dimarts, 31 d’agost de 2010

El Govern manté els privilegis de l'Església Catòlica

Després indagacions pròpies i donar-se a conèixer en els mitjans de comunicació la intenció del Govern d'aparcar la promulgació d'una Llei de Llibertat de Consciència i Religiosa, Europa Laica confirma les seves sospites que el Govern no vol modificar el marc actual de relacions entre l'Església Catòlica i l'Estat, i que, segons aquesta associació estatal, assegura el manteniment dels privilegis de l'Església Catòlica.

Europa Laica, associació laïcista implantada a tot l'Estat, s'ha posicionat des d'un primer moment a favor de la promulgació d'una nova Llei de Llibertat de Consciència, que estableixi l'autofinançament de les confessions religioses, la supressió de l'ensenyament de la religió de l'escola pública, l'eliminació dels símbols religiosos dels edificis públics, la substitució de les cerimònies d'Estat de caràcter catòlic per cerimònies civils, i la prohibició que els càrrecs públics vagin de manera oficial a actes religiosos, entre altres mesures.

No obstant això, per les informacions que aquesta associació tenia, amb el seu text el Govern no anava a atendre la majoria d'aquestes reivindicacions del moviment laïcista, ja que només anava a abordar la supressió dels símbols religiosos en els edificis de titularitat pública. El Govern només pretenia modificar l'actual marc legal, que garanteix el manteniment dels privilegis de la jerarquia catòlica, i anava a respectar els actuals Acords entre l'Estat espanyol i la Santa Seu de 1976 (que es fonamenten en el Concordat de 1953).

Europa Laica temia, a més, que la reforma que el govern volia emprendre fora a convertir al nostre país en un estat multi-confessional, on lluny d'eliminar els privilegis dels que gaudeix l'Església catòlica, l'Estat els s'estengués a la resta de confessions religioses , especialment les monoteistes (islàmica, evangèlica i jueva).

Sense aspecte de modificar l'actual marc legal, a dia d'avui, la realitat a Espanya està marcada per la ingerència de l'episcopat catòlic en les decisions que pren el Parlament, com recentment en relació a la interrupció voluntària de l'embaràs, per la tornada de molts nens i nenes a una escola amb un fort component confessional catòlic (en una situació no impensable a França, per exemple), o per actes com el recent funeral oficial de caràcter catòlic després de l'assassinat de dos guàrdies civils a l'Afganistan, entre d'altres.

Aquesta ingerència es posarà també de manifest, amb gran nitidesa, durant les properes visites del papa Benet XVI a Santiago de Compostela i Barcelona el novembre de 2010, ia Madrid a l'estiu de 2011. Segons el parer d'Europa Laica, aquestes visites també expliquen que el Govern hagi deixat en un calaix la promulgació d'una nova llei. Europa Laica, amb el concurs d'altres organitzacions socials, està organitzant una campanya i accions de protesta davant d'aquestes visites.

Per tot això, Europa Laica exigeix la derogació del Concordat de 1953, dels acords entre l'Estat Espanyol i la Santa Seu de 1976 i de la Llei de Llibertat Religiosa de 1980, en considerar que donen cobertura a l'aplicació de les normes morals de l'Església catòlica al conjunt de la ciutadania i institucions de l'Estat, vulnerant el mandat constitucional que cap religió tindrà caràcter estatal.

EUA se'n va d'Iraq amb els projectes socials pendents

EUA ha malbaratat 5.000 milions de dòlars destinats per a la reconstrucció de les instal.lacions del sector social a l'Iraq, va comunicar el diumenge l'agència Associated Press que cita una font de l'agència nord-americana d'auditoria fiscal que controla les despeses pressupostàries. Així, uns 40 milions van ser "enterrats" en la construcció d'una presó on mai va haver reclusos, 165 milions van ser gastats en un hospital infantil que segueix desert, i altres 100 milions de dòlars van ser invertits en una estació depuradora d'aigües residuals a Fal.luja que no funciona.

"Estats Units se'n va de l'Iraq deixant centenars de projectes sense realitzar. Ha estat malbaratador de 5.000 milions de dòlars dels contribuents nord-americans, gairebé un 10% (53.700 milions de $) del total gastat per reconstruir diferents instal.lacions a l'Iraq", escriu el reporter Kim Gamelan. És cert, diu el periodista, que també hi ha nombrosos exemples d'obres realitzades, com comissaries de policia, llocs fronterers, establiments públics i els serveis de seguretat iraquians creats amb ajuda dels assessors nord-americans: "Però segons els resultats d'auditories, fins i tot en moltes obres executades no van ser assolits els objectius traçats", comenta Gamelan.

L'última brigada de combat de les tropes nord-americanes va abandonar l'Iraq la nit del 18 al 19 d'agost. No obstant això, uns 50.000 soldats nord-americans romandran en aquest país fins a finals de 2011 per donar suport als soldats iraquians en cas necessari.

Segons estimacions del Pentàgon, des de l'inici de l'operació a l'Iraq, el 2003, l'Exèrcit nord-americà ha perdre 4.415 soldats.

10 experiments militars més escandalosos d'EUA

El lloc web Livescience ha publicat una llista amb el que serien els deu experiments militars més escandalosos en la història dels EUA. Per fabricar un "superguerrer", els nord-americans van utilitzar armes biològiques amb soldats i civils. Top 10: Radiació infraroja: Els ulls humans no poden veure els raigs infrarojos. No obstant això, durant la Segona Guerra Mundial la força naval nord-americana volia que els seus soldats trenquessin aquest límit. Per això, els científics van experimentar amb els soldats alimentant-los amb suplements de fetge de perca, i uns mesos després van aconseguir veure objectes situats a la zona infraroja.

L'exèrcit del Japó també es va endinsar en aquest terreny, aconseguint que un grup de pilots augmentessin la seva visió nocturna gairebé en un 100% a través de prendre una medicina dedicada a la impulsió de l'absorció de la vitamina A.

Top 9: Efectes de la radiació

Al final de la II Guerra Mundial, EUA es va convertir en el primer país del món en fabricar la bomba atòmica. Els científics volien saber què perills comportava el plutoni.

Les proves es van iniciar el 10 d'abril de 1945 amb la injecció del plutoni en la víctima d'un accident de cotxe, per veure quant temps trigava el cos humà en alliberar l'efecte radioactiu.

Totes les dades d'aquesta prova van ser publicats el 1995 pel Departament d'Energia.

Top 8: Resistència contra l'impacte

Abans d'enviar el primer home a l'espai exterior, la força aèria dels EUA ja havia començat les proves de la capacitat humana en la resistència contra l'impacte.

Els científics de la NASA van inventar un aparell que podia assumir l'impacte generat per la frenada brusca d'un coet a una velocitat de 640 km / h. El 1954, un cirurgià de la Força Aèria dels EUA, John Stapp, va acceptar voluntàriament ser el primer en experimentar aquesta prova, sotmetent-se a la mateixa fins a 29 vegades, durant les quals va haver de lluitar contra una força d'impacte equivalent a 35 vegades el seu pes.

En una ocasió la velocitat de l'aparell va superar fins i tot els 1.000 km / h. Al llarg d'aquests experiments, el cirurgià va patir contusions, costelles trencades, una nina fracturada en dues ocasions, pèrdua de empastaments dentals, i el trencament de vasos sanguinis en ambdós ulls que van acabar afectant de manera crònica la seva vista.

Top 7: Reacció a les armes biològiques

Entre 1954 i 1973, les forces de terra dels EUA van fer diverses proves sobre la reacció a les armes biològiques en uns 2.300 joves en un laboratori a l'estat de Maryland.

Segons diuen, uns dies després de la prova van tenir febre i dolors musculars. Afortunadament ningú va perdre la vida a causa d'aquest experiment.

Top 6: Caure des d'una gran alçada a gran velocitat

Per saber la possibilitat de sobreviure a un salt des d'una gran alçada, la Força Aèria dels EUA realitzar diverses proves en les dècades dels 50 i els 60 del segle passat.

El capità Joseph Kittinger va saltar des d'un globus aerostàtic a gran alçada i va aterrar al desert de l'estat de Nou Mèxic amb l'ajuda d'un paracaigudes. A cada experiment, es va elevar uns quilòmetres més que la vegada anterior.

L'alçada màxima a la qual va arribar va ser de 32.000 metres i la velocitat de la caiguda va arribar a assolir els 982 km / h. Durant la caiguda, Kittinger experimentar també temperatures de 34 graus sota zero.

Top 5: Bomba de lucinogen

Les drogues psicoactives, com la marihuana, l'LSD o la fenciclidina (PCP), no només han generat grans guanys, sinó que també han estat utilitzades com a armes biològiques per atacar l'exèrcit enemic.

Entre 1955 i 1972, un grup de soldats de les forces terrestres dels EUA van ser sotmesos a diversos experiments en l'estat de Maryland.

Posteriorment els científics nord-americans van inventar una bomba de lucinogen que podia dispersar bencilato de quinuclidinilo amb l'objectiu de perjudicar el sistema nerviós central i causar obstacles en el pensament, les emocions i el moviment.

Top 4: Guerra ABQ

Les amenaces de guerra química i biològica van portar al Departament de Defensa dels EUA a desenvolupar el "Projecte 112", durant el qual es van fumigar, entre els anys 1962 i 1973, diferents vaixells de guerra i als seus respectives tripulacions amb gas sarín i VX per posar a prova l'eficàcia dels procediments de descontaminació i les mesures de seguretat d'aleshores.

Aquest va ser només un dels molts experiments de guerra química duts a terme amb la participació de voluntaris des de la Segona Guerra Mundial.

Top 3: Visió fluoroscòpia

Encara que la majoria dels científics no creuen en la parapsicologia, el Pentàgon va gastar 20 milions de dòlars aproximadament entre 1972 i 1976 en aquest camp.

Els subjectes que van participar en el projecte van haver imaginar llocs que mai havien vist, com l'interior d'un aparell nuclear o la localització d'un magatzem de combustibles. Finalment a causa de diferències internes, els nord-americans van abandonar aquest estudi.

Top 2: Contra el somni

Si quedar adormits en la nostra activitat diària pot resultar perillós, a un soldat en combat pot costar la vida, per això, des de fa dècades els nord-americans van començar a estudiar l'ús d'estimulants com les amfetamines per mantenir el temps de vigília.

Més recentment, l'exèrcit nord-americà ha inventat una medicina que permet als soldats romandre desperts durant 40 hores continuades sense efectes adversos.

A més, l'Agència d'Investigació de Projectes Avançats de Defensa (DARPA, per les seves sigles en anglès) està fent una altra prova esperant mantenir l'entusiasme a través d'estimular el cervell amb ones electromagnètiques.

Top 1: Supersoldat

Si el projecte "Arma Interna" de la DARPA té èxit, el súper soldat deixarà de ser un somni. El Departament de Defensa dels EUA vol que els seus soldats compten amb característiques dels animals.

L'objecte és convertir als soldats a "homes que no moren" en qualsevol circumstància, inclosos el contagi de malalties infeccioses, la resistència contra els atacs químics i biològics i armes radioactives, la temperatura i l'altitud extremes i els ambients naturals més durs.

El problema de les nacions no reconegudes

Exactament fa dos anys al costat de les set nacions, als territoris o enclavaments parcialment reconeguts o no reconeguts per la comunitat internacional i que s'han proclamat independents es van afegir Abkhàzia i Ossètia del Sud. El 26 agost 2008 Rússia reconeixia oficialment la seva independència. Aquests països van passar a formar part del grup dels anomenats set bessons diferents, que ja des de fa més de mig segle ve augmentant amb sorprenent periodicitat. Per a ells, la nostra època de grans avenços i grans canvis ha generat mètodes específics per adaptar els estatuts de sobirania a les necessitats de cada cas. En majoria d'ells aquests mètodes funcionen i els països adquireixen una forma i un estatus d'estabilitat nacional, però en altres casos, no.

El problema és que aquesta espècie de comunitat de bessons desiguals es veu molt alterada per l'exemple de Kosovo i d'Abkhàzia. Per exemple, en el cas de Catalunya, i enmig de la crisi econòmica que assota a tots els països de la UE, s'han enardit els antics desitjos de separar d'Espanya.

Catalunya és la zona econòmicament més puixant d'aquesta nació i no està d'acord que la obliguin (el govern espanyol té un règim d'economia pressupostària) a finançar altres regions tradicionalment menys actives.


Pel que fa a Ossètia del Sud i Abkhàzia, aquest procés avui, a inicis del segle XXI, presenta uns clars tints de anacronisme, en el millor dels casos. Des de sempre ha hagut un substancial retard entre els progressos tècnics i científics i el desenvolupament polític i social. Això és inevitable, no es pot fer res, ja que és part de les lleis de la naturalesa de l'activitat humana. El curiós és que la distància entre els dos processos no disminueix, més aviat sembla augmentar amb el temps, i és estrany, perquè totes dues tendències van en la mateixa direcció i no en direccions oposades.

El més sorprenent del cas és que molts d'aquests pseudopaíses viuen, vénen funcionant aparentment sense grans problemes durant decennis. Però en aquest món dividit en blocs i en esferes d'influència ja no és possible que un país per separat mostri la iniciativa de reconèixer aquestes noves formacions sobiranes i els ajudi en el difícil període d'incubació cap l'estat de països de plens drets. Són temps molt delicats per aquestes nacions, on tots els processos relatius a la seva sobirania ia la seva identitat són tan inestables que es pot venir avall en qualsevol moment. Són països que han de ser posats en repòs (acudint a termes de l'obstetrícia) per evitar que pateixin un avortament com a tals.

Hi ha més territoris d'aquest tipus dels que podria semblar. I tots ells com a conjunt, i com a elements individuals, desestabilitzen el panorama legal internacional. Són una font de constants conflictes i guerres que comprometen l'estabilitat internacional i fins i tot acaben per resultar una càrrega per a aquells països que els han servit de suport en el sorgiment de la seva identitat nacional.

Això no és pas una acusació cap als pobles que intenten separar-se, o ho han fet ja, de la metròpoli o d'antics centres de poder. En realitat, no hi ha cap culpa en els seus desitjos de millorar les seves condicions de vida i de triar els seus propis destins. Senzillament, són víctimes de jocs polítics de gran abast que provoquen que pobles abans units es fragmenten i es separin (Iugoslàvia, anys 90), adquirint la independència i el reconeixement internacional, encara que sigui de forma parcial. En algunes ocasions, com en el cas de Kosovo, això passa saltant-se les normes i les resolucions de l'ONU. Pel que fa a Abkhàzia ia Ossètia del Sud, segons el punt de vista de Rússia, tot s'ha fet d'acord amb les lleis internacionals, encara que molts no estan d'acord amb aquesta opinió.

A dia d'avui, Kosovo ja ha estat reconegut per 69 països, mentre que Abkhàzia i Ossètia del Sud, només per quatre membres de l'ONU (Rússia, Nicaragua, Veneçuela i Nauru), més Transnístria.

El Dret Internacional no és un accelerador de partícules, ni tampoc és cirurgia a cor obert. Aquí és impossible, ia més no és necessària, la precisió matemàtica. De tot el seu arsenal, sempre es pot triar l'instrument legal més adequat a la situació geopolítica donada (històrica, diplomàtica, militar, territorial, etc.) Que, d'altra banda, sempre és mutable, mai és igual. El que comporta a múltiples interpretacions de moments i estats relatius.

A dia d'avui hi ha dues teories per al reconeixement de la sobirania de les nacions: la declarativa i la fundacional. Les dues són aplicables al cas de Kosovo, Abkhàzia i Ossètia del Sud. No obstant això, els racons legals són tan alambinats que un bon equip de juristes pot estirar o contreure fins a fer-los transparents o totalment foscos, segons la conveniència. El mateix, com demostren els debats a l'ONU, es pot dir de les resolucions d'aquesta organització.

Els partidaris de la sobirania declarativa estan convençuts que per a un ple reconeixement és necessari tenir un territori determinat, una població estable, un govern i una capacitat de relació clara a nivell d'estat amb altres països. Els partidaris de la teoria fundacional pensen que per ser considerats com a país únicament és necessari el reconeixement per altres països, n'hi ha prou amb un de sol. Aquesta postura va ser esmentada pel president rus, Dmitri Medvédev, per il.lustrar el cas d'Abkhàzia i Ossètia del Sud, tot i que cal puntualitzar que el president no és un dels seus defensors.

Entre els països parcialment reconeguts hi ha exemples de nacions de gran solera en la comunitat internacional amb molts anys de sobirania i fins i tot membres de l'ONU. Armènia, per exemple, encara no ha estat reconeguda per Pakistan (en senyal de suport a l'Azerbaidjan per la disputa de l'enclavament d'Alt Karabagh), Corea de Nord no ha estat reconeguda pel Japó, ni per Corea del Sud. Turquia no ha reconegut a Xipre encara, mentre que un total de 20 membres de l'ONU (tota la comunitat musulmana i alguns països africans) no consideren a Israel com un país legal. Hi ha altres casos de països que no han adquirit un ple reconeixement en el món: Taiwan, Alt Karabagh, Somàlia, Transdnistria, la República Turca de Xipre del Nord, l'Autoritat Nacional Palestina, la República Democràtica del Sàhara Occidental. Liechtenstein i la República Txeca i Eslovàquia no reconeixen mútuament a causa de disputes territorials en el si de les famílies nobiliàries d'aquests països.

La xifra de territoris amb moviments autonòmics i problemes de separatisme al món és increïblement gran. La major part dels quals es troben a Europa, amb un total de 28. L'extensió geogràfica abasta des d'Albània a Alemanya, passant per Bèlgica, Espanya, Portugal, França, Gran Bretanya, Suècia, Holanda, Finlàndia ...

Àfrica figura en la segona posició amb 24 focus separatistes, Àsia, a la tercera amb 20. A Amèrica Central i del Sud el nombre total arriba als 21 punts conflictius, i fins i tot a la zona del Carib hi ha qui estan desitjant separar-se de la metròpoli opressora.

Fins al 2009, a Rússia havia algunes repúbliques autònomes molt en desacord amb el seu estatus dins del si de la Federació de Rússia.

A La Haia té la seva seu l'anomenada Organització de les Nacions i Pobles no reconeguts (The Unrepresented Nations and Peoples Organization (UNPO), que uneix a totes les nacionalitats, d'alguna manera ofeses i perjudicades en la seva sobirania. Fins al 2009, a aquesta organització pertanyien les comunitats russes de Komi i Mari-El, fins al 2008, Txuvàixia, i Ingúixia i fins al 1998, Bashkiria. Afortunadament, això ja és cosa del passat.

Restaurants vindiquen les flors comestibles

Una trentena de restaurants de tot Catalunya, la majoria de Lleida, han començat aquest dilluns una protesta contra la normativa europea que prohibeix vendre pètals de flors com a aliment. Els cuiners es reivindicaran durant tota la setmana amb diverses jornades gastronòmiques, oferint un menú degustació a base de plats amb flors. Amb aquesta iniciativa, impulsada pel cuiner vallfogoní Enric Millà, els restaurants es volen solidaritzar amb els productors de flors comestibles, que van rebre el requeriment de la Generalitat perquè deixessin de vendre-les per al consum humà aquest mateix estiu.

La normativa europea inclou un ampli registre d'aliments tradicionals que es poden comercialitzar lliurement, ja que la seva seguretat està contrastada. En cas que es vulgui vendre qualsevol altre producte per a consum humà, l'interessat haurà de convèncer les autoritats que es compleixen tots els requisits per garantir la salut del consumidor. En el cas de les flors comestibles, la Unió Europea reclama que es facin uns estudis per tal de certificar que no tenen cap efecte secundari sobre les persones.

Enric Millà, del restaurant El Dien, és l'impulsor d'aquesta iniciativa, mentre Josep Pàmies, un conegut horticultor de Balaguer que té com a clients cuiners de reconegut prestigi com Ferran Adrià o Santi Santamaria, ha estat el primer productor de flors comestibles a denunciar que li ha arribat el requeriment de l'APS. Després de denunciar el seu cas, cuiners d'una trentena de restaurants catalans van decidir organitzar una jornada per fomentar el consum de flors, una acció que comença aquest dilluns i que durarà fins diumenge que ve.

Per la seva banda, els productors de flors comestibles han lamentat l'alt cost dels estudis, que s'escapen de les seves possibilitats econòmiques. També s'han mostrat crítics amb el criteri de la Unió Europea, que considera que algunes flors com la coliflor i el safrà sí que són aptes per al consum humà, mentre que d'altres queden excloses del registre.

Durant aquests set dies, els restaurants adherits a la iniciativa oferiran un menú degustació de plats elaborats amb flors comestibles o introduiran en la seva carta aquest tipus de plats. A més de fomentar el consum de flors, amb aquesta jornada els cuiners volen mostrar la seva solidaritat amb els productors com Pàmies.

Miralles: "Estem preparats i amb objectius clars"

El coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, considera que la data de les properes eleccions no és un fet preocupant ja que la formació “ha fet els deures en el sí del govern, perquè estem preparats i perquè tenim uns objectius clars”. Miralles sí que ha remarcat, però, que en els propers comicis “Catalunya se la juga socialment i nacionalment” doncs no només s’ha decidir cap a on es va internament en l’àmbit social, econòmic i mediambiental, sinó que també s’ha de decidir quina és la relació que es vol mantenir amb Espanya.

Segons Miralles, en les pròximes eleccions “els catalans i les catalanes haurem de decidir quin model social volem, si donem continuïtat a les polítiques per a l’autonomia de les persones o retrocedim i tornem a la política de talonari i almoina del pujolisme; si volem més equitat o noves desigualtats, si volem una Catalunya més sostenible o retornem a la del ciment”, en clara referència als governs de CiU. Pel que fa als drets nacionals i les relacions amb l’estat, el dirigent d’EUiA ha defensat la reforma de la Constitució i ha recordat que “nosaltres sempre hem defensat l’autodeterminació, que vol dir el dret del poble a decidir”. En aquest sentit, ha optat per “una representació més àmplia del federalisme plurinacional” i ha advocat per a què ICV-EUiA sigui punt de trobada de “sindicalistes, activistes socials i federalistes”.

El també diputat al Parlament i vicepresident de la coalició ICV-EUiA ha recordat que una de les prioritats de la seva formació de cara a les properes setmanes és “contribuir a l’èxit” de la vaga general convocada pels sindicats pel pròxim 29 de setembre. En aquest sentit, Miralles aposta per “fer pinya amb joves, treballadors i pensionistes” perquè la reforma laboral impulsada pel Govern del PSOE afecta les relacions laborals i socials i a gran part de la ciutadania i això reclama “una resposta de solidaritat intergeneracional. Ningú n’està al marge”. Pel coordinador general d’EUiA “sobren motius” per aquesta vaga que va dirigida al PSOE, però també a CIU per ser “còmplice” de la reforma laboral amb la seva abstenció.

Solidaritat amb el poble sahrauí i els activistes canaris agredits

Miralles també ha denunciat la agressió que ha patit un grup d’activistes canaris en una manifestació pro sahrauí per part de la policia marroquina. El dirigent d’EUiA ha defensat “la causa justa” del poble sahrauí i el dret del mateix a “decidir lliurement el seu futur” i ha recordat que “Catalunya sempre ha tingut un especial sentiment solidari amb els homes i dones dels territoris ocupats del Sàhara Occidental i dels camps de refugiats”. Per aquest motiu, s’ha sumat a les demandes del grup parlamentari d’IU/ICV-EUiA i de l’europarlamentari Willy Meyer: “Volem explicacions del Govern espanyol i de la UE, que el ministre d’Afers Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, comparegui al Congrés i expliqui el perquè d’aquesta agressió i que es pronunciï sobre la repressió habitual que pateix el poble sahrauí”, ha dit Miralles, que també ha informat que Meyer demanarà aquesta mateixa setmana a l’alta representant de la UE per Afers Exteriors i Política de Seguretat, Catherine Ashton, que es pronunciï sobre aquest atac al dret de manifestació i que mostri la seva solidaritat amb el procés de descolonització del Sàhara Occidental.

Finalment, Miralles ha exigit mesures per impedir els atacs sistemàtics per part del regne del Marroc contra la població sahrauí i, en concret, ha demanat que la UE es replantegi l’estatut de relació amb el Marroc perquè “els drets humans estan per sobre de les relacions econòmiques”.

Herrera desafia Mas a explicar el seu projecte

Joan Herrera demana a Artur Mas que concreti si les polítiques que proposa per Catalunya són les mateixes retallades de drets socials a les que dóna suport a Madrid. El diputat d'ICV-EUiA i cap de llista a les eleccions al Parlament, Joan Herrera, ha anunciat que el combat de la crisi econòmica serà la "màxima prioritat" de la campanya electoral: "Volem garantir una sortida justa, solidària i sostenible de la crisi econòmica", ha assegurat Herrera en contraposició a les retallades socials.

En aquest sentit, el secretari general d'ICV ha recordat: "L'Artur Mas que diu que parla de crisi, el Mas que diu voler aixecar el país, és el mateix que dóna suport cada setmana a les retallades de drets socials en pensions, en matèria laboral, o en el decret de caixes". Per això, Herrera ha volgut preguntar al líder de la federació conservadora si "la política que ens proposa a Catalunya és la que està proclamant a Madrid amb el suport a totes les retallades de drets socials que ha plantejat Zapatero".

DATA ELECCIONS

Preguntat pels periodistes sobre la data de les eleccions, Herrera ha dit que a "ICV li és igual si són a l'octubre o al novembre, a ICV el que li importa són els pensionistes i els aturats a qui els retallen drets, que molta gent d'esquerres no es resigni, i que en definitiva hi hagi una nova majoria que permeti fer polítiques d'esquerres per eixamplar l'Estat del Benestar".

CONFLICTE DEL SÀHARA

Per altra banda, el portaveu d'ICV a Madrid també ha volgut fer declaracions en relació als maltractaments que han rebut ciutadans espanyols a mans de la policia marroquina i ha retret l'actitud del Govern espanyol "que lamentablement sempre deixa el tema del Sàhara per l'útlim". "És insòlit i inacceptable que després dels maltractaments que han rebut ciutadans espanyols, el govern espanyol no expressi cap queixa", ha afirmat Herrera a la vegada que ha demanat que es cridi a consultes l'ambaixador espanyol al Marroc.

Per tot això, Herrera ha dit que demanarà la compareixença del ministre d'Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, perquè doni explicacions sobre l'agressió i la detenció d'onze activistes espanyols pro-sahrauís a El Aaiún.

Cuba: Sense desnutrició infantil segons Unicef

UNICEF confirma que Cuba és l'únic país d'Amèrica Llatina i el Carib que ha eliminat la desnutrició infantil. L'existència en el món en desenvolupament de 146 milions de nens menors de cinc anys baixos de pes, contrasta amb la realitat dels infants cubans, reconeguts mundialment per estar aliens a aquest mal social. Aquestes preocupants xifres van aparèixer en un recent informe del Fons de les Nacions Unides per la Infància (UNICEF), sota el títol de Progrés per a la Infància, Un balanç sobre la nutrició, divulgat a la seu de l'ONU.

D'acord amb el document, els percentatges dels nens amb baix pes són de 28% a Àfrica Subsahariana, 17% a Orient Mitjà i Àfrica del Nord, 15% a Àsia oriental i el Pacífic, i set a Llatinoamèrica i el Carib.

La taula la completen Europa Central i de l'Est, amb el 5%, i altres països en desenvolupament, amb 27%.

Cuba no té aquests problemes, és l'únic país d'Amèrica Llatina i el Carib que ha eliminat la desnutrició infantil severa, gràcies als esforços del Govern per millorar l'alimentació del poble, especialment la d'aquells grups més vulnerables.
La crua realitat del món mostra que 852 milions de persones pateixen de fam i que 53 milions d'elles viuen a Amèrica Llatina. Només a Mèxic hi ha cinc milions 200 mil persones desnodrides i a Haití tres milions 800.000, mentre a tot el planeta moren de fam cada any més de cinc milions de nens.

D'acord amb estimacions de les Nacions Unides, no seria molt costós aconseguir salut i nutrició bàsica per a tots els habitants del Tercer Món.

N'hi hauria prou per assolir aquest objectiu 13 mil milions de dòlars anuals addicionals al que ara es destina, una xifra que mai s'ha aconseguit i que és minsa si es compara amb el milió de milions que cada any es destinen a publicitat comercial, els 400.000 milions en drogues estupefaents o fins i tot els vuit mil milions que es gasta en Estats Units en cosmètics.

Per satisfacció de Cuba, l'Organització de les Nacions Unides per l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) també ha reconegut que aquesta és la nació amb més avanços a Amèrica Llatina en la lluita contra la desnutrició.

L'Estat cubà garanteix una cistella bàsica alimentària que permet la nutrició de la seva població "almenys en els nivells bàsics-mitjançant la xarxa de distribució de productes normats.

De la mateixa manera, es duen a terme reajustaments econòmics en altres mercats i serveis locals per millorar l'alimentació del poble cubà i atenuar el dèficit alimentari.

Especialment es manté una constant vigilància sobre el suport dels nens, les nenes i adolescents. Així, l'atenció a la nutrició comença amb la promoció d'una millor i natural forma d'alimentació de l'espècie humana.

Des dels primers dies de nascuts els incalculables beneficis de la lactància materna justifiquen tots els esforços realitzats a Cuba en favor de la salut i el desenvolupament de la seva infància. Això li ha permès elevar els percentatges de nounats que mantenen fins al quart mes de vida la lactància exclusiva i que fins i tot continuen consumint llet materna, complementada amb altres aliments, fins als sis mesos d'edat.

Actualment el 99% dels nadons llicenciat de les maternitats amb lactància materna exclusiva, superior a la meta proposada, que és del 95%, segons dades oficials, en els quals s'indica que totes les províncies del país compleixen aquesta meta.

Malgrat les difícils condicions econòmiques travessades per la Illa, es vetlla per l'alimentació i nutrició dels infants mitjançant el lliurament diària d'un litre de llet fluïda a tots els nens de zero a set anys d'edat.

Se suma a això el lliurament d'altres aliments, per exemple compotes, sucs i viandes, que, en dependència de les disponibilitats econòmiques del país, es distribueixen equitativament en les edats més petites de la infància.

Fins als 13 anys d'edat es prioritza la distribució subsidiada de productes complementaris com el iogurt de soja i en situacions de desastres naturals es protegeix a la infància mitjançant l'entrega gratuïta d'aliments de primera necesidad.Los nens incorporats als Cercles Infantils (guarderies) ia les escoles primàries amb règim de seminternado reben, a més, el benefici del continu esforç per millorar la seva alimentació en quant a components dietètics lactis i proteics.

Amb el suport de la producció agrícola-encara en condicions de severa sequera-i una major importació d'aliments, s'aconsegueix un consum de nutrients per sobre de les normes establertes per la FAO.

A Cuba aquest indicador no és la mitjana fictici de sumar el consum alimentari dels rics i el dels famolencs.

Addicionalment, el consum social inclou el berenar escolar que es reparteix gratuïtament a centenars de milers d'estudiants i treballadors de l'educació, les quotes especials d'aliments a nens de fins a 15 anys i persones de més de 60 en les províncies orientals.

En aquesta llista estan contemplades les embarassades, mares lactants, ancians i discapacitats, el suplement alimentari per a petits amb baix pes i talla i el subministrament d'aliments a municipis de Pinar del Río, l'Havana ia la Illa de la Joventut.

Aquestes entitats van ser assotades l'any passat per huracans, mentre les províncies d'Holguín, Las Tunas i cinc municipis de Camaguey sofreixen actualment la sequera.

En aquest afany col el Programa Mundial d'Aliments (PMA), el qual contribueix a la millora de l'estat nutricional de la població més vulnerable a la regió oriental, on es beneficien més de 631 mil persones.

La cooperació del PMA amb Cuba data de 1963, quan aquesta agència va brindar assistència immediata a les víctimes de l'huracà Flora. Fins ara, ha consumat al país cinc projectes de desenvolupament i 14 operacions d'emergència.

Recentment, Cuba va passar de ser un país receptor a donant.

El tema de la desnutrició cobra gran importància en la campanya de l'ONU per aconseguir el 2015 les Metes de Desenvolupament del Mil lenni, adoptades en la Cimera de caps d'Estat i de Govern celebrada el 2000, i que tenen entre els seus objectius eliminar la pobresa extrema i la fam per a aquesta data.

Però els cubans afirmen que aquestes metes no li treuen el son a ningú, la pròpia ONU situa el país a l'avantguarda del compliment de tals reptes en matèria de desenvolupament humà.

No exempta de deficiències, dificultats i serioses limitacions per un bloqueig econòmic, comercial i financer imposat pels Estats Units fa més de quatre dècades, Cuba no mostra desesperants ni alarmants índexs de desnutrició infantil.

Cap dels 146 milions de nens menors de cinc anys baixos de pes que viuen avui al món és cubà.

"La ciutadania sancionarà la corrupció del PP"

La coordinadora d’Esquerra Unida creu que la “indignació democràtica” dels ciutadans i ciutadanes del País Valencià “sancionarà la corrupció del PP i les polítiques antisocials del PSOE”. Davant l’inici del curs polític que conclourà amb les eleccions autonòmiques i municipals del 22 de maig de 2011, Sanz afirma que “Esquerra Unida afronta el repte apassionant de representar l’oposició tant a la corrupció i el malbaratament del PP valencià com a les polítiques contra els treballadors del govern del PSOE. Ho fem amb bones expectatives, confirmades per totes les enquestes, que ens situen novament com a tercera força política i en clar ascens”, diu la coordinadora d’EUPV.

En eixe sentit, Marga Sanz considera que “setembre serà clau per posar les bases d’un canvi d’escenari polític que ha d’acabar amb el despropòsit de l’actual govern valencià i obligar a rectificar les seues polítiques al govern de Zapatero. Precisament, en l’última setmana del mes coincidiran dos fets especialment significatius: el 23 de setembre s’obrirà el judici oral contra Carlos Fabra, que representa la quintaessència dels problemes del PP amb la corrupció; i el 29 tindrà lloc la vaga general convocada pels sindicats contra la reforma laboral de Zapatero que abarateix i facilita l’acomiadament”.

La coordinadora d’EUPV reitera que la seua formació “va a bolcar-se en la preparació de la vaga general, de la qual serem un gran piquet polític, perquè els treballadors i treballadores ens juguem el futur. Després de la reforma laboral, vindrà la de les pensions i tal vegada noves retallades socials i el copagament sanitari en una dinàmica marcada pels interessos capitalistes que atempten contra les conquestes històriques de la classe obrera”, preveu Sanz.

“Iniciem un curs polític apassionant que ha d’acabar amb el despropòsit de l’actual govern valencià”, reconeix la coordinadora d’Esquerra Unida, qui confia en què “la indignació democràtica de la ciutadania valenciana sancionarà la corrupció i la nefasta gestió del PP a la Generalitat i també la traïció del PSOE als seus compromisos socials”.

EUPV reclama més geriàtrics públics

La diputada d’Esquerra Unida en Les Corts Valencianes, Marina Albiol, reclama a la Conselleria de Benestar Social la construcció de residències geriàtriques de gestió pública a les comarques de Castelló per a poder cobrir tota la demanda existent. Albiol recorda que a les comarques de Castelló només hi ha dues residències de gestió pública, una a Castelló i una Borriana, la resta són privades o concertades: “El dèficit de places geriàtriques públiques és alarmant i hi ha moltes famílies que no poden permetre’s el luxe de pagar els 1.500 euros que costa una plaça en un centre privat”.

Albiol creu que la política de privatització del PP fa que la situació sigue molt dolenta, “pràcticament totes les residències per a gent major han sigut privatitzades, i en aquests moments són gestionades per empreses privades, que per augmentar el benefici retallen en personal i en serveis”.

Segons la diputada d’esquerres l’opció de les residències públiques, gestionades públicament, directament per la Conselleria de Benestar Social és la millor opció, “cal evitar que siguen empreses privades les que gestionen les residències, perquè el benestar dels nostres majors ha de ser un dret i no un negoci”.

EUPV insta a condemnar la repressió al Sahara

Els diputats d’Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) han presentat en Les Corts una Proposició no de llei per instar el parlament valencià a condemnar “la brutal repressió policial contra els activistes pro-saharuis perpetrada per la policia marroquina”, segons ha explicat la diputada autonòmica d’EUPV Marina Albiol. “Els representants democràtics no podem incórrer en un silenci còmplice d’aquells estats o institucions autocràtiques que violen repetidament els drets humans i les garanties d’expressió”, ha remarcat Albiol.

Esquerra Unida del País Valencià ha anunciat la presentació d’una Proposició no de Llei en les Corts Valencianes perquè el parlament condemne, a ser possible de forma unànime, la violenta repressió policial perpetrada pel Marroc contra els activistes pro-saharuais de l’ONG canària SaharAcciones, esdevinguda el passat 28 d’agost. EUPV s’afegeix així a la iniciativa primerenca d’Izquierda Unida a nivell estatal per obligar l’Estat espanyol i les institucions autonòmiques a rebutjar l’autoritarisme del Marroc i “el fracàs de les polítiques” amb aquest país, segons paraules de l’eurodiputat Willy Meyer.

La diputada autonòmica Marina Albiol ha explicat que “Les Corts no poden quedar-se al marge del necessari recolzament institucional a tots aquells que mostren la seua solidaritat amb el poble saharaui en la seua lluita pel final de l’ocupació il·legal per part del Marroc dels territoris del Sàhara Occidental”. Albiol ha recordat el vincle “íntim” que uneix els valencians amb la causa saharaui, manifestat “de forma ininterrompuda i en múltiples fronts, des de les ONG valencianes a la xarxa de famílies que acullen xiquets cada estiu”, ha assenyalat Albiol.

La diputada autonòmica ha tornat a fer èmfasi en la terrible situació a què està sotmès el poble saharaui: “La postergació del referèndum i l’espoli dels seus recursos naturals”, ha dit.

dilluns, 30 d’agost de 2010

Sociovergents a les caixes: Amb les butxaques plenes!

Els alts directius de Caixa Tarragona, Caixa Catalunya i Caixa Manresa es van pujar el sou entre un 30% i un 50% abans de fusionar-se. Això és el que es desprèn dels informes que cada sis mesos la Comissió del Mercat de Valors (CNMV) rep de les entitats bancàries. A Caixa Tarragona, per exemple, els catorze membres de l'alta direcció es van pujar el sou gairebé un 32% durant el primer semestre d'aquest any. A més, segons les dades de la Comissió del Mercat de Valors (CNMV), els directius també han augmentat els seus ingressos per dietes un 49% respecte al mateix període del 2009 i el sou conjunt d'aquests alts càrrecs ha passat de 1.019.000 € a 1.344.000 €.

Pel que fa a Caixa Catalunya i Caixa Manresa, un informe similar apunta que les dues entitats també van seguir un procés similar, incrementant entre un 30% i un 50% el sou dels seus alts directius just abans de la fusió que va donar pas a una nova caixa.
En el cas de l'entitat manresana, a més, l'informe revela que les indemnitzacions dels vuit alts directius que han deixat l'entitat després de la fusió ha suposat una despesa que arriba gairebé als 2.500.000 €.

Precisament el passat mes de juliol, el Parlament Europeu va aprovar una llei que limita els beneficis que els alts càrrecs d'entitats financeres poden cobrar i els condiciona a que les entitats no tinguin pèrdues. La norma, però, no imposa cap limitació ni els salaris ni les indemnitzacions.

La direcció de Caixa Catalunya, que va tancar l'any passat amb una morositat rècord del 5,3%, va incrementar les seves retribucions el 2008 un 41%. Segons les dades difoses per l'entitat que presideix Narcís Serra, els ingressos totals dels membres dels diferents òrgans que conformen la direcció de la caixa van fregar els set milions d'euros. En concret va ser de 6.954.000 €, enfront dels 4.936.000 del 2007. La quantitat també supera els 5.081.000 de 2006.

El benefici de l'entitat que presideix l'ex vicepresident del Govern i ministre de Defensa amb Felipe González havia crescut prop del 40% al llarg de 2007 i, no obstant això, la direcció va reduir la seva retribució. El 2008, per contra, el resultat recurrent només va avançar un 1,8% (el net va caure un 60,3%, fins als 193.700.000 d'euros).

El sou de la direcció equival al 3,6% dels beneficis de l'entitat, una de les xifres més altes de tot el sistema financer espanyol.

El president de Caixa Catalunya, Narcís Serra, va justificar els alts salaris d'uns quants Membres de la direcció de l'entitat que presidia, en concret, el director general, Adolf Todó, i el director general adjunt, Jaume Masana. Serra ha dit que "Brussel·les no posa límits a la retribució de directius, però sí que posa límits als cingles que és poden assumir".

Ha afegit que "Caixa Catalunya va renovar el director el 2008 i en esta renovació incloïa l'acord d'arribar a un salari com la mitjana del sector, i el 2008 ens va semblar que era un increment molt alt, pel que finalment és va fer en dues fases, una al desembre el 2008 i una altra el desembre del 2009".

Aquesta pujada salarial va provocar una polèmica amb els Sindicats a finals del passat mes de gener. Fonts sindicals van dir llavors que, amb la millora aprovada pel consell per a aquest any, el salari fix de Todó pot situar-se aproximadament en 800.000 euros, a més del salari variable. Fonts de l'entitat és van limitar a assegurar que la retribució de "l'alta direcció d'esta entitat està totalment en línia amb el sector de les caixes", el que confirma la política generalitzada de repartir-se els càrrecs i diners públics de la sociovergència catalana que ha portat a la bombolla immobiliària i l'actual crisi financera de les caixes, coberta amb diners públics altre cop.

També els directius de Caixa Tarragona van pujar-se el sou un 32%, fins als 1.340.000 d'euros, poc abans de la seva fusió amb Caixa Catalunya i Caixa Manresa, l'1 de juliol, segons un informe remès per aquesta caixa a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

L'informe especifica que 14 directius de l'entitat, entre ells el llavors director general, Rafael Jené -jubilat poc després-, van pujar-se el sou un 31,9%, i també van augmentar-se els seus ingressos per dietes un 49,5% entre el primer semestre del 2009 i el primer semestre d'aquest any.

Segons l'informe remès a la CNMV, durant el primer semestre d'aquest any els sous d'aquests directius van passar de 1.019.000 a 1.344.000 . Els directius també van acordar un increment del 12% en les obligacions contretes en matèria de pensions o de pagament de primes d'assegurances de vida, que van passar de 50.000 a 56.000 euros.

http://economia.e-noticies.es/serra-se-sube-el-sueldo-en-plena-crisis-26387.html
http://lacasaeuropa.blogspot.com/2010/04/narcis-serra-samaranch-y-la-corrupcion.html

"Cooperants" a gastos pagats i endollats de CiU i PSC

Un dels segrestats és conseller de Gecoinsa, empresa relacionada amb el 'cas Pretòria', i part de l'equip colomenc de Buenaventura Muñoz, així com molt proper a l'actual alcaldesa Nuria Parlon. La dona de l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va viatjar amb la caravana tot i no ser cooperant. La major part dels membres que van acompanyar la caravana "solidària" en què van ser segrestats els tres cooperants espanyols són funcionaris o treballen en empreses participades per la Generalitat. És el cas d'Albert Vilalta, fill de l'ex conseller de Medi Ambient durant l'etapa de Jordi Pujol i ara col.locat com a director general de Tabasa, empresa encarregada de l'explotació i conservació dels túnels i accessos a la Ciutat Comtal.

Per la seva banda, el cooperant Roque Pascual, resident a Santa Coloma de Gramanet i del que poc més s'ha dit a part que és empresari, ocupa ni més ni menys que el lloc de conseller delegat a la constructora Gecoinsa, empresa centrada en projectes urbans al cinturó vermell de Barcelona. L'empresa va ser afavorida per Greenpark, societat implicada en el cas de corrupció Pretòria. Després de l'auditoria realitzada per Deloitte es va saber que li va ser adjudicada la construcció d'un garatge per 1,7 milions d'euros per un procediment negociat que excedeix el legalment previst. A més, Gecoinsa no paga als seus proveïdors des de 2008 i fa poc menys d'un mes va convocar un concurs de creditors.

El director de l'ONG, Francesc Osan i Tort, també és un home de la casa i ostenta els càrrecs de Assessor per a la Diplomàcia de les Ciutats de la Diputació de Barcelona, assessor del Regidor de Participació i Solidaritat de l'Ajuntament de Barcelona i Director de Participació Ciutadana del mateix Ajuntament, els seus objectius, el propi lector els pot endevinar. A més, Osan també revela en el seu Facebook que els seus principals interessos són "viatjar, els jocs d'aventura i el no fer res", tot un aventurer, encara que ja no s'el pugui veure amb el pendent de corsari i els braços plens de polseres que lluïa abans de tot el que ha passat.

Alicia Gámez, la primera en ser alliberada, porta 20 anys com a funcionària al jutjat de Primera Instància de l'Hospitalet de Llobregat, un altre municipi de l'extraradi de la ciutat i feu socialista. Allà s'hi troba també l'ONG Asomobe, principal beneficiària d'aquestes caravanes solidàries.

Però en aquesta travessa no només anaven cooperants, sinó també acompanyants com Belén Cosín, dona de l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu. Tot i que apareix en fotografies al costat d'altres voluntaris i que Hereu ho va confirmar el 30 de desembre, l'ONG ha negat a LA GACETA que Cosín "treballi" amb ells. El que sí és obvi és que va gaudir d'un viatge pagat per l'Àfrica Occidental. A ella el va acompanyar la dona del delegat de Presidència de la Generalitat, Ignasi Cardelús.

Es van sumar, també, el coordinador de l'Àrea d'Esports de l'Ajuntament, Toni Camps, treballadors de Transports Metropolitans de Barcelona i dos bombers, entre d'altres. Tot això va ser pagat amb diners públics i de grans empreses, moltes d'elles amb interessos en llicències municipals. Un dels principals patrocinadors de la caravana és Cespa, filial de Ferrovial Serveis, que es dedica a la prestació de serveis mediambientals ia la gestió i tractament de residus.

CCOO alerta dels efectes del retall en inversió

La Federació de Construcció i Fusta de CCOO, conjuntament amb el CERES (Centre d'Estudis i Recerca de CCOO) han efectuat una roda de premsa per explicar l'informe del sector de la construcció i la seva afectació en l'ocupació. Miguel Peláez, Secretari General de la Federació de Construcció i Fusta de CCOO ha incidit en que la retallada de la invesió en obra pública (que a Catalunya suposen 1.000 milions) provoqués una destrucció d'ocupació d'uns 20.000 llocs de treball. Així mateix ha insistit a recordar el compromís de la ministra de vivenda per ampliar la inversió en la rehabilitació d'habitatge per esmorteir la destrucció d'ocupació en el sector.

Miguel Pelaez ha anunciat que, conjuntament amb MCA-UGT, es demanarà una reunió amb el Conseller de Política Territorial, perquè expliqui quina afectació sobre els contractes tindrà la relentizacion de les obres que depenen de la Generalitat.

"No acceptarem cap ERO en la construcció que no estigui degudament justificat. No permetrem que es destrueixi el excasa ocupació fixa del sector. El sector privat de la construcció ja s'ha reajustat amb els 80.000 aturats que hi ha a Catalunya", ha acabat dient Miguel Pelaez, dirigint aquestes paraules al nou President de la Patronal Catalana, al qual li ha emplaçat a una reunió per buscar solucions al sector.

Misteri entorn la mort d'un agent del MI6

Encara que el cos del col.laborador del servei secret britànic MI6 Gareth Williams (foto) va ser trobat en una bossa al bany del seu apartament, la policia encara no està segura que fos assassinat. L'autòpsia no va revelar evidències d'asfíxia, trets o punyalades i es planeja realitzar proves addicionals la setmana que ve. A més, la investigació del misteriós cas de la mort del criptòleg, que es dedicava a desxifrar codis de missatges interceptats pel Centre de Comunicacions del Govern Britànic, es veu obstaculitzada per la impossibilitat de Scotland Yard d'accedir a informació secreta.

Tampoc se sap què va passar amb les 18.000 lliures (uns 28.000 dòlars), que Gareth va transferir del compte al banc Barclays dos mesos abans de la seva mort.

Els investigadors de Scotland Yard són reticents a difondre dades sobre l'escena del crim, encara que finalment van rebutjar els rumors que es trobessin equips de 'bondage' (una pràctica sadomasoquista) i parafernàlia gai al pis de Gareth. Els parents del mort van denunciar prèviament els suggeriments com "molt penosos" i després van expressar el seu desconcert davant el fet que els investigadors triguen tant a refutar "els relats horribles i completament falsos" que van aparèixer a la premsa.

"Fins on sabem, Gareth no era homosexual i no s'interessava pel tipus de coses que es diuen d'ell", segons va dir el seu oncle William Hughs.

Gareth Williams va col.laborar també amb l'Agència de Seguretat Nacional dels Estats Units i treballava per trencar el codi de veu sobre el Protocol d'Internet, que s'utilitza per exemple en Skype.

El PP gasta en bous el que roba als valencians

La diputada d’Esquerra Unida a Les Corts, Marina Albiol, considera: “Indecent que el Consell es gaste diners organitzant un macro-acte en defensa dels bous mentre el Consell està retallant en educació, en sanitat i en dependència”, i per això ha exigit al Consell que es desvincule d’aquest acte: “Si les penyes taurines i els aficionats volen celebrar un acte, que ho facen, però que se’l paguen de la seua butxaca, no amb diners de tots els valencians i les valencianes”, afirma Albiol i afegeix que:Veure com el Consell es dedica a organitzar una festa en defensa del món del bou és una immoralitat mentre a la província de Castelló hi ha més de 50.000 persones a l’atur, i milers de famílies que tenen greus problemes econòmics”.

Albiol assegura que “aquest és un acte de pre-campanya electoral del Partit Popular, però organitzat en nom del Consell” i afegeix que “açò és una perversió de la institució, ja que el govern deuria representar a tots els valencians i valencianes, als que els agraden les corregudes de bous i als que pensen que la tortura dels animals no és ni art, ni cultura”.

La diputada d’EUPV considera a més que el govern de la Generalitat Valenciana organitza aquest acte en defensa dels bous per tal de confrontar amb Catalunya, “és una mostra més de la política de confrontació a la que ja ens té tan acostumats el PP, que intenta aconseguir un grapat més de vots fomentant el anticatalanisme”.

diumenge, 29 d’agost de 2010

"El PSOE està a punt de caure perquè no gira a l’esquerra"

En l’inici del nou curs polític, el diputat d’ICV-EUiA recorda el suport de CiU a les polítiques de retallades socials del govern del PSOE. Joan Herrera ha advertit avui al president José Luis Rodríguez Zapatero que si el seu govern està a punt de caure i no troba suports per aprovar els pressupostos per al 2011 és perquè: “No vol girar a l’esquerra, està fent polítiques de dretes amb les retallades socials més importants en els darrers 20 anys”.

En roda de premsa a Vilafranca del Penedès, on avui ha començat la Festa Major, Herrera ha recordat que la vaga general del pròxim 29 de setembre marcarà aquest inici de curs polític a Espanya i ha assegurat que espera que sigui un èxit perquè el govern Zapatero rectifiqui. No obstant, Herrera s’ha mostrat escèptic i ha posat com a exemple que aquest any no vagi a Rodiezmo: “Zapatero no va a Rodiezmo perquè no aguanta un míting acompanyat dels treballadors”.

Herrera ha lamentat que mentre Zapatero no va a Rodiezmo busca el suport de CiU i PNB. En aquest sentit, ha carregat contra el candidat de CiU a les pròximes eleccions catalanes, Artur Mas, que ahir va declarar que era moment de parlar de crisi econòmica més que referèndums sobiranistes: “Mas és el mateix que ha donat suport a Zapatero en la retallada de drets socials i CiU és la peça imprescindible perquè el govern del PSOE esgiui fent polítiques de dretes”.

El candidat ecosocialista ha subratllat que les pròximes eleccions catalanes es parlarà del model d’Estat que volem, d’autogovern però també de com sortim de la crisi econòmica i ha emplaçat Artur Mas que expliqui si el seu model per a Catalunya és el de les retallades socials. “El govern català d’esquerres no està esgotat, el que està esgotat és el model de receptes de la dreta per sortir d’aquesta crisi”, ha afegit Herrera.

Actitud ferma davant el Marroc

D’altra banda, i en relació amb la detenció dels activistes canaris al Sàhara, Herrera ha expressat el seu rebuig i ha demanat que es cridi a consultes l’ambaixador espanyol al Marroc: “El govern espanyol ha de tenir una actitud ferma contra les actuacions violentes de la policia marroquina contra la gent del Sàhara i els activistes que donen suport a l’autodeterminació”.

IU demana que compareguin Rubalcaba i Chacón pels morts a Afganistan

El portaveu parlamentari d’IU al Congrés, Gaspar Llamazares, va registrar a la Cambra les sol·licituds de compareixença del ministre d’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, i de la ministra de Defensa, Carme Chacón, per a què aclareixin les circumstàncies en què s’ha produït la mort dels dos guàrdies civils i de l’intèrpret espanyols a l’Afganistan. El diputat sosté que “el Govern ha d’explicar quines són les condicions de seguretat del contingent militar espanyol desplegat i quina és la veritable relació amb la població civil en les zones en què les tropes espanyoles tenen responsabilitat en aquesta missió”.

Llamazares recorda que “encara està per celebrar-se la sessió monogràfica sobre l’Afganistan, amb la participació expressa del president de l’Executiu, que encara té compromesa el Govern en el Ple del Congrés”, i afirma que “després de portar diversos mesos donant llargues a l’assumpte que els resulta incòmode, esperem que quan Rodríguez Zapatero accepti acudir finalment sigui per a exposar el calendari de retirada definitiva de les nostres tropes”.

Bèlgica: El cardenal mentider i el bisbe violador

El cardenal Godfried Danneels, ex cap de l'Església catòlica belga, va intentar amagar el cas de pederàstia que involucra al ex bisbe Roger Vangheluwe (foto), asseguren avui mitjans de premsa locals. Les fonts reprodueixen aquest dissabte gravacions fetes per la víctima i la seva família en reunió sostinguda l'abril passat amb Danneels i Vangheluwe, durant la qual el cardenal va insistir en mantenir el cas en secret. La víctima és el nebot de Vangheluwe, ex bisbe de Bruges de 74 anys que va dimitir aquest mateix mes després de reconèixer que va abusar sexualment del seu parent quan era menor d'edat i va pagar pel silenci de la família.

Danneels, màxima autoritat de l'Església a Bèlgica fins a aquest any, va assegurar en diverses ocasions que no va tractar de tapar el cas, però les gravacions difoses avui revelen tot el contrari.

L'escàndol per abusos sexuals de sacerdots contra menors que entela la imatge de l'Església catòlica en diversos llocs del món va arribar a Bèlgica a inicis de 2010.

A mitjans d'agost, víctimes d'abusos sexuals perpetrats per religiosos van presentar davant del Tribunal Europeu de Drets Humans una demanda contra la justícia belga.

La reclamació qüestiona un error de la fiscalia de Brussel.les al qual no van tenir accés i que va considerar irregular la investigació per determinar si la jerarquia catòlica va protegir a sacerdots pederastes. D'acord amb la fiscalia, els registres efectuats al juny últim en l'Arquebisbat de Malines-Brussel.les a la recerca de proves contra els religiosos implicats en casos d'abusos sexuals van ser irregulars. Ara es comença a veure de qui era la irregularitat...

Llista de medicaments necessaris a Cuba

EL BLOQUEIG genocida DELS EUA CONTRA CUBA CONTINUA, LA SOLIDARITAT INTERNACIONAL TAMBÉ. NECESSITATS DE MEDICAMENTS PER A LA CASA DE ATENCIÓ a combatents, MUNICIPI PLAÇA, c/ 8 i 21 - Vedado. Plaça Ciutat de l'Havana. Atte.: Martha D'Alvar Directora. Enalapril, captopril, atenolol, legalon, sertralina, glucoflach, lazortan, olanzapina, daflon, ventolin, formuterol esprai, omega III, Vit. B1 B6 i B12 inyectable, amlodipina, metformina, terazocina, tamnlosina, doxazocina, finasteride, atorvastatina, sinvastatina, acenoroumarol (cintrom), carvedilol, ibuprofeno, prednisona, nifedipina, metildopa, lisilopril, piracetan, paroxetina, nitroglicerina.

NECESSITATS PER SALA DE PEDIATRIA DE L'INSTITUT NACIONAL DE ONCOLOGIA, ONCOPEDIATRÍA
29 I F, Reserva de pesca - PLAÇA. DRA. MIGDALIA PEREZ. E-MAIL: [email protected]

1-GUANTS un SOL ÚS i esterilitzats
2-AGULLES Huber PER IMPLATOFIX
3-trossejada per VENIPUNTURA
4-trossejada per intratecal, és a dir, intramedul.la ESPINAL, SERVEIXEN TAMBÉ PER DIAGNÒSTIC
5-trossejada per Biòpsia de medul
NOTA: Els trossejats SÓN DISPOSITIUS PER FER administració en tractaments intravenosos i, en FORMA GENERAL, REALITZAR ESTUDIS DE SANG.

Aquestes necessitats són per al Servei de Urologia de l'Hospital Lenin de la ciutat d'Holguín Cuba:
-Sondes uretrals-principalment del calibre 18-22 -
-Trossejada per biopsas de pròstata.

A urologia es necessiten moltes sondes i equips per a realitzar biòpsies. Les operacions són videoendoscópicas.
Contactar a: [email protected] [email protected]
Graciela Ramírez
[email protected]
[email protected]

El PP recluta a quatre "Corbs" cubans

El Partit Popular ha reclutat a quatre ex presos "Dissidents" nouvinguts a Madrid perquè facin un recorregut per diferents capitals d'Europa fent gestions de "cabildeo" davant els governs del vell continent, demanant que no s'aixequin les sancions contra Cuba de l'anomenada "Posició Comuna de la Unió Europea", que va proposar el genocida Aznar. Aquí van els seus noms: Normand Hernández, Ricardo González, Omar Rodríguez i Antonio Díaz. Un d'ells, Ricardo González, més conegut per "El Gordo" -va sortir de la presó amb una panxa de 40 lliures- va ser el que va encapçalar la protesta contra el govern espanyol perquè no els havien estada a quarts amb banys privats i aire condicionat.

Els quatre "Corbs" rebran salaris del Partit Popular de Rajoy i Aznar pel seu treball polític contra Cuba a Europa. No se sap quant els pagaran pel seu treballet, però segons ens diuen fonts ben informades, el salari és més alt que el que els pagaven els americans a Cuba com "Dissidents". Així és la lliure empresa. Qui pagui millor es porta el "gat a l'aigua" o un "Cuervo" d'aquells que van voleiant per Madrid.

La reforma de negociació "en temps de descompte"

El secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, creu que la reforma de la negociació col.lectiva es troba ja "en temps de descompte" i considera que es podria arribar a un acord sobre això abans que acabi l'any: "Si hi ha voluntat, es pot arribar a un acord aviat", va assenyalar. Toxo, va explicar que en els primers dies de setembre es van a recuperar les negociacions entre sindicats i empresaris, suspeses durant l'estiu, i va confiar que la tornada al diàleg es faci amb voluntat d'acord.

Anem a veure si les vacances han refredat alguns ànims i animat altres

"Anem a veure si les vacances han refredat alguns ànims i animat altres i aconseguir situar-nos en una dinàmica de negociació per l'acord perquè crec que és necessari", va destacar. Toxo va afirmar que molta gent comparteix que la reforma de la negociació col.lectiva és necessària, però que el problema és posar-se d'acord en el que s'ha de fer.

El que té clar és que el potencial d'aquesta reforma és molt més gran per a la millora de la competitivitat de l'economia i de la productivitat empresarial que qualsevol reforma en l'Estatut dels Treballadors.

"Per això ens anem a empenyorar a tirar-la endavant i espero que l'altra part, perquè aquí estem dos, posi també el mateix afany", va dir el dirigent sindical en referència a la patronal.

L'escull de la 'ultraactivitat'


Un dels grans esculls d'aquesta reforma podria ser la 'ultraactivitat' dels convenis, que permet mantenir la vigència d'un conveni fins a la negociació d'un nou.

La CEOE s'ha mostrat a favor d'eliminar aquest instrument, una cosa a la que s'oposen fermament els sindicats.

Directiu del Bundesbank pronostica l'islamització d'Alemanya

"No vull que el país dels meus néts sigui majoritàriament musulmà": La polèmica segueix acompanyant Thilo Sarrazin, directiu del banc central alemany i militant socialdemòcrata. Arriba a les llibreries el seu llibre "Alemanya s'aboleix". Polítics de totes les tendències exigeixen la seva dimissió. El directiu del Bundesbank alemany i antic titular de Finances del govern de la ciutat Estat de Berlín, Thilo Sarrazin, torna a acaparar els titulars de la premsa alemanya a cop de polèmica. Res extraordinari per a un personatge que en els darrers temps ha aixecat butllofes en l'opinió pública alemanya amb les seves reiterades i controvertides declaracions sobre un tema, si més no, delicat: La integració dels immigrants a Alemanya.


"Alemanya s'aboleix"


En aquesta ocasió, el detonant ha estat la publicació, en els mitjans alemanys, d'alguns extractes d'un llibre escrit per Sarrazin i que arribarà aquest mateix dilluns (2010.08.30) a les llibreries alemanyes. Sota el títol "Deutschland schafft sich ab" ("Alemanya es aboleix"). Entre altres afirmacions, el directiu del Bundesbank pronostica una islamització d'Alemanya en les pròximes dècades.

Un procés que no és precisament del seu gust. "No vull que el país dels meus néts i besnéts sigui un país majoritàriament musulmà, en què es parli àrab i turc predominantment, en què les dones portin el mocador islàmic i en el qual la vida quotidiana estigui marcada per l'anomenat del muetzí ", afirma en un dels fragments. A més, Sarrazin afirma que els immigrants musulmans s'integren a tot Europa "pitjor que altres grups d'immigrants", una circumstància que atribueix a la pròpia "cultura de l'islam". Com a colofó, assegura que els immigrants musulmans "li costen a la societat més del que aporten causa de la seva escassa activitat laboral i als beneficis socials que reben".

Però no només els fragments avançats del llibre han generat polèmica. També les declaracions de Sarrazin en les diferents entrevistes concedides en els dies previs a la seva publicació. Com les que recull el diari "Welt am Sonntag": "tots els jueus comparteixen un determinat gen. També els bascos tenen determinats gens que els diferencien d'altres".

Rebutja les crítiques

Conscient del controvertit de les seves manifestacions, Sarrazin es defensa. Per exemple, d'aquells que exigeixen que abandoni el Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD): "seguiré afiliat al SPD fins al final dels meus dies. Vaig entrar a la tardor de 1973. El canceller federal de llavors es deia Willy Brandt". Afirmacions, les de Sarrazin, a l'emissora Deutschlandfunk. Peticions de renúncia al marge, el directiu del Bundesbank abunda en les tesis que defensa en el seu llibre: "Que vietnamites, portuguesos o espanyols hagin tingut i tinguin un nivell d'integració sensiblement millor que el dels immigrants musulmans no pot deure's a cap tipus de discriminació".

Però si alguna cosa ha aconseguit Sarrazin amb les seves declaracions i amb el publicat fins ara sobre el seu llibre és una quasi total unanimitat entre polítics de totes les tendències. Unanimitat, per descomptat, en contra. Des de la delegada d'integració del Govern alemany, Maria Böhmer -"Sarrazin fa una caricatura de la qüestió de la integració"- fins al propi ministre de Defensa, Karl-Theodor zu Guttenberg (de la Unió Socialcristiana de Baviera, CSU): "Amb les seves declaracions, Sarrazin ha sobrepassat definitivament la frontera de la provocació".

Des de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), el ministre de Finances, Wolfgang Schäuble, s'ha mostrat satisfet que "Sarrazin no pertany al meu partit. Em s'avergonyiria si algú del meu partit digués coses semblants". Des del Consell Central dels Jueus a Alemanya, Stephan Kramer, va acusar Sarrazin de "racisme", retrets que van fer extensius els diferents representants de les organitzacions musulmanes amb seu al país.

T. Barbarà: Conclusions del Fòrum a Sao Paulo

Toni Barbarà i Molina: Els dies 17 a 20 agost 2010 s'ha celebrat el XVI trobada del Fòrum de Sao Paolo, a Buenos Aires, la capital de l'Argentina que acaba de celebrar el bicentenari de la seva fundació. El Fòrum de Sao Paolo arriba així la seva 16 sessió anual des de la primera edició enllà el juliol de 1990. Així que aquest any celebrava, també, un aniversari important, els seus 20 anys d'existència (que "SÍ són una mica 20 anys", digui el que digui aquella lletra del tango "Volver", reiteradament evocada en les intervencions).

El Fòrum permet oferir avui una important perspectiva des de la qual afirmar que la realitat actual d'Amèrica llatina i del Carib ha canviat substancialment des dels seus orígens, i que ho ha fet globalment cap a una situació molt positiva en el social i el polític, però a més carregada de possibilitats i d'esperances futures.

La delegació del PIE

El PIE (Partit de l'Esquerra Europea) ve seguint i col.laborant, des de la seva mateixa fundació, amb el Fòrum de Sao Paolo (FSP). Hi ha un grup de treball específic que atén regularment aquesta important àrea geopolítica, i que actualment es coordina per la companya Maite Mola com a responsable. El PIE ha assistit a aquesta edició mitjançant una DELEGACIÓ que va ser designada en l'últim Comitè Executiu celebrat el juny a Barcelona i composta per quatre representants: Maite Mola (PCE i responsable del grup de treball), Anastasia Theodorakopoulos (Synaspismos de Grècia), Renato Soeiro (Bloco d'Esquerda de Portugal) i Antoni Barbarà (EUiA de Catalunya i secretariat).

Cal recordar que el PIE ja va assistir a les dues edicions anteriors del Fòrum, les celebrades a Montevideo i Mèxic els 2008 i 2009 respectivament. També que en el context de la recent presidència semestral rotatòria de la UE per part d'Espanya s'havia celebrat el maig passat un esdeveniment de la xarxa Enllaçant Alternatives a Madrid que va albergar, entre altres activitats una trobada bilateral del FSP amb el Grup de treball del PIE, i que ja va produir una declaració final d'acords i compromisos.

Aquesta última edició del Fòrum va comptabilitzar més de 600 acreditacions procedents de tot l'espectre geogràfic d'Amèrica del Sud, del Centre i del Carib, a part les invitacions a delegacions estrangeres procedents d'Àsia. Àfrica i Europa. En total 54 organitzacions de 33 països. Entre les convidades, a més de la ja esmentada presència del PIE com Partit d'àmbit europeu, han estat presents altres organitzacions com el grup parlamentari de l'esquerra unida europea (GUE / EVN) encapçalat per l'euro parlamentària del PCP, Ilda Figueredo, i altres partits a títol particular entre les que citem el PCF, RC d'Itàlia, Die Linke d'Alemanya (que va aportar una carta d'adhesió del seu copresident, i del PIE, Lothar Bisky), PCC de Catalunya (representat pel company Xavi Cutillas), ... etc.

Activitats .- Tallers, Plenaris, trobades bilaterals, entrevistes, actes ...

La majoria d'actes es van centrar en els salons de l'Hotel Panamericà de Buenos Aires i del Palau San Martín adscrit a la cancelleria argentina.

Per a una informació detallada del desenvolupament i conclusions dels treballs podrem entrar a la pàg. web del FSP on figuraran les notes i comunicacions oficials. Entre les més de 30 resolucions aprovades volem destacar la resultant de la nostra trobada: RESOLUCIÓ BILATERAL FÒRUM SAO PAOLO - PARTIT ESQUERRA EUROPEA, dl que reproduïm aquí alguns paràgrafs (i que podran trobar íntegrament a la pag. Web del PIE / EL, http:/ / www.european-left.org/):
El XVI Fòrum de Sao Paolo té lloc enmig d'una profunda crisi estructural del sistema mundial capitalista, una crisi econòmica, ambiental i energètica, els efectes colpegen a tot el món.

Malgrat el fracàs evident del model neoliberal que és l'origen i la causa immediata d'aquesta crisi es proposen mesures i formes de cooperació econòmica inspirades en aquest model, amb receptes que només afavoreixen les grans empreses, a la banca i les corporacions que volen que els pobles paguin el cost de la crisi.
El Partit de l'Esquerra Europea i el Fòrum de Sao Paolo fan èmfasi en la necessitat d un canvi radical i una alternativa a la fallida del neoliberalisme i el capitalisme a nivell mundial.

Un veritable canvi de sistema que situï les solucions en en el benefici empresarial sinó en la consecució de la plena ocupació i la conservació del medi ambient, el dret a la salut ia l'educació, i al control universal, públics i social dels recursos estratègics, la supressió dels paradisos fiscals i de les transnacionals financeres i la fiscalitat del capital especulatiu, per la justícia social i per la lluita contra les creixents desigualtats socials que aquest model produeix.

Una altra conseqüència greu de la crisi recau en les persones migrants, entre les quals hi ha moltes dels països llatí americans, que veuen empitjorar les seves condicions de vida i pateixen un fort retrocés en els seus drets, en un entorn cada vegada més agressiu, d'exacerbació xenòfoba i racista, que denunciem de forma contundent.
Per totes aquestes raons el FSP es solidaritza amb les mobilitzacions convocades per el 29 de Setembre pels sindicats europeus i els partits de l'esquerra, inclòs el PIE. ...

... Rebutgem que amb l'ocasió de la cimera de l'OTAN a Lisboa el novembre s'aprovi el "nou concepte estratègic", que pretén condicionar al món com el seu teatre d'operacions militars encara que cap estat membre sigui atacat, pel seu concepte imperialista i bel.licista que el món no pot acceptar. Exigim una vegada més la dissolució de l'OTAN ...

... Realitzar una Jornada conjunta Fòrum Sao Paolo-PIE, sobre immigració a Europa, i activitats conjuntes en el Fòrum Social Mundial de Dakar 2011 ....

D'aquest text és oportú assenyalar que segueix desenvolupant els acords ja subscrits a la primavera a Madrid però actualitzant situacions, i incorporat alguns temes. En particular destacar el suport solidari del Fòrum a la Jornada de lluita contra la crisi a Europa del pròxim 29 de setembre, o el previst trobada de l'OTAN a la tardor i el que suposa, i / o les noves condicions i repercussions de la crisi sobre les persones migrants a Europa, especialment aquelles procedents de Llatinoamèrica. Anotar que al final del document i de la present crònica es recull una iniciativa que pot ser molt interessant com és el propiciar la futura celebració d'aquesta Jornada específica sobre Immigració, i coorganitzada pel FSP i el PIE.

Els i les integrants de la delegació europea, assistim i intervenim als diferents tallers que així ho permetien: Gènere, fundacions i escoles, joventut, polítiques de defensa, moviments socials, medi ambient, mitjans de comunicació, migracions, seguretat i drets humans, parlamentaris, etc. Aquesta presència ens va permetre visualitzar, escoltar i ser escoltats, i explicar reiteradament la realitat del PIE com a nou subjecte polític europeu, així com les nostres anàlisis i propostes sobre la crisi a Europa i la programada jornada de mobilitzacions i de vagues generals per el 29 de setembre (que va ser saludada i recolzada solidàriament pels integrants del FSP).

L'acte formal d'obertura de XVI Fòrum va comptar amb un nodrit planter d'autoritats de tot el continent i mereix destacar en especial que es va oferir salutació, paraula i homenatge al president constitucional d'Hondures, Manuel Zelaya que ens va acompanyar a l'acte. En aquesta trobada es va rendir públic homenatge a lluitadors de l'Amèrica Llatina i Carib, la Pàtria Gran, recentment desapareguts com la portorriquenya Lolita Lebrón, el veneçolà Alberto Muller Rojas, o el xilè Luis Corvalán.

Valoració i document final

Una trobada molt interessant, imprescindible per sentir i atendre les esquerres, que són i estan, a Amèrica Llatina i el Carib, amb una aportació metodològica, històrica, pedagògica i de respecte a la pluralitat dignes d'assenyalar, i de les de prendre nota .
Una oportunitat de reafirmar la presència i realitat del PIE, com a Partit relativament nou, en l'àmbit de les formacions del continent llatí-americà, així com d'exposar les nostres principals línies d'anàlisi i propostes, informar de les nostres agendes de treball, i en aquesta ocasió del proper 3er Congrés del PIE a celebrar a París en els primers dies de desembre 2010.

També d'acordar nous compromisos, treballs, estudis i activitats de forma conjunta, i aquí, com rellevant, el destacar l'esmentada Jornada sobre Migracions, a co-organitzar, FSP-PIE, en un futur pròxim.

Difondre la realitat i posicions dels Partits assistents, la seva tasca, compromisos, eleccions, campanyes, i objectius. Resum de tot això és la
- DECLARACIÓ FINAL del Fòrum que s'adjunta des de la pàgina web del Fòrum. http://forodesaopaulo.org/

En definitiva, una experiència rica i interessant que hauríem de cuidar i sostenir políticament, però a més un marc idoni per a fer créixer la fraternitat, l'amistat i la solidaritat entre les nostres organitzacions i les persones que les composen.

Llatinoamèrica continua avançant fermament i ens congratulem i sentim plenament solidaris. El XVII Fòrum de Sao Paolo de l'any que, 2011 va quedar convocat a Managua, la capital de la República de Nicaragua.
Salut companyes i companys!

divendres, 27 d’agost de 2010

Escalfant motors de cara a la Vaga General


Comissions Obreres i la Unió General de Treballadors de Madrid van organitzar ahir una 'performance' a les portes del Banc d'Espanya en la qual un caricaturitzat Miguel Ángel Fernández Ordóñez pronuncià un discurs en què defensava una sèrie de mesures que van provocar les esbroncades dels presents. D'aquesta manera, els representants dels treballadors madrilenys preparen el camí cap a la vaga general, convocada per al proper 29 de setembre, i realitzen una crida a la ciutadania perquè s'uneixi a les reivindicacions d'aquest col.lectiu a assenyalat dia.

Al voltant de les onze del matí, quatre homes amb vestits, que ocultaven els seus rostres amb caretes blanques, van ser rebuts sota una pluja d'insults pels presents. Sobres els seus caps, portaven barrets sobre els quals es podia llegir Banc, Banca, Patronal i Govern.

Al crit de 'golf, golf', el fingit governador del Banc d'Espanya va començar el seu discurs en què defensava que els efectes de la crisi el "paguin les víctimes", i elogiava les actuacions dels seus "caps", Emilio i Gerardo, en referència al president del Santander (Emilio Botín) i al president de la CEOE (Gerardo Díaz Ferrán).

Els presents interrompien el discurs de tan particular orador als crits de 'mafiós', 'lladre' i altres desqualificacions més fortes. Al final de l'actuació, el crit de 'Vaga, vaga!' servia de marc a la foto dels actors.

"Volem animar a tota la ciutadania a que participi en la vaga general. Hem escenificat les protestes dels treballadors cap al Banc d'Espanya, que ha protagonitzat una de les principals ofensives contra els drets dels treballadors", va assenyalar després del teatret el secretari general de CCOO de Madrid, Javier López.

Per la seva banda, el secretari d'Organització d'UGT a la Comunitat, Miguel Ángel Abejón, va remarcar que els sindicats consideren Fernández Ordóñez com un mamporrero de la patronal i els mercats, i va sol.licitar a l'Executiu que en comptes d'escoltar el Banc d' Espanya busqui el consens amb els treballadors: "Els mateixos que han provocat la crisi ara impulsen les mesures", va denunciar.

Químics britànics i xinesos inventen "l'aigua seca"

Químics britànics juntament amb els seus col.legues xinesos van aconseguir crear una substància que es diu "aigua seca" composta de gotes microscòpiques d'aigua recobertes de silici. Els resultats de les proves científiques els va presentar avui a Boston, a la reunió anual de la Societat Americana de Química, el doctor Benjamin Carter, de la Universitat de Liverpool. Cada partícula de "aigua seca" conté una gota d'aigua envoltada de nanopartícules hidrofòbiques de silici, explica l'informe publicat a la pàgina web de la Societat. El recobriment impedeix la recombinació de les gotes per tornar a ser un líquid.

El resultat és un fi pols que pot absorbir gasos que es combinen químicament amb l'aigua per formar hidrats.

Els químics que encara estudien les seves possibles aplicacions creuen que l'aigua seca podria ser la solució per emmagatzemar metà.

Els investigadors pensen també en la utilitat de l'aigua seca per explotar dipòsits de gas metà que estan dispersos o en forma d'hidrats al fons del mar.

També és prometedora per iniciar de forma més eficient les reaccions químiques utilitzades en la producció de centenars de productes d'ús quotidià i per emmagatzemar i transportar substàncies perilloses.

Així mateix, l'aigua seca pot absorbir i emmagatzemar l'excés de diòxid de carboni a l'atmosfera, la qual cosa contribuirà a combatre el canvi climàtic.

Poder i influència de les agències de qualificació

Vlad Grinkévich: Últimament, als mitjans de comunicació s'han posat de moda les més variades classificacions de països. S'han convertit en un peculiar passatemps per a un cercle cada vegada més ampli de lectors. Qui és l'home més ric del món, en quin país viu major quantitat d'oligarques o on s'ha experimentat un major creixement econòmic, és una cosa que interessa per igual a l'expert i al profà. Pràcticament qualsevol organització que es preï, confecciona les seves pròpies classificacions. Al marge de les conegudes agències especialitzades en la matèria, hi ha moltes empreses, organitzacions sense ànim de lucre, partits polítics i mitjans de comunicació que porten a terme els seus propis anàlisis i sondejos. (Foto: Beatrix d'Holanda a Sitges amb el Club Bilderberg).

En els últims dies de la setmana passada, la revista Newsweek va publicar la classificació dels cent millors països del món. En aquesta llista es prenen en consideració els paràmetres de desenvolupament econòmic, la situació política, els nivells d'educació i sanitat, a més dels índexs de qualitat de vida en general en cada un dels països. La classificació està encapçalada per Finlàndia seguida per Suïssa, Suècia, Àustria i Luxemburg. En els últims llocs figuren Camerun, Nigèria i Burkina-Faso.

Rússia es troba a la meitat de la taula de la classificació general, en el lloc 51, millor que Hondures i la Xina, però pitjor que Cuba o Panamà. En la categoria d'Educació Rússia ocupa un brillant sisè lloc i supera no només a països com Itàlia, Grècia, Portugal i Espanya, sinó que fins i tot avança a Noruega, paradigma del desenvolupament. No obstant això, en l'apartat de Salut pública nacions com Hondures, Algèria o el Marroc estan per davant, la qual cosa no és per sentir-se orgullós. Segons les dades de Newsweek, la Qualitat de vida a Rússia és millor que a Tailàndia, Mèxic o l'Aràbia Saudita però a Costa Rica, l'Azerbaidjan o l'Uruguai es viu millor.

El poc envejable 51 posició en la classificació general d'alguna manera reflecteix l'opinió dels ciutadans russos sobre el seu país. Segons les dades d'una enquesta duta a terme per RIA Novosti només una quarta part de dotze mil enquestats triarien viure a Rússia si tinguessin una altra opció millor. A gairebé la meitat dels enquestats els agradaria mudar-se a algun dels països de l'Europa desenvolupada, el 4,4% no estaria en contra d'abandonar el continent europeu, mentre que un 15% estaria disposat a deixar Rússia per marxar a qualsevol país del món.

No obstant això, aquestes classificacions són força subjectives, punt que, en el fons, és el que es persegueix. La funció d'aquestes anàlisis no és la de donar un perfil 100% ajustat a la realitat, sinó la de facilitar la presa de decisions, quan la informació disponible sobre un país és molt escassa o és massa per poder-compilar i sistematitzar fàcilment.

Newsweek tria el millor país basant-se en cinc paràmetres, mentre que, per exemple, l'organització The Fund for Peace, que determina cada any l'índex d'incompetència de les nacions, té en compte fins a dotze factors. En ambdós casos, els apartats són agregats, és a dir, cada un d'ells es determina per diversos factors al seu torn.

En algunes ocasions, els autors d'aquestes classificacions es autoconceden el dret d'influir directament en el resultat final de les mateixes i fan això amb més o menys estil. De vegades, es confeccionen taules on els diferents participants valoren de manera diversa els criteris exigits. En elles, els analistes acompanyen els resultats de les anàlisis amb comentaris sobre l'eventual dispersió de dades.

La intromissió subjectiva en els resultats es pot fer d'una manera més subtil, és a dir, determinant el valor i la prioritat de cadascun dels criteris. Qualsevol dels factors pot canviar el resultat d'una forma substancial. Per exemple, si es vol ubicar a les primeres posicions del seu sector a una empresa el producte és car, però no de la millor qualitat, només cal posar l'accent en el paràmetre preu com a sinònim de prestigi.

No obstant això, és molt comprensible la importància que han adquirit les classificacions realitzades per les grans agències especialitzades i per la premsa de prestigi. Estar ben situat en aquestes llistes no només dóna prestigi, sinó que és rendible. L'economia actual és tan sensible, que l'estat d'ànim i la decisió final de l'inversor potencial, del soci de qualsevol companyia o del consumidor del carrer pot dependre de la presència d'una empresa o d'un país en la llista dels millors.

El cas de Grècia, que durant diversos anys va estar falsejant a la baixa els seus índexs de deute sobirana i dèficit públic, va demostrar que es pot manipular els indicadors i confondre els millors especialistes durant molt de temps. Això sí, quan es va descobrir l'engany i una nova onada de crisi financera va colpejar Europa, com una de les principals causes del terratrèmol econòmic es va esmentar la reducció fraudulenta i arbitrària dels paràmetres econòmics de Grècia, Portugal i Espanya per part de l'agència internacional Standard & Poor's.

Els polítics i economistes europeus ja s'estan plantejant la qüestió sobre la responsabilitat legal per les classificacions publicades per agències com Standard & Poor's o Moody's & Fitch. Els seus pronòstics provoquen caigudes en els mercats financers, desestabilitzen monedes sobiranes i influeixen en el destí de nacions. Això és una qüestió molt seriosa i que ja s'escapa de les mans. Cal prendre mesures.

Els bancs més grans promouen l'ús del iuan

Les principals entitats bancàries del món promouen campanyes internacionals per impulsar l'ús de la divisa xinesa iuan en operacions comercials amb la Xina, escriu el diari Financial Times. Així, els bancs HSBC i StanChart ofereixen descomptes en comissió i altres tipus de facilitats financeres a les companyies que utilitzen el iuan en els seus negocis: "Ara podem proposar als clients realitzar operacions amb iuans en diferents parts del món", va dir un portaveu de HSBC.

HSBC i StanChart, així com Citigroup i JPMorgan, pertanyen al grup de principals bancs mundials de bancs que porten a terme campanyes publicitàries a Àsia, Europa i els Estats Units per convèncer a les companyies a utilitzar d'una manera més àmplia la moneda xinesa en els seus negocis .

El segon banc més gran d'Espanya, BBVA, també planeja posar en marxa campanyes de promoció de la divisa xinesa. Entre les prioritats de l'entitat hi ha les empreses llatinoamericanes que exporten els seus productes al gegant asiàtic.

Segons experts, la promoció de iuan permetrà de convertir la moneda xinesa en una divisa internacional com el dòlar o l'euro.

Els bancs van començar a fer servir el iuan en operacions comercials a partir de mitjans de 2009, quan Pequín va aprovar el programa de liberalització del mercat de divises i autoritzar les companyies utilitzar el iuan fora de la Xina.