dimecres, 14 de març de 2012

Periodistes d'Al Jazira dimiteixen per les mentides de la cadena qatarí sobre Síria


El govern sirià ha reiterat que continuarà combatent als grups armats que reben suport des de l'estranger, després d'una recent matança en la qual 15 civils més, la majoria dones i nens, van ser assassinats a la ciutat d'Homs per grups terroristes finançats des de l'exterior. Resulta exemplar la postura de desenes de periodistes i directius de la cadena de Qatar Al Jazira, que han dimitit per la falsa informació que es proporciona a l'audiència sobre el conflicte sirià.

Com diu el periodista francès Thierry Messian (Xarxa Voltaire): "mai es va veure tal estafa informativa des de l'enderroc de les Torres Bessones".

CiU + PP aproven l'euro per recepta, apujar un 12% l'aigua, la taxa turística...

CiU i PP han aprovat la llei de mesures fiscals i financeres que estableix el cobrament d'un euro per cada recepta mèdica, la nova taxa per pernoctacions turístiques, l'augment del cànon de l'aigua i la reducció del 15% de la jornada per al personal interí de les administracions públiques, entre altres taxes. Convergència i Unió (CiU), com ja va fer amb la llei de pressupostos, ha tingut el suport del Partit Popular per tombar les esmenes de l'oposició i aprovar la llei d'acompanyament. El text no ha vist la llum fins avui perquè ICV-EUiA, Ciutadans i Solidaritat van portar el text al Consell de Garanties Estatutàries per a la seva revisió.

La Generalitat preveu començar a cobrar l'euro per recepta al juny, quatre mesos més tard del que havia previst inicialment. Aquest retard suposarà una minva d'ingressos de vuit milions, aproximadament. El Departament de Salut, que l'any passat ja va excedir el pressupost en 582.000.000, preveia ingressar 81 milions d'euros gràcies a la mesura.

Aquesta taxa, que CiU pretenia aplicar de forma universal, inclou una sèrie d'exempcions que el PP va imposar a la Generalitat a canvi del vot favorable en els pressupostos: només afecta els medicaments que costin més de 1,67 euros i no han de pagar els perceptors d'una pensió no contributiva o de la renda mínima d'inserció. Per a la resta dels ciutadans, s'aplicarà a fins a un màxim de 62 receptes a l'any.

La taxa turística tindrà un cost d'entre 0,5 i 2,5 euros, i entrarà en vigor l'1 de novembre, tal com va exigir el Partit Popular. Els ajuntaments facturaran el 30% d'aquest nou impost, encara que el de Barcelona -de CiU- ingressarà fins al 50%. No pagaran aquesta taxa ni els menors de 12 anys ni a partir del segon ocupant de cada habitació o apartament.

La llei aprovada avui també estableix l'increment del cànon de l'aigua. El Govern de CiU assegura que la fi és penalitzar el consum abusiu, de manera que el preu dels primers 14 metres cúbics -que no donen més que pel consum d'una persona i sense plantes- "només pujarà l'equivalent a l'IPC". Per als consums normals la pujada serà del 12%. L'objectiu és també salvar les finances de l'Agència Catalana de l'Aigua, que es troba en situació de fallida tècnica.

La quarta "gran mesura" de la llei és la que retalla un 15% el sou i la dedicació del personal interí, que és normalment mileurista, mentre que manté els supersous dels amics als càrrecs de confiança. La majoria veurà reduïda la seva jornada en aproximadament una hora al dia, encara que hi ha exempcions per bombers i personal penitenciari, entre d'altres col·lectius.

L'oposició d'esquerres ha criticat durament el pacte CiU-PP per aprovar la llei de mesures i ha acusat el Govern de no voler dialogar. El diputat del PSC Ernest Maragall ha demanat una rectificació al conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, i que es reintrodueixin impostos com el de successions, que el tripatito va reduir i CiU ha eliminat. Així mateix ha acusat el Govern de no aconseguir cap de les seves finalitats amb les retallades impostos fins ara: "Ara tenim l'evidència que vostès no saben contenir el dèficit".

El diputat Pere Aragonès, d'Esquerra Republicana, també ha proposat vies alternatives d'ingressos i ha acusat el Govern de CiU de renunciar a 1.085 milions d'euros en no acceptar cap de les mesures dels republicans. El diputat d'ICV-EUiA Josep Vendrell ha posat en relleu 'el bon funcionament dels acords entre CiU i el PP': "Es consolida un Govern que rebutja l'avanç nacional i el progrés social de la mà del PP".

El diputat de Convergència i Unió Ramon Espadaler ha agraït al PP que mitjançant la seva abstenció hagi permès l'aprovació de la llei. En un sentit similar s'ha expressat José Antonio Coto en nom del Partit Popular: "Hem actuat amb responsabilitat per evitar que el tripartit pogués boicotejar aquest projecte de pressupostos".

ICV-EUiA acusa Mas-Colell de'estar al costat de les entitats financeres i "d'esquenes" a les persones afectades

El diputat d'ICV-EUiA al Parlament, Josep Vendrell, ha portat avui a l'hemicicle el cas de les participacions preferents instant el Govern a "actuar i a donar suport" a les persones afectades pel "frau massiu" comès per diferents entitats bancàries que van vendre productes financers d'alt risc ometent informació a unes 300.000 persones treballadores, en bona part gent gran.

Vendrell ha demanat al conseller d'economia i coneixement, Andreu Mas Colell, durant la sessió de control que el Govern "actuï, realitzi les gestions pertinents amb l'Estat, utilitzi les competències que tenen per oferir suport i assessorament i creï un registre de persones afectades".

"Les entitats financeres actuen amb total impunitat incomplint la normativa i sense un mínim de responsabilitat social", ha denunciat Vendrell per la qual cosa ha considerat del tot "descoratjadora" la resposta del conseller que no ha donat a conèixer cap mena de mecanisme per donar suport a les persones afectades. "Com és possible que a la pàgina web de l'Agència Catalana de Consum no hi hagi cap alerta ni cap informació sobre les participacions preferents? com és possible que l'ACC derivi les persones afectades que truquen a una agència privada de defensa dels consumidors que no forma part de l'administració de la Generalitat?", ha preguntat Vendrell.

L’Esquerra Plural rebutja el sostre de despesa del PP perquè crearà "més recessió, atur i patiment"

El grup parlamentari d’IU, ICV-EUiA, CHA ha rebutjat el sostre de despesa proposat pel Govern de Mariano Rajoy, així com el nou objectiu de dèficit per a 2012 imposat a aquest Executiu per la Unió Europea, que passa del 5,8 al 5,3% del PIB. El president portaveu del grup, Cayo Lara, ha realitzat una dura crítica a les xifres explicades pel ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, i ha senyalat que aquest sostre només servirà per a “retallar encara més la inversió pública” i que en lloc de servir per a crear més ocupació “crearà més deteriorament en els serveis públics, més recessió, més atur i més patiment”.

L’Esquerra Plural rebutja el sostre de despesa del PP perquè crearà "més recessió, atur i patiment"

El grup parlamentari d’IU, ICV-EUiA, CHA ha rebutjat el sostre de despesa proposat pel Govern de Mariano Rajoy, així com el nou objectiu de dèficit per a 2012 imposat a aquest Executiu per la Unió Europea, que passa del 5,8 al 5,3% del PIB. El president portaveu del grup, Cayo Lara, ha realitzat una dura crítica a les xifres explicades pel ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, i ha senyalat que aquest sostre només servirà per a “retallar encara més la inversió pública” i que en lloc de servir per a crear més ocupació “crearà més deteriorament en els serveis públics, més recessió, més atur i més patiment”.

Lara ha recordat que amb aquest topall imposat a les despeses de l’Administració es torna a les xifres de fa vuit anys, i malgrat això no servirà per a lluitar un dèficit públic que ha esdevingut un “xantatge per a satisfer l’interès dels mercats financers i garantir el pagament dels interessos i el deute abans que cobrir els drets socials”.

“Es un sostre tan baix que obligarà als espanyols a viure encorbats, ajupits, sense aixecar el cap”, ha alertat el coordinador federal d’IU. Ha criticat també que la ciutadania tingui que “pagar el festí de l’excés d’uns quants que van viure per sobre de les possibilitats”, mentre els governs del PP i del PSOE “actuaven de forma irresponsable amb beneficis fiscals intolerables, passivitat davant un immens frau fiscal, tolerància davant l’economia submergida, i avals i ajuts sense fi a la Banca”.

Ha denunciat també que l’Executiu de la dreta en la seva creuada per a reduir el dèficit estigui “exigint més esforços a la resta d’administracions territorials que a l’Estat central”.

Cayo Lara ha retret Montoro que “el seu drama és que el seu Govern ha compromès el seu crèdit en la consolidació fiscal i en els ajustaments”. Front a això, ha insistit al Govern de la dreta que hi ha altres vies per afrontar la crisi i la disminució del dèficit que van més enllà de decretar “només mesures d’ajust i retallades”. Ha reclamat un “pla d’inversió per a crear ocupació, que s’augmenti la demanda interna, canviar el model productiu o reduir la dependència energètica”.

El portaveu d’IU, ICV-EUiA, CHA ha reclamat amb vehemència “mesures efectives de lluita contra el frau fiscal i l’economia submergida”, així com més transparència en els contractes públics o canvis en el sistema de finançament local, sobre la qual aquest Govern repeteix el silenci mostra pels seus antecessors socialistes en la Moncloa.

Ja en el breu torn de rèplica i per a respondre a les asseveracions de Cristóbal Montoro en les quals ha sol·licitat al responsable d’IU que amb les seves propostes polítiques i actuacions públiques ‘deixin de sembrar dubtes’ i que ‘no és temps de pancartes’, Cayo Lara li ha indicat que des de la formació que dirigeix “se seguirà defensant una Europa Social i no de banquers ni especuladors en les institucions i amb les pancartes”.

ICV-EUiA acusa Mas-Colell d'estar al costat de les entitats financeres i "d'esquenes" a les persones afectades

El diputat d'ICV-EUiA al Parlament, Josep Vendrell, ha portat avui a l'hemicicle el cas de les participacions preferents instant el Govern a "actuar i a donar suport" a les persones afectades pel "frau massiu" comès per diferents entitats bancàries que van vendre productes financers d'alt risc ometent informació a unes 300.000 persones treballadores, en bona part gent gran.

Vendrell ha demanat al conseller d'economia i coneixement, Andreu Mas Colell, durant la sessió de control que el Govern "actuï, realitzi les gestions pertinents amb l'Estat, utilitzi les competències que tenen per oferir suport i assessorament i creï un registre de persones afectades".

"Les entitats financeres actuen amb total impunitat incomplint la normativa i sense un mínim de responsabilitat social", ha denunciat Vendrell per la qual cosa ha considerat del tot "descoratjadora" la resposta del conseller que no ha donat a conèixer cap mena de mecanisme per donar suport a les persones afectades. "Com és possible que a la pàgina web de l'Agència Catalana de Consum no hi hagi cap alerta ni cap informació sobre les participacions preferents? com és possible que l'ACC derivi les persones afectades que truquen a una agència privada de defensa dels consumidors que no forma part de l'administració de la Generalitat?", ha preguntat Vendrell.

Així, segons el diputat ecosocialista "estem davant d'una nova manca de sensibilitat del Govern" i li ha demanat "amb qui està: amb la gent afectada o amb les entitats financeres responsables d'aquest frau". "Malauradament els seus silencis i la manca d'iniciativa posa de manifest que vostès estan al costat de les entitats financeres i d'esquenes a la gent afectada", ha sentenciat Vendrell.

Els bisbes falsegen les xifres dels alumnes que demanen religió

Europa Laica ha acusat aquest dimecres a la Conferència Episcopal de "mentir" quan afirma que el percentatge d'alumnes que sol·liciten cursar religió catòlica a les escoles és del 70% perquè, en realitat, diu l'associació, la xifra d'alumnes que la demanen "no arriba al 50%". El que passa, afirma Europa Laica, és que el descens dels alumnes de religió en un 0,8% respecte a l'últim any "alarma als bisbes".

La Conferència episcopal parla que cursen religió un total de 4.696.247 alumnes, una xifra superior, segons Europa Laica, a la que ofereix l'últim informe anual del Consell Escolar de l'Estat, referit al curs 2009-2010, que és de 3.128.358 estudiants no universitaris de centres públics i privats, un terç, o un milió i mig, d'estudiants menys.

Aquesta dada, prossegueix Europa Laica, suposa que el percentatge d'estudiants que van sol·licitar donar religió a les escoles en el curs esmentat va ser d'un 46%, ja que el total de l'alumnat registrat en aquesta data era de 6.795.938 (sense comptabilitzar el primer cicle d'Educació Infantil).

Per a l'entitat, que s'ofereixi classe de religió i catequesi en els centres d'ensenyament de titularitat pública i en els sostinguts amb fons públics (encara que tinguin ideari catòlic), a més d'atemptar contra principis constitucionals, genera molts problemes en l'organització dels centres i rebaixa les hores dels ensenyaments curriculars en una mitjana d'un 10% del temps lectiu.

Segons el parer d'aquesta associació, la catequesi i la formació en qualsevol religió s'ha de rebre, si es vol, en els llocs religiosos i de culte i, si s'escau, en l'àmbit familiar, però mai a l'escola.

Des d'aquesta perspectiva, Europa laica insta els poders públics a treure la religió de l'escola i anul·lar els acords entre l'Estat espanyol i la Santa Seu de 1979, en matèria d'ensenyament.

L'espectacular trobada de Júpiter i Venus

Per molt despistat o amb presses que vagi un, aquests dies és gairebé impossible no fixar-se en dos brillants llums que es veuen en el cel del capvespre gairebé per on es pon el Sol. No són dues estrelles, sinó que es tracta de Júpiter i Venus (foto), que per la posició que ocupen en aquestes dates en les seves respectives òrbites semblen estar junts al cel. Això és el que els astrònoms denominen una conjunció, però no deixa de ser un efecte enganyós a causa de la posició des de la que observem, doncs no cal oblidar que Venus està més prop del Sol que la Terra, mentre que Júpiter està molt més lluny.

De fet, Venus està aquests dies a uns 120 milions de quilòmetres de la Terra, mentre que Júpiter està a uns 844 milions de quilòmetres, així que entre ells de mitjana hi ha una distància d'uns 724 milions d'quilòmetres.

Fotografiar Júpiter i Venus

Això no treu, tanmateix, perquè sigui un bonic espectacle natural del que gaudir si els núvols ens ho permeten, i gairebé millor arribar cap al vespre del tot per poder intentar fer alguna foto.

Per això valen gairebé totes les càmeres, però millor si està muntada en un trípode, i és millor introduir en la presa algun paisatge interessant, perquè encara que Júpiter i Venus destaquin molt en el cel ells sols en una foto no ho farien tant.

Foto, els dos planetes la nit passada.

Encara que igual tampoc és mala idea esperar al 25 o al 26 d'aquest mes, dies en què la Lluna s'unirà als dos planetes.

La distància a la qual es troba Júpiter de nosaltres convida també a reflexionar sobre el gran que és, doncs encara a aquesta distància del Sol reflecteix la suficient quantitat de llum com per cridar l'atenció fins i tot des de la Terra.

No en va és el planeta més gran del sistema solar, amb un radi que és d'una mica més d'onze vegades el de la Terra, i està considerat un gegant gasós juntament amb Saturn, Urà i Neptú.

Cal no oblidar tampoc que cap dels planetes, ni llunes del sistema solar, ja posats, brilla amb llum pròpia, sinó que si els veiem és perquè reflecteixen en major o menor mesura la llum del Sol, de manera que el color amb el que els veiem depèn de la seva composició i així Neptú, per exemple sembla blau, mentre que Mart sembla vermell.

Mart, per cert, està també a la vista aquests dies a les mateixes hores que Júpiter i Venus, només que cap a l'est, de manera que un cop localitzats aquests n'hi ha prou amb donar-se mitja volta per veure-ho.

Aquestes conjuncions entre Júpiter i Venus no són especialment rares de tota manera, encara que la d'aquests dies és especialment interessant perquè es pot veure fàcilment des de tot el món.

Quan es podrà veure una altra vegada?

La següent es produirà el 28 de maig de 2013, i la següent el 26 d'octubre de 2015. A la de 2015 ambdós planetes arribaran a una separació mínima de només un grau, la meitat aproximadament de la grandària de la Lluna vista des de la Terra, de manera que serà encara més espectacular que l'actual, en què la distància mínima és de tres graus, aproximadament l'ample de dos dits amb el braç estès.

Per cert que segons on es miri la data de la conjunció es dóna com el dimarts 13 o dijous 15, depenent de si es considera el moment en què els dos planetes estan tan junts possibles des del nostre punt de vista o si es considera el moment en què els dos tenen la mateixa ascensió recta, que és l'equivalent a la latitud quan parlem d'astres, però el que importa realment és poder gaudir de la vista.

Com apunt final sobre els planetes: el seu nom ve d'una paraula grega que significa vagabund o errant, nom amb el qual se'ls coneixia en la teoria geocèntrica d'Aristòtil ja que es negaven obstinadament a girar en cercles al voltant de la Terra com aparentaven fer totes les altres estrelles.

Òrbita de Venus


Encara que totes les òrbites planetàries són el·líptiques, l'òrbita de Venus és la més semblant a una circumferència, amb una excentricitat inferior a un 1%.

El cicle entre dues elongacions màximes (període orbital sinòdic) dura 584 dies. Després d'aquests 584 dies Venus apareix en una posició a 72 ° de l'elongació anterior. Atès que hi ha 5 períodes de 72 ° en una circumferència, Venus torna al mateix punt del cel cada 8 anys (menys dos dies corresponents als anys de traspàs). Aquest període es coneixia com el cicle Sothis en l'Antic Egipte (Sothis, Sírius, a la foto com un brau sobre la barca solar que segueix a Osiris, el nostre Orió o l'Ensis -espasa- llatí).

En la conjunció inferior, Venus pot aproximar-se a la Terra més que cap altre planeta. El 16 desembre 1850 va aconseguir la distància més propera a la Terra des de l'any 1800, amb un valor de 39.514.827 quilòmetres (0,26413854 UA). Des de llavors mai hi ha hagut una aproximació tan propera. Una aproximació gairebé tan propera serà l'any 2101, quan Venus aconseguirà una distància de 39.541.578 quilòmetres (0,26431736 UA).

L'òrbita de Júpiter


Un any a Júpiter equival a 4.335 dies a la terra, el que correspon a 11,87 anys terrestres.

Un any de Júpiter és igual als 4/10 (o dos cinquens) d'un any de Saturn (amb òrbites de 29'8 anys). El que significa que cada dos anys de Saturn, Júpiter ha completat 5 òrbites completes al voltant del Sol. Així doncs, després de 59 anys, Saturn i Júpiter estaran en la mateixa posició. Quan el període de les òrbites de dues planetes tenen una raó senzilla com aquesta, es diu en astronomia que hi ha una ressonància.

La bavaresa Bayer obligada a cedir una patent contra el VIH a l'Índia


L'Oficina de Patents de l'Índia obliga el totpoderós consorci farmacèutic alemany Bayer a cedir la llicència d'un dels seus productes: un medicament contra el càncer que podrà ser adquirit ara a un preu molt inferior. Les autoritats de l'Índia tenen un objectiu fonamental: fer més accessible el medicament, de nom comercial Nexavar, a tots els necessitats. El més important: reduir el seu preu. Vídeo: Bayer, una corporació criminal?

El propietari de la patent de Nexavar, el gegant farmacèutic Bayer, el ven tan car que un ciutadà indi ha de pagar al mes l'equivalent a 5.500 dòlars (uns 4.200 euros) per un sol tractament. El productor local Natco calcula que podria baixar el cost del tractament a 175 dòlars mensuals. Els pacients s'estalviaran gairebé el 97% de les seves despeses actuals. Així que l'Oficina de Patents de l'Índia ha imposat aquesta setmana a Bayer la cessió obligatòria de la llicència per produir Nexavar.

Derrota per a la bavaresa Bayer.

Nexavar s'empra en el tractament de càncers avançats de ronyons i fetge. Alenteix el creixement de les cèl·lules cancerígenes, reduint-los el subministrament sanguini.

La "Farmàcia dels pobres del món" en perill per l'atac de les corporacions


Però no és només l'accés a Nexavar el que està en joc a l'Índia i en la lluita per les patents de medicaments a tot el món. La pregunta, per a molts, és si l'Índia podrà seguir sent en el futur la "farmàcia dels pobres".

Al voltant del 80 per cent dels medicaments emprats en països emergents i en vies de desenvolupament en el tractament, per exemple, de pacients amb VIH-SIDA, prové d'aquesta nació asiàtica. "Per això Índia és un país tan important per a nosaltres", explica Phillip Frisch, de Metges Sense Fronteres.

Investigació per als rics?

Òbviament, les empreses farmacèutiques índies estan interessades en els seus guanys. Tanmateix, la seva història té també un tint filantròpic: Durant anys, van imitar cars medicaments patentats, els anomenats genèrics, i els van vendre a preus raonables a països més pobres.

Fins que l'Organització Mundial del Comerç va intervenir: l'OMC va obligar els seus membres a implementar l'acord sobre els Aspectes de Drets de Propietat Intel·lectual relacionats amb el Comerç (ADPIC-o TRIPS en anglès). L'Índia ho va fer el 2005, limitant el número de genèrics en favor dels beneficis de les grans corporacions farmacèutiques, les mateixes que són els més grans productors i exportadors d'armes.

Canvi en el dret de patents

La tempesta de protestes no ha parat des de llavors. I és comprensible, diu Philipp Frisch. Just per a tractaments contra el VIH-SIDA els pacients necessiten els més nous i moderns medicaments. Però tots els que han arribat al mercat des de 2005 són extremadament cars, com a conseqüència d'aquests canvis en el dret de patents.

Un racó legal va quedar obert a l'Índia: la possibilitat d'una cessió de llicència obligatòria. Aquesta ha estat usada ara per primera vegada per l'Oficina de Patents índia per solucionar el cas del Nexavar de Bayer.

Precedent

La decisió ha causat alleujament a l'Índia: "Davant l'exigència de preus tan excessius, és lògic que la gent estigui enfellonida", opina Mira Shiva, de l'organització humanitària Health Action International Asia Pacific, "sobretot, si existeix realment la possibilitat , d'oferir molt més barats".

Philipp Frisch, de Metges Sense Fronteres, espera que el cas creï un precedent: "Esperem que d'aquesta cessió obligatòria es desprengui un missatge que s'estengui també a altres terrenys i s'apliqui per a medicaments contra altres malalties", comenta.

La decisió no és la solució definitiva al problema, "però sí un pas important", afegeix Jörg Schaber, de Buko Pharma-Kampagne (campanya farmacèutica d'una associació de grups de solidaritat alemanys), que critica des de fa anys el monopoli dels consorcis farmacèutics occidentals. L'Índia demostra que la possibilitat de facilitar l'accés a medicaments a tots els necessitats, mitjançant la cessió obligatòria de llicències, pot implementar en la pràctica, "en aquest sentit, és un bon senyal", opina Schaber.

A la central de Bayer a Alemanya, com era d'esperar, estan "decebuts". A la consulta de DW l'empresa bavaresa-Baviera és el nucli més reaccionari del vell nazisme germànic-va respondre amb parquedat que "analitzarà la sentència i els passos legals a seguir", per veure si poden seguir robant i matant.

El PP boicoteja l'investigació del 'cas Emarsa' a les Corts


El PP ha boicotejat l'investigació parlamentària del saqueig milionari de la depuradora de Pinedo en rebutjar les sol·licituds de compareixença propostes en bloc per l'oposició i en aprovar una llista de compareixents davant la comissió del cas Emarsa a les Corts Valencianes en la qual no figura cap dels gestors de l'empresa pública ni cap dels càrrecs públics que, des de l'Ajuntament de València o des de la Generalitat, van tenir responsabilitat política en la societat.

La Caga Rita, una transgressora falla virtual: El motiu central de la falla és 'una figura provocativa de Rita Barberà aponada cagant tota la merda d’Emarsa, els bolsos de Vuitton i la Fórmula 1. Del cul li surt el cap de Francesc Camps, al costat hi ha l’Infiniti amb Ricardito Costa caçant papallones i darrere d’ell, Paula Sánchez de León gaudint la porra que un policia li clava'. A més, dalt d’una grua, apareixen Carlos Fabra i l’Aeroport de Castelló. Un avionet volta per la falla amb el lema 'Saplana tarifa plana'.

El PP ha votat avui en contra que l'alcaldessa de València, Rita Barberá, el president de les Corts i exconseller de Medi Ambient, Juan Cotino, i l'expresident d'Emarsa Enrique Crespo, entre d'altres membres detacats del PP, compareguin en la comissió parlamentària d'investigació. La portaveu popular, la diputada Alicia de Miguel, ha argumentat el seu rebuig a que la llista conjunta de compareixences presentada pels tres grups de l'oposició, PSPV-PSOE, Compromís i Esquerra Unida, només pretén desgastar el PP ia la Generalitat en un assumpte protagonitzat per "una banda de facinerosos i bandolers" que ja està sent investigada per la Justícia.

L'oposició ha criticat amb duresa l'actitud del PP i ha acusat el Grup Parlamentari de cedir als interessos de Rita Barberá i desautoritzar el president de la Generalitat, Alberto Fabra, que va prometre transparència i investigar fins al final el que ha passat. La proposta popular de compareixences aprovada no es cenyeix, segons l'oposició, als veritables responsables del "saqueig" d'almenys 25 milions d'euros de l'empresa pública que gestionava la depuradora de Pinedo (València), tant empresarials com polítics.

De Miguel s'ha cuidat de deixar oberta una porta al que pugui passar amb un cas que no deixa de deparar sorpreses i d'aportar, en la seva investigació judicial, elements cada vegada més escandalosos. Per això, la diputada popular ha dit que el PP no tindrà cap inconvenient a ampliar les compareixences davant aquesta comissió d'investigació si així es deriva de l'aportat en seu parlamentària per les set persones que els populars han decidit cridar: entre elles l'exvicepresident dels Emarsa a proposta del PSPV-PSOE Ramón Marí, que va ser qui va començar a demanar explicacions el 2009 del que passava, l'exconseller pel PP en aquesta empresa pública Manuel Corredera i l'exconseller d'Esquerra Unida Joan Antoni Pérez; l'exgerent de l'Entitat Pública de Sanejament d'Aigües Residuals (Epsar), José Juan Morenilla, i diversos tècnics.

La socialista Carmen Martínez ha qualificat d '"insult a la intel · ligència" l'actitud del PP de cridar a declarar a representants de l'oposició pel que ha passat en Emarsa i no als seus gestors directes o als responsables polítics d'una societat en què el PP tenia les dues terceres parts dels vots i l'Ajuntament de València, que presideix Barberá, gairebé la meitat dels representants.

"No reclamen a ningú de la direcció de la depuradora", ha destacat Martínez, que va exhibir fotos de Barberà i de Cotino com a responsables polítics d'un escàndol que ja afecta de ple a la Generalitat a través de la Epsar, organisme al qual el PP es va negar a investigar des d'un principi però el exgerent, Morenilla, figura a la llista de compareixences perquè encara no ha estat formalment imputat pel jutge.

Mónica Oltra, de Compromís,, va acusar el PP de deixar la seva credibilitat "a l'altura dels llots d'Emarsa", en al·lusió a un dels aspectes, el tractament de fangs, en el qual es van defraudar més milions. La diputada va anunciar que proposarà al seu grup parlamentari deixar d'acudir a aquesta comissió, per la "burla" que suposa tant per a les Corts com per als ciutadans, encara que després ha matisat que Compromís deixarà la comissió si el PP no rectifica en la seva actitud, amb el que va tornar la pilota a la teulada dels populars.

La portaveu d'Esquerra Unida, Marga Sanz, ha pronosticat que aquesta comissió es tancarà "en fals" i ha qualificat la llista de compareixences aprovada de "vergonyosa".

Marga Sanz: “El PP vol tapar les seues responsabilitats polítiques a EMARSA amb una cortina de fum”

La síndica d’EUPV en les Corts Valencianes i coordinadora de la formació d’esquerres, Marga Sanz, ha assenyalat hui que el Partit Popular “intenta posar el ventilador de cara a la Comissió d’investigació d’EMARSA per a impedir que s’assumisquen responsabilitats polítiques pel saqueig”. Així, el PP “està contravenint les exigències de la ciutadania que reclama que s’aclarisquen les responsabilitats polítiques i per què no van actuar els mecanismes de control”. Foto: Al retall de premsa qui era Rita Barberà ja de diputada: ebria i feixista.

Sanz ha recordat que “el Partit Popular no pot obviar la compareixença de Crespo, Cuesta, Rita Barberá, Silvestre Senent o Juan Carlos Gimeno”. A més, també ha destacat la “responsabilitat política” de l’alcaldessa i diputada Rita Barberà, en la mesura que “la corporació que presideix tenia el 49% del pes en el vot d’EMARSA”.

A més a més, la síndica del grup parlamentari d’esquerres considera “insultant” la llista de compareixents proposada pel Partit Popular. “Si el PP –ha afegit Sanz- tenia voluntat d’aclarir les responsabilitats, hauria d’assumir el conjunt de peticions de compareixença que ha proposat l’oposició”. “Així es veuria la voluntat d’aclarir el saqueig de la depuradora de Pinedo”, ha assenyalat la síndica d’esquerres.

Rita Barberá culpable de la corrupció a Emarsa

També el grup socialista a l'Ajuntament de València inicia una campanya destinada a difondre que l'alcaldessa, Rita Barberá (PP), és "la responsable política del saqueig de la depuradora de Pinedo", per a això editaran un decàleg amb els motius per la que la responsabilitzen d'això.

El regidor del grup socialista Pedro Sánchez ha explicat en un comunicat que l'objectiu d'aquesta iniciativa és que Barberá i la resta de regidors relacionats amb Emarsa-Silvestre Senent, Juan Vicente Jurado, Jorge Bellver, Ramón Isidro Sanchis i Maria Àngels Ramón Llin-declarin en la comissió d'investigació de les Corts.

Sánchez ha considerat que Barberá hauria de comparèixer voluntàriament en la comissió i assumir les seves responsabilitats polítiques per haver nomenat "als imputats en l'escàndol" d'Emarsa.

El decàleg, que serà distribuït als militants i als ciutadans ia través d'internet, recorda que Barberá és alcaldessa des de 1991, i que controlava, a través de la regidora Ramon-Llin, "el 48% dels vots" de la Junta General d'Emarsa i l'assemblea de l'Entitat Metropolitana propietària.

Així mateix, exposa que Barberá estava representada per aquesta regidor en el Consell d'administració d'Emarsa -on el PP ocupava 14 dels 18 llocs-, i que va fer possible a través de la seva majoria a l'Entitat Metropolitana (Emshi) que Enrique Crespo va ser president d'Emarsa el 2003.

El text indica que dos regidors de l'equip de govern de Barberá-Senent i Jurat-van ser presidents d'Emarsa, i que ella va nomenar el president del PP de Benimàmet, Esteban Cuesta, alcalde pedani de Benimàmet-Beniferri, a qui la majoria del PP ho "va imposar" com a gerent d'Emarsa.

A més, destaca que Barberá va designar al cap d'informàtica d'Emarsa i proveïdor de la depuradora, Sebastià García Martínez, com a representant del PP a la Junta Municipal de Trànsits, i va permetre que "alts dirigents" d'Emarsa, com Ignacio Martínez i Santos Peral, tinguessin càrrecs de representació del PP a València.

Finalment, el PSPV ressalta que l'alcaldessa "mai ha aixecat la veu" per criticar la gestió dels seus regidors delegats o de la gent que ella va nomenar a la depuradora.

Un ex-directiu acusa Goldman Sachs d'estafar els clients

Greg Smith, ex-directiu de Goldman Sachs, acusa al banc sionista de Samuel Goldman d'allunyar-se dels valors tradicionals i de preocupar-se més per guanyar diners que no pas per fer el millor per als clients, com ho demostra que els treballadors parlin fins i tot d'estafar els clients'. Ho explica en una carta publicada avui al diari The New York Times titulada 'Per què me'n vaig de Goldman Sachs'. Foto: El President de Goldman Sachs Lloyd C. Blankfein.

Smith ha dimitit avui del lloc de director executiu i de responsable del negoci de derivats de capital nord-americà a Europa, el Pròxim Orient i l'Àfrica, després de dotze anys a l'empresa. 'Crec que he treballat aquí prou temps com per entendre la trajectòria de la seva cultura, personal i identitat. I puc dir honestament que l'entorn actual és el més tòxic i destructiu que he vist mai', diu.

Greg Smith critica que Goldman Sachs hagi deixat de banda els interessos dels seus clients i només pensi a fer diners. Carrega contra l'actual conseller delegat, Lloyd C. Blankfein, i el president, Gary D. Cohn, i diu que seran recordats com els responsables del deteriorament de la filosofia de l'entitat. També retreu que Goldman Sachs promocioni els treballadors que més diners guanyen per al banc, al marge dels interessos dels clients. 'Em posa malalt la fredor amb què parlen d'estafar els clients', diu, i explica que ha vist cinc directors generals referir-se als clients com a 'muppets' (titelles) fins i tot en correus interns.

Smith diu que no sap de cap comportament que es pugui considerar il·legal però sí que s'empeny els clients a invertir en productes complicats que no s'adiuen als seus objectius. 'La gent que es preocupa només per fer diners no sostindrà l'empresa ni la confiança dels clients durant gaire temps', conclou.

Lara: "IU no és la crossa de ningú i només arribarà a acords sobre la base de programes"

El líder d'IU, Cayo Lara, ha advertit avui que el seu partit "no és crossa de ningú" i establirà aliances a Andalusia i Astúries, si fos el cas, en funció del seu programa electoral, encara que ha deixat clar que són les federacions territorials les que tenen l'última paraula. Cayo Lara ha subratllat la "sobirania" que tenen les federacions autonòmiques a l'hora de decidir les seves aliances, de manera que no podria impedir que es repetís a Andalusia el que va succeir a Extremadura després de les passades autonòmiques quan l'abstenció dels tres diputats d'IU va facilitar un govern del PP per primera vegada en aquesta comunitat.

En una roda de premsa a la seu madrilenya del carrer Olimp després d'una reunió de l'executiva federal amb els coordinadors territorials, Lara sí que ha recordat que IU "no va coincidir" amb aquella decisió que va adoptar la federació extremenya.

D'acord amb l'enquesta preelectoral que ha elaborat el CIS, a Andalusia el PP es situaria a la vora de la majoria absoluta mentre que IU creixeria de sis a nou o deu escons.

A Astúries, els socialistes aconseguirien una majoria simple en tant que IU pujaria de quatre a set diputats.

D'altra banda, Cayo Lara ha criticat que el candidat del PP a la Junta d'Andalusia, Javier Arenas, no hagi volgut participar en un debat electoral amb el seu oponent, José Antonio Griñán, a Canal Sud: "Està negant el dret a la informació" que tenen els andalusos i és un "acte de covardia tractar d'ocultar als ciutadans la política de retallades que preveu fer si guanya".

El jutge del cas Fabra imputa l'exsenador del PP Miguel Prim amb una fiança de 800.000 euros

El Jutjat d'Instrucció número 1 de Nules ha ordenat de nou l'obertura del judici oral en la causa contra l'expresident de la Diputació de Castelló Carlos Fabra després d'incloure com a imputat l'exsenador i exdiputat del PP Miguel Prim (foto), per al qual s'ha fixat una fiança de 800.000 euros. El passat 27 de gener el jutge va decidir prendre en consideració la decisió de l'Audiència de Castelló de revocar la interlocutòria que treia de la causa provisionalment l'exsenador Miguel Prim i inculpar en el cas Naranjax per un presumpte delicte de tràfic d'influències.

Prim, en la seva condició de senador per Castelló, hauria pressionat a alts funcionaris del Ministeri d'Agricultura perquè agilizasen la concessió de llicències als productes fitosanitaris, entre ells els de les empreses de Vicente Vilar i Montserrat Vives, també imputats en el cas.

El passat 20 de gener el jutjat d'Instrucció número 1 de Nules va acordar l'obertura del judici oral contra el president provincial del PP de Castelló i expresident de la Diputació, Carlos Fabra, a qui va imposar una fiança de 4,2 milions d'euros.

Carlos Fabra va presentar una llista de béns per al seu embargament per tal de cobrir la fiança i es va mostrar convençut davant dels periodistes que seria absolt.

L'exsenador Prim havia quedat al marge de la causa en aquell moment, però a petició de l'acusació particular, l'Audiència de Castelló i, ara, el jutjat de Nules han considerat la seva imputació.

En la causa, oberta per suborn, tràfic d'influències i frau fiscal, també estan acusats l'exdona del dirigent popular, Amparo Fernández, i l'empresari Vicente Vilar i la seva exdona Montserrat Vives, les fiances sumen un total de 3,3 milions d'euros.

Al desembre de 2010, l'Audiència Provincial de Castelló va acordar sobreseure la causa contra Fabra i la seva dona per quatre dels cinc delictes fiscals, suposadament comesos entre 2000 i 2003, per entendre que havien prescrit.

No obstant això, el passat 1 de desembre, el Tribunal Suprem va revocar aquesta decisió i va ordenar reobrir la causa per delictes fiscals contra el dirigent popular i la seva exdona, una mesura que Fabra ha recorregut davant el Constitucional.

Plataforma ciutadana contra la màfia organitzada: 'Eurovegas No'

En resposta a la possibilitat que es construeixi a Espanya un casino que suposi un paradís legal, diverses organitzacions i sindicats han constituït la plataforma 'Eurovegas NO' i s'oposen a "un estat d'excepció en matèria fiscal, laboral, mediambiental i legislativa. la plataforma està formada per l'Associació Lliure d'Advocats (ALA), ATTAC, Ecologistes en Acció, Fòrum de Turisme Responsable, Grup d'Economia de Sol de l'15M, Sindicat d'Arquitectes, GRAMA, FRAVM, CCOO Madrid, Assemblea de Desocupats de Sol, Access Info Europe, ACSUR, Assemblea Popular d'Alcorcón 15M, ARBA, El Soto i Jarama Viu, entre d'altres.

Aquest dimecres han assegurat que volen mostrar la seva "total oposició" a la instal · lació d'aquest projecte que inclou espais per a l'oci, el turisme i el joc. L'empresa Las Vegas Sands Corporation pretén crear aquest complex a Madrid oa Barcelona i l'elecció de la decisió es prendrà en funció de les modificacions que els permetin realitzar les comunitats autònomes elegides.

La plataforma considera que aquest projecte podria "violar els drets laborals i sindicals" i alhora "s'està utilitzant el xantatge de l'ocupació per evitar resistències i crítiques de la societat civil a iniciatives empresarials que només beneficien a una minoria". El consideren un "paradís fiscal" que garantirà beneficis econòmics als inversors "per sobre dels interessos del conjunt de la ciutadania".

Recorden la importància dels impactes mediambientals d'aquesta instal·lació, "com la sobreexplotació de recursos, l'increment de residus i la possible afecció a espais naturals protegits", ni de la "opacitat amb la que s'estan duent a terme les negociacions de les administracions l'Estat amb l'empresari Sheldon Adelson".

EuroVegas, un espectacle provincià


Jordi Borja: Mister Marshall ha arribat i anuncia llocs de treball i de diversions, de llums i de jocs, de vici i de fornici. A prop de l'aeroport, a un quart d'hora del centre de la ciutat [Barcelona]. Prometen uns 200.000 llocs de treball directes i 100.000 més d'indirectes. No s'especifica l'origen d'aquestes xifres. No obstant això en tot l'estat de Nevada, que inclou Las Vegas i la llunyana Reno existeixen 300.000 llocs de treball en el sector de l'oci. Només Las Vegas posseeix 78 grans hotels amb casino i al Baix Llobregat es crearien 12 hotels, 6 amb casinos.

Els números no surten


L'impacte sobre l'ocupació no sembla que a Las Vegas hagi estat molt eficaç ja que [l'atur] arriba gairebé al 13% quan la mitjana dels EUA és poc més del 8%. Es tracta d'una ocupació poca qualificat: només el 14% de la població jove va aconseguir a iniciar estudis universitaris quan la mitjana nord-americana és el doble. A Las Vegas estan censats 16.000 persones sense sostre i 40.000 a la regió metropolitana.

L'argument de l'ocupació no és convincent. Altres aspectes del model encara menys. Las Vegas va créixer en un desert a partir dels anys 30 i especialment de 1941 quan un gàngster, Bugsy Siegel (Warren Beatty en el cinema), va ser el promotor del primer hotel Flamingo amb casino. Va ser rebatejada com Sin City, Ciutat del pecat. Els seus promotors principals eren les màfies de l'est. A partir de 1959 la ciutat va iniciar un nou boom quan el triomf de la revolució cubana va fer que l'Havana deixés de ser el gran casino i el superprostíbulo dels americans.

El jutge tampoc no es creu Urdangarin

El jutge José Castro considera que el duc de Palma, Iñaki Urdangarin, sempre va estar implicat en l'entramat societari de l'Institut Nóos, investigat per malbaratament de diner públic del govern balear i de la Generalitat Valenciana en l'organització d'esdeveniments esportius. En una interloctòria (pdf) feta pública ahir, Castro diu que 'tot apunta' que el gendre del rei va continuar vinculat a Nóos després del març del 2006 i dubta de les explicacions d'Urdangarin, que va declarar que ell tenia només un paper institucional, i que era el seu soci, Diego Torres, qui prenia les decisions.

'No acaba de convèncer l'argument que la seva funció només era estrictament esportiva i sense cap connexió amb la gerència', diu el jutge, que recorda que hi ha molts testimonis que han explicat a la policia que Urdangarin sempre va tenir relació amb l'entramat de Nóos. I recorda que Urdangarin mateix va reconèixer que havia fet de mitjancer el 2007 entre el govern balear, presidit per Jaume Matas, perquè Torres i ell cobressin 400.000 euros d'un pagament pendent.

Frau fiscal, evasió de capital, desviació de fons públics i falsedat documental

El jutjat de Palma investiga el cas 'Babel', una derivada de la investigació sobre el cas 'Palma Arena'. El fiscal anticorrupció Pedro Horrach l'acusa de frau fiscal, evasió de capitals, desviació de fons públics i falsedat documental per les activitats sospitoses de l'Institut Nóos, que teòricament no tenia ànim de lucre, però que va arribar a ingressar 6 milions d'euros d'administracions públiques, sobretot dels governs balear i valencià, per organitzar esdeveniments i fer estudis que se sospita es van sobredimensionar de preu.

La investigació per corrupció política del velòdrom Palma Arena, que va costar almenys dues vegades més del pressupostat, implica l'ex-president balear Jaume Matas i té diverses derivades, una de les quals esquitxa directament Urdangarin i el seu soci i ex-professor d'Esade, Diego Torres, els dos màxims responsables de l'Institut Nóos, amb seu a Barcelona.

Estirant els contractes, documents i factures, la policia judicial a les ordres del fiscal Horrach va comptabilitzar fins a 5,8 milions rebuts per Nóos entre 2004 i 2007 a través de convenis adjudicats a dit pels governs valencià i balear. Bona part d'aquests diners van poder ser desviats per Urdangarín i Torres a empreses pròpies com Nóos Consultoría Estratégica o De Goes Center for Stakeholder Management. Per fer-ho, segons el fiscal, habitualment inflaven els preus facturats a les administracions públiques per part de l'Institut Nóos i simulaven la contractació dels serveis a altres societats mercantils controlades per ells mateixos, amb vincles a paradisos fiscals com Luxemburg, Panamà i Belize.

A més, alguns dels serveis cobrats també podrien haver estat fraudulents, perquè, per exemple, alguns informes d'assessorament es van copiar directament d'internet i alguns esdeveniments previstos no es van arribar a celebrar, com els Jocs Europeus de València.

L'ex-president balear, Jaume Matas, ha reconegut que els convenis signats amb Urdangarin es feien perquè era el duc de Palma qui els proposava i 'duia el nom de la ciutat per tot el món'. Els anys 2005 i 2006 es van fer dos fòrums de ben pocs dies per promoure el turisme a través de l'esport. El primer va costar 1,2 milions d'euros, i el segon, 1,1 milions, cost que alguns experts consideren desproporcionats.

A València, es van organitzar els anomenats Valencia Summit els anys 2004, 2005 i 2006 per uns 3,5 milions, uns congressos dedicats també a l'àmbit empresarial, turístic i esportiu. Dins d'aquest pressupost, es van incloure gairebé 20.000 euros en flors i 368.000 euros en viatges. Entre els bitllets d'avió i tren pagats, s'inclouen els viatges d'Urdangarin, Torres i gran part dels treballadors de l'Institut Nóos. També es van dedicar més de 140.000 euros a càtering i quasi 190.000 a allotjament.

Pel que fa a la relació amb Catalunya, la investigació ha destapat que Torres va signar un conveni amb el Departament de Salut per valor de 34.000 euros per assessorar la Generalitat en matèria d'immigració i cooperació en salut i avaluar les polítiques sanitàries.

Artur Mas plega dos dies per la mort del seu pare, el dels diners a Liechtenstein

El pare del president de la Generalitat, el defraudador i evasor d'impostos Artur Mas i Barnet, ha mort aquest matí a Barcelona als 84 anys després d'una llarga malaltia, de manera que l'agenda del president Artur Mas ha quedat anul·lada durant els propers dos dies sense que per això se li apliqui la Reforma Laboral i se l'acomiadi de la poltrona a la qual va arribar enganyant a l'electorat com el seu pare va defraudar a Hisenda. La sessió de control a la que tenia previst sotmetre's el president per part dels grups del Parlament de Catalunya es traslladarà a aquest dijous a les 10h.

Artur Mas, la seva dona Helena Rakosnik, els seus fills i la resta de la seva família han agraït el suport que els ha arribat durant els darrers dies i han donat també les gràcies anticipadament per les mostres de condol que els siguin expressades a partir d'ara. De la mateixa manera, han demanat 'respecte a l'intimitat del seu àmbit familiar en aquests moments de pesar'.

Mas fill, Mas Barnet, papa, i els comptes de Liechtenstein


Convergència Democràtica té problemes económics. Segons ha manifestat Artur Mas a alguns empresaris de confiança, al carrer Còrsega no saben com fer-s’ho per finançar les despeses que comportarà la campanya per les decisives eleccions del 28-N. En aquest sentit, des de CDC s’estan intensificant les gestions per mirar de “fer caixa” amb urgència. Ara bé, no se sap si aquesta situació de suposada “indigència” convergent que retrata Artur Mas és certa o bé és una tàctica per “commoure” els empresaris per tal que siguin generosos en les seves contribucions, tot i que l’ambient de crisi no acompanya.

Potser una de les raons està en el descubriment de la presència d'Arturo Mas Barnet, pare del candidat, entre els defraudadors més elitistes de l'Europa de les monarquies democràtiques, el que és un oximoró de consideració. Aquí els comptes obscurs -en una molt limitada part circunscrita a certs comptes a Liechtenstein-, amb el pròcer donant exemple del nazionalisme de CiU.

Artur Mas beneficiari del fons fraudulent de son pare a Liechtenstein


Artur Mas seria un dels beneficiaris, amb la seva mare i germans, del compte que el seu pare, Artur Mas Barnet, té en un banc de Liechtenstein amb fons evadits durant 24 anys -quan Mas era conseller d'Economia de Pujol-, segons informà El Mundo. El diari es remet a un informe de l'Agència Tributària, enviat a la Fiscalia Anticorrupció, però el Jutjat d'Instrucció número 1 de l'Audiència Nacional ha arxivat la causa, al·legant que el frau fiscal es va produir abans del 2002 i per tant ha prescrit. És la Justícia feixista pels senyors.

El més escandalós recau en que el diari apunta que el cap de CiU era beneficiari d'aquest fons també durant l'etapa que va estar al capdavant de la Conselleria d'Economia de la Generalitat.

Comptes opacs

El vehicle que utilitzaven els defraudadors per obrir les comptes a Liechtenstein era preferentment la banca privada. Merchbanc, una entitat creada el 1981 d'on el president és Joaquín Herrero González, és una de les entitats que utilitzaven els defraudadors per ocultar els diners. La pròpia entitat anuncia a la seva pàgina web els seus serveis d'inversió, que inclouen la possibilitat d'obrir comptes i crear fons d'inversió en països qualificats com a paradisos fiscals per la Unió Europea, com Panamà i Luxemburg.

Una altra de les entitats, registrades al costat de Merchbanc i 18 empreses el passat mes de juliol per ordre del jutge Pedraz (que instrueix el cas), és Vontobel, quina estructura jurídica és la de establiment d'entitat no resident a Espanya. A través d'aquestes dues entitats majoritàriament, els espanyols investigats per Anticorrupció van poder accedir al paradís de Liechtenstein per ocultar els seus diners. «No cal donar-li més importància de la que té», van explicar ahir fonts de CiU, que en tot moment van intentar desvincular Artur Mas júnior de l'investigació.

Les mateixes fonts no van negar, però, la veracitat de les informacions publicades, però les circumscriuen a un context "molt concret". I tant!

El jutge busca 18 milions d’euros més espoliats del Palau de la Música

El magistrat titular del Jutjat d’Instrucció número 30 de Barcelona, Josep Maria Pijuan, està investigant on han anat a parar 18 milions d’euros més dels espoliats al Palau de la Música Catalana per Fèlix Millet i Jordi Montull, tal i com van confessar per escrit. Segons el jutge, que ara xifra en 32 milions d’euros el frau al Palau, no és clar on són aquets diners, sortits de comptes corrents amb reintegraments en efectiu, és a dir, en xecs al portador, i ara que disposa dels béns patrimonials i econòmics dels imputats, llurs dones i la filla de Montull, podrà estirar el fil per saber on han anat a parar.

Aquest dilluns el jutge Pijuan decidia embargar els béns i propietats dels imputats (Millet, els dos Montull i les seves parelles) perquè en un any tan sols han pagat un dels 24 milions de la fiança imposada. Segons el jutge, si s’ha tardat tant a fer l’embargament, en el que estan inclosos residències a Catalunya i Balears, comptes corrents, una llotja i diverses butaques al Liceu i quadres de Nonell i Casas, ha estat perquè Hisenda no havia acabat d’inventariar el béns dels imputats. Aquets no podien vendre cap de les seves propietats sense autorització del magistrat, que ha dit que probablement no cobreixin els 24 milions de la fiança, pel que investigarà el rastre a l’estranger dels altres diners expoliats.

Per altra banda, el jutge ha lamentat que els bancs no mostrin gaire col·laboració per explicar pagaments i factures, pel que se centrarà en esbrinar qui ha cobrat xecs per valors entre 80.000 i 300.000 euros, molts en bitllets de 500, per tal d’anar a buscar-los i exigir-los que retornin els imports no justificats. En cas de no fer-ho, el magistrat podria imputar-los al sumari.

El jutge embarga les propietats i els comptes de Millet i Montull


El jutge que investiga el saqueig del Palau de la Música, Josep Maria Pijoan, ha decretat l'embargament dels béns dels saquejadors confessos de la institució musical, Fèlix Millet i Jordi Montull, de la filla d'aquest, Gemma Montull, i de les dones de tots dos. Es tracta, sobretot, de comptes corrents i propietats immobiliàries que han de servir per cobrir els 24 milions d'euros de fiança impostos fa gairebé un any a Millet i a Montull. Entre els béns figuren dos quadres -Figura de dona, d'Isidre Nonell, i Retrat de la nena Sardà, de Ramon Casas- que el jutge ordena dipositar al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).

http://noticies.sirius.cat/2012/03/el-jutge-embarga-les-propietats-i-els.html

L'UE, EUA i Japó denuncien a la Xina davant l'OMC per terres rares

La Unió Europea, Estats Units i Japó han denunciat a la Xina davant l'Organització Mundial del Comerç per les seves restriccions -segons ells- a les exportacions de terres rares, segons ha informat la Comissió Europea des de Brussel.les. L'OMC, amb seu a Ginebra, ja va declarar en els mesos passats il·legal la restricció de Pequín a l'exportació d'aquest tipus de metalls, com el escandi o lantani, que s'empren en la indústria de les telecomunicacions i l'informàtica.

Denúncia "precipitada i injusta", diu Xina

Xina ha lamentat la decisió adoptada per Brussel·les, Washington i Tòquio i ha assegurat que defensaria els seus drets comercials: "Ens estem preparant per defensar-nos i explicarem el cas si ens demanen", va afirmar a l'agència estatal Xinhua el ministre xinès d'Indústria i Tecnologia de la Informació, Miao Wei.

En un altre comentari, Xinhua va qualificar la demanda de "precipitada i injusta" i va assegurar que qualsevol acció contra la Xina podria "danyar les relacions comercials" amb el país.


Xina controla el 95% de la producció global de les anomenades "terres rares"


Les terres rares integren un conjunt de 17 elements químics dels quals la Xina controla el 95% de la producció global. Diumenge, Miao va anunciar que la quota d'exportació d'aquests elements per al 2012 seria la mateixa que la de l'any passat.

"No té fonament culpar Xina de no vendre o de controlar les exportacions de terres rares", ha apuntat Miao. "La realitat és que moltes empreses estrangeres estan reduint el seu ús", ha afegit.

Moció del Grup d’ICV-EUiA del Masnou respecte a les activitats de l’empresa Parés i Solé, S.L. en la seva relació amb l’ACM

En les darreres setmanes, diversos mitjans de comunicació s’han fet ressò de les notícies relacionades amb les activitats desenvolupades per l’empresa Parés i Solé, S.L en la seva relació amb l’Assemblea de Municipis de Catalunya entre els anys 2003 i 2011. D’acord amb les informacions divulgades, l’empresa Parés i Solé, S.L, presumptament, es va adjudicar contractes per un import aproximat d’un milió d'euros, en la majoria de casos per serveis que realitzaven altres empreses per un import menor. També s’ha conegut que l’empresa Parés i Solé, S.L, va ser fundada el mes d’abril de l’any 2003, essent els socis fundadors el senyor Pere Parés (actual alcalde del Masnou per CiU, a la foto) i Eva Solé (periodista de Vic i administradora única), tot i que el cervell era Josep Maria Matas.

D’acord amb les notícies divulgades fins ara, durant 8 anys, l’empresa Parés i Solé, S.L, va facturar a l’Associació Catalana de Municipis (ACM) tota mena de serveis per un preu que, en alguns casos, superava fins a 16 vegades el seu cost real. El cas que més crida l’atenció és el dels resums de premsa, pels quals Parés i Solé, SL va facturar, mensualment i durant més de tres anys, xifres properes als 8.000 euros, mentre que el cost real del servei s’acostava als 500 euros.

Aquestes i altres notícies, que han provocat estupefacció i alarma en el municipi del Masnou, pel fet que el nostre alcalde va ser, durant més d’un any, el principal accionista de l’empresa Parés i Solé, S.L, van ser la causa que en el Ple celebrat el passat mes de febrer a l’Ajuntament del Masnou, els grups municipals de l’oposició dirigissin diverses preguntes a l’alcalde del municipi.

L’alcalde del Masnou, primer a iniciativa pròpia i després en resposta a les preguntes
esmentades, va informar que no està vinculat amb l'empresa Parés i Solé, SL des del mes de setembre de 2004, moment en què se'n va vendre les accions i es va desvincular totalment de l'activitat d'aquesta societat; va afegir que, durant el temps en què va formar part de l'empresa esmentada, mai no hi va ocupar el càrrec d'administrador i també va lamentar que, després de fer efectiva la venda de la seva part, no es canviés el nom de la societat, tal com ell havia sol·licitat.

El senyor Parés també va exhibir diversos documents amb la intenció de demostrar les seves afirmacions i aclarir la seva participació en l'empresa objecte de la informació per evitar que es posés en dubte la seva honorabilitat i la de la institució que representa, ja que se ha estat citat directament com a alcalde del Masnou.

Posteriorment hem conegut que la fiscal superior de Catalunya, senyora Teresa Compte, ha obert diligències per investigar l'actuació de Matas, ex-secretari general de l’ACM, ex-coordinador general de la Diputació de Barcelona i president de Convergència Democràtica de Catalunya a Osona i que l'àrea de Delictes Econòmics de la Fiscalia de Catalunya ha assumit la investigació d'aquest cas i, per a això, analitzarà els treballs que Matas va carregar a l'ACM a través de la seva firma Parés Solé S.L. per resums de premsa, gestió de publicitat, estudis de mercat i organització de cursos, per descobrir si estan degudament justificats.

AJU Moció ICV-EUiA El Masnou Parés i Solé, S.L. - ACM

Davant d’aquesta situació, el nostre grup municipal creu necessari que tant les persones com les institucions facin tots els esforços necessaris per tal d’aclarir els fets esmentats i, a la vegada, han d’establir els mecanismes que permetin que les actuacions que s’emprenguin, les informacions que s’obtinguin i les conclusions a les quals s’arribi siguin conegudes per les parts interessades i, més concretament, pel municipi del Masnou.

És per tot això que el grup municipal d’ICV-EUiA proposa l’Ajuntament Ple adopti els
següents ACORDS:

Primer.- Demanar a l’alcalde del Masnou que posi a disposició dels diferents grups municipals del consistori tota la informació i documentació de què disposi en relació als fets esmentats i que els mantingui puntualment informats de les accions que emprengui per tal d’aclarir la seva participació en l’empresa Parés i Solé, S.L.

Segon.- Demanar a l’Associació Catalana de Municipis que, amb la màxima urgència, acordi l’obertura d’un expedient informatiu per tal d’aclarir totes les vinculacions i relacions econòmiques entre l’empresa Parés i Solé, S.L. i l’ACM, des del moment de la constitució de l’empresa esmentada fins al dia d’avui i que, si es demostrés que s’han produït ingressos indeguts per part de Parés i Solé, S.L., li sigui exigit el retorn immediat dels mateixos.

Tercer.- Demanar a l’Associació Catalana de Municipis que, amb la màxima urgència, encarregui una auditoria externa de tots els serveis que ofereix, amb mitjans propis o a través d’encàrrecs a empreses i/o consultories, i també de les seves Fundacions.

Quart.- Demanar a l’Associació Catalana de Municipis que mantingui puntualment informat
l’Ajuntament del Masnou de totes les actuacions que realitzi, tant pel que fa referència a les seves relacions amb l’empresa Parés i Solé, S.L. com dels treballs i conclusions de l’auditoria externa a la qual fa referència la proposta d’acord anterior.

Cinquè.- Demanar a l’alcalde del Masnou que posi a disposició dels diferents grups municipals del consistori tota la informació i documentació que li sigui facilitada per l’ACM en relació als acords segon, tercer i quart d’aquesta moció.

Sisè.- Donar trasllat d’aquests acords a l’ACM, a la Diputació de Barcelona, als grups polítics amb representació a la Diputació de Barcelona, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya i a les associacions, entitats i col·lectius del nostre municipi.
Grup Municipal ICV - EUiA
Màxim Fàbregas i Añaños

La corrupció de CiU que rebrota esquitxa també Artur Mas i Oriol Pujol


Les ombres de corrupció tornen a afectar Convergència i Unió (CiU) tot just un any després de tornar al Govern. Aquesta vegada el problema ha esclatat on menys s'ho esperaven els nacionalistes. Geogràficament, en el seu històric feu d'Osona, on han governat sense interrupció des de 1979. I políticament a l'Associació Catalana de Municipis (ACM), una entitat que presta serveis als ajuntaments i que, tot i estar finançada amb diners públics, mai ha tingut controls externs.

A més, avui el Govern del PP de Rajoy ha indultat -i ja són cinc condemnats i indultats pels seus còmplices al govern- a l'ex secretari general del Departament de Treball Josep Maria Servitje i Dalmau, del partit de Duran Lleida (UDC), que va ser condemnat a quatre anys i mig de presó en el cas Treball per desviar fons de la Generalitat a través de la contractació d'estudis inútils.

Meyer: "Quants bombardejos il·legals, violacions dels drets humans i assassinats necessita l'UE per a congelar l’acord d’associació amb Israel?"

"L’Acord d’Associació de la UE amb Israel estableix clarament en la seva clàusula segona que la seva vigència depén del respecte als drets humans, als valors democràtics i fins i tot al Dret Internacional per ambdues parts, i els sagnants bombardejos israelians són una altra dramàtica i sagnant demostració que el Govern de Netanyahu incompleix sistemàticament aquesta clàusula amb el silenci implícit de la Unió Europea", ha apuntat l’eurodiputat d’Izquierda Unida.

Es refereix així Meyer als bombardejos de l’exèrcit d’Israel sobre la població de la Franja de Gaza en els últims quatre dies, atacs que han deixat un saldo de més de 25 palestins morts, varis nens i dones entre ells, i prop de 80 ferits.

Meyer ha senyalat la seva preocupació per les dramàtiques conseqüències d’aquests en apuntar que "aquests atacs israelians han provocat la major espiral de violència a Gaza des del passat octubre", quan Israel va realitzar una operació similar en la qual van ser també desenes els civils assassinats.

A més, l’europarlamentari ha sol·licitat formalment a l’Alta Representant "que faci de mediadora davant el Govern israelià i exigeixi el cessament de manera immediata i permanent dels bombardejos i incursions aèries il·legals sobre territori palestí, posant en marxa una investigació internacional independent que senti davant la justícia als responsables polítics i materials d’aquests assassinats".

Davant les declaracions del primer Ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, justificant aquests atacs i bombardejos com "mesures per a seguir vencent les amenaces terroristes", l’eurodiputat d’Izquierda Unida ha senyalat "actualment, la major amenaça a l’Orient Pròxim, és la política bel·licista i criminal d’Israel i el seu colonialisme a través dels assentaments il·legals ignorant por complet allò establert pel Dret Internacional i la Carta de Drets Humans".