dissabte, 3 de juliol de 2010

El PCC crida a manifestar-se massivament el 10 de juliol

Amb una nutrida, asenyada i cridanera participació, cada cosa al seu temps, s'han celebrat els actes programats pel PCC i les seves actives cel.lules (Ramón Casanellas de cultura, Che Guevara de Solidaritat...) de la Festa de l'Avant. Els discursos finals han anat a càrrec del diputat al Parlament, Jordi Miralles, i Joan Josep Nuet, Secretari General del Partit dels Comunistes de Catalunya i senador per l'Entesa dels Catalans, a les dolces postres de la Festa. Abans s'ha guardat un minut de silenci pels i les camarades que ens han deixat recentment: Manola Rodríguez i l'escriptor portuguès José Saramago. La cònsul de Veneçuela ha rebut el Premi Àlvar Badia de solidaritat, concedit al President de la República Bolivariana de Veneçuela, comandante Hugo Chávez Frías. També hi era present la camarada cònsul de Cuba a Barcelona. Heus aquí el discurs de Joan Nuet:

"Bona tarda i bona Festa amigues i amics: “Tots van tenir un sobresalt quan el registrador va dir en un to fort i sec, Senyor José. L’interpel·lat va aixecar-se de seguida, Què deu voler, ja no creia que el motiu d’aquella crida sobtada fos la barba sense afaitar, segur que l’esperava alguna cosa molt més greu que una simple reprensió, era això el que la severa expressió del director presagiava, era això el que una angoixa terrible li va començar a anunciar a crits a dintre del cap quan va veure que avançava cap a ell, que es parava davant seu, el senyor José amb prou feines pot respirar, espera la seva primera paraula igual que el condemnat a mort espera la caiguda de la ganiveta, l’estrebada de la corda o la descàrrega del piquet d’afusellament, aleshores el director li va dir, Aquesta barba.
José Saramago
Tots els noms

Ens ha deixat un mestre, un comunista universal, també ens han deixat homes i dones lluitadors del PCC, recordem-los amb un minut de silenci.

Els que han originat la crisi que estem patint ens volen com el José que descriu Saramago, espantats, dominats, sense capacitat personal i col·lectiva de resistència i de lluita.

Per això també fem la Festa aquest any, per sentir-nos part d’un partit, per sentir-nos part d’una lluita, per sentir-nos part d’un poble, per sentir-nos part d’una classe i dir prou

Però si els treballadors i treballadores no hem creat la crisi podem cridar la consigna que esta repetint el poble grec a les seves manifestacions “Per què hem de pagar nosaltres allò que ells han robat…???”

La crisi del capitalisme actual l’ha originat l’hegemonia del capital financer a nivell mundial, les decisions d’un grup reduit de persones que acumulen gran poder i que funcionen de forma no democràtica per sobre de governs i pobles, nosaltres els anomenem “oligarquia financera”

Les seves decisions planificades, que cerquen a qualsevol preu el màxim benefici, son els famosos “mercats” que volen fer aparèixer com a lleis invisibles. Han volgut guanyar tant i tant rapit que els seus mètodes especulatius han fet esclatar la crisi mes greu dels darrers 80 anys.

Son persones com nosaltres, dirigeixen bancs, companyes asseguradores, agencies de qualificació de riscos, poden ser ministres de governs o gerents de multinacionals, son pocs però estan ben organitzats

Nosaltres som la majoria de la societat, no només treballadors i treballadores, també botiguers, petits i mitjans empresaris, camperols, autònoms i gent que surt a pescar

L’afany de lucre d’aquesta oligarquia no te límits i arrasa amb tota la gent que vol treballar i produir riquesa en aquesta societat.

Per això els comunistes i les comunistes som tant necessaris i tenim tanta feina Ajuntar, unir als treballadors i treballadores, recomposar la classe treballadora i fer-la conscient de que tenim interessos comuns i que hem d’organitzar-nos per defensar-los.

Les mides d’ajustament dels governs volen fer recaure la sortida de la crisi a les costelles dels treballadors. Retallen les polítiques socials, les pensions, els nostres sous. Preparen copagaments que son repagaments a la sanitat i volen allargar l’edat de jubilació.

Amb la Reforma Laboral volen acabar amb la negociació col·lectiva i facilitar l’acomiadament. Volen que les relacions entre la patronal i els treballadors facilitin l’explotació tornat a relacions laborals no ya del segle XX sinó pròpies del segle XIX

Per això diem si al Sindicalisme de Classe, i en especial a CCOO, al seu paper estratègic i democràtic a la societat i diem no a les mentides de la dreta i els seus mitjans de comunicació que han engegat una campanya de desprestigi i volen acabar amb un bastió clau en la recomposició de la classe treballadora.

Si els sindicats cauen això serà una autopista per la dreta i el capital, si els sindicats resisteixen la classe resistirà i també ho farà l’esquerra política.

Per això diem si a la Vaga General del 29 de Setembre. Ens hi juguem molt. Treballarem colçe a colçe amb els sindicats perquè sigui un èxit, per acumular forces i aturar noves agressions a les classes populars.

Per això els comunistes i les comunistes som tant necessaris i tenim tanta feina

Perquè necessitem com el pa que ens mengem l’unitat de les esquerres, per poder lluitar amb amples aliances polítiques i socials que representin a la majoria social contra la minoria especuladora.

La dreta i les polítiques neoliberals volen dividir l’esquerra a qualsevol preu, per que no cualli la unió de la majoria social que esta afectada negativament per les polítiques de l’oligarquia financera.

Perquè es la pròpia democràcia i les llibertats les que estan en perill, volen aprofitar la crisi econòmica i passar factura per molts anys.

A Europa les institucions europees ja operen al dictat de l’oligarquia financera imposant antidemocràticament als estats polítiques de retallades. Amb els Tractats, les directives o simplement amb una trucada de telèfon.

Hem de reforçar la coordinació dels comunistes i de les esquerres alternatives a reu d’Europa, hem de reforçar la coordinació sindical, hem de concretar les lluites amb dimensió europea.

Saludem que la Vaga General del 29 de Setembre sigui una mobilització al conjunt d’Europa.

A Espanya el PP vol arribar al poder a qualsevol preu i està utilitzant àmpliament el seu sostrat franquista per la desestabilització

Crispa el debat polític per desprestigiar la política i fomentar la desafecció i abstenció.

Vol tapar amb vots la seva corrupció,

Allà on governa el PP els cassos de corrupció es disparen ja que per ells política-negoci-corrupció són la mateixa cosa.

Utilitza la seva presencia al Poder Judicial, al Suprem i al Tribunal Constitucional (amb components franquistes) per intentar derrotar moral i políticament a l’esquerra: Apartant a Garzón, impedint la investigació de la seva corrupció, agredint la memòria de les víctimes del franquisme, atacant amb la sentencia de l’estatut el dret d’autogovern de Catalunya i aturant qualsevol desenvolupament de l’Estat Federal Plurinacional...

El PCC rebutja i no accepta La sentencia no democràtica del TC.

Per la no renovació del Tribunal, per la seva composició bipartidista que ha pactat políticament la sentencia i per ser un Tribunal que dona l’esquena als poders regionals, nacionals i locals que formen part de l’Estat Espanyol.


El PCC crida al poble de Catalunya a manifestar-se massivament el 10 de juliol sota el lema de “Som una Nació, Nosaltres decidim” i diem que els drets socials i nacionals són indivisibles i les retallades responen a la mateixa lògica no democràtica que s’ha de combatre amb la Manifestació l’11-Juliol i la Vaga General el 29-Setembre.

Cal un Front Democràtic a Espanya per frenar aquestes polítiques, un front ample polític i social on sense exclusions les forces democràtiques aturin la dreta, les polítiques de dretes i el feixisme.

Volem un Nou Model Productiu amb ocupació estable i de qualitat, un nou Model amb inversió pública en Investigació-Desenvolupament-Innovació y Formació, que cuidi el teixit productiu, sostenible, que estalvií energia, no agressiu amb el territori, de producció neta i minimitzador de residus.

Volem un Estat Federal Plurinacional, laic i republicà.

Volem una Política Fiscal progressiva on pagui més qui mes té i especialment les rendes de capital, volem una banca pública i el control públic d’empreses i sectors estratègics de l’economia. Volem acabar amb les SICAV i el Frau Fiscal. Volem Salut i Ensenyament Públics i pensions dignes

I volem moltes coses més….

Saludem l’Assemblea de Refundació d’Izquierda Unida i desitgem que aquest procés engegat generi noves convergències polítiques i socials de l’esquerra transformadora al conjunt de l’Estat. A Catalunya cal renovar i ampliar una majoria d’esquerres.

Perquè hem vist com la dreta catalana de CiU no es aliena a la corrupció del PP, si, comparteixen model econòmic i social i també comparteixen les clavegueres de la política. I la xenofòbia… i moltes més coses.

Perquè el Govern d’Entesa ha comés errors, però seria un error deixar en mans del PP i CiU els interessos dels treballadors i del poble de Catalunya.

Per això cal reforçar EUiA, el nostre projecte estratègic, cal treballar en la mobilització social i a l’hora preparar la mobilització electoral... i la Vaga General del 29 de setembre ha de ser la nostra carta de presentació.

Enfortint la Coalició ICV-EUiA, enfortirem les esquerres, enfortirem una opció federalista i la defensa de l’estatut, enfortirem la mobilització social contra la crisi i enfortirem als treballadors i treballadores.

Si la dreta ens guanya la partida patirem molt i les retallades es generalitzaran, si enfortim la Coalició i les esquerres, tindrem més mecanismes de resistència i acumulació de forces. I el partit també.

Ja fa sis mesos, varem realitzar el 12è Congrés del partit. Hem anat desenvolupant la política acordada mes lentament del que ens agradaria però amb fermesa. Hem abordat el funcionament dels òrgans amb regularitat i sobre tot la discussió política al partit, la reunió de les cèl·lules, el debat i la planificació de la feina.

Estem molt llunys don volem arribar, un partit més gran per poder abordar els compromisos polítics del 12è Congrés, per això cal que la campanya d’Organització i Finances que hem anomenat “Fent Partit” funcioni, un partit sense més quotes i sense mes afiliació es un partit escapçat, que no està a l’alçada de les circumstàncies i per això us encoratjo a afiliar i a cotitzar més.

També us demano que funcionem com partit, que reunim les cèl·lules, que planifiquen la feina del partit. Com deia en un article a l’Avant:

Camarades, es temps de lluita, es temps de PCC

A la Vaga General

Visca la Classe Treballadora

Visca el PCC

Visca Catalunya

"El PP posa en evidència un Estatut de segona”

La coordinadora d’EUPV i diputada autonòmica, Marga Sanz, ha manifestat que l’anunci del Consell sobre la possibilitat d’aplicar la clàusula Camps en matèria d’aigua i finançament: “Pendent sempre del que passe amb l’Estatut català, deixa palesa la feblesa del nostre, que va nàixer auspiciat pel bipartidisme, per un PP i un PSPV fluixos i poc exigents. Ara es veuen les flaqueses per tots els llocs”. Sanz acusa al PP “de mancança de rigor, perquè ara exigeix al País Valencià el que ha recorregut al Tribunal Constitucional (contra l'estatut català). Sembla que han vist la llum”, ironitzà la diputada.

D’altra banda, Esquerra Unida considera que qualsevol qüestió sobre la constitucionalitat de l’Estatut català: “Hauria d’haver-se produït abans de la celebració de la consulta popular. El pronunciament ara del Tribunal Constitucional atempta directament contra els principis bàsics de la democràcia i la sobirania popular. Recolzem les mobilitzacions ciutadanes de la societat catalana per expressar cívica i pacíficament un sentiment que compartim”, afirma Sanz.

La dirigent d’EUPV apunta que malgrat el fallo del TC “i que aquest no ens aproxima el més mínim a l’Estat Federal al que aspirem des d’Esquerra Unida, apreciem també signes positius, perquè el TC no anul·la els quatre any de vigència de l’Estatut català, el qual ha demostrat un marc adequat per a l’encaix de la realitat nacional catalana amb l’estat espanyol”.

Sanz conclou: “L’Estatut de Catalunya no ha quedat en absolut fora de l’estat de dret i, per això, ens hem de felicitar pel fracàs de l’estratègia desestabilitzadora i nacional-espanyolista del PP”.

"La crisi no justifica la negligència als boscos"

Marina Albiol, diputada d'EUPV, denuncia que el Partit Popular no està fent el que cal per evitar els incendis forestals aquest estiu, i demana una aposta decidida per part de les administracions per la prevenció, com a eina fonamental per a lluitar contra el foc. La representant d’esquerres considera que el retall en els treballs de desbrossament per part del Consell un greu error que poden pagar els boscos de les nostres comarques amb l’arribada de les altes temperatures: “La temporada d’estiu de l’any passat va ser nefasta, amb un augment notori dels incendis a Castelló, amb unes 1181 hectàrees afectades, aquesta temporada, molt ens temem que tornarà a passar per la desídia del Partit Popular”.

Al parer d’Albiol les muntanyes de Castelló es troben molt lluny d’estar netes, amb el conseqüent perill que qualsevol foc es propague amb celeritat i responsabilitza a la Conselleria de deixar la muntanyaa "a la mà de déu". “La crisi econòmica no pot provocar retalls que apleguen a nivells de negligència en la lluita contra els incendis, més tenint en compte que repoblar una àrea afectada sempre surt més car que previndre el foc i el dany que provoca”.

La diputada demana més esforç a la Generalitat per introduir una política de prevenció d’incendis forestals eficaç, que no solament actue quan el focus ja s’ha estès sinó evitant-lo abans que es produïsca. “En aquests casos la prevenció sempre és el mètode més eficaç i més barat per a les administracions públiques”.

“La CAM està patint unes condicions lleonines"

El diputat autonòmic d’EUPV Lluís Torró considera que la caixa alacantina està sometent-se “als dictats de Cajastur, malgrat que la CAM té el major percentatge de participació. Aquesta no és més que una de les nombroses conseqüències negatives que està patint la caixa alacantina després d’una fusió que està fent-li perdre tot el poder que tenia”. Torró a més adverteix que les imposicions de la caixa asturiana sobre la CAM i la resta de caixes que han participat en aquesta fusió freda “són el primer pas de camí a la privatització. Ja ho hem alertat des d’EUPV i estem segurs que no ens equivocarem”, vaticina.

Esquerra Unida considera que la CAM “està perdent totes les seues capacitats, sometent-se al control de Cajastur. És la crònica d’un mort anunciada, la qual ha vingut precedida per la pèrdua d’una caixa autòctona, territorialitzada i pública”.

Torró insta a Francisco Camps i a Jorge Alarte “a que obliguen als seus consellers dins de la CAM a donar marxa enrere en la fusió freda i a no acceptar aquestes condicions lleonines que únicament provocaran el seu arraconament i conseqüències nefastes per a la pròpia caixa i per als treballadors i treballadores”.

Jornada de Ciberactivisme a la Festa Avant



Avui, dissabte, 3 de juliol a partir de les 11h, retransmissió en directe de la Jornada de Ciberactivisme. També podeu seguir la Jornada a temps real a través de Twitter i fer-hi arribar tota mena de suggeriments o aportacions.