dilluns, 17 de setembre de 2012

Tota la judicatura contra el feixista Gallardón

Les set associacions de jutges i fiscals han acordat aquest dilluns convocar una concentració de tota la carrera judicial i fiscal per protestar contra la política del Ministre de Justícia de l'Opus Dei, Alberto Ruiz Gallardón, i les retallades salarials i estatutaries. La mesura de pressió haurà de ser ratificada divendres, dia 21, a les juntes de jutges i fiscals convocades a tot Espanya per analitzar el conflicte.

L'anomenada Comissió interassociativa assenyala en un comunicat que "si els avantprojectes de reforma de la Llei orgànica del poder judicial no es paralitzen, ja que atempten a la independència dels jutges i l'autonomia dels fiscals, i segueix sense obrir-se una via de negociació" pel Ministeri, continuaran adoptant altres mesures de pressió concretes "sense descartar aturades parcials i vaga".

Respecte a la concentració, fonts pròximes a la reunió celebrada avui destacar que no s'ha concretat si seria una única concentració davant del Ministeri de Justícia, on els congregats vestissin les seves togues, o bé manifestacions davant de cada seu judicial. Aquests aspectes, així com la data concreta, es decidiran després de conèixer les opinions dels jutges i fiscals a les juntes convocades divendres, en què s'ha de sotmetre al seu criteri el comunicat fet públic aquest dilluns per les associacions.

Les set associacions (APM, FV, JpD, FJI, AF, UPF i APIF) es queixen de l'absència d'inversió en Justícia, de la descoordinació en la gestió de l'Administració de Justícia, congelació de places judicials, fiscals i oposicions, retallades salarials i estatutaries, i del control polític dels òrgans de govern del poder judicial.

Davant aquesta situació, reclamen: "El ple respecte a la independència, competència i funció del Consell General del Poder Judicial, amb abandonament de la reforma plantejada que atròfia la seva capacitat constitucional d'actuació", així com "el manteniment d'un L'Estatut professional que contempli actualment la singularitat de la nostra funció i en el qual no es limitin ni les nostres funcions ni els nostres drets". També volen el desenvolupament de reformes legislatives que mitiguin l'actual col·lapse judicial i compensin les dificultats pressupostàries per a la modernització de l'Administració de Justícia, a més de la convocatòria d'oposicions per cobrir aquelles places de jutge i fiscal ja pressupostades i ofertes en anteriors processos selectius i que han resultat vacants.

Mentre el Ministeri no negociï aquests extrems amb ells, han decidit exercir les seves funcions "dins dels estrictes marges de la Llei i, obviant criteris productivistes, atendre només a la Justícia de qualitat que els ciutadans mereixen i reclamen". Així, atendran únicament les hores d'audiència fixades per la Llei, i instaran la Comissió de Prevenció de riscos laborals perquè procedeixi immediatament a fixar la càrrega de treball que s'ha de desenvolupar d'acord amb criteris de qualitat i a les normes de salut i higiene, així com l'establiment d'un catàleg de malalties laborals.

Per la seva banda, els fiscals instaran a la Fiscalia General que fixi un mòdul de treball raonable i mentre, els fiscals ajustar les seves funcions a mers criteris de qualitat i salut. Instar, així mateix, de la Fiscalia General que fixi un catàleg de malalties professionals en coordinació amb la comissió de riscos laborals dels jutges.

El portaveu de Jutges per a la Democràcia, Joaquim Bosch, va declarar a Públic que no pretenen treballar menys o una vaga a la japonesa, sinó realitzar correctament la càrrega de treball a la qual poden arribar, perquè la justícia sigui de qualitat. Bosch va reclamar a Gallardón que s'assegui a negociar perquè "no pot ser que quan més magistrats fan falta, no es crea ni una sola plaça de jutge ni cap Jutjat nou".

L'autopista Cartagena-Vera sol·licita també el preconcurs de creditors

L'autopista de peatge (AP-7/C-15) que discorre entre Cartagena (Múrcia) i Vera (Almeria) ha sol·licitat davant els jutjats mercantils corresponents acollir-se al preconcurs de creditors per tal d'intentar refinançar amb la banca un deute de 550 milions d'euros, ja que el trànsit s'ha reduït un 6% des de començament d'any. La murciana se suma a les ruïnoses autopistes radials de Madrid R-2, R-3 i R-4.

Segons han informat fonts del sector, la societat concessionària, participada per Globalvía ​​(grup de concessions d'infraestructures controlat per FCC i Bankia), Plode, Cajamar, Unicaja i la CAM ha adoptat aquesta decisió davant la caiguda dels tràfics, la manca de cobrament dels comptes de compensació i la impossibilitat de refinançar el seu deute, vençut des de desembre de 2011. A partir d'ara la societat concessionària comptarà amb un període màxim de quatre mesos per intentar arribar a un acord amb les entitats creditores.

Segons les últimes dades del Ministeri de Foment, el trànsit a les autopistes estatals de peatge va caure en el primer trimestre fins a situar en una mitjana de 43.451 vehicles diaris, nivell que no es registrava des de fa catorze anys i que allunya encara més aquest indicador dels màxims que es van assolir el 2007. Per exemple, a l'autopista Cartagena-Vera la intensitat mitjana diària es va reduir un 6%.

En les últimes setmanes, d'altres concessionàries han acudit també als jutjats per resoldre el seu elevat endeutament. És el cas de tres de les autopistes radials de Madrid, l'R-2, la R-3 i la R-4.

El "mercat" neoliberal bloqueja la quota femenina en les empreses de la UE

Nou estats governats per neoliberals i neonazis, encapçalats pel Regne Unit, han manifestat per escrit la seva oposició al projecte de la Comissió Europea d'imposar una quota femenina del 40% en els consells d'administració de les empreses, segons fonts diplomàtiques europees. La carta, a més de per la monarquia britànica, està signada per la d'Holanda, i els governs neonazis de Bulgària, Letònia, Estònia, Lituània, República Txeca, Hongria i Malta.

"Reconeixem que segueix havent poques dones (...), però rebutgem l'adopció de mesures legals a nivell europeu", diu el document que han enviat a la vicepresidenta de la Comissió, Viviane Reding.

Nou països que, en teoria, poden tombar aquest projecte de directiva que Reding va començar a impulsar el març passat i que l'Eurocambra ha instat a aprovar aquest mateix any. Encara Alemanya no figura entre els signants, també ha manifestat la seva oposició a aquesta normativa.

"Esperàvem que hi hagués oposició, però és estrany que aquests Estats s'oposin a un projecte que ni tan sols ha estat presentat encara. No és molt democràtic", ha comentat l'entorn de Reding després de conèixer l'escrit. "Onze països han introduït ja mesures nacionals per garantir una representació de dones en els consells d'administració de les seves empreses. La proposta vol garantir a nivell europeu, per evitar que companyies alemanyes, per exemple, siguin rebutjades a Espanya perquè no respectin les quotes previstes en aquest país", subratllen.

Només el 14% dels llocs de responsabilitat de les empreses europees estan ocupats per dones, el que significa que els homes són encara set vegades més nombrosos en els consells. Segons va subratllar Viviane Reding en presentar el projecte al març, a ritme actual farien falta 40 anys per aconseguir l'equilibri.

Fa un any, la mateixa Reding va animar a les companyies a signar un acord voluntari per elevar la presència de dones en els consells al 30% el 2015 i al 40% el 2020. En l'entorn europeu, només 24 empreses es van adherir a la iniciativa. La Comissió creu que són les mesures legislatives les que tenen efecte, "especialment si van acompanyades de sancions".

El deute de l'Estat en mans de la banca es duplica en set mesos

El deute espanyol canvia de mans. Segons el Banc d'Espanya, en els set primers mesos de 2012 els bancs espanyols han passat a acaparar 184.511.000 d'euros en deute emès pel Tresor Públic, el 32% dels 570.691.000 que hi havia en circulació en aquell moment i pràcticament el doble que a finals del 2011. El bo espanyol a 10 anys supera el 6% per primera vegada des de la reunió del BCE.

Al seu rebuf, dues grans tendències contraposades. D'una banda, el creixent protagonisme dels bancs nacionals, que ja atresoren gairebé un de cada tres euros del volum que hi ha en circulació, pràcticament el doble que a finals del 2011, i de l'altra, la retirada dels inversors estrangers, que han rebaixat la seva exposició al deute espanyol de manera significativa a l'espera que s'aclareixi el panorama de les finances públiques.

Segons dades del Banc d'Espanya, en els set primers mesos de 2012 les entitats espanyoles han passat a acaparar 184.511.000 d'euros en deute emès pel Tresor Públic, el 32% dels 570.691.000 que hi havia en circulació en aquell moment.

Aquestes xifres representen un salt substancial respecte als registres de finals de 2011, quan la quantitat es situava en els 94.378.000 d'euros, que conduïa a un 16,9% del total. Dues comparacions addicionals reforcen aquesta tendència: a finals de 2010, les entitats posseïen 63.053.000 (el 12,4%) i abans de la crisi, a finals de 2006, atresoraven 16.055.000 (el 5,7%).

El protagonisme de les entitats espanyoles augmenta per dos motius. El primer, la inèrcia de la situació actual, ja que amb els estrangers en retirada, la presència dels bancs creix automàticament només per mantenir-se en el mercat.

I el segon, el propi interès de les entitats, a les que els convé acudir a les subhastes per diferents raons, com que el deute espanyol representa un camí senzill -encara que no exempt de perills- per rendibilitzar els diners obtinguts en les operacions de finançament del BCE, que estan vinculades a un preu oficial dels diners que ara es troba en el 0,75%.

El bo espanyol a 10 anys supera el 6% per primera vegada des de la reunió del BCE


La prima de risc oferta als inversors pel bo espanyol a deu anys respecte al seu homòleg alemany s'enfilava avui al voltant de 20 punts bàsics, fins a tocar els 435 punts, ja que l'interès del bo superava de nou el 6%.

D'aquesta manera, la prima de risc d'Espanya tornava a superar la barrera del 6% per primera vegada des del passat 6 de setembre, jornada en què el Banc Central Europeu (BCE) va anunciar el seu nou programa de compra de deute.

En concret, el diferencial del bo espanyol ha arribat a tocar durant la sessió els 435,9 punts bàsics, en comparació amb els 416,4 punts bàsics en què va iniciar la jornada, i la rendibilitat del bo a deu anys en els mercats secundaris ha arribat al 6,038%.

IU demana eleccions anticipades a Madrid

El coordinador general d'IU-CM, Gregorio Gordo (foto amb Cayo Lara el 15-S), ha demanat la convocatòria d'eleccions anticipades davant la marxa de la presidenta autonòmica, Esperanza Aguirre, i ha opinat que la "pressió social" i les "desavinences amb el president del Govern i del seu partit, Mariano Rajoy, han fet efecte en la decisió de la conservadora".

Gordo ha destacat que la marxa no és més que la "constatació del fracàs de les polítiques que s'han executat a Madrid i a Espanya", unit tot a les "desavinences públiques i notòries" amb Rajoy.

També creu que la "pressió social" contra les polítiques impulsades pel PP "ha ajudat bastant a la presa de la decisió". Grossa ha afegit que alguna cosa es podia intuir en el Debat de l'Estat de la Regió de la passada setmana, on es va evidenciar l '"estat d'ansietat, per no dir histerisme", d'Aguirre.

Gordo: la "pressió social" contra les polítiques del PP "ha ajudat bastant a la decisió"


En el debat, la dirigent conservadora "no va fer un balanç de la gestió al capdavant de la Conunidad sinó més aviat va mostrar una idelogía pròpia de FAES". "Això denota que alguna cosa madurava llavors", ha subratllat. En el personal, el coordinador d'IU-CM li desitja "el millor".

Per la seva banda, el portaveu d'IU a l'ajuntament de Madrid, Ángel Pérez, ha declarat que el PP seguirà funcionant "amb la mateixa política", amb o sense. "Des de la distància política enorme que ens separa vull desitjar-li el millor en el seu futur personal i familiar i que es compleixin totes les expectatives que ella té".

"Molt respecte i solidaritat, hem compartit molts anys de vida política a les institucions", ha assenyalat l'edil, que ha destacat el "estima personal" que sent per Aguirre després de tants anys compartint la vida política madrilenya. Això no treu que Pérez hagi recordat que IU continuarà "oposant-se al PP sempre des del respecte a les persones".

Ignacio González, un capo castís

En una informació publicada per El País s'explicava que el vicepresident de la Comunitat de Madrid i el seu successor temporal Ignacio González i la seva dona havien viatjat a Sud-àfrica en companyia de l'empresari Enrique Sánchez. González va negar que l'empresari li hagués regalat el viatge i va assegurar que mai li havia "adjudicat res" a Sánchez. Però era mentida. Com va descobrir 'Público', el Canal d'Isabel II, que presideix González, va adjudicar el 2006 un contracte de 33,4 milions d'euros a Segurisa, companyia de seguretat de la que el principal accionista és Sánchez.

El dossier que Rajoy no va investigar -28/01/2009

El gener del 2009, quan els assumptes d'espionatge al PP de Madrid centraven l'actualitat política nacional, 'Público' va tenir accés a un dossier de 69 pàgines sobre l'increment patrimonial i les adjudicacions sospitoses d'Ignacio González. Aquest dossier va arribar a la cúpula del PP nacional, però Rajoy va decidir no investigar-ho. En el document, redactat a finals del 2006 o principis del 2007, es xifrava en 1,8 milions el patrimoni de González i de la seva esposa.

Un vicepresident sota sospita -29/01/2009

Al dossier de 69 pàgines sobre les activitats del número dos d'Aguirre s'explicaven amb gran detall les adjudicacions sospechosas realitzades per organismes públics presidits o controlats per Ignacio González. Entre elles un camp de golf al districte madrileny de Chamberí, l'explotació del qual la va quedar una empresa del soci del germà del vicepresident. Al dossier també es parlava de l'adjudicació de les televisions digitals i de la plaça de toros de les Vendes.

Els negocis del germà i del cunyat -05/02/2009

El Canal d'Isabel II va adjudicar el 2006 l'explotació del camp de golf de Chamberí a l'empresa Tecnoconcret, l'amo era soci del germà (Pablo González) i del cunyat (José Juan Caballero) d'Ignacio González. Aquest va ocultar als consellers del Canal seus vincles familiars amb l'adjudicatària. Com va revelar 'Público', basant-se en documents del Registre Mercantil, el germà i el cunyat de González es van convertir el 2008 en accionistes majoritaris de Tecnoconcret.

Les subcontractes també queden a casa -06/02/2009

El vicepresident no només va adjudicar el camp de golf de Chamberí al soci del seu germà i del seu cunyat. Les obres d'aquest camp també van ser realitzades per empreses vinculades a la seva família, mitjançant subcontractes rebudes d'ACS. I el cunyat de González va ser un dels promotors del projecte. De tot això va quedar constància en un vídeo promocional d'una de les empreses beneficiades, Only Golf Planning and Design. El vídeo va ser després manipulat, per eliminar el nom del cunyat.

La fortuna de ser soci dels González -16/02/2009

Convertir-se en soci de la família del vicepresident González és tot un encert. Així es dedueix almenys de l'evolució d'ingressos de Tecnoconcret, l'empresa del soci (José Antonio Clemente) del germà i del cunyat del vicepresident. El 2005, l'empresa va facturar 95.336 euros. El 2006, any en què Clemente es va associar amb la família González, la xifra de negoci es va disparar fins a 1,4 milions d'euros. I el 2007 va superar els 1,7 milions. És a dir, en dos anys, els ingressos van créixer un 1.686%.

Onze preguntes per aclarir sospites -25/02/2009

Davant les informacions que vinculaven González amb adjudicacions sospitoses, el número dos d'Aguirre va decidir comparèixer davant l'Assemblea de Madrid, controlada amb majoria absoluta pel PP. Aquest diari va publicar una llista amb les 11 principals incògnites que havia aclarir el vicepresident, entre elles el motiu pel qual va adjudicar l'explotació del camp de golf a un soci del seu germà i la raó per la qual va ocultar aquesta relació a la resta de consellers del Canal d'Isabel II.

El vicepresident oculta les dades rellevants -26/02/2009

En les quatre hores de compareixença davant l'Assemblea, González va evitar explicar per què va beneficiar des del seu càrrec com a president del Canal d'Isabel II a empreses vinculades amb familiars seus. Tampoc va oferir informació rellevant sobre el viatge a Sud-àfrica amb un empresari a qui va donar concessions. Un viatge els bitllets González assegura que va pagar en metàl · lic, tot i que el cost aproximat era de 8.000 euros. Com té tants diners en efectiu un funcionari? González mai ho va aclarir.

El misteri d'un cop de pilota a Arganda -08/03/2009

En un documentat anàlisi, Ignacio Escolar ha revelat que la cúpula del PP nacional havia advertit el 2004 a la presidenta madrilenya, Esperanza Aguirre, que s'estava tramant un pelotazo urbanístic al municipi d'Arganda. I que, segons va explicar l'alcalde d'aquesta localitat, també del PP, era Ignacio González qui dirigia aquesta operació. Escolar acabava el seu escrit amb una pregunta que segueix sense resposta: "Si Esperanza Aguirre ho sabia, ¿per quina raó no va fer res per evitar-ho?".

Més que un professor de pàdel -16/03/2009

'Público' va revelar que la societat de capital risc de la Comunitat havia injectat 1,3 milions d'euros a l'empresa Ingesport, l'abril de 2006. La principal particularitat d'Ingesport és que hi treballava un senyor anomenat Carlos Martín, que era professor de pàdel del número dos d'Aguirre. Carlos Martín, 'Charly' o 'Carleto' per als amics, aviat va passar de professor de pàdel a aconseguidor d'adjudicacions públiques, treball per al qual va utilitzar els seus contactes polítics.

Reunions que deixen rastre digital -17/03/2009

Aquest diari va tenir accés a diversos correus que havien intercanviat el professor de pàdel de González, Carlos Martín, i el president de Ingesport. En aquests correus quedava clar que Ignacio González li va prometre al seu monitor esportiu una cita amb el llavors alcalde de Pozuelo, Jesús Sepúlveda, per parlar de l'adjudicació d'un poliesportiu. En un altre correu, Martín es va queixar que s'havien quedat sense concessió per no "haver deixat anar" el que havia de deixar anar.

El vicepresident busca concursants -11/05/2009

El número dos d'Aguirre es va reunir al seu despatx oficial amb el president de Ingesport, l'empresa on treballava el seu professor de pàdel, per plantejar-li que es presentés al concurs d'adjudicació del camp de golf de Chamberí. Ingesport no es va presentar finalment i el professor de pàdel de González va protestar amargament el president de Ingesport. Al final, ja saben, l'adjudicació se la va quedar el soci del germà i del cunyat del vicepresident.

La cunyada del número dos d'Aguirre, imputada pel cas Bankia

Carmen Cavero, cunyada del vicepresident del Govern d'Esperanza Aguirre i secretari general del PP de Madrid, Ignacio González -que substituirà la recentment dimitida fins que l'Assemblea madrilenya esculli sucesor/a-, ha estat citada a declarar com a imputada per l'Audiència Nacional en la querella contra Rodrigo Rato i els exmembres del conseller d'administració de Bankia. Un sector del PP promou a Cristina Cifuentes (foto) com la substituta d'Ana Botella a l'alcaldia de Madrid.

La querella presentada per UPyD per intentar depurar responsabilitats penals, comptables i de diferent tipus per la crisi de Bankia ha esquitxat de ple a la 'mà dreta' d'Esperanza Aguirre a la regió. La germana de la dona d'Ignacio González haurà de declarar com a imputada en les pròximes setmanes per la sortida a borsa d'aquesta entitat financera, segons es pot llegir en l'acte de l'Audiència.

Carmen Cavero, que així es diu la cunyada del número dos de la 'lideresa', és vocal al Consell d'Administració de Bankia.

Així mateix, els vincles del PP amb els consellers d'aquesta entitat continuen i entre la llista de càrrecs a la cúpula del banc, i que han estat citats com a imputats, apareix Ricardo Romero de Tejada, exsecretari general del partit a Madrid, o Jesús Pedroche, expresident de l'Assemblea autonòmica i exconseller de Presidència amb Alberto Ruiz Gallardón.

Un sector del PP promou a Cristina Cifuentes com la substituta d'Ana Botella a l'alcaldia de Madrid


La gairebé certesa que s'ha instal · lat al PP madrileny sobre la propera retirada de l'escena política d'Ana Botella que, segons els rumors més estesos en aquest entorn, no vol encapçalar la candidatura municipal dels populars a la capital a les pròximes eleccions sembla haver desencadenat les primeres escaramusses entre els interessats en succeir, entre ells l'actual delegada del Govern a la capital d'Espanya, Cristina Cifuentes.

No obstant això, fonts de la Delegació del Govern asseguren que ara mateix no entra entre els plans de la seva cap batre en duel amb Ampolla per aspirar a l'alcaldia, tot i que sectors del PP l'estarien animant a fer-ho.

Els moviments de Cifuentes per prendre posicions haurien molestat, però, a alguns sectors del PP de Madrid, més tradicionals que advocarien per Miguel Angel Villanueva com a pròxim candidat. Sobretot, perquè creuen que, de fet, Villanueva ja és el veritable alcalde de la capital, des que Alberto Ruiz Gallardón i Manuel Cobo van abandonar el vell palau de Correus.

La incipient batalla s'hauria traslladat a algunes agrupacions del partit, en què fa temps que es detecta un trencament de l'antiga unitat indestructible que sempre havia preservat amb mà de ferro Esperanza Aguirre. Però el mateix 'aguirrismo' sembla dividir potser pels múltiples damnificats que la lideressa ha deixat pel camí amb la seva gestió personalista.

En aquest context, les escaramusses entre els partidaris de Cifuentes i Villanueva poden resultar més perjudicials fins i tot que els vells enfrontaments entre aguirristes i gallardonistas, sobretot perquè les faccions encara estan conformant i hi ha molts interessos en joc, però també molts comptes pendents de cobrar entre pesos pesants del partit que poden augmentar la confusió que hauria començat a instal · lar entre la militància popular madrilenya.

Sindicats i pares planten a Wert en la inauguració del curs

Les federacions d'Ensenyament de CCOO i UGT han rebutjat la invitació per anar avui a la localitat toledana de Fuensalida a l'acte oficial de l'inici del curs escolar com a gest de protesta per les retallades i la reforma educativa que promou el ministre nazionalcatòlic: 80.000 professors menys i un augment de l'alumnat que xifren entre el 2% i el 5% respecte al curs passat, sense comptar amb la reducció d'uns 20.000 professors associats a la universitat pública.

Els responsables educatius estatals de CCOO i d'UGT, José Campos i Carlos López, respectivament, que han estat convidats com a membres que són del Consell Escolar estatal, han optat per oferir una roda de premsa a Toledo per exposar la situació del sector educatiu en el país. S'hi han referit al "major ERO" que s'ha fet mai a l'Estat ia les comunitats autònomes amb 80.000 professors menys i un augment de l'alumnat que xifren entre el 2% i el 5% respecte al curs passat, sense comptar amb la reducció d'uns 20.000 professors associats a la universitat pública.

Sobre l'acte de Fuensalida, presidit pel ministre d'Educació, José Ignacio Wert, la presidenta de Castella-la Manxa, María Dolores de Cospedal, i els Prínceps d'Astúries, UGT i CCOO entenen que "la reina de les retallades (en referència Cospedal), vol explicar al Príncep una realitat fictícia "a la d'un curs de" tisora ​​i carmanyola "i que ha convidat el senyor Felip i la senyora Leticia per" salvar la cara "d'una situació que és una" autèntica massacre "a l'educació pública regional.

Els "retallades" en l'ensenyament públic, amb una caiguda de la inversió de més de 8.000 milions, han dit Camps i López, suposaran una caiguda en el PIB de l'1% en Educació i es passarà d'estar gairebé al 6% al 3,9% del PIB, quan l'OCDE recomana tot el contrari: invertir més educació. Sobre l'Avantprojecte de Llei per a la millora de la qualitat educativa que prepara el Ministeri, UGT i CCOO consideren que es tracta d'un model "ideològic, segregador, elitista i que trenca amb el principi d'igualtat d'oportunitats".

Tampoc ha acudit a l'acte inaugural la Confederació Espanyola d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes (CEAPA). Les famílies, diuen, "no contribuiran a que el Ministeri d'Educació transmeti un missatge de normalitat davant una situació excepcional, derivada de les retallades educatius, amb una repercussió sobre la qualitat i equitat de l'educació sense precedents en les últimes dècades en nostre país".

Aguirre presenta la seva dimissió

En una compareixença convocada amb prou feines mitja hora d'antelació, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, acaba d'anunciar la seva dimissió com a diputada regional i com a dirigent regional, així com la seva retirada "de la primera línia de la política". Aguirre, que ja l'ha comunicat a Mariano Rajoy, ha anunciat que demanarà el reingrés com a funcionària.

"Tinc la certesa que per a un polític és essencial triar el moment i la forma de la seva retirada i jo he arribat a la conclusió que aquest era el millor moment", ha declarat la presidenta amb aspecte molt seriós.

La primera pregunta ha estat sobre el seu estat de salut després del càncer de pit que va patir i Aguirre ha admès que va ser molt greu però que està "presumptament curada". La ja expresidenta ha confessat, a punt de plorar, que està cansada, que la política és una feina que exigeix ​​molta dedicació i esforç i que vol estar més temps amb la seva família.

"Anem-nos d'Espanya ja!"


EH Bildu comença a escalfar la campanya electoral al País Basc. L'esquerra abertzale té a punt la campanya amb la qual demanarà la independència per a Euskadi. "Anem-nos d'Espanya ja!" I la sobirania "ara o mai" són els seus lemes. El nom de la campanya és 'TxikEHn Bildu', "petit Bildu", però els seus promotors intercalen una 'i' i una 'hac' en majúscules perquè aparegui el nom del partit amb el qual els abertzales es presenten als comicis del proper 21 d'octubre: Euskal Herria Bildu.

Serà una intensa campanya, difosa a través de pàgines web, blogs i xarxes socials. Arnaldo Otegi, Joseba Permach o Pernando Barrena ja l'han començat a fer circular en els últims dies.

L'objectiu que busquen és demanar també obertament per al País Basc la secessió d'Espanya. "Recordeu: el nostre futur es diu independència, cal escapar de la granja", destaquen els seus organitzadors.

"Espanya s'enfonsa"


En el text del manifest, l'esquerra abertzale explica per què no volen formar part d'Espanya:

- "Una fase del capitalisme està pròxima a la seva fi i l'FMI, el Banc Mundial i la troica europea els importa un rave que, en les raneres d'aquesta fase, el capitalisme més salvatge es porti tots els drets socials i amb ells a un munt de gent pel desguàs de la Història".

- "Els bancs ens roben la cartera, els donem tot el nostre sou i encara els devem més diners".

- "La casta política, corrupta i dòcil davant el poderós, es dedica a transmetre les ordres que aquells els donen, mentre entre aplaudiments ens dediquen una efusiva" que es fotin "per haver-nos quedat a l'atur.

- "Espanya s'enfonsa. És l'Espanya del PP i el PSOE amb la seva sucursal del Partit del Negoci Basc [PNB], o millor dit, la del Banc Santander i el BBVA, on no hi ha esperança perquè senzillament qualsevol aspecte d'alternativa fa temps que no existeix i el pobre ja només li queda l'expropiació al supermercat.

"Sobirania ara o mai"


En el seu manifest destaquen que, com Catalunya, el País Basc és un territori especial:

- "Aquí, en un racó de la zona nord del mapa hi ha... sí, encara hi ha un Poble. Un petit poble insubmís i parrandero que ara i sempre resisteix a qualsevol intent d'assimilació".

- "Un petit poble anomenat Euskal Herria on resistim també a la barbàrie capitalista. No acceptem la ruïna que ens vol imposar l'FMI, el Banc Mundial i la troica europea via Madrid i París. A Euskal Herria ens rebel·lem i volem fugir d'aquesta ruïna econòmica, cultural i moral que ens vol imposar Espanya".

- "Aquí volem decidir el nostre futur perquè no ens agrada el que altres tenen decidit per nosaltres i nosaltres. Els que ens rebel·lem contra el futur de misèria i injustícia que ens imposen, hem de lluitar per sortir d'aquesta granja".

- "Sortir i construir un altre futur, un futur de justícia social i repartiment de la riquesa on ningú-neixi aquí o molt lluny d'aquí-tingui en aquest país un sol dret trepitjat. Aquest futur es diu sobirania i comença ara... o mai".

"Anem-nos d'aquesta granja"

Els missatges finals fan referència al fet que aquest és el moment per separar d'Espanya:

- "Hem de fugir d'aquesta granja amb reixes anomenada Espanya. Perquè, si hi ha futur, és clar que hi ha darrere d'aquestes reixes".

- "Anem-nos d'aquesta granja estranya, ja!".

Com a part de la campanya, han elaborat un vídeo basat en una coneguda pel · lícula de dibuixos. Fa referència expressa a Iñigo Urkullu, el principal rival d'EH Bildu a les eleccions per la lehendakaritza.

Seminari internacional sobre el dret a la lliure determinació dels pobles i els nous models de governança

La Xarxa Mundial pels Drets Col·lectius dels Pobles en un esforç conjunt amb el Centre Maurits organitza un seminari internacional sobre l'autodeterminació i els nous models de governança, aquest 20 al 21 setembre 2012 a Brussel·les.

20 setembre 2012

14:30 Conferència de premsa

Ponents: Carles Riera. President de la Xarxa Mundial pels Drets Col·lectius dels Pobles.

Ana Miranda. Membre del Parlament Europeu pels Verds/Aliança Lliure Europea.

15:00 h Seminari

Sala PHS P7C050 del Parlament Europeu. Rue Wiertz 60. Brussel·les.

15:00-16:15 h. Governabilitat Democràtica i Drets Col·lectius. Noves perspectives per l'autodeterminació

Ponents: Daniel Turp. Membre de l'Assemblea Nacional del Quebec pel Partit del Quebec (PQ).

Gemma Calvet. Advocat i Membre del CIEMEN.

Jordi Soler. Secretari General de l'Aliança Lliure Europea.

President: Xabier Macías. President del Centre d'Maurits Coppieters i el director de la Fundació Galiza Sempre.

16:15-17:30 Resolució de conflictes i la Unió Europea

Ponent: Oier Imaz. Esquerra Abertzale

President: Doru Eyyub. BDP. Kurd xarxa. Kurdistan

17:30-18:00 h. tancament

Aureli Argemí. President del CIEMEN

21 setembre 2012

9:00-13:00 Primera Assemblea General de la Xarxa Mundial pels Drets Col·lectius dels Pobles.

Temps de plantes medicinals

Menta, romaní, farigola, til.la... fins a cent diferents varietats de plantes medicinals es cultiven i cullen a Espanya entre primavera i tardor. Aquesta setmana es recullen til·la (foto), camamilla i milfulles. Una finca a Nafarroa, amb una àrea de collita de 75.000 quilòmetres, ofereix des de fa deu anys al mercat nacional la "essència" de cada planta conreada amb mètodes totalment orgànics. Aquest any exporta a França i es prepara per al públic alemany.

Un projecte sense ànim de lucre

El seu director, Jesús Cia, explica com un projecte sense ànim de lucre, amb la finalitat de la inserció laboral en el medi rural de persones en situació d'exclusió, ha aconseguit el reconeixement de Nacions Unides per les seves bones pràctiques agroalimentàries.

"La nostra és una plantació única a Espanya, amb 50 varietats de cultiu propi i una cartera de 100, amb altres agricultors, en llocs on el clima ens ho permeti", ha afegit Cia, l'empresa compta amb la certificació ecològica espanyola (CPAEN) i la corresponent europea.

Prohibits els pesticides i els adobs químics

El cultiu ecològic, va recordar, no permet utilitzar ni pesticides ni adobs químics i "només utilitzem compost (adob) fet per nosaltres i vam curar les nostres plantacions amb preparats que fem amb les pròpies plantes".

En Josenea, com es coneix el projecte, la collita va començar a l'abril, amb la melissa, recomanada per afeccions digestives, del sistema nerviós, taquicàrdies i arítmies.

La camamilla, una de les reines


Les flors de camamilla (dolça i amarga, digestives i recomanades per les afeccions menstruals) i les de la farigola (antisèptic que s'utilitza per refredats, sinusitis i asma), són les primeres de la collita i l'últim, ja a la tardor, les arrels de valeriana (que calma els nervis) i equinacea (que augmenta les defenses).

Les més característiques de Josenea són la camamilla dolça, la camamilla amarga, la til·la, la calèndula (antiinflamatòria), l'arç blanc (que regula la tensió arterial), la farigola, l'orenga (per la tos), l'hisop (augmenta les defenses), l'espígol (contra l'ansietat i l'estrès) i la menta poliol (remei contra el tabac).

L'estèvia

Des de fa tres anys, cultiven "per consum propi" estèvia o stevia, "una de les plantes més interessants d'avui dia" per la seva potent dolçor, tot i no tenir sucre.

Segons Cia, la stevia, una planta subtropical tradicionalment utilitzada en Argenttina, Brasil, Bolívia i Paraguai, "ha estat maltractada i prohibida pels organismes de control europeus mediatitzats pels interessos d'uns pocs". Unes 300 vegades més dolça que el sucre i amb un regust a regalèssia "en verd", la stevia "és una de les millors plantes, sobretot per als diabètics i es considera que activa la producció d'insulina del pàncrees".

Si no s'ha comercialitzat encara massivament a occident, és pels interessos "vergonyosos" de la indústria internacional de l'alimentació que no pot "patentar" la planta, apunta Cia, encara que al Japó, va dir, es ven lliurement des de fa 15 anys i també a França es pot trobar als supermercats.

S'atribueixen diferents propietats dietètiques, medicinals i fins mediambientals, sense calories, ni greixos saturats, ni sucres, ni colesterol, carbohidrats o cafeïna, la stevia no té índex glicèmic (que registra el sucre en sang), no es processa en el fetge i és més antioxidant que el te verd.

Mallorca: turisme d'espardenya i borratxera amb salsa d'escombraries

El PP de Balears pretén importar residus de països europeus per rendibilitzar el seu incineradora a partir de l'any vinent. L'oposició al PP, els seus propis alcaldes i els ecologistes rebutgen la iniciativa i denuncien que l'illa serà "una claveguera". El projecte del PP preveu que a partir de 2013 arribin en vaixell fins a 200.000 tones anuals d'escombraries procedents de Regne Unit, Irlanda i Itàlia per ser calcinades a l'illa.

Una mesura promoguda pel PP de Bauzá a dues institucions, el Parlament i el Consell de Mallorca, teniu les alarmes de l'oposició i dels ecologistes. Es tracta de la importació d'escombraries de països europeus per tal de rendibilitzar la incineradora de Son Reus, on s'ubica la principal planta de tractament de residus de les illes. Els neonazis es congratulen per una mesura que, diuen, evitarà pujar la taxa d'incineració que paguen els ciutadans. Els crítics denuncien que l'illa es convertirà en l'escombriaire d'Europa, amb el mal que això suposarà a la seva imatge exterior.

Els "combustibles sòlids recuperats", com s'han presentat públicament, arribaran tractats i compactats de manera que, segons el PP, no contaminaran ni emetran olor. A més de l'estalvi ciutadà en taxes, s'espera que els enviaments generin un volum d'activitat de 14 milions d'euros entre les empreses locals i 350 llocs de treball, una xifra gens menyspreable en temps de crisi.

Sota aquest nou anunci subjau un dels principals problemes econòmics de l'illa. El 2006 es va dissenyar l'ampliació de la incineradora per adaptar-la a la pressió demogràfica que suposa rebre més de 10 milions de turistes l'any. El projecte, que va costar 376 milions d'euros, comportava l'ampliació a l'empresa concessionària de la planta fins a l'any 2041. Cinc anys després, els forns estan a punt però l'arribada de residus a Son Reus ha caigut en picat per la crisi, en bona mesura perquè les empreses que els generen volen estalviar-se les taxes de tractament.

Atès que la incineradora no és rendible, els tècnics van plantejar dues opcions: pujar l'actual taxa de tractament de residus que paguen els ciutadans de 131 a 141 euros per tona, o bé començar a importar les 200.000 tones que falten per fer-la viable. Finalment, el PP ha optat per la segona solució, que fins fa uns mesos rebutjava.

Els grups ecologistes, amb el GOB al capdavant, adverteixen que Balears, tot i el seu reduït territori, es convertirà en la segona comunitat que més s'incinera darrere de Catalunya i denuncien el "negoci brut" que s'amaga darrere del model privatitzat de gestió de residus. La mesura no ha agradat tampoc a dos municipis governats pel PP. Són els d'Alcúdia, on està previst que arribin els vaixells amb els residus, i Bunyola, molt prop d'on s'ubica la incineradora.

Vic i Tortosa votaran avui la declaració de 'territoris catalans lliures'

La CUP de Vic i ERC de Tortosa porten avui als plens municipals respectius sengles mocions per a declarar-se territoris catalans lliures. La moció d'ERC és similar a l'aprovada a Sant Pere de Torelló, primer municipi que va desafiar la legalitat espanyola amb una moció d'aquestes característiques. Ja l'han seguit Calldetenes, Cervià de les Garrigues, Marçà, la Bisbal del Penedès, Premià de Dalt i Bolvir.

També Arenys de Munt, si bé la moció aprovada anava més lluny. I és aquesta moció d'Arenys de Munt que debatrà l'Ajuntament de Vic a proposta de la CUP.

La setmana passada, la CUP va presentar una moció com l'aprovada a Sant Pere de Torelló, però després de l'èxit de la manifestació de l'Onze de setembre i dels passos fets a Arenys de Munt, va presentar dijous una nova versió, similar a la d'Arenys. El text, a més de declarar el municipi lliure i sobirà i els vigatans 'moralment lliures de lleialtat a la corona borbònica i als seus símbols', també insta el Parlament de Catalunya 'a declarar i constituir l'estat català abans de l'11 de setembre de 2014' i a constituir aquest mateix 2012 un govern d'unitat nacional de transició a la independència.

Un dels punts afegits, explica l'organització, 'és el reconeixement dels Països Catalans i la necessitat d'estendre la declaració arreu de la nació i a especificar que en cas que la independència només afecti l'actual Comunitat Autònoma de Catalunya, la reunificació dels Països Catalans sigui un objectiu del nou estat'.

El ple de Vic és format per vuit regidors de CiU, cinc de PxC, dos de la CUP, dos del PSC, dos d'ERC, un d'ICV-EUiA i un de SI. Així, doncs, la moció només tirarà endavant si hi dóna suport el grup de CiU, que governa el municipi.

També ERC necessita del vot de CiU per aprovar la moció que presenta a Tortosa, on els convergents governen amb dotze regidors. La resta del ple és conformat per tres regidors dels PSC, dos d'ERC, dos d'Iniciativa-ET, un del PP i un de PxC. La moció de Tortosa demana que el parlament 'sotmeti a votació la declaració unilateral de sobirania nacional de Catalunya en el termini màxim de dos mesos i, si s'escau, convoqui un referèndum sobre la independència'.