dilluns, 21 de febrer de 2011

Líbia: S'estén el caos i manquen l'aigua i la gasolina a Bengasi (vídeo en cast.)


La seu central del Govern libi, l'edifici que alberga el Ministeri de Justícia a Trípoli, i una comissaria de policia han estat incendiats pels manifestants que reclamen la caiguda del règim de Muammar Gaddafi, segons informà el periodista libi Nezar Ahmed a la televisió Al-Jazira . Les ciutats de Bengasi i Sirte han caigut en mans dels manifestants arran de les desercions de l'Exèrcit, segons informa la Federació Internacional de Drets Humans (FIDH), que assenyala, a més, que entre 300 i 400 persones podrien haver mort des de l'inici l'aixecament. Les protestes s'han estès fins a Ras Lanuf, ciutat on es troba una refineria de petroli i un important complex petroquímic, segons el diari libi Quryna. Els empleats de la instal.laci�� i residents locals estan establint comitès especials per protegir la companyia de possibles danys.

Ahmed, en connexió telefònica des de la capital líbia, on per primera vegada han arribat les protestes, ha confirmat també que les forces de l'ordre s'han retirat pràcticament de la ciutat i que diverses comissaries i altres edificis públics han estat també incendiats. A més, aquesta nit l'edifici de la radiotelevisió pública líbia va ser saquejada pels manifestants: "No hi ha pràcticament forces de l'ordre. No se sap on han anat. Aquesta situació afavoreix que hi hagi rumors alarmants per part d'uns i altres", ha explicat el periodista, que ha esmentat entre ells la possible fugida del país de Gaddafi i dissensions entre alts dirigents de l'Exèrcit i d'altres cossos de seguretat.

El periodista també ha confirmat que ahir a la nit hi va haver manifestacions amb crema de retrats del líder libi al centre de Trípoli poc després del discurs del seu fill Seif L'Islam al que va amenaçar amb una "guerra civil" si segueixen les protestes, i a més continuen els tirotejos.

Per primera vegada, la plaça Verda de la capital ha estat escenari de manifestacions. Durant tota la nit, partidaris de Gaddafi van prendre la plaça per donar suport al seu líder.

Almenys 61 morts a la capital

Ahmed també ha assenyalat que els habitants de la capital han començat a formar comitès a cada barri per protegir béns públics i privats i que gràcies a ells s'ha aconseguit salvar el principal museu de la ciutat d'un intent d'incendi.

D'altra banda, fonts mèdiques han assegurat a Al-Jazira que almenys 61 persones han mort aquest dilluns a Trípoli en els enfrontaments entre forces de seguretat i manifestants, encara que sense donar més detalls. La cadena també ha assegurat, citant testimonis locals, que alguns membres de les forces de seguretat han saquejat durant el matí diversos bancs i empreses estatals.

A Bengasi, on en els últims dies s'han produït els enfrontaments més violents, continuen els atacs. "La ciutat està sota control dels grups opositors. No ens deixen sortir. Estem en el nostre lloc de treball i algunes oficines han estat cremades. Des de fa dos dies no tenim menjar. L'aigua gairebé s'ha acabat i també el combustible", ha declarat a la cadena NTV Ferhat Karsli, un treballador turc atrapat a la ciutat líbia de Jalu, uns 400 quilòmetres al sud de Bengasi.

Karsli ha explicat que ell i els seus companys han parlat amb el centre de crisi establert en el Ministeri d'Exteriors turc però ha assegurat que no hi ha res a fer.

"Se senten trets i no són de la Policia"


"Les carreteres cap a aquesta ciutat han estat destrossades. Ni el Govern libi ni el turc poden arribar fins aquí. Hem cridat al consolat turc a Bengasi i ells també tenen problemes. De fet, mentre estava al telèfon, vaig escoltar que allà també se sentien trets", ha relatat.

Els treballadors han decidit quedar-se tancats al seu lloc de treball ja que "és més segur que sortir als carrers", on hi ha "mercenaris estrangers i gent local lluitant entre ells".

"A mitjanit d'ahir la gent va prendre el control de l'aeroport de Bengasi. Els soldats van deixar les armes i van abandonar l'aeroport a l'escoltar que Gaddafi havia fugit del país. La gent va prendre les armes (dels soldats)", ha relatat Servet Zengin, altre treballador turc atrapat en Bengasi, en declaracions al canal NTV.

Per la seva banda Hassan Bayrak, en aquest cas en Bengasi, ha conversat en directe amb el canal CNN-Türk i ha assegurat que als carrers de la capital s'escolten trets i que "no són de les forces de seguretat".

La complicitat criminal de l'OTAN i l'UE en els crims a Kosovo i Sèrbia (vídeo en cast.)





Un antropòleg i jurista peruà José Pablo Baraybar afirma que va tenir testimonis del tràfic d'òrgans a Kosovo ja el 2002, però les seves proves de convertir aquesta informació en una investigació es van quedar inútils.

Baraybar va encapçalar el programa de la Missió de Nacions Unides a Kosovo de recerca dels desapareguts i va trobar prou dades per iniciar una instrucció, però per algunes raons ella no va ser començada.


El tribunal de L'Haia ho sabia i no va fer res

L'investigador peruà comenta que va tenir vuit testimonis de les accions il legals del transport de presos serbis de Kosovo a Albània i les evidències obtingudes en el lloc on van ser portats. Allà va trobar petjades de sang i bosses amb material mèdic. Baraybar presentar les seves proves davant del Tribunal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia, però mai va rebre alguna resposta de la destinació de les dades. Va dir que "no es sorprendria" de saber que la Cort podia destruir la seva informació.

"És estrany que l'ex fiscal del TPYI (Carla del Ponte) hagi escrit un llibre d'èxit denunciant els fets quan podia haver obert una investigació ella mateixa", continua. "Diran que no tenien jurisdicció a Albània, però si els hagués interessat haurien estat més proactius".

La mateixa Carla del Ponte aquesta setmana va comentar, que no va poder organitzar la recerca ja que el TPYI no va tenir jurisdicció per entrar en aquest assumpte, "encara que les autoritats de Kosovo i de la República d'Albània si la tenien".

El tema va sortir a la llum amb l'informe del Consell d'Europa, que acusa el primer ministre actual de Kosovo, Hashim Thaçi, de ser líder d'un grup criminal i tenir relació immediata amb el tràfic de drogues i òrgans humans. L'autor de l'informe, el membre de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, el suís Dick Marty, va començar la indagació després de la publicació del llibre de Carla del Ponte, on ella va denunciar la possible implicació dels oficials kosovars amb els crims del tràfic de òrgans.

Investigació de l'UE en marxa

La missió de l'Unió Europea a Kosovo (Eulex) ha iniciat una investigació sobre el cas del tràfic d'òrgans humans, que implica l'actual primer ministre, Hashim Thaci, assenyala un informe del Consell d'Europa (CE).

La investigació ha de confirmar les revelacions fetes per l'europarlamentari i exfiscal suís Dick Marty, que en el seu informe, publicat al desembre, va denunciar la implicació de Thaci en el tràfic il.legal d'òrgans humans a Kosovo i en altres crims comesos durant el conflicte entre serbis i albano-kosovars en els anys 1998 i 1999. En un comunicat l'Eulex va subratllar que es pren "molt seriosament" aquestes revelacions.

Embús de 10 km a l'A-2 per bolcar un camió a 120 km/h: Gràcies sr. Puig!

La A-2 i la B-23 presenten el matí d'aquest dilluns retencions de fins a deu quilòmetres en els accessos a Barcelona després de bolcar un camió a l'altura de Sant Feliu de Llobregat, conseqüècia directa de l'ampliació a 120 km/h de la velocitat que en aquest tram era fixada a 80 km/h. La taloseria d'el conseller Felip Puig i el govern Mas deixa als conductors aturats, disparant la contaminació i ridiculitzant amb l'evidència una política desvergonyida i dirigida pels interessos del RAC1. Tot el mateix dia que la Masguàrdia del comte Godó i la monarquia publiquen un pamfleto intentant tirar per terra els informes científics en una manipulació grollera de les que el diari prosionista i feixista ja ens té habituats.

L'accident ha passat cap a les 4 de la matinada i provocà retencions de deu quilòmetres a la A-2 i de set quilòmetres a la B-23. En un primer moment, ha obligat a tallar un carril de l'A-2 i el d'accés a la B-23, que a les 8 hores encara romania tallat.

El camioner, que havia quedat atrapat, ha resultat ferit lleu. Una retroexcavadora retirà les bobines de paper que transportava el camió i el vehicle ha estat conduït a un polígon de Sant Boi.

5 morts i 46 ferits ahir al Marroc

Ascendeixen a cinc el nombre de víctimes mortals a les protestes d'ahir diumenge a Al Hoceima, ciutat al nord del Marroc, i 46 persones van rebre ferides. Les protestes es van desenvolupar en diverses ciutats del Marroc, en què els participants van exigir reformes polítiques i millora de les condicions de vida.

A la ciutat d'Al Hoceima arribar centenars d'habitants del camp, els que trencaven aparadors, incendiaven actuacions i organitzar una baralla amb els policies. Arran dels desordres cinc persones van morir i 46 van rebre ferides, policies en la seva majoria.

L'onada de protestes populars recorre els països de l'Àfrica del Nord des de començaments de 2011. Ja van caure els règims governants a Tunísia i Egipte. A Líbia continuen acarnissats xocs entre els manifestants i les forces de seguretat. El descontentament popular abasta sempre noves regions del país. Accions de protestes es desenvolupen actualment al Marroc, Algèria i Djibouti.

Les acusacions de la Flota de la Llibertat volen que comparegui Shimon Peres

Les acusacions populars que estan presents en el cas de 'La Flotilla de la Llibertat', el Comitè de Solidaritat amb la Causa Àrab i l'Associació Cultura, Pau i Solidaritat, han demanat al jutjat que es prengui 'declaració' al president d'Israel, Shimon Peres sobre els fets ocasionats per l'assalt israelià de la Flotilla per la llibertat, en aigües internacionals, el 31 de maig.

Els 6 vaixells civils amb prop de 750 voluntaris de 40 nacionalitats, entre ells diversos espanyols i plens de mercaderies amb destinació a Gaza, territori ocupat per Israel i bloquejat pel mateix, amb la complicitat d'Egipte i de la comunitat internacional, van ser assaltats per l'exèrcit israelià ocasionant nou assassinats, 8 ciutadans turcs i un turc-nord-americà, i més de cinquanta ferits. Els vaixells van ser portats a Israel, els voluntaris detinguts i desproveïts de ses pertenències, encara que la pressió internacional va aconseguir la seva excarceració, inclosa la dels ciutadans espanyols i israelians que formaven part dels voluntaris i que estan en contra de l'ocupació israeliana de Palestina, dels territoris àrabs i del bloqueig de Gaza.

La petició de declaració al President Peres "pels fets que són objecte de la querella i sobre els quals Espanya té jurisdicció", es fa donada "l'escassa o nul.la col.laboració que les autoritats israelianes mostren cap a qualsevol recerca que els afecti, serveixi com exemple el temps excessiu que porten per contestar la comissió rogatòria que aquest Jutjat va cursar el passat 30 de juliol de 2010".

Israel ha efectuat una Comissió "ad hoc", sense potestat jurisdiccional, amb ànim d'eximir a les autoritats i militars israelians, anomenada Comissió Turkel i que pretén eludir les conclusions del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides.

El Comitè de Solidaritat amb la Causa Àrab i l'Associació Cultura, Pau i Solidaritat pretenen amb la petició de 'declaració', conèixer les informacions que pot tenir el President Peres dels fets esdevinguts i delimitar les responsabilitats de cadascuna de les autoritats israelianes per les seves ordres d'assalt a vaixells civils en aigües internacionals.

L'acusació popular considera que l'ocupació palestina i el bloqueig de Gaza que realitza Israel no es podria mantenir sense el concurs còmplice dels governs europeus i dels que conformen el Quartet. El suport que donen a la política d'ocupació israeliana i la seva política racista que es veu reflectida en fets, per exemple, en l'Acord d'Associació Unió Europea-Israel, en l'intercanvi militar, etc., de la qual és participi el Govern espanyol, no lliga amb les paraules de defensa del dret internacional que és violat contínuament per Israel.

Isabel Ribas demana a Hereu polítiques d'esquerres a BCN

La coordinadora d’EUiA de Barcelona i delegada de Salut a l’Ajuntament de la ciutat, Isabel Ribas, ha felicitat el guanyador de les primàries del PSC, l’actual alcalde i candidat a la reelecció Jordi Hereu. La també candidata d’EUiA per Barcelona ha valorat en positiu el procés de primàries tot i que no les dates triades pels socialistes per escollir el seu candidat doncs creu que això “ha donat balons d’oxígen a la dreta”.

Per aquest motiu, ara que queda bastant dissenyat l’escenari electoral a Barcelona –falta saber què faran finalment ERC i SC- per a Isabel Ribas “urgeix parlar de propostes, la ciutadania i en concret la gent d’esquerres ho espera, i hem de començar a treballar a fons per a què la dreta no guanyi el poder municipal a Barcelona”, ha dit la candidata d’EUiA, qui ha afegit: “Esperem que podem comptar amb Hereu per a què això sigui possible”.

Ribas ha deixat clar que la coalició ICV-EUiA està “molt animada” de cara a la campanya perquè, com diu el seu candidat a l’Alcaldia de Barcelona, Ricard Gomà, la coalició roig i verda és “l’esquerra més coherent i que pot generar més il·lusió de cara a les eleccions”.

ICV-EUiA del Baix Llobregat reivindica el nou Hospital de Viladecans

La coordinadora comarcal d'EUiA i regidora de Viladecans, Idoia Baixench, recorda que la formació porta més d'un any fent campanya per a què l'equipament sanitari sigui una realitat. Regidors i regidores d’ICV-EUiA de la comarca del Baix Llobregat, amb el diputat Jaume Bosch al front, han ofert una roda de premsa a l’Hospital de Viladecans per explicar que la coalició ha presentat una proposta de resolució al Parlament per impedir les retallades sanitàries i perquè es tiri endavant el projecte de nou hospital a Viladecans.

Bosch ha lamentat que “se li perdonin impostos a la gent rica, com per exemple l’impost de succesions, i per altra banda es retallin inversions en comarques com el Baix Llobregat”. Aquest hospital, que té realitzat el projecte des de fa més d’un any, “és el més col·lapsat de la zona, amb una llista d’espera que duplica la mitjana de Catalunya”, tal i com apunta Jose Luis Atienza, candidat d’ICV-EUiA a l’alcaldia de Viladecans.

La roda de premsa també ha comptat amb la participació d’Idoia Baixench, coordinadora d’EUiA al Baix Llobregat i número 2 d’ICV-EUiA a Viladecans, que ha recordat que la seva formació porta defensant el nou hospital des de fa més d’un any, amb reunions i actes públics, “tant quan estàvem al Govern de la Generalitat, com ara que som a l’oposició”.

A la trobada amb els mitjans també han participat l’alcalde de Begues , els portaveus de la coalició de Gavà, Castelldefels i Sant Climent, i la responsable de Salut d’EUiA, Lola Castro, a més de comptar amb la presència de simpatitzants i treballadors del propi hospital, que ens han recordat que aquest dóna servei a 200.000 persones d’aquestes 5 poblacions, que mereixen una millora urgent d’aquest servei públic bàsic per les seves poblacions.

Wikileaks demostra l'ingerència d'EUA al Perú

Un cable diplomàtic nord-americà divulgat per WikiLeaks, mostra que l'exministre de l'Interior Fernando Rospigliosi, de l'entorn del llavors president Alejandro Toledo, va tenir una reunió sobre política interna peruana a finals de 2005 amb EUA per desprestigiar al rival de Toledo. L'informe va confirmar la denúncia feta en dies passats pel candidat presidencial nacionalista, Ollanta Humala, sobre aquesta reunió, en la qual Rospigliosi va demanar suport de Washington per aturar la llavors ascendent campanya electoral d'Humala.

Originalment el fet li va ser comunicat a Humala per l'ambaixadora d'Estats Units, Rose M. Likins, però aquesta va fer un confús i ambigu desmentit a la versió del pretendent nacionalista, que va assenyalar que l'informe assenyalava que la ingerència havia estat demanada per funcionaris de Toledo.

Consultat per radioemisoras locals, Rospigliosi va admetre la reunió i fins i tot es mostrà ufanós d'haver ajudat a Perú per impedir el triomf de Humala el 2006 i la suposada ingerència de països estrangers, de la que no va donar cap prova. L'exministre va negar però haver estat emissari de Toledo i va assegurar que no el veia des de 2004.

La demanda d'ingerència nord-americà contra Humala va ser feta per Rospigliosi al costat del exfuncionari del Ministeri de Defensa Ruben Vargas, tots dos socis en una organització finançada pels Estats Units per difondre notícies favorables a la seva política antidrogues.

L'informe ressenyat va aparèixer al dia següent que Ollanta Humala i dirigents de la seva organització, "Gana Perú", van emplaçar a l'ambaixadora Likins a difondre el cable matèria de controvèrsia i a no intervenir en la campanya electoral amb declaracions ambigües.

Mentrestant, importants analistes donen per descomptada la intromissió nord-americana contra Humala el 2006 i entre ells el comentarista César Hildebrandt denuncia que la comanda buscava l'acció de la Central d'Intel.ligència dels Estats Units (CIA), dedicada a operacions brutes com la demanada: "Es tractava (de) fer-li creure a la gent que Hugo Chávez era al escenari, que Humala no era sinó la seva titella i que un triomf seu només podia equivaler al apocalipsi", diu, al temps d'assenyalar que Toledo ha de donar explicacions pel seu servilisme: "Dubto molt que Alejandro Toledo, president en aquell moment, no hagi estat al corrent", dels afanys davant l'ambaixada nord-americana, indica per la seva banda l'analista Albert Adrianza.

Recorda que Toledo es va sumar a la ferotge campanya política i mediàtica contra Humala el 2006, en demanar a l'electorat no donar un "salt al buit" votant pel nacionalista.

Assenyala que en l'època de la comanda d'ingerència es va deslligar una guerra bruta de mentides sobre falses operacions intervencionistes de Veneçuela i Bolívia que buscava torçar la voluntat popular. Anota també que Estats Units era hostil als avenços de les forces pel canvi en la regió, el que va internacionalitzar l'elecció de 2006 i la intromissió externa en aquest procés.

"Mentre s'acusava falsament a Humala de ser instrument de la suposada penetració veneçolana, "altres feien la feina bruta contra Humala i corrien a l'ambaixada nord-americana a demanar ajuda".

Humala va guanyar la primera volta de les eleccions de 2006, però a la segona va perdre davant l'actual president, Alan García, recolzat per un bloc polític i mediàtic dretà, afí a Estats Units.
Sergio Tapia,
Corresponsal Sírius a Amèrica Llatina

La repressió indecent de Felip Puig, l'irresponsable

La Generalitat represalia l’anterior director del Servei Meteorològic, David Rodríguez Albert (foto), substituït per Oriol Puig Godes, germà de Felip Puig, per atrevir-se a criticar, com tots els científics i la DGT, l’eliminació del límit de velocitat dels 80 km/h, i li nega part de la indemnització que li correspon. Al mateix temps, rpoposa la bajanada de pujar la velocitat a 130 km/h. i la DGT li diu que això augmentaria en un 20% els morts en accidents.

David Rodríguez Albert ha estat destituït fulminantment com a director del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) arran de la publicació d’un article d’opinió a El Periódico en el qual qualificava d’«irresponsable» l’eliminació del límit de velocitat de 80 km/h en els accessos a Barcelona. De fet, Rodríguez Albert és l’únic càrrec de l’anterior Govern tripartit destituït quan encara es desconeixia qui seria el seu substitut, sense que se li agraïssin els serveis prestats en l’anunci de cessament publicat en el Diari Oficial de la Generalitat i al qual se li ha negat part de la indemnització corresponent als alts càrrecs.

Una setmana després del seu cessament, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, nomenava com a director de l’SMC Oriol Puig Godes, germà de Felip Puig, conseller d’Interior i artífex de l’eliminació del límit dels 80 km/h, una de les promeses electorals de CiU. Aquest nomenament provocarà situacions curioses perquè, cada cop que hi hagi un anticicló, com el de fa alguns dies, Oriol haurà de recomanar al seu germà Felip que, com a conseller responsable del Trànsit, rebaixi els límits de velocitat per pal·liar la concentració de contaminants. Oriol Puig ja va dirigir el Servei Meteorològic en temps dels governs de Jordi Pujol.

La manera com s’ha destituït Rodríguez Albert ha posat els focus de l’atenció mediàtica sobre Oriol Puig, sobretot després que el seu germà Felip recriminés a l’anterior director de l’SMC que vinculés la destitució a les crítiques que va formular per l’eliminació del límit dels 80 km/h. En un primer moment, des de la Generalitat es van atribuir aquestes crítiques a una venjança per la destitució, però Rodríguez Albert argumenta el contrari, que el seu cessament, tot i que estava cantat, es va precipitar arran de la publicació de l’article.

La DGT rebutja la proposta de Puig per apujar el límit de velocitat fins als 130 quilòmetres per hora

El director de la DGT recorda que això mateix es va fer a Dinamarca i "va augmentar un 20% el nombre de morts". Puig s'ha posat com a objectiu reduir el nombre de víctimes en un 20%, però els experts avisen que totes dues coses són incompatibles. El pla d'Interior arriba després de flexibilitzar la zona a 80 quilòmetres per hora en els accessos a Barcelona.

El límit de velocitat a les carreteres catalanes sembla una de les grans prioritats del conseller d'Interior, Felip Puig, que després d'anunciar la flexibilització dels 80 quilòmetres per hora als accessos de Barcelona, ara ha proposat augmentar la velocitat fins als 130 per hora en alguns trams d'autopistes. Ràpidament la Direcció General de Trànsit s'ha oposat a aquesta mesura ja que un increment de la velocitat podria comportar més accidents mortals. El director de la DGT, Pere Navarro, ha recordat que al 2004 a Dinamarca es va apujar la velocitat màxima fins als 130 quilòmetres per hora i "va augmentar un 20% el nombre de morts, amb la qual cosa cal pensar-s'ho dues vegades".

Xavier García Albiol, del PP a Badalona, acumula incidències empresarials

La seva immobiliària no presenta comptes des de l’any 2007 i el negoci de telefonia de la seva esposa col·lecciona expedients d’Hisenda i de la Seguretat Social. El líder antiimmigració del PP català, Xavier García Albiol, cap de llista en les properes eleccions municipals per Badalona, té problemes empresarials a casa. La seva immobiliària, Incendo, no diposita els comptes al Registre Mercantil des de l’any 2007, amb l’agreujant que els corresponents als exercicis del 2004 al 2006 els va presentar fa quatre mesos.

A més, l’empresa de telefonia de la seva esposa, Selectcall, ha acabat tancant després que Hisenda i la Seguretat Social li obrissin diversos expedients.

García Albiol abandera el discurs antiimmigració a la tercera ciutat catalana i les seves perspectives electorals s’han disparat, fins al punt que algunes enquestes apunten un empat tècnic en nombre de regidors amb el PSC, des de fa anys la força més votada i la que ha tingut l’alcaldia.

El nom de García Albiol ha aparegut repetidament a la premsa en aquesta última dècada en relació amb diverses polèmiques ciutadanes i és denunciat pr actitus racistes i xenòfobes davant els tribunals.

El crim internacional segueix guanyant la guerra

Un Estudi de l'organització no governamental (ONG), Global Financial Integrity (GFI), ens dóna la seva anàlisi de l'impacte del capitalisme criminal internacional, especialment sobre el món menys desenvolupat, que l'any passat va sumar 650.000 $ milions. L 'estudi ens explica que les tres formes més comuns de les sortides de capital dels països menys desenvolupats es genera de les tres següents fonts principals: El suborn i el robatori per part d'oficials governamentals. L'activitat criminal. L'evasió fiscal per part d'entitats comercials. L'Estudi s'enfoca en el segon d'aquests i ens dóna una llista de fonts d'aquests ingressos Illegal del crim internacional i estimant el seu impacte econòmic, que són els següents:

Les drogues, $ 320.000 milions
La falsificació, $ 250.000 milions
El tràfic de persones, $ 31.600 milions
El trànsit del petroli, $ 10.800 milions
El trànsit d'animals silvestres protegits, 7.800 $ a $ 10.000 milions
El tràfic de fusta, $ 7.000 milions
El trànsit de peix 4.200 $ a $ 9.500 milions
El trànsit d'art i objectes culturals, 3.400 $ a $ 6.300 milions
El trànsit d'or, $ 2.300 milions
El tràfic d'òrgans humans, $ 300 a $ 1.200 milions
El tràfic d'armes lleugeres, $ 300 a $ 1.000 milions
El tràfic de diamants i pedres precioses, $ 860.000.000
Una de les conclusions importants que ens dóna l'Estudi és que les xarxes criminals es beneficien dels països menys desenvolupats i que aquestes xarxes no tenen cap incentiu en què els països menys desenvolupats millorin les seves situacions per diverses raons i amb diverses conclusions, incloent els següents:

Per la seva falta de desenvolupament de sistemes de control.
Per la seva falta de seguretat.
Pels seus governs febles.
Les xarxes fan servir poc.
Les xarxes incompleixen regulacions mediambientals.
Les xarxes incompleixen regulacions seguretat.
Les xarxes no complixen les seves obligacions fiscals.
Conclusions importants que s'han de prendre en compte en les nostres decisions. En la següent reunió de la G20, a veure si inclouen aquests temes i fan alguna cosa més que donar-nos boniques paraules i fotos, el de sempre.

FPAP: El veto dels EUA, cop de gràcia final a l'era d'Oslo

El Front Popular per l'Alliberament de Palestina va descriure el veto dels EUA a la proposta de resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, aprovada per tots els altres membres del Consell de Seguretat, per condemnar els assentaments il·legals a Cisjordània com el cop de gràcia per posar fi a les negociacions, el procés d'Oslo i l'anomenat "procés de pau".

La mort del procés d'Oslo és un reflex del col.lapse total de la credibilitat de l'administració Obama i la seva posició sobre la democràcia, els drets humans, el dret i la legitimitat internacionals. El veto dels EUA va ser una demostració de la seva fallida ofensiva política obscena i mancada d'ètica i la seva total complicitat amb l'extremisme, el racisme i l'obsessió del règim colonialista de Netanyahu.

El Front, en un comunicat emès 19 febrer 2011, afirma que aquest comportament i la posició dels Estats Units han de deixar clar a tots que el lideratge de l'OAP i la confiança en el grup d'Oslo a les promeses i l'atenció dels Estats Units i les seves "solucions" i "negociacions" ha d'acabar per sempre. Això requereix un anunci oficial del fracàs d'aquesta veu i el debat honest entre el nostre poble i les seves forces polítiques i socials, i participar en una avaluació integral del procés i el camí d'Oslo i de les polítiques, productes i compromisos polítics, de seguretat jurídica, econòmica sobre aquella base podrida.

El FPLP va exigir que els líders de l'Autoritat i l'OAP assumeixin les seves responsabilitats nacionals, per escoltar la veu política i moral del poble de Palestina, la veu de la pàtria i la veu de la joventut i totes les forces palestines per arribar a un diàleg nacional ampli sobre la base de la Declaració del Caire de 2005, que comprèn els secretaris generals de les forces nacionals i islàmiques, el president del Consell Nacional de Palestina i membres del Comitè Executiu.

Aquest diàleg nacional ha d'establir noves regles i bases per a una sortida de marasme polític i organitzatiu de les negociacions inútils i desenvolupar una estratègia alternativa política, basada en l'elecció d'un govern palestí unificat sobre una base democràtica i la reconstrucció de l'OAP sobre la base de la Declaració del Caire, incloent-hi totes les forces palestines, com l'únic representant legítim del nostre poble.

El Front va advertir contra els perills d'un retorn al cicle d'il•lusions i "garanties" i ha assenyalat que les polítiques alternatives dels anomenats són irresponsables i no tenen cap valor si no estan vinculades a una estratègia alternativa i un consens polític i nacional sobre la creació d'un mecanisme polític i una resistència nacional democràtica. Qualsevol discurs sobre el procés de pau en aquest moment és de ceguesa, i també un intent d'enganyar el poble palestí i s'ha de descartar ara.

El Front crida a respondre als principals esdeveniments i transformacions democràtiques que s'estan produint, cridant a eleccions per al Consell Nacional Palestí i dient que no hi pot haver cap excusa per no celebrar eleccions de la PNC, a causa de la prohibició dels anomenats en les eleccions a la PNC dels països àrabs,i es recomana celebrar "eleccions" sota el control de l'ocupació.

El Front va concloure fent una crida a totes les organitzacions palestines i entitats a negar-se a negociar els seus drets i la dignitat del finançament i l'ajuda internacional, dient que els palestins es neguen a negociar la seva llibertat contra el pa de la humiliació i la vergonya.

Arabia Saudí financia el wahhabisme a Kosovo

El 17 de febrer es complien tres anys des que la regió de Kosovo proclamés unilateralment la seva independència de Sèrbia, enmig de les protestes d'aquesta última i el suport d'alguns països occidentals. Fins ara, 75 països reconeixen la independència d'aquesta regió poblada per una majoria albanesa. Diverses desenes de països entre els quals hi ha Rússia, Espanya, Argentina, Veneçuela i altres han anunciat el seu rebuig a la declaració d'independència de Kosovo i el seu respecte a la integritat territorial de Sèrbia.

Destruïdes en el conflicte dels Balcans, moltes de les mesquites de Kosovo estan sent reconstruïdes gràcies als diners que arriba de l'estranger. Aràbia Saudita patrocina a mans plenes l'edificació de temples musulmans. No obstant això, de vegades els diners no és l'única cosa que importa: "Es notava que passaven coses inusuals. Els nens vestien roba que cobria tot el seu cos. I l'imant els portava a viatges religiosos a l'estranger. Per això pensem que hauríem d'actuar", va declarar un resident local.

Els veïns van forçar el tancament de la mesquita, liderada per un imant wahhabi que suposadament usava els diners que arribava de l'exterior per a reclutar gent. No obstant això, molts temen que el wahhabisme s'hagi arrelat profundament a la regió i es converteixi en una amenaça real.

El corrent més fonamentalista de l'islam és l'origen del wahhabisme, que manipula la interpretació d'alguns versos i capítols de l'Alcorà per justificar els actes terroristes: "Quan sorgeix una ideologia que postula aplicar literalment els versos i capítols de l'Alcorà, no ha de sorprendre, per exemple, que es justifiquin els actes terroristes", opina Robin Simcox, especialista en l'islam.

Es considera que les mesquites estan supervisades per oferir garanties que s'imparteixen ensenyaments moderades. Però, cada vegada apareixen més senyals d'advertència de que el destí de Kosovo és convertir-se en un planter de la branca més extrema de l'islam. Aràbia Saudita, país on va aparèixer el wahhabisme, ofereix ajuda financera a un gran nombre d'instituts socials a Kosovo.

L'esquerra del PSOE assaja com treballar en comú

La "unitat" a l'esquerra del PSOE com a motor de canvi social i polític. Aquest és el missatge que es van esforçar per transmetre ahir els promotors de la iniciativa Taules de Convergència durant una presentació multitudinària a Madrid. Un projecte cívic impulsat per diverses desenes d'intel•lectuals i recolzat per més de 3.000 persones que pretén fer front al neoliberalisme amb un projecte de refundació de l'esquerra.

"Hem de subscriure un compromís ferm de la unitat sense sectarismes, anteposant el que ens uneix al que ens separa", va recalcar l'economista Juan Torres, principal impulsor de la iniciativa juntament amb el sociòleg Armando Fernández Steinke i el líder d'Attac a Espanya, Carlos Martínez (foto).

Mentre pronunciava aquestes paraules, Torres tenia davant a un ampli ventall representatiu de l'esquerra espanyola, que va abarrotar l'Auditori Marcelino Camacho de la capital. Allà es van donar cita dirigents d'IU i del PCE com Cayo Lara, Gaspar Llamazares, o José Luis Centella, altres militants ara en segona fila com Inés Sabanés, així com representants de diversos moviments polítics.

A tots ells, Torres els va recordar que el neoliberalisme no és només una política econòmica, sinó "una autèntica estratègia civilitzatòria que implica un determinat tipus de relacions socials, de valors, i fins i tot de ser humà".

Com a alternativa, els impulsors de la iniciativa pretenen crear "un contrapoder social basat en la lliure decisió de la ciutadania" que permeti portar a terme "una autèntica croada contra la banca i les grans empreses que roben i maten, i que destrossen l'ocupació i el benestar de les persones", ha afegit l'economista.

"L'esquerra actua poc"

La seva proposta es basa en la multiplicació "poble a poble" i "barri a barri" d'aquestes "taules de convergència". "L'esquerra espanyola parla molt, discuteix molt, però històricament actua massa poc", va lamentar Armando Fernández Steinke. Amb la iniciativa que van presentar ahir pretenen, precisament, "donar un cop damunt la taula per dir fins aquí hem arribat", va assenyalar entre els aplaudiments dels assistents.

En les taules "no tothom ha d'estar d'acord, sinó que ha de regir un mínim comú denominador: la crida". Es tractarà, en definitiva, de "desbloquejar els recels" de l'esquerra per "crear sinergies" i difondre-les.

El líder d'IU, Cayo Lara, va ser un dels dotze representants que van intervenir en l'acte que, segons ha recalcat Carlos Martínez, no es va convocar "per donar suport a ningú". Lara, que no va acudir "a títol personal" sinó com a "representant d'una organització política", va voler deixar clar que IU també estarà en "el camí de la convergència". A aquest projecte unitari no van ser convidats ni els representants d'ICV ni els de Equo, segons van fer saber a Públic portaveus dels dos partits d'esquerra.

EUPV: "Vila-real necessita dos centres d’educació infantil"

El candidat d'EUPV a Vila-real, Alejandro Moreno, considera que en matèria d'educació infantil, a Vila-real, portem més de 30 anys d'endarreriment, i considera, completament insuficient l'augment de 13 places amb el trasllat de la guarderia El Solet a l'edifici de la futura escola infantil. Moreno, considera escandalós l'augment de solament 13 places amb el trasllat de la guarderia El Solet al nou edifici, destinat a la futura escola infantil, “un nombre irrisori per a qualsevol que conega les necessitats educatives de Vila-real a l'actualitat, Vila-real necessita dos centres d'infantil imperiosament”.

El portaveu d'esquerres a Vila- real, recorda que des de 1964 fins a 2011, l'any actual, “han passat 47 anys, i Vila-real segueix contant solament amb la guarderia d'El Solet, hem incrementat la nostra població en un 50%, fins arribar als 52000 habitants”. I afegeix, “aquest increment poblacional, tristament, no s'ha vist acompanyat amb un increment de les places educatius infantils, portem 30 anys d'endarreriment”.

Moreno exigeix la introducció del model d'educació infantil a Vila-real, i l'obertura el més prompte possible del nou centre i la planificació d’un altre, adaptats a les normes de la legislació actual. “Tots el demés pobles conten amb escoles infantils, ací encara tenim el model antic i ja periclitat de la guarderia”, i critica, “sota el govern del PP estem absolutament estancats, i sense cap avanç en matèria educativa”.

Moreno ha assegurat a la ciutadania de la ciutat, “en el nostre programa electoral municipal aposten decididament perquè l'educació infantil siga realitat objectiva a Vila-real, perquè hi ha una gran demanda de places en aquest tram educatiu i les que hi ha són absolutament insuficients”.

El candidat considera que des d'EUPV de Vila-real venim defensant i promovent el model de servei públic i gratuït en el funcionament i la gestió de l'educació infantil. “Considerem l'educació infantil un dret per a tots i totes, i no un camp lliure perquè les empreses privades facen negoci”, finalitza.

Marina Albiol: "Els càrrecs d'EUPV no reben regals de ningú"

La diputada autonòmica d'EUPV, Marina Albiol, critica durament les paraules de Fabra, posant a tots els polítics en el mateix sac, “no tots som iguals”, i considera, “perillós per a la democràcia, que des del PP es veja com a normal la pràctica de rebre regals, és una demostració de fins a quin punt ha arribat moralment aquest partit”.

“Nosaltres no rebem regals de ningú”, així de contundent s'ha mostrat la diputada Marina Albiol, en resposta a les declaracions de Fabra, que ha afirmat, que “tots reben regals”, “no és cert, no tots estem en política per fer negoci, per molt que li semble impossible a un imputat com el President de la Diputació”.

La diputada considera les declaracions del President de la Diputació, tremendament perilloses, “Fabra considera del més normal, el que amb la llei a la mà és un delicte, una persona que afirme aquestes coses no pot ser President de la Diputació, ni ostentar cap tipus de càrrec públic”. “Tots sabem que quan es fan regals a un càrrec públic és per pagar els favors, o esperant-los en el futur, és simplement comprar a un servidor públic per obtindre tractes de favor”, assenyala la representant d'esquerres a les comarques del nord, “el PP ha interioritzat aquesta manera de fer política que s'ha convertit en la norma del seu treball en les institucions”.

Segons la diputada, “actualment, les relacions entre el PP i el sector privat són massa estretes, i existeix una clara connivència i compadreo completament incompatible en un estat de dret i de llibertats”, i finalitza afirmant que no és d'estranyar “vist el panorama que la majoria de polítics professionals acaben les seues carreres en empreses amb les que han tingut tractes mentre ostentaven responsabilitats institucionals amb sous fabulosos”.