divendres, 14 d’octubre de 2011

El 'fons voltor' Cerberus d'EUA comprà a preu de saldo a Bankia amb Oleguer Pujol d'intermediari

El fons nord-americà Cerberus (nom del gos guardà de l'infern) és un dels que s'està mostrant més actiu i més agressiu en els seus atacs ara mateix, assenyalen diverses fonts immobiliàries i financeres. La seva major operació ha estat la compra a Bankia de 97 sucursals per uns 96 milions. Aquesta transacció la va tancar de la mà de Drago Capital, que és la firma d'inversió gestionada per Oleguer Pujol (foto), el fill de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol. Ningú sap el que s'han emportat els Pujol ni el que s'ha perdut en 'l'operació de rebaixes' de CiU i socis. Però, com podran veure en aquesta llarga crònica, les implicacions dels Pujol i de Drago amb la banca Morgan, La Caixa, i els grans fons d'inversió amb la 'bombolla immobiliària' no deixa de donar molts beneficis... a alguns i des de fa molt de temps.

Els anomenats fons voltor fan olor de oportunitat entre les brases de la bombolla de l'habitatge, punxada fa més de tres anys. Per això, estan furgant en les carteres de pisos que tenen bancs i caixes de tota condició i grandària. Voletegen sobre la carnassa immobiliària pràcticament des de finals de 2007, però ara estan accelerant els seus atacs.

Es tracta d'una de les majors firmes d'inversió del món, que gestiona actius per valor de 17.000 milions d'euros. Ha estat temptejant a diverses entitats financeres, totes elles desitjoses de desfer-se dels pisos amb els quals es van haver de quedar perquè els promotors no podien pagar-los els crèdits. Però, de moment, no està tenint èxit. I la raó és que les seves ofertes són radicalment agressives. Ofereix a les entitats comprar tota o part de la cartera immobiliària amb una rebaixa "de més del 30%, fins i tot del 50% sobre el valor al qual està anotat", assenyala el president d'una entitat financera de mida mitjana. I així ho corroboren també fonts del sector immobiliari.

El fons ja va comprar oficines a Bankia (Caja Madrid i d'altres) amb la firma d'inversió del fill de Pujol


Algunes d'aquestes ofertes han arribat de forma molt concreta a grups de caixes d'estalvis, les més enfangades amb uns actius avui considerats, com a mínim, lletjos, ja que absorbeixen diners (en forma de provisions o matalàs antiinsolvencias) i, com a màxim, tòxics , d'acord amb els paràmetres dels qüestionats test d'estrès. En general i fins ara, les entitats han rebutjat aquesta oferta perquè els suposaria un perjudici en els seus comptes: haurien de comptabilitzar el forat de les minusvalideses que els generaria vendre la cartera a la meitat del seu valor.

Si diverses entitats accedissin a vendre per la meitat els seus pisos a aquest fons oa altres compradors, això tiraria per terra els preus de cop, cosa que no seria positiu ni per al sector immobiliari i el seu paper en l'economia ni per als propietaris d'un habitatge . Des de 2008, els preus han baixat un 24% (un 30%, si es té en compte l'efecte de l'IPC).

Cerberus estudiar fa mesos la compra directa d'accions de caixes fusionades en bancs, com Banca Cívica. Es nota el seu apetit per Espanya, no en va ha obert una oficina a Madrid fa uns mesos, cosa que no ha fet gairebé cap de la resta de fons oportunistes que veuen venir el mercat. La veritat és que Cerberus està demostrant major preferència pel terreny immobiliari. La seva major operació ha estat la compra a Banki de 97 sucursals per uns 96 milions. Aquesta transacció la va tancar de la mà de Drago Capital, que és la firma d'inversió gestionada per Oleguer Pujol, el fill de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol.


La valenciana Atitlan y el broker inmobiliario Drago Capital compran ocho oficinas a Bankia


17/03/2011: Bankia ha cerrado la venta y posterior arrendamiento -sale & lease back- de ocho oficinas de Caja Madrid. Es la primera operación de este tipo que realiza Bankia. El importe de asciende a 21,88 millones de euros y ha supuesto para la entidad unas plusvalías de 18,7 millones. Los compradores han sido los fondos inmobiliarios Drago Capital y Grupo Atitlan.

La operación se enmarca dentro de la estrategia diseñada por la entidad para rentabilizar su cartera de inmuebles y reforzar los recursos propios. El grueso de estas oficinas se encuentra en Madrid.

Aunque es la primera operación de estas características realizada por Bankia, en noviembre de 2010 Caja Madrid ya cerró la venta y posterior arrendamiento de 97 oficinas con Drago Capital, que en aquel entonces adquirió las sucursales conjuntamente con el fondo Cerberus Capital. El importe de la transacción ascendió a 96 millones de euros.

Drago es una compañía de inversión y gestión inmobiliaria que invierte en el mercado ibérico. Entre sus operaciones más importantes se encuentra la compra y alquiler de la red de sucursales del Banco Santander y la compra y alquiler de los activos del Grupo Prisa.

A la cabeza de la firma se halla Oleguer Pujol, cofundador de la misma, en la que actúa como socio local y gestor para inversores institucionales internacionales y grandes patrimonios privados nacionales.

Anteriormente fue miembro del equipo de Morgan Stanley Real Estate Private Equity, donde tuvo un destacado papel en transacciones inmobiliarias tanto en España como en el resto de Europa. También participó en numerosas transacciones en el departamento de Fusiones y Adquisiciones del banco, incluyendo la salida a bolsa de Inmobiliaria Colonial para La Caixa.

Previamente, fue consultor estratégico en Grupo Europráxis, especializándose en los sectores de gran consumo e instituciones financieras

Grupo Atitlan es un grupo financiero valenciano
que gestiona una cartera de más de 500 millones de euros. Al frente de la firma se halla Roberto Centeno. Atitlan ha realizado diversas operaciones de capital riesgo sobre sociedades proveedoras de Mercadona.

Prisa ultima la venta de sus edificios más emblemáticos

El grupo de comunicación Prisa ha entrado en la recta final del proceso de venta de sus tres edificios más emblemáticos en Madrid y Barcelona. Se trata de su sede corporativa, situada en la calle Gran Vía 32 de Madrid, donde se ubican las redacciones de la Cadena Ser y el diario Cinco Días; además de la sede del diario El País, situada en la calle Miguel Yuste 40 de Madrid y de otro inmueble situado en la calle Caspe de Barcelona.

Según fuentes cercanas a la operación, el candidato mejor situado para adquirir esta cartera de inmuebles es el fondo Drago Capital, gestionado por la firma Mare Nostrum Capital Managers y liderada por el ex ejecutivo del banco de inversión JP Morgan Luis Iglesias. Esta firma está vinculada a los fondos británicos Pearl Group y Sun Capital. Junto a ellos, Drago Capital protagonizó el pasado año la adquisición de más de 1.150 oficinas de la red de Santander por más de 2.000 millones de euros.

La negociación se encuentra en un estado muy avanzado, tras cerrarse la fase de auditoría de activos (due diligence). La firma del acuerdo está pendiente de que el grupo comprador cierre la financiación de la operación, que asciende a más de 300 millones de euros. No obstante, las fuentes consultadas advierten que las dificultades existentes para acceder a los mercados de deuda podrían aún echar atrás la operación.

"La relació entre EUA i l'Iran, cada vegada més perillosa"

Ralph Sina: "Amb la manera com tracta l'assumpte dels supòsits plans iranians per assassinar l'ambaixador de l'Aràbia Saudita als Estats Units, el Govern d'Obama s'acosta cada vegada més al de Bush. Les agressions verbals d'aquest tipus no són només perilloses, sinó que haurien de constituir un tabú per a un Premi Nobel de la Pau com Obama, ja que se sustenten en les dades que un agent antidroga infiltrat va recaptar dels seus interlocutors iranians. Però aquest agent havia estat ell mateix un ionqui que només va aconseguir evitar la presó perquè es va deixar reconvertir en espia".

"Aprendre de Bush és aprendre a guanyar", diu l'eslògan del Govern d'Obama. George W. Bush va basar el seu atac contra l'Iraq en una mentida. En ella, presumptes "armes de destrucció massiva" van jugar un paper destacat, així com els suposadament fefaents dades confidencials aportades per un informant iraquià, que més tard va resultar ser un mentider àvid d'atenció.

També ara parlen membres de l'Executiu nord-americà de "armes de destrucció massiva". Aquesta vegada es tracta de l'Iran, que pel que sembla volia fer esclatar, amb l'ajuda d'un cartell de drogues mexicà expert en assassinats, bombes davant les ambaixades d'Israel i Aràbia Saudita, i hauria planejat com si res volar pels aires en un famós restaurant a prop del Capitoli i la Casa Blanca a l'ambaixador saudita a Washington.

L'aiatol·là Khomeini i el president iranià, Mahmud Ahmadinejad, s'han convertit en semblants megalòmans que creuen que poden matar al centre de la capital dels Estats Units al representant del principal subministrador de petroli i primer comprador d'armes del país nord-americà, és el missatge d'Obama. I aquest resulta tan bèl·licament perillós com la xerrameca de Bush el 2003 sobre les armes de destrucció massiva a l'Iraq.

Obama és menys procliu a iniciar conflictes que el seu antecessor Georg W. Bush. Però la seva secretària d'Estat, Hillary Clinton, i el seu ministre de Justícia, Eric Holder, han anat les acusacions contra Teheran bastant lluny. Li criden inconfusiblement al món: "dels terroristes d'Estat i constructors de bombes nuclears iranians es pot esperar qualsevol cosa!". I a qui es considera capaç de tot, s'ha de frenar abans que sigui massa tard. Amb alarmant regularitat li preguntaven Israel i Aràbia Saudita al president nord-americà per què no emprenia d'una vegada una guerra preventiva a l'estil de George W. Bush contra Teheran i les seves plantes atòmiques. Ara, el Govern d'Obama s'ha encarregat de que aquesta qüestió es formuli encara amb més contundència.

Un cop militar contra els arsenals de bombes i armes iranianes es torna així cada vegada més plausible. I un conflicte armat d'aquest tipus és l'últim que Orient Pròxim, Amèrica i el món, de per si ja ple de guerres, necessiten. Les paraules poden servir d'armes. I les paraules que el ministre de Justícia, la secretària d'Estat i el cap de l'FBI nord-americans pronuncien sobre l'Iran apunten directament a Teheran.

Les agressions verbals d'aquest tipus no són només perilloses, sinó que haurien de constituir un tabú per a un Premi Nobel de la Pau com Obama, ja que se sustenten en les dades que un agent antidroga infiltrat recaptar dels seus interlocutors iranians. Però aquest agent havia estat ell mateix un ionqui que només va aconseguir evitar la presó perquè es va deixar reconvertir en espia.

El gel sobre el qual es mou el Govern dels Estats Units és molt fi. I fins i tot si aquest testimoni resultés ser fidedigne, un Executiu no té perquè anar cantant tot el que creu saber. Això ja ho hauria d'haver après Obama de Bush, en lloc de dedicar-se cada vegada a copiar-lo.

Els invasors de Palestina planegen la primera gran colònia sionista a Jerusalem Est des dels anys 90

L'organisme que s'encarrega de l'administració de terrenys a Israel ha publicat un pla per a la creació d'una nova colònia jueva a Jerusalem Est, que suposarà "la fi de la solució de dos estats" i una prova irrefutable de la burla que els EUA, el Regne Unit i la seva colònia sionista il.legal a Orient Mitjà fan de l'ONU i la resta d'estats del món. L'enclavament seria el primer assentament complet que es construeix a la ciutat, reivindicada com a capital pels palestins des que a finals dels anys 90 es va construir Har Homa. Llavors, com ara, el primer ministre sionista era el feixista Benjamin Netanyahu. Foto: Medalla nazi-sionista de Goebbels.

"Si es fa efectiu aquest pla, serà la fi de la solució de dos estats", ha reconegut Hagit Ofrán, responsable de Seguiment dels Assentaments de l'ONG hebrea Pau Ara, que denuncia que la seva construcció "canviaria significativament la frontera possible entre Israel i Palestina".

Segons l'activista, "el nou pla urbanístic per a la construcció de Givat Hamat inclou l'edificació 2.610 cases, de les quals un terç podrien ser per àrabs de la localitat de Beit Safafa, de manera que almenys 1.700 seran per a un nou assentament" sionista.

El nou assentament forma part d'un pla més ampli per envoltar Jerusalem amb un cinturó de colònies sionistes que deixin desconnectats entre si als pobles àrabs. "El nou barri completarà l'aïllament entre Betlem i Jerusalem Est i destruirà la possibilitat d'una solució territorial en (els barris àrabs) de Beit Safafa i Shurafat. La frontera proposta per la Iniciativa de Ginebra no serà possible sense que calgui desmantellar aquest nou barri" il.legal dels invasors, assenyala en un comunicat l'ONG, una de les més importants dels ocupants.

La planificació per a la nova colònia es va iniciar sota el govern d'Ehud Olmert, va ser aprovada fa uns mesos i es va fer pública el passat dia 11, data en què s'inicia un període de 60 dies perquè qui vulgui pugui presentar les seves objeccions. Tot allò ho sabia doncs Obama quan va defensar els servs de les seves multinacionals i fabricants d'armes sionistes negant el dret de Palestina a ser reconeguda com a membre de ple dret a l'ONU, i mentint davant l'Assemblea General de les Nacions Unides i els seus "aliats" de l'OTAN amb el cinisme natural en el premi Nobel dels nazis noruecs de la 'Pau'.

El pla de Givat Hamat es coneix setmanes després de l'anunci d'una ampliació de la colònia de Guiló amb 1.100 nous habitatges, que va ser durament condemnat per la comunitat internacional, que veu en la política colonitzadora israeliana un seriós obstacle per al procés de pau amb els palestins.

El president palestí, Mahmud Abbàs, va suspendre l'any passat les negociacions de pau impulsades per Washington a les tres setmanes d'iniciar per la decisió del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, de no frenar l'expansió de les colònies il · legals durant el diàleg.

Merkel replica Obama i li exigeix suport a la taxa sobre transaccions financeres

La cancellera alemanya, Àngela Merkel, ha fet una crida als països que donen lliçons a Europa sobre com sortir de la crisi de deute perquè deixin de negar-se a aplicar una taxa sobre les transaccions financeres, en una clara al·lusió als Estats Units de cara la pròxima cimera del G-20: "No és possible que els que des de fora de la zona euro ens diuen que prenguem accions contra la crisi es neguin al mateix temps a la instauració d'una taxa sobre les transaccions financeres", ha declarat la cancellera en un congrés del poderós sindicat metal·lúrgic IG Metall en Karslruhe, al sud d'Alemanya.

El president dels EUA, Barack Obama, demanava fa uns dies a Europa que anés amb un pla clar per sortir de la crisi de deute en la cimera del G-20.

Diversos membres del G-20, com el Japó o Brasil, són favorables a la creació d'aquesta taxa, però és rebutjada pels Estats Units i la Xina.

De fet, no hi ha unanimitat a Europa, on només mitja dotzena de països dels 27 s'han pronunciat a favor fins ara, encara que entre ells estan França i Alemanya, amb el Regne Unit com a principal opositor.

Ens les prioritats alemanyes per a la cimera del G-20, que se celebrarà a la localitat de la costa blava francesa de Cannes entre el 3 i el 4 de novembre, Merkel ha citat la "regulació dels mercats financers i els bancs de risc sistèmic", això últim "ja fet a Alemanya".

Per resoldre la crisi de la zona euro, Merkel ha declarat que una lleva del deute grec, "només podria realitzar-se per evitar un mal major" i permetre al país reformar per millorar la seva competitivitat.

També ha reiterat la seva oposició als eurobons, "que no serien una solució miraculosa i elevarien les taxes" de refinançament d'Alemanya.

Reunió a París


Els ministres de Finances i els responsables dels bancs centrals del G-20 es reuniran entre divendres i dissabte a París per preparar la cimera de Cannes.

La reunió arrenca a les 19:00 hores i en ella el principal tema sobre la taula és la possibilitat que la crisi de l'eurozona provoqui una recessió a nivell mundial, un risc del qual EUA porta advertint des de fa setmanes amb paraules cada vegada més dures.

Europa va al G-20 una mica més animada en superar els últims obstacles per posar en marxa l'ampliació del pla de rescat després de la llum verda del Parlament d'Eslovàquia.

L'objectiu clar de l'eurozona és arribar amb els deures fets a la cimera de Cannes després de les mesures acordades en el pròxim Consell Europeu, que s'ha endarrerit fins al 23 d'octubre per ultimar les mesures necessàries, entre les quals estarien la recapitalització bancària, un nou reforç del pla de rescat i una eventual treu de deute grega, que podria arribar al 50%.

Mentre, el grans països emergents volen proposar ampliar la capacitat de l'FMI perquè sigui un tallafocs en la propagació de la crisi del deute a Europa.

"Els recursos del Fons Europeu d'Estabilitat Financera (EFSF) i el FMI seria insuficients si el contagi continua", ha advertit el divendres a París el ministre sud-africà Pravin Gordhan.

En aquest cas, ha defensat, els països coneguts com BRIC (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica) estarien disposats a augmentar la seva aportació a canvi d'aconseguir una major influència en la institució, una fita que porten perseguint des de fa temps.

Els ocupants sionistes de Palestina volen demolir una central fotovoltaica construïda per Espanya a Cisjordània

El govern de l'estat il.legal i racista de Netanyahu ha anunciat la seva intenció de demolir una central fotovoltaica construïda per l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional al poblat palestí de Emnaizel, al sud de Cisjordània. La planta, valorada en 365.000 euros, es va acabar el 2010 i subministra electricitat a 40 famílies, unes 300 persones, que des de llavors comptaven amb un centre mèdic. El govern sionista al·lega que la planta no tenia permís de construcció mentre edifica colonies il.legals en mig de terra robada als palestins i amb les resolucions de l'ONU en contra que el veto del feixista Obama deixa en paper mullat. EUA, inmersa en la nova campanya de propaganda contra l'Iran, calla i protegeix amb l'hipocresia habitual els seus mercenaris a l'Orient Mitjà. El govern espanyol i ses ministres implicades, com sempre, miren cap un altre costat per no haver de reconeixer ses vergonyes.

"Des de l'arribada de la planta fotovoltaica la vida al poble havia millorat molt", explica un cooperant espanyol que treballa per l'associació SEBA (Serveis Energètics Bàsics Autònoms). "Per primera vegada tenien una clínica, i l'electricitat a l'escola permetia als nens estudiar a la nit. A més, hi ha un negoci de pollastres i les dones han aconseguit reduir el temps que empraven per fer formatges i altres productes", assegura.

El problema és que Emnaizel es troba a la zona C, la part dels territoris palestins sota administració militar israeliana i en què l'Autoritat Nacional Palestina no té jurisdicció. Es tracta del 59% del territori de Cisjordània. Sense un permís israelià, està prohibit construir res a la zona C, una cosa veritablement difícil ja que només s'autoritza una ínfima part dels permisos es sol·liciten, "un 1%", assegura el cooperant espanyol. Emnaizel tampoc té la possibilitat de connectar-se a la xarxa elèctrica de Cisjordània, ja que no forma part del territori administrat per l'ANP.

L'Oficina de Cooperació Espanyola a Jerusalem així com el Consolat estan realitzant gestions per intentar aturar la demolició, però l'Autoritat Civil israeliana està de vacances fins al dia 19 per la festa del Sukot, cosa que està complicant les negociacions però que no impedeix que la demolició es dugui a terme el dia 18, en plena festivitat.

Preguntat sobre això per La Vanguardia.com, el portaveu de l'ambaixada israeliana a Madrid, Lior Hayat, s'ha limitat a dir que "les Forces de Seguretat israelianes només treballen dins de la llei". No obstant això, l'associació SEBA assegura que l'objectiu d'Israel és aconseguir que la població que habita la zona C acabi desplaçant a les zones densament poblades per àrabs. La seva intenció seria fer-se amb el control d'aquestes àrees amb un alt índex agrícola i expandir les seves colònies.

Cooperació Espanyola compta amb multitud de projectes a la zona C, però aquest és el primer i únic afectat per una ordre de demolició. Això no impedeix que altres projectes es puguin veure afectats en el futur.

Esquerra Unida critica les sancions de la delegació del Govern als activistes del 15M

El diputat autonòmic i portaveu de l’Executiva d’EUPV, Ignacio Blanco, ha acompanyat hui a la candidata al Senat, Adoración Guamán, a la subdelegació del Govern a València per a presentar un recurs d’alçada contra la multa imposada per la manifestació del 19-J. Blanco ha criticat que la delegació del Govern tinga oberts “expedients sancionadors a 27 persones per l’exercici absolutament pacífic dels seus drets fonamentals de manifestació i de reunió”.

Amb el recurs presentat hui s’esgota la via administrativa per Adoración Guamán, i “després quedarà oberta la porta per a dur davant els tribunals aquesta greu vulneració dels drets fonamentals”, ha explicat l’activista social i candidata d’EUPV-Els Verds.

El recurs presentat es fonamenta en la indefensió de la sancionada, ja que la Delegació de Govern ha denegat la prova testifical sol·licitada, mitjançant la qual Guamán citava a declarar en la seua defensa a nombroses persones. Així, s’exigeix la nul·litat de la sanció per vulnerar els drets a la llibertat de manifestació i de reunió.

La multa es va imposar durant la manifestació multitudinària del 19 de juny, durant la qual la policia va exigir la identificació als organitzadors. En afirmar que els responsables eren el col·lectiu de persones allí presents, els agents van exigir tenir interlocutors i van procedir a identificar sota pressió a dues persones, Natxo Serra i Adoración Guamán, malgrat que no eren els signants de la convocatòria.

Per aquella identificació se’ls va obrir un expedient sancionador amb la qualificació d’infracció greu per “no impedir” que la manifestació es desviara del seu recorregut per a passar per davant de la casa de Rita Barberá. Després de diverses al·legacions, la multa va ser confirmada durant la segona setmana de setembre, sense que s’acceptara la prova testifical sol·licitada pels denunciats.

“Aquesta denúncia és només una mostra del que porta mesos ocorrent. Des del mes de juny, les multen han plogut sobre molts participants en les diferents mostres de rebel·lia social pacífica, realitzades en forma de reunions, manifestacions, concentracions i paralització de desnonaments”, ha explicat Guamán. La gran majoria d’identificacions realitzades s’han convertit en sancions, que després dels recursos interposats comencen a corroborar-se.

El diputat Ignacio Blanco ha manifestat el total “recolzament d’Esquerra Unida a les mobilitzacions que denuncien els retalls socials i reclamen canvis democràtics. S’ha d’escoltar la veu del poble, no reprimir-lo com s’intenta amb aquestes actuacions sancionadores”, afirma Blanco, qui ja va acompanyar el passat 17 d’agost a les persones sancionades per una protesta pacífica en Sagunt contra els desnonaments.

Mapa de la resistència heroica dels lleials a Sirte

Segons les tropes lleials: "En la nit d'ahir una nodrida horda de monàrquics van irrompre a la ciutat fent foc intens en el que ells creien havia de ser l'assalt final contra el Stalingrad verd. Mai un foc tan fort per part dels defensors els havia respost i infligit altra forta derrota, obligant-los a retrocedir aquest matí. En aquest mapa es veu la línia verda de la defensa heroica per terra que es converteix en un escut invencible".

"A més, els patriotes vigilen la línia costanera per neutralitzar qualsevol desembarcament amb ajuda de l'OTAN. Les línies verdes són els atacs dels sicaris i els traços en vermell els combats haguts en les últimes hores. Les masses àrabs i el Món estan sorpresos per aquesta resistència mil vegades heroica enfront dels exèrcits més poderosos del planeta i els sicaris més menyspreables".

La premsa imperialista reconeix que 'les rates' retrocedeixen a Sirte


"El diari parisenc Le Monde, òrgan de la gran burgesia francesa que ja acaricia suculents negocis repartint-se el botí libi, reconeix que la defensa extraordinària del poble i els militars libis de Sirte estan fent retrocedir l'horda atacant destruint a més la seva propaganda de guerra que es basa en una caiguda imminent de la ciutat i de l'estat libi".

"Le Monde reconeix que la ciutat està en ruïnes però no diu que és a causa de les canonades dels terroristes i els atacs aeris intensos dels seus amos de l'OTAN, dia i nit des del mes d'agost. Sí reconeix que els terroristes han tingut en una setmana cent morts i centenars de ferits, xifra que ha de ser augmentada per acostar-se a la veritat. A més els reforços enviats des Misrata són atacats a la carretera per les forces patriotes".

19 projectes d’innovació militar podrien eixugar almenys 28 vegades el dèficit sanitari català

La factura de dinou programes especials d’armament contractats per l’Estat espanyol en els darrers 15 anys ascendeix a almenys 23.959 milions d’euros. Això suposa unes 28 vegades el dèficit sanitari de Catalunya, d’uns 850 milions d’euros. Tot i així, la factura podria enfilar-se fins als 37.000 milions d’euros, a causa de l’augment dels costos que s’han produït en aquests programes.

L’import inclou inversions en la compra de material bèl·lic, com quatre submarins, quatre fragates, 235 carros de combat, 68 avions de combat Eurofighter o 24 helicòpters d’atac, entre altres. Però els recursos utilitzats a comprar material bèl·lic no són l’única despesa en armament. El secretari d’Estat de Defensa, Constantino Méndez, va alertar en una compareixença al Congrés a finals de setembre de l'elevat cost del manteniment d’aquests equipaments.

Assessor de Cameron fotografiat tirant documents oficials en un parc

Oliver Letwin, veterà polític dretà i membre de l'equip de Govern de David Cameron, és objecte aquest divendres de la polèmica que ha suscitat en aparèixer fotografiat al diari Daily Mirror tirant documents oficials en papereres de parcs propers a Downing Street, residència i despatx del primer ministre. Les imatges mostren Letwin, actual secretari d'Estat de política a l'oficina del primer ministre, dipositant despreocupat en papereres carrer diversos documents, alguns dels quals, segons el diari, contenien informació sobre seguretat i referències a Cameron i el viceprimer ministre Nick Clegg.

El rotatiu assegura que Letwin, que ha ocupat diversos càrrecs dins del Partit Conservador i va estar en l'equip de la primera ministra Margaret Thatcher, té el costum de llençar material en papereres properes a Downing Street, per exemple mentre parla per telèfon, i ha rebutjat d'aquesta manera com a mínim un centenar de folis.
els documents

El secretari d'Estat ha reconegut que de vegades tira papers al carrer, però nega que sigui material "sensible".

Un portaveu de la seva oficina ha explicat que Letwin "s'ocupa de part de la seva correspondència parlamentària i amb l'electorat al parc abans d'anar a la feina i de vegades tira els papers allà", però es tracta de documents no confidencials.

No obstant això, Daily Mirror afirma un document es descriuen dades d'operacions de la intel · ligència del Parlament Europeu i el comitè de seguretat (ISC) ​​- que analitza l'obra del MI5 i el MI6 i GCHQ.

De fet, informa del contingut dels continguts que va tirar en diverses dates. El 13 de setembre, fins a cinc papers relacionats amb els atemptats del 7 de juny a Londres, el 26 de setembre documents en què s'aprecien les seves notes sobre els problemes de trànsit i dades sobre inversions en bancs.

La dreta portuguesa anuncia una “galeria dels horrors per a milions de persones”

La supressió de dues pagues extra a funcionaris i pensionistes que cobrin més de mil euros i la prolongació de la jornada laboral a l’empresa privada són algunes de les mesures previstes per la dreta, que va prometre el contrari a la campanya electoral, en el projecte de pressupostos per al 2012. “Després del xantatge, ve la galeria dels horrors per a milions de persones”. Aquesta és la interpretació que el col·lectiu portuguès Precários Inflexíveis fa del discurs de dijous al vespre del primer ministre, el neofeixista Pedro Passos Coelho, en què va anunciar dures mesures d’austeritat que es pretenen incloure en els pressupostos de l’any que ve i que podrien formar part del programa ocult del PP espanyol que el seu company de partit a Europa, Mariano Rajoy, es guarda molt de fer públic.

El secretari general del sindicat CGTP, Carvalho da Silva, també considera que les mesures augmentaran les injustícies socials i la recessió econòmica. Da Silva adverteix, a més, del risc d’un “retrocés molt perillós del país”.

Entre altres, el govern portuguès preveu l’eliminació de les dues pagues extra, la de l’estiu i la de Nadal, per a tots els funcionaris i pensionistes que cobrin més de mil euros al mes. A més, les empreses privades podran allargar la jornada laboral dels seus treballadors mitja hora més cada dia, i es revisaran dies festius per eliminar ponts. També s'ha anunciat un increment de l’IVA intermedi (13%) i alt (23%).

Passos Coelho justifica les mesures amb l’exigència de complir amb els compromisos financers adquirits per Portugal. El projecte de pressupostos del 2012, aprovat dijous pel Consell de Ministres, es presentarà dilluns al Parlament. Des de Precários Inflexíveis, insisteixen que cap de les decisions anunciades “resol o ataca les raons de la crisi”, i adverteixen: “Aquestes mesures provocaran més atur, més pobresa, més dificultats”.

Abertis rebrà uns 500 milions per la caiguda de trànsit a l'AP-7

El ministeri de Foment ha de pagar a Abertis prop de 500 milions d'euros per la caiguda del trànsit previst a l'autopista AP-7, cosa que es recull en el conveni d'ampliació de l'autopista signat en l'any 2006 i que IU i ICV-EUiA van rebutjar. Segons avançava ahir el diari Expansión, el deute a 31 de desembre del 2010 ascendia a 457,325 milions d'euros, quantitat que seguirà augmentant si el trànsit no es recupera.

El conveni va ser signat a l'abril de l'any 2006 entre el Ministeri de Foment i Abertis i recollia els termes de l'ampliació de l'AP-7 cap a Tarragona i fins a la Jonquera, amb una inversió de 471,2 milions d'euros.

L'acord establia compensacions per a la concessionària si els ingressos no eren els previstos. Per determinar el volum de negoci generat per la concessió es tenen en compte tres variables: el punt de partida (el 2005, els ingressos bruts de peatge van arribar a 460,2 milions), la revisió de les tarifes i la variació de la intensitat mitjana diària (IMD).

El conveni prevei que cada any s'havia d'incrementar la IMD a un ritme que descendia amb el temps; és a dir, si en 2006 el nombre de vehicles havia de créixer un 2,67% anual, l'avanç es frenava any a any fins a arribar a l'1,48% anual de 2021, quan expirarà la concessió.

Negocis bruts del govern i aliats amb els peatges


La diputada d'ICV-EUiA al Congrés, Núria Buenaventura, va rebutjar al setembre de 2010 “radicalment” el Pacte a què van arribar PSOE, PP i CiU per donar suport econòmic durant cinc anys més a les empreses concessionàries d'autopistes: "És un escàndol que no es rescatin els peatges per als usuaris, que porten pagant fa dècades les autopistes, i ara es vulguin rescatar les constructores i concessionàries que s'han fet d'or en tots aquests anys".

La diputada Núria Buenaventura criticà "que hi hagi partits com CiU que estan al servei dels lobbies econòmics" i fan política "no en funció dels interessos dels ciutadans, sinó dels d'aquestes grans empreses. És inacceptable que el Govern presenti uns pressupostos austers amb fortes retallades en drets socials, laborals i mediambientals i al mateix temps compensi les concessionàries amb diners públics", ha lamentat Buenaventura.

Salvador Alemany, nou president d'Abertis en substitució d'Isidre Fainé

Això passava quan Abertis, la gran propietària d'autopistes, nomena el nou president, que mantindrà les facultats executives del lloc de conseller delegat que ocupa des de 1998 en el grup de concessions d'infraestructures de transports i telecomunicacions.

El relleu a la presidència de la companyia controlada per ACS i Criteria es registra després que la passada setmana Fainé, president de La Caixa, accedís també a la Presidència del grup d'empreses de participacions industrials d'aquesta entitat en substitució de Ricard Fornesa.

Els canvis a la cúpula d'Abertis suposaran que la companyia passi a comptar amb quatre vicepresidents, ja que a més de Fainé, actualment ja ocupen aquest càrrec Florentino Pérez (president d'ACS), Carmen Godia i Pablo Vallbona.

Així mateix, el relleu en la Presidència del grup comportarà a mig termini una redefinició de funcions en el si de l'estructura directiva i en la composició d'alguns consells de les empreses que el componen, van apuntar fonts de l'empresa.

En l'actualitat, Salvador Alemany és també conseller delegat de Saba, filial d'aparcaments del grup, a més de president d'Acesa i Abertis Telecom, i conseller en diverses companyies filials.

Salvador Alemany Mas (Barcelona, 1944), que des de 2008 és també president del Cercle d'Economia, és llicenciat en Ciències Econòmiques i diplomat pel IESE (de l'Opus Dei). També és professor mercantil i censor jurat de comptes.

Per a la diputada roigverda: "És un altre exemple que en política econòmica PSOE, PP i CiU coincideixen en donar suport als poderosos". En aquest sentit, Buenaventura ha advertit als catalans que "tinguin en compte que hi ha partits com CiU que estan al servei dels lobbies econòmics i que fan política en funció no dels interessos dels ciutadans, sinó dels d'aquestes grans empreses com les concessionàries de peatges".

Esquerra Unida-Els Verds presenta la coalició i el candidat al Congrés per València

La coordinadora d'Esquerra Unida (EUPV), Marga Sanz, ha presentat la coalició electoral del seu partit amb Els Verds per als pròxims comicis generals sota el lema "Rebel·la't", en una crida a la "participació dels col·lectius que rebutgin les polítiques neoliberals de PSOE i PP, si accedeix al poder ". Així s'ha expressat avui Sanz en una roda de premsa, en què ha explicat les principals línies de la campanya electoral de les eleccions del proper 20N i ha presentat a Ricardo Sixto com a primer candidat d'EUPV-Els Verds al Congrés per la circumscripció de València.

La dirigent d'EU s'ha mostrat convençuda que la formació obtindrà en aquests comicis representació a la cambra alta, amb l'objectiu que els "valencians puguin veure representats els seus problemes i interessos".

Per al portaveu d'Els Verds, Joan Francesc Peris, és el moment que l'esquerra uneixi esforços, al mateix temps que ha assegurat que aquesta coalició és la "clau perquè el PP no aconsegueixi la majoria absoluta, cosa que significaria el cop de gràcia per als drets socials en sanitat o educació".

Davant d'un possible triomf majoritari de la formació encapçalada per Rajoy, Joan Frances Peris ha insistit en la necessitat d'emprendre una "revolució democràtica" que porti a terme una nova forma de veure la política, l'economia o la societat com els motius de la seva coalició amb EUPV.

"La realitat és que ens sentim prou representats en les llistes i el programa d'EU per impulsar una economia verda que no maltracti el planeta", ha afegit.

Ha anunciat que la formació ecologista aportarà a les llistes d'EU per al Congrés a Toni Roderic com a número dos per Alacant, ja Ximo Zanón com a número tres per València, mentre que Fanny Montero i Alberto Lillo ho faran com a candidats al Senat per Alacant i Castelló .

Per la seva banda, Ricardo Sixto ha detallat que la campanya d'EU tindrà com a eixos fonamentals la creació d'un Pla d'Ocupació per al 2012 que permeti recuperar prop de 900.000 llocs de treball, i el foment de la qualitat democràtica del sistema espanyol, que com va demostrar el col · lectiu del 15-M està més pròxim a països "pobres" com Grècia o Portugal.

A més d'Els Verds a la Comunitat valenciana, la coalició d'Esquerra Unida estarà integrada en altres autonomies per Iniciativa per Catalunya i la Xunta de Aragó, però no per Equo, que segons Sanz, "volien el seu propi espai electoral.

El cervell humà és autosuficient per calmar el dolor

La desaparició dels estats dolorosos es pot observar en les persones en un estat de fort estrès, i és relacionat amb el funcionament de l'hipocamp del cervell, que produeix una substància, semblant a marihuana, capaç de calmar aquests estats, afirmen científics del Centre de estudis del Dolor de la Universitat Nacional d'Irlanda. L'activació dels receptors endocannabinoides dóna lloc a múltiples efectes entre els quals hi ha eufòria, ansietat, sequedat de boca, relaxació muscular, i reducció del dolor.

Aquesta important capacitat ajuda a salvar-se en molts casos, quan la vida corre perill. A més, els estudis dels analgèsics induïts per l'estrès ajudaran a crear unes noves drogues contra el dolor.

Un grup d'investigadors, sota el comandament de David Finn descobrir per primera vegada, com exactament el cervell "desconnecta" el dolor.

"Nosaltres aconseguim entendre que l'hipocamp juga un paper important en l'acció d'aquestes substàncies calmants, semblants a la marihuana, i vam poder demostrar, que el terme de producció del ferment, que fragmenta aquest endocannabinoide en l'hipocamp, demora el temps d'acció del calmant ". va dir Finn.