíbia i el peroné esquerre que li ha provocat una ferida oberta. Segons l'hospital, el noi, que es troba pendent d'estabilització, haurà de ser intervingut quirúrgicament aquest dijous.

Un regidor polèmic

Juan José García Mora, que ja ha estat detingut per haver atropellat l'exregidor d'urbanisme d'Independents per Masquefa (IPM), Xavier Manuel, i el veí ingressat a l'hospital, és actualment regidor del partit independent Força Masquefa. Fins l'any passat García era regidor del PP, però el 22 de maig es va presentar com a candidat de Força Masquefa.

L'any 2006 García va desfermar una polèmica quan va repartir un document que convidava a rebutjar el projecte d'Estatut que llavors s'estava debatent perquè, segons ell, afavoria "gossos, golfos, lladres, borratxos, drogoaddictes i gent a la qual se li pot anomenar gentussa". A conseqüència del text, el llavors president d'ICV, Joan Saura, va demanar al president del PP català, Josep Piqué, que prengués mesures davant els "insults" i "difamacions" de García.

El manifest que va difondre el PP de Masquefa afirmava que el nou Estatut afavoria que "quan una persona treballadora comet una infracció de trànsit ha de pagar per força mentre quan un lladre roba un cotxe no se li pot dir res perquè seria un marginat de la societat". Saura ja va proposar llavors a Piqué que expulsés els autors del pamflet.

Un exregidor del PP atropella expressament dos joves independentistes

Un exregidor del PP de Masquefa ha atropellat aquest dimecres a dos joves independentistes, un dels quals es troba hospitalitzat amb una cama trencada i diverses contusions. L'Ajuntament de Masquefa ha convocat un ple extraordinari a les 20.30 hores per condemnar els fets, encara per aclarir. Segons alguns testimonis, Juan Luis López Mora, àlies 'Morabos', ha atropellat aquest migdia a dos joves del municipi que retiraven de la façana de l'Ajuntament de Masquefa una bandera espanyola que el mateix feixista López Mora havia col·locat sense cap autorització. Un dels joves ha necessitat ser hospitalitzat, mentre que l'altre ha resultat ferit lleu amb algunes contusions.

Altres veïns comenten que el jove atropellat de major gravetat estava col·locant una bandera independentista al consistori.

René González: "Llest per seguir lluitant fins que em mori"


"Llest per seguir lluitant fins que em mori", van ser les primeres paraules que expressés René González, el primer dels 5 antiterroristes cubans alliberat als EUA després d'abraçar i besar les seves filles, Ivette i Irmita, els qui van filmar l'emotiva trobada a la sortida de la presó de Marianna, a la Florida, a la matinada de divendres passat, en què també van estar Cándido i Roberto, pare i germà de l'heroi.

"El meu amor, el meu tresor. Com vas? (...) Diuen elles que estic d'allò més bonic. Aquí està la teva filla major prenent-me pel·lícules. Estan lindísimes les dues", li va explicar per telèfon a la seva dona, Olga Salanueva, que no va obtenir permís dels Estats Units per viatjar i estar al costat de René.

Va afegir que en vigílies de la sortida de la presó va ser confinat al "buit" (la cel·la de càstig) per les autoritats carceràries: "Em vaig passar aquí en el buit la resta de la nit, vaig dormir bé i em van aixecar. Brinqué com un ressort. Tot rapidíssim, des que em van obrir el buit fins que vaig sortir: 10 minuts", va dir.

A René també se li veu cantant El Major, la cançó de Silvio Rodríguez, mentre va amb les seves filles, el seu pare i el seu germà en l'acte que el porta al lloc on residirà a la Florida, per complir el nou càstig imposat per la jutgessa Joan Lenard.

Aquest dimarts el Heroi cubà es va presentar, amb el seu advocat Philip Horowitz, davant l'oficial de probatòria de la Cort Federal de la Florida, donant inici així formalment al seu règim de llibertat supervisada.

DIPUTATS DEMANEN SOLIDARITAT AMB ELS CINC

La Comissió de Relacions Internacionals de l'Assemblea Nacional del Poder Popular va aprovar aquest dimarts una declaració que crida a "tots els homes i dones dignes del planeta" que reclamin el president dels Estats Units el retorn immediat a Cuba de René González i l'alliberament de seus quatre companys.

El document denuncia que des del seu tancament el setembre de 1998, René, Gerardo, Ramón, Antonio i Fernando "han patit cruels i degradants condicions de tancament i han suportat tot tipus de pressions i abusos, inclosa la separació de les seves famílies".

En el cas particular de René, Ricardo Alarcón de Quesada, president del Parlament i membre del Buró Polític, ha apuntat que quan la jutge Joan Lenard li va negar la petició de que en sortir de presó pogués tornar a l'illa, li va recordar que tenia a més la limitació de no poder intentar res contra els terroristes, la qual cosa és el reconeixement que a Miami hi ha grups terroristes anticubans i que el judici contra els Cinc va ser fet per "emparar a aquests terroristes i castigar a tots aquells que actuïn en contra seu".

Alhora, ha dit que aquesta conducta "no té altra explicació que la voluntat expressa del govern nord-americà", i va qüestionar si els actuals governants pretenen continuar amb el cinisme immoral dels seus predecessors.

Ramón Peix Ferro, president de la Comissió de Relacions Internacionals, va presidir la cita dels diputats cubans.

Kíev farà servir la condemna a Timoixenko en negociacions sobre el gas amb Moscou

Ucraïna te pensat usar la sentència contra l'exprimera ministra Iúlia Timoixenko, condemnada la vigília per un tribunal de Kíev a set anys de presó, com a argument per revisar els contractes de compra de gas signats amb Rússia, escriu avui el diari Kommersant-Ukraina. Segons una font del Ministeri ucraïnès d'Energia citat pel rotatiu, la condemna a Timoixenko serà l'argument clau d'Ucraïna en les negociacions amb Rússia per revisar els acords de gas de 2009.

"Com que el conveni vigent, segons la sentència, infringeix les lleis ucraïneses, haurà de ser revisat", va explicar el funcionari.

Va avançar també que Kíev i Moscou negocien intensament la creació d'un consorci amb participació russa basat en la xarxa ucraïnesa de gasoductes.

"Però en la legislació de la Unió Europea, la implementació tenim per objectiu, hi ha certs impediments per a concertar aquest tipus d'aliances", va assenyalar la font d'Kommersant-Ukraina.

Ucraïna es va comprometre a adaptar les seves lleis a les normes europees de treball en l'àmbit gasista i reformar el seu mercat segons el model de la UE.

El passat mes, el primer ministre ucraïnès, Mykola Azarov, va declarar que Rússia va acceptar entrar juntament amb Ucraïna i la UE en un consorci per gestionar la xarxa ucraïnesa de gasoductes. No obstant això, el president de Gazprom, Alexei Miller, va matisar posteriorment que el gegant gasista rus no considera com a prioritària la creació d'aquest consorci.

El cap de Gazprom i el ministre ucraïnès d'Energia, Yuri Boiko, van sostenir la vigília uneix reunió, després de la qual es va anunciar que els dos països respectaran els contractes de gas vigents fins a arribar a nous acords.

Per la seva banda, el primer ministre de Rússia, Vladímir Putin, va advertir el dimarts que és "perillós" i "contraproduent" qüestionar aquests acords. El cap de l'Executiu rus va fer aquestes declaracions en comentar la sentència dictada al seu ex homòloga ucraïnesa, Iúlia Timoixenko.

Un tribunal de Kíev va condemnar la vigília a Timoixenko a set anys de presó per abús de poder al subscriure els contractes de compra de gas rus el 2009. El jutge va considerar que l'exprimera ministra no tenia facultats per signar aquests acords.

La sentència també inhabilita Timoixenko per exercir càrrecs públics durant tres anys i l'obliga a pagar uns 189.500.000 de dòlars al consorci estatal Naftogaz en concepte d'indemnització per les pèrdues econòmiques ocasionades.

Cayo Lara: "Al PP no li sobren 50 diputats, li sobra la democràcia"

El coordinador federal d'IU i candidat a la presidència del Govern va respondre ahir a la proposta del PP de reduir el Congrés dels Diputats amb el pretext d'estalviar en temps de crisi. Per Lara, "el PP no li sobren 50 diputats, li sobra la democràcia". "La intenció del PP és reduir la democràcia, reduir més la pluralitat del Congrés i portar-lo al pensament únic, el dels poderosos, els banquers, els especuladors i del capitalisme".

Aquesta proposta s'ha fet sense que des del partit de la dreta s'hagi explicat res sobre l'efecte negatiu que tindria sobre la resta de formacions que no siguin les dues majoritàries-PP i PSOE-, dins d'un sistema electoral que ja castiga durament les formacions polítiques més petites al penalitzar la seva representació en funció dels seus vots.

Lara va fer aquesta valoració en una roda de premsa durant la seva segona jornada de visita a les Canàries, on es va desplaçar a Tenerife des de Las Palmas, en la que és la seva primera sortida després d'haver estat ratificat per unanimitat com a candidat a la Presidència del Govern en l'Assemblea de Convocatòria social celebrada el cap de setmana a Madrid.

Abundant sobre el mateix tema, el coordinador federal d'IU va recomanar amb ironia al PP que "posats a reduir podrien treure de la circulació a tots els implicats de la trama Gürtel, a més de que haguessin de tornar els diners".

Lara va dedicar bona part de la seva intervenció a analitzar la crisi econòmica, tema prioritari sobre el qual IU centrarà el seu discurs de cara a les eleccions del 20-N. Ha indicat que "no passa res per casualitat, estem davant l'acció dels que ens governen en aquest país, especialment per les polítiques dissenyades per PP i PSOE, que han estat acompanyades en moments determinats per partits nacionalistes com Coalició Canària".

Ha valorat que "després d'anys de bonança en què hi va haver un període de rebaixa fiscal, ara estem davant a les seves conseqüències, el període de les retallades socials. PP i PSOE, amb els governs d'Aznar i els de Rodríguez Zapatero s'han dedicat en els últims anys a fer rebaixes als més rics".

Cayo Lara va insistir que la sortida a la crisi no passa per noves retallades als més desfavorits sinó per augmentar els ingressos a través de la contribució dels que més tenen. En aquesta línia, ha recordat que "l'Agència Tributària ha assenyalat que el tres per cent de les grans empreses defrauden cada any 42.700 milions d'euros. És més diners del que es dedica a Educació".

La 'Gürtel' va aconseguir amb Camps fins a un 88% de marge de benefici

Orange Market, la franquícia valenciana de la trama Gürtel, va aconseguir l'any 2005 un marge de beneficis de fins al 88% amb els contractes atorgats per la Generalitat, llavors presidida per Francisco Camps. Un full de càlcul confiscada per la Policia en un dels registres i una còpia de l'original ha estat incorporada ara al sumari constata com Orange Market va cobrar 81.700 euros per organitzar un acte el cost real va pujar a 9.626 euros.

Així ho reflecteix el quadre resum quan es refereix al contracte de relacions públiques a la zona village per a l'edició 2005 del Open de Tennis, esdeveniment patrocinat per la Generalitat. Sota l'epígraf "Costos", figuren els 9.626 euros. I sota la llegenda "Facturat", apareixen els 81.700. El benefici va ser, per tant, la diferència entre el facturat i el cost real: un 88,2%.

L'arxiu inclou deu facturacions. El seu cost global va ascendir a 698.878 euros i la seva facturació a 1.276.929, el que significa que l'empresa que comandava Álvaro Pérez, el "amiguet de l'ànima" de Camps, va obtenir un benefici mitjà del 45,2%, percentatge molt superior a l'habitual . Els dos departaments més generosos amb Orange Market en termes relatius van ser Territori i Infraestructures. La primera li va reportar un benefici del 81,9% i la segona, del 82,1%. En ambdós casos, el cost del contracte es va quedar per sota dels 8.000 euros i la facturació, per sobre dels 40.000.

Entre les deu operacions computades s'explica una de les més conegudes: el muntatge de l'estand de Fitur. Va costar 515.190 euros i es va facturar per 801.724. El marge va quedar aquí en el 35,7%.

Líbia: Prova de presència de mercenaris occidentals entre les files dels monàrquics

'Les bandes de terroristes integristes suposadament libis i àrabs estan estretament enquadrades per mercenaris europeus i nord-americans que provenen de les forces especials de l'OTAN. Intenten donar eficàcia militar al que no és sinó un garbuix de delinqüents semidrogats àvids de botí', afirmen les fonts leials al govern de Gaddafi. 'És una prova addicional que realment el que passa a Líbia no és cap guerra civil i menys una rebel·lió contra cap "dictadura" sinó una invasió en tota regla de les potències imperialistes de l'OTAN en aliança amb Israel i dos estats feudals àrabs, l'Unió dels Emirats Àrabs Units i Qatar que en la pràctica estan subordinats a l'OTAN, i aquesta al seu torn subordinada al Pentàgon dels EUA', asseguren.

"Es tracta d'una guerra d'alliberament nacional encapçalada per l'Exèrcit Libi, la majoria de les tribus, els Comitès Populars i en la qual participa creixent i activament la població civil fidel a la seva pàtria".

Trampa a Sebha


"Un grup de terroristes al servei de l'OTAN es va acostar a inspeccionar un míssil Scud abandonat als afores de la ciutat de Sebha. Lamentablement per a ells es tractava d'una nova trampa preparada per l'Exèrcit en la seva nova tàctica d'evitar enfrontaments frontals i anar desgastant progressivament les minvades forces pro OTAN. A distància els mujahidins van detonar els explosius del míssil matant en l'acte a 15 dels terroristes", publiquen les fons gaddafistes.

Fets sorprenents que no podem confirmar

El Doctor Christof Lehman en el seu portal es fa ressò de la notícia que 22 membres del Regiment dels SAS de Credenhil a Gran Bretanya havien estat capturats per les forces patriotes a Sirte i 44 haurien estat morts en combat quan van ser llançats en paracaigudes.

També informa que "en l'últim combat a Sirte haurien mort 200 mercenaris pro imperialistes i mil haurien resultat ferits. Ignorem si aquests fets són certs. La veritat és que la increïble resistència de Sirte mereix el reconeixement i solidaritat de tota la Humanitat. Si Sirte arribes a ser presa per l'OTAN i els seus sicaris això no significa la fi de la resistència nacional legítima del poble libi".

El Senat dels EUA aprova una controvertida iniciativa sobre el iuan amb forta oposició de la Xina

El Senat dels Estats Units ha aprovat avui una controvertida iniciativa sobre el iuan que amenaça amb castigar la Xina per la seva suposada "manipulació monetària" amb aranzels punitius, malgrat la forta oposició de la Xina i de molts grups empresarials nord-americans. La Llei de Reforma per a la Supervisió del Tipus de Canvi Monetari, recolzada pels senadors Charles Shumen, Sherrod Brown i altres senadors demòcrates i republicans, va ser aprovada al Senat per 63 vots a favor i 35 en contra.

La llei està dirigida especialment a la moneda xinesa, el iuan, que segons afirma Estats Units es troba massa subvaluada per fer que les exportacions xineses als Estats Units siguin més barates.

Amb els supòsits objectius de reduir el desequilibri comercial entre els dos països i crear més llocs de treball a nivell nacional, la iniciativa del Senat dels Estats Units busca facilitar que el govern d'aquest país designi a la Xina com un "manipulador monetari", així com imposar aranzels punitius als articles importats des de la Xina.

No obstant això, les perspectives que la iniciativa es converteixi en llei segueixen sent dubtoses ja que encara ha de ser aprovada a la Cambra de Representants i després l'ha de signar el president dels Estats Units, Barack Obama, abans de convertir-se en llei. Tant Obama com el president de la Cambra, Joe Boehner, han expressat inquietud en relació amb la legislació.

Obama va dir dijous passat en una conferència de premsa a la Casa Blanca que la seva principal inquietud respecte a la iniciativa del Senat és que probablement no sigui d'acord amb els tractats i obligacions internacionals i que no serà confirmada per l'Organització Mundial del Comerç.

Boehner també va aclarir la setmana passada que resulta "bastant perillós impulsar una legislació al Congrés dels Estats Units que força a algú a abordar el valor de la seva moneda".

L'acció del Senat dels Estats Units es presenta en un moment en què la taxa d'atur d'aquest país se situa per sobre del 9% i els partits Demòcrata i Republicà es preparen per a l'elecció presidencial del proper any, la qual s'espera que sigui dominada per la desocupació i per altres temes econòmics.

Les companyies nord-americanes que fan negocis a la Xina també s'oposen a que el Senat aprovi la iniciativa. En una carta enviada a finals de setembre als líders del Senat, 51 empreses i organitzacions industrials nord-americans, incloent a l'Associació Nord-americans per Exportadors i Importadors i la Cambra Nord-americana de Comerç a la Xina, van advertir que una "legislació unilateral en relació amb aquest tema seria contraproduent, no només per als objectius relacionats amb la taxa de canvi de la Xina que tots compartim, sinó per als nostres objectius més amplis com a nació per abordar els nombrosos i creixents reptes que enfrontem a la Xina".

Avui no hi ha #resacelebrar

Una campanya cívica convida els catalans a no fer festa de la feina avui en motiu de la diada espanyola del 12 d'octubre (també coneguda com a 'Dia de la raça' o 'Dia de la hispanitat'). A través de les xarxes socials, l'etiqueta #resacelebrar ha fet fortuna i s'escampa com una taca d'oli. Una de les entitats que hi dóna suport és Òmnium, que per segon any consecutiu, mantindrà l'activitat habitual a les seves seus. 'Com a societat civil activa i entitat compromesa amb els drets de Catalunya com a país, Òmnium vol manifestar que no té res a celebrar al llarg de la jornada ni tampoc té motius per a declarar aquest dia festiu.'

Hi ha un grup de Facebook, 'Jo no celebro el 12 d'octubre', que també recull propostes sobre com fer visible la protesta. També hi ha un compte de Twitter, @No12octubre, i les etiquetes #resacelebrar i #no12oct.

Mas i Bauzá no assistiran a la desfilada militar de Madrid; Fabra sí


El president de la Generalitat, Artur Mas, no assistirà a la desfilada militar que es fa cada any per celebrar el dia de la hispanitat, pel centre de Madrid, ni tampoc a la recepció que ofereix posteriorment el rei espanyol. Serà el delegat del govern a Madrid, Jordi Casas, qui representarà la Generalitat en aquests actes. Els anys 2007 i 2010 sí que hi va assistir José Montilla, i anteriorment també hi havia estat present Pasqual Maragall. Jordi Pujol no hi va assistir mai.

El president del govern balear, José Ramón Bauzá, tampoc no assistirà a la desfilada militar, perquè ha preferit assistir als actes de d'homenatge de la patrona de la guàrdia civil a Mallorca. En canvi, el president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, sí que assisteix a la desfilada de Madrid.

Iran acusa els EUA d'instigar una guerra en el Golf Pèrsic

L'ambaixador iranià davant l'ONU, Mohammad Jazai acusa Estats Units "d'instigar una guerra" després que Washington declarés que Teheran va planejar un atemptat contra l'ambaixador d'Aràbia Saudita als EUA, Adel Al-Jubeir: "La nació iraniana aspira a un món lliure de terrorisme i veu les accions dels EUA per instigar una guerra... com una amenaça per a si, per a la pau i l'estabilitat a la regió del golf Pèrsic", va dir Jazai en una carta dirigida al secretari general de l'ONU, Ban Ki- Moon, on va expressar també la seva "indignació per les acusacions" de planejar l'assassinat de l'ambaixador saudita.

Jazai va fer la seva declaració després que dimarts passat el fiscal general nord-americà Eric Holder va acusar "elements del govern iranià" de planejar un atemptat contra l'ambaixador saudita als EUA. El Tribunal Federal de Nova York va presentar càrrecs contra dos iranians, un d'ells ciutadà naturalitzat nord-americà, per intent de perpetrar atemptats a les ambaixades d'Israel i Aràbia Saudita a Washington i assassinar l'ambaixador saudita.

La secretària d'Estats dels EUA, Hillary Clinton, va declarar que la reacció internacional a la confabulació "provocarà un major aïllament de l'Iran".

Al seu torn, les autoritats saudites van expressar la seva intenció de "adoptar mesures" contra l'Iran. "Després de l'incident molts esperaran que el Regne (Àrab Saudita) adopti mesures, el menor seria la retirada del nostre ambaixador des de l'Iran... esperem que el Regne adopti passos respectius", va dir el portaveu del govern saudita Abdullah Alshammari.

Per la seva banda, l'assessor del president iranià Ali Akbar Javanfekr va rebutjar les acusacions dels EUA i va afirmar que es tracta "d'un escenari prefabricat per desviar l'opinió pública dels problemes interns dels EUA".

Per prevenir l'atemptat Mèxic va cooperar de manera coordinada i va intercanviar informació amb els EUA, afirma el subsecretari de la cancelleria mexicana Julián Ventura. Les forces d'ordre haurien iniciat la recerca del presumpte participant del complot Manssor Arbasiar, de 56 anys, quan EUA va emetre una ordre pel seu arrest.

Arbasiar va ser arrestat a l'aeroport internacional John F. Kennedy de Nova York. Segons Washington, va intentar reunir-se amb un informant del govern nord-americà que es va fer passar per membre d'un cartell narcotràfic i li va proposar 1,5 milions de dòlars per l'assassinat de l'ambaixador saudita. També afirma que li entregà 100.000 dòlars per fer-ho.

En desmantellar el presumpte complot, el Departament d'Estat dels EUA va emetre una advertència de terrorisme i va demanar als seus ciutadans que resideixen a l'estranger mantenir estreta relació amb els consolats i ambaixades dels EUA. L'alerta estarà vigent fins a l'11 de gener de 2012.

En un comunicat el Departament d'Estat dels EUA afirma també que "el govern nord-americà considera que el complot, recolzat per l'Iran, per tal d'assassinar l'ambaixador d'Aràbia Saudita significa que el govern iranià va dirigir la seva atenció a l'activitat terrorista contra els diplomàtics de certs països, en particular en el territori dels EUA".

SI exigeix la dimissió de Puig per 'mentir' sobre l'AN

Alfons López Tena insta el conseller a autodenunciar-se ja que l'Audiència Nacional no va ordenar les detencions. El diputat de SI al Parlament Alfons López Tena ha exigit aquest dimarts la dimissió del conseller d'Interior, Felip Puig, així com es denunciï a si mateix a comissaria per haver "enganyat" en afirmar que les detencions dels indignats del 6 d'octubre van ser ordenades per l'Audiència Nacional: "Estic en condicions d'afirmar que això és mentida", ha assegurat en roda de premsa, on ha explicat que l'Audiència sí que va demanar la citació judicial però no va ordenar les detencions.

Per això, ha desafiat a Puig a demostrar "la mentida" que va ser l'Audiència Nacional la que va ordenar les detencions, i ha demanat als indignats que no caiguin en l'ús de la violència davant, segons ell, les provocacions del conseller.

Joan Carles Gallego: "L'economia no es reactivarà retallant la capacitat adquisitiva dels treballadors"


Declaracions de Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya, efectuades el dijous 6 d'octubre de 2011, a propòsit de l'anunci fet pel conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, sobre l'eliminació de la paga de Nadal als funcionaris.

TV3 difama i tergiversa

El correu electrònic d'un ciutadà indignat amb el tractament d'una informació a la televisió pública catalana recorre Internet posant en evidència el viaix obscenament liberal de TV3.

Aquest diumenge, en el telenotícies nit, van difondre una informació que voldria contrastar:

http://www.tv3.cat/videos/3743510/TN-vespre-09102011 (a partir del min 13:50)

La conclusió de la notícia és que la despesa en salut s’ha disparat de forma desmesurada, no per raons conjunturals de tipus econòmic-demogràfic, sinó per la disbauixa de recursos que s’han avocat al sistema de salut, del tot inecessaris.

Primer comencen amb una gràfica que il·lustra l’augment de la depesa i superposada una altra de l’augment poblacional, molt menor en comparació, tot dient que el pressupost del sistema sanitari català s’havia gairebé triplicat en el període 1996-2010, i que els moviments migratoris i l’envelliment de la població només explicaven una petita part de la situació:



I ho rematen amb unes declaracions del Vicente Ortún, Degà de la F. d’econòmiques de la UPC que deia que Catalunya era el 2n país del món en consum de medicaments i unes altres de Francesc José Maria director de l’Institut Català de la Salut entre el 2005 i 2008 que deia que malversàvem el diner posant pròtesis de maluc de titani a vells que mai les amortitzaran del tot.

Bé, el primer que cal dir és que l’evolució de la despesa no només depèn del creixement de la població (que si la tenim en compte, d’un 300% que deien només es passa a un 70% de creixement en aquests darrers 15 anys). I és que també està molt relacionada amb el nivell de despesa de l’administració, i aquest amb el nivell de riquesa material del país, és a dir, amb el creixement del PIB del país (Catalunya). Aquí rau la primera trampa, perquè si relacionem el PIB amb la despesa sanitària veiem que les coses s’igualen molt (segons informe http://www.uch.cat/index.php?md=documents&id=17&lg=cat):



I només veiem un sutil creixement relatiu (i no pas desmesurat) de la despesa quan comença la crisi, al esfondrar-se el creixement econòmic i per tant el PIB.
Informe Salut Gencat: http://www.gencat.cat/salut/depsan/units/aatrm/pdf/central_resultats_segoninforme_2011.pdf

De fet, tots els països de Unió Europea han patit aquest creixement de la despesa pública durant els anys de bonança econòmica.

Però precisament, la segona qüestió que s’amaga, i que és primordial per entendre fins a quin punt el sistema català de salut està sota mímins (a l’inrevés del què dóna a entendre TV3), és que tenim una despesa per càpita inferior a la mitjana espanyola, i la mitjana espanyola molt inferior a la mitjana europea,

Informe Salut Gencat: http://www.gencat.cat/salut/depsan/units/aatrm/pdf/central_resultats_segoninforme_2011.pdf



i més a més, aquesta distància, lluny de reduir-se en aquests darrers anys de bombolla, encara s’ha incrementat més.




Però és que el drama no s’acaba aquí, la mateixa Generalitat publica un llistat decebedor on en un rànquing de despesa en salut per càpita de països del primer món, Catalunya es troba en les posicions més baixes, al nivell de Grècia o Portugal:



Però aquí no s’acaba tot, perquè el problema no és només quantitatiu, és a dir, de quantitat de recursos, sinó també qualitatiu, de qualitat d’aquests recursos i de l’accés que tenim a ells. Perquè estem en uns dels països de la UE15 que més sobredimensionat té l’accés privat a la sanitat i menys desenvolupat té el sector públic:



Ah!, i sí que tenim una despesa alta en medicaments (però és fals que sigui la 2a més alta del món), però aquí torna a haver-hi trampa. I és que tenim una despesa alta en medicaments en relació a la despesa sanitària total. I és clar, com la despesa sanitària nostra és baixa, com hem dit, el pes de la factura en medicaments es fa més gran. De fet, si mirem quins són els països que tenen la despesa farmacèutica en relació a la despesa sanitària més elevada trovarem que són els mateixos dels de la llista d’abans de països que tenen una despesa de salut per càpita més baixa:



En conclusió, TV3 ha fet aquest diumenge al vespre un exercici de desinformació bestial, fent servir una argumentació que s’apropa als arguments del nazisme (els vells no tenen dret a gaudir de les innovacions científiques perquè no les podran aprofitar), amb l’objectiu claríssim de carregar el pes dels problemes sanitaris en la població, ocultant la crua realitat de la sanitat catalana, i no assenyalant els veritables culpables de tot plegat: les polítiques antisocials de socialistes i populars durant tots aquests anys.

David Bertrán

L'asteroide Vesta té una muntanya tres vegades més alta que l'Everest

Una nova imatge captada per la sonda Dawn de la NASA, ha posat al descobert una muntanya tres vegades més alta que l'Everest en la topografia de la regió del pol sud de l'asteroide gegant Vesta. El pic en l'asteroide, que es mostra al centre de la imatge, s'eleva 22 quilòmetres per sobre de l'alçada mitjana del terreny circumdant. Una altra impressionant estructura captada és un gran penya-segat que es retalla a la dreta de la fotografia que els científics creuen que és fruit de les esllavissades de terra.

Després de viatjar gairebé quatre anys i recórrer 2.800 milions de quilòmetres, Dawn va fer història en convertir-se en la primera sonda a entrar en òrbita al voltant d'un objecte en el cinturó principal d'asteroides entre Mart i Júpiter.

Explorant els 'enderrocs' del Sistema Solar

Les imatges transmeses fins ara revelen una superfície complexa en la qual es podran estudiar per la seva erosió els impactes que ha rebut amb altres objectes fa milions d'anys. Cràters, pendents i planes d'aquest ancià còsmic captades amb tot detall.

Amb 530 quilòmetres de diàmetre Vesta és el segon objecte més gran al cinturó d'asteroides.

Dawn posarà rumb en uns mesos cap al planeta nan Ceres

El cinturó està habitat per al voltant de 100.000 asteroides, considerats els "runa" que van quedar després de la formació del sistema solar fa 4.600 milions d'anys.

El asteroide i la sonda exploradora es troben a 188 milions de quilòmetres de distància de Terra. L'equip de la missió Dawn s'iniciarà la recollida de dades científiques a l'agost.

Llançada el setembre de 2007, la sonda estudiarà Vesta durant un any per emprendre rumb al planeta nan Ceres al qual heu d'arribar al febrer de 2015, quan complirà una altra fita al convertir-se en la primera a orbitar les dues destinacions del sistema solar més llunyans de la Terra.