dimarts, 23 de novembre de 2010

Herrera: "Cal una revisió de les entitats financeres i la llei d'hipoteques"



Joan Herrera, candidat d'ICV-EUiA a les eleccions al Parlament, diu que li sap greu "que el president Montilla marqui més distàncies amb el tripartit que amb Zapatero". També diu que li sembla "repugnant el que està fent el PP, perquè va als barris i assenyala els immigrants com els culpables".

Miralles denuncia "el cinisme major" de CiU per acceptar el cara a cara

Jordi Miralles, número 3 d’ICV-EUiA a les eleccions, ha denunciat “el cinisme major” de CiU en relació al cara a cara Mas-Montilla, ja que la “federació nacionalista practica a Catalunya el mateix que, en el seu moment, va criticar a nivell estatal”, amb el cara a cara Zapatero-Rajoy. Segons Miralles, el PSC ja ha demostrat en diverses ocasions la seva visió “chata i bipartidista de la política” que no fas més que afavorir el retorn de la dreta.

“Els dos candidats demostraran tenir molta cara” i “representarà una patada al turmell de la democràcia i un pas enrere històric del pluralisme a Catalunya”, ha dit Miralles.

El coordinador general d’EUiA ho ha dit després de reunir-se amb representants sindicals del personal d’administració i serveis, docents i investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona i abans de presentar davant uns 120 estudiants el programa d’ICV-EUiA en universitats. En aquest sentit, Miralles ha fet una crida a la participació a les eleccions de la gent treballadora i estudiants. “La crisi no es resol des de l’abstenció i el vot en blanc”, ha dit Miralles.

De la seva banda, el diputat d’Izquierda Unida, Gaspar Llamazares, ha fet una crida al “vot jove, rebel, d’esquerres i ecologista” per aturar el “cop del mercat contra els drets dels treballadors i la democràcia política”. Llamazares ha criticat la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, per descantar-se per un govern format per CiU i PP a Catalunya i ha dit que “quan el liberalisme es porta al seu extrem, condueix a la destrucció dels drets socials” i al “benefici d’uns pocs”. El diputat d’IU ha denunciat també que el PSOE hagi “renunciat al seu propi passat, al procés de pau i al federalisme. Què més li queda per renunciar vestit de políticament correcte?”, s’ha preguntat Llamazares.

En relació al cara a cara, Gaspar Llamazares ha dit que el “bipartidisme és com el déu Janno, té dos rostres però és el mateix déu, el déu de les retallades de drets”. “Veurem el déu, però no un debat pluralista”, ha dit Llamazares. El diputat d’IU ha apuntat també que una involució a Catalunya tindria efectes negatius al conjunt de l’estat. "No desitgem la política bipartidista i el gir a la dreta al conjunt de l’estat”, ha dit Llamazares.

Nuet encoratja als indecisos: "Podem aturar la dreta"

El senador d’EUiA, Joan Josep Nuet, ha iniciat la seva intervenció a l’acte central d’ICV-EUiA al centre cívic Parc Sandaru dient que Ricard Gomà i el seu equip a l’Ajuntament de la ciutat són: “L’exemple viu de què es pot sortir de la crisi per l’esquerra amb més polítiques socials” i ha explicitat el suport que prestarà a la candidatura de Barcelona a les pròximes eleccions municipals de maig de 2011.

Nuet també ha volgut destacar en la recta final de campanya el “bon ambient que es respira als actes de la nostra coalició”, i en concret ha afirmat que “la nostra gent en surt contenta pel discurs polític i per les propostes”. Segons el senador “la nostra coalició és una eina necessària, tenim un projecte il·lusionant que dóna esperança davant la crisi que ens colpeja”.

Nuet ha afegit que ICV-EUiA “treballem en política amb ideals, principis i valors” i ha destacat la segona part de l’eslògan de campanya: “Oferim solucions perquè som gent que toquem de peus a terra, estem per solucionar els problemes quotidians de la gent”, ha assegurat referint-se a les més de 1.300 propostes programàtiques de la coalició roig i verda, entre les quals ha citat la proposta de llei hipotecària amb la limitació de l’endeutament familiar per evitar que moltes persones, que no poden fer front a la quota que deuen als bancs perdin la vivenda, o les polítiques industrials actives per a crear ocupació.

Nuet ha insistit en què la gent d’ICV-EUiA es caracteritza per la coherència amb els seus principis, “fem el que diem”, en contraposició a altres forces polítiques a qui ha responsabilitzat de la desafecció perquè “un dia diuen una cosa i passat un temps diuen el contrari” –i ha posat d’exemple la nova ministra d’Exteriors, Trinidad Jiménez, que “quan era secretaria d’estat defensava la llibertat del poble sahrauí i ara fa costat al govern marroquí”.

Per acabar, el senador Nuet ha advertit que “la dreta està molt descarada” i ha encoratjat la militància tot dient que “ nosaltres la podem aturar”. Així, ha senyalat que les enquestes evidencien que hi ha 300.000 persones que encara no han decidit anar a votar i ha recordat que quan aquests votants indecisos es mobilitzen “ho fan per l’esquerra”. Nuet ha apel·lat al “gran projecte” d’ICV-EUiA per a què els afiliats i afiliades de les dues formacions de la coalició facin un darrer esforç per “il·lusionar a la gent” i convèncer per a què votin ICV-EUiA el pròxim 28-N.

L’acte central de Barcelona ha omplert la sala d’actes del Parc Sandaru. Ha estat presentat pel portaveu del grup municipal d’ICV-EUiA, Ricard Gomà, qui ha situat com a triple repte per aquestes eleccions: la mobilització per organitzar la ciutdania front els mercats, la defensa d’uns valors que fan creïble la política des de l’honestedat i la transparència, i el fet de promoure propostes alternatives d’esquerres i ecologistes per sortir de la crisi econòmica i social.

La intervenció de clausura ha anat a càrrec de la diputada i número 2 de la candidatura per Barcelona, Dolors Camats.

L'alcalde de Londres amenaça Bush amb arrestar-lo si va al R.U.

Boris Johnson, alcalde de Londres, va advertir ahir dilluns a l'ex president dels Estats Units, George W. Bush (2001 - 2009) amb posar-lo sota arrest per crims de guerra si trepitja sòl britànic, en el marc de la gira que fa per promocionar les seves memòries, en què confessa que va autoritzar tortures a la guerra de l'Iraq.

En un article publicat al rotatiu britànic Daily Telegraph, l'alcalde va acusar a Bush de no fer-se responsable dels seus actes i el va comparar amb el difunt dictador xilè Augusto Pinochet: "Dubya (com se sol dir a Bush per l'escriptura fonètica de" W ") és l'ex líder d'una potència amiga, amb la qual aquest país està decidit a tenir bones relacions, però el mateix va creure el promotor de tortures Augusto Pinochet. El senyor Bush no està assumint el que va fer ", diu Johnson.

George Bush va publicar a principis de novembre seu llibre Decision Points (Moments decisius) en el que tracta de justificar la seva "guerra al terrorisme".

En el text, Bush indica que la invasió a l'Iraq es va deure al fet que el Govern d'aquesta nació tenia "armes de destrucció massiva" que constituïen "un perill per al món".

En les seves memòries, l'expresident nord-americà ofereix afalacs al seu successor Barack Obama per desplegar més tropes a l'Afganistan, augmentar la pressió sobre el Pakistan i per ignorar els crítics de la nova estratègia militar.

Iraq va ser envaït l'any 2003 per tropes nord-americanes i britàniques, amb la col.laboració de països com Austràlia, Espanya, Dinamarca, Polònia i fins al Salvador va enviar "reforços".

El conflicte al país asiàtic es va originar quan el Govern de Bush, mitjançant l'Operació Llibertat Iraquiana i sota l'excusa de presència d'armes de destrucció massiva, buscava l'enderrocament del govern del Partit Baaz i la mort de Hussein. El suposat material bèl.lic mai es va trobar.

Aquesta invasió va generar una crisi humanitària amb abusos de drets humans, gairebé un milió de víctimes civils i refugiats, la destrucció de valuosos tresors arqueològics que proven que la Bíblia és un simple plagi de documents molt més antics sumeris, acadis i casetes, i un increment de la insurgència i esclat de la guerra civil, com també danys a la infraestructura i privatització dels serveis bàsics, però mai es van descobrir les armes de destrucció massiva que excusaven la massacre i el genocidi.

El govern titella de Seül admet haver disparat primer

L'Exèrcit de Corea del Sud, sota el control del Pentàgon com el govern titella, ha admès que estava efectuant maniobres militars a l'illa de Yeonpyeong abans que Corea del Nord els disparés, però pretén que els seus assajos apuntaven a l'oest i no cap al nord, el que no canvia res doncs, com es pot veure al mapa, ambdós punts pertanyen a Corea del Nord. El Govern de Pyongyang assegura que Seül ha estat el primer a disparar.

Dos soldats sud-coreans han mort i diversos militars i civils han resultat ferits en l'incident més greu, dins una esclada perfectament planificada per aturar les negociacions de reunificació per part dels ocupants d'EUA.

Després que el Govern de Pyongyang afirmés que els primers a disparar han estat els militars sud-coreans, l'Exèrcit de Corea del Sud ha admès que els seus soldats efectuaven "maniobres militars normals" a l'illa de Yeonpyeong abans que Corea del Nord comencés a disparar artilleria.

Poc abans, l'agència estatal nord-coreana, KCNA, assegurava que els militars de Corea del Sud havien disparat "desenes de projectils" i que Pyongyang s'ha vist obligat a respondre.

"Malgrat les nostres reiterades advertències, l'enemic sud-coreà ha disparat desenes de projectils des de la una de la tarda a les nostres aigües territorials al costat de l'illa de Yeonpyeong, i immediatament efectuem una acció militar enèrgica", precisa l'agència en un breu comunicat.

L'Exèrcit nord-coreà "continuarà sense dubtar els seus atacs militars en cas que l'enemic sud-coreà gosi envair el nostre territori encara que sigui 0,001 mil.límetre", afegeix el comunicat.

El Govern de Pyongyang ha acusat a Corea del Sud i als Estats Units d'estar reforçant la seva "aliança" militar per agredir Corea del Nord.

"S'ha informat recentment que els Estats Units està treballant durament per reforçar la seva aliança per l'agressió amb Corea del Sud en tots els aspectes", indica l'agència estatal de notícies KCNA en el seu editorial.

Seül adverteix amb una "dura represàlia"

Per la seva banda, l'oficina presidencial de Corea del Sud ha fet públic un comunicat en què, segons l'agència Yonhap, qualifica els fets de "clara provocació militar" i adverteix que en cas que es torni a repetir hi haurà "una dura represàlia".

"El nostre Exèrcit respondrà fermament a tota nova provocació", indica la nota, que s'ha emtido després que el president sud-coreà, Lee Myung-bak, convoqués una reunió d'emergència per analitzar la situació i demanés "contenció" per "prevenir l'escalada d'un xoc".

L'oficina presidencial creu que l'atac pot ser una resposta als exercicis militars de Corea del Sud a la costa occidental prop de la frontera nord-coreana, en què participen 70.000 efectius i que Pyongyang ha criticat mitjançant una carta de protesta.

Dos soldats morts

L'incident ha tingut lloc aquest matí quan, en resposta a la provocació sud-coreana, l'Exèrcit de Corea del Nord ha llançat desenes de projectils d'artilleria contra l'illa de Yeonpyeong, situada en aigües disputades per ambdós països, fet que ha provocat l'incendi d'entre 60 i 70 edificis.

L'Exèrcit sud-coreà ha respost amb 80 rondes de trets i el desplegament de caces de combat, a més d'elevar l'alerta al màxim, segons ha confirmat el portaveu de l'Estat Major.

L'Estat Major sud-coreà afirma haver enviat un missatge telefònic a Corea del Nord a través d'una línia especial per demanar que cessessin els trets, que no s'han tornat a repetir.

Segons l'últim balanç oficial difós per l'agència Yonhap, dos soldats han mort i diverses persones, entre soldats i civils, han resultat ferides, mentre que moltes altres han estat evacuades a búnquers, segons informen els mitjans de comunicació locals.

Per la seva banda, el Ministeri sud-coreà de Defensa ha informat que l'atac ha afectat a 20 persones (17 soldats i tres civils) i ha denunciat que el bombardeig va ser "intencionat i planificat" i suposa una clara violació de la treva entre les dues Corees, doncs, per negativa de Washington que manté un exèrcit d'ocupació i diverses bases, no s'ha signat mai la pau.

Les imatges de la televisió YTN mostren columnes de fum i cases cremant a l'illa de Yeongpyeong, on resideixen unes 1.700 persones.

El d'avui ha estat un dels incidents més greus entre els exèrcits dels dos països des que es va posar fi a la Guerra de Corea (1950-1953) amb la treva que va establir la separació de la península en dos països.

Suport d'intelectuals i artistes a Joan Herrera

Un grup de 50 intel.lectuals i artistes espanyols (alguns exPSOE) han signat un manifest amb el lema: "Si jo visqués a Catalunya votaria Joan Herrera", en suport a la candidatura d'Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, que encapçala Joan Herrera, per a la presidència de la Generalitat de Catalunya: Almudena Grandes, Pedro Almodóvar, Joaquín Sabina, Antonio Banderas i Manuel Rivas i són entre els signants a favor d'ICV-EUiA.

Entre els signants que donen suport a Herrera hi ha els directors de cinema Pedro Almodóvar, Pedro Olea, José Luis García Sánchez, Manuel Gutiérrez Aragón i Azucena Rodríguez; els actors i actrius Antonio Banderas, Charo López, Juan Diego Botto i Emilio Gutiérrez Caba; els cantants Miguel Ríos i Joaquín Sabina i els escriptors Luis Antonio de Villena, Almudena Grandes i Manuel Rivas.

En la presentació del manifest (s'adjunta a aquesta nota), Herrera s'ha mostrat "orgullós" pel suport d'aquest grup d'intel•lectuals i artistes perquè "envien un missatge a tota la gent d'esquerres perquè no es resignin". "Aquest manifest és una crida a no callar davant la crisi i davant els qui proposen un escenari de retallades socials", ha destacat.

Herrera, en roda de premsa ahir a la tarda, a la seu nacional d'ICV a Barcelona, subratllà que el manifest és "important" perquè "ens diu que hi ha gent de fora de Catalunya, que representa una esquerra del segle XXI, que li importa el que passa aquí "i que "senten un cert cansament" per la política de retalls socials del Govern de José Luís Rodríguez Zapatero.

Alguns dels signants han enviat un missatge sonor de suport a Herrera (es pot reproduir en el document adjunt) com ara Juan Diego ("Votaria Joan Herrera perquè si perdem la dignitat de ser d'esquerres ens converteixen en escombraries, i Herrera no perd aquesta dignitat ") o Miguel Ríos ("Considero a Joan Herrera un tipus apassionat i honest. Defensor d'unes idees que ens asseguren que un altre món és possible, més just, solidari i sostenible. Si visqués a Catalunya m'agradaria que em representés").

ICV-EUiA: "Cal garantir la cobertura sanitària universal"

ICV-EUiA ha alertat que el sistema de salut del país està en risc. El doctor Joan-Ramon Laporte, número 12 de la candidatura per Barcelona, ha afirmat que la tendència dels altres partits polítics durant la campanya ha estat la d'atacar el model actual i augura 'retallades de drets' amb propostes com el copagament o donar incentius fiscals als que tenen mútues privades.

Segons Laporte, la cobertura sanitària universal és 'una petita joia comunista' a la qual el país no pot donar l'esquena perquè, sinó, l'únic que s'aconseguirà és que l'atenció mèdica variï segons el nivell de riquesa del malalt. Laporte ha visitat Girona on ha donat suport al cap de llista de la demarcació, Joan Boada.

Els roigiverds insisteixen: El sistema sanitari català ha de continuar essent públic i gratuït perquè així promou l'equitat i la cohesió social. Laporte, que dilluns feu campanya a Girona, afirmà que es tracta d'una 'petita joia comunista' on tothom aporta 'el que pot' i rep 'segons el que necessita'. Segons ICV-EUiA aquest és un model que no es pot posar en dubte i que cal garantir-ne la continuïtat.

Joan-Ramon Laporte ha lamentat que altres partits polítics, sobretot CiU i PP, facin propostes que, segons ell, atempten contra un dels pilars de l'estat del benestar. El candidat critica que proposin mesures com el copagament en serveis sanitaris o incentius fiscals per als que tenen mútues privades. Laporte considera que aquestes propostes encobreixen una voluntat de privatitzar progressivament la sanitat. Un camí que ICV-EUiA afirma que els catalans 'no es poden permetre'.

Per aquest motiu, proposen augmentar l'eficiència a la salut i que amb els mateixos diners es pugui produir més. Laporte ha afirmat que això és possible fent més rendible la sanitat i evitant despeses insuficients. Una d'aquestes és la despesa farmacèutica. El candidat ha explicat que en altres països de la Unió Europea hi ha instituts que es dediquen a negociar amb la indústria farmacèutica per aconseguir millors tractes i preus més ajustats. Segons Laporte, el fet que a Catalunya no hi hagi cap entitat d'aquest estil fa que la despesa sigui molt elevada.

Concretament, ha explicat que l'índex de despesa del país se situa entre el 28 i el 29%. 'Som líders en despesa a Europa', ha afirmat Laporte que reclama situar-se a nivells d'altres països. Itàlia és el segon en despesa amb un 21% però els de la cua són els països nòrdics amb només un 9%.

Precarietat laboral


El cap de llista per Girona, Joan Boada, ha explicat que aquest dilluns s'han reunit amb membres dels comitès de l'hospital Trueta i del Santa Caterina. Boada ha lamentat que hi hagi precarietat laboral, sobretot entre el personal d'infermeria que tenen molta càrrega de feina i manca de personal. El candidat ecosocialista reclama sous més elevats i millors condicions laboral per al personal sanitari.

Albiol exigeix la dimissió fulminant d'Aparici

La diputada autonòmica d'EUPV, Marina Albiol, exigeix la seua dimissió immediata, i considera que el PP està convertint la diputació de Castelló en un niu de corrupció: “Vicente Aparici (foto al centre) ha seguit l'exemple del seu mestre, i anirà al judici sense dimitir de cap dels seus càrrecs, entre ells, en un gran exemple de cinisme, el de responsable de l'àrea ambiental”.

La representant d'esquerres critica que una persona com el vicepresident segon de la Diputació, Vicente Aparici, imputada per delictes ambientals i que s'enfronta als seu judici, es trobe en aquests moments amb la responsabilitat de l'àrea ambiental de la institució provincial, “és com si col•locarem de cap del galliner a la rabosa, no té cap sentit, i demostra la irresponsabilitat i la manca d'ètica del Partit Popular”, assegura. La portaveu d'EUPV a les comarques del nord considera inaudit que al Partit Popular encara ningú no haja dimitit ni renunciat als seus càrrecs, ni el propi partit haja exigit cap responsabilitat política, atesos els greus problemes amb la justícia de molts dels seus dirigents.

“Ens trobem davant d'un partit que defensa i protegeix als seus, i no els exigeix honestedat sinó lleialtat i obediència. Demà segurament tornarem a veure a militants, i alts càrrecs del Partit Popular, animant i victorejant a una persona que s'enfronta a 7 anys de presó i 8 d'inhabilitació per vessaments tòxics, perillosos per a la salut humana i l'ecosistema marí”, critica Albiol: “Un lamentable espectacle sense cap tipus de dubte”.

Creix l'especulació financera amb el preu dels aliments

En vigílies de la reunió extraordinària de la FAO dedicada a la inestabilitat dels mercats agrícoles, el Relator Especial publica un estudi en què analitza l'impacte de l'especulació en la volatilitat dels preus dels aliments. L'estudi mostra que una de les raons principals de l'augment dels preus rau en l'aparició d'una bombolla especulativa. Hi ha proves que demostren l'impacte de l'entrada en els mercats de derivats, basats en matèries primeres alimentàries, de grans i poderosos inversors institucionals, com els fons voltor, els fons de pensions i els bancs d'inversió, que "poc es preocupen dels principis fonamentals dels mercats agrícoles".

En aquesta nota informativa, el Relator Especial de les Nacions Unides sobre el dret a l'alimentació examina l'estat d'avançament del debat relatiu a l'impacte de l'especulació, en particular pel que fa a l'arribada dels fons índex de matèries primeres ( commodities index funds) als mercats de matèries primeres, a la volatilitat dels preus dels aliments bàsics i les possibles solucions al respecte.

Conclou en que l'evidència demostra que "grans i poderosos inversors institucionals com els fons de cobertura, els fons de pensió i bancs d'inversió van jugar un important paper en ingressar en els mercats de derivats basats en matèries primeres alimentàries". L'ingrés massiu d'aquests nous actors en els mercats, segons l'informe, "va ser possible a causa de la liberalització d'importants mercats de derivats de productes bàsics, des de començaments del 2000. Aquests factors encara han de ser abordats en la seva totalitat i en aquesta mesura encara són capaços de fomentar l'increment dels preus més enllà d'aquells nivells que podrien estar justificats pels moviments de l'oferta i de la demanda. Per tant, és urgentment necessària una reforma fonamental del sector financer mundial al més ampli nivell, per tal de prevenir una altra crisi en el preu dels aliments ".

El juny de 2008, el secretari general de la UITA, Ron Oswald va dir davant d'una sessió especial de la Conferència Internacional del Treball sobre la crisi alimentària a l'OIT de Ginebra: "La FAO considera que l'especulació no juga un paper d'importància en l'elevació dels preus, però mentrestant, els fons d'inversió aposten centenars de milers de milions de dòlars als preus més elevats, creant una bombolla que eleva els preus. Va ser exclusivament l'especulació la que va incitar la pujada del 31% en el preu de l'arròs a futurs, en unes poques hores, el 31 de març.

Els preus minoristes segueixen la tendència i les conseqüències poden ser fatals. Com va manifestar recentment Tom Giessel, un granger conreador de blat nord-americà: "Estem convertint tot en actius i perdent de vista que es tracta d'aliments, cosa que la gent necessita. Estem comerciant amb la vida". El capital risc/inversió i els fons de cobertura -inversors que es concentren en alts rendiments a curt termini- s'han expandit més enllà dels mercats de futurs i en aquest moment estan bolcant milers de milions en la adquisició de terres cultivables i infraestructures.

Els fons de pensions noruecs i les inversions responsables

Els fons de pensions noruecs es troben en primer pla de la informació econòmica durant aquests últims dies, tant per la creixent rendibilitat que ofereixen com per la seva posició en relació a l'encara d'actual conflicte al Sàhara Occidental. L'asseguradora noruega KLP informà, en un comunicat a finals de la primavera, sobre la decisió de no invertir en les empreses nord-americanes FMC Corporation i Potash Corp Saskatchewan, al.legant que mantenien relacions comercials basades sobretot en la importació de fosfats amb empreses situades al Sàhara Occidental.

La mateixa asseguradora també va anunciar que dues companyies involucrades en la producció d'armes nuclears havien de deixar de ser objecte d'inversió.

De la mateixa manera, els actius del Fons de Pensions del Govern Noruec, a l'octubre, es van situar al voltant dels 376.000 € milions, segons anuncià el passat gener a la fi de l'operació de desinversió en 17 companyies tabaqueres, veient aquestes com més de 1.480 € millonles eren retirats del seu finançament. Aquesta és només una de les moltes accions d'activisme que el Fons ha mostrat al llarg de la seva història.

El mateix Fons de Pensions va anunciar a principis de novembre que les inversions del fons en renda variable proporcionaren un rendiment del 9,8% en el trimestre, mentre que les inversions de renda fixa pujaren un 3,4%. El rendiment global del fons va ser de 0,4 punts percentuals, més alt que el rendiment de la seva cartera de referència.
amb la Inversió Socialment Responsable (ISR), pel seu abundant i creixent valor, es pot constituir un instrument de pressió financera que animi a les empreses ha adoptar conductes socialment responsables.

En aquest cas, el Fons de Pensions Noruec i KLD han optat per abandonar les seves inversions, però són cada vegada més els inversors que, davant conductes socialment irresponsables de les empreses en les que han col.locat la seva capital, opten per intentar establir un diàleg constructiu que porti a l'empresa a esmenar la situació en lloc de retirar-li directament la finançament, quin opció és millor?

Israel aixeca altre mur de la vergonya a Egipte

Israel va començar ahir a construir un mur a la frontera amb Egipte amb l'excusa de protegir-se contra els immigrants il.legals africans. El ministre de Defensa sionista i criminal responsable de l'atac a Gaza, Ehud Barak diu que és un projecte d'importància nacional, que s'ha de fer en terminis mínims. Segons experts, les obres portaran uns dos anys.

El 2010, el nombre dels immigrants il.legals que van aconseguir penetrar a Israel va augmentar el 300% en comparació amb 2009. L'any passat van ser registrades 4.341 d'aquestes persones, i des de començament del 2010, ja són 10.858.

La reacció oficial de les autoritats egípcies a la construcció del mur de moment s'ignora. Però segons unes fonts, el Caire sosté que Israel té el dret a realitzar qualsevol obra en el seu territori. El mateix Egipte construeix barreres subterrànies a la frontera amb la franja de Gaza, per impedir el contraban d'armes via túnels perforats pels palestins.

Israel va aixecar fa un temps un mur per separar-se dels poblats palestins de Cisjordània, excusant-ho amb la necessitat de defensar els sionistes israelians contra els atacs dels palestins. La Cort Internacional de l'Haia va qualificar de il.legítim tal procedir ja en 2004. Israel, com de les resolucions de l'ONU, s'en riu, amb el recolçament d'EUA i l'UE.

El gasoducte South Stream competirà amb el Nabucco

El comissari d'Energía de la Unió Europea, Günther Oettinger, reconeix que el gasoducte rus és una alternativa seriosa a la canonada europea Nabucco: "Pot ser que en el futur pròxim el South Stream rivalitzi amb el Nabucco", va dir Oettinger a periodistes a Brussel.les, on aquests dies se celebra una reunió amb motiu del 10 aniversari del diàleg energètic entre Rússia i l'Unió Europea.

Va afegir que la Comissió Europea es basa en la necessitat de diversificar els lliuraments d'energia en els mercats europeus i es va mostrar esperançat que en el futur pròxim augmentaran els lliuraments de gas als països de l'UE.

South Stream va ser concebut per subministrar gas rus a Europa Central i del Sud via al mar Negre. Mentre que Nabucco haurà de garantir el subministrament de "combustible blau" des de la regió del mar Caspi als consumidors europeus, sense passar pel territori de Rússia.

La part russa enfoca South Stream com una variant de diversificació de les exportacions de gas, ja que aquest projecte permet disminuir la dependència del seu tràfec per territori d'Ucraïna.

Rússia va indicar en més d'una ocasió que els seus projectes South Stream i Nord Stream, concebuts en el període de les "guerres de gas" rus-ucraïneses, es basen en reserves reals, a diferència del Nabucco, i va exhortar a concedir l'estatut de estratègics .

Tal estatut els eximiria de la necessitat de donar accés a la canonada a tercers països, exigència continguda en el Tercer Paquet Energètic de la UE.

Els atacs angloalemanys contra els perifèrics puja l'interès del deute

Les apostes especulatives dels inversors contra Portugal i Espanya, els següents països en la llista a ser rescatats que podrien seguir a Irlanda i Grècia, situaven la rendibilitat del deute espanyol a nivells del mes de juliol, per sobre del 4,7%, és a dir, com l'emissió de bons de la Generalitat, i molt per sota del 11,679% de Grècia, o el 6'571% de Portugal. El diferencial entre el bo espanyol i l'alemany, que mesura el risc d'invertir a Espanya, pujava aquesta tarda a 207 punts bàsics, en augmentar la pressió sobre el deute espanyola després que Irlanda acceptés el rescat financer internacional.

Així, el bo a 10 anys espanyol elevava la seva rendibilitat a primera hora de la tarda tres centèsimes, fins al 4,733%. En canvi, la recerca d'actius assegurances fomentava les compres de títols alemanys, el rendiment baixava quatre centèsimes i se situava en el 2,665%. La rendibilitat dels bons nord-americans també baixava quatre centèsimes i se situava en el 2,835%.

Pel que fa a l'evolució del deute de la resta de "països perifèrics", l'interès del deute irlandesa baixava quatre centèsimes i se situava en el 7,871%, tot i que ahir Irlanda va acceptar l'ajuda de la Unió Europea, del Fons Monetari Internacional i del Regne Unit.

El deute irlandesa no gaudia plenament de l'ajuda que percebrà a partir de dues setmanes, que podria oscil lar entre 90.000 i 100.000 milions d'euros, perquè l'agència de mesurament de riscos Moody's ha anunciat que rebaixarà la seva qualificació creditícia i perquè se celebraran eleccions després de la aprovació del pressupost.

Repunt en els països perifèrics

Per la seva banda, la rendibilitat del deute grega a 10 anys era la més castigada i pujava 31/100, fins al 11,679%, mentre que els bons portuguesos augmentaven el seu interès sis centèsimes, fins al 6,571%, en previsió que es converteixi en el següent país a ser rescatat.

Així, el diferencial entre el bo alemany i el grec es situava ara en 901 punts bàsics (867 al tancament de divendres), amb l'irlandès es mantenia en 521 i amb el portuguès augmentava a 390 punts bàsics (381 el dia abans).

El cost de les assegurances d'impagament de deute (credit default swap o CDS) relatius a Espanya se situava al començament de la tarda a $ 277.370 (ahir estava en 263.570 $) per a cobrir la possibilitat d'impagament de 10 milions de dòlars en bons espanyols a 10 anys.

Els CDS de Grècia es canviaven a aquesta hora a $ 975.550 (enfront de 984.070 $ de divendres), els d'Irlanda es negociaven a 471.250 $ (480.330 $ a la vigília) i els portuguesos a $ 409.570 (389.930 $ el dia anterior).

Trichet acusa la dreta europea de "pobre governança" fiscal

El president del Banc Central Europeu (BCE), Jean-Claude Trichet, destacà ahir que la crisi actual de la zona euro s'ha d'atribuir al "mal comportament fiscal d'alguns països" i no a debilitats estructurals de la moneda única. "No és tota la Unió Europea la que està en joc. Es tracta d'una inestabilitat financera que s'ha produït per un mal comportament de les polítiques fiscals i amb la interacció dels mercats", afirmà Trichet, davant el ple del Parlament Europeu a Estrasburg.

En aquest sentit, Trichet ha criticat que el "legítim debat" sobre les mesures necessàries per sortir de la crisi derivi sovint cap a una discussió sobre "la legitimitat de l'euro. Hi ha una tendència en certs canals de comunicació a prendre Europa com a boc expiatori. Hi ha una tendència a dir que si les coses no van bé és culpa de la Comissió, del Banc Central Europeu o, fins i tot, de l'euro", ha assegurat el president del BCE.

"Pobre governança de la zona euro"

En aquesta mateixa línia, el president de l'autoritat emissora europea ha criticat la reforma de la disciplina fiscal acordada recentment pels Vint per considerar-la insuficient: "Quan la Comissió Europea va fer les seves propostes ja vam dir que no eren suficients" per endurir la vigilància fiscal dels Estats membres, ha recalcat Trichet, que ha afegit que l'estat actual de la proposta, després d'haver passat pel Consell Europeu -òrgan on estan representats els Estats membres- li produeix encara més gran descontentament per debilitar el plantejament inicial.

La dreta europea ha deixat en no res els controls sobre els capitals especulatius per les posicions d'Alemanya, propietària majoritaria del deute dels païssos amb problemes, i la City londinenca, d'on sorten els moviments i atacs contra les economies perifèriques. Tampoc el frau fiscal ha estat en els objectius dels acords, seguint a tota Europa, inclosa França, en nivells totals anuals entorn el bilió d'euros, prou per superar la crisi a tota la CE.

"No podem dir res més que creiem que hauríem d'estar a l'altura de les exigències de la situació" que, al seu parer, demana un important reforç de la vigilància fiscal i de la coordinació de les polítiques econòmiques a l'eurozona.

Durant el mateix debat a l'Eurocambra, el comissari europeu d'Afers Econòmics i Monetaris, Olli Rehn, ha coincidit amb Trichet i ha insistit que el "euro és, i continuarà sent, el pilar fonamental de la Unió Europea".

"Qualsevol debat sobre la destrucció del projecte europeu és irresponsable. Tots els Estats membres haurien estat en una situació molt més difícil sense la Unió Europea i el seu escut polític", ha assegurat.

Per Rehn, "no es tracta de trobar algú a qui culpar, sinó de reforçar la construcció europea que ha protegit als ciutadans d'unes conseqüències pitjors".

Rehn ha assenyalat que la decisió d'acudir al rescat d'Irlanda adoptada pels ministres de Finances europeus és fonamental per mantenir la "estabilitat" a la zona euro.

Trichet i Rehn també s'han referit a la "dimensió externa" de la moneda única, en què es van realitzar el 30% de les reserves globals internacionals de 2009.