Mursi crida als alts comandaments militars a "no respondre al cop"

El President d'Egipte, Mohammad Mursi, ha assegurat que ell continua sent el president d'Egipte i ha subratllat que la decisió de les Forces Armades és igualment rebutjada "per tots els homes lliures del país". "Deposat" aquest dimecres en un nou cop d'estat del totpoderós exèrcit com a cap d'Estat, ha demanat als alts comandaments militars i als soldats que compleixin amb la Constitució i la llei i no responguin al "cop" (d'Estat), i que evitin implicar-se en el vessament de sang.

En un comentari previ a la seva pàgina oficial de Facebook, Mursi ja va advertir que "no acceptarà mai renunciar de forma humiliant a la seva pàtria, la seva legitimitat i la seva religió". "Que sàpiguen els nostres fills que els seus pares i avis van ser homes que no accepten la injustícia i que no acceptaran mai renunciar de forma humiliant a la seva pàtria, la seva legitimitat i la seva religió", assenyala el comunicat.

En les últimes hores, Mursi s'ha dirigit als egipcis per les xarxes socials per defensar la seva legitimitat com a president frenteua el que considera l'opció "equivocada" dels que demanen la seva dimissió i la convocatòria d'eleccions anticipades.

L'Exèrcit destitueix Mursi com a president d'Egipte

Mohammad Mursi ja no és el president d'Egipte, ha anunciat el ministre de Defensa, el general Abdel Fatah al-Sisi, després del cop d'estat de l'exèrcit que ha suspès temporalment la Constitució. Al-Sisi ha assenyalat la nit d'aquest dimecres que l'últim discurs de Mursi no va complir amb les demandes del poble egipci i ell ha de deixar el poder, el qual serà assumit provisionalment pel president del Tribunal Constitucional Suprem del país nord-africà, Adli Mansur.

L'Exèrcit destitueix Mursi com a president d'Egipte

Mohammad Mursi ja no és el president d'Egipte, ha anunciat el ministre de Defensa, el general Abdel Fatah al-Sisi, després del cop d'estat de l'exèrcit que ha suspès temporalment la Constitució. Al-Sisi ha assenyalat la nit d'aquest dimecres que l'últim discurs de Mursi no va complir amb les demandes del poble egipci i ell ha de deixar el poder, el qual serà assumit provisionalment pel president del Tribunal Constitucional Suprem del país nord-africà, Adli Mansur. Els canals islàmics han estat censurats després de la deposició de Mursi per l'exèrcit.

Així mateix, Al-Sisi ha anunciat que el Parlament egipci queda dissolt i hi haurà eleccions legislatives i presidencials anticipades.

La Presidència d'Egipte insta la calma i al no vessament de sang

El compte de la Presidència d'Egipte a la xarxa social de Twitter acaba de publicar un missatge en el qual s'insta els ciutadans a mantenir la tranquil·litat i a evitar el vessament de sang.


Egipte: Reunió d'urgència en mig del cop militar

El ministre egipci de Defensa, el general Abdel Fatah al-Sisi, es reuneix amb Mohammad el-Baradei, fundador del Partit de la Constitució, el xeic de la institució musulmana egípcia Al-Azhar, Ahmad al-Tayeb, així com amb representants dels opositors i els Germans Musulmans de Mursi, per solucionar l'actual crisi del país àrab. L'Exèrcit egipci ha ocupat l'edifici de la televisió estatal, en el districte de Maspero, i ha desplegat els seus vehicles cuirassats per altres punts del Caire, inclosos els voltants de les ambaixades i de la plaça Tahrir.

El-Baradei: 'El Full de ruta satisfarà al poble'

El principal líder de l'oposició d'Egipte col·locat per l'OTAN i premi Nobel de la Pau de l'imperialisme, Mohammad El Baradei, ha declarat que el full de ruta proposat per l'Exèrcit i dictada per la CIA "satisfarà al poble".

Les últimes hores de la primera democracia egipcia que no agradà l'imperialisme

En les últimes hores, les forces armades d'Egipte han fet esforç per a una sortida de la crisi, però ha rebut el rebuig dels Germans Musulmans i del president Mursi. La proposta rebutjada pels islamistes preveu, la continuació del president Mursi però sense poder executiu, la creació de govern de transició encapçalat per l'oposició, amb Berdahi de president del govern i amb 3 vicepresident de govern, un que representa les forces laiques, un representa els islamistes i un militar. Aquest govern tindrà d'organitzar un referèndum a 6 mesos sobre la continuació del president Mursi. Aquesta iniciativa va ser rebutjada pels Germans Musulmans i els grups islamistes.

Davant el rebuig dels islamistes, el ministre de defensa va convocar a les forces d'oposició, representants dels joves de la revolució, a la guia islamista de l'Azhar (universitat islamistes del Azhar i el patriarca de l'església copta. De les forces islamistes només va assistir el partit Annour, mentre els grups afins a Mursi rebutjaren assistir. Els assistents han acordat un full de ruta, llegit pel ministre de defensa i comandant cap de les Forces Armades al servei i sou d'EUA. El full de ruta contempla:

- La derogació de l'actual constitució que van votar els islamistes.
- El president del Tribunal Constitucional serà qui ocupi la presidència de forma transitòria amb poder de decretar.
- Constitució d'un govern de tecnòcrates.
- La preparació d'una llei electoral nova a mida.
- L'elaboració d'una nova constitució al gust de la burgesia.
- La celebració d'eleccions presidencials i parlamentàries que surtin com occident espera.
- Un pacte d'honor de respectar la llibertat de premsa sempre que no sigui islamista.
- Mesures perquè "la joventut que ha fet la revolució" participi a dirigir el país que ningú sap com es poden aplicar i no és més que un altre brindis al sol de l'imperialisme i el sionisme que controlen el món "lliure".

Al-Kosar critica la campanya imperialista de censura contra els canals iranians

El canal iranià en llengua àrab, Al-Kosar, ha emès aquest dimecres un comunicat en què qualifica d'il·legal i poc professional el fet que companyies de satèl·lits internacionals Hotbird, Eutelsat i Intelsat hagin tallat les transmissions dels canals iranians com PressTv i HispanTv -talls que van començar amb la sudamericana TeleSur-.

En reacció a la suspensió dels programes de les cadenes iranianes per les companyies de satèl·lit, Al-Kosar ha afirmat que "aquestes actituds hostils i no professionals que violen les lleis internacionals, contradiuen les al·legacions d'Occident sobre el seu suport a la lliure circulació de informació".

"Aquesta mesura va mostrar una vegada més la violació de la llibertat d'expressió i al lliure accés a la informació, com un dels drets humans bàsics, i la violació de les normes, convenis i contractes internacionals pels que al·leguen defensar-los", indica l'text.

"La suspensió de les transmissions dels canals iranians revela que la dictadura dels mitjans de comunicació occidentals i les seves bases de difusió de la mentida no toleren escoltar veus lliures i diferents en l'àmbit mediàtic, de manera que recorren al pitjor dels instruments, és a dir la censura, per fer callar aquestes veus opositores i així divulgar les notícies de manera unilateral", afirma el comunicat d'Al-Kosar.

El canal iranià en llengua àrab, en el seu comunicat, reafirma el seu dret a donar seguiment legal a aquest cas, fer complir els seus drets i que rescabalin els danys materials i espirituals que ha patit a causa d'aquestes mesures.

Des d'inicis de juliol de l'any en curs, diverses empreses occidentals proveïdores de satèl·lits han deixat de donar servei als principals canals de la República Islàmica de l'Iran.

Eutelsat intensifica la seva campanya il·legal contra canals iranians

El proveïdor de satèl·lits 'Eutelsat' ha intensificat la seva campanya il·legal contra els mitjans de comunicació iranians. L'empresa amb seu a França, ha advertit a diversos proveïdors internacionals de satèl·lits no cooperar amb canals iranians, en particular el canal de notícies de 24 hores iranià en idioma anglès, Press TV.

El director executiu d'Eutelsat, el gal-israelià Michel De Rosen, ha escrit cartes a les empreses de satèl·lits, recordant les sancions unilaterals i il·legals imposades pels Estats Units i la Unió Europea (UE) contra l'Iran.

Segons informes obtinguts per Press TV, De Rosen en les esmentades cartes ha advertit a les empreses de satèl lits que "la transmissió dels canals iranians es considera una violació de la llei dels Estats Units i està en contra dels embargaments de la UE contra Teheran".

La campanya promoguda per Eutelsat contra els mitjans iranians no es limita a atacs contra Press TV; doncs Eutelsat va ordenar a l'espanyola Hispasat bloquejar la difusió, a Espanya i Amèrica Llatina, del canal iranià de parla hispana, HispanTV, a més de PressTV.

Els canals iranians en llengua àrab, Al-Alam, Al-Kosar i iFilm, també han estat blanc d'agressions constants d'Eutelsat.

Els atacs contra mitjans iranians mostren el tractament desigual de l'Occident, que al·lega ser defensor dels drets humans i la llibertat d'expressió, però practica el contrari.

Gordó i Mena (CiU) hauran de declarar com a testimonis per les ITV

El conseller de Justícia, Germà Gordó (a dalt la foto), i l'exconseller d'Empresa i Ocupació Francesc Xavier Mena hauran de comparèixer després de l'estiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per declarar com a testimonis pel cas de les ITV. Així ho ha acordat aquest dimecres el magistrat instructor del cas, després que aquest dimarts ho demanés la fiscalia, en el cas de Gordó, i la defensa d'Oriol Pujol, en el cas de Mena.

Gordó era secretari del Govern quan van succeir els fets investigats i suposadament estava al cas de totes les gestions que es feien per modificar el mapa territorial d'estacions, mentre que Mena era el conseller encarregat de l'àrea.

Francesc Xavier Mena acudirà a declarar a petició de la defensa d'Oriol Pujol, representada pel lletrat Javier Melero. L'exconseller haurà de respondre sobre el redisseny del mapa de les ITV, que es va començar a gestar sota el seu mandat, i sobre algunes de les deslocalitzacions de multinacionals japoneses. En concret, les operacions de Yamaha i Sony.

L'advocat d'Oriol Pujol també ha demanat la compareixença de l'ex diputat Eudald Casadesús.


Un jurat popular jutjarà Oriol Pujol pel 'cas ITV'

El jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Enric Alsina ha dictaminat deixar en mans d'un jurat popular el judici pel 'cas ITV', en què està imputat per tràfic d'influències el diputat de CiU Oriol Pujol. En un acte, el jutge arxiva, a més, l'acusació contra el subdirector de Seguretat Industrial de la Generalitat, Isidre Masalles, al considerar que "no queden degudament acreditats els fets delictius que se li atribueixen".

El TS continuarà la causa contra el jutge investigat per la trama ITV

El Tribunal Suprem (TS) ha decidit continuar la tramitació de la causa contra el jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Joaquín José Ortiz Blasco (foto amb Artur Mas), investigat per la seva presumpta relació amb la trama per la concessió irregular de llicències d'ITV a Catalunya en que està imputat Orio Pujol Ferrusola (cas Campió), i ha desestimat el recurs d'apel·lació que l'aforat va interposar contra la decisió del magistrat instructor, indica la interlocutòria del Suprem.

1981, Yamaha: L'Història Reial de moltes traicions

L'any del cop... nipóL'any 1981 passarà a l'història cortesana com el del cop d'estat de Juan C. Palomo -"yo me lo guiso yo me lo como"-, deixant de banda, com la mala premsa, fets que després van marcar l'Espanya que ara agonitza, en mans d'aquella aliança PP-PSOE multiplicada per 17 i repartida amb les burgesies perifèriques associades i que ens van vendre com "l'Espanya de les autonomies".

La llista completa dels llibres i autors prohibits i odiats pel nazisme

La llista completa d'autors i llibres qualificats pel règim feixista del Tercer Reich com "nocius i indesitjables per a l'esperit germànic" ha deixat de ser un secret, com el nacionalsocialisme va planejar, per fer-se pública per primera vegada. Un total de 5.800 títols, entre els quals es troben les obres d'autors com Sigmund Freud, Karl Marx, Thomas Mann o Alfred Döblin, van formar part de la llarga llista que el nazisme dels ignorants va condemnar a la foguera.

La crema de llibres per part dels nazis, una relíquia de la inquisició catòlica que va recolzar i sostenir el feixisme, va marcar l'inici de la censura i de la persecució cultural del règim.

Milers de persones van acudir en massa a aquests actes, en què van participar professors i membres de les SS i que són recordats a Alemanya com la barbàrie cultural que va precedir a l'holocaust.

Un berlinès va començar la investigació el 2008

La llista de llibres que més tard cremarien a les places d'Alemanya, que es va elaborar de forma confidencial entre 1938 i 1941, contenia títols d'autors marxistes, comunistes, anarquistes, jueus, pacifistes i estrangers 'decadents', igual que es va fer amb pintors i escultors que després van enriquir les coleccions privades dels jerarques nazis.

Amb el desig de salvar de l'oblit a aquests autors bandejats i perseguits pel nazisme, un ciutadà berlinès, Wolfgang Both, va començar el 2008 la investigació per reunir tots els títols prohibits en una gran llista que pogués ser consultada pels ciutadans.

La publicació d'aquesta llista es realitza en el marc dels actes organitzats enguany sota el lema "Diversitat Destruïda" per rememorar el 80 aniversari de l'arribada de Hitler al poder i el 75 aniversari de l'anomenada "Nit dels Cristalls Trencats", la jornada que va marcar l'inici de la persecució oberta dels enemics del nazisme i dels jueus.

Albert II abdica també en un intent de salvar el negoci familiar

El rei Albert II de Bèlgica abdicarà el proper 21 de juliol. La renúncia, la segona d'un monarca europeu aquest any després de la de Beatriu d'Holanda, s'avança respecte al que preveu la Casa Reial belga. Albert II plantejava dirigir-se a la nació el 21 de juliol, festa nacional, per deixar definitivament el càrrec a la tardor. Finalment, el relleu a favor del seu fill Felip es produirà aquest mateix mes en un intent de salvar el negoci d'una família corrupta de pocavergonyes i esclavistes.

La familial reial belga, perseguida per l'escàndol en nombroses ocasions ja des de que el vell tirà Leopold fes servir l'exèrcit per sotmetre, massacre darrera massacre, la seva hisenda particular i privada del Congo durant dècades, ha estat especial objecte de bromes i esperpents en l'últim any, en franca competència amb els seus cosins borbons.

La polèmica fiscal que ha acompanyat la beata, retrògrada i ultracatòlica reina Fabiola de Mora i Aragó, injuriada per haver usat una fundació per eludir tributar per l'herència del seu espòs, el difunt rei Balduí, i sobretot la filla extramatrimonial d'Alberto II han deixat la imatge de la reialesa entre l'avarícia i la hipocresia més evidents, en una Bèlgica ja dividida entre flamencs i valons en una crisi crònica.

L'anunci de la imminent renúncia es produeix a penes uns dies després que els representants del monarca i d'aquesta filla fruit d'una relació paral·lela al seu matrimoni es veiessin les cares als jutjats. Amb l'anunci d'avui, la propera vista d'aquest cas, a principis de setembre, es produirà amb Albert II ja fora del tron ​​i sense que aquest procés interfereixi directament en la vida de la Casa Reial.

En aquest mateix cas, el rei s'ha vist també sacsejat per les revelacions de la mare d'aquesta filla extramatrimonial, la baronessa Sybille Sélys Longchamps, que ha revelat a la premsa belga els detalls més íntims d'una relació que va mantenir, segons la seva versió, durant 18 anys, malgrat que el rei va mantenir durant tot aquest temps el seu matrimoni.

Els plans de l'encara monarca, que té previst dirigir-se a tots els belgues a les sis de la tarda, segons informa el diari Le Soir, deixen el tron ​​en mans del seu fill, el príncep Felip,

La feixista Fabiola crea una fundació per evadir impostos

La decisió de l'espanyola Fabiola de Mora y Aragón, reina de Bèlgica, de crear una fundació privada que eviti als seus nebots hereus pagar impostos de successió ha aixecat polèmica entre els partits polítics belgues, que en algun cas consideren que la vídua del rei Balduí hauria de proposar reduir la seva dotació. Bart De Wever: "S'assenyala amb el dit a la gent que treballa per guanyar els seus diners, mentre que se li perdonen tots els pecats als reis i als prínceps que viuen dels diners dels nostres impostos".

Egipte: Reunió d'urgència en mig del cop militar

El ministre egipci de Defensa, el general Abdel Fatah al-Sisi, es reuneix amb Mohammad el-Baradei, fundador del Partit de la Constitució, el xeic de la institució musulmana egípcia Al-Azhar, Ahmad al-Tayeb, així com amb representants dels opositors i els Germans Musulmans de Mursi, per solucionar l'actual crisi del país àrab. L'Exèrcit egipci ha ocupat l'edifici de la televisió estatal, en el districte de Maspero, i ha desplegat els seus vehicles cuirassats per altres punts del Caire, inclosos els voltants de les ambaixades i de la plaça Tahrir.

Almenys 23 persones van morir durant la nit de dimarts a dimecres quan subjectes no identificats van atacar una manifestació de partidaris del president egipci, Mohammad Mursi, a la Universitat del Caire: "Els assaltants ens van atacar amb armes de foc. Jo he carregat a un home que havia rebut un tret al cap", va descriure un partidari del president, Mostafa ABDELNASSER, en una entrevista feta per l'agència internacional AFP.

En altres incidents, al Caire, set persones van morir dimarts en enfrontaments entre partidaris i opositors del president islamista al districte de Gizeh (sud), els quals també van deixar desenes de ferits, alguns de gravetat, víctimes de trets.

En barris dels afores del Caire i a la província de Behera també van esclatar enfrontaments.

A més, la policia va trobar i va desactivar una potent bomba a la seu del partit Germans Musulmans al Caire, segons el Ministeri de l'Interior egipci.

En total, 47 persones, entre elles un nord-americà, van morir en actes de violència ocorreguts al marge de les manifestacions que van sacsejar el país la setmana passada.

Aquest dimarts va concloure el termini de dos dies que les forces opositores van donar al president d'Egipte, Mohammad Mursi, perquè "abandonés el seu lloc i permetés a les agències estatals començar a preparar les eleccions presidencials anticipades".

Les Forces Armades egípcies van declarar el passat 1 de juliol que l'Exèrcit "oferirà el seu propi full de ruta" en 48 hores si les forces polítiques "no responen a les demandes dels manifestants", ultimàtum que va ser rebutjat per la Presidència d'Egipte. El termini donat per les Forces Armades venç justament aquest dimecres.

Augmenta l'expectativa

Segons la informació publicada al portal web mundo.es, Mursi ha assegurat aquesta mitjanit que protegirà la seva legitimitat amb la seva pròpia vida. Unes hores després, l'Exèrcit li va respondre sense mitges tintes. En un comunicat, el cap de les Forces Armades egípcies, Abdelfatah a Sisi, ha assenyalat que l'Exèrcit "sacrificarà la seva sang per Egipte i el seu poble davant terroristes, extremistes o ignorants".

A mig matí, la cúpula castrense manté una reunió d'urgència després del rebuig de Mursi l'ultimàtum.

Al llarg del dia, està previst que continuïn les manifestacions massives convocades pels Germans Musulmans per defensar la legitimitat del president. El vicepresident del braç polític de la Germandat, Essam al-Erian, va destacar que el poble egipci no tolerarà la "revolta militar" ni es mantindrà en calma. "La llibertat és més valuosa que la vida", va dir.

Els partidaris del cap d'Estat insisteixen en la "legitimitat" del primer president elegit democràticament en la història del país, alhora que denuncien un intent de cop d'Estat per destituir-lo.

L'Exèrcit egipci ocupa la televisió estatal i es desplega pel Caire

L'Exèrcit egipci ha ocupat l'edifici de la televisió estatal, en el districte de Maspero, i ha desplegat els seus vehicles cuirassats per altres punts del Caire, inclosos els voltants de les ambaixades i de la plaça Tahrir.

Els militars han demanat als treballadors que abandonin l'edifici de la televisió, que ha interromput les seves emissions en directe. A part, l'Exèrcit ha desplegat vehicles cuirassats en diversos punts de la capital, a només dues hores de que s'acabi l'ultimàtum de 48 hores al Govern i als partits perquè arribin a un acord polític. Fonts locals han informat per Twitter de la presència de militars fortament armats als voltants de les ambaixades i de la plaça Tahrir del Caire, epicentre de les mobilitzacions antigovernamentals.

El cap de les Forces Armades, Abdel Fatah al Sisi, s'havia reunit amb alts responsables militars per, en teoria, preparar un comunicat. Així mateix, l'Sisi també ha mantingut una trobada amb el representant de l'oposició i premi Nobel de la pau Mohammad al-Baradei, per analitzar el futur full de ruta que l'Exèrcit pensa emetre si el president Mohammad Mursi no atén el seu ultimàtum.

Aquesta full de ruta passa per dissoldre el Parlament, crear un consell presidencial per imposar un govern neutral interí dirigit per un militar i iniciar un procés de transició d'entre nou i dotze mesos durant el qual es redactarà una nova Constitució que serà sotmesa a referèndum abans de la celebració d'eleccions presidencials i parlamentàries.

Siria: "EUA és un perdedor"

"Estats Units mai aconseguirà que el president Baixar al-Assad es retiri del poder", ha dit el viceministre sirià d'Afers Estrangers, Faisal al-Meqdad, en una entrevista al diari britànic 'Independent'. A més, el titular sirià afirma que malgrat al finançament econòmic i militar dels EUA als grups armats sirians, és obvi que no ha pogut controlar-los de cap manera.

Al-Meqdad explicar que EUA és un perdedor, perquè ha fet tot el possible des de fa dos anys, quan va començar el conflicte a Síria, per unir els grups opositors al Govern de Damasc, però, no ho ha aconseguit fins avui. Els grups opositors s'han desintegrat i no hi ha manera que es consolidin.

"Els canvis registrats en el primer semestre de l'any a Síria han afavorit al Govern d'Al-Assad, les forces de l'Exèrcit sirià han fet passos importants i concrets quant a la persecució i operació de neteja de terroristes en diferents regions del país", ha afegit Al-Meqdad.

Pel que fa a la celebració de la reunió internacional Ginebra II sobre Síria, l'alt funcionari va precisar que el Govern sirià, com sempre, està disposat a participar sense cap precondició en aquesta reunió.

Síria des de fa més de dos anys ha estat escenari d'una violència mortal, avivada per alguns països regionals i occidentals, a través del suport financer, armamentístic i logístic que brinden a les bandes terroristes.

El PP s’oposa a derogar el conveni d’assistència catòlica en hospitals

La diputada autonòmica d’EUPV, Marina Albiol, ha presentat aquest matí en la Comissió d’Organització i Regim de les Institucions de Les Corts, una Proposició No de Llei per a que el Consell derogue el conveni que la Generalitat Valenciana i els bisbes de l’Església catòlica de les diòcesis de València, Oriola-Alacant, Sogorb-Castelló i Tortosa van signar l’any 1992 per a oferir assistència religiosa catòlica als centres hospitalaris de la xarxa pública, que costa 6 milions d’euros “sols en pagar nòmines dels sacerdots catòlics en els hospitals públics.

El PP ha votat en contra d’aquesta proposta i el PSOE s’ha abstingut. Albiol ha denunciat que des de la signatura del conveni, el Consell s’ha gastat 6 milions d’euros “sols en pagar nòmines dels sacerdots catòlics en els hospitals públics. Ens sembla una xifra absolutament escandalosa”, ha denunciat.

Albiol ha destacat que aquesta xifra s’ha pagat “a més del cost i manteniment de les capelles en aquestos hospitals, cosa que augmenta encara més la quantitat total de diners públics destinats. És intolerable en una època de crisi que vivim, amb les retallades brutals a l’ensenyament i sanitat”, explica.

La parlamentària ha afegit: “la presència d’aquestos espais podria ser qüestionable, inclús discutible sempre que existiren per a totes les confessions, però no és el cas, perquè estan reservats únicament a una religió: la catòlica. Amb diners públics no es pot sufragar el que considerem una activitat privada de cadascú”.

La proposta presentada per Esquerra Unida, a la què el PSOE s’ha abstingut en la votació, insta també a que el Consell exigisca al Govern d’Espanya la revisió dels Acords entre l’Estat espanyol i la Santa Seu. “Cal l’eliminació dels privilegis econòmics que manté actualment l’Església catòlica en virtut d’aquests acords, que res tenen a veure amb el dret a la llibertat religiosa de les persones, com demostra el fet que cap altra confessió religiosa rep aquests emoluments. I el cas de l’assistència religiosa en els hospitals públics del País Valencià és un exemple més”.

El senyoret Javier Arenas ha mamat 2.574.713 euros en 23 anys de fracassos i incompetència

La revelació de menjars gourmet en caríssims restaurants de Madrid, d'estades a l'Hotel Palace o de factures quilomètriques en el cas de Javier Arenas, va tenir ahir la resposta oficial des de Gènova 13. "Tot és absolutament legal", diu la banda criminal franquista, confirmant el podrit de la dictadura fins a les seves essències. Avui, un mitjà suma totes les retribucions percebudes pel dirigent andalús al llarg de 23 de fracassos en una carrera política a dit de senyoret incompetent, mentider i reaccionari.

A excepció dels pagaments en B, que es desprenen dels 'papers de Bárcenas', l'exsecretari del PP i exministre d'Aznar ha guanyat 2.574.713 euros. O el que és el mateix, una mitjana de 198.054 euros anuals. El PSOE demana a Arenas que expliqui les seves despeses de "maharajà".

Els pagaments en A

Diputat nacional, regional. Senador, ministre. Secretari General del Partit Popular, president a Andalusia. Javier Arenas ha morat en la gairebé pràctica totalitat de càrrecs derivats de l'acció política. Aquest dimecres, eldiario.es confirma que de les dades lliurades al jutge Ruz, tant per part del PP, com els de l'Agència Tributària, es conclou que el senyor Arenas Bocanegra ha rebut de l'erari públic 2.574.713 euros, dels quals 1.154.138 van ser a través del partit.

Els pagaments en B

Segons aquest mitjà digital, dit sumatori no inclou els supòsits pagaments en B per part de Luis Bárcenas. Perquè, si així fóra, el total de les seves retribucions ascendiria a 2.801.220 euros -de manera que només a B, Arenas hauria rebut pagaments per import a 226.506 euros-.

A més, afegeix aquesta informació, a aquests pagaments en negre s'afegeixen altres factures sota l'epígraf "dinars de treball" i d'altres conceptes.

Ahir, tot just conèixer la notícia dels hàbits de Javier Arenas, el Partit Popular emetia un comunicat en què negaven que hagués pagat 702.962 euros mensuals en despeses d'allotjament. També que Javier Arenas hagués passat "llargues temporades" al Palace.

I, finalment, que "mengés en tres ocasions al llarg del dia". "Algunes menjars que se li atribueixen es refereixen a actes o dinars de la Secretària General del partit". Així mateix, Gènova 13 admetia que Javier Arenas "ha rebut retribucions com a dirigent del PP". Retribucions-puntualitzava-"absolutament legals", en un règim amb el govern i les lleis corruptes de la dictadura monàrquica.

Evo Morales reinicia el seu viatge a Bolívia

El president d'Àustria, Heinz Fischer, després de visitar Evo Morales a l'Aeroport de Viena, va anunciar que Espanya autoritza l'escala tècnica que necessita fer l'aeronau a les Illes Canàries per recarregar combustible. L'avió, que ja ha deixat Viena, partirà des de les Canàries directe cap a la capital boliviana.

L'avió presidencial bolivià que transporta Evo Morales i una comitiva del seu Govern, va rebre el permís necessari per reiniciar el vol rumb a La Paz per la ruta de vol autoritzada és la que estava programada des del principi, després que Itàlia i Espanya autoritzessin el seu trànsit per l'espai aeri europeu. Minuts després, l'aeronau es va enlairar cap a les Illes Canàries, on està previst que recarregui combustible.

Fischer va declarar que "s'han complert totes les condicions perquè es pugui reprendre el viatge", després de 12 hores de retenció a Viena, a causa del tancament dels espais aeris de França, Portugal, Itàlia i Espanya, per la sembrada sospita que a l'avió bolivià es trobés l'exagent d'intel·ligència nord-americà Edward Snowden.

Per la seva banda, Morales va criticar que fins ara encara no ha rebut una comunicació oficial on se li expliqui "per quins motius no em van deixar passar per territori de França, Portugal, Itàlia i després també d'Espanya".

El president bolivià va relatar que durant la matinada, l'ambaixador d'Espanya a Viena, Alberto Carnero, va acudir a l'aeroport i li va demanar que "el convidés a prendre un cafè a l'avió".

"No s'ho podia permetre. Primer, no sóc cap delinqüent. I Segon, vostès saben, per normes internacionals, és un avió oficial, igual que un president, té immunitat i és inviolable", va explicar Morales.

En aquest sentit, ha detallat que no va accedir a les demandes d'Espanya "per una qüestió de dignitat". "Tinc l'obligació de defensar la dignitat i la sobirania del meu lloc. No és una ofensa al president sinó a tot un poble, a tota 01:00 regió com Amèrica Llatina", va denunciar el cap de l'Estat bolivià.

En ser consultat per periodistes a l'aeroport sobre si Snowden es troba en el seu avió presidencial, Morales es va limitar a respondre: "Com podríem cometre aquest error?".

Davant d'aquesta agressió, el mandatari de l'Equador, Rafael Correa, va informar que es va comunicar amb el seu homòleg peruà, Ollanta Humala, qui exerceix la presidència pro-tempore de la Unió de Nacions Sud-americanes (Unasur), per convocar una reunió d'emergència de caps d' Estat, i rebutjar el segrest del cap d'Estat bolivià en sòl europeu.

De la mateixa manera, els Estats part de l'Aliança Bolivariana per als Pobles de La nostra Amèrica (ALBA) van expressar la seva màxima solidaritat amb el president Morales i han denunciat una flagrant discriminació i amenaça a la immunitat diplomàtica del cap d'Estat.

Morales es pregunta si ha estat segrestat a Àustria després d'hores d'espera a l'aeroport

Després de més de vuit hores d'espera a l'aeroport de Viena, el president de Bolívia, Evo Morales, s'ha preguntat, visiblement cansat però de bon humor, si ho han segrestat o retingut al forçar l'aterratge del seu avió oficial. La retenció s'ha produït després que diversos rumors donessin per fet que Edward Snowden viatjava en el mateix aparell.

Catalunya, "regió rebel" pel Frankfurter Allgemeine

'Les regions rebels d'Europa'. Així es titula el reportatge que va publicar dissabte passat el 'Frankfurter Allgemeine Zeitung', un dels diaris alemanys més influents i el de més difusió a l'estranger. En l'extens article, que analitza els moviments independentistes de territoris europeus, es compara Catalunya amb Escòcia, Baviera i el Tirol del Sud. Gràfic on apareixen el PIB, el PIB per càpita i el percentatge de catalans partidaris de la independència.

L'article també fa un repàs de la història recent de l'independentisme català. Des de la marxa que va congregar milers de catalans el 2009 a Brussel·les fins a la declaració de sobirania aprovada el gener passat al Parlament, passant per les consultes sobiranistes no oficials que es van celebrar en centenars de municipis catalans.

El periodista Hendrick Ankerbrand entrevista diferents representants i actors polítics, com Josep Rull (CiU) o Anna Arqué, fundadora juntament amb Joan Laporta de Democràcia Catalana. Ankerbrand conclou, entre altres aspectes, que "Catalunya no té cap solució dins d'Espanya".

El diari també va comparar les dades macroeconòmiques de Catalunya per analitzar la seva possible viabilitat com a Estat independent. En un gràfic compara el producte interior brut (PIB) per càpita català, de 26.600 euros, amb l'espanyol i l'extremeny, de 22.800 i 15.900 euros, respectivament. En la mateixa línia, també fa referència al volum total del PIB, que en cas de Catalunya és de 199.000 milions d'euros. Una dada que és fins i tot superior a la d'un Estat com Finlàndia, amb 195.000 milions.

El reporter es mostra una mica inquiet davant les amenaces de l'eurodiputat del PP Alejo Vidal Quadras sobre una possible intervenció militar a Catalunya. És per això que, en una entrevista al secretari d'organització de CDC, Josep Rull, li pregunta "què passarà si Madrid envia tropes". I el dirigent nacionalista respon: "Això la Unió Europea no ho permetria".

En el reportatge també s'explica el viatge que va fer a Catalunya el periodista i escriptor holandès Geert Mak, que ha recorregut tot el continent. Mak va arribar a Barcelona, que va descriure com "una dona malgirbaa amb uns ulls meravellosos", i es va sorprendre de trobar-ho tot escrit en català. "El que més crida l'atenció: l'absència d'Espanya", conclou el periodista.

L'Audiència rebutja el recurs de CDC i confirma la fiança de 3,3 milions d'euros

L'Audiència de Barcelona ha rebutjat el recurs d'apel·lació interposat per CDC i ha confirmat la fiança de 3.297.079 euros i l'embargament de la seu del partit d'Artur Mas en considerar que va rebre grans quantitats de diners de l'expresident del Palau de la Música Fèlix Millet i de la seva mà dreta, Jordi Montull.

L'Alt Tribunal català ha ratificat així la decisió del titular del Jutjat d'Instrucció 30 de Barcelona que investiga el desfalc del Palau de la Música, Josep Maria Pijuan, que a l'abril va desestimar un primer recurs de CDC al veure indicis que el partit va poder obtenir diners de manera il·lícita procedent de dos possibles vies: directament al Palau -el que suposaria apropiació indeguda-, o de Ferrovial a canvi de l'adjudicació d'obra pública, el que suposaria tràfic d'influències. "Les fonts indiciàries concretes de les que s'extreuen aquestes conseqüències apareixen profusament exposades" amb exemples, transcripcions, documents i pericials, prossegueix l'acte, i recorda que la instrucció no proporciona proves, sinó indicis.

A més, considera que la lògica avala-almenys provisionalment-les tesis d'instrucció i de la Fiscalia, que mostra "de manera meridianament clara" la imputació d'almenys l'il·lícit penal de tràfic d'influències als responsables de Ferrovial, el Palau, les empreses intermediàries i de CDC.

CDC, que ja va abonar al juliol de 2012 la fiança de gairebé 3,3 milions d'euros presentant com a aval l'escriptura de l'edifici del carrer Còrsega de Barcelona on tenen una de les seves dues seus, ha fundat el seu recurs al · legant falta de motivació i absència de cobertura legal de la resolució, inexistència d'indicis de traspàs de fons a CDC, i inexistència d'indicis de tràfic d'influències, pel que es retracten de la responsabilitat civil que se'ls imputa.

L'Audiència no ha contemplat en la seva resolució cap d'aquests requisits i ha justificat la responsabilitat civil pel benefici econòmic que hauria obtingut de presumptes "lliuraments opacs" entre 2002 i 2008 pels imputats Millet i Montull, amb la col·laboració de la filla del primer, als dos extresoresros de CDC Carles Torrent i Daniel Osàcar.

També veu indicis que la dreta franquista catalana va poder haver rebut fons a través de facturació falsa de companyies dedicades a la impressió gràfica, i de Ferrovial Agroman -pel concepte de patrocini que l'empresa va fer a la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música-, unes sumes de diners que suposadament no van obeir a aquest patrocini, sinó al pagament de comissions per obra pública adjudicada a la constructora.

Cent militants del PSC del Berguedà estripen el carnet

Cent militants del PSC del Berguedà s’han donat de baixa del partit. La majoria dels qui han pres aquesta decisió són de Berga, però també n'hi ha de Gironella, Puig-reig, Avià, Casserres, Cercs, l’Espunyola i Santa Maria de Merlès. En un comunicat, manifesten, sense donar noms, que són militants i simpatitzants de tots les edats, des dels vint fins als vuitanta-cinc anys, i molts històrics del partit que han dedicat molts anys a la militància activa i han treballat en la construcció del projecte socialista. La decisió ve motivada per discrepàncies amb el partit i amb la direcció del Berguedà.

Segons diu el comunicat que recull DBergueda.cat, el seu compromís és 'construir un projecte d’esquerres', pensant en les eleccions municipals del 2015. Diuen que volen treballar per crear un projecte 'transversal i capaç d’aglutinar a persones d’esquerres i progressistes amb ganes de treballar pels pobles i la comarca.'

La dimissió dels quatre regidors de Berga

Aquesta sortida de militants i simpatitzants arriba poc temps després de la dimissió dels quatre regidors de l'Ajuntament de Berga. Van plegar perquè estaven en desacord amb la posició que el partit havia pres en aspectes com la crisi econòmica o la relació de Catalunya amb l'Espanya.

“L’abaratiment de l’acomiadament no genera treball”

“Una empresa que necessita mà d’obra deixarà de contractar perquè l’acomiadament és car?”, ha preguntat l’advocat del Col·lectiu Ronda, Vidal Aragonés, per refutar l’afirmació del Govern que assegura que abaratir l’acomiadament genera treball. Per a l’advocat, els motius que creen treball són el creixement econòmic, l’augment de la demanda i la necessitat de mà d’obra. I no el cost de l’acomiadament. Les solucions per generar ocupació: una reducció de la jornada laboral a 35 hores, prohibir les hores extraordinàries i que l’acomiadament improcedent comporti la readmissió.

El jurista ha protagonitzat, aquest dimarts a la Casa Elizalde de Barcelona, una conferència per refutar les polítiques de rebaixa dels acomiadaments que han dut a terme PP i PSOE des de l’inici de la crisi.

A Espanya, ha posat d’exemple, es va aprovar la possibilitat de contracte indefinit amb indemnització 0 sinó es passava el període de prova, d’un any. Des de l’aprovació d’aquest tipus de contractes, al 2012, se’n van fer 77.000, “una xifra que suposa només l’1,71% de la contractació total, per tant, no és cert que abaratir l’acomiadament impulsi la contractació”, ha dit.

Quan hi va haver l’aprovació de la reforma laboral de Zapatero, al juny del 2010, que reduïa a 33 dies per any treballat els acomiadaments, hi havia un atur del 20,2%, que va passar al 23,2% al desembre de 2011. Amb la reforma laboral del PP, al febrer de 2012, es va passar en un any d’un atur del 23,8%, al 26,6%.

Entre febrer de 2012 i gener de 2013 les extincions col·lectives de contracte (ERO) van augmentar un 66%.

Una de les raons que ha exposat l’advocat és la contractació temporal generalitzada que hi ha hagut a Espanya des de fa anys. Amb una indemnització per acomiadament d’entre 8 i 9 dies, entre setembre del 2008 i setembre del 2009 es van eliminar un milió de llocs de treball.

Un altre motiu: “quan hi va haver el procés d’integració a la UE, es va demanar a Espanya que s’eliminés la indústria pesada i es passés a l’agroalimentària, l’automòbil, la construcció i el turisme. Totes elles de caràcter estacional i dependents de pics de demanda”.

Per a l’advocat, els objectius de l’Estat són “crear indefensió en els treballadors i que siguin aquests els qui paguin la crisi”. Per il·lustrar-ho, ha exposat que mentre l’any 2000 les rendes empresarials eren del 40% i les salarials el 49%, al 2012, les rendes empresarials (46,1%) superaven les salarials (44,2%).

La conferència ha conclòs amb les solucions proposades per Vidal Aragonés per generar ocupació: una reducció de la jornada laboral a 35 hores, prohibir les hores extraordinàries i que l’acomiadament improcedent comporti la readmissió.

La jutge imputa als Godia i Torreblanca per un frau fiscal de 5,7 milions

Liliana Godia i Manuel Torreblanca hauran de respondre davant la justícia. Ho faran el proper 23 de juliol davant la titular del jutjat d'instrucció número 25 de Barcelona, Rocío Pérez. La magistrada ha imputat la parella, que conforma una de les principals fortunes de Catalunya, per un presumpte frau fiscal de 5,7 milions d'euros.

La magistrada ha pres la decisió després de rebre la setmana passada una querella de la Fiscalia de Delictes Econòmics de Barcelona. L'informe acusa la parella de "burlar sistemàticament" el pagament d'impostos. En total, comptabilitza 14 delictes.

La querella assegura que tant Godia com Torreblanca es van servir d'empreses vinculades a la parella per fer passar despeses "estrictament personals i familiars" d'enorme quantia per inversions necessàries de les seves empreses. "Tots aquests despeses estrictament personals i familiars pagats per les tres societats constituïen rendiments de capital mobiliari en espècie percebuts per Liliana Godia Guardiola i, com a tals, haurien de tributar en l'IRPF", assegura el document.

L'acusació va un pas més enllà i assegura que no només es va deixar de tributar per l'IRPF, sinó que a més les seves societats van poder aprimar la seva pròpia càrrega tributària per Impost sobre Societats i IVA.

La fiscal relata que, entre 2007 i 2011, BCN Godia, Barcel Euro i Doplette SL sufragar les despeses personals de Liliana i el seu marit, com el manteniment dels seus habitatges, les retribucions del xofer, el lloguer d'avions privats i d'embarcacions, entre altres.

El mateix dia de fer-se pública la querella, Liliana Godia i el seu marit van emetre un comunicat en què van negar haver comès cap delicte. En el document, van retreure a Hisenda que no els hagués informat ni els hagués donat l'oportunitat de presentar al·legacions.

L'oligarquia franquista de Catalunya, el frau fiscal i els seus jutges

Crisi? Qui va dir crisi? Serà per a la majoria treballadora, doncs la burgesia oligàrquica fa el que li dona la gana amb tanta arrogància com impunitat. A l'Espanya del franquisme i la corrupció institucional hi ha gent capaç de polir-se 1,5 milions d'euros a l'any en "despeses personals". I es queda curta aquesta apreciació. Així ho recull una querella de la fiscalia barcelonina contra Liliana Godia (foto), propietària de la Fundació Francisco Godia i representant d'una de les principals sagues oligàrquiques de la capital catalana. També els Carulla, propietaris d'Agrolimen, i a qui s'acusa d'evasió d'impostos de gairebé 12 milions d'euros.

Método 3 va pagar la cita de Camacho -que ho sabia- amb l'exnòvia de Pujol

Alejandro Borreguero és un antic empleat de l'agència de detectius Método 3 i un dels presumptes autors materials de l'enregistrament de la conversa que van mantenir la presidenta del PP de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, i Victoria Álvarez, exnòvia de Jordi Pujol Ferrusola, al restaurant barceloní La Camarga el 7 de juliol de 2010. Una cita que Camacho ha defensat per obtenir informació sobre possibles corrupteles i irregularitats del fill de l'històric dirigent nacionalista. El detectiu, el passat 20 de juny, va aportar al jutge a través del seu advocat una transcripció de la cinta que va gravar aquell dia per provar que el menjar va ser reservat i pagat per ell en nom de la seva agència, que va revisar la vigília el restaurant, va col·locar allí la gravadora i es va identificar davant els cambrers com a assistent de Camacho, que ho sabia tot.

Borreguero intenta així demostrar que la gravació no va ser un acte personal dels detectius imputats, sinó un encàrrec de Método 3, ja que va reservar i pagar el menjar. També defensa que el treball no era un secret, ja que va deixar encàrrec exprés al restaurant perquè les comensals no abonaran res: "Els vaig dir que les persones que han reservat han pagat", diu Borreguero en el resum de la seva cinta.

Aquesta revelació trastoca el pacte entre Sánchez-Camacho i Mètode 3, assolit el passat 19 de juny, pel qual la dirigent popular va atorgar a aquesta agència i al seu personal "el més ampli perdó tant civil com penal", encara que a canvi d'una indemnització de 80.000 euros. "Després del seu cobrament, no hi haurà res més que demanar ni reclamar", resa tal acord. Borreguero rebutja tal perdó per entendre que implica que ell "hauria d'haver comès algun fet susceptible de ser perdonat".

Això se suma a la voluntat ja manifestada per la Fiscalia Anticorrupció per prosseguir amb la investigació del cas malgrat l'acord de la líder del PP català amb l'agència. El ministeri públic considera que el presumpte espionatge afecta l'interès general ja que Sánchez-Camacho és, com a diputada i senadora, una alta institució de l'Estat.

En la transcripció lliurada al jutge es recullen els següents diàlegs de Borreguero amb empleats del restaurant quan, el 7 de juliol de 2010, va acudir a pagar i instal lar una gravadora oculta en un centre de taula (gerro/test) just minuts abans de l'esmorzar.

Borreguero. Bona tarda, a veure, avui a les dues hi ha una reserva per a la senyora Camacho, un reservat.

C. [Empleat de la Camarga] Sap amb qui ve?

B. Bé, vam fer la reserva només a nom de senyora Camacho.

C. Com senyora Camacho, no hi ha...

B. Sí, vaig fer una la reserva per telèfon i després vaig venir a confirmar el reservat.

La recerca continua fins que entre tots dos troben la causa que no trobin la reserva.

B. Jo, directament, vaig dir la senyora Sánchez té una reserva i em van dir que si.

C. Sánchez?

B. Exacte, Sánchez-Camacho.

C. Però tu m'has dit Camacho...

A continuació, el cambrer s'ofereix a ubicar el centre de taula que amaga la gravadora.

C. Això va en el centre?

B. Si pot ser, sí, seria un favor.

C. Per descomptat.

B. I vull que li diguin que quan, no sé, si intentessin pagar, que jo em faré càrrec. Li diuen que les persones que han reservat van a fer el pagament de la taula i, bo... Si volen que deixi una mica de senyal ...

C. No, una targeta per saber on hem de...

B. Els deixo el meu telèfon o el que sigui.

C. Sí

B. A veure. Jo en principi puc deixar si volen més o menys una quantitat i si sobra doncs torno a recollir-lo. Igualment he de tornar a recollir això [el centre de taula amb la gravadora oculta], així que tornar he de tornar.

C. Com vulgui, més que res perquè he de donar de baixa en un altre nom i acreditar a un nom, però si vol fer això i deixar aquí uns diners.

B. Si jo li deixo això aquí, no sé si amb això arribés, si cal... Són dues persones.

C. Com a molt, molt, això.

B. Val. Suposo que sobre dos quarts acabaran, vinc a recollir això i pagament el que faci falta.

C. El seu nom? Perquè així, si ve a buscar i no estic jo, que ho reconegui...

B. Com l'assistent de la senyora Camacho.

C. Val, perfecte, més que res perquè si no estigués jo...

B. Val, això és bastant important...

C. ¿Que estigui allà al centre?

B. Sí, i això..., que si intenten pagar, no, les persones que han reservat ja s'han encarregat.

Segons el relat incorporat pel seu lletrat, Borreguero no només va emparaular el dia abans el reservat, sinó que "va posar en marxa la gravadora que estava continguda en el gerro / centre de taula en sortir del seu despatx de Método 3 fins que la va recollir, acabat l'esdeveniment, del restaurant La Camarga". Per això la cinta registra tots els preparatius.

Morales es pregunta si ha estat segrestat a Àustria després d'hores d'espera a l'aeroport

Després de més de vuit hores d'espera a l'aeroport de Viena, el president de Bolívia, Evo Morales, s'ha preguntat, visiblement cansat però de bon humor, si l'han segrestat o retingut al forçar l'aterratge del seu avió oficial. La retenció s'ha produït després que diversos rumors donessin per fet que Edward Snowden viatjava en el mateix aparell.

Evo Morales i la seva comitiva volia volar aquest dimarts des de Moscou cap a Bolívia quan l'Estat francès i Portugal li van negar els drets de sobrevol, suposadament per sospitar que Edward Snowden podria estar a bord de l'avió. Aquesta sospita ja ha estat descartada pel Govern austríac.

Oficialment per «raons tècniques», l'avió presidencial del mandatari bolivià va haver d'aterrar a Viena, al voltant de les 22.00 de la nit, on es troba a aquesta hora.

En declaracions a la premsa, Evo Morales ha explicat que ha rebut trucades de diversos presidents sud-americans com de l'argentina Cristina Fernández de Kirchner, l'equatorià Rafael Correa i el veneçolà Nicolás Maduro. «M'ha trucat dues vegades Cristina, amb unes propostes legals, basades en els tractats internacionals, especialment de l'Haia», ha dit Morales.

«M'ha trucat dues vegades Corretja, molt preocupat. Correa està consultant retirar els ambaixadors que tenim els països de l'Alba (en els països que van negar el sobrevol del seu avió)», ha afegit. «M'ha trucat també el president Maduro, preocupat, buscant temes legals per acabar amb aquesta retenció o segrest, no el que és això legalment», ha assenyalat Morales, que es troba a la zona VIP de l'aeroport de Viena.

Preguntat sobre què passarà en les pròximes hores, el president bolivià ha dit: «Estem esperant el permís. Segurament Espanya està consultant amb el seu amic. El seu amic ha de ser Estats Units».

«No crec que Europa ens estigui abandonant. Ja va aixecar aquesta prohibició de sobrevol França i Portugal, (mentre) Itàlia ho ha confirmat verbalment. Espanya, que primer ens va donar el permís, no només per sobrevolar sinó per aterrar, ens ho ha prohibit».

«Mai en la meva vida havia sentit que li neguin el permís al president en un avió oficial», ha conclòs Morales, qui va partir ahir des Moscou rumb a Bolívia, però la negativa de París de sobrevolar el seu territori, el va obligar aterrar a Viena. També Portugal va retirar temporalment el permís de sobrevol de l'avió bolivià, igual que Itàlia.

Denuncien que els EUA han orquestrat l'aterratge forçós

El ministre de Defensa de Bolívia, Rubén Saavedra, ha acusat els Estats Units d'estar darrere de l'aterratge forçós a Viena l'avió oficial del president Evo Morales, pels rumors que apuntaven que Edward Snowden podria viatjar en el mateix aparell.

«Això ha estat orquestrat, manegat pel departament d'Estat dels Estats Units, que utilitzant alguns països europeus ha provocat aquesta situació, amb la sospita que a l'avió presidencial estigués el senyor Snowden», ha dit Saavedra a Efe a Viena.

Saavedra ha confirmat, d'altra banda, que Itàlia ha denegat l'avió bolivià el sobrevol del seu espai aeri, mentre l'Estat espanyol ha donat el seu vistiplau per repostar i l'Estat francès ha revocat la seva prohibició inicial.

El responsable de Defensa ha desmentit els rumors que l'extècnic de la CIA Edward Snowden, que es troba encallat a Moscou des de fa nou dies, és a bord de l'avió oficial del mandatari de Bolívia, cosa que també Morales ha negat rotundament.

«El que volem és denunciar l'actitud abusiva, prepotent i discriminadora de les autoritats del Govern de França, especialment, i també de Portugal, que no han permès que l'avió presidencial de l'Estat bolivià pogués complir el seu itinerari», ha dit Saavedra. «Ens sembla una actitud condemnable, un acte discriminatori en contra de Bolívia i del president Evo Morales», ha afegit el ministre.

Així mateix, ha denunciat que s'han violat les lleis internacionals d'immunitat dels caps d'Estat, alhora que s'ha posat «en alt risc la vida del primer mandatari de Bolívia».

Saavedra ha explicat que la delegació presidencial boliviana va a esperar «pacientment, amb la paciència que vol dir estar amb la veritat», i ha qualificat els fets com un «complot» dels Estats Units, que ha utilitzat a alguns governs europeus per difondre «mentides». Aquestes mentides tindrien l'objectiu de «perjudicar el lideratge i la imatge del president Evo Morales», ha recalcat.