dissabte, 24 d’abril de 2010

El Mausoleu de Lenin

El Mausoleu de Lenin és un monument clàssic de l'arquitectura soviètica, obra de l'arquitecte Alexei Schúsev, que forma part del conjunt arquitectònic de la Plaça Roja protegit per la UNESCO.



El Mausoleo de Lenin es un monumento clásico de la arquitectura soviética, obra del arquitecto Alexéi Schúsev, que forma parte del conjunto arquitectónico de la Plaza Roja protegido por la UNESCO.

Perspectives davant les eleccions a Polònia

Andrei Fediashin. La tràgica mort del president de Polònia en l'accident aeri de Katyn del passat 10 d'abril ha provocat que l'actual president del parlament polonès, Bronislaw Komorowski, hagi anticipat les eleccions presidencials per al 20 de juny, inicialment previstes per aquesta tardor. És molt probable que la butaca presidencial sigui ocupat pel mateix Bronislaw Komorowski qui el passat 28 de març va assumir les funcions de Cap d'Estat i va obtenir el suport de la majoria dels membres del partit de centredreta al govern, Plataforma Cívica que, a més , no presenta un altre candidat.

Per la seva banda, el partit conservador polonès, Llei i Justícia, la principal força opositora a la Plataforma Cívica, haurà de nomenar el seu candidat abans del proper 24 d'abril. A jutjar per les declaracions dels dirigents d'aquest partit, en els comicis participarà com a únic pretendent a la presidència, almenys de moment, Jaroslaw Kaczynski, germà bessó del president mort. És possible que Jaroslaw aprofiti l'efecte de la catàstrofe aèria del seu germà per obtenir una bona quantitat de vots de condol.

No obstant això, no és d'esperar que Jaroslaw Kaczynski aconsegueixi un gran suport electoral. Sí, els polonesos s'han sentit sincerament la mort de tots els que van estar a bord de l'avió, però, una cosa és el sentiment davant d'una tragèdia nacional d'aquest calibre i una altra, molt diferent, el consens ciutadà davant el rumb que ha de seguir Polònia.

Grzegorz Napieralski serà el candidat a la presidència del principal partit de l'esquerra polonesa, l'SLD, per a les eleccions del pròxim 20 de juny, segons ha anunciat aquest divendres un portaveu de la formació.

D'aquesta manera, Napieralski passa a Jerzy Szmajdzinski, que va morir en l'accident aeri de l'avió presidencial polonès el 10 d'abril a la localitat russa de Smolensk.

El nou candidat del partit socialista SLD ha declarat en diverses ocasions ser un fervent admirador polític del president del Govern espanyol, José Luis Rodriguez Zapatero.

Els sondejos d'opinió realitzats indiquen que si els comicis se celebressin avui, Komorowski els guanyaria en la primera volta, aconseguint un 20% o 25% més de vots que el seu principal opositor o que, en el pitjor dels casos, segurament superaria a Kaczynski en la segona volta. Les eleccions presidencials a Polònia es celebren a una sola volta però, si cap dels candidats aconsegueix la majoria del 50% de vots, es convoca una segona, la data ja està fixada per al proper 4 de juliol.

Tots els països estan seguint amb molta atenció el desenvolupament d'esdeveniments a Polònia. En l'època dels Kaczynski (durant un temps, Jaroslaw va ocupar el càrrec de primer ministre sota la presidència de Lech), les relacions polonès-russes i polonès-alemanyes han patit un seriós deteriorament i el nacionalisme patològic de Polònia ha causat perplexitat entre la comunitat occidental.

La Polònia dels Kaczynski s'havia convertit en un país atractiu per a la conformació de diverses aliances antirussos entre els representants de països Europa de l'Est d'aquest tarannà. Aquestes coalicions destaquen per una especial antipatia històrica cap al Kremlin.

El comportament de Rússia després de la tragèdia d'abril va tenir molta importància tant per als polonesos com per als russos. De fet, es pot caracteritzar com a normal la reacció dels alts càrrecs del govern i dels ciutadans d'un país en el territori havia perdut la vida no només el president d'un altre Estat sinó també un gran nombre de representants de la seva elit política, militar i cultural.

Bronislaw Komorowski va dir al funeral de comiat de Lech Kaczynski, que les campanes de Cracòvia "repiquen per la reconciliació entre els polonesos ... i per la reconciliació entre Polònia i Rússia en homenatge a les víctimes de l'afusellament massiu en els boscos de Katyn" . En realitat, la reconciliació entre Polònia i Rússia ja va començar abans de l'accident aeri, quan, uns dies abans del funest vol de l'avió presidencial, el primer ministre polonès, Donald Tusk, i el seu homòleg rus, Vladímir Putin, van arribar a la ciutat russa de Smolensk per assistir a una cerimònia commemorativa del 70 aniversari de la tragèdia de Katyn.

Recordem que Polònia és una república parlamentària. Encara que el president polonès no exerceix el paper protagonista en el sistema polític de Polònia a diferència del primer ministre, ell juntament amb el Parlament assumeix la responsabilitat per la política exterior i la defensa, i pot exercir molta influència en ambdues. Lech Kaczynski va ser un clar exemple d'això.

Kaczynski va bloquejar moltes iniciatives de Tusk, que en reiterades ocasions no havia pogut aconseguir l'aprovació de diverses reformes importants. És per això que el primer ministre ja estava esperant a les eleccions presidencials per iniciar una àmplia modernització del sistema sanitari, econòmic, financer i legislatiu de Polònia.

Tusk i Komorowski pertanyen al mateix partit. En cas que l'últim sigui elegit president, a Polònia es consolidarà una majoria política per primera vegada en la seva nova història com a país democràtic.

Un dels objectius fonamentals de la política exterior polonesa és millorar les seves relacions amb Rússia, perquè Polònia, per la seva situació geogràfica, s'ubica entre l'Europa Occidental i la Oriental i no té més remei que normalitzar les seves relacions amb ambdues. En aquest cas, tindrà un paper clau dins de la regió, a més de les lògiques avantatges econòmics que ja té com a país de trànsit.

Els polítics polonesos solen dir que "Polònia pot fer molt amb Alemanya i res sense aquest país". Donald Tusk ja ha aconseguit establir bones relacions de cooperació amb la cancellera alemanya, Angela Merkel. S'espera que les relacions rus-poloneses també es normalitzin en breu. Així les coses, segons els analistes de la revista britànica The Economist, Europa ja hauria d'estar preocupada. "Polonesos, alemanys i russos: aquest és l'eix que donarà forma a la pròxima dècada a Europa". Aquesta ambiciosa afirmació no té sentit.


Grandes perspectivas ante las elecciones en Polonia
Andrei Fediashin.

Todo ha cambiado repentinamente en el escenario político de Polonia. La trágica muerte del presidente de Polonia en el accidente aéreo de Katyn del pasado 10 de abril ha provocado que el actual presidente del parlamento polaco, Bronislaw Komorowski, haya anticipado las elecciones presidenciales para el 20 de junio, inicialmente previstas para este otoño.

Es muy probable que el sillón presidencial sea ocupado por el propio Bronislaw Komorowski quién el pasado 28 de marzo asumió las funciones de Jefe de Estado y obtuvo el apoyo de la mayoría de los miembros del partido de centroderecha en el gobierno, Plataforma Cívica que, además, no presenta a otro candidato.
Para leer más ir a enlace:

Netanyahu rebutja congelar la colonització

El primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, va descartar la possibilitat de congelar l'ampliació dels assentaments a Jerusalem Est com a condició prèvia per restablir el diàleg amb els palestins, objectiu de la missió de l'enviat nord-americà George Mitchell que va arribar la vigília a la regió: "No hi haurà congelació a Jerusalem. El procés de pau depèn només de l'eliminació de les condicions prèvies", va declarar Netanyahu ahir en una entrevista a una de les cadenes israelians després que Mitchell arribés a la regió per destravar el procés negociador, en sostenir consultes amb les autoritats israelianes a Jerusalem i amb els mandataris palestins a Ramallah.

Al seu torn, l'assessor del líder de l'Autoritat Nacional Palestina, Saeb Erakat, va dir que els palestins encara esperen que l'emissari nord-americà els informi sobre la disposició d'Israel de suspendre els assentaments, per "tornar els més aviat possible a la taula de les negociacions ".

La possibilitat de reprendre un diàleg indirecte entre les parts sota la mediació dels EUA, que va sorgir a principis de març, va quedar obstaculitzada després del rebuig dels palestins, després que Israel anunciés la construcció de 1.600 habitatges a Jerusalem Est.

Israel considera Jerusalem, inclosos els barris àrabs ocupats en la guerra de 1967, la seva capital "única i indivisible", mentre que segons el dret internacional, Jerusalem Est i Cisjordània són territoris ocupats, el estatut ha de ser determinat en el procés de les negociacions entre Israel i els palestins. Els palestins insisteixen que Jerusalem Est ha de ser la capital del seu futur Estat.


Netanyahu rechaza propuesta de Obama sobre asentamientos en Jerusalén Este

El primer ministro de Israel, Benjamín Netanyahu, descartó la posibilidad de congelar la ampliación de los asentamientos en Jerusalén Este como condición previa para restablecer el diálogo con los palestinos, objetivo de la misión del enviado estadounidense George Mitchell que llegó la víspera a la región.

"No habrá congelación en Jerusalén...El proceso de paz depende sólo de la eliminación de las condiciones previas", declaró Netanyahu ayer en una entrevista a una de las cadenas israelíes después de que Mitchell, llegara a la región para destrabar el proceso negociador, al sostener consultas con las autoridades israelíes en Jerusalén y con los mandatarios palestinos en Ramallah.
Para leer más ir a enlace:

Altre bisbe dimiteix per abusos: Ja són cinc

Aplicant el Codi de Dret Canònic, Joseph Ratzinger ha cessat aquest divendres al bisbe de Bruges, Bèlgica, Roger Joseph Vangheluwe, de 74 anys, per haver abusat sexualment d'un jove belga quan era sacerdot, segons ha informat el Vaticà. Segons aquest article, "es prega encaridament" als bisbes diocesans que presentin la seva renúncia "si per malaltia o una altra causa greu quedés disminuïda la seva capacitat per ocupar-la". El bisbe, a través d'un comunicat del Vaticà, ha declarat que quan era un "simple sacerdot" i durant "un cert temps" havia abusat sexualment d'un jove. Ja són 5 els bisbes dimitits per aquests casos, 3 a Irlanda, 1 a Àustria i aquest últim a Bèlgica.

"La víctima segueix encara marcada i en els darrers decennis li he reconegut la meva culpa, així com a la seva família i els he demanat perdó. Però no els ha pacificat i tampoc jo estic en pau. El temporal mediàtic d'aquestes últimes setmanes ha reforçat el trauma i no és possible continuar en aquesta situació", ha afirmat el bisbe.

El prelat ha afegit en la seva confessió: "Estic profundament disgustat pel que he fet i presento les meves excuses més sinceres a la víctima, la seva família, a tota la comunitat ia la societat en general".

Roger Joseph Vangheluwe ha afegit que havia presentat la dimissió com a bisbe el Papa i que una vegada acceptada "es retira" de la vida pública.

Successives dimissions

Aquesta dimissió es produeix coincidint amb una mesa d'estudi iniciada pel govern alemany aquest divendres, per tractar els abusos, i un dia després que el Papa, en línia amb la seva "tolerància zero" contra els sacerdots pederastes, acceptés la dimissió del bisbe irlandès James Moriarty.

Moriarty, bisbe de Kildare i Leighlin, va presentar la seva renúncia el 3 de desembre passat, després de ser acusat expressament en el "informe Murphy" d'haver encobert, quan era prelat auxiliar de Dublín, els abusos sexuals i danys infligits a menors per clergues de la arxidiòcesi de la capital irlandesa.

Però aquesta dimissió no és l'única, ja que dos bisbes han renunciat en els últims mesos després de conèixer els dos informes oficials irlandesos, el "informe Ryan" i el "informe Murphy", que van revelar que durant 70 anys centenars de nens d'Irlanda van patir abusos sexuals per part de sacerdots en aquest país, sobretot en l'arxidiòcesi de Dublín, des de 1975 a 2004.


Aplicando el artículo 401/2 del Código de Derecho Canónico, el Papa Benedicto XVI ha cesado este viernes al obispo de Brujas, Bélgica, Roger Joseph Vangheluwe, de 74 años, por haber abusado sexualmente de un joven belga cuando era sacerdote, según ha informado el Vaticano. Según dicho artículo, "se ruega encarecidamente" a los obispos diocesanos que presenten su renuncia" si por enfermedad u otra causa grave quedase disminuida su capacidad para desempeñarlo".

El perdón no fue suficiente

El obispo, a través de un comunicado del Vaticano, ha declarado que cuando era un "simple sacerdote" y durante "un cierto tiempo" había abusado sexualmente de un joven: "La víctima sigue todavía marcada y en los últimos decenios le he reconocido mi culpa, así como a su familia y les he pedido perdón. Pero no les ha pacificado y tampoco yo estoy en paz. El temporal mediático de estas últimas semanas ha reforzado el trauma y no es posible continuar en esa situación", ha afirmado el obispo.
Para leer más ir a enlace:

ICV-EUiA: PP i CiU són mimétics

El portaveu d'ICV-EUiA, Esteve Martínez, ha sortit al pas de la moció que presentarà el PP al proper Ple municipal en què es demana que l'Ajuntament de Mataró "delati" els ciutadans en situació administrativa irregular davant la Policia i el Ministeri d'Interior: "Aquesta proposta demostra el mimetisme ideològic entre la dreta catalana i l´espanyola, CiU i PP, que coincideixen sempre a l'hora de demanar la reducció de drets de les persones immigrades, competint al seu torn amb Plataforma per Catalunya. Ja n'hi ha prou. Hem d'exigir al PP que deixi de dinamitar la convivència i la cohesió social que tant esforç ens ha costat de construir", ha dit Martínez.

ICV-EUiA s'ha mostra amoïnada pel fet que la dreta "es tregui la careta i posi de manifest el seu racisme i la seva xenofòbia amb propostes com aquesta, que atempta contra els principis ètics i els drets de les persones, i que és totalment inacceptable en democràcia". Martínez ha assegurat que està disposat a combatre aquests discursos "populistes i buits decontingut" amb polítiques de cohesió social i de foment de la convivència.

El candidat ecosocialista ha acabat dient que "nosaltres mai canviarem drets per vots; estem al servei de totes les persones, especialment de les classes populars, sigui quina sigui la seva procedència", i ha afegit que cal parlar d'immigració, però sempre amb pedagogia, amb rigor, i fugint d'estereotips i prejudicis.

Espanya, quarta de l'UE per dèficit públic

Espanya va ser el quart país de la Unió Europea que va registrar un dèficit públic més alt en 2009, només superat per Irlanda, Grècia i Regne Unit. El 2009 va suposar el 11,2% del PIB davant del 4,1% 2008, a causa de la disminució d'ingressos i l'augment de despesa pública provocat per l'agreujament de la crisi econòmica, segons les dades difoses avui per l'oficina estadística comunitària, Eurostat. Només Irlanda (14,3%), Grècia (13,6%) i Regne Unit (11,4%) van tenir l'any passat un dèficit pitjor que el d'Espanya. A continuació se situen Portugal (9,4%), Letònia (9%) o Lituània (8,9%). A França el dèficit va ascendir al 7,5% del PIB, a Itàlia al 5,3% ia Alemanya al 3,3%. A l'eurozona, el dèficit públic es va disparar des del 2% el 2008 fins el 6,3% el 2009 a causa dels ajuts dels governs al sectors financer i industrial que ens van ficar en la crisi per una gestió -com s'està demostrant- delictiva i d'autèntica estafa.

El superàvit desapareix de tot Europa
Cap país de la UE va registrar un superàvit el 2009. Els menors dèficits corresponen a Suècia (0,5%), Luxemburg (0,7%) i Estònia (1,7%). En total, 25 estats membres van empitjorar la seva situació pressupostària el 2009 respecte a les xifres registrades el 2008, i només dos (Estònia i Malta) la van millorar.

La crisi econòmica va provocar també un fort increment del deute públic, que a l'eurozona va passar del 69,4% del PIB a finals de 2008 al 78,7% del PIB a finals de l'any passat, i en el conjunt de la UE va pujar del 61,6% al 73,6%. A Espanya, el deute va augmentar del 39,7% al 53,2% del PIB. A finals de 2009, els països amb un nivell més baix de deute eren Estònia (7,2% del PIB), Luxemburg (14,5%), Bulgària (14,8%), Romania (23,7%), Lituània (29,3%) i República Txeca (35,4%).

Un total de 12 Estats membres van registrar un deute superior al límit del 60% del PIB que marca el Pacte d'Estabilitat i Creixement. Es tracta d'Itàlia (115,8%), Grècia (115,1%), Bèlgica (96,7%), Hongria (78,3%), França (77,6%), Portugal (76,8%) , Alemanya (73,2%), Malta (69,1%), Regne Unit (68,1%), Àustria (66,5%), Irlanda (64%) i Països Baixos (60,9%).

El 2009, la despesa pública a l'eurozona va ascendir al 50,7% del PIB i els ingressos governamentals al 44,4% (50,7% i 44% en el conjunt de la UE). En totes dues àrees, la despesa pública va augmentar respecte a l'any anterior i els ingressos van caure.


España, cuarto país de la UE con un déficit público más alto

España fue el cuarto país de la Unión Europea que registró un déficit público más alto en 2009, sólo superado por Irlanda, Grecia y Reino Unido. En 2009 supuso el 11,2% del PIB frente al 4,1% de 2008, debido a la disminución de ingresos y al aumento de gasto público provocado por el agravamiento de la crisis económica, según los datos difundidos hoy por la oficina estadística comunitaria, Eurostat. Por este mismo motivo, el déficit público de la
Sólo Irlanda (14,3%), Grecia (13,6%) y Reino Unido (11,4%) tuvieron el año pasado un déficit peor que el de España. A continuación se sitúan Portugal (9,4%), Letonia (9%) o Lituania (8,9%). En Francia el déficit ascendió al 7,5% del PIB, en Italia al 5,3% y en Alemania al 3,3%. En la eurozona, el déficit público se disparó desde el 2% en 2008 hasta el 6,3% en 2009 debido a la crisis.