26-S: Nova concentració de protesta a la plaça de Neptú

Unes 300 persones s'han concentrat a les set de la tarda a la plaça de Neptú convocades per la coordinadora 25S per repetir la iniciativa "Ocupa el Congrés", duta a terme ahir pels voltants de la cambra baixa, a la qual es van sumant ciutadans constantment (foto). Sobre les 18.30 hores els antiavalots han tallat els accessos a la carrera de Sant Jeroni, on s'ubica el Congrés, i han tornat a col·locar les tanques de seguretat que es van instal·lar ahir a la cantonada de la plaça de Neptú i en l'accés pel carrer Cedaceros.

Els congregats, que han estat convocats a través de les xarxes socials per la coordinadora 25-S, porten pancartes amb lemes com "Obrir un procés constituent", "Dimissió", "Democràcia" o "Roben, peguen i... ens 'representen'!"

Molts d'ells s'han assegut a les rodalies de la tanca de seguretat, en actitud tranquil·la i sense proferir consignes.

A la zona hi ha un ampli desplegament policial, amb una vintena de furgons dins del perímetre delimitat i diverses unitats més fora.

A la plaça de Neptú hi ha molts ciutadans que s'acosten a tafanejar i gran quantitat de periodistes.

"Menys Borbó, més educació"

Un centenar de persones ha rebut amb esbroncades als reis ia la plana major del Partit Popular durant la cerimònia d'inauguració del curs a la Ciutat Universitària de Madrid. Al crit de "Menys Borbó, més educació", "Les retallades per als de les Corts" i "pública, pública", els concentrats han mostrat el seu rebuig a les retallades en educació portades a terme pel Govern franquista.

A l'acte, celebrat a la facultat d'Humanitats de la UNED, han acudit el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, el nou president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, i l'alcaldessa de la capital, Ana Botella, a més de tots els rectors de les universitats d'Espanya. Els reis, per la seva banda, van decidir no enfrontar-se a les crítiques dels concentrats i van entrar per la part de darrere de l'edifici.

Mentrestant, al carrer, César Gallo, secretari d'Universitat de CCOO a de Madrid, ha explicat als mitjans els motius de la protesta. "Som aquí per defensar la universitat pública, ja no només en protesta per l'increment de taxes i la reducció de beques, sinó per les retallades de personal que ja han començat a produir-se i que no van a parar".

Joana Nieto, de la secció sindical d'UGT a la Universitat Complutense de Madrid, va insistir en la mateixa idea. "A més de l'increment de taxes, la reducció de beques, la retallada de salaris i la reducció de plantilles, els treballadors ens enfrontem a una contínua inseguretat: no sabem què ens passarà d'un dia per l'altre, si ens van a acomiadar o no", va argumentar. ¿El pitjor? "Els fills dels obrers no podran estudiar si això segueix així", ha lamentat Nieto.

"Els fills dels obrers no podran estudiar", lamenta una treballadora Gall també va aprofitar l'ocasió per estendre la responsabilitat d'aquesta situació als rectors de les facultats. "Ens preocupa l'actitud dels rectors, que s'estan convertint en col · laboradors de les retallades", ha sentenciat. "No podem permetre que els que van ser elegits per la seva comunitat universitària s'escuden en les retallades de les comunitats per consentir el desmantellament de la pública. Més no estan comptant amb la resta del sector a la taula de negociació i no hem consentir", ha afegit el representant de CCOO.

Joan Chamorro, secretari del mateix sindicat a la UNED (Universitat Nacional d'Educació a Distància), va intervenir en l'acte de protesta amb una ja històrica reivindicació del sector. "La universitat pública és de tots i per a tots i no es ven, es defensa", va cridar als seus companys des de la vorera on es van concentrar. "Com avui Wert no ha volgut regalar les orelles amb les nostres propostes, demà celebrarem la nostra pròpia inauguració del curs perquè tots puguem expressar el que pensem", va anunciar, instant els manifestants a participar demà en un acte que tindrà lloc a la Facultat de Ciències de l'Educació.

Crònica del 25-S

Crònica de com es va desenvolupar el "envolta el congrés" el 25-S entre les 19h i les 00h aproximadamante. Está muntat cronològicament de forma senzilla. Capta el moment en què comença la càrrega així com el seu final a l'estació d'Atocha. Tres vídeos més amb els policies infiltrats i les proves de la brutalitat policial.

La policia va entrar a Atocha disparant pilotes de goma

L'acció policial del 25-S va arribar ahir fins a les andanes de l'estació d'Atocha. Els agents van entrar a la carrera amb tot el material antiavalots mentre els presents els increpaven "esteu bojos". "Hi ha imatges de persones que esperen un tren i que reben pals", ha criticat avui el diputat Ricardo Sixto, portaveu d'Esquerra Plural.

D'acord amb la versió de la policia, els antiavalots es van desplaçar a l'estació d'Atocha per treure les tanques que alguns manifestants havien col · locat entre l'estació i la benzinera de Repsol situada davant per interrompre el trànsit, informa F. Javier Barroso. Un cop allà, els van començar a tirar pedres des de l'estació d'Atocha. Quan la policia va aclarir del carrer de tanques, va agafar tot el material antiavalots per perseguir els que l'havien llançat les pedres. En total, van entrar a l'estació dos subgrups de la UIP (Unitat d'Intervenció Policial), uns 30 agents. Segons la policia, no es va produir cap llançament de pilotes, només es van disparar salves.

Vídeo: 25-S, policia infiltrat entre els manifestants s'identifica quan el detenen

La càmera recull el moment en què un policia vestit de paisà i encaputxat és detingut pels seus companys de l'UIP en una càrrega. El policia secreta s'identifica com a company a crits fins que un altre encaputxat el reconeix i ho confirma. És una prova que havia policies infiltrats a la concentració del 25-S i que, o bé les detencions van ser aleatòries i indiscriminades, o van ser els mateixos que van provocar les càrregues. En tots dos casos la policia espanyola i els seus comandaments han quedat ben retratats, com ho va denunciar ahir la presidenta d'Argentina Cristina Fernández.

25-S: Espanya en marxa cap al Congrés de Diputats

A la marxa de Plaça d'Espanya els manifestants demanen la dimissió del Govern. Es nota que hi ha ganes d'arribar al Congrés. La manifestació avança molt ràpid. S'escolta ara "Sí que es pot", el lema que ha caracteritzat la lluita pel dret a l'habitatge i contra els desnonaments. La pancarta que forma la capçalera de la marxa de Plaça d'Espanya diu: "Que es vagin tots". A continuació foto i vídeos de la jornada de lluita del 25-S fins ara.

Descobreixen un cometa que brillarà com quinze llunes el 2013

Astrònoms russos han descobert un cometa que, segons els càlculs realitzats, serà fins a quinze vegades més brillant que la Lluna quan s'acosti a la Terra el novembre de 2013. Segons han indicat els experts encara caldrà sortejar el seu pas proper al Sol però, si no es destrueix, es podrà veure des del planeta l'any que ve. L'astrònom Leonid Elenin, de l'Observatori Ison NM, ha explicat que els científics Vitaly Newsky i Artem Novivhonok van trobar el cometa el 21 de setembre i ara la comunitat científica ha confirmat el descobriment.

L'òrbita del cometa, anomenat 'C2012 S1 Ison' es va aconseguir trobar gràcies a un registre previ fet el 28 de desembre 2011 i un altre del 28 de gener 2012, des de l'Observatori Muntanya Wilson (Estats Units). Amb els tres informes es va poder calcular la seva posició amb certa certesa.

Els experts han assenyalat que, en l'actualitat el cometa és molt feble, ja que està en les profunditats de l'espai prop de l'òrbita de Júpiter. No obstant això, s'anirà acostant constantment en els pròxims mesos fins que passi a menys de dos milions de quilòmetres del Sol (el 28 de novembre).

Aquest tipus d'estels són coneguts com 'sungrazer' i existeix el risc que el cos -essencialment format per una gegantina bola de roca i gel- es pugui trencar quan arribi al seu punt més proper a l'estrella. No obstant això, si aconsegueix superar aquest 'obstacle', es podrà veure des de la Terra i serà fins a 15 vegades més brillant que la Lluna, segons els astrònoms.

"Si fa honor a les prediccions, serà molt més espectacular que l'últim 'visitant' brillant que va tenir el planeta, el cometa McNaught, que va competir al cel de l'hemisferi sud amb la brillantor de Venus el 2007", ha apuntat Elenin.

'C2012 S1 Ison' sembla estar en una òrbita gairebé parabòlica que porta als científics a creure que està fent el seu primer viatge a través del Sistema Solar. Això vol dir que pot haver estat expulsat d'un vast dipòsit de runes gelades que es troba en els límits del sistema solar i que es diu el Núvol d'Oort.

Dos estels el 2013

Però aquest nou estel no serà l'únic que es podrà veure el 2013. Un altre estel també està llest per creuar el cel el proper any. Es diu Comet Pa-Starrs (C/2011 L4) i va ser descobert per un estudi automàtic de Hawaii el juny de l'any passat.

En aquesta ocasió, també s'espera que sigui un cos brillant, prou perquè es pugui apreciar des de la Terra després de la posta de Sol De calcula seu pas pel proper mes de març.

El PP congelarà el 2013 el sou als funcionaris per tercer any

El Govern franquista del PP ha decidit tornar a congelar el sou als funcionaris el 2013 per tercer any consecutiu, ha reduït el nombre de dies de lliure configuració dels funcionaris (moscosos) i ha suprimit els que rebien per antiguitat (canosos). Al costat d'això, ha rebaixat la quantia que cobren per incapacitat temporal i, per al 2013, ha anunciat una altra retallada del 22% en les prestacions socials que reben des de la mútua de funcionaris (Muface), segons han avançat fonts de la banda en una reunió, informen els sindicats UGT, CCOO i CSI-F.

Per contra, el PP "confia" en poder abonar la paga extra de Nadal després suprimir-la en aquest 2012.

Tambén es manté la taxa de reposoción dels funcionaris en zero, el que suposa que es tradueix l'oferta d'ocupació pública excepte en els serveis essencials, on és del 10%. Això signfica que, per cada 10 treballadors que es retirin, només entrarà un.

La congelació del sou se suma al rosari de retallades que han patit els treballadors de l'Administració dins dels esforços del Govern per reduir el dèficit. Així, l'Executiu de Rodríguez Zapatero els va baixar el sòl en un 5% el maig de 2010 i, després de consolidar la rebaixa, també va congelar els seus salaris el 2011.

El nou gabinet de Mariano Rajoy va prorrogar la mesura aquest 2012, any per al qual ha suprimit la paga extra de Nadal amb vista a estalviar 1.000 milions. Ara, apurat per la necessitat de retallar al màxim les despeses, mantindrà sense canvis els seus sous el proper exercici. Aquesta mesura representa que l'Estat deixarà de gastar uns 500 milions.

A més de les tisorades salarials, el Govern ha reduït el nombre de dies de lliure configuració dels funcionaris (moscosos) i ha suprimit els que rebien per antiguitat (canosos). Al costat d'això, ha rebaixat la quantia que cobren per incapacitat temporal i, per al 2013, ha anunciat una altra retallada del 22% en les prestacions socials que reben des de la mútua de funcionaris (Muface).

Miguel Borra, president del CSI-F ha mostrat el seu rebuig a aquestes mesures. A més, ha criticat que, "novament, davant la situació de crisi, el Govern no té solucions ni mesures imaginatives i l'única cosa que fa és tornar a congelar els salaris". Borràs ha recordat que el col · lectiu acumula una pèrdua de poder adquisitiu del 30% des de l'inici de la crisi. "Cal passar la pàgina de les retallades i entrar en la fase de les reformes", ha reclamat.

Les despeses de personal consolidats (de l'Administració central, Seguretat Social i organismes autònoms) pressupostats per a aquest any es van situar en 33.151 milions d'euros.

Rajoy xerra sol davant l'ONU amb l'auditori buit

Mariano Rajoy va fugir d'estudi i de les seves responsabilitats ahir davant l'Assemblea General de l'ONU amb un rollet de primavera en què va xerrar de multilateralisme i va demanar l'ingrés d'Espanya al Consell de Seguretat com a membre no permanent en el bienni 2015-2016. Ningú el va escoltar doncs ningú s'el creu i pel Financial Times és ja un cadàver polític d'un estat que es desintegra. Foto: Mariano Rajoy, dient bajanades a l'Assemblea General, davant un auditori gairebé buit, dimarts a Nova York, mentre la seva policia provocava nous incidents violents, amb 38 detinguts i 64 ferits.

Rajoy va parlar davant l'assemblea poc després de les nou del vespre a Nova York, les tres del matí a Espanya, amb l'auditori gairebé buit, i amb les secretàries recollint. L'organització li va donar el torn de paraula dijous, però la Moncloa va demanar canviar-lo perquè Rajoy no estigués quatre dies a la ciutat nord-americana i pogués tornar a Madrid avui, com finalment farà. Es tractava de fer una foto cara a la galeria, però esperaven que no sortís la buidor i fredor de que s'envolta el PP.

Espanya no té fàcil aconseguir entrar al Consell ja que competeix amb Nova Zelanda i Turquia. Les votacions se celebraran l'octubre del 2014. El president va recordar l'àmplia participació d'Espanya en les missions de pau i seguretat per tot el món i el seu important paper a Iberoamèrica i el Nord d'Àfrica per defensar la candidatura.
L'assumpte de Gibraltar

Des del faristol de l'ONU, Rajoy va demanar al Regne Unit iniciar un diàleg "sincer" sobre la descolonització de Gibraltar. El Govern del PP defensa una negociació bilateral i no tripartita, amb les autoritats del Penyal, com va posar en pràctica l'Executiu de José Luis Rodríguez Zapatero.

El president també va tenir un record per a les víctimes del terrorisme i va dir que Espanya pot ser un model (¿!) per als països àrabs que estan immersos en 'processos de democratització', com els islamistes radicals de Líbia i Egipte a qui Rajoy veu molt democràtics.

Rajoy se'n va anar del quarter general de l'ONU poc després de dos quarts de deu de la nit a Nova York (sis hores més a Espanya) sense haver volgut comentar amb la premsa la convocatòria d'eleccions d'Artur Mas ni la seva intenció d'avançar en el camí cap a l'autodeterminació ni tampoc el setge al Congrés ni la manca d'audiència i credibilitat d'espanya i el seu govern de fatxendes corruptes i incompetents.

Mossos acusats de rebentar els testicles a un sospitós s'escuden en els protocols

Els dos agents d'elit dels Mossos d'Esquadra, acusats de rebentar els testicles a un sospitós en llançar una granada d'atordiment en una detenció, s'han escudat avui amb que la seva actuació es va ajustar als protocols d'Interior i a l'après en els entrenaments. La víctima acompanyava al seient de copilot del seu cotxe, sospitós d'extorsió, quan un grup d'agents dels GEH es va acostar al vehicle i, després de donar-los l'alt, van trencar els vidres de l'automòbil i van llançar al seu interior una granada d'atordiment STUNT, que amb un fort so i una espurna de llum s'utilitza per causar un bloqueig i evitar possibles respostes agressives dels delinqüents.

A la secció vuitena de l'Audiència de Barcelona s'ha iniciat avui el judici contra un sergent i un agent del Grup Especial d'Intervenció (GEI) dels Mossos d'Esquadra, per als quals la Fiscalia demana 18 mesos de presó per rebentar els testicles a un home a la detenció d'un cobrador de morosos sospitós de pertànyer a una banda d'extorsionadors, al novembre de 2008.

L'artefacte va caure sobre l'entrecuix de la víctima i va detonar abans que aquesta pogués agafar-la amb les mans, en qüestió de segons, el que li va provocar ferides en ambdós testicles que l'han deixat estèril, a més de desencadenarli una depressió i obligar-lo a seguir tractament hormonal crònic, segons ha explicat el propi lesionat en el judici.

La granada d'atordiment, que des d'aquest accident no ha tornat a utilitzar-se en l'interior de vehicles -però sí en manifestacions com la d'ahir a Madrid-, estava pensada per al seu ús preferent en entrades a domicilis i en motins penitenciaris d'acord amb una instrucció del Departament d'Interior de la Generalitat, segons recalca la Fiscalia en el seu escrit de conclusions provisionals.

No obstant això, el sergent Víctor I., que ha assumit la responsabilitat en la decisió que els agents de l'operatiu portaran aquest tipus de granades, ha insistit que es va limitar a "aplicar simplement el protocol" d'actuació i que els mossos van seguir estrictament les pautes apreses en els entrenaments.

En la mateixa línia s'ha manifestat l'altre agent acusat, que ha assenyalat que va llançar la granada sobre el vehicle tal com els agents de la seva unitat "tenen entrenat", en veure que el cotxe avançava amb la intenció de fugir, i que la seva intenció va ser tirar-la al terra, encara que no va veure on es dirigia.

Els mossos imputats han ressaltat que les granades d'atordiment havien estat emprades diverses vegades amb anterioritat pel GEH dins de vehicles sense cap incident i que, tot just quinze dies abans, van llançar un artefacte d'aquest tipus en un cotxe en què viatjaven quatre presumptes assaltants de una "banda de peruans", i cap dels ocupants va resultar ferit.

Aquesta mateixa versió exculpatòria l'ha corroborat davant el tribunal l'inspector en cap del GEI, que en la seva declaració com a testimoni ha precisat que la seva unitat es va encarregar de comprovar en els seus entrenaments l'eficiència de les granades d'atordiment, sense detectar cap problema.

L'inspector, que ha assenyalat que el mateix fabricant de la granada adverteix en les seves instruccions només de la possibilitat que puguin causar danys auditius, ha aclarit que els GEH van fer detonar el STUNT dins de cotxes, amb materials inflamables i sobre les seves pròpies mans, però mai van causar cap dany.

Un subcap del GEI, també citat com a testimoni, ha afegit que en una operació antiterrorista de l'any 2008 un artefacte detonador STUNT va caure sobre un sospitós, al qual només va provocar petites cremades a la roba sense arribar ni tan sols a la pell. La Fiscalia demana que els dos acusats, o la Generalitat de manera subsidiària, indemnitzin amb 50.000 euros la víctima, que exerceix l'acusació particular en la causa i demana dos anys de presó per als agents per un delicte de lesions imprudents.

El judici prosseguirà demà amb les proves pericials, ja que el tribunal ha decidit interrompre la sessió a les 14:00 hores en compliment de l'acord que els magistrats de l'Audiència aprovaren divendres passat de celebrar vistes només al matí en protesta pels plans de reforma de la Llei orgànica del poder judicial anunciats pel Govern.

Cinc detinguts durant la vaga general convocada a Euskadi i Nafarroa

Nafarroa i Euzkadi viuen la segona vaga general de l'any, convocada per ELA, LAB, ESK, STEE-EILAS, EHNE, HIRU, CGT i CNT. La Delegació del Govern a Navarra ha informat d'una càrrega policial als voltants de El Corte Inglés en què han rebut diversos cops de porra, entre d'altres, el diputat d'Amaiur Sabino Quadra i la portaveu del sindicat LAB en temes educatius, Espe Iriarte.

La d'avui serà la cinquena vaga general en aquestes comunitats impulsada pels primers sindicats en els tres últims anys, i la sisena convocada per qualsevol d'ells en aquest mateix termini, des que va començar la crisi, per només dos en el conjunt de l'Estat.

Els convocants asseguren que el seguiment a Euskadi és "ampli", amb més incidència a Guipúscoa. L'atur ha tingut una incidència d'un 56% a la indústria, al voltant d'un 75% en l'ensenyament i d'un 70% en l'Administració autònoma. Mentre el Govern basc redueix aquestes xifres i parla d'un 25% en l'Administració pública i d'un 20% en el sector privat.

A Navarra, els sindicats asseguren que la vaga és "gairebé total" al nord i "molt important" a Pamplona i la seva comarca, mentre que baixa a la zona sud de la comunitat. El Govern Foral ha xifrat l'atur entre els treballadors de l'Administració foral en un 9,62% i ha destacat la "relativa normalitat" amb la qual transcorre la jornada.

Mentre, l'Executiu basc ha denunciat que durant la vaga s'han produït múltiples incidents, amb piquets "molt agressius".

Manifestacions al País Basc i Navarra

Després d'una pancarta en què es llegeix "Euskal Herrian murrisketarik ez (no a les retallades) Pels drets laborals i socials", discorre la marxa de Bilbao que compta amb la presència dels secretaris generals d'ELA i LAB, Adolfo Muñoz i Ainhoa Etxaide, respectivament.

També ha assistit a la marxa la candidata a lehendakari d'EH Bildu, Laura Mintegi, que ha assenyalat, en declaracions als periodistes, que aquesta vaga general "és un element més, una eina, per avançar en el camí de la sobirania i la justícia social", assenyala Efe.

A més, els organitzadors de la vaga han convocat també al migdia manifestacions a Vitòria i Sant Sebastià. Mentre, la marxa que recorre el centre de Pamplona, ​​el coordinador d'ELA a la Comunitat foral, Mitxel Lakuntza, valorat de manera positiva l'atur.

És "un acte de rebel · lia popular de la gent que no pot més, que està cansada de veure com li treuen els drets, és un crit d'aquesta gent que està indignada i sobretot emprenyada, és la indignació popular que avui la vaga pretén posar de llarg amb les mobilitzacions que hi haurà avui", ha dit

Cinc arrestats i un ferit

Fins ara, cinc persones han estat detingudes. L'Ertzaintza ha detingut a la localitat d'Orduña (Bizakia) un home per col·locar una barricada a les vies de Renfe.

Una altra persona també ha estat arrestada a Vitòria, ha assenyalat el viceconseller d'Interior, Miguel Buen, que ha asseverat que altres 12 persones han estat imputades, 11 de les quals integrants d'un piquet a la capital alabesa que tenia "abundant material" per provocar disturbis . Per Bon la vaga "és poc general" pel que fa al seu seguiment, però amb múltiples incidents i piquets "molt agressius".

Mentre, a Bilbao el conductor d'un autobús urbà ha resultat ferit lleu en ser atacat el vehicle amb rodaments i ha estat traslladat a una mútua.

A Navarra, per la seva banda, tres persones han estat detingudes, segons han confirmat fonts de la Delegació del Govern a Nafarroa. Dues d'elles han estat arrestades al barri de Mendebaldea de Pamplona per llançar pintura a un autobús urbà, la tercera ho ha estat a la localitat de Villaba per "per coaccions als treballadors i resistència a l'autoritat en intentar aturar un autobús".

Almenys una persona ha resultat ferida després de rebre l'impacte d'una ampolla al cap en el transcurs dels incidents que s'han registrat al centre de Pamplona, ​​al costat del Passeig de Sarasate i el Parlament de Nafarroa.

Nafarroa

El seguiment de la jornada de vaga general és "gairebé total" al nord de Nafarroa i "molt important" a Pamplona i la seva comarca, mentre que baixa a la zona sud de la comunitat, segons les dades ofertes per ELA i LAB. Respecte d'això han precisat que estan parades al "cent per cent" empreses com Portland, Sarrio de Leitza, Arcelor Mittal, Funvera, Schlinder, Sunsundegui, Norton, Kayaba o Jangarria.

Han destacat així mateix el seguiment en el sector educatiu i en especial a la Universitat Pública de Navarra, i també l'atur entre el personal de diferents ajuntaments, entre ells Pamplona, ​​Alsasua, Ansoain, Bera, Baztan, Berriozar, Burlada, Villava i Zizur Mayor.

El Govern de Navarra ha xifrat l'atur entre els treballadors de l'Administració foral en un 9,62%, segons ha dit el vicepresident i portaveu de l'Executiu, que ha precisat que aquests són dades de les onze del matí i en aquests no està comptabilitzat el personal de la Justícia.

Juan Luis Sánchez de Muniain ha afirmat que els serveis mínims s'estan complint "amb normalitat tant en el transport públic, com en educació i en atenció sanitària" i ha destacat la "relativa normalitat" amb la qual transcorre la jornada, però ha rebutjat els incidents que han ocorregut a l'Institut Verge del Camí de Pamplona o "les destrosses en els accessos i l'interior" de la Universitat Pública de Navarra".

La Delegació del Govern a Navarra ha informat d'una càrrega policial als voltants de El Corte Inglés. La càrrega, segons la Delegació del Govern a Navarra, s'ha produït perquè un piquet sindical estava impedint l'accés al centre comercial, el que ha provocat la intervenció dels agents amb material antiavalots.

En aquesta càrrega han rebut diversos cops de porra, entre d'altres, el diputat d'Amaiur Sabino Quadra i la portaveu del sindicat LAB a temes educatius, Espe Iriarte.

21 exalts càrrecs de ZP, de 85, no renuncien a la pensió

Dels 18 ministres amb els que va comptar l'expresident del Govern José Luis Rodríguez Zapatero en la seva última legislatura (2008-2011), només la exresponsable de la cartera de Cultura, Ángeles González-Sinde, no ha renunciat a la indemnització per cessament. Entre els 21 exalts càrrecs -de 85- que sí han decidit cobrar la prestació compensatòria es troben Miguel Ángel Fernández Ordóñez, exgovernador del Banc d'Espanya, i el falangista milionari José Bono (PSOE), expresident del Congrés.

El passat mes de juliol es va aprovar el Reial Decret Llei 20/2012 que va establir la impossibilitat de compatibilitzar el cobrament de la pensió indemnitzatòria per cessament d'activitat de exalts càrrecs amb qualsevol altra remuneració. És a dir, que els alts càrrecs sortints de l'Estat havien de triar entre cobrar durant dos anys el 80% del seu sou o renunciar a la indemnització per dedicar-se a una altra activitat remunerada, segurament més suculenta en l'empresa privada. Aquesta mesura suposarà un estalvi de 4,8 milions d'euros, segons ha informat el Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques.

Sinde cobrarà per aquests dos anys uns 110.370 euros En el cas de l'exministra González-Sinde, cineasta de professió, el seu rebuig a renunciar a la compensació és pel fet que té molt limitades les seves possibilitats laborals durant dos anys. Aquest és el període de durada de la incompatibilitat per treballar en àrees amb les que hagi tingut relació quan era ministra. Sinde cobrarà per aquests dos anys uns 110.370 euros. La resta dels seus excompanys si van decidir renunciar a la prestació, com Elena Salgado, exvicepresidenta del Govern i ministra d'Economia, que va fitxar com a consellera de Chilectra, una empresa filial de l'elèctrica Endesa.

En el cas de Salgado no existeixen incompatibilitats per assessorar a l'empresa xilena perquè la seva activitat no radica a Espanya. Però no només Ángeles González-Sinde va decidir cobrar la pensió compensatòria. En total, dels 85 exalts càrrecs que tenien dret, 64 no la cobraran. D'ells, 34 van comunicar la seva intenció de no percebre-la. La resta, 30, no han contestat i es dóna per entès, per imperatiu legal, que també han renunciat al seu cobrament.

Entre els 21 exalts càrrecs que sí han decidit cobrar la prestació compensatòria es troben importants personalitats de la política nacional com Miguel Ángel Fernández Ordóñez, exgovernador del Banc d'Espanya, i José Bono, expresident del Congrés.

MAFO: 11.000 euros al mes

Fernández Ordóñez percebrà el 80% del seu sou durant els pròxims dos anys, fet que suposa un import de 264.000 euros. Cada mes cobrarà 11.000 euros. A més, disposarà durant aquest temps d'un despatx i secretària. Per la seva banda, Bono cobrarà en total 170.128 euros, segons va publicar ahir eldiario.es, que va avançar que la major partida dels pressupostos del Congrés per a l'any, uns 18.700.800 euros, corresponen als sous dels diputats.

La major partida dels pressupostos del Congrés va destinada a sous de ses senyories També tindran la seva pensió compensatòria Maria Luisa Cava de Llano, ex Defensora del Poble, i Manuel Núñez, expresident del Tribunal de Comptes. Tots dos percebran 180.00 euros, segons va aprovar la setmana passada la Mesa del Congrés, que va rebutjar la de Ubaldo Nieto, antecessor en el càrrec de Núñez. La petició de Nieto es va desestimar perquè el seu cessament no era recent, ja que va deixar de ser president fa ja cinc anys i els drets indemnitzatoris prescriuen als quatre.

El sospitós 'no' de Dívar

Un dels que també estava disposat a cobrar la compensació era l'expresident del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) Carlos Dívar. A Dívar li corresponia una indemnització de 208.243 euros, però finalment va renunciar. I és que l'expresident de l'òrgan dels jutges va saltar a la sorra mediàtica després d'una denúncia del vocal del CGPJ José Manuel Gómez Benítez causa de les despeses derivades d'una vintena de viatges de cap de setmana a Marbella durant els últims tres anys. Benítez va dir que Dívar va carregar al pressupost del CGPJ un total de 5.658 euros. Dívar, que va negar la irregularitat, va dimitir el 21 de juny.

Grècia en vaga general i ara en batalla campal

Grècia està totalment paralitzada avui per la vaga general convocada per les confederacions sindicals del país en contra de les noves retallades que prepara el Govern del neoliberal Andonis Samaras (ND) a instància de la troica (UE, FMI, BCE). Les massives manifestacions del matí han desembocat hores d'ara en greus enfrontaments a la plaça Syntagma, davant el Parlament que discuteix si aprova les retallades neoliberals de la troica.

La vaga afecta tant a l'educació com al sistema sanitari per l'anunciada participació de professors de centres públics, des de primària fins a la Universitat, metges, personal d'hospitals i centres de salut estatals, i treballadors del servei d'ambulàncies, algunes de les professions que més afectades es poden veure per les noves retallades.

A més, també participen en la vaga els treballadors de l'administració local i provincial, de duanes, Hisenda i altres oficines públiques.

Els museus també romandran tancats per participar a la vaga el personal del ministeri de Turisme i el personal contractat en aquestes institucions.

Els controladors aeris també duran a terme una aturada, encara que només de tres hores, fet que ha obligat a cancel · lar 29 vols ja posposar altres 80 amb destinació o sortida a Atenes, segons han informat les autoritats aeroportuàries a Efe.

Igualment, els vaixells transbordadors i els vaixells de càrrega quedaran amarrats a port, ja que entre els mariners domina la representació sindical comunista, favorable a la vaga.

Fins i tot les botigues i petits negocis faran vaga, segons una crida fet per l'associació de comerciants i artesans GSEVEE.

Pel que fa al transport urbà, els serveis funcionaran dins d'Atenes amb certa normalitat per permetre que els manifestants puguin arribar al centre, però deixaran de treballar en caure la tarda.

L'atur posarà en escac el trànsit a Atenes i Salònica, les principals ciutats del país, on els sindicats han convocat manifestacions de protesta.

A la capital, la marxa principal es dirigirà cap a la Plaça de Syntagma, on s'ubica el Parlament, mentre que el Partit Comunista ha organitzat la seva pròpia concentració a la Plaça Omonia, també al centre d'Atenes.

Els tres partits que sustenten el Govern grec negocien des de fa setmanes d'on sortiran els 11.500 milions d'estalvi, un pla que haurà de ser aprovat per la troica que formen el Banc Central Europeu, la Comissió Europea i el Fons Monetari Internacional.

Aquest nou paquet d'estalvi és una de les condicions imposades per la troica al país mediterrani per seguir lliurant ajuda financera.

Vídeo: 25-S, policia infiltrat entre els manifestants s'identifica quan el detenen

La càmera recull el moment en què un policia vestit de paisà i encaputxat és detingut pels seus companys de l'UIP en una càrrega. El policia secreta s'identifica com a company a crits fins que un altre encaputxat el reconeix i ho confirma. És una prova que havia policies infiltrats a la concentració del 25-S i que, o bé les detencions van ser aleatòries i indiscriminades, o van ser els mateixos que van provocar les càrregues. En tots dos casos la policia espanyola i els seus comandaments han quedat ben retratats, com ho va denunciar ahir la presidenta d'Argentina Cristina Fernández.

El PP va obligar a empresaris a col·laborar en la seva campanya

La Guàrdia Civil està investigant si diversos empresaris de Mallorca, de diferents sectors, van ser obligats a contractar amb l'empresa Over Marketing, implicada en la trama Gürtel, per col·laborar en el finançament de la campanya del PP del 2003, que va portar el candidat Jaume Matas (PP) a recuperar el poder polític a les Balears. Han aparegut factures de Gürtel enviades per fax des del comerç de l'exgerent del PP el 2003. Vídeo del 25-S a Palma ahir.

Els investigadors tenen en el seu poder una sèrie de factures que aquests empresaris van pagar a Over per productes de publicitat, que es regalaven als assistents als mítings electorals que va organitzar el Partit Popular. Aquestes factures van aparèixer en un magatzem abandonat que l'empresa de publicitat tenia llogat als afores de Madrid. Aquests documents van ser localitzats al costat d'altres factures que reflecteixen els negocis que aquesta empresa, que va organitzar la campanya electoral del PP, va realitzar amb diverses conselleries del Govern Matas.

Un dels detalls pels quals els investigadors creuen que aquestes despeses pagades pels empresaris van servir per finançar la campanya electoral és que aquestes factures van ser enviades a l'empresa Over a través d'un fax d'una botiga d'electrodomèstics d'Inca. El comerç elèctrica Dial està a nom de la dona de l'antic gerent del Partit Popular, Antonio López, que va controlar el finançament econòmic de la campanya de 2003.

La botiga és la mateixa que va adquirir els televisors de luxe que es van instal · lar al palauet de Jaume Matas, compra que es va pagar en metàl·lic, amb bitllets de 500 euros. La propietària del comerç està imputada en una de les peces del cas Palma Arena per un delicte de blanqueig de diners i està pendent que s'assenyali la data del judici.

El seu marit, l'exgerent del PP, va ser citat fa alguns dies per la Guàrdia Civil perquè declarés com a testimoni. Encara que es tracta d'unes operacions comercials que daten de l'any 2003, i per tant estarien prescrites, els investigadors volien saber si aquestes factures haurien servit per finançar d'alguna manera la campanya electoral. El exgerent hauria reconegut en la seva declaració que el partit va manejar fons procedents de diner negre per finançar la campanya.

De moment, la investigació d'aquesta vessant del cas Gürtel continua sota secret judicial. La Guàrdia Civil i el fiscal Anticorrupció Pedro Horrach estan analitzant amb lupa tots els expedients de contractació, suposadament manipulats, que es van tramitar a través de diferents conselleries del Govern.

PCX: El Leninisme encara té validesa

"El Leninisme encara té validesa", ha assegurat avui dimecres Yan Jianqi, un investigador de l'Oficina d'Investigació de la Literatura del Partit Comunista de la Xina (PCX) subordinada al Comitè Central del PCX, explicant el motiu pel qual el PCX segueix sostenint el leninisme com una de les seves guies filosòfiques. L'expert en la teoria comunista assegura que "el Leninisme marca la ruta perquè els països pobres i febles construeixin el socialisme en els temps colonials".

"El fracàs del model estalinista, o de la passada Unió Soviètica, no vol dir necessàriament que el Leninisme no tingui res del que es pugui aprendre", va indicar Yan.

Zhang Hongzhi, el sotsdirector de l'Oficina, ha assenyalat que el Leninisme tracta un problema important en els temps colonials en subratllar la idea de "assegurar la independència nacional per als països colonitzats o semi-colonitzats".

El PCX considera el Marxisme, el Leninisme, el Pensament de Mao Zedong, la Teoria de Deng Xiaoping i l'important pensament de la "Triple representativitat" com les seves guies filosòfiques.

La conferència de premsa d'avui, organitzada per l'Oficina de Comunicació Internacional del Comitè Central del PCX, també va detallar el progrés realitzat per l'Oficina d'Investigació bibliogràfica del partit a l'hora d'estudiar i compilar les teories i la literatura del PC.

Manifestants saudites demanen l'alliberament dels presos polítics

A la capital de l'Aràbia Saudita, Riad, desenes de manifestants han tornat a prendre els carrers per exigir l'alliberament dels presos polítics. Els manifestants i els familiars dels presos, majoritàriament retinguts sense càrrecs, es van reunir davant de la Comissió Saudita de Drets Humans a Riad, dilluns. Molts dels manifestants han estat arrestats. La dictadura dels Saud ha prohibit tota mena de manifestacions en el regne teocràtic de la família.

La manifestació a la capital es va produir després d'una altra portada a terme davant d'una presó al desert, a la província central de Qassim, en protesta per la detenció il·legal de presos polítics.

Segons els activistes, hi ha més de 30.000 presos polítics a l'Aràbia Saudita. Grups pro-drets humans han acusat la Casa de Saud d'empresonar als dissidents polítics i de dur a terme greus violacions dels drets humans.

Des de febrer de 2011, ha hagut nombroses manifestacions a Aràbia Saudita, principalment a Qatif i Awamiyah, a la Província de l'Est, per exigir l'alliberament de tots els presos polítics, la llibertat d'expressió i de reunió, i la fi de la discriminació generalitzada contra els musulmans xiïtes per part dels fanàtics wahhabites.

No obstant això, les manifestacions s'han convertit en protestes contra el repressiu règim de la família Al Saud, especialment des de novembre de 2011, quan les forces de seguretat saudites van matar cinc manifestants i van ferir molts altres a la província.

Cristina Fernández denuncia a l'ONU la repressió policial a Espanya

La presidenta de l'Argentina, Cristina Fernández, davant l'Assemblea General de l'ONU, va impugnar el dimarts la repressió policial contra els indignats que protesten per les polítiques d'austeritat imposades a Espanya, va criticar les mesures de la policia d'Espanya contra els manifestants que rebutgen els ajustos aprovats pel Govern i va exigir que es comparés la situació espanyola i la dels grecs amb la que van viure els argentins el 2001, quan el país llatinoamericà travessava "polítiques neoliberals", que van conduir a la suspensió de pagaments.

"Argentina va arribar a deure el 160% del PIB, producte de polítiques d'endeutament i d'ajust permanent que ara veiem aplicar de forma ferotge a països com Espanya, Grècia o Portugal que estan posant en perill la zona euro", ha precisat la cap d'Estat argentina.

Dimarts, la capital espanyola, Madrid, va ser escenari d'una massiva mobilització antigovernamental, sota el lema "envolta el Congrés", en què 38 persones van ser arrestades i 64 van resultar ferides, quan la policia intentava atomitzar la protesta amb el tret de boles de goma.

En una altra part del seu discurs, la presidenta de l'Argentina va criticar la política de doble estàndard del Regne Unit respecte a les illes Malvines i ha declarat que Londres no té dret a violar totes les disposicions de l'ONU i va reclamar novament la sobirania del seu país sobre les Malvines i ha reiterat la voluntat de diàleg amb el Reno Unit, que té usurpades aquestes illes des de 1833.

L'exgerent del Palma Arena no anirà a la presó en declarar-se culpable

Un excàrrec de confiança del Govern balear de Jaume Matas (2003-2007), el locutor i informador esportiu Jorge Moisés, que era director gerent de les obres del velòdrom Palma Arena, ha arribat a un pacte de conformitat amb la Fiscalia Anticorrupció. Ha assumit la seva responsabilitat i ha estat condemnat per corrupció per l'Audiència de Palma a dos anys de presó, en lloc dels quatre i mig que va reclamar l'acusació pública. La pena assumida, després tornar 12.000 euros d'un contracte fictici, no implicarà l'ingrés a la presó. Foto: Jorge Moisés (dreta), en una visita a les obres de Palma Arena el 2007. A l'esquerra, Pepote Ballester, i al centre, Jaume Matas.

A la vista del judici -que s'ha celebrat en només cinc minuts- ha assumit la seva culpabilitat i la magistrada ha dictat allà mateix la sentència declarant-lo culpable.

Moisès, que cobrava 2.400 euros al mes per la gestió del gegantí complex que Matas va idear, va sol·licitar un sobre pagament a l'Administració, des d'on se li van donar 12.000 euros per un treball sobre qüestions arquitectòniques que no va realitzar. Va ser detingut a l'agost de 2009 quan va esclatar el cas Palma Arena, moll de l'escàndol per corrupció sobre el sobrecost del velòdrom, que va derivar en la investigació sobre la gestió corrupta de l'expresident Matas i el seu possible enriquiment.

Una de les 26 peces penals segregades del cas matriu es centra en el pagament de 2,3 milions del Govern Matas a l'Institut Nóos d'Iñaki Urdangarin i Diego Torres. Matas càrrega pel primer judici que es va celebrar pel cas Palma Arena amb una condemna inicial de l'Audiència de Palma -recorreguda al Tribunal Suprem- a sis anys de presó, pels pagaments i contractes el periodista Antonio Alemany, amb una pena de tres anys i nou mesos.

El locutor Jorge Moisés es va beneficiar d'un contracte de 12.000 euros públics del Govern Matas per un estudi sobre accessos per a discapacitats al complex del Palma Arena. L'informe no es va efectuar i Moisès no estava capacitat per fer-ho. Durant anys va ser informador d'esports, gerent de publicitat i, a més, cap de premsa d'institucions del PP. Està implicat en diferents peces de supòsits episodis de corrupció en el cas Palma Arena. No es descarta que el seu pacte de col·laboració mitigui la gravetat penal dels altres episodis pendents.

El locutor estava acusat d'inductor i cooperador necessari d'un delicte de malversació i d'un altre de prevaricació administrativa, a més d'autor d'un delicte de falsedat en document mercantil. Amb l'informador estava acusada l'exsecretària general de la Conselleria de Presidència Jane King Gràcia, que va tramitar el concurs il·legal.

Ex alt càrrec de l'entorn de Matas, King en el seu dia va reconèixer la seva participació en els fets i va assumir la seva responsabilitat, retornat una part dels 12.000 euros malversats. King ha estat condemnada a un any i mig de presó en aplicar els atenuants de reparació del dany i de confessió, perquè també s'ha declarat culpable. La fiscalia va afirmar que es va donar una contractació de forma "arbitrària", vestint un expedient que li permetés a Moisès cobrar per un servei "innecessari i inútil per a l'Administració" i que "no comportava cap treball".

IU demana que s'investigui si policies de paisà "provocaren" les càrregues policials del 25S

El coordinador general d'IU, Cayo Lara, ha demanat que s'obri una investigació per determinar si policies vestits de paisà i "encaputxats" van actuar com "provocadors" de es càrregues policials i la "actuació repressiva de la pròpia policia" en els incidents de l'25-S al costat del Congrés dels Diputats, saldats amb 38 detinguts -segons el PP- i 64 ferits. Així ho ha anunciat aquest dimecres Lara a la mateixa Cambra baixa, que ha aclarit que no podien "afirmar rotundament" que això hagués passat i per això demanaven aquesta investigació després d'haver visualitzat diversos vídeos de l'actuació policial.

Segons el dirigent d'IU, en les imatges del 25S es pot veure a agents "vestits de paisà i encaputxats", dels que "alguns es veien com a persones que eren clarament provocadors i els que estaven provocant més la possible actuació repressiva de la pròpia Policia".

Per Lara, es confirma això, estaríem davant "una estratègia molt vella", però que creu que "en ple segle XXI no hauria de formar part de la vida democràtica".

Lara també ha considerat "incongruent" que es mobilitzés a 1.400 agents davant una manifestació amb 6.000 participants segons les xifres de la pròpia Delegació del Govern a Madrid, al mateix temps que ha criticat el "molts diners" que costa això.

De qualsevol manera, per al coordinador d'IU la protesta del 25-S és la resposta a "la gasolina que està fent el Govern als carrers amb la seva política".

El PSOE veu "clarament excessives" les càrregues policials

El secretari general del grup parlamentari socialista, Eduardo Madina, ha opinat que les càrregues policialesen voltants del Congrés van ser "clarament excessives" i considera que en aquesta situació el Govern "el país se li està anant de les mans".

Portugal: "Cal acabar amb aquest Govern"

"Cal acabar amb aquest govern i aquesta política abans que ells acabin amb les persones". Així s'expressa el secretari general del principal sindicat portuguès, la CGTP, Armenio Carlos, que no descarta una nova vaga general. Portugal, fins ara l'alumne model de la troica (FMI, la Comissió Europea i el Banc Central Europeu) per la capacitat de la seva població per assumir els esforços amb resignació, sembla haver-se endinsat en un "tardor calenta" contra les mesures d'austeritat.

Carlos es trobava aquest dimarts a Madrid, amb motiu d'una trobada europeu de sindicats en què han participat les organitzacions espanyoles CCOO i UGT. El dirigent sindical portuguès creu que les manifestacions del passat cap de setmana, les majors des de la Revolució dels Clavells, són fruit d'una sèrie de protestes menors que no van rebre tanta atenció mediàtica.

Les protestes han obligat al govern del primer ministre Pedro Passos Coelho a retirar l'anomenada Taxa Social Única, una polèmica proposta d'augmentar les cotitzacions socials als treballadors i reduir les de les empreses, amb el resultat d'una baixada del sou líquid del 7% per a tots els empleats.

"Aquest ha estat el moment perquè esclatés l'olla a pressió que venia augmentant", explica Carlos.

"Hem de recordar que les persones han fet sacrificis amb la promesa que després les coses anaven a millorar. Però després dels sacrificis van venir més sacrificis, i ara s'han anunciat més. Mentre duri el memoràndum de la troica [FMI, Comissió Europea i Banc Central Europeu], els sacrificis no pararan", subratlla.

Aquest memoràndum és l'acord pel qual la troica rescatava a Portugal amb 78.000 milions d'euros després que l'anterior president, José Sócrates, sol·licita el rescat.

"Fa un any, el Govern ens deia que el memoràndum era la solució per resoldre els problemes del país. Però està cada vegada més clar que el memoràndum és el problema que impedeix la solució", afegeix Carlos.

Alternatives per recollir fons

Després veure obligat a fer marxa enrere, l'Executiu portuguès ha obert una ronda de negociacions amb els agents socials per acordar mesures alternatives que permetin reduir el dèficit fins al 4.5% i alhora estimular l'economia, que es va contraure un 3.3% en el segon trimestre del 2012.

La CGTP tem, però, que es tracti només d'una tàctica del govern de coalició, Partit Socialdemòcrata i CDS (aliat al PP), i que Passos Coelho pretengui "fer un pas enrere i dos per endavant", amb un augment dels impostos a les rendes del treball.

"No volem una mesura que toqui als mateixos", adverteix Carlos, que desgrana les propostes alternatives de la seva organització.

- Taxa del 25% sobre les transaccions financeres, per captar 2.000 milions d'euros.
- Augment dels impostos per a les grans empreses (menys de l'1% de les firmes portugueses), per demanar 1.000 milions més.
- Un impost suplementari del 10% sobre plusvàlues i dividends, "lucre líquid que d'una altra manera va a l'especulació".
- Combat al frau fiscal i de l'IVA per recaptar altres 1.800 milions d'euros.
Calendari de mobilitzacions

"Aquest govern està desacreditat. No té capacitat per donar dinàmica a una política que no només asfíxia l'economia del país, sinó que promou el patiment dels portuguesos i l'empobriment general. Creiem que ha arribat moment d'intensificar la lluita", assegura el líder de la CGTP.

Per això, el sindicat ha convocat una gran manifestació a Lisboa dissabte que ve, 29 de setembre, seguida d'una "jornada de lluita" en els centres de treball i en l'administració l'1 d'octubre. El dia 5 d'aquest mateix mes s'iniciaran, al nord i sud del país, sengles marxes d'aturats que confluiran a la capital el dia 13.

Pensen en la vaga general? "Hem de ser intel·ligents", puntualitza Carlos. "En aquest moment, la gent té molt pocs diners. Més que parlar de vaga, l'important és que la gent surti al carrer. Hem esperança que amb la seva intervenció es puguin canviar les coses".

No obstant, "el que s'hagi de fer es farà", i la CGTP no descarta la convocatòria d'una vaga general per al novembre. Els portuguesos ja van anar a la vaga el març d'aquest any.

Exemple per a Espanya

Armenio Carlos creu que el que està passant a Portugal ha de ser observat per altres països que poden recórrer el mateix camí del rescat, com Espanya. "Mario Draghi [president del Banc Central Europeu] ho ha dit clar: un rescat implica disponibilitat del banc per finançar, però amb contrapartides: desregulació de la legislació laboral, reducció de les funcions socials de l'Estat (educació, sanitat, seguretat social), i reducció de salaris".

"La lògica neoliberal en curs és passar comptes amb el model social europeu i col·locar a Europa no com una referència positiva per a la resta de continents, sinó com a guarda de la política neoliberal per promoure l'harmonització social, però retrocedint", explica.

I conclou: "Si algú encara té dubtes del que representa un memoràndum amb l'FMI, la Comissió Europea i el BCE, que mirin al costat i vegin el que passa a Grècia i Portugal. A Portugal solem dir: 'a les costes de nostres veïns veiem les nostres'".