dimecres, 20 d’octubre de 2010

Miralles: "Podem reduir l'atur en 300.000 persones"

El diputat d'ICV-EUiA Jordi Miralles ha exposat a Sabadell els punts mes destacables de les 30 prioritats que la coalició aplicaria si la ciutadania els renova la confiança en la seva tasca de govern. La principal preocupació de la formació roig-verda és la desocupació que, amb 3.600 milions d'€ d'inversió sostenible per un govern d'esquerres: "Es reduiria en 300.000 llocs de treball a Catalunya". Foto de Fulgencio Cánovas.

La partida pressupostària sortiria d'una fiscalitat progressiva (que pagui mes qui mes té), reforçant la inspecció de treball per lluitar contra l'economia submergida, el frau a la seguretat social i l'hisenda pública.
Una altra formula estudiada és el repartiment del treball, és a dir reducció de jornada laboral per a una major oferta de llocs.

Miralles també ha destacat la decisió del govern d'ampliar Collserola i la declaració de Parc natural.

Quant a la remodelació del govern de Zapatero el coordinador de EUiA, ha dit que "l'important no són els noms si no les polítiques i el nucli dur neoliberal representat per la ministra Salgado que ha declarat recentment que si les mesurades anticrisis del govern no són suficients caldrà fer mes sacrificis profundament dogmàtics i antisocials".

També ha advertit del programa ocult de CiU amb el qual es proposa reduir un 40% d'empleats públics en la Generalitat, i amb el qual eliminar la fiscalitat progressiva.

Xavi Boix, en la seva intervenció ressaltà la importància que té per a ICV-EUiA la preservació d'espais rurals com Gallecs i vies verdes, així com la descentralització de l'activitat hospitalària en el Vallés Occidental, amb la construcció de l'hospital Ernest LLuch a Montcada i Reixac, que també generés ocupacions de qualitat a la comarca.

Finalitzada la roda de premsa, Miralles s'ha desplaçat amb Marisol Martínez al barri de Les Termes, on ha tingut una trobada amb el vocal de convivència de l'associació de veïns Antonio Carballo (tots tres a la foto), que li ha traslladat la seva preocupació pel deteriorament social i de manteniment dels immobles a causa de l'assot de la crisi que estan sofrint els veïns.

EUiA de Montblanc contra l'ERO a Frape Behr

EUiA de Montblanc avisà i denuncià fa mesos un expedient de regulació a la fàbrica de components d’automòbil Frape Behr que ara es pot fer realitat: "Ara s’acaba d’anunciar que, d’una plantilla de 1000 treballadors directes i 700 d’empreses vinculades, potser sobraran la meitat. Es vol vendre que la culpa és del retard de la A-27 i que, si no es fa aquesta autovia, es tindrà que aplicar un ERO que afectarà a més de la meitat de la plantilla".

L’any 2007 l'empresa va presentar un ERO a la fàbrica de la Zona Franca de Barcelona, que va afectar a uns 300 treballadors. Aquests van protagonitzar una manifestació pels carrers de Montblanc, arribant fins a les portes que l’empresa alemanya te a la vila, on no van ser gaire ben rebuts per molts dels treballadors de la planta de Montblanc, que deien frases insòlites com: "No nos influye aquí en Montblanc". Fins i tot algun delegat sindical va cridar a no recolzar la manifestació i a treballar aquell dia.

Fa temps que EUiA denuncia la manera de treballar que te aquesta fàbrica, explotant la gent nou vinguda, obligant molts cops a fer 16 hores seguides amb la por de: "Si tu no lo haces, otro lo hará¡¡¡ Que tu estas por ETT, sabes?". Es doblaven torns, amb una clara sobre explotació, entre altres coses. Des d’aquí volem fer arribar tot el nostre suport a la plantilla de Frape Behr en la defensa dels llocs de treball i de les condicions de feina".

Sobre la demanda d’acceleració de les obres a la A-27, EUiA vol recordar que: "Aquesta infraestructura és necessària per a l’empresa Frape Behr i també per al conjunt de les empreses presents i futures que hi ha a la Conca de Barberà i circumdants així com per als veïns i veïnes d’aquests conrades. En una paraula, és una infraestructura necessària per al territori. Sols cal recordar la mobilització que varem dur a terme a mitjans d’agost, amb tall de carretera inclòs, que va ser recolzada per totes les forces polítiques i fins i tot per les càmeres".

Vaga a l'hospital de l'Esperit Sant

Els metges de l'hospital de l'Esperit Sant de Coloma de Gramenet fan avui el segon dels tres dies de vaga convocats pel comitè d'empresa (ahir fou el personal d'infermeria i avui el d'administració). Els facultatius, que protestaven per la retallada salarial, es van concentrar a les portes de l'hospital i van cridar consignes en contra de la direcció del centre. “Ens estan estafant cada mes”, deien els metges. Els professionals asseguren que no són funcionaris, ja que “es tracta d'una fundació privada” i que no els han d'aplicar la reducció del 5% establerta per llei.

Segons els convocants, la vaga va ser seguida pel 75% dels metges, una quantitat allunyada de la que va aportar la direcció del centre: 14,24% de seguiment al matí i 5,74% a la tarda. Com a conseqüència de la vaga, es van anul·lar un total de 317 consultes o proves. No obstant això, es van garantir les urgències i l'atenció a malalts ingressats.

Decisió “no voluntària”

La direcció del centre assegura que la retallada del 5%: “No respon a una decisió voluntària”, sinó a la reducció del 3,21% de l'aportació del Catsalut al centre.

Més de 1.000 persones contra el tancament de Coroleu

Més de 1.000 persones es van manifestar des de la Clínica Coroleu fins a la seu del districte, a la plaça Orfila, amb l’objectiu de fer-se escoltar per la consellera de Salut, Marina Geli, i evitar el polèmic tancament de l’únic centre sociosanitari del barri: “Sí, sí, sí, la Coroleu es queda aquí!” o “lluitem, lluitem, lluitem, per la Coroleu!” han estat els crits de guerra que s’escoltaren ahir tarda pels carrers de Sant Andreu.

La concentració pels carrers de Sant Andreu és un intent desesperat de convèncer a la consellera de Salut, Marina Geli, perquè rectifiqui la seva polèmica decisió i no tanqui l’únic centre sociosanitari del barri.

Aquesta és, davant el silenci administratiu, la tercera iniciativa que adopten la delegació sindical de la clínica i la Plataforma Salvem la Coroleu després d’iniciar un procés de recollida de signatures, que encara continua obert i que ja ha recollit més de 4.500 mostres de suport, i després de les concentracions que, des de fa dues setmanes, realitzen cada dijous els treballadors i els familiars dels malalts davant del centre.

El CatSalut va notificar, el passat 28 de juliol, a l’empresa que gestiona la Clínica Coroleu la seva decisió de cancel·lar a la fi d’aquest any el contracte que garanteix el finançament públic de la seva activitat. Això vol dir que els 74 pacients que acull hauran de ser traslladats a d’altres residències geriàtriques de fora del barri de Sant Andreu i que els 50 treballadors que els atenen es quedaran sense feina. I tot per una resolució del CatSalut que està envoltada de polèmica ja que les suposades anomalies econòmiques detectades per una inspecció del Departament de Salut a la Clínica Coroleu (motiu formal per cancel·lar el concert) ja han estat solucionades.

El que li han demanat avui els manifestants a la consellera Geli és que els escolti, que pensi en el barri de Sant Andreu, en els seus veïns, en aquelles mares i pares de 70 i 80 anys que cada dia només caminen quatre o cinc minuts per anar de casa seva a la Clínica Coroleu per donar de menjar als seus familiars malalts. Més de 1.000 persones li han demanat a la consellera que els escolti. I, sobre tot, li han demanat a la consellera que reaccioni perquè no els agradaria descobrir que darrera d’aquest tancament s’amaga una operació empresarial, com ja es comença a rumorejar pel barri, destinada a afavorir els interessos d’un nou centre sanitari obert al barri del Guinardó.

El tancament de la Coroleu beneficia Feliu Sucarrats

Les sospites es van convertint, a poc a poc, en realitat al voltant del cas Coroleu que esquitxa al departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. El consell de direcció del CatSalut va adoptar, en la reunió del passat 6 d’octubre, la decisió de treure a concurs públic els 74 llits de la residència geriàtrica Coroleu, que gestiona l’empresa Clínica Residencial Geriàtrica, SL, dos mesos després que decidís cancel·lar a la fi de l’any el contracte que garanteix el finançament públic de la seva activitat sanitària.

Aquesta polèmica resolució, que suposa traslladar fora del barri de Sant Andreu als 74 pacients que acull la Coroleu i que deixarà sense feina a 49 treballadors, sembla que té, com ja va denunciar el sindicat CGT, un beneficiari directe: Feliu Sucarrats. Aquest empresari, vinculat a CiU i que va ser president de la Unió Catalana d’Hospitals, ha iniciat una curiosa maniobra, segons comfirmaren fonts de la pròpia conselleria de Salut, per aconseguir que els pacients que actualment són acollits a la Clínica Coroleu siguin traslladats a la residència de Sant Josep Oriol, un cop el geriàtric del barri de Sant Andreu es vegi obligat a tancar les portes.

Sucarrats ja ha demanat al CatSalut que la residència Sant Josep Oriol passi a tenir l’acreditació de llits sanitàris. Un pas previ, que segons la CGT aconseguirà sense cap problema donats els seus contactes a la conselleria, per poder acollir els 74 llits de la Clínica Coroleu a partir del 2011.

Palau: Enrich Enrech, candidat de CiU per tapar-ho tot

Els 1.668 socis amb dret a vot hauran de triar, en les eleccions del pròxim 24-N, entre les llistes de Mariona Carulla i Enric Enrech, els dos únics que fins ara han manifestat la voluntat de postular-se al càrrec que, en els darrers 25 anys, havia ocupat Fèlix Millet. Encara que, d’entrada, tot sembla indicar que Mariona Carulla ho té de cara per guanyar aquests comicis, la disputa electoral es presenta dura i complicada.

Enrech compagina la seva activitat empresarial amb la presidència del Col.legi Oficial d'Agents Comercials de Barcelona, amb 7.000 associats, i presideix el Consell de Col.legis d'Agents Comercials de Catalunya i és membre del consell de Fira de Barcelona. Enrech ha justificat la seva candidatura pel fet que, de jove, havia estat cantaire de l’Orfeó Català i que en aquesta institució va conèixer la seva esposa.

Però darrere de la llista d’Enric Enrech s’hi amaguen interessos més sucosos i molt menys emotius. Hi ha constància que li donen suport, entre d’altres, qui fou tresorer de l’Orfeó Català, Pau Duran, mà dreta, durant anys, de Fèlix Millet i que fou apartat del seu càrrec pels nous gestors de l’entitat en esclatar l’escàndol. També s’ha detectat que juga entre bambalines a favor d’aquesta candidatura Josep Caminal, exdirector general del Liceu i actual membre del Consell d’Administració del Grupo Godó (La Vanguardia).

La candidatura d’Enric Enrech tindria, com a “missió” fonamental, desactivar la ferma actitud que han mantingut Mariona Carulla i el director general del Palau, Joan Llinares, a l’hora de denunciar davant del jutge Juli Solaz la corrupció generalitzada que hi havia al Palau de la Música i que apunta, directament, les finances de CDC. Sembla que Enric Enrech seria partidari d’enterrar aquesta línia valenta, pactar amb la vella guàrdia de Millet al Palau de la Música i reconciliar-se amb el partit d’Artur Mas.

Ignacio Ramonet: "Aixó es pagarà en anys de vida"

Ignacio Ramonet: «Estem veient, en aquest moment, l'expressió de la legitimitat social». Enfront de la sordesa i l'arrogància del govern, Ignacio Ramonet, president de l'Associació Memòria de les Lluites, apel.la a la legitimitat social de les mateixes i a la democràcia participativa. Què expressa, en la seva opinió, l'amplitud de la mobilització per la defensa del sistema actual de jubilació?


Ignacio Ramonet - A poc a poc, cada un es va adonant que el projecte governamental li va a afectar i de quina manera, això es pagarà en anys de vida. Més enllà de tot això, hi ha un malestar social més global, que no ha pogut expressar-se des de l'inici de la crisi, primer financera i després econòmica, el 2008. S'observa igualment el rebuig a una manera de governar, plena d'arrogància, de supèrbia, de suficiència. El que es pot anomenar "l'esperit de Fouquet", del qual el cas Woerth és una de les mostres més recents. El poder s'obstina a negar la implicació d'un ministre en un assumpte que el vincula a multimilionaris, a les classes extremadament afavorides. El que suscita un veritable afartament en la població. I tinc la impressió que al fil de la protesta, cada ciutadà pren consciència que ell pot associar-se al moviment. D'aquesta manera, aquest pren amplitud. Progressivament, el moviment tradueix el conjunt de malestars de cada un.

Ahir, Nicolas Sarkozy estimava que l'assumpte de les jubilacions estava tancat. Què fer davant d'aquesta sordesa?

Ignacio Ramonet .- En el pla de la legalitat parlamentària, el termini és relativament curt, ja que s'estima que d'aquí a dimecres o dijous, el Senat acabarà votant aquesta llei, que tornarà llavors a l'Assemblea. I d'aquí a uns deu dies, des del punt de vista de la legalitat parlamentària, l'assumpte està conclòs. Però en democràcia, existeixen també altres legitimitats. En aquest moment veiem expressar la legitimitat social, d'altra banda reconeguda en la Constitució a través del dret de vaga i del dret de manifestació. Encara que el poder estigui sord, aquesta legitimitat és majoritària al país, com ho mostren els sondejos. Seria imprudent per al govern obstinar, sense tenir en compte només una legitimitat i no reconeixent les altres, completament legals en democràcia. D'altra banda, ningú ignora que el president de la República havia afirmat, en el seu programa presidencial, que no tocaria la jubilació als 60 anys. Ell ha trencat unilateralment el contracte moral que havia fet amb els francesos. En conseqüència, s'està en el dret de reclamar també una altra legitimitat, la de la democràcia participativa: ja que el president canvia el seu programa, ha de sotmetre la seva proposta als electors. Per això alguns reclamen, amb tot dret, un referèndum.

Actualment es desenvolupen a Europa altres moviments contra els plans d'austeritat. El desenllaç del pols actual a França s'ha de buscar pel costat de les mobilitzacions a escala europea?

Ignacio Ramonet .- Hi ha manifestacions molt important en un gran nombre de països, a Espanya, a Portugal, a Itàlia, a Romania ... A Grècia hi ha hagut sis vagues generals. Així doncs, efectivament, caldria una jornada d'acció europea. Afegeixo que en alguns països on les protestes són més forts són governats per la socialdemocràcia. I per tant, molts ciutadans es pregunten si la socialdemocràcia, quan està al poder, no acaba per acceptar ella mateixa les consignes del Fons Monetari Internacional (FMI), ell mateix, dirigit per un socialdemòcrata. Hi ha per tant una hipoteca, que els partits socialdemòcrates han cancel lar. Referent a això, podem alegrar-nos que a França, el PS anuncia que, si arriba al poder, restablirà l'edat legal als 60 anys. Tot i que no descarta fer una reforma del sistema de pensions.

En quin sentit es pot dir que la qüestió de les jubilacions és una aposta de civilització?

Ignacio Ramonet .- S'han construït societats més avançades, més civilitzades, en la mesura que la posada a punt de sistemes de pensions permet eliminar un dels grans pors d'Occident, a saber, el desemparament de la gent gran. Cal també subratllar que, en alguns països, una de les mesures que pren l'esquerra, quan arriba al poder, és precisament baixar l'edat de jubilació. ¡Evo Morales a Bolívia ha aprovat rebaixar de 65 a 58 anys! Respon a una aspiració profunda dels pobles.

Miralles: "Explicarem el programa ocult de CiU"

El coordinador general d’EUiA i diputat, Jordi Miralles, s’ha compromès a explicar “el programa ocult de CiU” d’aquí i fins a les eleccions del 28N. El també diputat ha denunciat el doble missatge que amaga el programa “profundament conservador” de la federació nacionalista i que està basat en dir que “el govern és un desgavell i mostrar la proposta estrella del concert econòmic”. Jordi Miralles ha criticat que la manera que té CiU de fomentar l’ocupació és mitjançant la creació d’atur, ja que s’ha compromès a reduir els treballadors de l’administració pública -en un 70% són mestres, metges i Mossos d’Esquadra-, i assentar les bases de la privatització del sector públic.

A més també ha denunciat que les polítiques de CiU passin per l’ampliació dels concerts educatius de les escoles privades; ampliar la desfiscalització a qui contracti mútues privades; eliminar els pocs impostos progressius existents; recuperar infraestructures com el transvasament del Roine i acabar amb les polítiques d’aigua.

Tot això, ha advertit Miralles, “sent la punta de llança” al Congrés i al Senat amb les mesures més dures pel que fa a la reforma de les pensions i volent anar “més enllà” en la reforma laboral. “Si guanya CiU, es convertiran en un mecanisme de pressió al govern espanyol per anar més enllà en la retallada de drets”, ha sentenciat Miralles.

Crítiques a les propostes de PSC i CiU per superar la crisi

Sobre les últimes receptes proposades pel PSC per ajudar econòmicament els joves que no treballen ni estudien, Miralles s’ha preguntat d’on es trauran els recursos ja que, per exemple, amb la reforma de l’impost de successions la Generalitat deixarà de percebre uns 540 milions d’euros anuals. En aquest sentit, el coordinador general d’EUiA creu que s’hauria d’aplicar una política fiscal consistent en que pagui més qui tingui més recursos.

Miralles també ha criticat les receptes de CiU posant en entredit la seva credibilitat després que al 2003, quan va abandonar el govern, deixés les arques públiques amb un forat de 1.700 milions d’euros de dèficit.


Pressupostos ,“dogmàtics i antisocials”

El coordinador general d’EUiA ha titllat els pressupostos generals de l’estat de “dogmàtics i antisocials” ja que, d’una banda, continuen amb les mateixes prioritats i errors induïts pels mercats i, de l’altra, es plantegen el creixement sense crear ocupació, renunciant a la inversió pública, no establint mesures de control al frau i retallant drets. Per això, la coalició ha presentat una esmena a la totalitat als números de l’any que ve.

Miralles ha advertit que amb aquests pressupostos el govern espanyol i el PSOE “han trencat amb els sindicats, amb l’esquerra política a les Corts i amb bona part de la base electoral d’esquerres”. També ha alertat que tot plegat podria facilitar l’arribada d’una nova majoria conservadora

Consultes sobiranistes


Miralles considera que el resultat de les consultes sobiranistes celebrades aquest cap de setmana confirma que “la consulta que marcarà el futur de Catalunya des del punt de vista social, nacional i institucional és la del 28 de novembre”. També ha criticat que alguns partits amb o sense representació parlamentària “hagin utilitzat de manera partidista les consultes per fer una llarga precampanya electoral”.

Caldes d'Estrac: Xifres del frau de Mare Nostrum

L’Ajuntament de Caldes d’Estrac ha informat que la presumpta estafa de l’antiga concessionària de la recollida de la brossa del municipi “ja supera els 700.000 euros”. Segons els darrers càlculs del consistori, un any després de descobrir-se el suposat frau, les xifres revelarien que des de l’any 2005 el presumpte sobrecost xifrat seria d’uns 710.000 euros, l’equivalent a més de 250 euros per habitant. L'alcalde Joaquim Arnó de CiU (foto) diu que arribarà fins al final "per esbrinar el fets".

Segons fonts municipals, “tot apunta a que l’antiga empresa concessionària del servei –Mare Nostrum– va falsificar els quilos tractats, afegint-ne un 45% més“. Les mateixes fonts asseguren que l’Ajuntament va pagar com a seves recollides paral·leles que l’empresa feia per altres municipis” i han afegit que “també ha hagut de pagar la penalització en ser el municipi que suposadament més brossa generava en proporció als habitants”.

Per la seva banda, l’alcalde de Caldes d’Estrac, Joaquim Arnó (CiU), ha anunciat que “lluitarem fins el final per recuperar el que és nostre i també per esbrinar els fets, perquè no s’entén com és possible que s’hagi produït aquesta estafa sistemàtica durant tants anys, que només amb una mica de control s’hagués pogut evitar”, ha dit. En aquest sentit, l’Ajuntament de Caldes estudia ara la possibilitat d’acudir al Síndic de Greuges, així xom a totes les instàncies legals i administratives per a recuperar els diners presumptament pagats de més.

Comparativa


Segons la dades facilitades pel consistori caldenc, l’any 2009 Caldes d’Estrac va facturar a la Planta de Tractament de Residus com si hagués recollit 2.275.460 kg de brossa, mentre que aquest any, durant el mateix període de temps, i amb el canvi d’empresa, ara Cespa, s’ha facturat 1.503.260 kg. A més, l’Ajuntament ha puntualitzat que aquesta disminució d’ha produït malgrat haver crescut la població empadronada en quasi 100 habitants (dels 2.735 del 2008 als 2.821 del 2009) i haver incrementat també l’ocupació d’habitatges de segona residència.

EUPV: "És una vergonya que el fem de Castelló vaja a Xixona"

La diputada autonòmica d'EUPV, Marina Albiol, considera la decisió d'enviar el fem produït en la zona I a l'abocador de Xixona (foto) com una solució in extremis, que en cap cas pot ser contemplat o valorat com un èxit en la gestió dels residus a les comarques del nord per part del Partit Popular: “És una autèntica vergonya, que altres zones del País Valencià hagen d'arreplegar el nostre fem, perquè després de deu anys des de la redacció del pla zonal, no tenim en funcionament cap equipament”.

La portaveu d'EUPV a les comarques del nord, critica que el culpable de tota la situació de caos i inactivitat en resoldre els problemes que vivim, és evidentment la Conselleria de Medi Ambient, perquè té les competències en la matèria. “No vulguen fer ara de bombers piròmans, la pròpia Conselleria va encarregar un Pla Zonal de Residus, que ha incomplit de forma reiterada en els últims deu anys, amb canvis continus de
localització de l'abocador i la planta de tractament de Cervera. No han sigut capaços de planificar mínimament, donant solucions improvisades contínuament”.

Albiol recorda, si el Partit Popular haguera fet els deures en els últims deu anys, i haguera portat a terme les infraestructures necessàries en el lloc escollit inicialment, recollit en el Pla Zonal de Residus com el més idoni, la mina d'argila de la Llosa-la Lloba, ara no hauríem d'enviar a Alacant els nostres residus, i podrien ser tractats a la mateixa comarca on són produïts, com ha de ser, però han pogut més els càlculs polítics que les dades tècniques i científiques”.

“La veritable víctima de la nefasta gestió del govern popular, és inevitablement la ciutadania, que haurà de pagar de la seua butxaca, l'encariment del projecte d'abocador producte dels seus continus endarreriments, la construcció de la planta de transferència de Benicarló i el trasllat en camions dels residus que generem nosaltres a Alacant, a la planta de Xixona, recorrent centenars de kilòmetres”, expressa la
diputada, i continua, “tot això representa un cost enorme, que malauradament pagarem tots”.

La diputada recrimina la política actual del Consell en matèria de tractament de residus, “basada únicament en el tractament a posteriori del nostre fem, però que no implica cap mesura preventiva”, i finalitza, “és necessària una verdadera implicació de les institucions en polítiques de reducció i minimització de producció en origen dels residus urbans, per una recollida selectiva en origen que permeta un augment del reciclatge i la reutilització, i una negativa clara de la incineració com a solució pels problemes de contaminació que produeix”.


Dos vaixells espanyols en altra flota a Gaza

Una segona flota en què participaran dos vaixells espanyols partirà a Gaza a la primavera de 2011, segons han anunciat aquest dimarts activistes i representants del món de la política i la cultura en la presentació, a l'Ateneu de Madrid, d'una campanya per a demanar un milió d'euros per comprar i llogar els dos vaixells amb ajuda espanyola. El senador d'EUiA Joan J. Nuet va anunciar que ell es pujarà al vaixell de la Flotilla de la Llibertat i va dir que espera que també ho facin altres senadors i diputats.


En l'acte de presentació van participar el senador d'Esquerra Unida (EUiA) Joan Josep Nuet, la portaveu d'Izquierda Unida a l'Assemblea de Madrid Inés Sabanés, l'escriptora i periodista Teresa Aranguren, l'actriu Marisa Tejada, la cantant Carmen París, el vicepresident de l'Associació Hispano Palestina Jerusalem, Mayed Dibsi, el representant de la coalició internacional de la Flotilla de la Llibertat, el grec Dimitris Plionis, i els activistes Laura Arau i Manuel Tapial. Els tres últims van participar en la primera Flotilla de la Llibertat.

Nuet va anunciar que ell es pujarà al vaixell de la Flotilla de la Llibertat i va dir que espera que també ho facin altres senadors i diputats. La iniciativa compta amb el suport de Federico Mayor Zaragoza, exdirector general de la UNESCO i president de la Fundació Cultura de Pau, dels actors Willy Toledo, Alberto San Juan i Aitana Sánchez Gijón, el cantant Miguel Ríos, i el grup Ska- P, entre d'altres.

Dins de la campanya anomenada 'Rumb a Gaza' es duran a terme una sèrie d'iniciatives no només per recaptar el milió d'euros sinó també per conscienciar de la situació en què viuen 1,5 milions de persones sota en bloqueig israelià a la Franja de Gaza.

La campanya entra en escoles i instituts sota el nom de 'Un quadern, un llapis i un euro per als nens de Gaza', i també a les universitats, amb ajuda de professors i organitzacions estudiantils, segons va explicar l'activista Laura Arau, hi participaren en la primera Flotilla de la Llibertat que va ser atacada per l'Exèrcit israelià el 31 de maig.

Per recaptar diners es repartiran 'guardioles solidàries' per comerços de tot Espanya, encara que també hi ha un compte bancari habilitada per fer donacions - que es pot consultar a la pàgina web www.rumboagaza.org-- i s'organitzaran esdeveniments de caràcter benèfic.

A més, es recol·lectarà material sanitari, a través dels sindicats de personal sanitari, sobre la base de les necessitats que siguin identificades des dels centres de salut de Gaza.

L'objectiu és enviar dos vaixells des d'Espanya, un carregat amb 2.000 tones d'ajuda humanitària i un altre amb 200 activistes i representants de la societat, com polítics, sindicalistes i figures del món de la cultura. Tots dos es sumarien a la segona Flotilla de la Llibertat, en què participaran més d'una dotzena d'embarcacions de països d'Europa, Amèrica i Àsia.

L'activista Manuel Tapial, qui també va participar en la primera Flotilla de la Llibertat, va assegurar que la iniciativa està "emparada pel Dret Internacional i el Dret Humanitari". Per la seva banda, l'activista grec Dimitris Plionis, representant de la coalició internacional de la Flotilla, va dir que l'informe aprovat pel Consell de Drets Humans de Nacions Unides sobre l'atac israelià a la flotilla humanitària, on van morir deu activistes turcs, "legitima "aquestes accions.

L'informe aprovat el mes passat pel Consell de Drets Humans de l'ONU conclou que Israel va cometre "greus violacions dels drets humans i del Dret Humanitari Internacional" en l'incident, ocorregut en aigües internacionals davant de la Franja de Gaza.

Plionis va instar els governs a "prendre partit" i "protegir" aquesta segona flota de la llibertat, impedint que Israel cometa "un crim com el del passat maig".

Israel fa un hospital a prova d'armes químiques a Haifa

Constructors d'Israel construeixen a la ciutat de Haifa el major hospital subterrani del món capaç de resistir atacs amb míssils i armes de destrucció massiva, han informat avui fonts del centre mèdic local "Rambam". "En cas de situacions d'emergència, en un temps molt reduït el complex es convertirà en un hospital amb capacitat per a 2.000 pacients i pot funcionar en condicions d'atacs tant amb armes convencionals, com amb armes químiques o biològiques", diu un comunicat de "Rambam".

La nova clínica, que formarà part de l'estructura de "Rambam", podrà generar energia elèctrica pel seu compte i posseirà reserves d'oxigen per a tres dies, així com aigua potable i medicaments.

Es preveu que la construcció del resistent hospital subterrani conclogui el maig de 2012.

Tel Aviv va necessitar aquest tipus de centre mèdic durant la Guerra del Líban de 2006, quan el nord d'Israel, inclosa la ciutat de Haifa, van ser blanc d'atacs amb míssils llançats per guerrillers de Hezbollah.

En temps de pau, l'hospital subterrani de tres plantes serà utilitzat com un aparcament de cotxes.

Brussel.les vol suspendre la clonació per aliments

La Comissió Europea proposà ahir prohibir temporalment a l'UE la clonació de bestiar per produir aliments. La suspensió, que seria d'almenys cinc anys, respondria a les preocupacions ètiques i relatives al benestar dels animals. No obstant això, Brussel.les vol que es permeti que els animals siguin clonats per a fins relacionats amb la investigació, per a la producció de medicaments O per a la conservació d'espècies en perill, segons va declarar el comissari europeu de Sanitat, John Dalli. Foto: Holly i Belle van ser els dos primers vedells clonats a Holanda el 1998.


L'Executiu comunitari va plantejar una moratòria o "suspensió temporal" de les tècniques de clonació animal si la seva fi és obtenir aliments i també va proposar vetar el comerç i les importacions de carn, llet o altres productes procedents de bestiar que hagi nascut gràcies a aquesta tecnologia.

Però la CE planeja autoritzar la importació de material reproductiu (semen i embrions) d'animals clonats, si bé en aquest cas hi haurà un sistema especial de seguiment o traçabilitat.

Dalli va explicar que el projecte de la CE respon a les "preocupacions" que suscita la tècnica sobre l'impacte en el benestar dels animals i també a les controvèrsies ètiques, que han ressaltat diversos organismes d'experts.
La carn i llet clonats no es vendran a la UE

Encara que la CE defensa que la carn o la llet d'animals clonats "no presenten riscos per a la salut", va assegurar que no es vendran en els supermercats europeus en els propers anys.

No obstant això, es permetrà la importació de carn o llet que procedeixin de les cries dels clons. "No és una prohibició completa; cal diferenciar entre un clon i la seva cria, que ha nascut com a resultat d'una reproducció normal", segons Dalli.

La CE considera que no seria realista vetar la carn o la llet procedent de la descendència dels clons perquè aquests productes "no poden diferenciar-se" dels aliments que provenen del bestiar convencional.

L'informe de la CE recorda dictàmens de l'Autoritat Europea per a la Seguretat Alimentària (AESA) segons els quals la mortalitat dels clons és molt superior a la dels animals produïts sexualment, també apunta que en el cas de vaques o porcs, la selecció genètica provoca malalties i sofriment.

El veto haurà de ser aprovat pel Consell de ministres de la UE i pel Parlament Europeu (PE), que ja va demanar en diverses ocasions la prohibició total de la clonació animal per a obtenir aliments.

En l'actualitat, dins de la UE alguns països practiquen la clonació-la CE no cita a Espanya-, però només per a la investigació, i en el mercat europeu no hi ha carn ni llet d'animals clonats.

EUA és el país més avançat del món en aquesta tecnologia, encara que Argentina, Brasil i Japó també estan bastant avançats.

EUPV acusa al Consell de “portar al límit” als jutjats

La coordinadora d’EUPV i diputada autonòmica, Marga Sanz, ha qualificat “d’insostenible” la situació que estan vivint els jutjats valencians en aquestos moments, els quals, tal i com han denunciat ja els propis sindicats, tenen hui veritables problemes per aconseguir material d’oficina perquè l’empresa proveïdora ha deixat de subministrar-los degut als continus impagaments del Consell:

“Estem parlant de que cap òrgan judicial del País Valencià pot demanar hui cap subministrament d’oficina, inclòs el paper. La situació és indignant i pot desencadenar el col·lapse total dels jutjats en pocs dies”.

Esquerra Unida reclama explicacions immediates del Consell en Les Corts Valencianes al respecte d’aquesta situació. “És intolerable la desídia que el PP mostra respecte els problemes de carències de personal i mitjans que tenen els jutjats valencianes des de fa anys i que estan provocant deficiències en la dinàmica de treball del seu personal”.

Sanz reclama que la Conselleria de Justícia, “actue com toca i atenga les queixes i reivindicacions dels jutjats, començant per sufragar els deutes amb l’empresa de material d’oficina, i seguint per l’augment de les plantilles i el llarg etcètera més de carències que tenen”, assenyala.

La diputada d’esquerres lamenta a més, “la descomposició de la conselleria de Justícia, repartida entre Blasco, Rambla i Gerardo Camps, perquè Sánchez de León sembla que està massa ocupada amb la campanya electoral del PP”, critica.

Torró satisfet per la rectificació de Cultura

El diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró, ha mostrat la seua satisfacció pel fet que la Conselleria de Cultura rectifique la pretensió de Teatres de la Generalitat de deixar durant uns mesos la gestió del Principal en mans d’una empresa privada: ”És una gratíssima notícia i una desautorització en tota regla a la Directora General de Teatres per part de la consellera Miró. Un triomf cabdal de la pressió mediàtica i de l’esforç que hem fet des d’EUPV en la denúncia d’aquest intent descabellat”, ha afirmat.

"Per fi hem aconseguit una rectificació per part de la Conselleria de Cultura! Acaben de desautoritzar la intenció de la Gil-Lázaro de privatitzar parcialment la gestió del Teatre Principal de València. Tant de bó fóra el primer pas d'un viratge en la política d'arts escèniques per part del Consell. Tot un èxit de la premsa, els professionals i empreses del sector. Un èxit al que crec que modestament hem contribuït".

Torró ha indicat que la decisió de fer “marxa enrere en la privatització parcial del Teatre Principal en mans de l’empresa ARTeria és un rectificació assenyada d’una actuació que hauria suposat un colp mortal a la funció que ha de jugar Teatres de la Generalitat. Ens sentim alleujats que la pressió mediàtica i la pressió política feta des d’EUPV haja arribat a bon port; en uns temps tan dolents per a les arts escèniques valencianes hem de felicitar-nos per aquesta notícia”, afirma el diputat d’esquerres.

EUPV entén que la marxa enrere no s’ha de quedar ací. Per a la formació d’esquerres és necessari que la Conselleria es replantege de cap a peus la gestió de Teatres de la Generalitat. “És urgent que aquest organisme deixe de fer la competència als teatres privats. La Conselleria de Cultura ha de canviar la dolentíssima gestió de l’ens públic”, afirma Torró.

El diputat ha acabat assenyalant que “no sols Teatres ha de programar al Principal sinó que ho ha de fer canviant els criteris i adequant-se a allò que té encomanat per llei: promocionar un teatre de qualitat, valencià i en valencià”.