diumenge, 30 de desembre de 2012

Assassinen per 'honor' a una jove de 15 anys violada per familiars a Turquia

Desenes de dones s'han reunit aquest diumenge al cementiri de Diyarbakir, la ciutat més gran de les províncies kurdes del sud-est de Turquia, per protestar contra l'assassinat d'una jove de 15 anys per assumptes "d'honor". Les activistes van deixar clavells vermells i una mortalla blanca a la tomba, recordant que la víctima havia estat enterrada en una bossa de plàstic, senyal del menyspreu per part de la seva pròpia família, informa l'agència turca Anadolu.

El cos de la jove, Hatice Dasli, embarassada de quatre mesos, va ser trobat la setmana passada i l'autòpsia va revelar que havia estat ofegada i llançada a un riu.

Casada per força amb 13 anys


Segons Anadolu, Hatice va ser casada per força als 13 anys, un costum encara freqüent en les regions rurals de Turquia, tot i estar prohibida (l'edat mínima de matrimoni es fixa en els 18 anys), però al cap d'un any va abandonar al seu marit i va tornar amb la seva família.

Suposadament va ser violada per familiars propers i va quedar embarassada, de manera que la família va decidir amagar el deshonor assassinant a la jove.

La policia ha detingut set membres de la família, entre ells el seu avi i dos oncles, sospitosos d'haver planificat el crim.

Els assassinats "d'honor" corresponen a un ideari freqüent sobretot al sud-est de Turquia, a l'Iraq ia Jordània, segons el qual només la mort d'una dona amb una conducta sexual considerada "indecent" pot rentar la deshonra de la seva família, encara que la víctima va ser violada.

Demanen reflexió davant els abusos

"Els valors feudals i el rol sexual que la societat assigna a la dona legitimen i perpetuen aquestes massacres", va denunciar l'activista Tülay Deniz, membre de l'associació feminista kurda Kadem.

Ha assenyalat que "els que han comès la violació i han planificat i executat l'assassinat seran enterrats amb els seus mortalles blanques", ja que no seran menyspreats tant com una noia considerada "indecent" per patir violència sexual.

El sobiranisme mallorquí omple els carrers de Palma

La manifestació més multitudinària dels últims anys per la diada del 31 de desembre ha recorregut els carrers més cèntrics de Palma amb el lema 'Els Països Catalans decidim: autodeterminació'. Vora 10.000 assistents han sortit a quarts de set del passeig del Born ple de gom a gom, onejant estelades i reclamant amb crits i cants l'independència.

Joan Mateu Ferrando, portaveu de la Plataforma 31-D formada per entitats socials i polítiques de Mallorca, considera que cada vegada hi ha més motius per a reclamar l'autodeterminació i ha defensat la importància que la independència sigui conjunta, de tots els Països Catalans.

Entre més personalitats, a la capçalera de la manifestació hi havia el portaveu del PSM-IV-ExM al parlament, Biel Barceló, que ha destacat que, a més de tots els motius que any a any el porten a participar en la diada, enguany calia reivindicar els drets dels ciutadans respecte als atacs constants dels presidents balear i espanyol, José Ramón Bauzá i Mariano Rajoy, i ha insistit que les Illes tenen 'tot el dret de decidir'. També hi era el president d'Esquerra Republicana a Mallorca, Joan Lladó, i Oriol Junqueras, que a migdia havien participat en un acte del partit a Inca.

La manifestació s'ha fet amb el lema 'Els Països Catalans decidim: autodeterminació' per a reivindicar 'la plenitud dels drets nacionals' dels Països Catalans, la llengua, la cultura, el territori i l'autodeterminació, com també per a expressar el malestar respcte a 'la situació de submissió nacional del país'. Després de recórrer els principals carrers de Palma, s'ha acabat a la plaça dels Patins, on unes quantes persones i col·lectius que durant el 2012 han sofert alguna mena de repressió han llegit un manifest on es carrega contra la política empresa pels governs de Bauzá i Rajoy i es lamenta que els Països Catalans pateixin 'un dels atacs més durs a la identitat nacional des del final del franquisme'. En aquest sentit, es fa referència a mesures com l'eliminació del català com a requisit per a accedir a l'administració o al l'espanyolització del nom d'alguns municipis de les Illes.

El text posa èmfasi en el fet que actualment hi ha més de vuitanta persones a les Illes encausades i immerses en processos judicials 'per la seva lluita contra la política del PP'. Amb tot, s'hi destaca també que tot plegat ha generat la històrica construcció de plataformes i entitats que lluiten per a mostrar-hi rebuig.

La manifestació s'ha acabat amb la Muixeranga, els Segadors i la Balanguera i els concerts d'Al-Mayurqa, Valtònic, Eixut i els PD Manex i Puc.

La manifestació es fa en commemoració de la Festa de l’Estendard, considerada la festa cívica més antiga d’Europa i que té lloc tradicionalment dilluns. La festa recorda l'origen dels mallorquins i balears com a poble, amb la conquesta catalana del 1229, i per a retre homenatge a la bandera de les quatre barres. La festa s’ha fet ininterrompudament des del segle XIII i, tot i que ha passat per diverses vicissituds depenent de l’època històrica.

Des de principi dels anys 1980, el nacionalisme mallorquí ha assumit la diada com una jornada reivindicativa i amb això la Festa de l’Estendard ha passat de ser un acte folklòric vinculat a velles tradicions religioses a ser una commemoració reivindicativa.

La Plataforma 31-D és formada per Arran, Associació Diada de Mallorca, ANC-Mallorca, Endavant, Entesa, Esquerra, Grup Blanquerna, Iniciativa-Verds, JEN-PSM, JERC, PSM-EN, SEPC, SI i STEI-Intersindical.

Més de dues-centes persones a la marxa de torxes de Sóller


Més de dues-centes persones van participar ahir a la nit en una marxa de torxes organitzada 'pel dret de decidir' del poble mallorquí a Sóller, una xifra més alta que no en ocasions anteriors.

Segons la Comissió 31-D de Sóller, la marxa, acompanyada de xeremiers i encapálada per la colla de Gràcia 'Cop a cop', va recórrer els principals carrers del municipi en dues llargues fileres de torxes i amb moltes banderes estelades.

Una vegada a la plaça, els portaveus de la comissió, Francesc Pérez i Maria Arbona, van llegir un manifest on van carregar contra les retallades del PP.

Merkel ven més blindats a Aràbia Saudita

Malgrat les protestes de l'oposició i grups de drets humans, el govern neonazi alemany de Merkel planeja novament vendre més armament a la dictadura teocràtica d'Aràbia Saudita, concretament 30 vehicles blindats del tipus "Dingo", assenyala avui el dominical alemany "Bild am Sonntag". Alemanya és el tercer exportador mundial d'armes, només superada pels Estats Units i Rússia.

Riad vol adquirir 30 vehicles blindats del tipus "Dingo", especialitzats en el reconeixement d'armes atòmiques, biològiques i químiques, per un valor de 100 milions d'euros.

Si la compra inicial és satisfactòria, Aràbia estaria interessada a adquirir 100 vehicles més. El negoci va tan bé encaminat que l'Oficina Federal de Control d'Exportacions va donar el vistiplau a les converses entre el ministeri de Defensa saudita amb el grup Krauss Maffei Wegmann, que fabrica els tancs. Fins i tot l'entrenament dels soldats àrabs es duria a terme en unes instal·lacions a Leipzig, afegeix el diari.

El Consell Federal de Seguretat, gremi integrat per la cancellera Angela Merkel i vuit dels seus ministres, s'ha mostrat disposat a donar el vistiplau, però encara no ha expedit l'autorització. Consultat l'Executiu sobre el tema, un portaveu es va limitar a dir que "el govern alemany no dóna informes sobre assumptes relacionats amb el Consell Federal de Seguretat", que sesiona de forma secreta.

Tercer exportador del món

Aquestes vendes als fanàtics wahhabites d'Aràbia Saudita han aixecat fortes polèmiques a Alemanya, per la situació dels drets humans en el regne àrab. A principis de desembre de 2012, el setmanari "Der Spiegel" va filtrar un presumpte interès saudita per diversos centenars de carros blindats, a més de fins a 200 tancs "Leopard".

L'agrupació de drets humans "Netzwerk Friedenskooperative" fustigar els plans de venda: "Alemanya s'està convertint en un proveïdor de la restrictiva casa reial wahhabita i fomenta la repressió contra la població i el suport als mercenaris gihadistes. I contribueix d'aquesta manera a que augmenti el perill d'una guerra contra l'Iran".

Alemanya va exportar el 2011 armes de guerra a Aràbia Saudita per valor d'uns 30 milions d'euros, però es van autoritzar exportacions per 140 milions d'euros. Entre el material hi estacions de control per drones i munició. Segons dades de l'Institut d'Investigació SIPRI de 2010, Alemanya és el tercer exportador mundial d'armes, només superada pels Estats Units i Rússia.

Bild am Sonntag afirma que els saudites planegen reemplaçar, amb la seva nova compra, 36 vehicles "Fuchs" subministrats pel també alemany grup Thyssen el 1991.

Aigües de Sabadell o com fer perdre el 14% als accionistes sense parpellejar

En dos anys els accionistes d'Aigües de Sabadell han perdut un 14% en el valor de les seves accions. Però no per la cotització borsària sinó per les enèrgiques i arbitràries decisions del seu president, Francesc Xavier Bigatà i Ribé (CiU), qui fou conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya de 1983 a 1988 i posteriorment va ser col.locat per Pujol de president de la Companyia d'Aigües de Sabadell.

El Confidencial ja va avançar que això podia passar arran que Unnim va ser comprada per BBVA i per tant va canviar de mans el paquet que aquesta caixa d'estalvis tenia a Aigües de Sabadell i que era del 7,2%.

Agbar ha presentat una OPA en què ha ofert 60 euros per acció. I tot apunta que aquesta vegada l'oferta serà acceptada. Perquè no és la primera vegada que Agbar ho intenta. El 2010 ja va llançar una OPA hostil sobre Aigües de Sabadell. Però ho va fer a 70 euros l'acció, un 14% més que ara, i no va ser acceptada. El que s'ha dit, per l'accionista, entre la primera i la segona OPA, una pèrdua del 14%.

El 2010 el president d'Aigües de Sabadell, Xavier Bigatà, va organitzar una resistència numantina a l'OPA. Va aconseguir que accionistes que eren proclius a vendre, com Banc de Sabadell, que tenia el 5,6% mantinguessin les seves accions. I que l'Ajuntament de la ciutat (23%), la Cambra de Comerç de Sabadell (2%) i el Gremi de Fabricants de la ciutat (3%) rebutgessin l'oferta.

El 2010 Bigatà va canviar el contracte de l'aigua, va pagar un dividend extraordinari i va aconseguir que la junta aprovés diverses mesures antiopa. Tot aquest desplegament per acceptar ara el que abans va rebutjar, assegurant el 2010 que el preu era inferior al que marcava un auditor extern.

Ajuntament tocat


A més, l'Ajuntament de Sabadell està tocat després que el seu alcalde, Manuel Bustos (PSC) hagi hagut de dimitir imputat en un cas de corrupció, tot i que ell ha mantingut la seva innocència. En tot cas, el consistori es troba en situació de debilitat.

Dos anys després el debat ciutadà és un altre. A Sabadell ningú va obrir la boca quan Caixa Sabadell va desaparèixer. I, després, tampoc quan Unnim va ser comprada per BBVA. Les petites ciutats ja no són capaços de defensar les institucions que van generar i Aigües de Sabadell és només una peça més en un dòmino maleït.

Manca de debat

Però si l'entorn ha canviat, la valoració financera no hauria. Els que llancen l'OPA és la mateixa companyia. Agbar, com a molt, pagarà 26.900.000, ja que ja és propietària del 14% de la societat que aspira a adquirir. La prima sobre la cotització d'Aigües de Sabadell és de tot just el 3%.

No obstant això no hi ha debat sobre si la passada actuació de Bigatà ha fet perdre diners als accionistes. A la City londinenca els minoritaris ja s'haurien querellat contra ell per la seva actuació. Però això no és Londres, és Sabadell i no s'ha de descartar que d'aquí a uns anys un dels carrers de la ciutat fum i el seu nom.

Francesc Xavier Bigatà i Ribé (Sabadell, 1939), és un advocat i polític català. Militant de Convergència i Unió, fou tinent d'alcalde de l'ajuntament de Sabadell el 1979-1983 [1] i diputat al Parlament de Catalunya a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, 1984 i 1988.

Fou conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya de 1983 a 1988 i posteriorment va ser col.locat per Pujol de president de la Companyia d'Aigües de Sabadell.

Admesa a tràmit la querella d'IU contra Cifuentes

El Jutjat d'Instrucció Número 18 de Madrid ha admès a tràmit la querella presentada pels diputats d'IU Alberto Garzón i Ricardo Sixto contra la delegada del Govern a Madrid, Cristina Cifuentes (PP), per l'actuació repressiva del seu departament durant les últimes protestes convocades a través de les xarxes socials als voltants del Congrés com per perseguir els manifestants del 27-O, segons ha informat IU en un comunicat.

La querella va ser presentada el passat dia 12 de desembre als jutjats d'instrucció de Plaça Castella i s'hi acusava la delegada del Govern de "suposats delictes de falsedat documental, contra l'Administració Pública i la comesa contra la Constitució per autoritat o funcionari públic contra els drets individuals", explica la coalició.

Ricardo Sixto i Alberto Garzón reiteren que amb aquesta acció judicial "Esquerra Unida persegueix donar resposta a les identificacions indiscriminades i" a les dures i injustes sancions imposades "a diversos centenars de persones" que van participar "i, fins i tot, no van arribar a fer-ho", en les protestes convocades fa un parell de mesos a través de les xarxes socials als voltants del Congrés.

"Crec no equivocar-me si exprés en aquests moments la satisfacció de la nostra formació davant aquest primer pas judicial que s'ha produït. Esperem que el segueixin molts i que la Justícia pugui fer llum suficient per aclarir una situació que considerem molt greu", ha relatat Sixto.

El diputat acusa també el PP, amb aquestes suposades actuacions denuncadas en aquesta querella, de "buscar fer callar qualsevol indici de protesta contra les polítiques antisocials que porta imposant des de fa un any". Per al diputat d'IU per València, la resposta donada a aquestes protestes evidència que la política d'Interior que porta a terme el Govern se centra únicament en "la via policial i la multa".

Identificacions arbitràries


Per la seva banda, Alberto Garzón va recordar durant la presentació de la querella que l'endemà d'aquesta protesta la pròpia delegada del Govern de Rajoy a Madrid va anunciar que la policia havia identificat a prop de 300 persones i va detallar que "tant assistents a aquesta protesta com ciutadans que passaven per aquí van ser identificats ". Posteriorment, segons ha apuntat, la Delegació del Govern va notificar l'obertura d'un expedient sancionador per assistir a una "protesta il·legal" i els reclama sancions que, en alguns casos, arriba als 500 euros.

IU va anunciar a principis d'aquest mes que donaria cobertura legal a totes les persones que siguin identificades i sobre les que s'obri un expedient sancionador exercint de manera pacífica el seu dret a manifestació. Des del dia 11 hi ha a la seva pàgina web un model de querella que animen a utilitzar per presentar contra totes les delegacions del Govern que s'estiguin comportant d'aquesta mateixa manera feixista en les diferents protestes socials de tot el país.

El PP balear vol privatitzar la sanitat com a Madrid

Els Pressuposts de la CAIB per al 2013 de la Conselleria de Salut preveuen, en l'apartat de despeses de personal, una reducció de 55 milions d'euros (mirau el gràfic) en relació al 2012. Per contra, el capítol de despeses s'incrementa amb 39.615.387 euros. Si el 2012 s'ha disposat de 2.515.985 euros per a despeses d'Atenció Primària, especialitzada i Gerència de Serveis Centrals, l'any que ve es passarà a 42.131.372 euros.

L'única partida que s'incrementa és la del Complex Hospitalari de Mallorca (inclou el General, el Joan March i el Psiquiàtric), que passa de 30.667.970 euros (2012) a 30.916.856 (2013).

Aquesta desviació pressupostària té un objectiu clar, segons la diputada de PSM-ExM-IV Fina Santiago, i és "externalitzar proves diagnòstiques que actualment es fan en el sistema de salut públic, com per exemple radiografies, ressonàncies, anàlisis de sang o mamografies". Si miram en detall els nombres, crida l'atenció que Gerència de Serveis Centrals tenia enguany un pressupost de 61.786 euros i el 2013 passarà a tenir 14.018.593 euros, xifra que apareix sota el concepte "d'altres treballs".

El conseller de Salut, Família i Benestar Social, Martí Sansaloni, nega, a dia d'avui, segons ha afirmat a aquest diari, que tingui intenció d'externalitzar cap servei sanitari el 2013.

Sobre la desviació pressupostària que denuncia el PSM, Sansaloni assegura que s'ha fet com a previsió per poder pagar despeses dels hospitals que fins ara mai no s'havien pressupostat i que d'aquesta manera no caldrà afegir amb posterioritat als comptes aprovats.

Cal recordar que la privatització dels hospitals d'Inca i Manacor sempre ha estat un tema que ha preocupat tant a usuaris com a agents de l'àmbit sanitari, com són els sindicats i les associacions de malalts. Sansaloni també ha negat que a curt termini aquests dos centres acabin en mans privades.

Sense àrea de salut mental

Una altra de les grans novetats és la desaparició de l'àrea de Salut Mental a Menorca i a Eivissa. Fins ara, com a Mallorca, hi havia tres àrees: Especialitat, Primària i Salut Mental. Si el 2012 a Menorca es disposava de 45 milions d'euros per a les tres àrees, el 2013 seran 43. A Eivissa la baixada encara serà més gran, ja que es passaran dels 68 milions d'enguany als 59 de l'any que ve.

Durant el debat dels pressuposts del 2013 al Parlament, l'oposició preguntà al conseller si desapareixia Salut Mental o si s'integrava a Primària. La resposta de Sansaloni: silenci absolut.

L'oposició es mostra profundament preocupada perquè el Govern de José Ramón Bauzá "no ha aclarit què passarà amb aquest servei tan imprescindible. Atenció Primària se'n farà càrrec? Hauran de venir fins a Mallorca per ser atesos pels serveis de salut mental d'aquí?".

Descobreixen dues noves espècies d'orquídia a Cuba

L'equip d'investigació va descobrir les noves espècies quan es trobava a l'illa investigant l'efecte de la pol·linització per engany. Els científics van destacar la capacitat d'aquestes flors per interactuar amb els diferents tipus de pol·linitzadors. La Encyclia navarroi és bastant gran. (Foto: Ángel Val).

Dues noves espècies de orquídia van ser descobertes a Cuba pels Serveis Ambientals del Parc Nacional Alejandro de Humboldt de l'illa caribenya i investigadors de la Universitat de Vigo, Espanya.

La Encyclia navarroi, que va ser trobada a la Reserva de la Biosfera "Península de Guanahacabibes", és de grans dimensions, tant que els investigadors es van veure forçats a revisar tota la bibliografia sobre orquídies fins a la data, ja que no podien creure que una flor tan gran "en ple segle XXI no s'hagués trobat abans".

L'altra nova espècie va ser batejada amb el nom de Tetramicra ripària i contràriament és molt petita, encara que ambdues pertanyen a la mateixa família.

L'equip d'investigació va descobrir les noves espècies quan es trobava a l'illa investigant l'efecte de la pol·linització per engany d'un grup específic d'orquídies caribenyes.

Els científics van destacar la capacitat d'aquestes flors per interactuar amb els diferents tipus de pol·linitzadors.

Gràcies a la seva forma i els seus colors aquestes plantes, que "no produeixen nèctar i altres substàncies serveixen de recompensa per als insectes i aus que les visiten", aconsegueixen atreure a nombrosos visitants, afirma Ángel Val, coautor de l'estudi de la Universitat de Vigo.

Des de fa més de dos segles les illes caribenyes han estat una mena de paradís biològic i un laboratori natural per als investigadors.

Aquests dos troballes se sumen a la immensa varietat d'orquídies que hi ha al món. S'estima que hi ha almenys entre 25.000 i 30 mil espècies d'orquídies.

Aquestes plantes són particularment útils per detectar signes primerencs del canvi climàtic, ja que depenen no només del clima sinó també de molts factors vinculats a altres organismes del seu entorn. Si aquests canvien, les orquídies són una de les primeres plantes en notar-ho.