dissabte, 15 de gener de 2011

92 anys de l'assassinat de Rosa Luxemburg

La nit del 15 de gener de l'any 1919 a Berlín, va ser detinguda Rosa Luxemburg: Una dona indefensa amb cabells grisos, demacrada i exhausta. Una dona gran, que aparentava molt més dels 48 anys que tenia. Un dels soldats que l'envoltaven, la va obligar a seguir-lo a empentes, i la multitud burleta i plena d'odi que s'amuntegava en el vestíbul de l'Hotel Eden la va saludar amb insults. Ella va alçar el seu front davant la multitud i va mirar als soldats i als hostes de l'hotel que es mofaven d'ella amb els seus ulls negres i orgullosos.
Rosa Luxemburg, “la rosa vermella”, “la jueva”.

I aquells homes amb els seus uniformes desiguals, soldats de la nova unitat de les tropes d'assalt, es van sentir ofesos per la mirada de desdeny i gairebé compassiva de
La van insultar: “Rosa, aquí ve la vella puta”.

Ells odiaven tot el que aquesta dona havia representat a Alemanya durant dues dècades: La ferma creença en la idea del socialisme, el feminisme, l'antimilitarisme i l'oposició a la guerra, que ells havien perdut al novembre del 1918. Els dies previs els soldats havien aixafat l'aixecament de treballadors a Berlín. Ara ells eren els amos. I Rosa els havia desafiat en el seu últim article:

«L'ordre regna a Berlín! Ah! Estúpids i insensats botxins! No us doneu compte que el vostre ordre està aixecat sobre sorra. La revolució s'alçarà matí amb la seva victòria i el terror apuntarà en els vostres rostres en sentir-li anunciar amb totes les seves trompetes: Jo vaig ser, jo sóc, jo seré!».

La van empènyer i van copejar. Rosa es va aixecar. Gairebé havien arribat a la porta posterior de l'hotel. Fora esperava un cotxe ple de soldats, que, segons li havien comunicat, la conduirien a la presó. Però un dels soldats es va anar cap a ella aixecant la seva arma i li va copejar el cap amb la culata. Ella va caure al terra. El soldat li va propinar un segon cop en la templa.

L'home es deia Runge. El rostre de Rosa Luxemburg regalimava sang. Runge obeïa ordres quan va copejar a Rosa Luxemburg. Poc abans ell havia derrocat a Karl Liebknecht amb la culata del seu fusell. També a ell li havien arrossegat pel vestíbul de l'Hotel Eden.

Els soldats van aixecar el cos de Rosa. La sang brollava de la seva boca i nas. La van portar al vehicle. Van asseure a Rosa entre els dos soldats en el seient de darrere. Feia poc que el cotxe havia arrencat quan li van disparar un tir a frec de roba. Es va poder escoltar a l'hotel.

La nit del 15 de gener de 1919 els homes del cos d'assalt van assassinar a Rosa Luxemburg. Van llançar el seu cadàver des d'un pont al canal. L'endemà tot Berlín sabia ja que la dona que en els últims vint anys havia desafiat a tots els poderosos i que havia captivat als assistents d'innombrables assemblees, estava morta. Mentre es buscava el seu cadàver, un Bertold Brecht de 21 anys escrivia:

La Rosa vermella ara també ha desaparegut.
On es troba és desconegut.
Perquè ella als pobres la veritat ha dit
Els rics del món l'han extingit.

Pocs mesos després, el 31 de maig de 1919, es va trobar el cos d'una dona al costat d'una resclosa del canal. Es podia reconèixer els guants de Rosa Luxemburg, part del seu vestit, un pendent d'or. Però la cara era desconeguda, ja que el cos feia temps que estava corromput. Va ser identificada i la van enterrar el 13 de juny.

L'any 1962, 43 anys després de la seva mort, el Govern Federal alemany va declarar que el seu assassinat havia estat una “execució d'acord amb la llei marcial”. Fa només nou anys que una investigació oficial va concloure que les tropes d'assalt, que havien rebut ordres i diners dels governants socialdemòcrates, van ser els autors materials de la seva mort i la de Karl Liebknecht.

Miralles anuncia per aquest trimestre la conferència d'EUiA

L'ambient al moviment comunista EUiA està esvalotat i el coordinador general de la formació ha anunciat, per aquest primer trimestre, la conferència extraordinària que EUiA convocà el mes passat per abans de les municipals, a fi de debatre la nova situació de la coalició, davant les imposicions unilaterals d'ICV contra els pactes signats amb EUiA, i abans d’endinsar-se de ple en la campanya a les municipals de maig.

L’objectiu d’aquesta cimera política és, segons Miralles, “fer canvis per enfortir EUiA i actualitzar les nostres propostes en aquesta nova etapa política”, amb la perspectiva de “créixer, organitzar més societat, i donar-nos impuls per a la campanya de les municipals.”

Respecte a la nova etapa política, Miralles assenyala: “A Catalunya s’ha produït un canvi cap a la dreta”; i per això: “Cal establir noves bases per recuperar una majoria d’esquerres, fent oposició al carrer i a les institucions”. El coordinador d’EUiA i diputat ha reiterat que EUiA continuarà treballant per a què: “L’esquerra social i política trobin noves complicitats”, i en concret s’ha referit als moviments sindical, veïnal, ecologista, feminista, als sectors professionals i al món intel•lectual i universitari.

Miralles ha explicat que en la seva pròxima conferència, EUiA vol aprofundir en les propostes que va aprovar la seva 5a Assemblea Nacional, ara fa poc més de 2 anys –com la de ser més moviment polític i social i contribuir a impulsar la coalició ICV-EUiA- i també concretar com defensar “les conquestes assolides pel govern d’esquerres a Catalunya” així com “l’estat de benestar, colpejat per les polítiques impulsades pel govern espanyol i per l'UE”.

No obstant, avui mateix la CN d'ICV aprobava, amb dues abstencions i dos vots en contra sobre 170 presents, el nomenament de Joan Saura com a senador, treient-li l'escó, contra els pactes signats davant notari amb EUiA, a Joan Josep Nuet, secretari del Partit dels Comunistes de Catalunya.

Això ha provocat a les bases d'EUiA un malestar molt evident i públic contra les actituts "prepotens i dretanes" d'ICV, del que Sírius s'ha fet resó, i que varen motivar, malgrat les explicacions de Jordi Miralles -partidari a tot preu de mantenir la coalició amb ICV junt amb l'ex secretari del PCC, Marià Pere-, la convocatòria d'aquesta conferència extraordinària.

Molts responsables locals d'EUiA advoquen per presentar llistes municipals en solitari allà on els responsables d'ICV intentin ubicar-los en una representació marginal, com ja passà a les recents eleccions al Parlament català.

Una bona mostra són les resolucions, plublicades ahir per Sírius, de la assamblea local badalonina del 22-D: "Sobre la situació creada per la nova OPA de certs líders ecosocialistes, qüestionant la continuïtat dels acords a escala estatal d’Espanya amb I.U., i en franca exhibició de prospeccions amb formacions de tipus verd (EQUO), alguns personatges mediàtics o algunes petites formacions de tipus nacionalista periféric. El nostre model d’estat és federal i republicà i el nostre referent a la resta d’Espanya és I.U. contra qui no estem disposats a permetre cap aventura ni fustigament i encara menys competició".

I són tant els sectors majoritaris del PCC com del PSUC viu els qui clamen per trencar definitivament la coalició amb un grup que ni té ideologia, més enllà de la permanència en la poltrona, ni una política socio-econòmica coherent en cap aspecte, centrats en la demagògia de la teatralitat i l'oportunisme pseudoesquerrà.

Amb l'afegit dels militants que es neguen a fer voluntariat mentre ICV només pensa en els càrrecs, els diners amb ells relacionats, i pactes amb la dreta -com a Europa el verd Romeva- i en contra de les polítiques socials i d'esquerres. Mentre aquí, recolzats pels mitjans que obvien i ignoren EUiA, fan política de cara a l'aparador i viatges de vacances a Tailàndia publicitades per Blackberry.

EUiA també té en perspectiva les eleccions municipals de maig, i Miralles ho veu com “una nova mobilització per a nosaltres i per a la coalició ICV-EUiA”. Segons el diputat: “La política municipal és un espai de lluita per a EUiA i ara, en una situació d’avenç de la dreta, és encara més important per mostrar les propostes i la gestió municipal d’esquerres, per aturar governs de dretes i per a combatre els valors reaccionaris i ultraconservadors que prenen forma a barris, pobles i ciutats de Catalunya”.

Abans de celebrar la seva conferència, diu Miralles: "EUiA convocarà trobades obertes a simpatitzants, votants de la coalició i a gent d’esquerres diversa “per escoltar, posar en comú la nova situació política i decidir què fer junts”.

42 morts en motins a les presons de Tunísia

Com a mínim 42 persones han mort en un incendi d'una presó a la província tunisiana de Monastir, al centre est del país, han informat fonts hospitalàries. Segons fonts governatives, els presos van calar foc als llits de les seves cel.les, el que va provocar un gran incendi en l'establiment penitenciari. Alguns dels reclusos van aconseguir escapar, mentre que desenes van quedar atrapats a la presó i van morir o van resultar greument ferits. Moltes víctimes es van produir per l'intervenció de les forces de seguretat per contenir el motí i prop de 60 persones van patir cremades de divers grau.

"Ara mateix la presó està cremant. Hi ha desenes de morts i desenes de presoners han fugit. La presó al complet està en flames, mobiliari, matalassos, tot" va dir un home de la localitat a Reuters.

Més motins

També en les presons de les regions de Gafsa i Kaserín, al centre oest, i en les de Bicerta i Mornaguía es van registrar motins i intents d'incendi per part dels reclusos durant la passada nit i aquest matí, indiquen fonts governatives.

A Gafsa i Kaserín els motins van ser controlats mentre que a la presó de Bicerta, al nord-oest de Tunísia, i en la de Mornaguía, a 17 quilòmetres de la capital, desenes de presos han aconseguit escapar, segons les mateixes fonts.

A la presó de Mornag, també a prop de Tunísia, es van sentir trets i es van observar resplendors de flames, van afirmar habitants de la zona, encara que el motí va ser finalment controlat.

L'estat d'excepció és vigent des de divendres a tot Tunísia des de poc abans que el president, Zine el Abidine Ben Ali, fugís del país amb sa familia cap a l'Aràbia Saudita, la seva aliada -amb EUA i l'OTAN- en el manteniment de la dictadura a Tunísia, Algèria, Egipte o el Marroc, forçat per gairebé un mes de protestes populars contra la fam, la corrupció i la misèria generalitzades, que han deixat desenes de morts.

Entrevista amb el coronel Diego Camacho sobre el cop d'estat del 23-F (vídeo en castellà)

Entrevista con el coronel Diego Camacho sobre el golpe de estado del 23-F from Rafael Palacios on Vimeo.



El coronel Diego Camacho, ex membre dels serveis secrets espanyols, explica la implicació en la trama de Joan Carles I i els propis serveis secrets.

Nascut a Madrid el 1944, coronel d'Infanteria, diplomat en Operacions Especials, llicenciat en Ciències Polítiques per la UCM i màster en Relacions Internacionals. A més de a Espanya ha desenvolupat la seva activitat professional a Guinea Equatorial, Costa Rica, Marroc i França.

23-F, cop d'Estat a la recerca d'autor
-L'intent de cop d'Estat del 23-F a Espanya analitzat des del punt de vista estratègic-militar i la seva incidència en el desenvolupament polític de la transició espanyola.

Quins van ser els veritables motius que van portar al fracàs del cop? Quin va ser La implicació del rei Joan Carles I?, estava assabentat des del principi? Quins plans tenien els que ho van idear? ¿Va ser un intent d'atac de Falsa Bandera? Com era realment la funció de Tejero? Tots aquests enigmes i més s'intentaran resoldre o aclarir amb l'exposició sense precedents del Coronel Diego Camacho.

La NASA analitza mostres de l'asteroide Itokawa

La sonda espacial Hayabusa, de l'Agència Aeroespacial Japonesa ha portat a la Terra diminuts trossos d'un món alienígena: L'asteroide Itokawa (foto). La sonda va ser llançada a l'espai en 2003 amb la finalitat d'emprendre un viatge de mil milions de quilòmetres fins l'asteroide Itokawa, al qual va arribar poc més de dos anys més tard. El 2005, la sonda va realitzar una gesta espectacular i va aterrar sobre la superfície de l'asteroide. L'objectiu era recollir mostres d'un món alienígena que ara seran analitzades.

Però hi va haver un problema. Els projectils programats per fer volar pols des de la superfície van fallar, el que va deixar per la recollida únicament les partícules aixecades durant l'aterratge. Hi hauria potser aconseguit entrar una mica de pols a la cambra de recollida?

Zolensky i altres científics van veure per fi com la resposta es capbussava en l'atmosfera terrestre a 43.450 quilòmetres per hora la nit del 13 de juny de 2010. El vehicle principal del Hayabusa es va desintegrar sobre una plana australiana en finalitzar el reingrés i la càpsula que contenia la mostra intacta va baixar lentament per l'aire cap a la Terra amb ajuda d'un paracaigudes.

"Els primers resultats van ser descoratjadors. Quan explorarem la càpsula, amb un equip especial d'escombrat tomogràfic axial computeritzat, va semblar que no hi havia res a l'interior". A continuació, van desmantellar la càpsula minuciosament, peça per peça: "Vam haver de fer servir un micromanipulador per evitar la contaminació i el procés va durar mesos".

El següent pas va ser extreure i analitzar les partícules -un altre procés lent-, i més espera: "Les partícules són, cadascuna d'elles, més petites que el diàmetre d'un cabell humà. Finalment ferem servir una espàtula de tefló per recollir una gran quantitat de minúscules partícules".

Malgrat que la majoria de les partícules encara són a la càpsula, l'equip ha extret i analitzat 2.000 d'elles amb un microscopi electrònic: "Com a mínim 1.500 provenen de l'asteroide! Estem veient trossos que provenen d'un altre món. Sembla ser un asteroide d'un tipus molt primitiu. Els comptarem més en el mes de març de 2011, durant la Conferència de Ciències Lunars i Planetàries a Houston".

Aquesta és tot just la tercera vegada en la història que s'aconsegueix portar a la Terra mostres d'un cos extraterrestre sòlid. Els astronautes de la missió Apolo, així com els robots soviètics Lluna, van ser els primers que ens van portar mostres de pols lunar. I la sonda Stardust, de la NASA, va recollir i va portar a la Terra mostres del cometa Wild 2, el 2006.

"Els japonesos estan encantats, i nosaltres també. Fins i tot l'emperador ha demanat que se li permeti fer una visita personal a la càpsula. Aquesta és la missió Apollo, però japonesa. Ens estan mostrant a tots un nou món!".

Evo nacionalitzarà l'educació per acabar amb el monopoli catòlic

El president bolivià Evo Morales insisteix, davant la preocupació clerical pel negoci educatiu, que «el poder de l'Església Catòlica, que era com l'Estat al país, s'ha acabat», i que no hi haurà més «monopoli d'una religió, perquè en l'estat plurinacional es garanteix la llibertat religiosa i totes les religions tenen els seus drets i deures de la mateixa manera», confirmant la voluntat del seu govern de democratitzar l'educació, en mans del negoci clerical a Amèrica Llatina, "nacionalitzant-la" a Bolívia.

El president del govern bolivià responia així a la demagògia de Ratzinger, per a qui "és preocupant que el servei educatiu que ofereixen les comunitats religioses sigui posat en perill o obstaculitzat per projectes de llei que amenacen amb crear una espècie de monopoli estatal en matèria escolàstica, com es pot constatar en alguns països d'Amèrica Llatina", deixant de banda que aquest monopoli el ve exercint sa secta des dels últims 200 anys.

Evo Morales afirma: "Abans hi havia un monopoli, una religió, hi havia una jerarquia perquè l'Església Catòlica era com l'Estat. Ara, quan es tracta de buscar certa igualtat, hi ha protestes. Per descomptat tenim l'obligació de nacionalitzar l'educació però algunes persones no accepten això", va manifestar Morales.

Va assegurar que aquest projecte "és un tema estructural que anem canviant i anem a canviar. Per descomptat que bo seria amb la participació d'ells mateixos", va assegurar, referint-se als negocis educatius de l'Església.

EUPV: El CJC malinterpreta la Llei de la Memòria Històrica

El candidat a l'Alcaldia de València per Esquerra Unida, Amadeu Sanchis, ha mostrat la seua sorpresa i indignació pel Dictamen del Consell Jurídic Consultiu que afirma que l'Ajuntament no està obligat a retirar la simbologia franquista d'edificis públics, carrers i places. Per a Sanchis "és trist comprovar la diferència de tracte que té el passat dictatorial al nostre Estat, en comparació amb altres països com ara Alemanya o Itàlia on són les mateixes autoritats les capdavanteres en eliminar qualsevol símbol dels regims nazi-feixistes, així com ensenyar de forma clara i contundent a les generacions futures què van significar aquests règims per a l'història d'aquests països".

"La conclussió del Dictamen del Consell Jurídic Consultiu haguera estat impossible a Alemanya o Itàlia, on s'enten que tota la simbologia nazi-feixista, així com els noms dels carrers o places, és contraria a la reparació dels crims comesos per eixes dictadures contra la població, i tots ells relacionats amb la repressió i la guerra" explica Sanchis. Per al candidat d'esquerres "no té cap explicació raonable que el Consell Jurídic Consultiu no entenga que la simbologia franquista és, per si mateix, una exaltació de la sublevació de part de l'exèrcit contra la legalitat democràtica republicana, la Guerra Civil o la repressió franquista, ja que era la mateixa a les escoles, a les presons o al TOP".

De tota manera, per a Esquerra Unida, "el més trist és que aquest Dictamen no s'haguera realitzat, si l'Equip de Govern del PP no s'haguera negat a cumplir aquesta part de la Llei de la Memòria Històrica, ajudant així a que València es vera lliure de tota una simbologia que ofen a qualsevol democràta i taca els nostres edific i carrers". Sanchis ha anunciat que Esquerra Unida continuarà lluitant per la retirada d'aquests simbols, en aplicació de la Llei de la Memòria Històrica.

EUiA es solidaritza amb José Luis Burgos

Els diputats d’EUiA, Jordi Miralles i Mercè Civit, acompanyats de la responsable de Solidaritat de la formació, Àngels Tomás, s’han entrevistat amb José Luis Burgos, un home discapacitat que es considera estafat pel banc de Santander (pel que fa a l'incompliment d'una clàusula de l'assegurança que va subscriure en formalitzar la hipoteca del seu habitatge) i que porta 24 dies de vaga de fam (que ha abandonat per prescripció mèdica) i 10 més de protesta al barceloní Passeig de Gràcia, davant la seu del banc que ha provocat la seva situació.

Després del suport a la seva lluita, que ja li va transmetre la nostra formació fa setmanes, l’entrevista ha estat la resposta dels parlamentaris d’EUiA a la 'Carta oberta d’un afectat per la hipoteca' que va enviar Jose Luis Burgos als dirigents polítics i parlamentaris.

Burgos ha comunicat a Miralles i Civit la gran preocupació per la situació existent per part de milers de famílies afectades per les hipoteques, en situació de greu risc social. En el marc de la trobada lels nostres diputats han informat aquest afectat que el grup parlamentari d'ICV-EUiA ha presentat al Parlament una proposició de llei per regular la concessió d'hipoteques d'alt risc i els problemes derivats de l'alt endeutament de les famílies més vulnerables, amb fórmules flexibles per evitar desnonaments i que els ciutadans no quedin endeutats de per vida.

Els representants d'EUiA han compartit amb Burgos la necessitat de tractar aquest tema en el marc plural de les esquerres i des de la mobilització social amb els col·lectius i entitats que ja treballen aquesta problemàtica socialment tan greu.

L'AN demana a la RFA l'extradició del nazi Demjanjuk

El jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno ha demanat a Alemanya que detingui i lliuri a Espanya el criminal nazi John Demjanjuk després de processar-lo per delictes de genocidi i lesa humanitat comesos en el camp de concentració alemany de Flossenbürg, on van morir 60 espanyols. El magistrat ha adoptat aquesta decisió en el marc de la causa en què investiga una querella interposada per diversos supervivents de camps de concentració nazis contra Demjanjuk i els tres guàrdies de les SS Johann Leprich, Anton Tittjung i Josias Kumpf, contra els que va dictar una ordre internacional de detenció el setembre de 2009.

Moreno acorda ara l'ingrés a la presó provisional de Demjankuk i lliura una ordre europea de detenció i lliurament ja que actualment es troba a Alemanya, on està sent jutjat des de novembre de l'any passat com a còmplice de l'assassinat de 27.900 jueus en el camp d'extermini de Sobibor (Polònia), uns fets diferents dels que li imputa el jutge de l'Audiència Nacional.

El "Batalló de la Calavera"

Segons l'acte, Demjankuk va ser membre de l'organització SS Totenkopf ("Batalló de la Calavera") i va participar durant la II Guerra Mundial a la "persecució de persones per motius polítics, ètnics i racials" al camp de Flossenbürg, on hi va haver 155 espanyols, dels quals van morir 60.

Afegeix que les condicions dels presoners eren "inhumanes" a més que eren sotmesos a "abús físic i psicològic, inclosos treballs forçats i assassinats".

També eren membres del "Batalló de la Calavera" els altres tres guàrdies les SS Johann Leprich, Anton Tittjung i Josias Kumpf, als que Moreno va processar com a "còmplices" dels delictes de genocidi i lesa humanitat per la seva activitat en els camps de concentració de Mauthausen, Sachsenhausen i Flossenbürg, on es calcula que van estar presoners més de 7.000 espanyols.

Pel que fa al parador actual d'aquests processats, fonts jurídiques han explicat que Moreno ha rebut informació en què li comunicaren la mort de Kumpf el 15 d'octubre de 2009 a Viena, pel que la seva responsabilitat ha quedat extingida i la causa no pot seguir contra ell.

Així mateix, les autoritats dels Estats Units, on resideixen Leprich i Tittjung, han informat el jutge que aquest últim està molt malalt i no resistiria el trasllat a Espanya, mentre que del primer no han aportat cap dada. Cal recordar que EUA fa formar la CIA amb agents nazis (Operació Paperclip) i que milers dells van ser refugiats, amb la col.laboració d'EUA i identitats noves, al llarg d'Amèrica, on van ser part activa durant les dictadures feixistes organitzades per Estats Units.

Va emigrar a EUA com a víctima del nazisme

Demjanjuk, nascut a Ucraïna el 1920, va emigrar als Estats Units el 1952 com a víctima del nazisme, amb la total col.laboració d'EUA, com tants d'altres i va canviar el seu nom de pila, Iván, pel de John.

El 1975 es va identificar com a criminal nazi pels israelians i va ser extradit a Israel, on s'el va jutjar i condemnar a morir a la forca, el 1988, com el presumpte "Ivan el Terrible" de Treblinka (Polònia).

Després de cinc anys al corredor de la mort se li va revocar la condemna, en no poder demostrar que va estar a Treblinka i identificar-se al tal "Ivan el Terrible" com Ivan Marchenko.