dilluns, 13 de febrer de 2012

Monsanto, culpable d'intoxicació química a França

Un tribunal francès ha declarat avui dilluns que el gegant biotecnològic nord-americà Monsanto és culpable d'intoxicació química a un agricultor francès, un cas que podria donar pes a altres reclamacions contra els pesticides. A l'imatge, manifestació d'apicultors francesos per protestar contra l'ús d'organismes genèticament modificats davant de la seu de Monsanto França a Bron, prop de Lió. Els cartells diuen "OMG = Mort de les abelles" i una pancarta darrere: "Monsanto fora".

En el primer cas d'aquest tipus en un tribunal francès, l'agricultor de cereals Paul François diu que va patir problemes neurològics, inclosa la pèrdua de memòria, mals de cap i tartamudeig després d'inhalar l'agent químic Lasso de Monsanto el 2004 i culpa al gegant del sector agrari de no oferir suficients advertències en l'etiqueta del producte.


Anteriors reclamacions d'agricultors havien fracassat per la dificultat d'establir vincles entre la malaltia i l'exposició a pesticides. Un tribunal a Lió, al sud-est de França, va demanar una opinió experta per establir la suma de danys.

No va ser possible contactar immediatament amb advocats de Monsanto perquè comentessin la informació.

"Estic viu avui, però part de la població agrícola serà sacrificada i va a morir per això", va dir François, de 47 anys, a Reuters.

Ell i altres grangers que han patit malalties van crear una associació l'any passat per presentar un cas en què demanen que els seus problemes de salut es vinculin amb l'ús de productes per a la protecció de les collites.

La branca agrícola del sistema de seguretat social francès diu que des de 1996 ha reunit informes de grangers de potencials mals relacionats amb pesticides, amb al voltant de 200 alertes a l'any.

Però només a uns 47 casos se'ls ha reconegut la seva relació amb els pesticides en els últims 10 anys. François, que pateix de problemes neurològics, va obtenir la invalidesa laboral només després de recórrer al tribunal d'apel·lació.

El cas de François es remunta a un període d'ús intensiu de químics per protegir les collites a la Unió Europea. La UE i els seus membres han prohibit des de llavors un gran nombre de substàncies considerades perilloses.

El producte Lasso de Monsanto va ser prohibit a França el 2007 després d'una directiva de la UE un cop que el producte havia estat retirat ja de diversos països.

El president del CGPJ compara el català amb el manding

El president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, Carlos Dívar, ha comparat aquest dilluns el català amb el manding en una resposta al diputat d'ERC al Congrés Joan Tardà sobre l'ús de la llengua catalana a la justícia. Durant la seva compareixença, Dívar ha explicat com durant la seva etapa de jutge ja era sensible a les altres llengües quan es va encarregar de buscar un traductor de manding per prendre declaració a una persona que només parlava aquest idioma. A les fotos, un mandinga, Dívar i Joan Tardà.

Aquest paral·lelisme ha indignat Tardà, que ha acusat el president del CGPJ de faltar el respecte a una llengua oficial a la Constitució i als seus deu milions de parlants.

Tardà ha assegurat també que la comparació de Dívar amb el manding -que es parla en alguns països de l'Àfrica Occidental- ha estat "intel·lectualment molt reduccionista". En el seu torn de contrarèplica, el president del CGPJ ha assegurat que no ha volgut ofendre ningú i ha explicat que llegeix habitualment en català.

Vídeos nocturns de la Terra des de l'espai


L'Estació Espacial Internacional té una vista privilegiada del nostre planeta i, mentre dormim, els astronautes a bord es dediquen a capturar alguns vídeos de la Terra des d'allà dalt. Les preses nocturnes ens permeten veure les llums que emeten les ciutats, a més dels llamps quan hi ha tempesta elèctrica i les aurores boreals a la zona més propera al pol nord.

Aquí, algunes vistes des de l'espai de la NASA. Els vídeos no tenen àudio així que poden triar algun soundtrack que quedi bé (després ens comenten):

1. - La Via Làctia i tempestes sobre Àfrica


Aquest video va ser capturat el 29 de desembre mentre la ISS surava sobre Àfrica central en direcció a Moçambic i Madagascar. Els centelleigs són raigs de tempestes locals, mentre que la Via Làctia es pot veure passar al fons.


2. - D'Europa occidental cap a l'orient

En aquest vídeo veiem la península Ibèrica, on apareixen Espanya i Portugal, passant després per França, on s'arriba a veure la Itàlia cap a la dreta. Se segueix cap al mar Bàltic com una taca negra, endinsant després a Rússia, on apareix el sol.

3. - Aurora boreal sobre Europa i l'Orient Mitjà

El video va ser capturat el 21 de desembre, i mostra un passeig des de Polònia al nord de l'Índia. La càmera apunta cap al pol nord, de manera que es poden veure el Mar Bàltic i el Golf de Finlàndia a la part de dalt, on brilla l'aurora boreal.

TMB, un negoci més dels amics fatxendes de CiU a costa dels treballadors

Diverses fonts expertes en el sector del transport han assegurat que TMB, l’empresa del metro i els autobusos de Barcelona i rodalies, costa als ciutadans el doble del que hauria de costar. El consell d’administració de TMB està compost per 30 membres, gairebé tots càrrecs públics de CiU. Doncs bé, en concepte de dietes, aquests 'membres del consell' han cobrat 230.000 euros durant l’any 2010. Per què? Doncs per asseure’s al voltant d’una taula. Cada reunió reporta 600 euros a la butxaca d’aquests 'membres' repartits entre CiU, PP, ERC i PSC. Foto: El President de TMB i regidor de l'eixample de CiU Joaquim Forn i Chiariello.

I si tenim en compte que hi són representant la seva institució o un ajuntament o el govern català, encara sorprèn més perquè no estan fent precisament cap feina que no els pertoqui. Aquestes són dades segons fonts internes de TMB que l’empresa no ha volgut confirmar ni tampoc desmentir, tot i ser una empresa pública. Hem de tenir en compte que alguns d’aquests membres són també de consells d’administració de fins a tres empreses més similars.

D’altra banda, fonts sindicals denuncien que 300 càrrecs de TMB cobren 27 milions d’euros l’any. És a dir, un 7% dels directius cobren gairebé el 15% de la massa salarial de la companyia, que té 8.000 treballadors.

Asseguren que els sous del personal operatiu -conductors, revisors, taquillers- va baixar un 4% el 2010, sobretot per la reducció d’hores extres.
En canvi, i estranyament en plena crisi, la despesa salarial dels membres del consell d’administració va pujar un 5%.

La ineficiència d’aquesta empresa, l’hem de buscar en la gestió dels serveis, però aquestes són dades de la cúpula directiva, que no deixen de sorprendre en la situació de crisi actual.

Transports de Barcelona, SA.
Consell d'Administració.
President: Joaquim Forn i Chiariello
Vicepresident: Damià Calvet i Valera

Vocals:
Isabel de Diego i Levy-Picard
Assumpta Escarp Gibert
Eduard Freixedes Plans
María Luisa Ibáñez Boira
Joaquim Mestre Garrido
José Luís Moure Figueras
Pau Noy Serrano
Juan María Parralejo Aragoneses
Mercè Perea i Conillas
Jordi Portabella Calvete
Antoni Poveda Zapata
Antoni Vives i Tomàs

President: Enric Ticó i Buxados, casat amb Núria Burguera, col.locada per Artur Mas de directora de Comunicació del Port de Barcelona.

Fundació Catalana del Ferrocarril: Francesc X. Balagué i Gea
Staff y Comunicación; Natàlia Albà i Noya
Dirección General: Pere Calvet i Tordera
FGC Operadora: Oriol Juncadella i Fortuny
FGC Infraestructura: Albert Tortajada i Flores
FGC Turisme i Muntanya: Albert Solà i Martí
FGC Ingeniería: Ramon Borrell i Daniel
FGC Servicios Corporativos: Lluís Huguet i Viñallonga
FGC Dirección Social Corporativa: Armand Aixut i Freixanet

Veure també:
CiU: Un govern clientelista de corruptes, endollats i fatxendes

Artur Mas endolla, en llocs de responsabilitat, ultradretans nacionalespanyolistes que ja van col·laborar amb els governs feixistes del PP d'Aznar, així com esposes i germans de consellers de CiU, oblidant que ell mateix al seu moment va criticar amb duresa, des de TV3 i tots els seus mitjans, els nomenaments d'Ernest Maragall, Manel Nadal i Apel·les Carod, germans respectivament de Pasqual Maragall, Joaquim Nadal i Carod-Rovira. Ja ha col.locat, amb sous dels seus, Assumpta Farran -esposa del diputat de CiU Pere Macias- com a directora general de Qualitat Ambiental; Núria Burguera -casada amb el president dels FGC, Enric Ticó- com a directora de Comunicació del Port de Barcelona, i Meritxell Lluís -esposa del diputat de CiU Josep Rull- com a assessora en matèria de relacions amb les entitats locals.

http://noticies.sirius.cat/2011/02/ciu-un-govern-clientelista-de-corruptes.html

EUiA rebutja la "salvatge" reforma laboral del Govern del PP

"L’Executiu, en una nova demostració de quines són les seves preocupacions principals, ha dut a la pràctica una agressió sense precedents als drets dels treballadors i les treballadores a l’Estat espanyol: abarateix l’acomiadament amb efectes retroactius (de 45 a 33 dies); generalitza l’acomiadament objectiu; permet l’acomiadament gratis per l’emprenedoria; crea un nou contracte per als joves amb salaris per sota del SMI; introdueix els EROs sense autorització de l’Administració (quelcom que no existeix a cap país de l'OCDE) i suprimeix l'activitat dels convenis col·lectius".

"Aquests són només alguns dels elements que integren aquesta reforma salvatge, posada en marxa per a perpetuar la desesperança a que aquesta crisi està abocant el conjunt de la població", segons EUiA.

"Una actuació que s’ha dut a la pràctica de la forma més antidemocràtica possible, no només al marge dels sindicats que, tal i com defineix la Constitució, són els representants dels drets i interessos dels treballadors i treballadores; sinó fins i tot legislant (amb un Real Decret Llei) en contra de la pràctica totalitat del pactat fa només uns dies per patronal i sindicats, amb una actuació totalment deslegitimada per la seva unilateralitat".

Per a EUiA: "La número 53 de les reformes laborals realitzades des de l’aprovació de l’Estatut dels Treballadors, és una demostració més del cinisme d’aquest Govern, que fa només dos dies reconeixia al Parlament que hi haurà més atur al 2012, i simultàniament aprova l’abaratiment de l’acomiadament amb l’argument de la creació d’ocupació".

EUiA considera que aquesta mesura "suposa un esglaó més en la involució democràtica que viu el nostre país, i que necessita d’una àmplia resposta organitzada".

ICV-EUiA denuncia que l'impost per recepta i la taxa de justícia vulneren l'Estatut

La portaveu del grup parlamentari d'ICV-EUiA, Dolors Camats, ha avançat avui que la formació bolcarà tots els seus esforços en la mobilització prevista pel 19 de febrer en contra d'una Reforma laboral que "farà que hi hagi treballadors més precaris i encara més atur". que el seu grup portarà al Consell de Garanties Estatutàries la Llei de Mesures per incorporar la taxa d'un euro per recepta, anomenat pels ecosocialistes com l'impost de la malaltia, la taxa a la justícia i també pel procés mitjançant el qual ha estat elaborada la Llei.

"És possible que s'aprovi la Reforma Laboral sense diàleg però no s'aprovarà sense contestació perquè encara que el Govern sigui inflexible trobarà oposició", ha dit Camats que ha manifestat així el suport de la seva formació a la manifestació del 19F convocada pels sindicats CCOO i UGT sigui un èxit.

Camats ha insistit en posar de manifest que la reforma aprovada pel PP va en la línia contrària de tot el que havien promès. "És una reforma opaca, es ven per abaratir l'acomiadament però aconseguirà fer treballadors més precaris, baixaran els salaris i a més és inútil per crear ocupació i per activar l'economia", ha lamentat Camats que també ha assegurat que la reforma servirà per portar més inestabilitat, per perdre drets als llocs de treball però també per estar més indefensos en les negociacions amb l'empresa.

LLEI DE MESURES AL CONSELL DE GARANTIES ESTATUTÀRIES


Per altra banda, la portaveu del grup parlamentari d'ICV-EUiA, ha avançat avui que el seu grup portarà al Consell de Garanties Estatutàries la Llei de Mesures per incorporar la taxa d'un euro per recepta, anomenat pels ecosocialistes com l'impost de la malaltia, la taxa a la justícia i també pel procés mitjançant el qual ha estat elaborada la Llei. "CiU ens té acostumats a fer el que li dóna la gana reglamentàriament però tot té un límit, no poden estar incoporant taxes el mateix dia que s'acaba el termini per presentar esmenes sense haver presentat memòria econòmica", ha dit Camats, que ha explicat que ja compta amb Ciutadans i Solidaritat per entrar la sol·licitud perquè el Consell de Garanties emeti un dictamen i espera sumar també a PSC i a ERC.

L'Hisenda de Biscaia detecta un frau fiscal de 560 milions d'euros

L'Hisenda de Biscaia ha detectat el 2011 un frau fiscal xifrat en 560 milions d'euros, equivalent a tot el pressupost del Departament foral d'Acció Social. El diputat d'Hisenda de Biscaia, José María Iruarrizaga, afirma que s'han enviat a la Fiscalia 16 informes de presumptes delictes de frau.

Serà el jutge qui determini finalment la quantia exacta del frau. Segons ha explicat el diputat en les juntes generals, els serveis d'Hisenda ja han recuperat el 70% del frau, que no s'ha inclòs en un procés judicial.

Iruarrizaga ha reiterat la seva negativa a que hi hagi una connexió en línia entre les administracions tributàries, com reclama el Govern de Lakua, ja que en la seva opinió "no aporta res" i no es pot "forçar" a això. Segons ell, l'important és que les dades arribin "de forma massiva" a l'Hisenda foral perquè siguin analitzades. Ha assegurat que "estan arribant" i que l'any passat es van intercanviar 49 milions de dades de contribuents de Bizkaia facilitats per altres administracions tributàries.

El diputat d'Hisenda ha insistit que hi ha coordinació i col·laboració entre les institucions i ha subratllat que "no val dir que hi ha frau", sinó que cal dir "on hi ha i qui ho fa".

Associació Cultural Roig: Xerrada i debat amb Bildu i EUiA


Els membres de Bildu, Juanjo Olaizola i Inko Iriarte, varen explicar l’experiència recent en la suma de forces d’esquerra independentista i federalistes favorables a l’autodeterminació que tan bons resultats els està donant. La il·legalització de l’esquerra abertzale, el treball en comú amb Alternativa i EA, la suma de molta gent independent, l’experiència de que "no es pot construir un projecte alternatiu anant de la mà de la burgesia". La tertúlia-sopar organitzada per EUiA de Granollers també amb els representants de Bildu va aplegar gent del conjunt del Vallès Oriental al debat, que va ser presentat pel coordinador local Luís Navarro.

L’acte-sopar organitzat per EUiA de Granollers i l’Assemblea Llibertària del Vallès Oriental ahir nit a la capital de la comarca, sota el títol 'L'experiència política per la llibertat nacional i l'esquerra', va comptar amb la participació de més d’una de cinquantena de persones.

Els presents van voler escoltar i compartir amb els representants de Bildu Juanjo Olaizola i Inko Iriarte, convidats per EUiA. El centre cultural ‘Anònims’ va acollir l’activitat presentada pel coordinador d’EUiA a Granollers, Lluís Navarro, i va comptar amb una participació força variada i representativa de la comarca i més, amb persones de Llinars del Vallès, Sant Esteve de Palautordera, Caldes de Montbui, Cardedeu, Canovelles, Les Franqueses del Vallès, Sant Antoni de Vilamajor, Campins, La Garriga, Maçanet de la Selva, Vic i, per descomptat, de Granollers, algunes d’elles regidores de diferents grups municipals (independents, CUP, ICV-EUiA...).

A las postres, els membres de Bildu, Juanjo Olaizola i Inko Iriarte, varen explicar l’experiència recent en la suma de forces d’esquerra independentista i federalistes favorables a l’autodeterminació que tan bons resultats els està donant. La il·legalització de l’esquerra abertzale, el treball en comú amb Alternativa i EA, la suma de molta gent independent, l’experiència de que no es pot construir projecte alternatiu anant de la mà de la burgesia...

Els representants de Bildu a les Juntes Generals de Guipúscoa van explicar que el seu punt de referència de l’acció política, a més del dret a decidir, és la defensa de polítiques d’esquerra i que per això compten amb el suport d’amplis sectors del poble, que els recolzen al carrer i a les urnes. Cap al final de la tertúlia, Juanjo Olaizola va voler fer una pregunta als i les assistents: “Penseu que és possible avui a Catalunya un procés de suma de diferents forces polítiques per entomar un projecte comú per a l’etapa actual?”. I es van anar escoltant tímides negatives. Els reptes en favor del treball unitari els tenim davant. Cal anar-los treballant. Com en el cas de
la lluita contra les retallades i les agressions del govern de CiU a Catalunya.

IU i sindicats estudien portar la reforma laboral al Constitucional

Els secretaris generals de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, i d'UGT, Cándido Méndez, han traslladat a la ministra d'Ocupació i Seguretat Social (PP), Fátima Báñez, la seva inquietud i el seu descontentament per la reforma laboral que va anunciar divendres el Govern. Els sindicats denuncien que és desequilibrada, afavoreix els interessos empresarials i serà inútil per a generar ocupació a curt termini. És més, "destruirà molta ocupació" en els pròxims mesos.

Segons Méndez, també han comunicat a la ministra que amb la reforma laboral s'obre un camí "erroni, injust i molt perillós per superar la situació de crisi".

Per Toxo, la reforma conté conté alguns elements que podrien ser "inconstitucionals", com el fet que es discrimini entre treballadors d'empreses de fins a 50 treballadors i de més de 50 o el que se li assigni a la Comissió Consultiva de Convenis Col·lectius, integrada per sindicats, empresaris i Administració, l'última paraula per decidir sobre la desvinculació d'un conveni.

"Hi ha sentències del Tribunal Constitucional (TC) que impedeixen que l'Administració puga dictar laudes obligatoris i en aquesta Comissió està l'Administració", ha recordat Toxo. Així, si la redacció final de la reforma, un cop hagi passat per les Cambres, es manté en els seus termes actuals, els sindicats acudiran al Tribunal Constitucional. De moment, els serveis jurídics de les centrals estan valorant el contingut de la llei.

IU també estudia presentar un recurs d'inconstitucionalitat

A aquesta iniciativa també podria unir-se IU. El seu coordinador, Cayo Lara, ha anunciat que presentarà una esmena a la totalitat a la reforma i estudiar la possibilitat d'un recurs d'inconstitucionalitat, per al que intentaria buscar aliances.

Lara va a fer una crida a la "mobilització constant i permanent" per aconseguir l'objectiu que "el Govern faci marxa enrere a aquest atac tan brutal" contra els treballadors. "O conquistem al carrer el poder que s'ha exercit des dels despatxos i que ha portat el PP a presentar aquesta reforma laboral o no ho anem a conquerir al Parlament", ha ressenyat Lara.

Lara ha dit que el servei jurídic d'IU està estudiant la "possible inconstitucionalitat" d'alguns elements de la reforma laboral i si veuen "matèria suficient" quan estigui l'anàlisi conclòs buscaran aliances per arribar a 50 diputats, que són els necessaris-per presentar el recurs corresponent.

Màfia econòmica i intrigues criminals al Vaticà

La tensió al Vaticà és densa com un vidre incandescent. Als cardenals els espera aquest dimarts un Sant Valentí poc dolç, ja que hi ha convocat un consell per analitzar els problemes organitzatius i econòmics del Vaticà. L'implicació del Vaticà en els assumptes més tèrbols de la màfia i el blanqueig de diners del narcotràfic és profunda i, encara que la Comissió Europea elaborarà la llista al juny, al Vaticà hi ha dubtes sobre si formarà part d'aquesta llista de països impol·luts financerament amb tot el que hi ha sobre la taula.

Fa unes setmanes es va desvetllar que el cardenal Carlo Maria Viganó va informar el papa sobre la corrupció i prevaricació habitual dins del banc Vaticà. En aquesta missiva li detallava al pontífex com havia aconseguit resanar els comptes i li sol·licitava romandre en el càrrec. Joseph Ratzinger no li va respondre directament. Avui el cardenal Viganò està lluny de Roma. És el nunci apostòlic a Washington.

Arquebisbe denuncia Ratzinger per corrupció al Vaticà

L'arquebisbe Carlo Maria Viganó, actual ambaixador de la Santa Seu a Estats Units (EUA) i exsecretari general del Governatorato de la Ciutat del Vaticà, va denunciar Joseph Ratzinger per "corrupció i mala gestió" en l'administració de l'institució religiosa. La denúncia va ser publicada a la premsa italiana, els diaris Corriere della Sera i Libero Quotidiana van difondre extractes d'una carta escrita per Viganó en la qual expressa que es lamenta per "les corrupteles i privilegis" que havia vist després d'assumir el càrrec de secretari general del Governatorato el juliol de 2009.

Suposat complot contra el papa

Fa unes dates es va acusar la banca vaticana de transferir 180 milions d'euros a Alemanya per evadir el control del Banc Central Italià. L'institució vaticana ha respost que té millor tractament dels seus diners i que, en qualsevol cas, tots els moviments estan controlats.

El suposat complot perquè el papa mori en menys d'un any forma part de totes aquestes intrigues que es teixeixen entre els murs vaticans. Alguns prínceps de l'església creuen que hi ha massa ambició per fer carrera entre alguns religiosos i moltes ganes de venjar-se per llocs promesos i mai exercits.

Amb tot, no és el papa a qui s'assenyala com l'objecte central d'aquests manejos, sinó al seu número dos, el cardenal Tarcisio Bertone que ha sabut acumular enemics en els sis anys que porta com a secretari d'Estat.

http://noticies.sirius.cat/2012/01/italia-arquebisbe-denuncia-ratzinger.html

http://reportatges.sirius.cat/2011/06/italia-vatica-mafies-i-ara-de-la-logia.html

El jesuïta Mena pretén impedir la vaga de TMB amb serveis mínims abusius

El govern neofeixista i corrupte de CiU preveu establir uns serveis mínims abusius per al metro i l'autobús que 'garanteixin la mobilitat dels usuaris i de les persones que arribaran a Barcelona per participar al Mobile World Congress (MWC)' durant les jornades de vaga convocades pels sindicats de TMB, segons el conseller de l'Empresa i contra l'Ocupació -d'ESADE i els jesuïtes- que governen i espolien amb l'Opus Dei Catalunya, Francesc Xavier Mena.

L'inepte Mena ha qualificat de "inversemblant" la convocatòria d'aturades en el transport públic realitzada pels sindicats coincidint amb la celebració a Barcelona del congrés de mòbils per a la fatxenda que han de pagar els barcelonins perquè es beneficiïn Mas i els seus amics hotelers.

Mena ha amenaçat als treballadors en la més pura línea feixista: "Establirem uns serveis mínims que permetin garantir la mobilitat de les persones en la seva vida laboral i personal, i la dels congressistes que tant aporten a l'economia domèstica dels catalans", ha mentit com sempre el conseller del negoci privat.

L'ACA diu que no té diners per a la neteja de les rieres

Els ajuntaments reclamen a l'ACA que dugui a terme les actuacions compromeses i netegi les rieres, però l'Agència assegura que no té diners. El conseller de Territori i Sostenibilitat Lluís Recoder (CiU) va fixar el deute de l'organisme en més de 1.100 milions d'euros i fins que no s'aprovin els pressupostos del la Generalitat per al 2012, l'ACA no sabrà de quina partida disposa per netejar les lleres brutes. Fonts de l'oposició acusen al govern neoliberal de Mas de voler privatitzar l'aigua en una política ja concertada amb els seus financiadors de La Caixa i que vé de lluny, tot i ser impugnada i sentenciada pels tribunals.

Durant la presentació dels pressupostos del departament de Territori i Sostenibilitat el conseller Lluís Recoder va situar el deute de l'organisme en més de 1.100 milions d'euros l'any 2010. A més, fins que no s'aprovin els pressupostos de la Generalitat, l'ACA no podrà precisar quina partida podrà destinar a la neteja de rieres. Com a solució, l'Agència proposa als ajuntaments afectats que siguin ells o els particulars afectats qui netegi les rieres. Aquestes actuacions han de tenir l'aval de l'ACA o es penalitzaran amb una multa.

Tot i això, l'Agència assegura que l'actual situació no implica aturar totalment les obres, sinó que seran molt més selectius i estan buscant les més prioritàries. Entre 2006 i 2010 va destinar més de 4 milions d'euros a 400 actuacions per mantenir i netejar les lleres de la província de Girona, i el 2011 va donar llum verda a 91 obres realitzades per ajuntaments i particulars, segons dades proporcionades per l'ACA.

Un dels ajuntaments afectats és Sils, que tenia compromesa la finalització de la neteja d'una riera començada l'any 2009. De moment podran mantenir la part ja efectuada, però no tenen prou pressupost per afrontar la neteja del tram final, assegura l'alcade. Martí Nogué. També algunes associacions de veïns de la vila s'han queixat a l'ACA per la situació de les lleres i reclamen l'actuació de l'Agència. Altres pobles de la comarca de la Selva, com Blanes, també s'han vist afectats pel retard en les actuacions de l'ACA.

A l'Alt Empordà, preocupen sobretot les rieres del riu Muga. En algunes fins i tot hi ha arbres al mig de les lleres, i no s'han netejat, tot i que ja fa temps que ho han demanat a l'ACA, segons l'alcalde de Castelló d'Empúries i president del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, Xavier Sanllehí. Aquesta comarca va patir els efectes de les pluges del desembre de l'any passat, que van fer desbordar alguns rius i van provocar danys en els conreus de la zona.

Els retards de l'ACA també afecten el Baix Empordà. Vall-Llobrega ha reclamat diverses vegades la neteja de la riera que creua el polígon industrial del poble. Fa dos anys que no es realitza cap actuació de manteniment i està bruta i plena de canyes, segons l'alcade, Rufino Guirado. Davant les nevades de la setmana passada, l'Agència va fer algunes obres al poble, però no va tocar aquesta llera. "Esperem que no passi res", va desitjar l'alcalde de la localitat empordanesa.

La banca i els grans especuladors amb les urpes sobre l'aigua pública

La caverna d'especuladors i lladres del banc anglès Citigroup va emetre un informe restringit i preocupant de més de 30 pàgines on recomanen aprofitar-se de la 'tendència mundial de privatitzacions' neoliberals/neofeixistes a través de la compra de companyies d'aigua. L'autor de l'informe, Willem Buiter, pretén que l'aigua no és un bé públic sinó privat, amb drets de propietat i lloguer i que per res hauria de ser gratuït encara que sigui un element essencial per a la vida.

Exclusiva: Denuncien Agbar per "la situació il·legítima en què es troba"

Nombroses organitzacions de la societat civil catalana han denunciat el conveni signat entre la Fundació AGBAR i el CGPJ per promoure un fòrum de debat sobre Drets d'Aigua, ja que Aigües de Barcelona (AGBAR) té una sentència, recorreguda per la multinacional, que afirma la "inexistència de contracte de concessió a la ciutat de Barcelona" i és un actor amb interessos privats en la matèria que no garanteix un debat plural, sinó esbiaixat. A més, aquest conveni promourà la visió mercantil de l'aigua i anteposarà els interessos privats als de la ciutadania i els ecosistemes aquàtics.

Detinguts un pastor evangèlic i la seva dona a Corea del Sud per matar els seus tres fills

La Policia de la molt anacrònica, antidemocràtica i feixista Corea del Sud ha detingut el 'pastor' d'una església evangèlica il·legal i la seva dona que, segons ells mateixos van confessar, van matar a cops als seus tres fills per alliberar-los dels 'mals esperits' que els havien causat un refredat, segons han informat fonts policials a Reuters. Els tres nens, de cinc, vuit i deu anys d'edat, van ser descoberts el passat dissabte amb els seus caps afaitats i amb els seus pares agenollats davant seu a l'interior d'un habitatge utilitzat com a església al poble de Boseong, al sud.

"La causa exacta de la seva mort encara no s'ha establert, però sospitem que els nens van morir durant el període en què van estar tancats i sotmesos a cops per part dels seus pares, ja que el seu sistema immunitari era feble a causa de la malaltia", ha declarat a Reuters un responsable de la Policia de Boseong. Els mitjans sud-coreans han indicat que el "pastor" i la seva dona dirigien una congregació amb deu feligresos i que havien tancat els seus tres fills -dos nens i una nena- el passat 24 de gener després que contraguessin un refredat.

Els mitjans també han precisat que l'home havia creat pel seu compte l'església, que no estava registrada legalment. Segons la Policia, el pastor i la seva dona van afaitar els caps dels nens per expulsar els mals esperits i els pegaven a cada un amb cinturons i matamosques 39 vegades al matí i altres 39 per la tarda. Els nens estaven lligats de mans. El boig assassí va assegurar durant la seva confessió que havia actuat "segons les Escriptures", va afegir la Policia.

Sanitat prescindeix de 550 MIR i jubilarà 1.300 metges fins a 2015

L'Institut Català de la Salut (ICS), l'empresa pública que gestiona 8 grans hospitals i 450 ambulatoris de Catalunya, prescindirà entre 2011 i 2012 de 500 metges interns residents (MIR) als quals ha format però no podrà emprar i, addicionalment, jubilarà a 1.309 metges fins a 2015. Des de l'arribada al Govern de CiU, com a conseqüència de les retallades pressupostàries, l'ICS no ha convocat noves oposicions per cobrir places vacants.

Així es desprèn del Pla d'ordenació de recursos humans 2012-2015 de l'ICS que constata que el nombre de llicenciats sanitaris que es jubilaran entre 2011 és de 428, enfront dels 1.004 MIR que finalitzaran el seu període de formació.

El director de recursos humans de l'ICS, Xavier Saballs, ha indicat que el futur dels metges residents no és competència de l'institut català, sinó del sistema sanitari estatal en conjunt, si bé ha ressenyat que aquests poden emprar més enllà dels centres en els que s'han format. "El problema seria que no hagués metges de recanvi" per als que es jubilen, ha resumit Saballs, que ha constatat que quadrar les xifres és impossible i, per tant, és lògic que l'oferta i la demanda no s'ajustin.

Des de l'arribada al Govern de CiU, com a conseqüència de les retallades pressupostàries, l'ICS no ha convocat noves oposicions per cobrir places vacants, de manera que, addicionalment, els MIR que sí que s'han pogut incorporar ho han fet com a substituts o interins, i per tant sense plaça fixa. De fet, en el pla de recursos humans l'ICS assumeix que la convocatòria de places per contractar facultatius especialistes i titulats superiors sanitaris és la que té major prioritat, tot i que Saballs ha reconegut que és impossible saber quan es produirà aquesta convocatòria.

L'institut tenia en plantilla a 38.900 professionals al tancament de 2010, tot i que altres 2.800 van treballar en els seus centres com a substituts i addicionalment realitzar el seu període de residència altres 2.200 MIR, i l'evolució des de 2006 mostra una tendència a reduir el nombre de personal fix -suposa el 61,4% del total- i augmentar el personal interí -26,6%- i l'eventual -12%-. En els propers anys està previst que es jubilin 1.309 metges, el que suposa el 13,19% d'aquest col·lectiu, una proporció important si es té en compte que en el cas dels diplomats sanitaris està previst que es jubilin 1.142 professionals, el 9,09%, encara que les dades reflecteixen una tendència a l'alça des dels 140 diplomats que es van jubilar el 2011 fins els 330 que es preveu que ho facin el 2015.

Pla del Govern

La Conselleria de Salut de la Generalitat ha reconegut 'de facto' que en l'actual conjuntura econòmica, i malgrat que en els darrers anys s'ha incorporat al sistema un nombre elevat de metges procedents d'altres països, és impossible garantir que els MIR poden seguir empleats un cop finalitzada la seva residència. En la presentació dels pressupostos per al 2012 al Parlament, el conseller Boi Ruiz va explicar que el seu departament treballa en un pla per possibilitar que els MIR que finalitzen la seva formació puguin seguir en els hospitals catalans fent un doctorat. El pla, que podria suposar una partida de 1,5 milions d'euros, serviria per pagar la inscripció al doctorat dels MIR, que podrien seguir vinculats d'aquesta manera al món sanitari.