dilluns, 9 d’abril de 2012

2 vídeos de la nova sèrie de Tv3 sobre els republicans espanyols que alliberaren París: "La Nueve"

"TORNAREM" "VOLVEREMOS" "WE SHALL RETURN" from BRUTAL MEDIA on Vimeo.


"La Nueve": "Vaig buscar a aquests homes per explicar la seva història en un reportatge, però de seguida vaig entendre que aquesta història mereixia molt més". Qui així parlava és la periodista Evelyn Mesquida, autora del llibre "La Nueve" (edicions B) que l'any 2008 va veure la llum a Espanya i en 2009 a França. En les seves pàgines es relaten les aventures d'aquells republicans espanyols, molts d'ells catalans, que van lluitar a les ordres del general Leclerc, des dels deserts africans contra l'Àfrica Korps de Rommel, fins al cor del III Reich, el Niu de les Àligues de Hitler a Baviera, passant per Normandia i l'alliberament de Paris on van penjar la bandera Republicana a l'Ajuntament fins tenir una tricolor francesa. Un altre vídeo de la peli i un documental de 50 minuts sobre La Nueve, amb la foto de La Nueve al complert, abans del desembarc a Normandia.

I l'últim supervivent, conductor del Gernika fins a París, és avui un badaloní de la Quinta del Biberó: Rafael Gómez Nieto, condecorat -un cop més- l'any passat a l'alcaldia de París, amb altres dos lluitadors republicans.

Els mateixos que van desfilar amb els seus tancs -Guernika, Quijote, Teruel...- pels Camps Elisis, en l'alliberament de París que ells van protgonitzar. La Nueve explica com va ser la gesta d'aquests 146 soldats que van formar part d'una de les companyies més mítiques de la II Guerra Mundial. Ara, s'ha fet la película.

"TORNAREM" "VOLVEREMOS" "WE SHALL RETURN" from BRUTAL MEDIA on Vimeo.


La columna de semiorugues (half-track) M3 nord-americans avança lentament, precedida per l'infanteria, en un camí embarrat al costat d'una granja. En sortir a camp obert sonen dos fortes explosions i sengles columnes de fum s'alcen al costat dels vehicles llançant terra sobre els soldats, que es despleguen disparant frenèticament les seves armes contra els alemanys emboscats. Se suposa que estem a l'agost del 44 en territori francès, a 40 quilòmetres del París ocupat encara pels nazis. Però el que es veu a la llunyania és Caldes de Montbui. I el tipus vestit amb uniforme de GI i armat amb una metralleta Thompson no és Tom Hanks, sinó Roger Coma.


Els semiorugues de la Leclerc reben foc de l'artilleria alemanya

Estem (visca!) En el set de rodatge de Tornarem, una ambiciosa coproducció de TV-3, TVE i Brutal Mitjana (1.500 figurants, tres milions d'euros), sobre els republicans que, després de la Guerra contre el feixisme, van lluitar contra els nazis a la II Guerra Mundial. Es roda l'escena en què La Nueve, la novena companyia de la cèlebre Divisió Leclerc, composta gairebé íntegrament per republicans espanyols, ("els cosacos", dit en castellà) s'enfronta a un sobtat atac a les portes de París. L'ambientació és d'un rigor poc freqüent en les produccions del nostre país.

Els semiorugues porten emblemes de la segona divisió blindada de la França Lliure i els llegendaris noms dels vehicles de la Nueve (Madrid, Jarama, Ebro, Teruel, Belchite, Guadalajara, Brunete, Don Quijote, Guernica...), aquest últim anava conduït per un badaloní de la Quinta del Biberó: Rafael Gómez Nieto i són autèntics, peces de col.leccionista (els tripulen els seus propietaris, francesos).

Els uniformes, dignes de Hollywood, les armes, exactes reproduccions de les històriques. El verisme és tal que no pots deixar d'escodrinyar amb aprensió l'horitzó a la recerca dels Panzers de la SS Das Reich (han de caminar per Palau de Plegamans).

Tornarem

Tornarem s'estrenarà a TV-3 la temporada que ve, dirigida per Felip Solé. Amb el teló de fons dels republicans i la seva lluita, narra la història d'un triangle amorós entre Lola (Bea Segura), el seu marit Felip (Coma), enrolat en la Leclerc, i el seu amant Manel (Oriol Tarrasón), un anarquista de la Resistència. Els tres es retrobaran a París el dia de l'Alliberament.

http://reportatges.sirius.cat/2011/03/els-republicans-de-leclerc-la-nueve-ara.html

Evelyn Mesquida: "Los de La Nueve fueron los vencedores de Hitler"

Muchos llevan ya años luchando al lado de los franceses libres, otros pertenecían a los guerrilleros y algunos también eran escapados de las cuadrillas de trabajadores forzados de las defensas de Cherburgo. Todos son expertos de las fuerzas mecanizadas y de un valor extraordinario según me afirmó su comandante.
Sus tanques y carros blindados llevan pintados en sus costados los colores de la bandera republicana y nombres tan sugestivos como éstos: Belchite, Ebro, Guadalajara.
Poco después de las nueve, recibieron ordenes de proseguir la marcha y antes del mediodía entrábamos en los arrabales de París precedidos por los republicanos españoles que eran aclamados delirantemente por la población civil".

http://lacasaeuropa.blogspot.com.es/2010/02/evelyn-mesquida-los-de-la-la-nueve.html

Rafael Gómez Nieto, supervivent de "La Nueve" i la Quinta del biberó

El primer half-track que va conduir va ser anomenat Guernica. Va acompanyar altres noms de blindats sorprenents: Guadalajara, Ebro, Don Quijote, Teruel... D'aquesta icònica 9ª Companyia (La Nueve), del 3r. Batalló del Regiment de Marxa del Txad (RMT), només queden dos supervivents, un és en Rafael Gómez, pacífic jubilat instal.lat a Lingolsheim.
L'octogenari fuig dels honors, però encara ha d'anar a París, demà dimecres (24-II), on l'alcalde de la ciutat l'honrarà.

http://lacasaeuropa.blogspot.com.es/2010/02/rafael-gomez-nieto-supervivent-de-la.html

París honra La Nueve: Los republicanos españoles que liberaron París

"El 24 de agosto de 1944; a las 21.22 horas, llegaban a la plaza del Ayuntamiento de París varios half-track (autos oruga blindados) y un tanque Sherman (el Romilly), que constituían la vanguardia de los ejércitos aliados. Los primeros llevaban, en el morro y en sus flancos, nombres memorables de la guerra de España: Madrid, Jarama, Ebro, Teruel, Belchite, Guadalajara, Brunete, Don Quijote, Guernica...".
Este último iba conducido por un badalonés de la Quinta del BIberón: Rafael Gómez Nieto, primo hermano de mi padre, el comandante de carabineros de la República Francisco Gómez Nieto, e hijo también de otro carabinero, Rafael Gómez Cañadas.

http://lacasaeuropa.blogspot.com.es/2010/02/paris-honra-la-nueve-los-republicanos.html

El PP prepara 50.000 milions més en ajudes als seus banquers

El PP prepara més ajudes al sector financer dels seus amics i còmplices de l'estafa financera per un import aproximat de 50.000 milions, mentre anuncia noves retallades en sanitat i educació per 10.000 milions i Esperanza Aguirre ha inclòs l'educació no obligatòria en les subvencions a l'escola nazionalcatólica de la seva taifa madrilenya. Segons fonts del sector, aquest serà els diners que haurà de dispensar els grups que es quedin amb Novagalicia, CatalunyaCaixa i Banc de València -les dues últimes inicien el procés aquest dijous-, espoliades i repartides en grans sous, prebendes i corrupció pel PP i el PSOE als seus respectius feus.

D'aquesta manera, el cost del sanejament gairebé duplicarà les estimacions realitzades pel Ministeri d'Economia en la seva reforma per netejar els balanços d'actius tòxics del sistema, amb l'objectiu de recuperar la confiança dels mercats.

Les exigències dels fons estrangers per entrar a Novagalicia han confirmat les pitjors expectatives dels experts i avancen un cost molt superior del previst per al procés de fusions. Diferents firmes de capital han exigit un Esquema de Protecció d'Actius (EPA) que cobreixi pèrdues per import d'uns 27.000 milions d'euros. La xifra és superior a la de la CAM, però marca el camí per a les peticions que es realitzin en les dues subhastes que s'acosten per abans de l'estiu.

Fonts del mercat sostenen que CatalunyaCaixa, amb una grandària similar al d'Novagalicia, compta amb un forat semblant. Si bé, estimen que les ajudes que demanin els postors se situaran per sota, però no massa. Entre els candidats a fer-se amb l'antiga caixa catalana es troben el Santander i Kutxabank, a més de BBVA. L'adjudicació de Banc de València també suposarà el lliurament d'ajuts fins a 5.000 milions.

Opcions neoliberals sobre la taula: El que diguin els amics banquers


D'on sortiran els diners? Aquesta és la gran qüestió que l'Executiu està analitzant per resoldre més aviat possible el tancament de la reestructuració del sector. Sobre la taula hi ha diferents opcions després del rebuig frontal realitzat pels bancs perquè aquests facin derrames o aportacions avançades al Fons de Garantia de Dipòsits (FGD).

Les alternatives que maneja ara Economia passen per un endeutament, o bé del Frob o bé del FGD. La primera opció no és la preferida pel Ministeri, ja que posaria en perill l'objectiu del dèficit. Per això estudia la possibilitat que sigui el FGD qui emeti deute per pagar aquests ajuts. Fins i tot es planteja la possibilitat que sigui el Frob qui presti diners a l'FGD, a canvi d'una rendibilitat. Aquesta fórmula podria instrumentalitzar a través de bons convertibles en accions (Cocos). I també hi ha la possibilitat de crear un o més bancs dolents per als actius problemàtics.

El Govern ha de trobar una ràpida solució a aquest problema, ja que els mercats estan sol·licitant que es tanqui com més aviat el procés de fusions.

Entre les opcions que estudia l'Executiu per finançar el sanejament de la banca no està la sol · licitud d'un ajut al fons de rescat europeu. Fa poc més d'una setmana un funcionari de la UE va recordar aquesta possibilitat i considerava que era l'alternativa més factible per recapitalitzar les entitats espanyoles i que aquestes poguessin estar en condicions de donar crèdit, amb la fi última de contribuir a la recuperació econòmica.

Fins que no es decideixi com i qui va a finançar les ajudes, les subhastes estan paralitzades, encara que s'hagin avançat les previsions per a la licitació de CatalunyaCaixa i, fins i tot, la de Novagalicia, en cas que no entrin els inversors privats, per abans de les vacances d'estiu.

El Banc d'Espanya ha hagut de retardar en quatre ocasions l'inici del pla de venda de Banc de València. El sector espera que en els pròxims dies es reparteixi el quadern perquè les entitats analitzen els seus números i puguin presentar les seves ofertes. El Popular i BMN parteixen com a favorits, però tot dependrà de les ajudes que se sol · licitin.

El FGD compta amb recursos escassos per atendre les possibles peticions dels candidats a fer-se amb l'entitat valenciana.

ICV-EUiA acusa Puig d’actuar com a “piquet antivaga general”

El diputat d’ICV-EUiA, Jaume Bosch, ha presentat al Parlament de Catalunya una bateria de cinquanta preguntes dirigides al conseller d’Interior, Felip Puig, en les que qüestiona l’actuació del Departament d’Interior durant la vaga general del 29 de març. “El conseller va actuar com un piquet antivaga general”, ha assegurat Bosch que ha recriminat a Puig que “ara denunciï connivències i permissivitat” amb els violents quan ell porta ja quinze mesos al front del Departament d’Interior.

“Volem que vingui al Parlament i expliqui la seva actuació i les seves declaracions del 29-M”, ha dit Bosch que ha registrat la petició de compareixença del màxim representant del Departament d’Interior.

“Considera el Govern que els piquets informatius durant una vaga general són il·legals? Creu que entre les funcions del conseller hi figura la de desacreditar una vaga general legalment convocada i crear alarma social?”, vol saber ICV-EUiA que precisament ha registrat una cinquantena de preguntes parlamentàries que incideixen en les declaracions de Puig durant i després de la vaga, en l’actuació del Departament contra piquets informatius legals, en el desgavell de l’operatiu organitzat per Interior al voltant de la Plaça Catalunya de Barcelona el dia 29 de març per la tarda i les conseqüències de la intervenció policial que no va distingir entre els grups violents i les persones que es manifestaven pacíficament.

El portaveu d’ICV-EUIA a la Comissió d’Interior ha declarat que “ICV-EUiA ha condemnat, “com hem fet sempre”, l’actuació de grups violents que res tenien a veure amb la manifestació convocada pels sindicats el dia 29 a la tarda a Barcelona, però l’operatiu dissenyat per Puig va fracassar igual que ho van fer els operatius de l’any passat a Plaça Catalunya i al Parlament, i va provocar greus problemes a la gent que es manifestava pacíficament”. “Ha anat de fracàs en fracàs”, ha criticat.

Rajoy retallarà 10.000 milions en sanitat i educació

El govern del PP accelera les retallades i ha anunciat avui mateix que aquest mes començara a aplicar una retallada al ministeri d'Educació i al de Sanitat que suposarà un 'estalvi' -és a dir, retallades de serveis socials- de 10.000 milions d'euros. Així ho ha anunciat l'executiu de Mariano Rajoy mitjançant aquest comunicat en què ha informat de la reunió del president espanyol amb els ministres Montoro i De Guindos per preparar el programa de retallades que presentaran a la Comissió Europea dominada pel Partit Popular de Sarkozy, Cameron i Merkel.

Sobre les reformes, el comunicat del govern espanyol diu: 'Totes aquestes decisions suposen l'adopció d'un calendari de reformes estructurals per a les pròximes setmanes que també inclouran privatitzacions i reformes en diferents àmbits orientades a la racionalització dels costos i la millora de competitivitat i la flexibilitat de l'economia espanyola, com en el sector energètic, la unitat de mercat, el mercat de lloguer, el foment de l'activitat emprenedora i les actuacions en recerca i desenvolupament'.

El text també parla d'evitar duplicitats i fa èmfasi especialment en l'ensenyament i en la sanitat. Aquesta retallada pot suposar gairebé un 10% del pressupost en sanitat.

Acceleració de la venda d'entitats financeres

En la reunió també s'han parlat de les reformes en l'àmbit financer. En concret, s'ha decidit d'accelerar la venda de les entitats financeres amb participació majoritària de l'estat, com Catalunya Caixa i el Banc de València, el procés de venda de les quals començarà dijous.

Avui mateix el ministre De Guindos havia plantejat en el copagament sanitari per a rendes altes, tot i que després el PP ha sortit a desmentir-lo.

I el ministre Cristóbal Montoro ha amenaçat de fer ben aviat 'una revisió de les autonomies'.

L'Esquerra abertzale, EA, Aralar i Alternatiba reclamen la dimissió d'Ares, "responsable polític" de la mort de Cabacas

L'Esquerra Abertzale, EA, Aralar i Alternatiba han reclamat la "immediata dimissió" de Rodolfo Ares, a qui consideren "responsable polític" de la mort d'Iñigo Cabacas. S'han sumat als actes que es puguin convocar en solidaritat amb la família i han cridat a la ciutadania a participar-hi.

Helena Gartzia (EA), Ander Busto (Aralar), Amaia Agirresarobe (Alternatiba) i Mikel Etxaburu (esquerra abertzale) han traslladat la seva solidaritat als familiars de Iñigo Cabacas, "l'última víctima de la crua violència policial que el nostre país ve patint les últimes dècades "i que està" justificada i emparada per la bastida de mesures repressives i d'excepció construides per evitar una situació de normalitat i democràcia".

En la compareixença, convocada amb urgència per les esmentades forces polítiques, han denunciat que "encara que des d'instàncies oficials es pretenguin amagar i manipular els fets", la mort del jove Iñigo Cabacas "no és un fet aïllat". Així, han recordat que durant la jornada de vaga general l'Ertzaintza "agredia brutalment" a Xuban Nafarrate a Gasteiz, causant-li greus ferides.

Davant aquests fets, EA, Aralar, esquerra abertzale i Alternatiba han considerat "absolutament greu" que les diverses policies que operen a Euskal Herria "utilitzin la violència contra la ciutadania basca de forma absolutament impune".

"Estratègia política"

Segons la seva opinió, la "violència policial" no es deu a "elements aïllats", sinó que respon a "una estratègia política que pretén avortar les esperances de pau i solucions de la ciutadania basca". "Només cal constatar que en els últims mesos s'han multiplicat les actuacions violentes, persecucions o controls de carretera de les diverses policies", han afegit.

Han exigit la "immediata dimissió" del conseller d'Interior de Lakua, Rodolfo Ares, "responsable polític de la mort d'Iñigo Cabacas", i han cridat a les diverses forces policials al fet que "deixin d'utilitzar materials de guerra com les pilotes de goma". De la mateixa manera, han considerat "extremadament preocupant" que a dia d'avui no s'hagi donat cap explicació oficial sobre del que va passar el 29 de març a Gasteiz i dijous passat a Bilbo.

L'esquerra abertzale, EA, Aralar i Alternatiba també han exigit "la immediata investigació i depuració de responsabilitats entre els policies implicats en les últimes actuacions policials que han derivat en ferits molt greus o morts. La societat basca està farta que els implicats en la repressió gaudeixin de total impunitat".

"Lamentable tractament" d'ETB


Han criticat el "lamentable tractament" que ETB ha ofert a la mort d'Iñigo Cabacas. "Observem una intenció política de la televisió dirigida per Alberto Surio de restar gravetat a l'assumpte i fer la feina bruta a Rodolfo Ares", han denunciat.

Finalment, han mostrat la seva adhesió als actes que es convoquin en denúncia d'aquesta mort i en solidaritat amb la família del jove, i han fet una crida a la ciutadania a participar-hi.

http://noticies.sirius.cat/2012/04/mor-el-jove-ferit-per-una-bala-de-goma.html

Acord d'armistici a Síria sota bales i mítings


Les dues parts del conflicte a Síria es preparen per a un diàleg de pau. Encara que els trets continuen en algunes ciutats, el govern i l'oposició volen aturar el vessament de sang. Vegin al vídeo de RIA Novosti imatges exclusives de Síria.

Rasquera pregunta als seus veïns: Cànnabis sí o no?

Si la cannabis hauria de ser legalitzada o no és un debat obert en la societat i hi ha diversitat d'opinions a favor i en contra. Per això, l'alcalde de la localitat de Rasquera, a Tarragona, ha cregut que la millor solució per veure si es torna a permetre el seu cultiu és que els seus propis veïns decideixin. El extensíssim cultiu de les dues varietats de cànnabis -índica i sativa- va ser prohibit perquè Joan March, el contrabandista de tabac que va finançar la guerra a Franco amb un xec en blanc, gaudís del monopoli del tabac que se li va atorgar en premi, i per substituir la millor fibra tèxtil natural coneguda pel niló ianqui. I serà demà quan els veïns vagin a votar en un referèndum vinculant que transcendeix el seu àmbit territorial, quan el tabac és una arma en mans del govern per a esprémer -i matar- als seus consumidors.

Aquests particulars comicis impediran o donaran via lliure perquè els 5.000 socis del club de fumadors Associació Barcelnesa Cannàbica de Autoconsum (ABCDA) puguin conrear lliurement les plantes que després es fumaran.

D'aquesta manera, l'Ajuntament, que defensa la "plena viabilitat jurídica" de la plantació, preveu crear 40 llocs de treball i guanyar fins a 1,3 milions d'euros en dos anys, a partir d'aquest juliol, que destinarà a pagar els deutes que té el municipi i a impulsar l'activitat econòmica.

El pla d'acció municipal anticrisi 2012 contempla la creació de l'empresa pública 'Rasquerana de Recerca i Interpretació de la varietat vegetal Cannabis Sativa', que desenvoluparà un programa d'ordenació, planificació i gestió per supervisar el projecte. Entre les seves atribucions està crear una taula de vigilància que desenvoluparà els protocols de seguretat i prevenció riscos, a més d'impulsar la investigació del cannabis i els seus efectes.

Amb aquesta mesura l'Ajuntament preveu crear 40 llocs de treball i guanyar fins a 1,3 milions d'euros més, es crearà un banc de terres perquè els propietaris de finques interessats puguin oferir a l'Ajuntament el dret d'ús privatiu i d'explotació, i una borsa de treball.

Aquest dimarts estan cridats a votar 940 habitants de Rasquera, i l'alcalde, Bernat Pellisa, espera que "la gent pugui manifestar lliurement el poble que vol tenir en el futur".

Perquè el projecte que el ple municipal va aprovar el 29 de febrer prosperi hauran de tenir un mínim del 75% dels vots a favor, i en la papereta només hi haurà dues respostes a la pregunta de si estan d'acord amb la iniciativa municipal: 'sí 'o' no'.

En cas que el poble tombi el seu projecte, Pellisa ja ha anunciat que dimitirà i que es paralitzarà la iniciativa, després que hagi renunciat al seu partit, ERC, i al seu cadira al Consell Comarcal de Ribera d'Ebre per tenir plena llibertat per impulsar el projecte.

El fiscal en cap de Tarragona creu que el consum col·lectiu de cànnabis no és delicte


La Fiscalia de Tarragona ha obert diligències informatives i analitza si és possible jurídicament, i a l'espera de l'informe definitiu, el fiscal en cap de Tarragona, Xavier Jou, ja ha avançat que creu que el consum col·lectiu de cànnabis no és delicte si no hi ha riscos per tercers.

D'aquesta manera, ha advertit que la legalitat depèn que el consum sigui per a un grup reduït, que es realitzi en un lloc tancat, que s'asseguri que les substàncies que no les consumeix persones addictes i que el consum sigui immediat, com marca la llei.

Per la seva banda, el Consell Comarcal de CiU -que hipócritament vol portar el narcotràfic amb Eurovegas en mans de mafiosos sionistes reconeguts- rebutja el projecte perquè "s'allunya dels valors ètics i morals d'una societat que necessita el treball, l'esforç, la constància i la perseverança per sortir de la situació de crisi global que pateix". En una moció, aprovada amb els vots de CiU, l'abstenció del PSC i els vots en contra d'ERC, lamenta la imatge "distorsionada que s'ofereix de la comarca, afectant de manera negativa la preservació d'una identitat cultural, agrícola, turística i industrial".

El conseller d'Interior de la Generalitat, Felip Puig, considera que la iniciativa és de "dubtosa legalitat" i de fet, els Mossos d'Esquadra han seguit amb repressió i detencions il.legals i molt criticades des dels jutjats a l'ABCDA, arrestant a una treballadora de l'associació, que va quedar en llibertat, i imputant a altres persones després d'una batuda a la seva seu a Barcelona el 23 de març.

"Dissidents" cubans: Inútils i oblidades titelles de l'imperi nazionalcatòlic

Van començar a arribar el 2010. A l'aeroport de Barajas els esperaven els flaixos dels fotògrafs dels mitjans propagandístics de l'imperi que els havia convertit de presos comuns a polítics. Des d'allà els van traslladar a hotels de tres estrelles. Eren 115 presos al costat de 650 familiars que el president cubà, Raúl Castro, després de la mediació del Vaticà i el llavors ministre d'Afers Estrangers espanyol, Miguel Ángel Moratinos (PSOE), va accedir a alliberar a condició que abandonessin l'illa. Van signar un conveni pel qual Espanya correria amb la seva manutenció un any, amb possibilitat d'un altre més. Ara el conveni ha expirat i es troben abandonats i sense recursos. Les seves mentides ja no són útils a l'imperi. El dia 4, Alberto Santiago Du Bouchet, un dels expresidiaris, es va suïcidar a Las Palmas.

Una operació humanitària els va permetre arribar dels presidis cubans als carrers de Madrid. A la Comunitat queden unes 20 famílies d'aquells dissidents. La resta es reparteixen per altres comunitats o han emigrat a Estats Units quan tenien família allà. A mesura que les ajudes han acabat (el lloguer, més uns 180 euros per persona), s'han anat reagrupant en els pisos dels que encara sobreviuen de la fiança del seu apartament.

Una desena d'aquests cubans es trobava el dissabte en una d'aquestes cases, la de Luis Camp, a Móstoles. Ernesto Durán, 17 anys a la presó, mostrava el paper en què l'ONG CEAR li anunciava l'1 d'abril que no tindria més els diners que li tramitaven en nom del Ministeri d'Exteriors. Juntament amb els set membres de la seva família, inclòs un nadó de dos mesos, explicava que està dormint a casa d'uns amics.

Es van trobar amb una guerra política per capitalitzar el seu alliberament

Un portaveu del ministeri ha confirmat a aquest diari que el programa va acabar i no està pensada cap ampliació. L'actual Govern del PP mira als dissidents com una incòmoda herència del PSOE. Els cubans passen ara a ser com qualsevol immigrant desocupat més. "Però no som immigrants normals", contesta Arturo Suárez. "Primer, que ens van portar ells, som refugiats polítics, i després, que jo he estat a la presó gairebé 24 anys: per a mi no és fàcil trobar una feina". Arturo compte que quan va arribar a Espanya ni tan sols havia vist un telèfon mòbil. "No sabia ni demanar un cafè, em costava relacionar-me: no ens poden trasplantar aquí i oblidar-se de nosaltres".

Un altre dels dissidents demana la paraula. "Jo sé que no se'ns pot mantenir amb subsidis", diu Diosris Santana, que fa 10 dies menjant uns espaguetis que li van regalar al costat de cinc companys de pis. "Volem treballar per justificar aquestes ajudes: com escombriaires o en el que sigui. O que ens enviïn a un altre país per emprar-". Molts d'ells són obrers, però també hi ha metges o historiadors. Una de les seves queixes és que encara no els han homologat seus diplomes, ni els de secundària.

"Volem treballar en el que sigui per poder justificar els nostres subsidis"


La seva va ser l'excarceració més important a Cuba des de 1998. Una part important dels alliberats pertanyia als presos polítics concentrats en el Grup dels 75. Sense delictes de sang, se'ls acusava d'atemptar contra la sobirania nacional i "conspirar amb els Estats Units".

A Espanya es van trobar amb una gran acollida, però també amb la guerra entre PSOE i PP per capitalitzar seu alliberament. El llavors ministre de la Presidència, Ramón Jáuregui, va atribuir al Govern socialista "l'orgull de dir al món que ha tret als presos de consciència de les presons cubanes". Mentre, els presos es van reunir amb Esperanza Aguirre i José María Aznar. El PP d'Aznar fins i tot es va dur a quatre d'ells a Brussel·les perquè defensessin la necessitat de mantenir la "Posició Comuna" del bloqueig criminal i il.legal que condiciona les relacions amb Cuba a la millora dels drets humans, per part dels assassins i genocides de Guantànamo, Iraq, Afganistan, Iugoslàvia, Líbia, Síria...

França: L'esquerra avança en tots els fronts a l'inici de la campanya

Després de mesos de renyida precampanya, la carrera cap a la presidència de França s'ha iniciat oficialment aquest matí amb el ressò a Espanya de les últimes declaracions del president sortint, Nicolas Sarkozy, que no ha dubtat a mentir sobre la situació de l'economia espanyola i les causes de l'estafa-crisi organitzada pel seu partit, l'UMP, i els seus socis del PP europeu amb l'objectiu d'intentar reduir distàncies amb el socialista François Hollande, que l'avança en totes les enquestes. També el Front de Gauche de Jean Luc Melenchon (Front d'Esquerra), amb els comunistes, ecologistes d'esquerres i l'esquerra anticapitalista, es perfila en tercer lloc, desbancant al Front Nacional de Le Pen i relegant a la dreta moderada del mòdem de Bayrou al cinquè lloc. L'Europe Ecologie de Cohn Bendit apunta a una derrota sonada i un 2% que l'impediria entrar al Parlament.

Amb una campanya agressiva, desvergonyida i populista, Sarkozy s'ha posat a si mateix de nou en la carrera després que a finals de 2011 la dreta francesa dubtés de la idoneïtat de la seva candidatura per la seva alta impopularitat. El primer assalt es celebrarà el proper 22 d'abril, la segona volta el 6 de maig.

Conscient de l'ajustat dels sondejos, el candidat del PP europeu i la troica neofeixista que domina Europa -amb Merkel i Cameron- ha optat per emprendre una estratègia agressiva on tot hi val i ha enarborat en les últimes setmanes la bandera de la por al desembarcament de l'esquerra en l'Elisi, confiant en que els votants creguin més en els seus contes que en la realitat neofeixista dels atacs als drets socials i l'estat del benestar del Pp europeu. Per a això, Sarkozy no ha escatimat en crítiques a Grècia i també a Espanya, especialment a la gestió que el Govern de Zapatero va fer de la crisi, quan precissament aquest va seguir les ordres i programa de Sarkozy, Cameron i Merkel.

Diumenge el candidat conservador es va comprometre a complir "escrupolosament" amb el dèficit perquè va dir estar "convençut" que els seus compatriotes "no volen conèixer la sort de Grècia o viure les mateixes dificultats d'Espanya".

Mélenchon, del Front d'Esquerra, tercer en els sondejos i pujant


Durant les setmanes prèvies a l'inici de la campanya, Sarkozy ha intentat buscar suport electoral més enllà dels tradicionals caladors de vots del seu partit, l'Unió per un Moviment Popular (UMP). Així, ha elaborat un discurs dur contra la immigració, arribant fins i tot a plantejar la reducció a la meitat del nombre d'estrangers que puguin entrar a França o el suspens a la participació del seu país en el Tractat de Schengen, que regeix la lliure circulació de persones a Europa, si no se soluciona la, segons ell, complicada situació a la frontera entre Turquia i Grècia: "Hi ha molts estrangers a França", ha arribat a dir.

Entre altres, aquestes propostes s'acosten a Sarkozy a la figura de la seva competidora per la dreta, Marine Le Pen, del partit ultra Front Nacional (FN), cèlebre pels seus atacs als musulmans i per la seva voluntat de tancar les fronteres de França o forçar la sortida francesa de l'euro.

Hollande (PS) ha fet públic en les últimes setmanes el full de ruta que seguirà si arriba a l'Elisi. Així, pretén augmentar en un 25% les ajudes a famílies amb fills en edat escolar, congelar durant un trimestre el preu de la gasolina, reduir en un 30% els salaris dels ministres i del cap de l'Estat, emprendre una reforma fiscal que limiti les exempcions fiscals per als rics o tornar a situar l'edat de jubilació en els 60 anys per a les persones que comencessin a treballar als 18 i hagin complert els anys de cotització que marca la llei.

Així mateix, el candidat socialista ha llançat propostes per als joves, com la possible creació d'un fons de solidaritat que els permeti accedir a l'habitatge de lloguer. També en matèria educativa, per al que s'ha compromès a crear 60.000 nous llocs de treball nous en cinc anys. Precisament en els joves és en qui confia Hollande per fer front a l'abstenció que tant de mal pot fer en aquestes eleccions. De fet, segons un sondeig elaborat per BVA per a la premsa regional i RTL, que recull Le Parisien, el 25% dels francesos podria abstenir-se en aquestes presidencials.
Discurs anticapitalista

A Hollande també li podria afectar a la primera volta l'ascens de Jean-Luc Mélenchon, candidat del Front d'Esquerres (FI), al qual les últimes enquestes situen en tercera posició, per davant de Le Pen. Va arrencar la forta en la precampanya, quan va aconseguir reunir 100.000 persones a la plaça de la Bastilla de París el 18 de març. Mélenchon, que va abandonar el PS el 2008 en considerar que aquest evolucionava cap al centre, va rebre el suport del Partit Comunista Francès (PCF), que va renunciar a presentar candidat en aquests comicis per primera vegada des de 1974. El candidat d'esquerres enarbora un discurs anticapitalista i, entre les seves propostes, estan, per exemple, pujar el salari mínim a 1700 euros (l'actual és de 1398), recuperar la jubilació als 60 anys o dur a terme una reforma fiscal molt dura amb els que més tenen.

Aquest matí, en una entrevista a RTL, Eric Coquerel, home fort de la candidatura de Mélenchon, ha dit que si no hi és a la segona volta, l'aspirant del FdG (Front d'Esquerra) animarà a votar per "derrotar" Sarkozy. No obstant, ha assegurat que el seu programa és "incompatible" amb el dels socialistes, pel que ha descartat la "participació" de l'FI en un hipotètic govern liderat per Hollande.

L'auge de Jean-Luc Mélenchon i el discurs antiimmigració de Nicolas Sarkozy han contribuït a eclipsar la figura de Marine Le Pen. Tot sembla assenyalar que la candidata de l'extrema dreta no reeditarà l'assoliment del seu pare, Jean-Marie Le Pen, qui va passar a la segona volta el 2002, informa AFP.

Les perspectives són decebedores també per al MODEM de François Bayrou, tercer home en la presidencial de 2007 amb 18,6% dels vots, i que podria aquest cop haver de acontentar-se amb el cinquè lloc.

Mor el jove ferit per una bala de goma de l'ertzainza

Iñigo Cabacas Liceranzu, el jove de 28 anys que va resultar ferit dijous per una bala de goma en incidents ocorreguts a Bilbo després del partit de futbol Athletic-Schalke 04, ha mort avui després de no poder superar l'edema cerebral que li havia portat a estar en coma en les últimes hores. Els familiars insisteixen que va ser un cop de pilota de l'Ertzaintza "a menys de 20 metres" la causa de les gravíssimes ferides sofertes per Iñigo, per això segueixen recollint testimonis a internet que els ajudin a demostrar que el seu amic no estava involucrat en cap altercat, sinó que va ser la víctima innocent d'una «brutal actuació policial".

La policia autonòmica, per la seva banda, segueix investigant els fets.

Segons la versió oficial fins ara, l'Ertzaintza va rebre "diverses trucades" alertant de la presència als voltants de l'herriko taberna d'Indautxu d'una persona "semiinconscient i sagnant del cap". Diverses dotacions policials es van dirigir al lloc, on un grup nombrós els va rebre "llançant-los ampolles i pedres, de manera que els agents van utilitzar material antiavalots per dispersar". "No és clar-sostenen des d'Interior-si les lesions es deguin a un cop de pilota o si es tracta del ferit del qual s'informava en les anomenades".

Willy Toledo: Cap de turc del feixisme policial

Què va passar el 29 de març al bar La colònia de San Lorenzo de Lavapiés? Va encoratjar Willy Toledo a un piquet informatiu a destrossar el local? Amb les proves que hi havia, va ser proporcionat arrestar-lo gairebé 24 hores després dels fets i que passés tota la nit al calabós? Tenia sentit la petició de presó provisional que va sol.licitar el fiscal i que va ser denegada pel jutge? Fins ara, només hi ha dues versions contraposades: la de Toledo, que nega haver tingut res a veure amb cap acte violent, i la de l'amo del bar, que insisteix que era un dels capitostos de l'agressió, el que contrasta amb els testimonis que ho neguen rotundament.

Primer. La primera informació sobre l'arrest era falsa. A posteriori, es va convertir en real. Toledo va ser detingut gairebé 24 hores després que el piquet arribés al bar, a última hora de la nit següent, i després que una informació atribuïda a fonts policials o del Ministeri de l'Interior ho donés per arrestat des de les sis del matí. Per tant, la detenció no es va produir davant d'un cas de flagrant delicte. Va ser una mesura meditada i reflexionada per la policia després que en els mitjans i xarxes socials s'hagués parlat durant tot el dia del seu arrest-no arrest i que ell hagués negat en roda de premsa haver tingut cap tipus de contacte amb la policia. Finalment, va acabar detenint-lo.

Segon. El propietari del bar havia presentat una denúncia contra ell i un grup de persones no identificat. Ho va fer a les dues de la matinada del dia 29, després dels altercats, i després que agents de policia es presentaran al bar. El denunciant, Rafael Contreras, diu que no coneixia amb anterioritat a Toledo, però que alguns dels clients del local li van dir que estava al capdavant del piquet. Més tard, a la seu policial, va reconèixer la seva foto.

Tercer. Hi va haver altercats al local i un grup de gent del piquet va entrar perquè el tanquessin. Això sembla clar segons multitud de testimonis. Però, fins on van arribar els danys? Mohamed El Morabet, veí del barri, era dins del local quan van succeir els fets, prenent una beguda. Quan va arribar el piquet, sobre les 00.30, va sortir al carrer. Fora va poder veure tot el que passava, segons explica. Era un grup gran d'unes 40 o 50 persones, i alguns, uns 8, sí van entrar a intimidar a l'amo de bar, van pintar un "esquirol" a la façana, van donar puntades a cadires i taules, van usar l'extintor d'incendis i van baixar les persianes. Sobre aquests desperfectes semblen coincidir totes les versions. Però l'amo del bar va assegurar en la seva denúncia que, a més, el grup va trencar "cadires, taules, vaixella i les aixetes de cervesa". Aquests danys no van ser acreditats davant del jutge ni amb fotos ni amb testimonis. El propietari assegura que ho va arreglar tot aquella mateixa nit. L'endemà al bar estava en perfecte estat.

Quart. Willy Toledo va estar aquella nit a Lavapiés com piquet. Però, quin va ser la seva implicació? L'amo del bar, en conversa amb aquest diari, i davant la pregunta de què va veure fer exactament a l'actor, diu que encoratjava als violents. Dins o fora del local?, se li pregunta. S'enfada, sent que s'està qüestionant la seva versió, i no hi ha resposta. Mohammad, el client, assegura que l'actor en cap moment va entrar al bar i que no va veure cap actitud agressiva per part seva. Una altra de les veïnes del barri, Inma Garrada, que des del seu balcó va poder observar tot el que passava, diu que el grup que formava el piquet era enorme -coincideix en aquest punt amb Mohamed-, amb molta gent del barri, i que en la seva immensa majoria estava tranquil.la. "A Willy Toledo el vaig veure, perquè com és alt se li veu de seguida, però no estava ni a prop del bar. Estic totalment segura que no va entrar ni va animar a ningú a ser violent ". El propietari del local discrepa.

Cinquè. L'actor va passar la nit al calabós. Després d'un dia sencer amb informacions i desmentits sobre la seva detenció, amb les proves existents -bàsicament, la denúncia de l'amo del bar-, la policia va decidir no només portar-lo a comissaria sinó mantenir detingut fins que, l'endemà, el va posar a disposició del jutge. L'actor i el seu entorn qüestionen que aquesta mesura fos proporcionada, atès que els fets ja havien succeït i que no hi havia cap raó objectiva per sospitar que Toledo, sense antecedents penals, no fos a comparèixer davant del jutge quan sigui citat per a això. Argumenten que la detenció és una mesura cautelar penal que només s'ha d'usar quan sigui estrictament necessari, i es plantegen si, en aquest cas, no es va dur a terme només per fer real un arrest ja anunciat.

Sisè. El jutge va considerar que no tenia sentit la petició del fiscal de presó provisional i va assegurar que no hi havia proves de res. El jutge de guàrdia de plaça de Castilla a què va tocar decidir sobre si Toledo devia o no anar a la presó com a pres preventiu, va dictar un interlocutòria en què denegui la mesura sol·licitada pel Ministeri Públic. El magistrat Marcelino Sexmero diu que no hi ha "indicis suficients de la comissió d'un delicte contra els treballadors, ja que ni la mateixa policia ha ressenyat en l'atestat dels empleats coaccionats ni ha pres declaració a aquests possibles treballadors, constant només la declaració del propietari del local ". Sobre els danys al local assegura que la seva "realitat no està acreditada". Afirma que la petició de presó preventiva és "desproporcionada i inadequada".

Setè. La denúncia segueix en fase d'instrucció. Des de la seva detenció s'han escrit milers de comentaris, en contra ia favor, sobre Willy Toledo, basats en la simpatia o animadversió que l'actor provoca amb el seu activisme polític. La justícia haurà de posar ordre amb els únics elements que valen en un estat de dret: les proves.

Dinamiten per 14ª vegada el gasoducte egipci que proveeix Jordània i Israel

Desconeguts van fer volar per 14ª ocasió, a la península del Sinaí, un gasoducte pel qual Egipte subministra a Jordània i Israel, col·locant la dinamita sota de la canonada, a l'oest de la ciutat d'El Arish. L'explosió s'ha produït a l'alba d'aquest dilluns, però no ha fet molt de mal per estar interromput el subministrament de gas arran d'unes obres de reparació, ha informat la policia.

Els militars han acordonat el lloc de l'incident i han bloquejat les carreteres que duen a El Arish en un intent de detenir els autors d'aquest acte, els que van escapar en dos tot terrenys.

L'interrupció del subministrament de gas ocorreguda a començaments de març passat va ser provocada per una altra explosió. La reparació de la canonada continua fins avui.

El nord de la península del Sinaí, limítrof amb la franja de Gaza palestina, és una de les regions més problemàtiques d'Egipte des del punt de vista de la seguretat. Allà actuen, en particular, bandes de traficants d'armes.