Alemanya vs Grècia segons Monty Python

No és la primera vegada que Alemanya i Grècia s'enfronten en un mundial de futbol. Fa quaranta anys, Monty Python ja va fer l'esforç d'imaginar-se un partit d'aquesta alçada. Les alineacions: Alemanya: 1 Leibnitz, 2 E. Kant, 3 Hegel, 4 Schopenhauer, 5 Scheling, 6 Beckenbauer, 7 Jaspers, 8 Schegel, 9 Wittgestein, 10 Nietszche, 11 Heidegger. Grècia: 1 Plató, 2 Epictet, 3 Aristòtil, 4 Sòfocles, 5 Empèdocles d'Agrigent, 6 Plotí, 7 Epicur, 8 Heràclit, 9 Deràclit, 10 Sòkrates, 11 Arquímedes.

CiU amenaça de multar amb el 20% a qui no pagui el robatori de l'euro per recepta

La Generalitat de la burgesia nazionalcatólica imposarà una sanció d'un 20% sobre l'import no satisfet a través de la taxa de repagament d'un euro per recepta per mantenir els corruptes amics de Mas i Boi Ruiz -com Prat, Bagó i Manté- en seus negocis amb la sanitat pública i la resta de lladronicis, un altre robatori que s'institucionalitza a les farmàcies catalanes aquesta mitjanit.

El ciutadà que no pagui la taxa d'un euro per recepta dispensada en farmàcia passarà a ser deutor de la Generalitat i, com succeeix amb la resta d'impostos impagats, l'administració li reclamarà la quantia seguint els procediments que estableix la Llei de Tributs.

L'usuari que no vulgui pagar la taxa rebrà igualment el medicament, però haurà d'omplir un formulari amb les seves dades que el farmacèutic ha de remetre al Departament de Salut de la Generalitat. L'administració catalana enviarà una notificació al deutor que aboni l'import de forma voluntària i, si no respon, se li reclamarà per la via de constrenyiment-execució forçosa-amb un recàrrec d'un 20% sobre l'import reclamat.

Nuet: #novullpagar l'euro per recepta

El coordinador general d'EUiA, Joan Josep Nuet, ha assegurat aquest divendres que no pagarà l'euro per recepta que CiU començarà a aplicar la propera matinada. Nuet, que pateix una malaltia crònica (diabetis), ha indicat que no abonarà la "taxa de la malaltia" que s'exigirà, llevat d'algunes excepcions, a tots els ciutadans que facin servir a les farmàcies catalanes una recepta del Catsalut.

Al costat de Nuet al Parlament, el secretari general d'ICV, Joan Herrera, ha explicat que troba "lògic" que hi hagi associacions que promoguin no pagar l'euro per recepta i ha instat el Govern a no aplicar-lo, encara que han precisat que com a partit ICV no farà una crida a la insubmissió.

La taxa del govern autonòmic s'aplica sobre medicaments retirats en qualsevol farmàcia catalana amb una recepta expedida pel Servei Català de la Salut (CatSalut), amb un màxim de 61 euros tributats a l'any. Només estan exempts de l'impost unes 127.000 persones, que són els beneficiaris del Programa de Renda Mínima d'Inserció (PIRMI), de la pensió no contributiva, de la Llei de la Integració Social dels Minusvàlids (LISM) i del Fons d'Assistència Social (FAS).

Catalunya es mou contra l'euro per recepta

"Quan anem a comprar els medicaments que ens recepti el metge o metgessa, neguem-nos a pagar l’euro per recepta. No tenen vergonya d’intentar cobrar aquesta taxa quan ja hem pagat els nostres impostos, quan sabem amb tota seguretat que aquesta mesura incrementarà les desigualtats a la nostra societat, quan hi haurà persones que hauran de triar entre poder menjar i comprar els remeis que necessiten...".

Així mateix el boicot a la injusta i prepotent mesura ha estat demandat des de l'Associació de Defensa del pacient i els propis farmacèutics s'han declarat en contra de la mesura en si i encara més d'exercir una funció repressora i recaptatòria al marge de la seva funció estrictament sanitària.

Sant Adrià de Besòs: Funeral per la recepta mèdica del pensionista

Sant Adrià de Besòs celebra demà un 'funeral' per la mort de la recepta mèdica del pensionista. Es tracta d'un acte simbòlic organitzat pel col·lectiu d'Indignats de la vila per protestar per la retallada d'aquest servei.

Els cas de les factures injustificades d'Innova sacseja Reus

El govern municipal envia a la Fiscalia i el Tribunal de Comptes tota la informació sobre la suposada xarxa de pagaments a través del hòlding. Per la seva banda, la publicació Cafè amb Llet, publica un PDF de l'Ajuntament de Reus al que ha tingut accés, en el que s'evidencien irregularitats en el traspàs e diners municipals a l'empresa Innova. La CUP de Reus denuncia que podria haver més factures com les d’INNOVA a Manté.

Sortu rebutja una llibertat "vigilada"

Vídeo: Íñigo Iruin, advocat encarregat de redactar els estatuts de Sortu, ha rebutjat que a aquesta formació se li pugui aplicar "una llibertat vigilada". Segons la seva opinió, això "no se sosté en termes estrictament jurídics". Concentració davant del Tribunal Superior de Justícia de Bilbao per demanar l'excarceració del pres d'ETA Txus Martín, greument malalt.

Una trentena de persones s'ha concentrat davant del Tribunal Superior de Justícia de Bilbao per demanar l'excarceració del pres d'ETA Txus Martín.

Nuet: #novullpagar l'euro per recepta

El coordinador general d'EUiA, Joan Josep Nuet, ha assegurat aquest divendres que no pagarà l'euro per recepta que CiU començarà a aplicar la propera matinada. Nuet, que pateix una malaltia crònica (diabetis), ha indicat que no abonarà la "taxa de la malaltia" que s'exigirà, llevat d'algunes excepcions, a tots els ciutadans que facin servir a les farmàcies catalanes una recepta del Catsalut. Al costat de Nuet al Parlament, el secretari general d'ICV, Joan Herrera, ha explicat que troba "lògic" que hi hagi associacions que promoguin no pagar l'euro per recepta i ha instat el Govern a no aplicar-lo. Els diputats al Parlament d'ICV-EUiA Laura Massana i Joan Herrera, amb el diputat al Congrés Joan Josep Nuet. Foto: Aleix Moldes.

Conjuntament amb Nuet, el secretari general d'ICV, Joan Herrera, ha explicat que troba "lògic" que hi hagi associacions que promoguin no pagar l'euro per recepta, i ha instat el Govern a no aplicar-lo. Tot amb tot, tant l'un com l'altre han deixat clar que des d'ICV-EUiA no es fa cap crida a la "insubmissió", tot i que "entenen" les persones que a partir d'aquest proper dissabte decideixin no pagar la taxa.

Tot i que tant l'un com l'altre han preferit no associar la seva insubmissió amb el moviment #novullpagar -contrari als peatges a les autopistes catalanes-, han recordat que els catalans ja paguen a través dels impostos la seva cobertura mèdica, motiu pel qual proposen els eslògans #novullrepagar i #jojapago. El líder ecosocialista no ha deixat clar si, a títol individual, també se sumarà a la iniciativa.

Segons Herrera, si CiU va argumentar l'eliminació de l'impost de successions perquè també l'havien eliminat la resta d'autonomies espanyoles, també hauria d'abstenir-se d'aplicar l'euro per recepta perquè no l'aplica cap altre territori. "O és que, potser, als pobres se'ls pot fer pagar doble i a les grans fortunes no?", s'ha preguntat.

El copagament limita l'accés a la medicació

La crisi econòmica i la reducció del poder adquisitiu dels pacients ha reforçat el paper assistencial de la farmàcia a Portugal. El copagament limita l'accés als fàrmacs. Joao Cordeiro, president dels farmacèutics portuguesos, denuncia que el copagament està impedint accedir a medicaments essencials a gran part de la població empobrida.

Espanya demanarà "immediatament" el rescat bancari

El ministre espanyol d'Economia, Luis de Guindos (PP), diu que farà la petició "tan aviat" com torni a Madrid, previsiblement a primera hora de la tarda d'avui. El ministre espanyol d'Economia, Luis de Guindos, ha indicat avui previ a una reunió del Consell d'Economia dels 27 socis de la Unió Europea (ECOFIN) que Espanya demanarà "immediatament" l'ajuda exterior per al seu sector bancari. De Guindos va dir que farà la petició "tan aviat" com torni a Madrid, previsiblement a primera hora de la tarda d'avui, en acabar el ECOFIN. Per què el rescat no és bo per a Espanya.

"Com ja vaig dir ahir, vindrà (la comanda d'ajuda) de seguida", ha dit de Guindos a l'entrada del Consell d'Economia a Luxemburg: "Tan aviat com arribi a Madrid", la carta en la qual se sol·licita el rescat bancari "estarà a punt perquè es pugui presentar immediatament", ha comentat.

La passada nit, el president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, va instar Espanya a què formalitzés la petició d'ajuda abans de dilluns, per relaxar la tensió dels mercats sobre Espanya i la zona euro.

La possibilitat que el crèdit, de fins a un màxim possible de 100.000 milions d'euros (segons l'oferiment de l'Eurogrup), vagi directament als bancs en problemes sense passar pel govern espanyol "és una opció que està sobre la taula", va dir De Guindos sense donar més datalles.

Segons l'informe presentat aquest dijous per dos auditores independents, Espanya podria necessitar en el pitjor dels escenaris un màxim de 62.000 milions d'euros per sanejar el seu sistema bancari, fortament colpejat per l'esclat de la bombolla immobiliària en els passats anys de bonança econòmica.

De Guindos va subratllar que la recapitalització directa dels bancs espanyols, recolzada la passada nit a l'Eurogrup per la directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine Lagarde, és una possibilitat oberta.

"Evidentment aquesta possibilitat està abosolutamente oberta per a Espanya si es va concretant en els propers mesos i en les properes setmanes (...) és una qüestió que és fonamental i que haurem d'analitzar i que es tractarà a la cimera europea a finals de mes", ha afegit.

Per què el rescat no és bo per a Espanya

Vicenç Navarro: Aquest article assenyala que el rescat financer no resoldrà el problema bancari d'Espanya, que es basa en la no resolució de la crisi immobiliària conseqüència de l'especulació de la banca. L'article afegeix que tal rescat afectarà negativament al deute públic i incrementarà la intervenció per part de la troica (Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional) en les decisions fiscals i macroeconòmiques espanyoles.

"Estimat Paco: t'envio el currículum d'una amiga de la meva dona i afiliada al PP"

Qui la segueix l'aconsegueix i avui, després d'ardus anys de 'fer mèrits' entre els genovesos originals i genuïns del PP, que no entre els seus companys de la carrera judicial, Fernando de Rosa ha vist recompensat el seu corrupte esforç. Des d'avui mateix, amb el seu corresponent reflex en la nòmina i en l'estatus constitucional, escortes inclosos, i després de la dimissió forçada de Carlos Dívar, un corrupte nepote ha passat a ser el titular interí del CGPJ i un motiu de vergonya més per a la denigrada "justícia" espanyola.

Ahir mateix es publicaven comptes de les seves aventures com a 'militant genovès', com a jutge i com a conseller del govern del piadós i ben vestit Francisco Camps (PP). Al nou president li perd el seu afany per afavorir a familiars i als amics dels seus amics i en especial als de la seva dona.

I vet aquí que un 2 de Octubre de l'any 2003 (les males pràctiques ètiques mai prescriuen) en qualitat de secretari autonòmic de Justícia i Interior va signar una carta dirigida a un altre alt càrrec del Govern del seu cap Camps en la qual recomanava a una amiga de "la meva dona i afiliada al PP" per a una "col·laboració" en un treball o projecte d'aquesta àrea. És a dir, fora eufemismes: demanava col·locar-la en la Generalitat Valenciana. Per a això, adjuntava el currículum de la seva recomanada. Ni més ni menys, ni menys ni més.

El fet cert és que quan es va conèixer l'existència, almenys d'aquesta carta, diversos advocats, tot i que l'escrit no inclou una petició expressa de lloc ni l'obligació que es contracti a aquesta persona, van considerar que el fet podria ser constitutiu d'un delicte de tràfic d'influències segons l'article 428 del Codi Penal. Com és obvi i considerant que Fernando de Rosa havia estat jutge degà dels jutjats de València tot es va quedar en foc d'encenalls i un cop més es va fer veritat allò de que aquí pau i després glòria.

Es desconeix què va succeir amb el futur de la recomanada. El que sí es pot conèixer i comprovar és que des d'avui Fernando de Rosa és el nou president del CGPJ. Per tirar coets està la cosa sabent com sabem qui és i a què es dedica aquest aconseguidor amb toga.

Per què el rescat no és bo per a Espanya

Vicenç Navarro: Aquest article assenyala que el rescat financer no resoldrà el problema bancari d'Espanya, que es basa en la no resolució de la crisi immobiliària conseqüència de l'especulació de la banca. L'article afegeix que tal rescat afectarà negativament al deute públic i incrementarà la intervenció per part de la troica (Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional) en les decisions fiscals i macroeconòmiques espanyoles.

L'ajuda dels 100.000 milions d'euros al sistema bancari espanyol, realitzada a través de l'Estat espanyol, està encaminada a ajudar els Bancs (sense que es resolgui el problema financer que té Espanya) a costa de l'Estat espanyol (tant central, com autonòmic ). Fins avui, i malgrat l'elevat dèficit públic, l'Estat espanyol no tenia un problema d'impossible solució.

En contra de l'opinió neoliberal que atribuïa erròniament la crisi a un excessiu despesa pública, les dades mostraven clarament que ni el dèficit ni el deute públic van tenir res a veure amb la crisi financera. En realitat, quan la crisi va començar el 2007, l'Estat espanyol tenia superàvit i el deute públic era de les més baixes de l'Eurozona. L'explosió de la bombolla immobiliària-la causa real de la crisi econòmica i financera-va determinar una aturada del creixement econòmic i un ràpid ascens de la desocupació, la qual cosa (resultat de l'excessiva dependència dels ingressos a l'Estat espanyol del gravamen de les rendes del treball) va originar el creixement tan ràpid del dèficit públic.

Com més atur, menys ingressos a l'Estat. No va ser el dèficit públic, doncs, el que va crear la recessió, sinó al revés, va ser la recessió la que va crear l'elevat dèficit públic. Però, tot i això, i encara que el deute públic va augmentar, aquesta era encara menor que l'existent en la mitjana dels països de l'Eurozona. Ara bé, aquesta "suposada" ajuda de 100.000 milions d'euros incrementa el deute públic ni més ni menys que un 10% del PIB, posant-la ja per sobre del que és tolerable.

És l'Estat qui ha de aquest deute, i és l'Estat qui haurà de pagar els interessos (un 3%) als creditors públics, incrementant també el dèficit públic de l'Estat espanyol. Per això aquesta "ajuda" ha empitjorat la situació i els mercats financers ho saben i demanen interessos més i més alts per comprar bons de l'Estat.

PER QUÈ AQUESTA AJUDA?

Aquesta càrrega innecessària i perjudicial a l'Estat (i que explica l'increment de la prima de risc que el deute públic espanyol ha tingut des que es va anunciar aquesta ajuda) és única i exclusivament per ajudar els creditors de la Banca privada. El problema a Espanya no és el deute públic, sinó el deute privat, i són els Bancs els que, primordialment a través del seu comportament irresponsable i especulatiu, van crear l'enorme problema del deute privat i ara són els beneficiaris d'aquestes "ajudes" pagades per l'erari públic, sent els mateixos que van crear el problema financer conegut en els últims quaranta anys.

El ciutadà normal i corrent, que no ha tingut cap responsabilitat en la creació de la bombolla immobiliària, és el que haurà de pagar els plats trencats i el deute. És una situació profundament injusta, ja que és ara l'Estat el que garantirà que el deute d'aquests bancs es pagui als seus creditors. És difícil dissenyar un sistema més injust.

El just hauria estat que fossin els Bancs els que paguessin pels seus errors i absorbissin les pèrdues. O almenys que es pactés entre el creditor i el deutor l'absorció de les pèrdues. En canvi, a partir d'ara, és el creditor-nacional o estranger-el que surt sempre guanyant, i mai perdent.

I si no se li pot pagar privadament, que sigui el ciutadà mitjà el que li pagui a través de l'Estat. Això és el que s'anomena rescat al sistema financer. I com que part d'aquest deute privada la té la Banca estrangera (i d'una manera molt marcada la Banca alemanya) tal rescat financer és, com ha passat a Grècia, Portugal i Irlanda, un rescat a la Banca alemanya (i en menor mesura a la francesa). I, de nou, si la Banca no paga el deute privat que té, la pagarà l'Estat espanyol. És la socialització de les pèrdues, fent a l'Estat responsable del deute bancari.

EL PROBLEMA FINANCER I DE PRODUCCIÓ DE CRÈDIT NO RESOLDRÀ

És també clar que la falta de crèdit tampoc es resoldrà, i això és perquè les causes de l'anomenat problema bancari ni tan sols es tocaran. El problema de la Banca es basa que la caiguda de la bombolla immobiliària-l'arrel del problema bancari-no s'està resolent. La Banca és la primera propietària d'habitatges buits (hi ha 3 milions d'elles segons el Ministeri de Foment). I el fet que estiguin buides és perquè la població no pot comprar o llogar-les.

I això és perquè els preus continuen sent artificialment elevats. Es calcula que els preus de l'habitatge estan gairebé un 40% per sobre del preu al que haurien d'estar (segons la capacitat adquisitiva de la població), i això com a resultat de l'excessiu poder monopolístic de la Banca que no vol baixar-los. Només han baixat el preu un 15% en els últims dos anys.

I no ho baixaran fins que l'Estat els obligui a això. A Dinamarca, una casa no pot estar buida més de 6 setmanes. Aquí hi ha anys. Quan es va fer la proposta al Parlament de Catalunya de no permetre o afavorir pisos buits, la gran majoria del Parlament es va oposar, amb la qual cosa van dificultar la resolució del tema immobiliari, que està darrere del problema bancari. I aquí està l'origen del problema bancari.

Els bancs tenen massa poder. Els bancs haurien de baixar el preu dels habitatges absorbint les pèrdues, i quan no poguessin, haurien deixar-los col · lapsar (el sector bancari és massa gran a Espanya) o nacionalitzar-(no per privatitzar més tard), a fi de garantir el crèdit. La solució és fàcil de veure des del punt de vista tècnic. La dificultat és la resistència dels governs per resoldre-ho.

Catedràtic de Polítiques Públiques. Universitat Pompeu Fabra, i professor de Public Policy. The Johns Hopkins University

Els iaioflautas al carrer avui per la reivindicació dels drets socials

Avui, divendres, els iaioflautas de Barcelona prendran la ciutat. A poc a poc, el col·lectiu més refrescant de tots els moviments sorgits arran de l'15-M s'estan fent un merescut lloc en la lluita per les reivindicacions socials coordinades a través de la xarxa per una veritable democràcia. Serà una acció coordinada amb tots els grups d'yayoflautas que s'estan creant constantment a tot Espanya.

Les motivacions tenen a veure amb l'actitud dels qui van vèncer una dictadura i van donar per fetes unes conquestes socials que, amb els anys, s'estan perdent. "Som la generació que va lluitar i va aconseguir una vida millor per als seus fills i filles. Ara estan posant el futur de les nostres filles i nétes en perill", diuen en el seu Manifest, i usen Twitter i el seu lloc web per coordinar-se, unint l'esperit de lluita que conserven dels seus anys mossos amb les possibilitats que avui dia els dóna el accés a internet.

És possible que al centre de Barcelona es troben amb alguns altres col · lectius vinculats amb el 15-M, com el del districte de Sant Martí, que té programada per avui una cassolada de protesta contra els abusos del sector financer. La convocatòria de iaioflautas es materialitzarà en la zona de Passeig de Gràcia i plaça Catalunya des de les 12h.

FACUA denuncia els anuncis de compra-venda d'òrgans

FACUA-Consumidors en Acció ha enviat a la Fiscalia General de l'Estat, el Grup de Delictes Telemàtics de la Guàrdia Civil i la Secretaria General de Sanitat i Consum del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, un llistat amb els trenta-cinc anuncis detectats en vuit webs, gairebé totes dedicades a la compravenda de productes entre particulars i fòrums d'Internet, amb anuncis de particulars que intenten vendre els seus òrgans.

I això malgrat que des de fa dos anys, si una web és advertida per albergar aquesta publicitat i no la retira, podria incórrer en un delicte penat amb entre tres i dotze anys de presó. Fonamentalment s'ofereixen ronyons, encara que també medul.la i fetge, i es demanen quantitats que oscil·len entre 6.000 i 200.000 euros, informa Facua. Les ofertes han estat localitzades a les pàgines: anuncioses.com, anunico.es, blidoo.es, campusanuncios.com, china.anunciosdiarios.com, foros.hispavista.com, es.answers.yahoo.com i nosolosalud.com.

FACUA s'ha dirigit als responsables d'aquestes webs per requerir-los la retirada dels anuncis i que implementin protocols per evitar que segueixin inserint. L'associació adverteix que aquest tipus d'ofertes pot resultar un fenomen creixent en una època de crisi econòmica, fruit de la desesperació de ciutadans que han perdut la feina o el seu negoci i estan assetjats pels deutes o corren el risc de patir l'embargament de la habitatge.

FACUA mostra la seva preocupació perquè aquestes persones puguin acabar caient víctimes de xarxes internacionals dedicades al tràfic d'òrgans que realitzen aquestes operacions a l'estranger. Màfies que, a més de cometre aquestes activitats de forma clandestina, poden posar en risc les seves vides.

Els farmacèutics rebutgen recollir les dades dels qui no paguin l'euro

Els farmacèutics ja han declarat en més d'una ocasió que la taxa l'euro per recepta és una mesura del tot injusta i impopular. I més si són ells els que han de carregar amb la responsabilitat de vetllar pel seu compliment. Ahir diversos farmacèutics van fer evident el seu enuig per haver de fer de "recaptadors" i controlar tots els clients que hagin de pagar.

Per un costat, els treballadors denuncien que els co-repagaments (el de l'euro per recepta i la taxa estatal que s'ha d'aplicar l'1 de juliol) acabaran enfrontant-los amb els clients. No és una sensació infundada, ja que molts establiments asseguren haver discutit ja amb els clients sobre aquest tema. Ahir Montse Parada, responsable de la farmàcia Perxas Seras de Figueres ho exemplificava d'aquesta manera: "Abans, voliem creure que les farmàcies donàvem un servei sanitari. Ara, aquest servei passarà a ser de recaptació, perquè ens toca donar la cara per un impost terriblement impopular, i més en temps de crisi. Això és un impost revolucionari".

Un altre aspecte que encén els farmacèutics és el fet d'haver de demanar les dades personals dels clients que es neguin a pagar l'euro per recepta. La farmàcia està obligada a donar el producte, però si el client no vol pagar la taxa, primer han d'omplir un formulari i després enviar-lo al CatSalut conforme la persona no ha abonat l'euro.

Josep M. Xirgu, de la farmàcia Xirgu Badia de Girona, raonava que si hi ha algú que no vol pagar l'euro, difícilment voldrà omplir el formulari. En aquest sentit, es va preguntar si l'única alternativa que li quedava al farmacèutic era trucar a la policia perquè certifiqués que aquella persona no havia pagat. Xirgu va criticar que el pes recaptatori caigués sobre les farmàcies i va qualificar la mesura d'irregular, posant de manifest que la taxa tampoc solucionaria els problemes ja que com a molt només eixugaria un 11% de la despesa sanitària total.

Els farmacèutics van assegurar que comprenien la situació econòmica però van ressaltar que hi ha alternatives per cobrar les taxes, com ara aplicar un impost anual que es descompti del sou. En aquest sentit, van criticar les administracions per haver fet una mesura pensant només "en termes burocràtics" i ignorant els efectes negatius sobre les farmàcies.

Els EUA intenten exportar l'escenari àrab als països d'Amèrica Llatina

El finançament de grups opositors als països de l'ALBA és un intent dels EUA de reproduir l'escenari de la 'primavera àrab' a la regió americana, opina l'analista internacional Adrian Salbuchi.

Segons l'analista, Washington vol començar per "Equador, Veneçuela i Bolívia", és a dir, "els països més reticents a alinear-se amb els EUA". Salbuchi recorda que, "com hem vist a Síria i a Líbia", els nord-americans treballen per "armar, finançar i entrenar a grups opositors".

Salbuchi conclou que "és una nova forma de guerra" que "cal seguir molt de prop", ja que -afirma- "és un mal indici per a tota l'Amèrica Llatina".

L'analista s'ha expressat en aquests termes després de donar a conèixer l'existència d'un flux de diners des de l'organització nord-americana USAID cap a sectors antigovernamentals a Cuba, Veneçuela, Bolívia, Equador i Nicaragua.

Una investigació realitzada a l'Equador va analitzar l'activitat dels projectes Ciutadania Activa i Enfortiment de la Democràcia, que van rebre finançament dels EUA per valor de 4,3 milions de dòlars. Entre les activitats previstes figurava l'augment de la seva incidència a través de tallers, fòrums, i de la seva estratègia de pressió i vigilància. La mateixa USAID va confirmar la seva disposició per finançar els grups opositors en alguns països de l'Aliança Bolivariana.

Catalunya es mou contra l'euro per recepta

"Quan anem a comprar els medicaments que ens recepti el metge o metgessa, neguem-nos a pagar l’euro per recepta. No tenen vergonya d’intentar cobrar aquesta taxa quan ja hem pagat els nostres impostos, quan sabem amb tota seguretat que aquesta mesura incrementarà les desigualtats a la nostra societat, quan hi haurà persones que hauran de triar entre poder menjar i comprar els remeis que necessiten...".

"I quan cada dia es destapen corrupcions a la sanitat catalana i es destinen milions d’euros a compensar les malifetes i estafes dels bancs. Per tot això, i més, quan a la farmàcia et demanin que paguis l’euro per cada recepta, entrega aquesta carta perquè la facin arribar al senyor Boi Ruiz. Inundem la conselleria de salut amb la nostra negativa a pagar la taxa de la malaltia, l’impost més indigne del govern més covard".

Benvolgut Sr. o Sra. Farmacèutic/a:

Com Vostè coneix molt bé, les recents mesures preses pel Govern Autonòmic i el Govern de l’Estat estan posant en perill un model de Sanitat Pública que ha costat molts sacrificis a diverses generacions. La mesura recentment adoptada sobre el que es coneix com a “taxa de l’euro per recepta”, a més de resultar injusta per al ciutadà (que ja paga la Sanitat amb els seus impostos) no actua sobre les veritables causes estructurals dels problemes de la “nostra” Sanitat Pública. I nostra vol dir de la ciutadania, i per tant també dels farmacèutics i farmacèutiques, i de molts altres col•lectius professionals i socials. El fet de que comenci a aplicar-se el que en diuen “taxa per recepta” pot posar en perill la continuïtat d’alguns tractaments en persones especialment vulnerables.

Veiem amb preocupació la forma com el Sistema Sanitari es decanta per postures economicistes, amb evidents criteris privatitzadors i tot ignorant els més elementals principis tant de justícia social com de salut pública. Es tendeix a considerar els professionals sanitaris com a simples gestors d’un pressupost, no sempre realista. També en aquest cas, la aplicació del re-pagament sota el títol de “taxa de l’euro per recepta”, pretén convertir el farmacèutic en un agent econòmic en benefici de la Administració. Encarregar-li funcions de recaptador d’impostos incrementant la càrrega burocràtica i és absolutament improcedent. El personal de farmàcia ha de tenir funcions sanitàries per tal de poder ajudar als pacients amb els medicaments per tal de fer-ne un ús adequat.

Avui aquesta nova penalització sobre les persones malaltes ens arriba de la ma del Govern de la Generalitat de Catalunya, però tenim ja anunciada i amenaçada una nova taxa sobreafegida sobre els medicaments, des de l’ Administració estatal, Ministerio de Sanidad, a partir del dia 1 de juliol. És lògic i coherent que el meu rebuig es concreti i estengui amb igual determinació front aquesta i aquella reiterades agressions planificada pel Govern i el Gobierno.

Igualment vull deixar constància que penso fer responsables de qualsevol incidència, agreujament o complicació sobrevinguda del meu actual estat de salut, relacionada amb aquesta circumstància d’impediment terapèutic, als màxims directius competents del Departament de Salut i tota la seva cadena de comandaments.

Per tots aquests motius, i d’altres, li MANIFESTO LA MEVA NEGATIVA A PAGAR LA TAXA DE L’EURO PER RECEPTA. Poso a la seva disposició aquesta declaració per a que en pugui informar, si així ho desitja, a les autoritats sanitàries.

Tot esperant la seva comprensió, el saluda cordialment i cívicament

NOM I COGNOMS _________________________
CIP _________________________
RECEPTA _________________________

Signatura

Els immigrants continuen aportant més a l’Estat del que reben

Un recent estudi de l’Obra Social “la Caixa” constata que, inclús en l’actual context de crisi, les persones migrades assentades a Espanya generen més diners a l’Estat dels que perceben. Si bé des de certs sectors s’insisteix en difondre la percepció dels inmigrants com usuaris abusius dels serveis públics i ajudes estatals, aquesta versió no s’ajusta a la realitat. Els autors de l’estudi, Francisco Javier Moreno, científic de l’Instituto de Políticas y Bienes Públicos del CSIC, i María Bruquetas, profesora de Ciència Política de la Universitat d'Amsterdam, corroboren que els immigrants aporten fins a tres cops més a l’Estat del Benestar del que reben.

Segons les dades, a Espanya el 12,17% de la població, més de 5,7 milions de persones, és immigrant; essent el segon Estat membre de la Unió Europea per nombre de residents estrangers. En aquest context, i especialment en el marc de l’actual crisi econòmica, l’immigrant és percebut de manera creixent com un competidor en l’accés a prestacions o serveis públics. De fet, algunes enquestes recents assenyalen que més de la meitat dels espanyols considera que els inmigrants són “una càrrega” i que reben més suports que els ciutadans autòctons.

El present estudi revisa les dades oficials més recents sobre l’accés de la població immigrant als sistemes de protecció social i l’ús que en fan, així com les enquestes que proporcionen informació relativa a l’impacte de la immigració sobre l’Estat de benestar. Algunes de les dades que se n’extreuen són:

• Els estrangers representen menys del 1% de les persones perceptores de pensions (d’aquestes, més de la meitat són europees). Alhora, l’alta taxa d’activitat dels immigrants ha frenat l’envelliment poblacional, i es calcula que contirubuirà a retardar en cinc anys l’entrada en dèficit del sistema de pensions (de 2023-2028).

• Els immigrants consulten un 7% menys al metge de capçalera i un 16,5% menys a l’especialista, encara que recorren un 3,2% més als serveis d’urgències. Actualment suposen poc més del 5% de la despesa sanitària total.

• El 50% del superàvit de les finances públiques (uns 5.000 milions d’euros anuals) en els anys de major creixement (2002 -2006), va correspondre a impostos i contribucions socials aportats per la immigració.

• Actualment, però, els col·lectius d’origen immigrant són dels més perjudicats per la crisi i la manca d’ocupació, amb taxes d’atur superiors al 30%.

• A l’Estat espanyol gairebé el 30% dels immigrants són pobres, enfront del 18% d’autòctons que es troben en aquesta situació (amb un llindar del 60% de la mitjana de la renda). Tot i així, només un 6,8% de les intervencions dels serveis socials s’adrecen a població immigrada.

Iran denuncia haver detectat "massiu ciberatac" contra les instal·lacions nuclears

El ministre d'Intel·ligència de l'Iran, Heydar Mosleh, ha aparegut a la televisió pública indicant que havien detectat un "massiu ciberatac" planejat en contra de les seves instal.lacions nuclears. Segons l'Iran, els qui estan darrere de l'atac són els Estats Units, Israel i el Regne Unit. Els dos primers ja havien aparegut com a socis en informes de la premsa nord-americana sobre ciberatacs contra l'Iran anteriors. EUA i Israel van crear Flame i Stuxnet com a arma cibernètica contra l'Iran.

"Basant-nos en la informació obtinguda, els Estats Units i el règim sionista d'Israel, juntament amb el MI6 (servei d'intel·ligència britànic) van planejar una operació per llançar un massiu ciberatac contra les instal.lacions de l'Iran després de la reunió entre el país i el P5+1 a Moscou", ha dit Moslehi, afirmant que s'havien pres mesures per repel·lir aquest atac.

El P5+1 és un grup de països format el 2006 que busca generar diplomàcia amb l'Iran i arribar a acords respecte al seu programa nuclear. Els cinc països als quals fa al·lusió són els permanents del Consell de Seguretat de l'ONU: Xina, França, Rússia, Estats Units i el Regne Unit. El +1 és Alemanya. El grup es va reunir aquesta setmana, sense arribar a cap acord després de dos dies de discussions.

Amb l'enrenou que ha causat, Iran ja està al corrent de Flame, i segons els seus funcionaris, el país "va derrotar" al virus. No està clar si el nou ciberatac a què fa referència Moslehi té alguna cosa a veure amb Flame o no.

Un dels primers ciberatacs registrats contra les instal.lacions nuclears de l'Iran va passar el 2010, a través del virus Stuxnet, que provocava el mal funcionament de les centrifugadoress utilitzades per enriquir l'urani fins que aquestes es feien malbé definitivament.

L'Iran porta gairebé una dècada tractant de desenvolupar un programa nuclear, però països d'occident temen que el pla sigui fer bombes atòmiques. El país nega aquestes acusacions, afirmant que només vol generar tecnologia nuclear pacífica.

EUA i Israel van crear Flame i Stuxnet com a arma cibernètica contra Iran

Estats Units i Israel van desenvolupar conjuntament el virus informàtic Flame per recollir informació clau sobre les instal·lacions nuclears iranianes, segons fonts oficials occidentals coneixedores de l'operació, informa el diari The Washington Post. El virus va ser dissenyat per rastrejar de forma secreta xarxes informàtiques de l'Iran i controlar els ordinadors dels funcionaris iranians, enviant un flux constant d'informació utilitzada en la campanya de guerra cibernètica en marxa, segons els funcionaris consultats pel diari.

WikiLeaks, en guerra contra el setge financer

La pàgina web de filtracions més famosa del món, WikiLeaks, va iniciar un plet contra Valitor, anteriorment VISA Islàndia, per suspendre els serveis financers. Les primeres audiències del cas van tenir lloc aquest dijous, a Reykjavík. Segons el lloc web, després de les publicacions de 2010 que van causar un gran ressò a nivell internacional, VISA Islàndia va imposar un bloqueig contra Datacell, una companyia amb seu en aquest país, que processava les donacions per WikiLeaks per part dels seus simpatitzants.

Al juny de 2011, quan VISA ja s'havia convertit en Valitor, Datacell va aconseguir signar un acord amb ell. No obstant això, el període durant el qual les donacions per a la pàgina de filtracions es van processar va resultar ser bastant curt. Valitor va rencar l'acord i va tallar el servei. Argumentant la seva decisió, ha indicat que Datacell estava recaptant recursos per a una tercera part.

Datacell, per la seva banda, insisteix que Valitor des del principi estava completament informada sobre el destinatari final de les donacions. A través d'un comunicat oficial, WikiLeaks adverteix que el seu plet contra Valitor és només el primer en tot un seguit de demandes judicials que presentarà contra el bloqueig bancari "il·lícit" a què havia estat sotmès el lloc.

El KKE considera que el nou govern grec no millorarà les condicions de vida del poble

El KKE considera que "el nou govern de coalició de la ND, el PASOK i la DIMAR no suposarà cap alleujament als sectors populars que pateixen les conseqüències de la crisi capitalista".

El nou govern de coalició de la ND, el PASOK i la DIMAR no suposarà cap alleujament als sectors populars que pateixen les conseqüències de la crisi capitalista. El que presenta el govern de coalició com una renegociació de les condicions desfavorables dels memoràndums i del contracte de préstec és de fet un ajust necessari imposat per l'aprofundiment de la crisi a Grècia i als països econòmicament més forts de la zona euro.

Aquest reajustament serà determinat per l'agudització de les contradiccions i els acords temporals entre les principals potències de la UE en relació amb la manera de gestionar la crisi. Sigui quin sigui el resultat no frenarà ni cancel·larà la fallida i l'empobriment del poble.

La participació d'un partit d'"esquerra" en el govern de coalició no portarà resultats positius per al poble. Amb la participació de DIMAR en el govern, la plutocràcia pretén guanyar temps i la tolerància del poble.

Els treballadors i els sectors populars s'enfronten davant dures tribulacions i nous perills greus. No podem perdre el temps esperant. La burgesia, la Unió Europea i els seus partits intentaran utilitzar els resultats electorals que van ser negatius per al poble perquè prevalguin el derrotisme i el fatalisme.

El KKE al parlament presentarà projectes de lleis i modificacions respecte als greus problemes del poble. Entre els primers serà l'abolició dels memoràndums, del contracte de préstec i de totes les lleis respectives que van ser aprovades pel parlament anterior.

El KKE lluitarà amb totes les seves forces al parlament i al carrer per a l'organització de la intervenció dels obrers i del poble, la lluita i el contraatac per a la protecció dels desocupats i les famílies populars, per assegurar el subministrament dels medicaments, el funcionament dels hospitals, per impedir impostos forts, noves retallades en els sous i les pensions. Per protegir les llars endeutades i garantir el funcionament de l'educació que és insuficientment finançada. Perquè es duguin a terme obres públiques que serveixen el poble i creïn llocs de treball. Perquè el poble confiï en la seva força, aixequi el cap davant dels seus explotadors, els detingui i els derroqui.