dijous, 16 de maig de 2013

Des de la seu del PP a casa de Gallardón contra la reforma feixista de la llei de l'avortament

Amb les mans formant un triangle com a símbol del ventre matern centenars de persones han fet "un escratxe al control sobre el cos de les dones" davant de la seu central del PP, al madrileny carrer de Gènova. Durant diversos minuts han tallat la via per per exigir al ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, "l'avortament lliure i gratuït" davant la reforma de la legislació actual que porta a terme aquest departament en mans de l'Opus Dei. Així ho han fet saber al ministre en els voltants de casa on han conclòs la protesta amb un altre escratxe al seu portal.

Protestes similars s'han dut a terme també en altres ciutats espanyoles, davant de les seus del partit del Govern.

Els assistents, convocats a través de les xarxes socials per dur a terme el que han anomenat com un "escrache feminista" han portat pancartes a favor del dret de la dona a decidir sobre la interrupció voluntària de l'embaràs i han dut a terme una llarga xiulada contra el titular del Justícia.

Després de diversos moments de forcejament i tensió entre la Policia Nacional i els manifestants, finalment, aquests han envaït el carrer Gènova, arribant a seure a l'asfalt i impedint el pas dels vehicles entre la plaça de Colón i la d'Alonso Martínez. Ha estat llavors quan els agents han establert un cordó que impedia el pas dels activistes fins a la porta de la seu del PP.

"Avortar no és una decisió que es prengui a la lleugera, que no ens criminalitzin" "Avortament legal per no morir", "Nosaltres parim, nosaltres decidim" i "Mare lliure. Els ventres lliures faran homes lliures" són alguns dels missatges que s'han pogut llegir a les pancartes dels manifestants, molts d'ells amb samarretes i banderes morades.

"Avortar no és una decisió que es prengui a la lleugera, que no ens criminalitzin perquè la interrupció lliure de l'embaràs, que és com es diu de veritat, no és un assassinat", expressa per Públic Ana Serrano. "A més, estem en un Estat aconfessional pel que l'Església no ha d'interferir en les decisions que afecten els ciutadans", afegeix el seu company Roberto Ramírez, un més dels bastants homes que també s'han sumat a la protesta.

Reforma "irracional" i "vergonyosa"


Una de les dones que ha acudit a l'acte, Dolors González, qualifica d '"irracional" i "vergonyosa" la reforma anunciada per l'Executiu, a qui acusa de ser "els primers que no compleixen les lleis constitucionals", en no oferir ni sanitat ni educació públiques ni un habitatge digne als ciutadans.

"Sóc mare de família nombrosa i llevadora en un hospital, però, a més que les dones tenim dret a decidir, crec el mínim que es mereix una persona és que la vulguin en néixer", expressa Maria Rengel que porta una pancarta en solidaritat amb les marees blanca i verd (per la sanitat i educació respectivament).

A més de la sonora xiulada que s'han dirigit a la seu del PP, els assistents han cridat lemes com "Avortament lliure i gratuït", "No a l'avortament clandestí" i "Fora rosaris dels nostres ovaris", així com el ja conegut "Que no , que no, que no ens representen".

Després de llegir el manifest els manifestants han acordat abandonar la zona pacíficament. No obstant això, almenys un centenar d'ells ha decidit continuar la protesta davant del domicili del ministre de Justícia que viu a prop de la plaça de Tribunal. Allà han estat cridant "vergonya", "avortament lliure" o "fora l'avortament del Codi Penal" fins que la policia ha desallotjat la via.

El domicili particular del ministre, proper al lloc on s'ubica la seu nacional del PP, estava custodiat per mitja dotzena d'agents de la Policia Nacional en previsió que la proposta que va començar a les set de la tarda al carrer Gènova finalitzés en el domicili de Gallardón.

Diverses detencions i ferits


La protesta enèrgica dels manifestants ha atret nombrosos agents de policia a la porta de l'immoble on s'han viscut moments de tensió. Després de la primera detenció, la policia ha procedit a identificar molts dels manifestants.

Malgrat l'enrenou, el tràfic continuar obert al carrer Sagasta i diverses persones, davant la situació d'enfrontament amb la policia, s'han sortejat els vehicles per creuar el carrer. En aquest moment, quedaven unes cent persones dispersades en les quatre cantonades de la cruïlla entre els dos carrers.

Finalment, la Policia va detenir un altre home jove que, en el forcejament amb els agents, va acabar ferit al cap de tal manera que va començar a sagnar en abundància. Davant la lesió resultant, diverses dones han retret l'actuació de la Policia amb crits i els agents han respost amb virulència, amb empentes i tombant a terra a algunes de les persones, tot amb una tensió creixent i amb insults cap a la policia.

Miguel Blesa, excapo de Caja Madrid, inesperadament empresonat

Miguel Blesa, amic de l'expresident del Govern José María Aznar (1996-2004) i al capdavant de Caja Madrid durant més de tretze anys, ha posat aquest dijous punt i final a la seva jubilació daurada per dormir per primera vegada a la presó. Els seus plans per casar-se el proper 8 de juny amb la seva companya dels últims temps en una finca dels afores de Madrid queden ara en l'aire per la sorprenent decisió del titular del Jutjat d'Instrucció número 9 de Madrid, Elpidio José Silva.

El magistrat que investiga la concessió d'un crèdit fallit de 26,6 milions el 2008 per Caja Madrid al grup Marsans ha fet un pas inesperat en citar de forma urgent l'expresident de l'entitat financera.

L'argument del jutge era conèixer de primera mà els detalls de la compra per part de Caja Madrid del City National Bank of Florida, pel qual l'entitat hauria pagat un sobrepreu i que ha estat el detonant per dictar l'ordre de presó de Blesa, eludible sota una fiança de 2,5 milions d'euros.

Una decisió que no ha deixat indiferent a ningú, ni als amics ni als detractors de l'exbanquer preguntats per Efe, que han destacat que, després de deixar la presidència de Caja Madrid el 2010, Blesa havia optat per refer la seva vida i gaudir de la seva família allunyat dels focus.

Amant dels viatges i enamorat de Miami (EUA), Blesa, nascut a Linares (Jaén) a l'agost de 1947, s'havia deixat veure públicament en comptades ocasions i en algunes d'elles, com les seves compareixences al Congrés, disposat a complir amb el seu deure, com ell va explicar.

Malgrat els seus problemes de columna, l'exbanquer militant del PP i operat almenys en dues ocasions d'una hèrnia discal mantenia sempre un port elegant -habitualment enfundat en vestits a mida- i un irònic sentit de l'humor.

"Es va sentir traït" per Díaz Ferrán


Amb l'esperança de demanar la milionària fiança i recuperar els seus plans de casament, Blesa segurament recordarà en aquestes hores a alguns dels seus bons amics i també als qui en els últims anys li van deixar un sabor més agredolç, entre ells l'expresident de la CEOE Gerardo Díaz Ferrán, per qui va dir sentir-se traït.

Segons l'entorn de Blesa, les picabaralles amb el llavors patró dels empresaris, assegut al consell d'administració de Caja Madrid, van començar quan el banquer es va adonar que Díaz Ferrán li havia entabanat en operacions que havien resultat un fiasco, com la entrada al capital de SOS. I van augmentar amb el polèmic procés electoral en què Díaz Ferrán, a la presó des del desembre passat, va deixar de donar suport a Blesa i es va alinear amb les tesis de l'expresidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, que advocava per renovar la cúpula de l'entitat financera.

En els seus últims anys al capdavant de Caja Madrid, Blesa va lluitar aferrissadament per optar a la seva reelecció com a president de l'entitat amb el suport del llavors alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón.

Al final del seu mandat, Blesa se sentia orgullós de deixar una Caixa Madrid cinc vegades més gran del que la va trobar a la seva arribada al setembre de 1997 i es va anar agraït i satisfet de lliurar, com ell mateix va dir, al seu bon amic Rodrigo Rato el comandament de la quarta entitat financera d'Espanya.

Va marxar "amb enyorança, però sense rancor ni amargura" perquè va preferir recordar que durant els seus anys al capdavant de l'entitat, Caja Madrid va crear 6.000 llocs de treball i va obrir 1.400 sucursals i oficines de banca d'empreses.

Durant el seu mandat es van aprovar decisions estratègiques com la signatura d'una gran aliança en bancassegurances amb Mapfre i també la compra del City National Bank, la setena entitat de l'estat de Florida, un orgull per Blesa encara que ara el porti a la presó.

Execució de tres soldats sirians a mans dels terroristes de l'imperi

Les imatges de crueltat estan proliferant en els últims dies. Si fa uns dies publicavem les d'un capitost d'una de les bandes dels islamistes finançats per EUA/OTAN, Aràbia Saudita i Qatar a través d'Al-Qaida traient el cor a un soldat i d'altres mercenaris islamistes executant a onze civils desarmats a sang freda, avui són les imatges -molt violentes, avisem- de l'assassinat de tres soldats del règim legítim de Síria a mans d'aquesta xusma criminal a la què les oligarquies occidentals fan servir com titelles per als seus fins criminals i rapinyaires.

El conflicte a Síria no només no sembla arribar a una solució ràpida, sinó que la crueltat de la violència està arribant a internet. L'última mostra és un vídeo, publicat el passat dimecres, on apareix l'execució de tres soldats de l'Exèrcit de Baixar al-Assad a mans de combatents sirians amb trets al cap a la província de Raqqa (Síria), controlada pels mercenaris.

Un home que parlava al vídeo ha indicat que les execucions eren en venjança per les matances a la ciutat costanera de Banias executades en la seva fugida per l'ofensiva de l'exèrcit fa dues setmanes. Fotos i filmacions de la massacre de Banias -obra dels mercenaris en la seva retirada contra un poble que ni els dóna suport ni els creu- mostraven escampats als carrers dotzenes de cossos mutilats, molts d'ells de nens.

Els vídeos d'execucions i tortura s'han tornat cada vegada més comuns a Síria, especialment després que dimarts passat aparegués 1 mostrant a un rebel traient el cor a un soldat. L'agència Reuters informa també d'un tercer vídeo que ha vist la llum aquest dijous, on suposats combatents del Front Nusra, grup lligat a Al-Qaida, apareixen executant a 11 homes.

Les tres centrals nuclears de Catalunya registraren més de 200 problemes de funcionament en 7 anys

Les incidències, avaries i problemes de funcionament no són una excepció a les tres centrals nuclears que hi ha a Catalunya –Ascó I i II i Vandellòs II-, sinó que en pateixen desenes cada any. Així ho mostra un informe presentat dijous per l’organització ecologista Tanquem Les Nuclears que recull les dades del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) des de l’octubre de 2005 fins al desembre de 2012. En total, les tres centrals van sumar 221 problemes de funcionament en el període analitzat, la major part de les quals són "activacions falses" o mecanismes que no han funcionat (59,3%) i es concentren als edificis de control, contenció –el nucli més important de les centrals- i combustible (65,4%).

En aquest sentit, Tanquem les Nuclears alerta que les zones “més degradades pels problemes de funcionament” són les “més complexes, delicades i perilloses de les centrals”. L’organització també destaca els problemes als circuits primaris, sistemes de refrigeració, generadors de vapor i pressionadors, tots ubicats als edificis de contenció de les nuclears, ja que si bé suposen poc més de l’11% de les incidències, es tracta de “components molt complexos i de difícil substitució, que funcionen en condicions límits de pressió i temperatura, i que són vitals per a la seguretat”.

L’informe afegeix que, a més a més, existeixen un nombre destacat d’incidències sobre les quals el CSN no especifica el lloc concret en què es produeixen, i que molts dels problemes s’originen per incompliments de les Especificacions Tècniques de Funcionament (ETF), el que deixa en evidència “falsos tòpics sobre el ‘rigor’ i la ‘seguretat’”.

Com a conclusió, l’organització ecologista afirma que els tres reactors nuclears del Principat pateixen “greus problemes com a resultat del pas del temps i de les pròpies limitacions de la tecnologia nuclear”. I considera que les dades d’incidències demostren que les centrals constitueixen “un greu perill per a la població i el medi ambient de Catalunya i dels territoris limítrofs”. Per tot plegat, reclama un “pla de tancament urgent i ordenat”, ja que es tracta de reactors “envellits i degradats”.

Transplantaran un fill del pi de les tres branques a Folgueroles

Es tracta d’una missió d’agermanament per escollir un nou pi de les tres branques a Castellar del Riu, al Berguedà, la ubicació que va inspirar el poeta osonenc Jacint Verdaguer, i trasplantar-lo a Folgueroles. La fase d’agermanament tindrà lloc aquest cap de setmana dins la Festa Verdaguer.

És una iniciativa de les assemblees locals de Folgueroles i Berga, els ajuntaments de Castellar del Riu i Folgueroles, la Fundació Verdaguer i Amics de Verdaguer. Es tracta d’una missió d’agermanament per escollir un nou pi de les tres branques a Castellar del Riu, al Berguedà, la ubicació que va inspirar el poeta osonenc, i trasplantar-lo a Folgueroles. La fase d’agermanament tindrà lloc aquest cap de setmana dins la Festa Verdaguer. El trasplantament de l’arbre, però, es farà durant el proper any, per poder-li donar la benvinguda durant la Festa Verdaguer del 2014.

Aplec del Pi de les Tres Branques

Aplec del Pi de les Tres Branques és un aplec nacionalista que se celebra tots els anys el tercer diumenge de juliol al mig del pla de Campllong (Castellar del Riu, Berguedà), al voltant d'un pi de tres besses (pi roig Pinus sylvestris), de 25 metres d'alçària i un perímetre a la base del tronc d'uns 5 metres. És considerat com a un símbol de la unitat dels Països Catalans: Catalunya, País Valencià i les Illes Balears. Tres branques que surten simètricament d'una soca única.

Al segle XVIII hom hi veié un símbol de la Santíssima Trinitat (Pare, Fill i Esperit Sant). Amb el desenvolupament de l'excursionisme a la fi del segle XIX sovint fou centre d'aplecs i cantades, però la seva popularitat arribaria definitivament el 1888, quan mossèn Jacint Verdaguer escrigui el poema Lo pi de les tres branques on feia somiar al rei Jaume I, als peus de l'arbre, que seria rei de Aragó, Principat de Catalunya, València i Mallorca. Esdevingut així un dels símbols de la unitat dels Països Catalans politics, el 1901 fou cedit pel seu propietari, Tomàs Campà, a la Unió Catalanista. Tanmateix, l'arbre va morir el 1913 i només restà el tronc mort.

El 1987 el Pi de les Tres Branques, molt deteriorat i assecat pel pas dels anys, va ser declarat arbre monumental per la Generalitat de Catalunya. També es va declarar arbre monumental l'anomenat Pi Jove, que es troba al mateix indret, i és usat com a símbol nacionalista des de 1921, i on es reuneixen cada any els joves independentistes.

El dia 25 de setembre de 1904 es va celebrar al seu voltant la primera diada nacionalista, repetida cada any fins el 1924, quan fou prohibida per Miguel Primo de Rivera. La guerra civil espanyola i la Dictadura de Francisco Franco, després, en van impedir la celebració. El 1980 es va convocar novament una diada d'afirmació nacionalista, a la que hi assistiren unes 3.000 persones.

Des d'aleshores ha estat considerada com a baròmetre de la situació dels diversos sectors de l'independentisme, ja que al seu voltant s'hi ha aplegat (i sovint enfrontat) militants del PSAN, PSAN-Provisional, Unitat Nacional Catalana, IPC, ERC, MDT, Estat Català, Catalunya Lliure, Maulets i altres.

L'aplec de 1986, amb una assistència de 14.000 persones, acabà amb cremada de banderes espanyoles i insults als membres de CDC, que deixaren d'assistir-hi. El 1988 hi hagué enfrontaments entre faccions del MDT i el 1991 membres del MDT agrediren assistents d'ERC. Després dels aldarulls de l'aplec de 1996, on 30 encaputxats provocaren enfrontaments entre membres de la Plataforma per la Unitat d'Acció i d'Estat Català, la diada s'ha reconduït i ha près un esperit lúdic i festiu.

ICV-EUiA i CUP demanen el cessament "immediat" de María, la Tobarra, per homenatjar excombatents nazis

El diputat d'ICV-EUiA en el Parlament de Catalunya, Jaume Bosch, ha demanat avui al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, el "cessament immediat" de la Delegada del Govern espanyol a Catalunya, Maria de Luna Tobarra, per la participació en un homenatge que es va fer el passat 8 de maig on es va entregar, per part de la delegada del Govern, un diploma a Hermandad de Combatientes de la División Azul formada per veterans de la divisió d'infanteria número 250 de les tropes hitlerianes. La CUP ja ha emès un comunicat exigint la dimissió de la política del PP.

Bosch ha fet aquesta petició arran de la informació publicada avui per la directa.cat on es veu Llanos de Luna en el moment de l'entrega del diploma en l'acte que es va fer a Sant Andreu de la Barca. "És inacceptable que la delegada del Govern del PP faci homenatges a excombatents de l'exèrcit de Hitler i que al mateix temps la dirigent del PP, Maria Dolores de Cospedal, acusi als membres de la PAH de nazis per reclamar el dret a un habitatge digne i que s'aturin les actituds abusives de les entitats financeres amb els préstecs hipotecaris", ha dit Bosch que ha reiterat la petició de dimissió de la delegada i en cas que no dimiteixi que sigui el president del Govern qui la cessi "de forma fulminant".

El diputat ecosocialista, que també és portaveu en la Comissió d'Afers Institucionals, ha recordat que, a petició del seu grup, el Parlament va aprovar la compareixença de Llanos de Luna Tobarra a la cambra catalana. "Exigirem a la delegada que comparegui de forma urgent i que aprofitant la seva compareixença, que de moment s'ha negat a fer, doni explicacions també d'aquesta qüestió", ha explicat Bosch.

Per la seva, la diputada d'ICV-EUiA en el Congrés dels Diputats, Laia Ortiz, entrarà una bateria de preguntes dirigides al ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz per a què expliqui els motius pels quals el Govern del PP homenatja a exmembres espanyols de l'exèrcit de Hitler i com valora la participació de la Delegada del Govern espanyol en aquesta entrega de diplomes.

La CUP també exigeix la dimissió de la feixista


La CUP ja ha emès un comunicat exigint la dimissió de la política del PP, en considerar que mantenir-la al càrrec és un “insult al conjunt de la població catalana, així com a les víctimes del nazisme i de la violència franquista que durant 40 anys va mantenir sotmès aquest poble”.

Llanos de Luna, amiga dels ultres

No és el primer cop, en canvi, que Llanos de Luna es retrata compartint escenari i afalacs amb ultradretans catalans. Gerard Bellalta, condemnat pel Tribunal Suprem per falsificar contractes de treball amb immigrants, excandidat de PxC a Vilanova i la Geltrú i actual dirigent del grupuscle Catalunya Desperta Ya! i Armando Robles, director del pamflet ultra Alerta Digital, acompanyaven una somrient delegada del Govern en una foto que aquest mitjà va publicar el 22 de novembre passat.

La División Azul, referent d’una ultradreta antiindependentista


D’altra banda, la División Azul ha rebut ja diversos homenatges per part d’una ultradreta excitada arrel de l’onada independentista que s’està vivint al Principat. El nou de febrer passat, uns quants centenars d’ultradretans es van manifestar a l’entorn i dins del cementiri de l’Almudena de Madrid en el marc d’un homenatge a aquesta tropa hitleriana convocat per La España en marcha. En aquesta plataforma unitària estan convergint des de fa uns mesos diversos grupuscles destacats d’una ultradreta espanyola per ara molt fragmentada. L’auge del sobiranisme ha galvanitzat la confluència a La España en marcha de La Falange, Nudo Patriota Español, Movimiento Católico Español-Acción Juvenil Española i Alianza Nacional, el partit pel qual fou candidat l’assassí convicte de Guillem Agulló.

L'últim combatent de "La Nueve" que va prendre París als nazis, és de Badalona -allistat a la Quinta del biberó-, va ser condecorat amb la Legió d'Honor francesa l'any passat i per l'Ajuntament de París fa dos anys. Aquí, no.

Rafael Gómez Nieto, supervivent de "La Nueve" i la Quinta del biberó

23 de maig: els sindicats criden a la vaga a Catalunya pels convenis

Més de 250.000 treballadors catalans faran vaga aquest 23 de maig per protestar contra el bloqueig dels convenis col·lectius que perden la ultraactivitat el 7 de juliol i que afecten a uns 800.000 treballadors. Així ho han explicat aquest dijous els secretaris generals de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, i d'UGT, Josep Maria Álvarez, en roda de premsa a Barcelona abans d'una assemblea de delegats per abordar aquesta "jornada de lluita" en defensa de la negociació col·lectiva.

Segons ha detallat Gallego, ja han confirmat que aniran a la vaga els sectors de masses congelades de Catalunya; xocolates de Lleida, Barcelona i Tarragona; fleques de la província de Barcelona; pastisseries de la mateixa demarcació -en aquest cas la vaga és "probable"-, a més dels sectors d'oci educatiu i sociocultural, del metall i dels transports de mercaderies per carretera, que pararan aquest 23 i 24 de maig.

Els treballadors d'Alstom i Endesa faran aturades parcials i els de Ciments Molins (Molins de Rei, Barcelona) faran vaga, alhora que el comerç tèxtil de la província de Barcelona es manifestarà al migdia; ensenyament privat no reglat realitzarà concentracions i manifestacions, i els tècnics i administratius de la Generalitat es concentraran i tallaran la circulació viària davant els seus centres de treball.

Altres sectors que es mobilitzaran són el de la sanitat pública, amb concentracions davant els centres de treball i una manifestació abans l'Institut Català de la Salut (ICS), així com el ferroviari, amb concentracions a l'estació de Sants de Barcelona.

"Ningú ha de pensar que el 23 finalitzaran les mobilitzacions", ha advertit Àlvarez, que ha augurat que si no es resol el conflicte se sumaran cada vegada més sectors, i ha afirmat que en un país que ha qualificat de civilitzat, això es soluciona amb arbitratge.

El líder ugetista ha alertat també a la patronal que "si posa un peu sobre dels treballadors el posarà a la recuperació econòmica". Gallego s'ha referit al lema de la jornada reivindicativa -'Cap treball sense conveni, cap conveni sense treball'- per "deixar clar" que és des de la negociació col·lectiva que es poden crear llocs de treball de qualitat.

El líder de CCOO de Catalunya també ha instat la Generalitat "a demostrar que la negociació col·lectiva és un dret democràtic no renunciable", i ha instat el Govern a posar les bases materials per facilitar l'acord entre empresaris i treballadors.

Segons la seva opinió, la Generalitat ha afavorit una part del conflicte enfront de l'altra perquè "no és de rebut" que el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, hagi dit que hi ha 51 convenis en negociació dels quals 43 ja estan signats quan, segons Gallego, sap que a Catalunya hi ha més de 150 taules de negociació, la immensa majoria obertes.

Josep Piqué i un empresari proper a CDC van pagar Urdangarin per assessories fictícies

La Fiscalia Anticorrupció i l'Agència Tributària descobreixen que Aizoon va ingressar més de 700.000 euros per aconsellar diverses empreses. Cap d'elles, però, ha pogut documentar els contractes amb la societat que comparteixen al 50% Iñaki Urdangarin i Cristina de Borbón.

La societat Aizoon, que comparteix la parella al 50%, va ser l’instrument emprat per ells per lucrar-se un cop Iñaki va sortir, el 2006, de l’Institut Nóos. Aizoon va cobrar centenars de milers d’euros per assessories fictícies a diverses empreses, entre les que hi ha Mixta África, una immobiliària que va estar presidida per Josep Piqué; Seeliger & Conde, l’empresa de caçatalents que va fitxar fa poc Esperanza Aguirre; i Aceros Bergara, que té l’empresari proper a Convergència Joaquim Boixareu com a conseller delegat.

Segons la informació del rotatiu madrileny, totes les companyies van pagar per uns suposats assessoraments dels quals no hi ha constància documental que en justifiqui l’existència. En total les assessories van suposar a la societat d’Urdangarin i Cristina de Borbó uns ingressos de 721.000 euros. La informació prové de la investigació de la Fiscalia Anticorrupció, en col·laboració amb l’Oficina Nacional d’Investigació del Frau (ONIF) de l’Agència Tributària.

Mixta África, empresa catalana dedicada a la construcció de promocions immobiliàries als països del sud, va pagar a Aizoon 384.000 euros entre 2007 i 2009. A l’hora d’intentar justificar els pagaments, els responsables de l’empresa haurien dit als investigadors fiscals que no existeixen informes sobre la feina de la societat d’Urdangarin, sinó que es tractava d’assessoraments verbals del duc de Palma als directius de l’empresa. Mixta África va estar presidida entre 2007 i 2010 per l’exministre i antic president del PP català Josep Piqué.

La resta de companyies tampoc han pogut justificar les feines que els facturava Aizoon a canvi de desenes de milers d’euros. Així, per exemple, el contracte entre Pernod Ricard i Aizoon no estava ni tan sols firmat, malgrat que la companyia de begudes va pagar a Urdangarin 160.000 euros entre 2007 i 2008. Aceros Bergara va pagar més de 80.000 euros a Aizoon i l’argument és que el conseller delegat de la companyia, Joaquim Boixareu, i el duc de Palma eren veïns i van crear una relació d’amistat”. Durant uns mesos, Boixareu va estar imputat en el cas Nóos i va haver de declarar als jutjats de Palma. Boixareu és un empresari del sector metal·lúrgic considerat proper a CDC.

Altadis va pagar prop de 50.000 a Urdangarin a canvi d’assessorament sobre “posicions estratègiques al Marroc”, mentre que Seeliger & Conde va fer un pagament similar a canvi d’establir contactes per “conèixer persones” i estendre’s al món de l’esport. Al gener, la companyia, amb seu a Barcelona, va anunciar la contractació d’Esperanza Aguirre, fins pocs mesos abans presidenta de la Comunitat de Madrid.

Segons l’Agència Tributària, Urdangarin hauria comès un delicte fiscal mitjançant Aizoon, una societat que seria un simple instrument per delinquir. El sorprenent, però, és que la investigació només afecta el duc, no la infanta, tot i que controla el 50% de la companyia.

Com els promotors d'austeritat responen a les crítiques

Vicenç Navarro: Aquest article analitza les diferències en la manera com els mitjans d'informació a Espanya i als Estats Units han respost a les crítiques fetes als treballs dels professors Carmen Reinhart i Kenneth Rogoff de la Harvard University, autors dels treballs que han sostingut l'ideari d'austeritat dut a terme per la Troica i la majoria de governs de l'Eurozona.

Durant aquests anys de profunda crisi econòmica i financera s'han justificat les polítiques d'austeritat de despesa pública, incloent despesa pública social (que han pres lloc a base de retalls, retalls i més retalls de tal despesa) amb l'argument que el creixement del dèficit i del deute públic (situacions referides com a falta de disciplina fiscal) dificulta i obstaculitza el creixement econòmic, atribuint la recessió actual l'excessiu nivell del deute públic als països en recessió. D'aquí que a més de retallar, es desanimi i desaconselli l'augment de tal despesa pública amb l'objectiu d'estimular l'economia.

Aquest argument s'ha reproduït constantment en els mitjans de major difusió, referint-se a la suposada evidència que el recolza, proveïda primordialment pels treballs de dos economistes de la Harvard University, Carmen Reinhart i Kenneth Rogoff, que van assenyalar, amb tot un aparell estadístic, que quan el deute públic d'un país superava el nivell del 90%, el creixement econòmic queia en picat. Tals treballs han estat molt citats, no només per les autoritats de la Comissió Europea, com el vicepresident Olli Rehn (un dels màxims promotors de les polítiques d'austeritat a l'Eurozona), i el Sr Draghi, president del Banc Central Europeu, sinó per una llarga llista de ministres d'Hisenda o d'Economia de tal àrea monetària, així com un llarg nombre de gurus neoliberals que dominen la cultura econòmica dominant i que la promouen a les fundacions de recerca econòmica i fòrums mediàtics, propers al seu pensament (que són la majoria).

Aquests estudis van ser qüestionats des de la seva aparició per autors crítics de la saviesa convencional -com economistes de la Union of Radical Political Economists (URPE), als EUA- sense que aquestes crítiques adquirissin cap visibilitat mediàtica, conseqüència que l'establishment financer (la banca i altres institucions financeres) que promouen les polítiques d'austeritat, tenen un control abusiu dels fòrums i mitjans on la saviesa econòmica convencional (de clara orientació neoliberal) es reprodueix.

Ara bé, el desastre (i no hi ha altra manera de definir) que les polítiques neoliberals (incloent-hi les polítiques d'austeritat) estan creant, està fent cada vegada més i més difícil sostenir el dogma neoliberal que les promou. Per aquest motiu la dilució de la seva credibilitat hagi fet més possible que treballs crítics més recents de tal dogma adquireixin la visibilitat que fins ara se'ls havia denegat. I el més important és el treball dels experts en economia política de la Universitat de Massachusetts, Thomas Herndon, Michael Ash i Robert Pollin, que en el seu article "Does High Public Debt Consistently Stifle Economic Grouth? A Critique of Reinhart and Rogoff "(15.04.13), mostren els múltiples errors (quan no manipulacions) que els economistes de Harvard havien fet per aconseguir les seves conclusions.

Aquest treball i els seus autors han tingut, per fi, gran visibilitat, havent aparegut en els majors mitjans de difusió dels dos costats de l'Atlàntic Nord (veure el meu article "Les falsedats i els errors de la saviesa econòmica convencional (SEC)", Sistema Digital, 12.04.03). Com era d'esperar, aquesta crítica devastadora ha generat immediatament una enorme resposta dels economistes i mitjans d'informació de sensibilitat neoliberal, resposta plena d'insults i sarcasmes. És important destacar aquesta resposta, incloent-hi notes comparatives entre la naturalesa d'aquesta resposta als EUA i a Espanya.

1. El New York Times va publicar un article de Reinhart i Rogoff (a partir d'ara RR) en què responien a les critiques de Herdnon, Ash i Pollin (a partir d'ara HAP). I dies després, el mateix rotatiu va publicar un article d'HAP responent a RR. Els majors rotatius espanyols van publicar l'article de RR, però cap d'ells va publicar la resposta d'HAP a la defensa que RR havien fet els seus treballs. En donar l'última paraula als autors de la tesi d'austeritat, aquests mitjans prenien partit a favor de la continuació d'aquestes polítiques de retallades a Espanya.

2. En lloc de publicar la resposta d'HAP a RR, en molts d'aquests rotatius espanyols es va convidar a coneguts economistes neoliberals espanyols, promotors de les polítiques d'austeritat (molts d'ells en Fedea), a tenir l'última paraula. Aquests, en lloc de respondre a les crítiques, van intentar infravalorar i trivialitzar, indicant que en l'article original de RR havia només un error (i no diversos), error molt menor que no alterava la seva conclusió, és a dir, que havia de baixar-se la deute públic, responsable-segons ells-de la crisi actual (ignorant que quan la crisi es va iniciar a Espanya, el deute públic espanyol era molt menor que la d'Alemanya, i estava molt per sota de la mitjana de l'Eurozona) (veure el meu article "Més sobre el frau fiscal en el pensament neoliberal", Sistema Digital, 26.04.13).

3. En el seu article a The New York Times RR van negar que haguessin recomanat les polítiques d'austeritat que s'estaven seguint. Adoptant una postura de suposada neutralitat subratllar que ells només van analitzar unes correlacions entre el creixement del deute públic i el decreixement econòmic, sense arribar a cap recomanació sobre les polítiques públiques que haurien de seguir. Com bé ha mostrat Andrew Watt en el seu article "Reading Reinhart-Rogoff on Reinhart-Rogoff", aquesta suposada neutralitat queda falsejada llegint els escrits d'aquests autors. Un exemple és l'article de RR, ni més ni menys titulat "Massa deute públic vol dir que l'Economia no pot créixer" ("Too much Debt means the Economy Ca't Grow"), on s'escriu:

"La nostra investigació sobre la història de les crisis financeres i la relació existent entre creixement econòmic i deute públic dóna suport al punt de vista que el creixement del deute públic que està passant representa un risc i obstacle per al creixement econòmic, havent-se ja assolit el límit del 90% de PIB en moltes economies avançades".

I més endavant, RR conclouen, per si no fos prou clar) que "el major risc dels països avançats és que el seu deute públic ja hagi assolit el nivell permissible per permetre el seu creixement econòmic".

Aquests i molts altres segments dels seus treballs no els permeten ara rentar-se les mans i mostrar innocència, acusant als polítics neoliberals, com els de la Comissió Europea (que són la majoria) d'haver malinterpretat la seva feina.

4. En realitat, i tal com he assenyalat en els meus articles anteriors sobre RR, els errors de tals autors són fins i tot majors que els assenyalats per HAP, ja que són errors no només metodològics sinó també conceptuals, deguts en part al seu limitat coneixement de Polítiques Públiques i Economia Política (tals economistes han estat treballant en el Fons Monetari Internacional, derivant els seus estudis de l'experiència en tal institució).

Tots dos economistes prenen el deute com un concepte constant (la qual cosa es fa, per cert, amb excessiva freqüència). I assumeixen que un país amb el deute públic A té un problema menor que un país amb un deute públic B és major que la de A. Però aquest supòsit és una enorme simplificació, ja que un país tingui problemes per pagar el seu deute no depèn de la mida del deute, sinó de l'habilitat d'aquell país a pagar-la. EUA té un deute elevat, però els interessos del seu deute són els més baixos del món a causa de la percepció que existeix, avalada per realitat, que el govern federal no té cap problema en poder pagar-la.

El govern federal té enormes recursos amb què pagar el seu deute públic. Entre d'altres, té més de quaranta trilions (americans) de dòlars en terres de propietat federal. Venent un percentatge relativament menor de tals terres, el deute públic podria disminuir en un 30%.

Un altre error conceptual és que RR, si homogeneïtzació del concepte de deute, no tenen en compte la propietat de tal deute. No és el mateix el deute públic posseïda per l'Estat, com ara la Seguretat Social (al tancament del 2012 el 97% dels fons de la reserva de les pensions estava invertit en el deute públic d'Espanya), que el deute posseïda per el DEUTSCHEBANK (de la qual pot desfer en qualsevol moment). I així un llarg etcètera.

Tal com he assenyalat en altres textos, l'excessiva dependència de models matemàtics (que donen una sensació falsa de serietat) i el seu protagonisme a costa de "estudis de cas", amb orientació històrica i anàlisi política de cada cas, porta inevitablement a aquests problemes , no només metodològics, sinó conceptuals. Així, l'escàs creixement econòmic que va passar als Estats Units ia Europa immediatament després de la II Guerra Mundial, no es va deure, com erròniament assumeixen RR, a l'elevat deute públic (que havia finançat la guerra), sinó a la desmobilització després de la guerra, amb un descens de la població ocupada resultat del descens del personal militar en haver acabat el conflicte, i també l'abandonament de llocs de treball per part de les dones que van deixar les fàbriques i altres llocs de treball per tornar a les seves tasques familiars ( veure Dean Baker "Logic Deficit: Why Were Reinhart-Rogoff ever Taken Seriously?")

5. RR i els seus seguidors adopten un to de víctimes en la seva resposta, que resulta paradoxal, doncs tal victimisme procedeix de personalitats que han estat atesos durant molts anys amb gran cura per les institucions financeres que dominen les polítiques públiques responsables de l'enorme austeritat imposada a les classes populars dels països que la pateixen. La crítica als seus estudis s'ha fet amb l'estil propi del món acadèmic.

Conec personalment a un dels autors, Robert Pollin (director del Programa d'Economia de la Universitat de Massachusetts) a qui m'uneix una amistat (havent donat classes en el programa de Polítiques Públiques i Socials de la UPF que jo dirigeixo). I tant en el seu to com en el seu estil, Robert és una persona de gran qualitat, a més del rigor que destil·len els seus treballs. Convido el lector a que llegeixi el seu article al qual faig referència. D'aquí que em sembli absurda l'acusació feta al Financial Times per part d'un economista ultraliberal suec, Anders Aslund (amic d'un altre economista ultraliberal suec, Assar Lindbeck, que va dirigir per molts anys el comitè encarregat de donar els Premis Nobel d'Economia, finançats per la Banca, i que explica que durant molts anys els guardonats foren lliurats a economistes molt ultraliberals) acusant les crítiques d'HAP, referint-se a elles com "atacs viciosos", acusació també feta a Krugman per les seves crítiques a RR (veure Paul Krugman "In the Austerity Debat. Reputation Trumps Reason").

Tal comportament parla més dels autors i dels seus amics que dels seus crítics. Durant anys han dominat i continuen dominant la cultura econòmica, i quan es mostren els seus errors i falsedats, es mobilitzen per tots els mitjans per desacreditar els crítics amb insults, sarcasmes i altres característiques que denoten la seva inseguretat i falta de disposició al debat. Així respon el poder quan se'l mostra nu.

Un jove es crema viu a Sant Carles de la Ràpita

Un jove d'uns 30 anys i de qui la identitat encara es desconeix es va cremar cap a les 20 hores d'ahir davant l'Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita (Tarragona), pel que ha estat traslladat a un hospital pròxim amb cremades diverses. La immolació davant les dependències policials de la Ràpita, a l'edifici de l'Ajuntament, ha deixat estabornits als testimonis d'aquest fet colpidor, segons han explicat.

Eren aproximadament les vuit del vespre quan algunes persones que caminaven per la plaça o es trobaven a les terrasses dels bars propers han observat com un home jove, d'uns 30 anys, s'ha dirigit cap a la façana de la Policia Local (antiga entrada al consistori) i després de buidar-se per sobre el contingut d'una ampolla d'alcohol, s'ha calat foc a l'estil bonze.

Immediatament, membres de la Policia Local i testimonis de l'acció se li han tirat a sobre per apagar les flames i despullar-lo de la roba cremant.

Tot ha passat molt ràpid, el jove ha oposat resistència al principi i s'ha mostrat visiblement alterat davant la gent que l'ha intentat ajudar. Les seves úniques paraules, segons algunes de les persones que l'han atès, eren "aigua, aigua".

Els agents de la Policia Local li han ofert aigua i li han intentat calmar. En pocs minuts, han acudit dues dotacions del Servei d'Emergències Mèdiques i també els Mossos, que han iniciat una investigació per determinar com s'han succeït els fets i els possibles motius.

Precisament per això, l'alcalde de la Ràpita, Joan Martín Masdéu, s'ha mostrat molt prudent. "Esperem saber en les pròximes hores més sobre el fet, però es tracta d'un tema molt delicat i és molt agosarat afirmar, a hores d'ara, quins han estat els motius que l'han portat a fer això", ha explicat a Efe.

El jove tenia cremades de diversa consideració en el tronc, el coll i la cara i ha estat traslladat a un centre hospitalari.

Una hondurenya rep l'alta forçosa sense col·locar-li l'os del crani per no tenir papers

Maria Concepción Amaya Guzmán va ser operada d'urgències a la València feixista del PP per un defecte cerebral i li van obrir el crani. Però, segons denuncia, quan l'hospital va descobrir que no tenia papers la van enviar a casa sense col·locar l'os parietal al cap. Només el cuir cabellut li cobreix el cervell i qualsevol fregament o cop pot ser mortal per a ella.

Maria Concepció Amaya Guzmán va deixar Hondures a l'octubre de 2011 a la recerca d'una oportunitat que li permetés brindar les seves dues filles una vida millor. Segons publiquen mitjans hondurenys, va venir a Espanya i va començar a treballar cuidant d'una àvia valenciana mentre enviava diners als seus pares a Hondures, que es feien càrrec de les seves filles.

No obstant això, el passat 11 de gener, va patir un fort mal de cap que li va fer perdre el coneixement. Va ser traslladada d'urgenia l'Hospital General de València, on va ser intervinguda immediatament. Segons assegura la seva germana Miriam, els metges li van explicar que havia patit un accident cerebral, pel que va caldre practicar-li una craneotomia, procés quirúrgic que consisteix en l'extirpació de part de l'os del crani per accedir al cervell.

Maria Concepción va ser operada quatre dies després. Els metges van indicar llavors que havia de ser remesa a un centre especialitzat de rehabilitació per col·locar-li novament l'os que li va ser extret. Però, segons asseguren les germanes Amaya, quan es van adonar que no tenia papers, li van donar l'alta i li van explicar que havia de pagar pel seu tractament.

"Al principi, quan la van atendre, la van tenir un mes ingressada. L'anaven a enviar a un altre hospital de rehabilitació, però quan es van assabentar que no tenia papers, van dir que ja no podien fer res, que li anaven a donar l'alta i que veiéssim com ho fèiem", assenyala Miriam al diari hondureny L'Herald. "Jo els vaig dir: d'on vaig a aconseguir aquests diners?, i em van dir que si trobava la manera, que demanés cita".

Miriam ha hagut de deixar la seva feina per atendre la seva germana, per la qual cosa els resulta impossible reunir els diners, ja que a més té un tractament amb molts medicaments, que no estan subvencionats. Ciutadans hondurenys residents a València els han proporcionat de moment menjar i un lloc on viure i estan realitzant una col·lecta per reunir els diners necessaris per a la seva operació. "Quan s'han assabentat del que ens està passant, ens estan recolzant", agraeix Miriam.

Maria Concepció necessita diàriament antiinflamatoris, analgèsics, antipirètics i ranitidina, entre d'altres medicaments. Ha perdut la sensibilitat a la banda esquerra del seu cos i pateix de forts mals de cap. El buit obert en el seu crani només està cobert per cuir cabellut, de manera que "qualsevol frec o cop podria provocar-li la mort", assegura Miriam en una entrevista a la Sexta.

L'AN franquista jutja un internauta que va demanar a ETA que atemptés contra els Borbón

L'Audiència Nacional jutjarà aquest dijous a un internauta que va demanar a Facebook que la banda terrorista ETA fes esclatar cent quilos d'explosius al palau de la Zarzuela i ha qualificat de manera repetida als Borbón com 'delinqüents' i 'energúmens', entre d'altres encertats epítets a la família de genocides i xupòpters criminals, al que afegia: "Tant de bo els d'ETA us posessin més bombes, colla de gilipolles, visca ETA i el terrorisme".

En el seu escrit provisional d'acusació, el fiscal Fernando Burgos sol·licita que l'acusat, David José Duaigues Martí, sigui condemnat a un any de presó per un delicte d'enaltiment del terrorisme, a l'entendre que els seus missatges constituïen "una lloa a l'organització terrorista ETA i l'ús de la violència terrorista".

En els dos comentaris que es reflecteixen en l'escrit d'acusació, datats els dies 3 i 4 de gener de 2012, l'acusat insultava als membres de la família reial i els deia 'delinqüents' i 'energúmens', entre altres epítets, a el que afegia: "Tant de bo els d'ETA us posessin més bombes, colla de gilipolles, visca ETA i el terrorisme".

A aquestes paraules va adjuntar un fotomuntatge en què apareixien imatges del Monarca i la seva família i del Palau de la Zarzuela amb altres en què es podien observar explosions.

Bildu insta Urkullu a triar entre els feixistes de Madrid o el poble basc

Com a Donostia, l'Ertzaintza va haver d'emprar-se a fons més de tres hores per dur a la presó Urtza Alkorta, aquest cop davant persones de totes les edats. EH Bildu emplaça al lehendakari a triar entre Euskal Herria i l'Audiència Nacional. Els sindicats denuncien la violència feixista: «Aquesta foto és incompatible amb Aiete». Foto: Parlamentaris d'EH Bildu avui amb samarretes a favor del mur popular.

Si el que ha passat fa un mes al Boulevard de Donostia va situar en primer pla la qüestió dels judicis polítics, el mur popular creat aquests dies a Ondarroa i desmantellat ahir per l'Ertzaintza per empresonar Urtza Alkorta ha posat a més en el punt de mira la posició del Govern de Lakua. Després materialitzar la detenció ahir a l'alba i constatar el gran rebuig ciutadà que ha suscitat, es van produir diferents emplaçaments a Iñigo Urkullu i el seu govern perquè se sumin al procés de solucions en lloc d'alinear amb l'Estat.

Aquesta crida va ser abanderat per EH Bildu, per una banda, i pel grup de sindicats que conformen la majoria sindical amb l'excepció d'ELA, per un altre. Per part d'EH Bildu, van estar a Ondarroa diversos dirigents i parlamentaris, amb la portaveu a Gasteiz, Laura Mintegi, al capdavant. Imatges de vídeo que van tenir gran difusió a internet mostrar com l'Ertzaintza arribava a amenaçar amb detenir Maribi Ugarteburu malgrat que portava la seva identificació de parlamentària i s'havia identificat com a tal davant dels agents.

Conclosa l'operació amb la detenció de Alkorta, després de més de tres hores en què l'Ertzaintza va tornar a haver de retirar una a una les persones que conformaven el mur humà, en to molt serè Mintegi concloïa que a Lakua li està arribant l'hora de «decidir a qui és lleial», si la ciutadania basca o una Audiència Nacional «que de manera arbitrària i absolutament injusta» provoca aquests empresonaments.

En declaracions a Radio Euskadi, Mintegi va subratllar que «ja està clar que ha d'acabar la fase de violència». «No es pot repetir aquest tipus d'actuació, on la Policia basca actua del braç de la Policia espanyola i porta a ciutadans bascos a Madrid, com hem vist l'altre dia a Donostia per l'activitat política i en aquest cas per una autoinculpació després d' haver patit tortures».

A més, la portaveu d'EH Bildu va explicar que a les 7.30 del matí li havia telefonat la consellera de Seguretat, Estefania Beltrán de Heredia. «M'ha cridat, m'ha demanat que es desenvolupés tot sense violència i que jo fos una mica la persona que calmés, i amb mi altres parlamentaris bascos. I jo també li he demanat que actuessin també d'una manera ordenada i sense violència ». Després de produir-la dificultosa detenció d'Alkorta, va destacar com a resum que «la gent era aquí asseguda i se l'han portat a la força, i per això han necessitat molts efectius. No hi ha hagut cap violència, jo felicito al poble d'Ondarroa ia la gent que ha vingut aquí».

«Encarcerar el futur»


Diversos sindicats tenien prevista una compareixença al migdia en aquest Aske Gunea d'Ondarroa per valorar la situació, però l'Ertzaintza es va avançar aquest cop. Així les coses, van emetre una nota en termes que també comporten una clara apel · lació a l'Executiu d'Urkullu perquè prengui partit.

LAB, ESK, STEE-EILAS, Hiru i EHNE recalquen que el mateix lehendakari «sap que aquestes fotos i les d'Aiete són incompatibles. Sap que aquestes fotos no tenen el suport de la majoria de la ciutadania d'Euskal Herria i que mostren una actitud d'obstaculitzar el nou i esperançador escenari obert».

Consideren que el resultat electoral de novembre va donar un «mandat» clar a Urkullu perquè impulsi aquest procés i li comminen per tant a «triar d'una vegada entre donar suport al procés o seguir a les ordres de Mariano Rajoy».

«Aquest poble no acceptarà que empresonin seu present i el seu futur», conclouen aquests sindicats bascos.

La secretària general de LAB, Ainhoa ​​Etxaide, va afegir a Onda Basca que «la foto d'Ondarroa no es produiria si tots estiguessin amb un full de ruta d'superar un cicle. Una cosa és la legalitat i una altra el que és legítim. Cal demanar que es canviï la llei».

El corrupte Bauzá facturà a la farmàcia el 143% per sobre de la mitjana

La farmàcia del president balear Bauzá és una mina a l'hora de facturar a l'IB-Salut. L'any passat, amb Bauzá al Consolat, demanà cobrar al Govern un total d'1.051.426 euros per les receptes dependents del sistema públic de sanitat. La mitjana de les 356 apotecaries balears restants va ser de 432.467 euros. A això s'hi han d'afegir els beneficis de tots els productes venuts a l'apotecaria de Marratxí al marge del receptari públic mitjançant el negoci privat que envolta aquesta oficina i que despatxen amb CIF del president.

I si l'establiment que regenta José Ramón Bauzá al camí de Son Frau de Marratxí funciona de meravella pel que fa a la facturació amb l'IB-Salut, dependent del Govern, és perquè els clients estrella són els pensionistes.

La captació de clientela de la tercera edat ha estat una de les activitats més lucratives de la farmàcia, coincidint amb l'entrada en política del titular.

S'ha de pensar que a uns 400 metres es troba la residència de la tercera edat de Can Carbonell, impulsada i pagada per l'Executiu Matas el 2004 i de gestió privada. La residència es construí en un solar municipal quan José Ramón Bauzá era el tinent de batle d'Urbanisme del terme. No s'absentà del ple de Marratxí en què s'aprovà, encara que era un clar beneficari d'aquella operació.

Bauzá fou nomenat batle l'any 2005 amb l'absolut suport de Jaume Matas, president del PP balear. Aleshores va conjugar ser primera vara amb el fet de mantenir sota la seva responsabilitat directa el departament d'Urbanisme marratxiner. Aquell any entrà en funcionament Son Carbonell. De llavors ençà, es disparà el nombre de receptes despatxades a jubilats per part de l'oficina de farmàcia del camí de Son Frau, propietat de l'aleshores batle, que passà a cobrar també dedicació exclusiva municipal i que en els primers anys no nomenà substitut a l'apotecaria. Just ho féu quan li ho advertiren des de la Conselleria.

El 2005, Farmàcia Bauzá va tramitar 19.472 receptes a pensionistes; el 2006 foren 22.099; l'any 2007 arribà a les 27.313; el 2008 pujà fins a les 27.833 receptes; el 2009 varen ser 28.688; el 2010 (any en què fou elegit president del PP) assolí les 35.080 receptes de pensionistes; el 2011, en què guanyà les eleccions a president, varen ser 37.074 i l'any passat se situaren en 32.706.

L'esquerra creu que una bona tallada d'aquesta facturació tan espectacular es deu a la presència propera de la residència de Son Carbonell. Però l'empresa que gestiona Son Carbonell, i que paga el Govern, en té altres arreu de Mallorca. El mercat sembla, en principi, molt sucós.

La diputada de MÉS Fina Santiago motrà ahir "disgust" per la qüestió de la farmàcia del president. "Cada cop està més clar que ens trobam davant una evident incompatibilitat que hauran de resoldre els tribunals". Per Santiago, "allò més preocupant és com actua Bauzá amb la qüestiò farmacèutica. Paga puntualment tota la facturació, sense demores. Això significa que s'abona a ell mateix, prova evident que no pot ser titular d'aquesta oficina i desenvolupar el càrrec de president".

Per contra, segons la diputada Santiago, "fa molts de mesos que el Govern de José Ramón Bauzá ha deixat de pagar la targeta bàsica, que afecta discapacitats i persones majors necessitades d'una atenció especial. No es pot admetre que mentre els farmacèutics no tenen cap dilació amb els pagaments de doblers públics, altres sectors socials moltíssim més necessitats quedin sense suports", hi va insistir.

L'afer de la farmàcia va en augment a mesura que es coneixen noves dades sobre el seu funcionament.

Ocupen un edifici a Torre Baró per a famílies desnonades

Algunes desenes de persones, alguns membres de l’assemblea de Nou Barris, altres membres de l’Associació 500x20 i veïns, van ocupar dimecres a la tarda un edifici buit al carrer Sant Feliu de Codines al barri de Torre Baró de Barcelona [foto]. Els ocupants pretenen destinar l’edifici, que té 32 pisos i estava buit des de fa temps, a vivenda per a famílies desnonades o que estiguin en situacions d’extrema precarietat.

L’habitatge, que pertany a l’empresa Regesa, una filial del Consell Comarcal del Barcelonès, va ser ocupat en una acció sorpresa que va citar als activistes a l’estació de Renfe de Sagrera. L’acció, emmarcada dins de les activitats del segon aniversari del 15-M, va poder seguir-se a la xarxa social Twitter amb l’etiqueta #habitatgepertothom.

L’associació 500x20 denuncia que Regesa volia vendre els pisos de l’immoble per imports entre 140.000 i 200.000 euros o llogar-los per no menys de 700 euros mensuals. A més a més, asseguren que l’empresa es gastava un milió d’euros l’any en vigilants de seguretat perquè no s’ocupésin uns pisos nous i buits. I finalment acusen l’alcalde Xavier Trias de gastar-se 9 milions d’euros, quatre més que els cinc que va costar la construcció per part de d’ACSA, en l’adquisició d’un dels blocs de Regesa a Nou Barris, destinats a professors i estudiants de la UAB.