dissabte, 9 de juliol de 2011

Facundo Cabral assassinat a trets a Guatemala


El cantautor argentí Facundo Cabral ha estat assassinat avui a trets per uns desconeguts a la capital guatemalenca quan es dirigia cap a l'aeroport internacional La Aurora, al sud de la Ciutat de Guatemala. Un portaveu de la Policia Nacional Civil (PNC) ha dit als periodistes que l'artista, de 74 anys, que aquesta setmana va oferir un concert a la capital guatemalenca, ha mort com a conseqüència de diversos trets. "Va ser un atemptat directe en contra perpetrat per sicaris que van utilitzar fusells d'assalt", ha dit el portaveu de la Presidència guatemalenca, Ronaldo Robles. Per veure més anar a l'enllaç de Sírius Latinoamèrica:http://americallatina.sirius.cat/2011/07/assassinat-trets-el-cantautor-argenti.html

Wall Street aprofita el petroli alliberat pels EUA per lucrar-se

Els governs que formen part de l'Agència Internacional de l'Energia (AIE) han creat "una oportunitat de negoci" per als bancs de Wall Street, els traders de matèries primeres i les companyies energètiques en alliberar part de les seves reserves estratègiques de cru. Als Estats Units, alguns operadors que van adquirir a l'administració aquest petroli han optat per guardar-lo en tancs i vaixells per acaparar estocs a l'espera que pugin els preus, en lloc de vendre'l ràpidament a empreses de refinació, amb un clar propòsit especulatiu.

Els EUA han venut reserves; a Europa ha hagut prou amb reduir els estocs'

Segons fonts de la indústria, és improbable que aquesta pràctica s'estigui donant a Europa. Aquí, l'alliberament de reserves s'ha efectuat reduint la quantitat de barrils que les petrolieres estan obligades a guardar a la nevera (els governs no han venut els seus estocs). La raó és que els EUA han alliberat molt més petroli que la resta: la meitat del total. Europa ha aportat el 30% i els membres asiàtics de l'AIE, el restant 20%. Cada país ha aportat en funció del seu consum.

Tot i que el gran impulsor de la iniciativa de l'AIE ha estat Estats Units, aquest país (responsable d'un 25% del consum mundial) té actualment petroli de sobres. Els tancs d'emmagatzematge de Cushing, en Okla-homa, el gran repositori de cru del país (allà es guarda el producte que es negocia a Nova York), estan a prop del seu màxim històric des de fa mesos. Com a conseqüència d'aquesta sobreoferta, aquest any s'ha aguditzat una tendència que va començar l'agost de l'any passat: el petroli de referència als Estats Units, el West Texas Intermediate (WTI), cotitza per sota del seu homòleg europeu, el Brent, al contrari del que succeïa tradicionalment (el WTI sempre ha estat una mica més car). El diferencial de preus està ja en uns 18 dòlars i, segons ha dit aquesta setmana Citi, l'any que ve podria arribar a 40 dòlars.

El cru europeu és més car que el dels Estats Units, que té excedent Com les empreses de refinació no utilitzen un únic tipus de cru (empren una barreja o cistella de diferents varietats), és difícil saber fins a quin punt perjudica aquest diferencial de preus al consumidor europeu. Les grans beneficiades, sens dubte, són les companyies de refinament amb instal.lacions als Estats Units. "Es dóna un fenomen curiós: els refineries americans compren un cru entre 15 i 18 dòlars més barat que a Europa, de molt alta qualitat, i obtenen un producte final amb menors costos", diu una font de la indústria europea, que apunta que, "indirectament", el gran perjudicat és el consumidor de la UE.

Arana adverteix al sector de Madrazo que si no es reafilia estan fora d'EB

El coordinador general d'EB, Mikel Arana, ha advertit el sector encapçalat per Javier Madrazo que si no tornen a afiliar-se quedaran "fora d'Ezker Batua". Arana opina que "fa pensar" que el sector de Javier Madrazo, que va decidir no tornar a afiliar-se a la formació, "siguin precisament els mateixos que han portat a terme la negociació en Araba" i van reclamar al PNB llocs públics i un crèdit. El coordinador general ha recordat que Ezker Batua té "en marxa un procés de reafiliació" i que "els seguidors de Javier Madrazo han dit que no participaran", i els ha advertit que "qui no es vulgui reafiliar quedarà fora d'Ezker Batua".

El sector oficial d'EB dirigit per Arana va convocar una Assemblea General per "refundar" la formació al novembre, dins d'un procés que incloïa la "reafiliació" davant els òrgans federals d'IU com a mitjà, segons aquest sector, per resoldre les disputes sobre el cens d'afiliats i la composició dels òrgans de govern d'EB que manté enfrontats, fins i tot als tribunals ordinaris, als dos sectors.

En canvi, el grup liderat per Madrazo rebutja l'afiliació a IU i assegura que la Comissió de Garanties d'EB "ha declarat nul.la" la convocatòria d'una Assemblea General per al novembre i el procés de reafiliació.

Aquest congrés de novembre haurà de "decidir, ara sí, de manera absolutament imprescindible, qui forma part de l'organització i qui no", així com determinar "els models d'actuar i les propostes polítiques", ha explicat Arana.

Arana també ha considerat que aquesta Assemblea General ha de determinar formalment que quedin fora de l'organització les dues junteres d'EB a Àlaba, que dijous van votar la seva pròpia candidatura a diputat general del territori, el que va propiciar que el candidat del PP Javier de Andrés assumís la presidència del govern foral.

"Recompondre un projecte polític"


En qualsevol cas, ha matisat, "l'assemblea no va posar o treure gent" sinó que tractarà de "recompondre un projecte polític" i ha defensat la necessitat de "refundar EB", com va apuntar després dels mals resultats que va tenir la formació en les últimes eleccions municipals i forals.

Arana proposarà "una nova manera de fer política amb una EB més oberta a la ciutadania i a les organitzacions socials i sindicals" de manera que, ha advertit, la seva formació té "una gran feina de fer a partir de setembre per parlar amb el major nombre possible de representants de l'esquerra".

Segons ha explicat, des de dijous, quan Agirre va fer públiques les demandes dels que negociaven en nom d'EB, ha rebut nombroses trucades i missatges de militants que fins ara s'havien situat "en la batalla interna més pròxims" al denominat sector que encapçala Madrazo, que li han expressat la seva "indignació".

Retallada del servei urgent d´ambulàncies a set municipis

Fins ara han estat els hospitals, Centres d'Atenció Primària i estructura administrativa els que han patit els efectes de les retallades, i ara és el torn del transport sanitari. El personal que treballa en aquest àmbit va denunciar la reducció del servei de set ambulàncies que fan serveis d'urgències (SEM) a les comarques gironines. Aquesta situació ha portat a la convocatòria d'una vaga a partir del 19 de juliol.

El Consorci del Transport Sanitari de Catalunya a Girona retallarà el servei de les ambulàncies que fan transport urgent a set municipis de les comarques gironines. Així ho van assegurar els treballadors d'aquest sector a través de sindicats com UGT o CCOO, després que la direcció els informés, en un comunicat oficial, del nombre de vehicles del Sistema d'Emergències Mèdiqes (SEM) que presumiblement es veuran afectats. Segons els sindicats, la tisorada es passarà a set ambulàncies que operen a Girona, Blanes, Banyoles, Besalú, Arbúcies, Empuriabrava i Ripoll.

A Girona per exemple, una de les dues ambulàncies que fan serveis de 24 hores passarà només a fer-ne 12, de manera que durant la nit només hi haurà un vehicle fent el torn. La situació és idèntica a Blanes, mentre que a Besalú l'ambulància només treballarà durant el dia. A Banyoles desapareixerà el transport que feia el torn de dia i només en quedarà un que treballarà les 24 hores. A Arbúcies desapareix l'ambulància que operava tot el dia, i a Ripoll, la que feia només 12 hores. A Empuriabrava l'únic vehicle que hi havia desapareix tot l'any excepte durant els tres mesos d'estiu, que estarà operatiu les 24 hores del dia.

Els sindicats asseguren que aquesta reordenació empitjorarà l'atenció als usuaris i la situació que viuen els treballadors. Per evitar-ho, els tres sindicats del sector de les ambulàncies han convocat una vaga en l'àmbit català els propers dies 19, 20, 21 i 22 de juliol. Adolfo Martín d'UGT va afirmar que demanaran a la conselleria de Treball que fixi els serveis mínims, i remarca que els motius principals per fer-la és lluitar "contra el deteriorament en la qualitat assistencial dels transports sanitaris urgents i no urgents".

Pel que fa al transport sanitari no urgent, fonts sindicals destaquen que es retallarà un 2% el preu del servei, que suposarà un 6% menys de volum de feina. Això, segons els sindicats, vol dir que ara l'empresa deixarà de cobrar 1,7 milions d'euros l'any.

Lourdes Alsina, de CCOO remarca que "el perill principal és que l'usuari en sortirà perjudicat. Estem parlant d'un servei d'urgències que es deixarà de fer, i la gent d'aquests pobles haurà d'esperar més temps perquè vingui una ambulància de més lluny. Això a més, suposa més càrrega laboral per als treballadors, i en definitiva un empitjorament de les condicions que repercuteix directament en la població".

En aquest sentit, Alsina considera que el sector està disposat a negociar un sobreesforç i evitar que gairebé una vintena de treballadors vagin al carrer, i va admetre que la idea de l'empresa és intentar reubicar tot el personal que deixi de fer aquest servei. No obstant, creu que això a l'usuari no li servirà."El problema més gros és per a l'usuari. A la retallada a les ambulàncies se li suma la dels centres sanitaris amb reducció de guàrdies. Que ningú es posi malalt". Per la seva banda, el Consorci del Transport Sanitari no va fer declaracions al respecte.

ICV-EUiA carrega contra CiU per celebrar el 10J pactant els pressupostos amb el PP

El president del grup parlamentari d'ICV-EUiA, Joan Herrera, ha criticat CiU per celebrar l'aniversari del 10J quan va tenir lloc "la major manifestació per la dignitat de Catalunya" pactant els pressupostos amb el PP, el partit que precisament "més ha atacat la dignitat del país, que menysprea i se'n riu de l'autogovern, que combat la llengua i que sembra l'odi en matèria d'immigració a ciutats com Badalona". D'aquesta manera, Herrera ha assegurat que tot i que CiU no s'hagi volgut fer la foto del "pacte de la vergonya", han quedat "ben retratats".

Tot i així, Herrera ha dit que no li sorprèn gens l'acord perquè "la dreta a Catalunya comparteix model econòmic, fiscal i social en un escenari de retallades" però sí que ha lamentat que CiU situï el PP enmig de la política catalana. "CiU va començar la legislatura al mig de l'hemicicle i ara continua fent gran el PP a Catalunya que ja governa en ciutats estratègiques", ha volgut remarcar el secretari general d'ICV.

De la mateixa manera, Herrera també ha retret a CiU que acabi "amagant la senyera" i anteposant la dimensió conservadora en política econòmica i social per davant de la defensa del país i dels drets nacionals. "El que és més greu és que té conseqüències en la vida diària dels catalans i catalanes amb retallades que afectaran a l'educació i a la sanitat pública", ha advertit el dirigent ecosocialista.

Però Herrera sí que ha mostrat la seva sorpresa perquè "PSC i ERC volguessin recollir les engrunes del pacte" en una actitud que ha qualificat de "despistada". "Sembla que no vulguin entendre que hi ha maneres diferents de sortir de la crisi econòmica i està enmig no serveix de res", ha afirmat el president del grup parlamentari ecosocialista.

Els tresors trobats en un temple de l'Índia romandran intactes per ara

La Suprema Cort de Justícia de l'Índia va dictaminar ahir la prohibició de l'obertura del sisè i últim dipòsit de tresors, potser el més ric, trobats al temple hindú de Sri Padmanabhaswamy (foto) al sud del país, ha informat l'entitat. Representants de la Cort Suprema de Justícia índia, va anunciar que el dipòsit no s'obrirà fins que les autoritats locals puguin garantir la seguretat del temple i dels tresors d'acord amb una avaluació adequada de seguretat que inclogui documentació escrita i fotogràfica professional.

Els tresors van ser trobats la setmana passada al temple de Sri Padmanabhaswamy al sud-oest de l'estat de Kerala. A l'església del segle XVI van ser trobades bosses amb or, pedres precioses, joies, que ascendeixen, segons les primeres estimacions, a més de US 20 mil milions de dòlars.

L'antic temple es troba al territori del Principat de Travancore, els governants eren coneguts per la seva riquesa. Partides de tresor van ser segellats durant uns 150 anys enrere. El destí posterior dels tresors va ser objecte d'acalorats debats.

Alguns proposen utilitzar els tresors trobats per al desenvolupament social i cultural de l'estat de Kerala, altres per al manteniment i seguretat dels tresors del temple per si les autoritats no compleixen amb aquest requisit.

Agres disputes sobre les troballes han portat a la Cort Suprema de Justícia per evitar conflictes en el país i investigar sobre el moment dels dipòsits per comprendre a fons els resultats, va dir la premsa índia. Hores d'ara, el temple és sota la protecció dels militars.

Mentrestant, els científics segueixen debatent de quina manera el temple es va fer de tants tresors. L'explicació més simple, és que l'or i les pedres precioses durant segles van ser portats per pelegrins i fidels i que els prínceps de Travancore eren els seus guardians.

No obstant això, no està clar com els visitants, fins i tot els més rics, van poder regalar tant or al Temple.

L'historiador local Dr Sashibhushan suggereix que la majoria de les riqueses van poder ser portades per mercaders europeus als quals se'ls pagava amb pebre. El territori de l'actual estat de Kerala en temps antics era un centre de comerç de les espècies.

Opositors sirians es reuneixen a París amb militants sionistes francesos

Una trobada organitzada pel militant sionista francès i gran defensor d'Israel, Bernard-Henri Lévy, per denunciar el règim sirià va tenir lloc el dilluns, 4 de juliol al cinema Saint-Germain-des-Prés, a París, a iniciativa de la revista La Règle du Jeu, de France-Syria Démocratie i de l'organització Canvi per la Democràcia a Síria. Un grup de polítics francesos, en la seva major part fidels amics d'Israel, van ser convidats a l'esdeveniment: l'ex ministre d'Exteriors Bernard Kouchner, el president de SOS Racisme Dominique Sopo, conegut per ser un petit BHL en potència, l'assagista i filòsof sionista francès André Glucksmann, que va publicar un article a Le Monde el 6 de gener de 2009 al que va defensar la legitimitat de l'operació israeliana Plom Fos contra la Franja de Gaza, els sionistes extremistes Frédéric Encélado, que es presenta com un "expert en assumptes estratègics", i Alex Goldfarb, exmembre del Knesset i un dels assessors del ministre de Defensa d'Israel, Ehud Barak.

També es trobaven entre els convidats alguns representants del centre-esquerra com François Bayrou, el socialista Laurent Fabius, l'alcalde de París Bertrand Delanoe, i la portaveu dels Verds Cécile Duflot.

Pel que fa a l'oposició siriana, ella va deixar sentir la seva veu a través de diversos representants, incloent a una personalitat que va participar en un recent congrés hagut en Antaliya (Turquia): Lama Atassi.

Preguntada pel diari Al-Quds al Arabi, un diari en llengua àrab publicat a Londres, Lama Attassi va manifestar que les despeses de la reunió de París van ser costejats per dues empresaris vinculats als Germans Musulmans sirians pertanyents a la família Sankar. A més, ha afegit que! Aquells que ens acusen de cooperar amb els israelians presten un servei al règim sirià".

Segons Attassi, també van estar presents a la reunió de París el representant dels Germans Musulmans sirians, Molhem Drubi, Hindi Ahedo (Comitè Executiu del Congrés de Antaliya), Redwan Badini (kurd sirià que resideix al Regne Unit i membre del Comitè Executiu del Congrés de Antaliya), Sondos Slimane (Membre del Comitè Executiu del Congrés de Antaliya i del Partit del Congrés "Hadaza"), Gàbia Yusef (membre del Comitè Executiu del Congrés de Antaliya).

El diari libanès As Safir preguntar al representant dels Germans Musulmans sirians Molhem Drubi si no se sentia avergonyit per assistir a una reunió organitzada per la revista La Regla du Jeu i de seure amb sionistes i individus pro-Israel. Drubi va dir que per "els sirians el que és important és tenir una plataforma per poder mostrar la seva causa". També es va negar a interpretar aquesta participació com una oportunitat per rebre instruccions o consells de ningú.

Alguns opositors sirians que resideixen a l'estranger han expressat el seu desacord amb la celebració d'aquesta reunió i l'han denunciat.

Convidats a la reunió, diversos d'ells es van negar a acudir. "Qui és l'enemic dels drets d'un poble no pot pretendre donar suport a una revolució fonamentada en la defensa d'aquests mateixos drets", va dir el líder de l'oposició Atassi Suhair al diari sirià Al Watan.

"Els sirians que van acceptar participar en el dilluns a la conferència de París, organitzada amb el suport de l'anomenat Comitè per a la Salvació de Síria, establert per Bernard-Henry Lévy, s'han de retirar i anunciar públicament el seu retir", va afirmar.

Rebutjant un "escenari libi" per Síria, Suhair Atassi va dir: "Bernard-Henri Levy ha considerat als nens morts a Gaza com" danys col.laterals de la guerra contra el terrorisme "i en resposta a la massacre al campament de refugiats de Jenin el 2002, ell va visitar el camp a bord d'un tanc israelià. La premsa va publicar les seves fotos i la seva afirmació que: "L'exèrcit israelià és el més humà de la història moderna".

Ja a finals de maig, tres d'intel·lectuals de l'oposició siriana a França van signar també una crida titulat "Bernard-Henri Lévy, estalviï el seu suport als sirians". Burhan Ghalioun, escriptor i professor de la Sorbona, Subhi Hadidi, escriptor i periodista, i Faruk Mardam Bey, editor, van considerar les iniciatives de BHL com "maniobres sòrdides encaminades a desviar l'oposició democràtica de Síria i els seus objectius" i ha considerat que elles " menyscaben la credibilitat de l'oposició enfront del seu poble".

L'escriptor Haissam Mannaa també es va distanciar de la conferència de París. Mannaa va dir que Levy és el representant d'Israel a Europa i va qualificar de "mercenaris" a tots aquells que van prendre part en la conferència.

Una tempesta a Saturn de 4.000 milions de km2

La NASA ha publicat imatges detallades d'una tempesta gegantina a Saturn, amb una superfície vuit vegades més gran que la de la Terra. Les fotos, captades a través de les càmeres de la nau Cassini, mostren que la tempesta ha format un cercle al voltant del planeta que cobreix un territori de 4.000 milions de quilòmetres quadrats. El fenomen ha estat batejat per la comunitat astronòmica com la Gran Taca Blanca. No és el primer fenomen natural d'aquest tipus que registra Cassini però, sens dubte, és el més gran: el rècord anterior va ser 500 vegades menor. La freqüència de llampecs és 10 vegades més alta que en qualsevol altra tempesta registrada des de l'arribada de Cassini a l'òrbita de Saturn el 2004. En els moments més intensos es van generar fins a 10 llampecs per segon.

Imatges en infraroig de la tempesta
Georg Fischer, membre del grup de científics que es dediquen a analitzar els resultats obtinguts per Cassini, comenta: "Hem observat tempestes a Saturn durant gairebé set anys i veure una tempesta tan diferent a les anteriors ens ha posat a la vora dels nostres seients".

Precisa que el 2004 en l'hemisferi sud del planeta havia estiu. A l'agost de 2009 va començar la primavera en l'hemisferi nord. El científic accentua: "Aquesta tempesta és més que emocionant perquè mostra com el canvi de temporades i de la il luminació solar poden 'remenar' dramàticament el temps a Saturn".

La primera alerta de la tempesta provenir d'astrònoms aficionats del Japó, que la van detectar el passat 5 de desembre com un petit punt blanc a l'hemisferi nord. Els científics no van trigar res en comprovar que el fenomen també havia estat registrat per Cassini de la NASA i el telescopi Almeria a Calar Alt (Espanya).

Als 15 dies el diàmetre de la tempesta ja es va fer semblant al de la Terra i va tenir una cua de núvols de 300.000 quilòmetres.

La Gran Taca Blanca és la cinquena tempesta gegantina que ha pogut observar-se en Saturn des de 1903, quan les lents dels telescopis van començar a fer-les visibles. No obstant això, aquesta vegada les imatges són les més detallades en tota la història de les observacions.

La Manxa es produeix al planeta cada any saturnià, és a dir, cada 29,5 anys terrestres. La propera s'esperava el 2020 però, per raons desconegudes, aquesta vegada s'ha produït nou anys abans del que es suposava.

El desglaç de l'Àrtic ja és crític i tot just comença

La superfície dels gels de l'Oceà Àrtic pateix un desglaç "crític" i en les pròximes setmanes pot arribar a nivells mínims registrats des de l'inici de les observacions, al 1979, segons el Centre nacional nord-americà d'estudis de Nieves i Gels (NSIDC): "La superfície gelada ha disminuït per sobre dels nivells del 2007, quan va ser registrat el mínim absolut des de l'inici dels mesuraments satelitales. Ara la regió es troba en la fase crítica de la reculada dels gels, la temperatura durant les pròximes setmanes demostrarà si registrarem nous rècords", diu la nota del Centre.

Segons els experts de NSIDC, la temperatura a la gran part del territori de l'Àrtic el juny de 2011 va estar d'1 a 4 graus per sobre de la norma. Al mateix temps, el passat mes els gels es van contraure 80'800 km2 al dia, el que supera en 50% el ritme mitjà del desglaç registrat entre 1979-2000.

El mar de Kara és el més afectat per la tendència a l'augment del desglaç de l'Àrtic. Els seus extrems meridionals han perdut completament la coberta de gel, alguna cosa bastant inusual per a la regió, segons NSIDC.

La temporada de desglaç a la regió de l'Àrtic comença a mitjans de juny. El gruix del casquet glacial sol assolir la seva menor superfície a mitjans de setembre.