dimecres, 14 de juliol de 2010

La Marsellesa per Mireille Mathieu


Mireille Mathieu chante la Marseillaise en l'honneur de -malheureusement- Sarkozy, place de la Concorde, 6 mai 2007, soir de son élection... Malgrat Sarko, la Mireille et deixa, sense cap acompanyament, la pell de gallina!

14 de Juliol 1789: El poble pren la Bastilla


Les Choeurs de l'Armée Rouge "la marseillaise", live au Palais des Festivals Cannes 2008.

ICV-EUiA emplaça PSC, CiU i ERC a cercar una resolució unitària

El diputat i portaveu d’ICV-EUiA al Congrés, Joan Herrera, ha emplaçat PSC, CiU i ERC a consensuar una proposta de resolució que exigeixi el Govern espanyol el ple desenvolupament de l’Estatut de Catalunya al Parlament i al Congrés. Herrera demana la “responsabilitat” de les forces catalanes per aconseguir “una proposta unitària de mínim comú denominador”, tot i que ha reconegut que tots hauran de fer renúncies per arribar al consens. Per aquest motiu, ICV vol que PSC, CiU i ERC posin la firma en una proposta de resolució que insti el Govern espanyol a presentar una llei de millora de l’autogovern català que inclogui totes les lleis estatals relacionades amb preceptes que el TC ha declarat inconstitucionals, com ara la Llei Orgànica del Poder Judicial, la d’Hisendes Locals i la de Finançament Autonòmica.

ICV-EUiA també planteja que el Congrés obligui Zapatero a garantir a Catalunya l’exercici de les competències previstes a l’Estatut perquè l’Executiu no pugui vulnerar via decrets el repartiment competencial sorgit de les urnes el 2006.

En roda de premsa aquest migdia al Congrés, Herrera ha avançat que durant el dia d’avui faria arribar a PSC, CiU i ERC aquesta proposta per aconseguir un acord. El termini de presentació de propostes de resolució a la Cambra Baixa s’acaba aqust divendres.

Herrera ha demanat al president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, a "moure fitxa” ja que “si no ho fa pot ser el final del pacte constitucional”. Per al dirigent ecosocialista, “el PP té segrestada la Constitució espanyola i Zapatero, amb la seva passivitat, pot acabar de matar-la”.

“El Congrés ha d’assumir amb tota normalitat que Catalunya és una nació”, ha advertit Herrera, que ha posat èmfasi en la gran mobilització ciutadana de dissabte passat pel centre de Barcelona. Per a Herrera, ara s’ha d’obrir una “nova etapa” de descentralització amb la gestió majoritària per la Generalitat de l’aeroport d’El Prat i dels aeròdroms de Girona, Reus i Sabadell.

D’altra banda, Herrera demanarà demà en la seva intervenció un “canvi” en el model econòmic que passa per un “canvi en l’equip econòmic de Zapatero”. “Demanarem al president Zapatero un canvi de mentalitat i exigència per als qui més tenen”, ha subratllat.

"Cal passar de la manifestació unitària al Ple de l'unitat”

Jordi Miralles, vicepresident d'ICV-EUiA i diputat, ha instat les forces catalanistes del Parlament a buscar, en el ple extraordinari del pròxim divendres, donar resposta a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l´Estatut, amb els punts de trobada, que són, per a ICV-EUiA: "La no acceptació de la sentència, el voler tot l´Estatut i la no modificació d'elements de l'autogovern". Miralles diu que: “Cal passar de la manifestació unitària al Ple de la unitat”.

El diputat creu que aquest Ple és “necessari”, que “serà un dels plens més seguits pel poble de Catalunya, per la resta de pobles d´Espanya i per les institucions espanyoles, ja que ve després de la sentència i de la manifestació de dissabte de més d´un milió de persones", i “la ciutadania vol saber si el Parlament estarà a l´alçada del moment històric que vivim”. “Cal que el Parlament defensi els drets socials, nacionals i el seu autogovern davant d´una agressió d´una parella de fet contra l´autogovern: la del Partit Popular i el Tribunal Constitucional”, ha indicat.

Miralles ha apuntat que el seu grup parlamentari “no accepta la sentència ni per la forma del tribunal que la va dictar ni pel seu contingut”, i que considera que “la manifestació de dissabte va ser un èxit i un encert.” “Ara cal passar de la manifestació unitària al Ple de la unitat buscant els punts comuns i de trobada: la no acceptació de la sentència, el voler tot l´estatut i el no modificar elements de l´autogovern presents en lleis aprovades”. Així mateix ha dit que “cal travar una unitat al Congrés dels Diputats i al Senat” , que “hi ha les condicions per defensar el compliment de tot l´Estatut”, i que “no assumirem el passar pàgina i l´objectiu complert que va dir Zapatero.” “Lobjectiu complert és el pacte complert”, ha emfatitzat.

El dirigent d´esquerres ha fet esment a la reunió que mantindran el president de la Generalitat i el president del Govern espanyol aquesta setmana. “El president té la força d´haver estat al capdavant, amb altres entitats, sindicats, partits i institucions, d´una massiva manifestació a Catalunya amb l´objectiu de dir que no a la sentència i de defensar tot l´Estatut per avançar en l´autogovern”. També ha destacat que cal continuar el procés de tramitació parlamentària per canviar els membres del Constitucional “tant per Cataluya com per Espanya.” “EL TC carrega contra l´autogovern de Catalunya i contra la diversitat del procés autonòmic i genera una difícil situació per la Constitució. El diputat ha assegurat que ICV-EUiA "està compromesa amb què el PP ho pagui, perquè el tribunal constitucional és el braç executor del PP, i esperem contagiar sector progressistes i federalistes d´arreu de l´Estat."

Miralles ha destacat els projectes de llei del llibre segon del codi i el del tram català de l´IRPF que s´aprovaran al pròxim Ple del Parlament 14 i 15 de juliol. Pel que fa al primer, ha expressat que tenint en compte que qualsevol procés de separació és una situació difícil, “aquest projecte de llei busca la corresponsabilitat parental abans, durant i després del procés de separació, en el sentit que es posa com a interès suprem el nen o la nena.” “És un pas molt important respecte l´atenció d´una realitat que es dóna al nostre país. Es passa del conflicte a compartir les solucions abans, durant i després del procés.”Pel que fa al segon projecte de llei, Miralles ha dit que per a ICV-EUiA és molt rellevant perquè és “una mostra d´exercir l´autogovern, i perquè és una de les aportacions del nostre grup i del Govern a una manera d´entendre diferent de la del Govern espanyol de la reducció del dèficit.” “El Govern espanyol només té al cap la reducció de la despesa, el Govern català va acompanyar la reducció de la despesa de com incrementar els ingressos. És molt important que les rendes més altes, que són les que més tenen, paguin més.” El diputat ha afegit que amb aquesta llei es posa en qüestió un dels arguments de CiU, que deia que aquesta mesura no veuria la llum. “Doncs veurà la llum en aquest ple i serà una mesura efectiva a partir de l´1 de gener de 2011”, ha subratllat.

Miralles ha lamentat que en el ple dels dies 14 i 15 es pugui viure una situació esperpèntica en el moment de la votació de l´oposició dels nous membres de la Sindicatura de Comptes i del Consell Audiovisual de Catalunya. “No es val una doble moral de CiU quan es parla de la renovació d´institucions importants. El que li reclama al TC no s´ho aplica amb la Sindicatura de Comptes. CiU no té credibilitat i busca els interessos de partit i no els de país, de les institucions i de l´autogovern”.

Carod: "El govern no modificarà cap llei"

El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha assegurat aquest dimecres que el Govern "no modificarà" cap llei aprovada pel Parlament durant aquesta legislatura una vegada ratificat l'Estatut pels catalans, malgrat la sentència del Tribunal Constitucional (TC). Ha dit també que el president de la Generalitat, José Montilla, els va transmetre aquesta afirmació a la reunió del Consell Executiu d'ahir. Ha dit que totes les lleis aprovades al Parlament perquè l'Estatut ho permetia, no es modificaran, tot i que ara no hi càpiguen després de la retallada: "I si ens han de portar als tribunals, que ho facin", ha subratllat.

El vicepresident ha afirmat que no es poden "menysprear" els instruments que atorga l'Estatut a Catalunya. "Sense l'Estatut, no tenim res", ha dit, considerant inviable la possibilitat de fer un altre Estatut. "El pròxim que farà Catalunya no serà un Estatut, serà una altra cosa", ha recalcat.

Carod ha subratllat que en la manifestació de dissabte la ciutadania va dir "moltes coses", entre les quals que "volia més", i ha assenyalat que el debat ja no és entre autonomia i federalisme, sinó entre federalisme i independència.

Ha remarcat que l'independentisme ha revifat i que s'ha de fer transversal, ja que "una nació es construeix des de totes les ideologies". Carod ha subratllat que no haurà hi independència catalana sense l'àrea metropolitana de Barcelona i ha destacat que "mai com ara" s'havia vist la independència com una possibilitat.

Respecte a la sentència del TC, ha afirmat que publicar la sentència el dia abans de la manifestació és "un gest fatxenda". Ha dit que el TC no ha tocat aspectes com les seleccions esportives catalanes i algun altre aspecte "molt important".

“No són els grups qui els acusen de finançament il.legal, sinó els documents”

Els exconsellers de Política Territorial i Obres Públiques, Pere Macias I Felip Puig comparegueren ahir davant la comissió del cas Palau, just el dia després de que aparegués nova documentació que apunta de nou cap al finançament de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Segon s'ha pogut saber, Fèlix Millet guardava expedients relacionats amb concursos d'adjudicació d'obres públiques. El diputat d'ICV-EUiA, Daniel Pi, ha fet una recopilació de tots els documents on s'apunta la relació entre l'adjudicació d'obra pública i les donacions d'una empresa constructora al Palau. Puig ha afirmat que no sap perquè coincideixen les xifres i ha intentat posar en dubte el valor dels documents trobats als ordinador de presidència del Palau de la Música.

En referència als convenis signats entre la Fundació Trias Fargas, vinculada a CDC i el Palau de la Música, Pi ha assenyalat que "ha estat impossible verificar el compliment dels convenis". El diputat també ha aprofitat l'ocasió per tornar a demanar que la informació que el Parlament va reclamar i que la Fundació Trias Fargas no ha volgut lliurar.

El diputat d'ICV-EUiA, Lluís Postigo, ha demanat a Macias que "aprofités l'oportunitat que li brindava la comissió de desmentir el molts documents" que apunten al finançament de CDC. Segons Postigo: "No són els grups qui els acusa de finançament il·legal, sinó que són els documents". Per últim el diputat ecosocialista ha "demanat que aquestes pràctiques no es tornin a repetir".

L'exalcalde de L'Ametlla, Albert Pelay, no ha acudit a la sessió d'avui on estava citat al·legant que no ha rebut la citació.

Nació Andalusa amb el poble de Catalunya

Nació Andalusa: "Espanya no oprimeix i explota circumstancialment, com a conseqüència de formes d'Estat, les seves característiques, legislacions o l'adjectivació dels qui tenen el poder. Espanya és, en si mateixa, opressió i explotació. Per això es va crear i és mantinguda. Cap Estat Espanyol ha reconegut ni reconeixerà els drets dels pobles i els treballadors, perquè suposaria la fi de tot Espanya. Espanya sempre s'ha mantingut mitjançant coacció i com a eina d'espoliació".

La sentència del Tribunal Constitucional respecte al nou Estatut Català i les resolucions antipopulars dels governs estatal i "autonòmics" davant la crisi, han subratllat els límits infranquejables de la suposada "democràcia espanyola" i han deixat al descobert la fal.làcia de les teories gradualistes de pseudo-nacionalistes i socialdemòcrates pel que fa a la possibilitat d'avenços substancials cap a fórmules "federalistes" i/o més "socials" dins el "marc constitucional". Tant la resolució sobre l'Estatut com les disposicions adoptades davant la crisi, són sengles demostracions de les bases constitutives dels estats espanyols: unitat imposada i servitud davant del Capital.

El reconeixement d'un poble i una nació ha de comportar, ineludiblement, el dels seus drets i la seva llibertat col.lectiva: el de la seva sobirania. Sense possessió i exercici de la mateixa, tota nació roman negada i tot poble oprimit. La sobirania és l'origen, no la conseqüència de l'existència d'una democràcia. Sense la prèvia possessió i exercici de les llibertats individuals i col.lectives no hi ha democràcia. Només des de la ignorància o la traïció es pot defensar com democràtic un règim de negació de la seva llibertat als pobles, de segrest dels seus drets individuals, cívics i socials.

Els tribunals polítics i d'excepció, les lleis restrictives a la lliure opinió, la impossibilitat del ple exercici de la dissidència política i social, o l'aplicació de les mesures de l'FMI, són proves del caràcter autoritari i antipopular de l'Estat. No es pot participar ni propugnar una acció institucionalitzada en aquestes circumstàncies. Aquest continuisme neo-franquista requereix adoptar una actitud de no col laboració, resistència i lluita per la seva enderrocament. En aquest sentit, reiterem la necessitat prioritària de coordinació d'esforços de les esquerres independentistes, entorn a l'objectiu d'arribar a la ruptura democràtica i la devolució de sobirania als pobles.

Nació Andalusa vol palesar la seva plena i incondicional solidaritat amb el Poble Treballador Català i recolzar la seva inalienable dret a decidir, per si mateix i en exclusivitat, el seu present i futur, així com idèntics drets a tots els pobles sota jou espanyol. Que es trepitgi i menyspreï la voluntat d'un poble demostra la mentida autonòmica i democràtica espanyola. Davant les properes accions de reafirmació nacional i en defensa de la seva sobirania per part del Poble Treballador Català, a més de congratular-nos per la seva conformació, volem expressar el nostre suport al bloc unitari independentista i fer una crida als andalusos de consciència residents a Catalunya a participar en les seves manifestacions, seguicis, i en tots aquells actes que convoquen. Lluitant per la llibertat d'un poble lluitem per la de tots. Lluitant per la llibertat catalana també lluitem per l'andalusa.
¡Estats espanyols: presons de pobles! Per la independència i el socialisme per a tots els pobles! Nació Andalusa - Comissió Permanent

CCOO denuncia la repressió a Panamà


300 delegats i delegades de la Federació de Construcció i Fusta de CCOO de Catalunya, es van manifestar, ahir a la porta del Consolat General de Panamà a Barcelona, reivindicant la defensa dels drets dels treballadors de les obres del Canal de Panamà. Durant la concentració que ha tingut lloc aquest matí, davant el Consolat General de Panamà a Barcelona, i en què han estat present tres-cents delegats i delegades, conjuntament amb dirigents sindicals de la Federació de Construcció i Fusta de CCOO de Catalunya, Miguel Peláez, secretari general de la Federació, ha lliurat personalment a Saleh Young H., Vicecònsol en funcions d'aquesta institució, una carta dirigida a Álvaro Linares, Cònsol General de Panamà a Barcelona.

En aquest document, la nostra Federació denuncia la "inacceptable violència policial que ja s'ha cobrat la vida de diversos panamenys i els centenars de detinguts que en aquests moments omplen les presons de les Boques del Toro i Colom". Aquests fets "posen en evidència a un govern, que no ha sabut reconduir un conflicte laboral mitjançant el diàleg i la recerca d'acords i que ha preferit reprimir els legítims drets dels treballadors".

Per això, la Federació de Construcció i Fusta de CCOO de Catalunya exigeix "de forma immediata, l'alliberament de tots els treballadors i dels sindicalistes detinguts, i que es garanteixi la seva integritat física i psicològica".

Després de la trobada amb el vicecònsol en funcions, Miguel Pelaez s'ha dirigit a tots els dirigents sindicals concentrats a la porta del Consolat, per explicar el resultat de la reunió, en què Saleh Young H. s'ha compromès a lliurar l'Ambaixador i el ministre de treball panameny aquest document amb les peticions de la nostra Federació.

EUiA de Montblanc: "Som una nació"

EUiA de Montblanc participà amb tota la ciutadania de Catalunya que es concentrà a Barcelona per la defensa del nostre país i en contra del retall antidemocràtic del nostre estatut, per part del Tribunal Constitucional. Pensem que ara el pròxim esforç el té que exercí la classe política catalana, amb forma d’unitat nacional i creant lleis que ens tornin de forma democràtica aquestes retallades feixistes del Partit Popular, que es dedica a denunciar tot el que perden democràticament al congrés dels diputats, al Parlament, i amb la ciutadania. Per això, EUiA de Montblanc va formar part d’aquest històric 10 de juliol amb una senyera que duia el lema Som una nació.

També aquesta setmana diferents ciutadans ens han fet arribar queixes sobre un mateix tema: A la vorera que dona als porxos hi ha moltes defecacions d’animals. Segons ens diuen hi ha un veterinari a prop i és un pas habitual d’animals de companyia. Des de EUiA de Montblanc pensem que això no és un cas aïllat d’un sol carrer i que l’ajuntament hauria de ficar els mitjans suficients per a posar-hi remei. Pensem que caldria ser més estricte amb això, perquè hi ha molts amos que porten els seus animals sense morrió i sense lligar i també és cert que l’ajuntament no te un padró dels animals que hi ha a la vila. Ja fa molt temps que, entre les reivindicacions que EUiA Montblanc demana, hi ha la de pipi cans per diferents indrets de la nostra vila. Seria una bona mesura per no tenir les voreres plenes de defecacions.

Finalment informar que dos veïnes s’han acostat fins a la permanent per fer-nos saber que de la paret, que ja haviem denunciat del porxos, els hi havien caigut dos pedres que quasi els donen al cap. Des d'EUiA recordem que aquesta paret, i l’edifici que hi ha al carrer Major núm. 12, van ser dos punts de la denuncia presentada a la guàrdia urbana, a l’ajuntament i als Mossos d’esquadra per perill d’accident greu, i fins ara encara ningú les ha senyalitzat ni ha fet res per aturar aquest perill, com fixar les pedres, per exemple

Ingrid baixa dels altars per indignació col.lectiva

Desagraïda, cobdiciosa, oportunista, apàtrida, pocavergonya, cínica, vividora, i molts més assenyalaments, alguns amb nom d'animal, van omplir els comentaris de la xarxa poques hores després de conèixer les dues sol·licituds que la família de l'ex ostatge de les FARC, Ingrid Betancourt, va entaular contra l'Estat colombià, per danys i perjudicis causats en els sis anys del seu segrest, taxats en l'equivalent en pesos a uns 7 milions de dòlars.

En un fenòmen que mereix una psicoanàlisi col.lectiu: L'indignació és el denominador comú de pronunciaments oficials, columnes de premsa i comentaris de rotllana al carrer, en relació amb qui en el seu moment va ser la senadora més votada del país i durant el captiveri de sis anys, símbol internacional de la lluita contra el segrest.

El govern francès, ja que Ingrid té doble nacionalitat colombiana i francesa, va intentar el seu rescat enviant un avió a les selves del Brasil, i el president Álvaro Uribe va accedir a la petició del seu parell, Nicolás Sarkosy, d'alliberar Rodrigo Granda, responsable internacional de l'organització insurgent, per facilitar les negociacions. Ara Granda és requerit mitjançant circular vermella d'Interpol.

La reclamació ha estat interpretada com una ofensa a la pàtria i un intent de saqueig a l'erari públic, amb una animositat inèdita a propòsit, per exemple, de la cadena de corrupció de contractistes de l'Estat, molts amb nom propi. El gener passat ningú es va empipar quan el 'Tsar Anticorrupció,' Óscar Ortiz, va dir que el 2009 es van pagar suborns per l'equivalent a uns 6 mil milions de dòlars, tant com la inversió estrangera directa d'un any, de manera que "es podrien fer 2.000 claveguerams i 1.800 aqüeductes, es pagaria l'educació de 325 mil nens, es podrien beneficiar 347.000 famílies amb un subsidi d'habitatge individual de 11,5 milions de pesos cada un".

El cap de setmana, en canvi, es va fer el càlcul que la conciliació a què aspiren les Betancourt -Ingrid, els seus dos fills, la seva mare i la seva germana- equivaldria a un salari de 6 milions de pesos diaris, 333 vegades més que el mínim legal de 10 dòlars, ingrés que només un terç de la població econòmicament activa (24 milions de persones), merita, ja que la resta són subempleats i desocupats.

El vicepresident Francisco Santos, encarregat de la política de drets humans, que el 1990 va ser segrestat pel Cartell de Medellín de la cocaïna, al comandament de Pablo Escobar, va qualificar la reclamació com "premi mundial a la ingratitud i la barra", probablement en al.lusió al Príncep d'Astúries de la concòrdia que li va atorgar el Govern espanyol el 2008 i la seva postulació, aquest any, per al Nobel de Pau. "Sens dubte és un dels actes de ingratitud que quedaran en la història de Colòmbia i també d'oportunisme i de cobdícia, tant d'Ingrid com de la seva mare, Yolanda Pulecio", va afirmar qui també és promotor de País Lliure, fundació que lluita contra el segrest i acompanya a les víctimes.

"Cal despenalitzar el consum de drogues"

L'expresident del Brasil, Fernando Henrique Cardoso (Rio de Janeiro, 1931), defensa la despenalització del consum de drogues. Juntament amb els expresidents de Mèxic i Colòmbia Ernesto Zedillo i César Gaviria, respectivament, sosté el projecte de Declaració de Viena, que exigeix posar fi a l'actual estratègia prohibicionista que està causant estralls socials i fomentant l'epidèmia de la sida. La declaració es presentarà aquest mes en el congrés internacional sobre la sida, que se celebrarà a la capital austríaca.

Pregunta. Defensa la despenalització del consum d'estupefaents. Podria haver defensat aquesta postura quan va ser cap d'Estat.

Resposta. Jo no era tan conscient com avui, però sí que tenia la sensació que calia buscar un altre camí. Segueix morint gent, el consum està en expansió i la producció augmenta amb guanys enormes. D'acord amb els altres signataris de la declaració de 2009 de la Comissió Llatinoamericana sobre Drogues i Democràcia, estic convençut que amb la repressió no s'està disminuint el dany, sinó augmentant. És el moment de plantejar un nou enfocament. Cal una estratègia més consistent per disminuir el consum d'estupefaents.

P. Els defensors de la repressió del consum de drogues argumenten que substàncies legals com el tabac i l'alcohol són les que més víctimes causen. I que on l'alcohol està prohibit, com en alguns països àrabs, el percentatge d'alcohòlics és mínim.

R. És una qüestió cultural. Imagineu que en països occidentals s'utilitzaran mètodes tan durs contra els que beuen alcohol, consumeixen drogues o cometen adulteri. És inconcebible. I hi ha altres països que tenen una noció de la llibertat individual molt forta, com Holanda. Allà s'accepta que qui vulgui drogar, que es droga. En països com Brasil no seria possible. No podem donar una recepta, però el que s'està fent, la guerra contra les drogues, tampoc funciona.

P. Què es pot fer llavors?

R. El més important és obrir un debat i no delegar aquest difícil assumpte a la policia, tancant els ulls a un problema que està contaminant tota la societat i que arriba a posar en perill la democràcia. Cal donar prioritat a dissuadir el consumidor per a trencar la cadena. Invertir tant en combatre la producció no condueix a res. Fixi's en el cas de l'Afganistan, on el cultiu d'opi no fa més que expandir-se.

P. ¿Advoca també per la legalització de la producció i el comerç d'estupefaents? Despenalitzar només una baula de la cadena és contradictori.

R. Des del punt de vista polític o cultural no ho és. Si legalitzem la producció estem indicant que és acceptable l'ús de la droga, i jo no crec que ho sigui. Un podria preguntar per què s'accepta la producció de l'alcohol. Estats Units va tenir l'experiència de la prohibició i no va resultar. No és un tema senzill.

P. Quins països apliquen models encertats?

R. Un model positiu es veu a Portugal, on al drogoaddicte se li ofereixen oportunitats de recuperar-se, en lloc de sancionar. Al Brasil l'usuari no està condemnat a anar a la presó, però la llei no ha estat ben definida i no se sap bé on comença el consumidor i acaba el traficant. Ara s'ha posat en pràctica un sistema de policia pacificadora que a les zones calentes estan contribuint molt a reconèixer i protegir els addictes. Brasil està avançat. La gent del Govern actual, que no és del meu partit, té en aquest tema una posició molt més d'acord amb la meva.

P. El contagi de sida per injecció de drogues ha disminuït a Europa Occidental. Tampoc és un tema crucial en el continent americà o africà. Només està augmentant a Àsia Central i Europa Oriental. Per què té tant pes en el congrés internacional sobre la sida la Declaració de Viena, que reclama un enfocament científic en l'estratègia antidrogues?

R. Hi ha una connexió entre aquests dos grans problemes de salut pública, que coincideixen en ser tractats segons una mentalitat massa autoritària. No es pot empresonar als malalts de sida, com es fa als Estats Units, ficant a la presó als usuaris de drogues.

El Vaticà al Descobert

"L'església, en la història, ha estat fonamentalment un controlador social del que s'han valgut les elits que han tingut el poder polític i econòmic contra els pobles oprimits". "Hi ha alguns que van néixer per ser milionaris i altres per ser pobres, però una vegada que morin (els pobres) arribaran al cel i trobaran la felicitat". Aquesta és una idea molt comú. La gent la repeteix de generació en generació. Va ser inculcada per l'Església Apostòlica i Romana des de fa segles. Però, sabia vostè que si el Vaticà vengués només les obres d'art que posseeix en el seu museu a Roma acabaria amb la fam al món?

A més, se li hagués acudit que l'Església Catòlica va emetre una encíclica contra el Libertador Simón Bolívar? O que va recolzar en el passat els governs feixistes d'Europa i les dictadures a Amèrica? L'església Catòlica es va oposar a la independència i va emetre dos encícliques contra Simón Bolívar.

Aquestes i altres interrogants van ser les que van motivar a Ronald Muñoz, oriünd de la Pastora i creient catòlic de nen, a fer una investigació per descobrir el que ningú li explicava. És així que escriu el llibre El Vaticà al descobert, un assaig que qüestiona els dogmes i mites d'una de les institucions més poderoses del món.

- Quin ha estat el rol de l'Església en la història?

-Ha estat fonamentalment un controlador social que s'han valgut les elits que han tingut el poder polític i econòmic contra els pobles oprimits.

- Com es demostra això?

-Durant el feudalisme l'Església Catòlica va ser l'epicentre de la superestructura del mode de producció feudal. A la seva conveniència, creen la doctrina del dret diví dels reis, segons la qual si estàs contra el Rei estàs contra Déu, que és la base de les monarquies europees. Això permet que el Papa es converteixi en una mena d'emperador del món que intervenia en les guerres, controlava la vida civil, la geopolítica i delimitava els territoris. Qui va delimitar el continent americà va ser l'Església Catòlica.

- Quina va ser la seva actuació durant les guerres d'independència a Amèrica?

-Va ser el pilar de la colonització i la conquesta contra la població autòctona. Van crear mitologies religioses que legitimaven la conquesta, com per exemple les aparicions de les verges. En tots els casos són històries on els indígenes acaben sotmesos a la dominació espanyola.

- L'Església va recolzar el feixisme a Europa en el segle XX?

-Van recolzar el cabdill Franco a Espanya. De fet, li diuen el cabdill per la gràcia de Déu. Van donar suport totes les dictadures d'ultradreta, totes, incloent la de Hitler. És un fet històric la visita del papa Joan Pau II a Xile durant la dictadura de Pinochet. Tot i que ells quan cau qualsevol dictadura es presenten com que van lluitar contra ella. Encara que alguns relats parlen de que durant la dictadura de Pérez Jiménez el Cardenal la va rebutjar, en la setmana de la pàtria beneïen amb Te Deum el dictador.

- ¿Què opina de la polèmica entre el president Chávez i el Cardenal?

-El primer punt interessant d'aquesta polèmica és que el Cardenal espanta amb el coco, és a dir, diu que el president Chávez està fent malament perquè ens vol portar a un model comunista, però no explica què és comunisme perquè aquest és un debat que mai es va donar. Una altra vegada actua com reproductor de la ideologia capitalista.

- Aquesta estrategia, d'acord amb el que tu mateix has di, sembla no ser nova?

-És la mateixa de sempre. Si llegeixes el llibre et trobaràs moltes cites on acusen a la gent de comunista, però com actuen dins d'un engranatge de manipulació i control social a favor del sistema capitalista, reprodueixen un dels pilars ideològics del capitalisme, que és dir que el comunisme és dolent.

- A Veneçuela hi ha una revolució marxista?

-No, estan mentint, sap molt bé que nosaltres no estem en aquest moment realitzant cap revolució marxista. A Veneçuela s'ha donat un procés revolucionari d'alliberament nacional que té elements del socialisme, de reivindicació social, un fort component de nacionalisme. Però d'allà a espantar a la gent dient que aquí hi ha un comunisme, el Cardenal menteix perquè sap que no és cert. Ells coneixen molt bé de teoria política, saben què és el marxisme. Estan mentint i no és primera vegada que ho fan. L'Església Catòlica tendeix a acusar de comunista i marxista a qualsevol que parli de reivindicacions socials i justícia social.

- Per què a l'Església no li convenen les reivindicacions socials?

-Perquè forma part de l'elit capitalista. L'Església Catòlica és terratinent, té empreses, guanya milers de dòlars a l'any i al costat de la televisió, el cinema Hollywood i la ràdio formen part d'un engranatge de controladors socials que existeixen per mantenir la gent sotmesa i fer-li creure que el capitalisme mai es va a acabar i que el normal és que hi hagi alguns que manen i altres que obeeixin, que hi ha alguns que van néixer per ser milionaris i altres per ser pobres, però que en el regne del cel trobaran la felicitat, però mentre arriben al cel, aquí a la terra un grup de corporacions transnacionals es reparteixen les riqueses del món i entre aquestes corporacions hi ha el Vaticà SA que és una empresa que hi ha i maneja milers de milions de dòlars al món, participa en la Borsa de Roma, a Wall Street.

De fet el Vaticà té un dels museus més costosos de tot el món. Només amb vendre les obres d'art que estan en aquest museu podrien desenvolupar un pla per desaparèixer la pobleza al món, però no ho fan perquè no els interessa això. Els interessa mantenir la seva posició privilegiada, que el món segueixi com està, que hi hagi uns pocs que explotin a una gran majoria.

- Això explicaria la posició de l'Església ara?

-S'explica perquè aquest és un govern que està contra els interessos transnacionals de l'imperialisme i del poder econòmic transnacional.

Quatre edicions

A "El Vaticà al descobert", l'autor fa una cronologia des de la fundació del catolicisme i la constitució del papat com a eix fonamental de les monarquies europees. Amb quatre edicions, mostra el paper de l'Església en la colonització d'Amèrica i com a instrument ideològic subjugador dels pobles originaris, així com la seva oposició a la guerra d'independència a Veneçuela. També es passeja per la posició "zigzaguejant" del clergat durant el feixisme a Europa i les dictadures americanes del segle XX.

Els sionistes segueixen amb el bloqueig

L'exèrcit sionista ha començat "els preparatius" per aturar el vaixell amb ajuda humanitària per a Gaza noliejat pel fill del president libi, Muammar Gaddafi, segons ha comunicat un portaveu en un ultimàtum que evoca el que va passar amb l'assalt a la flota de la Llibertat, enviada per una ONG turca, i que va acabar amb entre nou i dinou activistes morts: "En aquest moment el procés de comunicar-se amb ells ha començat", ha matisat l'exèrcit sionista, que ha subratllat que encara no s'ha produït cap assalt.

Ultimàtum israelià

Segons un representant de la fundació líbia dirigida pel fill de Gaddafi que es troba al vaixell, Israel els ha amenaçat amb enviar un vaixell de guerra per interceptar i escortar-los fins al port israelià d'Ashdod si no canvien el seu rumb.

"Els hem precisat que no transportem més que productes alimentaris i medicaments i els Hemp demanat que ens deixin descarregar a Gaza", ha declarat el representant de Gaddafi a través del seu telèfon via satèl.lit.

No obstant això, les autoritats israelianes els han donat "un ultimàtum fins aquesta tarda per canviar de direcció rumb al port egipci d'Al-Aricha", ha afegit Zwei, que ha detallat que la direcció del vaixell van a estudiar l'amenaça abans de donar una resposta.

Les autoritats israelianes volen que el vaixell desembarcament al port egipci perquè entri des d'allà la seva ajuda a Gaza, ja que el pas fronterer amb Egipte-el de Rafah-està obert.

Després de la polèmica per l'assalt a la flota, Israel ha suavitzat el bloqueig a Gaza i ha posat en marxa diverses investigacions internes sobre els fets.

Una d'elles, la liderada per l'exèrcit, ha conclòs que es van produir errors en la planificació de l'assalt, encara que matisa que no es poden derivar responsabilitats penals i que els soldats van actuar en legítima defensa.
Desafiament libi

El vaixell, anomenat "Esperança" i que enarbora la bandera de Moldàvia, va abandonar el passat divendres el port grec de Lavrio, amb destinació a la franja.

La Fundació Gaddafi per al Desenvolupament de Seif Al-Islam Gaddafi, amb seu a Trípoli, ha assenyalat en un comunicat que el vaixell part "amb dues tones d'ajuda humanitària, com a aliments i medicines".

La càrrega de l'embarcació va començar el passat dilluns 5 de juliol amb els béns comprats per la Fundació Gaddafi i destinat a la Mitja Lluna Roja de Palestina, segons han informat fonts del bard.

La nau també durà a "les persones que vulguin expressar la seva solidaritat amb el poble palestí que pateix des del bloqueig imposat a Gaza", afegeix la Fundació.

Mentrestant, Israel ha demanat a les Nacions Unides que impedeixi la sortida del vaixell, que té prevista la seva arribada a la franja aquest dimecres.

En una carta al secretari general de l'ONU, Ban Ki-Moon, l'ambaixadora israeliana Gabriela Shalev exhorta "a la comunitat internacional a exercir la seva influència sobre el govern de Líbia perquè demostri responsabilitat i impedeixi la sortida del vaixell".

Els negociadors d'ACTA humilien al Parlament

En el dia d'ahir, pocs dies després que una allau d'eurodiputats obligués al president del Parlament Europeu a ampliar el termini de la signatura de la Declaració Escrita crítica amb ACTA, que exigeix transparència informativa a la Comissió, els seus negociadors van anar al Parlament Europeu per informar sobre la darrera ronda de negociacions que es va celebrar a Lucerna. No obstant això la reunió va ser declarada "tancada".

L'eurodiputat pirata, Christian Engström, va preguntar si això significava que existien restriccions per donar a conèixer a l'opinió pública ho comentat a la reunió. En un primer moment la Comissió no semblava disposada a respondre a aquesta pregunta amb un sí o un no, però després d'haver repetit la pregunta diverses vegades, explica el mateix eurodiputat, es va confirmar que no es permetria transmetre res del allà parlat. Christian Engström va abandonar la sala.

No hi ha cap raó sensata per qual les negociacions del ACTA s'han de dur en secret, o per la què els diputats del Parlament Europeu no se'ls permeti de facilitar informació sobre l'ACTA als seus electors. La manca de transparència al voltant d'aquestes negociacions em sembla completament inacceptable.

En una democràcia, les noves lleis han de ser propostes després d'un debat públic obert. No han de ser negociades a porta tancada per funcionaris no elegits, en un intent de mantenir els ciutadans al marge del procés... fins que sigui massa tard.

Segons l'article 218 (10) del Tractat de Lisboa, la Comissió té el deure de mantenir al Parlament Europeu immediata i plenament informat en totes les etapes del procediment. És evident que la Comissió no té intenció de complir el Tractat quan es tracta d'informar el Parlament.

Avui està previst que el Comissari de Comerç, Karel De Gucht, informe a la Comissió de Llibertats Civils (LIBE) sobre l'estat de les negociacions. En principi la compareixença del comissari serà retransmesa en directe. Estarem atents. Com haurà d'estar-ho el president de la comissió, l'espanyol Juan Fernando López Aguilar.

I.U. deixa Aído plantada per demagoga

Davant les diferents interpretacions a què ha donat lloc, l'Àrea de Joventut d'Izquierda Unida Federal ha volgut explicar que els seus representants en la XVII Assemblea Ordinària del Consell de la Joventut d'Espanya, d'aquest cap de setmana, van decidir abandonar l'acte d'inauguració de la mateixa durant la intervenció de la ministra d'Igualtat, Bibiana Aído, quan va realitzar una defensa de la reforma laboral empresa pel seu Govern i va utilitzar per a ells, entre altres, l'argument que aquest 'decret laboral' no suposa un atac als drets de la joventut del nostre país. Foto: Esther lópez.

L'Àrea de Joventut d'IU, que va anar a aquesta important assemblea amb quatre delegats, denuncia la "indignant instrumentalització política duta a terme tant pel PSOE com per les Joventuts Socialistes (JSE) dels òrgans de participació juvenil".

La candidatura única que va sortir escollida amb gairebé un 40% d'abstenció, representa una clara manca de pluralitat. L'Àrea de Joventut, que coordina Esther López Barceló, va denunciar la manca de voluntat negociadora del procés de formalització de la candidatura, a causa dels obstacles i pressions protagonitzats per les JSE. No obstant això, Esquerra Unida va expressar la seva voluntat de continuar treballant en el Consell de la Joventut d'Espanya defensant altres formes d'apropament a la joventut que impliquin una major democratització i un sistema més participatiu d'aquest.

Així mateix, IU va defensar l'abstenció a l'Informe de Gestió ja que una de les esmenes que aprovades suposava una ofensa i una regressió democràtica, ja que titllava de "obstacle" i "problema" a les llengües cooficials de les diferents comunitats autònomes. Aquest fet també va provocar l'abstenció d'altres consells autonòmics en la votació del Document de Bases, al considerar ofensiu davant la riquesa i identitat cultural de la majoria de la joventut espanyola.

No obstant això, l'Àrea de Joventut de IU considera un important avanç la resolució d'urgència presentada per CCOO i UGT de suport a la Vaga General del 29-S, sobre la qual IU es va proposar a la Comissió Permanent per coordinar un grup de treball. També valora com un èxit per a tota la joventut el que s'aprovés una resolució per la defensa dels drets dels animals, en relació al debat iniciat a Catalunya sobre les curses de braus.

Civit insta a aïllar al PP

Civit insta les forces polítiques catalanes a traslladar al Congrés la unitat demostrada a la manifestació del 10-J "per aïllar el PP" i "continuar desplegant l´Estatut sense donar cap pas enrere". La portaveu d´EUiA i diputada qualifica d´èxit la resposta unitària, "de caràcter cívic, social i polític", davant la retallada de l´Estatut sentenciada pel Tribunal Constitucional i diu que “el PP no respecta la voluntat del poble de Catalunya”.

La portaveu d´EUiA i diputada al Parlament de Catalunya, Mercè Civit, ha felicitat avui en nom de la formació la participació ciutadana a la manifestació unitària de dissabte passat i també als seus organitzadors, Òmnium Cultural. En paraules de Civit “la manifestació ha estat un èxit i s´ha demostrat l´encert de la convocatòria unitària, hem sortit al carrer per donar una resposta cívica, social i política a la sentència del Tribunal Constitucional (TC) i defensar així la voluntat del poble català que vam votar l´Estatut”. Per a Civit, a la manifestació hi havia “una gran diversitat de persones i ideologies, expressió del que conforma la societat catalana, unides per un objectiu comú”.

Segons Civit, el culpable de l´actual situació és el PP, que va portar l´Estatut davant el TC, i en aquest sentit ha instat a les forces polítiques catalanes a continuar endavant amb la unitat assolida i expressada en la cita del 10 de juliol i a traslladar-la al Parlament, al Congrés i al Senat “per aïllar el PP”, perquè “no respecta la voluntat del poble de Catalunya”. La portaveu d´EUiA també ha responsabilitzat el TC per la seva sentència, que retalla la Carta catalana, i per això ha demanat la “renovació immediata” de l´Alt tribunal.

La portaveu d´EUiA i diputada ha insistit en reclamar la unitat de les forces catalanes per a “continuar desplegant l´Estatut com hem fet fins ara i no donar ni un pas enrere en el que hem aconseguit”.

D´altra banda, la dirigent d´EUiA i diputada, ha destacat que la seva formació creu que s´ha de treballar a nivell de l´Estat espanyol “amb els nostres companys i companyes d´Izquierda Unida –el diputat Gaspar Llamazares va participar a la mobilització a Barcelona- i amb persones progressistes i federalistes que creuen en l´estat plurinacional i que no comparteixen aquesta sentència”.

Unitat en la defensa dels drets nacionals i també laborals

Recuperant el fil de traslladar la unitat de les forces catalanes al Congrés i al Senat, Civit s´ha sumat a la petició que feien avui als 25 diputats del PSC els representants de CCOO i UGT de Catalunya per a què el PSOE modifiqui la reforma laboral al Congrés: “EUiA volem unitat en la defensa dels drets nacionals i també dels drets laborals, així que emplacem al PSC però també a CiU a que rectifiqui la seva posició respecte la reforma laboral, i ha recordat que la coalició conservadora va ser “còmplice” de l´aprovació del decret amb la seva abstenció.

ICV-EUiA s'oposa a privatitzar serveis funeraris

El president del grup municipal d´ICV-EUiA a l´Ajuntament de Barcelona, Ricard Gomà, ha expressat “l´absoluta oposició de la nostra coalició a la venda de la majoria del capital municipal a l´empresa Serveis Funeraris”, i ha assegurat que “aquesta és una decisió que no respon a l´interès públic”: “Serveis Funeraris és una empresa de capital majoritàriament públic que presta un servei d´alta qualitat i d´interès general que cal preservar”, ha recordat Gomà. Segons ha afegit, “es tracta, a més, d´una societat amb un compte de resultats que reporta beneficis, per la qual cosa de la seva venda se´n derivaria una pèrdua de patrimoni i d´ingressos municipals molt important”.

Per aquests motius, “i tractant-se d´una qüestió que no fa consens al si del govern”, el president d´ICV-EUiA al Consistori ha reclamat a l´Alcalde “que retiri la proposta de venda d´accions i no la sotmeti a votació”.

Albiol demana l'alliberament de l'AP-7

Marina Albiol, diputada d'EUPV, afirma que no renuncien a l’alliberament total de l’AP-7, però considera prioritari donar solució als problemes de mobilitat aquest estiu “davant de la ineficàcia i la lentitud dels dos partits majoritaris en tractar els problemes de comunicació en les comarques del nord”. La representant d’esquerres proposa l’alliberament aquest estiu de l’autopista en el tram Castelló-Benicàssim-Oropessa amb caràcter general i no solament per al tràfic pesant.

Albiol, critica que “tots i totes patim els problemes de circulació de la N-340, situació que es repeteix tots els anys amb l’arribada de l’estiu, sense que arribe una solució factible i duradora, aquesta seria una bona manera de pal.liar el problema de forma temporal”.

La diputada, estima que els costos d’aquesta liberalització parcial de l’autopista deurien estar coberts per la Generalitat i l’Estat. “Els ajuntaments afectats no poden assumir aquesta despesa, és necessària la intervenció d’altres administracions, més encara quan porten anys i anys sense donar solucions”.

Albiol, considera vergonyós que desprès de tant de temps amb la mateixa problemàtica, “sigue el PP o el PSOE, qui governa a Madrid, encara no se haja donat el pas tan necessari d’alliberar l’autopista, i els castellonencs i castellonenques hagen de patir dia darrere dia el caos de la N-340”.

La portaveu d’Esquerra Unida a les comarques del nord, acusa als dos partits majoritaris de reduir els problemes de la gent a una baralla partidista amb la intenció de desgastar a l’adversari polític i no centrar els seus esforços en solucionar-los realment.